Search

Podeu consultar la versió en castellà a: http://hdl.handle.net/2445/12162 i en anglès a: http://hdl.handle.net/2445/12164, Amb ocasió del simposi internacional dedicat a l'amor a Plutarc, aquest treball fou presentat per mostrar fins a quin punt Plutarc, sobre tot al seu Eròtic i des de paràmetres estrictament platònics, amb l'ajut d'una lògica elemental i alhora rigorosa, es limita a corregir platònicament Plató per tal que éros i philía puguin ser atribuïts també al amor conjugal.

Podeu consultar la versió en català a: http://hdl.handle.net/2445/12127 ; i en castellà a: http://hdl.handle.net/2445/12128, In Death in Venice Thomas Mann refers explicitly to Plato's Symposium and Phaedrus in order to explain the relationship between Gustav von Aschenbach and Tadzio but he hides that his novel also depends on Plutarch's Eroticus. Why? The aim of this article is precisely to reveal the different reasons for such an attitude. Indeed, Plutarch speaks highly of conjugal love in his Eroticus and this way is not followed by Mann in Death in Venice but, at the same, the German writer finds in this Plutarch's philosophical dialogue all the necessary elements to build his story of masculine love and decides not to manage without it.

Podeu consultar la versió en català a: http://hdl.handle.net/2445/12075 ; i en anglès a: http://hdl.handle.net/2445/12077, El objetivo de este artículo es reflexionar sobre la lectura de M. Foucault del Erótico de Plutarco en su Histoire de la sexualité, poniendo especial énfasis en el hecho de que, en contra de lo que afirma el pensador francés, el centro del debate no es, en opinión del autor, el tema del verdadero placer, el obtenido por el erastés de su erómenos o el obtenido por el marido de su mujer, sino la necesidad de atribuir también eros y amistad (éros kaì philia) al amor matrimonial.

Podeu consultar la versió en català a: http://hdl.handle.net/2445/12163 i en anglès a: http://hdl.handle.net/2445/12164, Versió de l'article anteriorment publicat a: El amor en Plutarco. Actas del IX Simposio Internacional de la Sociedad Española de Plutarquistas. Universidad de León: Secretariado de Publicaciones, 2007, p. 123-132, Con ocasión del simposio internacional dedicado al amor en Plutarco, este trabajo fue presentado para mostrar hasta qué punto Plutarco, sobre todo en su Erótico y desde parámetros estrictamente platónicos, con la ayuda de una lógica elemental y a la vez rigurosa, se limita a corregir platónicamente a Platón a fin de que éros y philía puedan ser atribuidos también al amor conyugal.

Podeu consultar la versió en català a: http://hdl.handle.net/2445/12127 ; i en anglès a: http://hdl.handle.net/2445/12129, En Muerte en Venecia Thomas Mann se refiere explícitamente al Simposio y al Fedro de Platón para explicar la relación entre Gustav von Aschenbach y Tadzio, pero oculta que su novela se inspira también en el Erótico de Plutarco. ¿Por qué? El objetivo de este artículo es justamente revelar las razones de este proceder. En efecto, Plutarco elogia el amor matrimonial en el Erótico y éste no es el camino que sigue Mann, pero, al mismo tiempo, el escritor alemán halla en el diálogo plutarqueo todo lo necesario para construir su historia de amor masculino y decide no prescindir de él.

Podeu consultar la versió en anglès a: http://hdl.handle.net/2445/12183 ; i en castellà a: http://hdl.handle.net/2445/12184, Resulta sorprenent que un estudi pioner a Anglaterra sobre la pederàstia grega como el de John Addington Symonds no citi l'Eròtic de Plutarc, llevat de en algunes notes a peu de pàgina, essent com és aquest diàleg una seriosa reflexió filosòfica sobre l'eros grec, en què sovint s'aborden qüestions ètiques. L'objectiu d'aquest article és revelar justament les raons d'índole diversa per a una tal omissió.

Podeu consultar la versió en català a: http://hdl.handle.net/2445/12149 ; i en castellà a: http://hdl.handle.net/2445/12148, Versió de l'article anteriorment publicat a: Actas del VIII Simposio Internacional de la Sociedad Española de Plutarquistas. Barcelona: Sociedad Española de Plutarquistas, 2005 -- p. 737-746, The aim of this article is to propose and lay the foundations of a Plutarch's way ¿not only his Lives but also his Eroticus- to the Platonic content of Billy Budd by B. Britten with a libretto by E. M. Forster in association with Eric Crozier. Plutarch is not quoted in H. Melville¿s novel, but E. M. Forster¿s good knowledge of the texts by the Greek writer and philosopher makes this hypothesis quite credible

Podeu consultar la versió en castellà a: http://hdl.handle.net/2445/12162 i en català: http://hdl.handle.net/2445/12163, Amb ocasió del simposi internacional dedicat a l'amor a Plutarc, aquest treball fou presentat per mostrar fins a quin punt Plutarc, sobre tot al seu Eròtic i des de paràmetres estrictament platònics, amb l'ajut d'una lògica elemental i alhora rigorosa, es limita a corregir platònicament Plató per tal que éros i philía puguin ser atribuïts també al amor conjugal.

Podeu consultar la versió en anglès a: http://hdl.handle.net/2445/12183 ; i en català a: http://hdl.handle.net/2445/12185, Resulta sorprendente que un estudio pionero en Inglaterra sobre la pederastia griega como el de John Addington Symonds no cite el Erótico de Plutarco, excepción hecha de en algunas notas a pie de página, siendo como es este dialogo una seria reflexión filosófica sobre el eros griego, en que a menudo se abordan cuestiones éticas. El objetivo de este artículo es revelar justamente las razones de índole diversa para una tal omisión.

Podeu consultar la versió en anglès a: http://hdl.handle.net/2445/12099 ; i en castellà a: http://hdl.handle.net/2445/12125, Versió de l'article anteriorment publicat a: Anuari de filologia. Secció D, Studia graeca et latina. Vol. XXII, núm. 10 (2000), p. 35-50, L'objectiu d'aquest article és, mitjançant l'anàlisi filològica acurada de l'Eròtic de Plutarc i dels arguments de Protògenes, defensor de l'amor pederàstic, mostrar l'evident sexualització de l'ètica occidental, ja que els atributs propis del cos masculí esdevenen definidors d'una ètica saludable, mentre que els atributs del cos femení defineixen la baixesa ètica.

Podeu consultar la versió en anglès a: http://hdl.handle.net/2445/12099 ; i en català a: http://hdl.handle.net/2445/12124, El objetivo de este artículo es, mediante el análisis filológico riguroso del Erótico de Plutarco y de los argumentos de Protógenes, defensor del amor pederástico, mostrar la evidente sexualización de la ética occidental, ya que los atributos propios del cuerpo masculino devienen definidores de una ética saludable, mientras que los atributos del cuerpo femenino definen la bajeza ética.

Podeu consultar la versió en català a: http://hdl.handle.net/2445/12171 ; i en anglès a: http://hdl.handle.net/2445/12170, El objetivo de este artículo es presentar un análisis minucioso del poema « Camma » de O. Wilde en relación al referente griego: la Camma del Amatorius (Erótico) y del Mulierum Virtutes de Plutarco. Es precisamente esta lectura la que permite comprobar cómo la severa y rígida ética plutarquea es corregida desde el hedonismo del esteticismo que O. Wilde profesa, convirtiendo así a Camma en un símbolo del placer de vivir

Podeu consultar la versió en català a: http://hdl.handle.net/2445/12075 i en castellà a: http://hdl.handle.net/2445/12076, This aim of this article is to reflect on Michel Foucault's reading of Plutarch's Eroticus in his Histoire de la sexualité, putting emphasis on the fact that, against what it is affirmed by the French thinker, the real debate is not, in the author's opinion, about true pleasure, that obtained by the erastés from his erómenos or that obtained by husbands from their wives, but the need to assign also love and friendship (éros kaì philia) to the conjugal love.

Podeu consultar la versió en castellà a: http://hdl.handle.net/2445/12172 ; i en anglès a: http://hdl.handle.net/2445/12170, L'objectiu d'aquest article és presentar una anàlisi acurada del poema "Camma" d'O. Wilde en relació al referent grec: la Camma de l'Amatorius (Eròtic) i del Mulierum Virtutes de Plutarc. És precisament aquesta lectura la que permet comprovar com la severa i rígida ètica plutarquea és corregida des de l'hedonisme de l'esteticisme que O. Wilde professa tot convertint Camma en un símbol del plaer de viure.

Podeu consultar la versió en castellà a: http://hdl.handle.net/2445/12184 ; i en català a: http://hdl.handle.net/2445/12185, Versió de l'article anteriorment publicat a: The Statesman in Plutarch's Works. Volume I: Plutarch's Statesman and His Aftermath: Political, and Literary Aspects (edited by Lukas de Blois, Jeroen Bons, Ton Kessels & Dirk M. Schenkeveld). Leiden, Boston: Brill, Mnemosyne Supplementa, 2004, pp. 297-307, It is certainly astonishing that an innovating study about the Greek pederasty in England like the one by John Addington Symonds does not quote Plutarch's Eroticus -in fact, it is only cited in some footnotes-, if one bears in mind that this dialogue is an accurate philosophical reflection on Greek eros, in which very often significant ethical themes are approached. The aim of this article is just to reveal the different reasons for such an omission.

Podeu consultar la versió en castellà a: http://hdl.handle.net/2445/12172 ; i en català a: http://hdl.handle.net/2445/12171, Versió de l'article anteriorment publicat a: Actas del VII Simposio Internacional sobre Plutarco de la Sociedad Española de Plutarquistas. Mallorca, 2000, p. 305-314, The aim of this article is to present an accurate analysis of O. Wilde's poem 'Camma' by referring it to its Greek model: that Camma both in Plutarch's Amatorius (Eroticus) and Mulierum Virtutes. It is precisely this accurate reading which permits us to verify how Plutarch's Ethics is corrected from the parameters of the hedonism which is peculiar to O. Wilde's aestheticism, thus turning Camma into a symbol of a pleasant life.

Podeu consultar la versió en castellà a: http://hdl.handle.net/2445/12128 ; i en anglès a: http://hdl.handle.net/2445/12129, Versió de l'article anteriorment publicat a: Anuari de filologia. Secció A, Filologia anglesa i alemanya. 1992, vol. XV, p. 25-47, A Mort a Venècia Thomas Mann es refereix explícitament al Simposi i al Fedre de Plató per explicar la relació entre Gustav von Aschenbach i Tadzio, però amaga que la seva novel·la s'inspira també en l'Eròtic de Plutarc. Per què? L'objectiu d'aquest article és justament revelar les raons d'aquest capteniment. En efecte, Plutarc elogia l'amor matrimonial a l'Eròtic i aquest no és el camí que segueix Mann, però, alhora, l'escriptor alemany troba en el diàleg plutarqueu tot el que necessita per bastir la seva història d'amor masculí i decideix no prescindir-ne.

Podeu consultar la versió en castellà a: http://hdl.handle.net/2445/12076 ; i en anglès a: http://hdl.handle.net/2445/12077, Versió de l'article anteriorment publicat a: Universitas Tarraconensis XII (1988-1989), p. 37-49, L'objectiu d'aquest article és fer una reflexió crítica de la lectura de M. Fouccault de l'Eròtic de Plutarc en la seva Histoire de la sexualité, posant especial èmfasi en el fet que, en contra del que afirma el pensador francès, el centre del debat no és, en opinió de l'autor, el tema del veritable plaer, l'obtingut per l'erastés del seu erómenos o l'obtingut pel marit de la muller, sinó la necessitat d'atribuir també éros i amistat (éros kaì philia) a l'amor matrimonial.

Podeu consultar la versió en castellà a: http://hdl.handle.net/2445/12125 ; i en català a: http://hdl.handle.net/2445/12124, The aim of this article is to show, by means of an accurate philological analysis of Plautarch's Eroticus, how Western Ethics has been clearly sexualized. Indeed, the specific features of masculine bodies become the suitable ones to define what is really ethical, while the specific features of feminine bodies become in their turn the suitable ones to define what is by no means ethical.