Search

La dona d’aigua és un personatge pertanyent a la mitologia catalana amb una gran tradició en la literatura popular dels Països Catalans. Analitzar la seva presència al territori del Pirineu resulta d’especial interès per la confluència de cultures i llengües que hi trobem. Aquest element multicultural provoca que a cada localitat les llegendes sobre dones d’aigua presentin característiques diferents, tant pel que fa al seu aspecte físic i psíquic, com respecte a l’hàbitat i als motius temàtics de les seves llegendes. En aquest article s’analitza la tradició popular lligada a la figura de la dona d’aigua al territori pirinenc a través de tres llegendes, cadascuna pertanyent a una de les regions de parla catalana de la serralada. L’objectiu és mostrar les similituds i diferències que hi ha entre elles en relació al context social i històric de cada comunitat. Al mateix temps, es pretén reflexionar sobre els missatges morals que transmeten i el rol que ocupen en la construcció cultural i identitària de la societat. The dona d’aigua (water women) is a character that belongs to Catalan mythology with a long tradition in the popular literature of the Catalan Countries. Analysing their presence in the Pyrenees is of particular interest given the confluence of cultures and languages that we can find there. This multicultural element leads to the fact that in each place, the legends about dones d’aigua present different characteristics, both in relation to their physical and psychological appearance, their habitat and the thematic motifs of their legends. To illustrate this, this article analyses the popular tradition linked to the figure of the dona d’aigua in the Pyrenean territory through three legends, each one belonging to one of the Catalan-speaking regions of the mountain range. The aim is to show the similarities and differences between them in relation to the social and historical context of each community. At the same time, the aim is to reflect on the moral messages they transmit and the role they play in the cultural and identitary construction of society.

En el Seminari Les muntanyes i els homes: societat, economia, història (s. IXXIX) (Girona, 5 i 6 de novembre del 2004) es van posar en comú els resultats de diferents vies de recerca sobre la història de les societats de muntanya pirinenques. Destaquen com a temes essencials: L'estructura i la configuració territorial i institucional. L'aprofitament dels recursos pastorals, forestals, miners i agrícoles. Els mercats i la complementarietat entre muntanya i pla. L'autoreproducció de les petites explotacions familiars (cases), les seves jerarquies (cases noves i velles) i l'emergència d'unes de dominants (cases fortes). I, finalment, tot el procés evolutiu i d'especialització que es produí fins arribar a la crisi després de la irrupció del liberalisme., The seminar entitled The Mountain and Mankind: Society, Economy, History (c9-19) (held in Girona, 5-6 de November 2004) brought together the findings from various lines of research on the history of Pyrenean mountain societies. The key issues were: territorial and institutional structure and distribution; the use of pastoral, woodland, mining and agricultural resources; markets and complementarity between mountain and plain; the self-reproduction of family smallholdings (houses), their hierarchies (new and old houses) and the emergence of dominant members (strong houses); and finally, the whole process of development and specialization that took place prior to the crisis caused by the arrival of liberalism.

La ramaderia semi-extensiva de boví de carn al Pirineu és una activitat econòmica molt vinculada al territori on es desenvolupa. Dels factors condicionants d'aquest entorn i de la difícil competència en el propi sector de la carn de boví, en resulta la seva baixa productivitat i escassa competitivitat als mercats globals. En termes d'una avaluació econòmica tradicional aquesta activitat seria inviable sense les polítiques econòmiques de la UE. El model capitalista actual però no incorpora les externalitats negatives socials ni ambientals, treballa sobre la base d'una economia financiaritzada i ha abandonat molts dels valors que defineixen una societat. El model de l'Economia del Bé Comú proposa que l'objectiu de l'economia retorni a la seva essència i que, per sobre la competència i la maximització dels beneficis, es prioritzi maximitzar el bé comú, la cooperació, i es materialitzi la voluntat dels pobles democràtics manifestada en les seves Constitucions. El present treball analitza la viabilitat de la ramaderia semi-extensiva de boví de carn al Pirineu des de la perspectiva de l'EBC, dotant de valor les seves implicacions ètiques, socials, ambientals, legals i polítiques. Aquesta activitat ramadera té una important aportació al bé comú en comparació a altres sistemes de producció. Aporta aliments més saludables, de forma ecològica i sostenible i contribueix a la conservació del patrimoni cultural, històric i natural del Pirineu, representat al treball per la comarca de l'Alta Ribagorça. La conclusió és que en un mercat on es competeixi amb productes diferenciats segons la seva aportació al bé comú, on els preus incorporin els impactes i les conseqüències socials i ambientals, i on la utilitat dels béns i els serveis ètics i sostenibles s'afavoreixin legalment, aquesta activitat econòmica seria considerada no només necessària, sinó viable econòmicament. La ganadería semi-extensiva de vacuno de carne en el Pirineo es una actividad económica muy vinculada al territorio donde se desarrolla. De los factores condicionantes de este entorno y de la difícil competencia en el propio sector de la carne de vacuno, resulta su baja productividad y escasa competitividad en los mercados globales. En términos de una evaluación económica tradicional esta actividad sería inviable sin las políticas económicas de la UE. El modelo capitalista actual pero no incorpora las externalidades negativas sociales ni ambientales, trabaja sobre la base de una economía financiarizada y ha abandonado muchos de los valores que definen una sociedad. El modelo de la Economía del Bien Común propone que el objetivo de la economía retorne a su esencia y que, por encima de la competencia y la maximización de los beneficios, se priorice maximizar el bien común, la cooperación, y se materialice la voluntad de los pueblos democráticos manifestada en sus Constituciones. El presente trabajo analiza la viabilidad de la ganadería semi-extensiva de vacuno de carne en el Pirineo desde la perspectiva de la EBC, dotando de valor sus implicaciones éticas, sociales, ambientales, legales y políticas. Esta actividad ganadera tiene una importante aportación al bien común en comparación a otros sistemas de producción. Aporta alimentos más saludables, de forma ecológica y sostenible y contribuye a la conservación del patrimonio cultural, histórico y natural del Pirineo, representado en el trabajo para la comarca de la Alta Ribagorça. La conclusión es que en un mercado donde se compita con productos diferenciados según su aportación al bien común, donde los precios incorporen los impactos y las consecuencias sociales y ambientales, y donde la utilidad de los bienes y servicios éticos y sostenibles se favorezcan legalmente , esta actividad económica sería considerada no sólo necesaria, sino viable económicamente. Semi-extensive beef cattle farming in the Pyrenees is an economic activity closely related to the territory where it is developed. The conditioning factors of this environment and the difficult competition in the beef sector itself, result in its low productivity and low competitiveness in global markets. In terms of a traditional economic evaluation, this activity would be unfeasible without the economic policies of the EU. The current capitalist model does not incorporate negative social or environmental externalities, works on the basis of a financialized economy and has abandoned many of the values that define a society. The Economy of the Common Good model proposes that the objective of the economy returns to its essence and that, above competition and the maximization of benefits, prioritize maximizing the common good, cooperation, and the will of the democratic countries manifested in their Constitutions. This paper analyses the viability of semi-extensive beef cattle farming in the Pyrenees from the perspective of the ECG, giving value to its ethical, social, environmental, legal and political implications. This cattle farming activity has an important contribution to the common good compared to other production systems. In comparison, it provides healthier food which is produced in an ecological and sustainable way and contributes to the conservation of the cultural, historical and natural heritage of the Pyrenees, represented in the current paper for the Alta Ribagorça region. The conclusion is that in a market where differentiated products are competed according to their contribution to the common good, where prices incorporate social and environmental impacts and consequences, and where the utility of ethical and sustainable goods and services are legally favoured, this economic activity would be considered not only necessary, but economically viable.

Les bordes, una construcció arrelada al paisatge del Pirineu, resten, avui en dia, en l’oblit i el silenci de les muntanyes. Són edificis que recorden i expliquen la història i evolució d’una regió estretament lligada a l’agricultura i la ramaderia al llarg dels segles i l’arquitectura vernacular del territori vinculat a l’entorn i la climatologia que el caracteritza. El treball d’investigació pretén aprofundir sobre aquestes edificacions amb la intenció d’aportar un granet de sorra a la manca de coneixença i fer visible el valor patrimonial arquitectònic, històric i paisatgístic que alberguen zones com el de l’Alt Pirineu i Aran, un territori actualment poc poblat, que no abandonat. Las bordas, una construcción arraigada al paisaje del Pirineo, quedan, hoy en día, en el olvido y el silencio de las montañas. Son edificios que recuerdan y explican la historia y evolución de una región estrechamente ligada a la agricultura y la ganadería a lo largo de los siglos y la arquitectura vernacular del territorio vinculado al entorno y la climatología que lo caracteriza. El trabajo de investigación pretende profundizar sobre estas edificaciones con la intención de aportar un granito de arena a la falta de conocimiento y hacer visible el valor patrimonial arquitectónico, histórico y paisajístico que albergan zonas como el del Alto Pirineo y Aran, un territorio actualmente poco poblado, que no abandonado. Award-winning

El presente proyecto trata sobre todo el conjunto de aspectos que deben estudiarse y tenerse en cuenta para comprobar la necesidad, la viabilidad y la posibilidad física de implementar una nueva infraestructura aeroportuaria regional en Europa. Inicialmente se estudian varias regiones de Europa y se escoge la zona del Pirineo Catalán y Andorra. Una vez escogida la zona, se hace un análisis más concreto de la actividad en la zona para escoger un emplazamiento específico; se concluye finalmente que el emplazamiento más adecuado es en la Cerdaña, en la actual ubicación del aeródromo de la Cerdaña.Después de realizar una previsión del tráfico del aeropuerto a corto y largo plazo, se diseña una primera propuesta del aeropuerto, que sirve primordialmente para conocer los elementos que se requieren tanto en el lado aire como en el lado tierra y el espacio que estos ocupan

El treball té per objectiu analitzar l'evolució del mantell nival en unes determinades zones del Pirineu Central a través d'imatges satel·litàries Sentinel-2 com a font d'informació principal, per després poder realitzar el càlcul de l'Índex de Diferència Normalitzada de Neu i generar una cartografia amb la distribució del mantell nival. La metodologia utilitzada es basa en l'ús de dades obertes per generar aquesta cartografia, i contrastar-la a través de sortides de camp en diferents paratges del Pirineu, i comprovant així la usabilitat de la informació generada. Al mateix temps, es presenten els resultats obtinguts i es relacionen amb les variables meteorològiques de precipitació i temperatura. Per últim, s'ha inclòs aquesta cartografia en una plataforma web perquè sigui accessible i utilitzada. El trabajo tiene por objetivo analizar la evolución del manto nivoso en unas determinadas zonas del Pirineo Central a través de imágenes satelitales Sentinel-2 como fuente de información principal, para después realizar el cálculo del Índice de Diferencia Normalizada de Nieve y generar una cartografía con la distribución del manto nivoso. La metodología utilizada se basa en el uso de datos abiertos para generar esta cartografía y contrastarla a través de salidas de campo en diferentes lugares del Pirineo, comprobando así la usabilidad de la información generada. A su vez, se presentan los resultados obtenidos y se relacionan con las variables meteorológicas de precipitación y temperatura. Finalmente, se ha incluido esta cartografía en una plataforma web para que sea accesible y utilizada. The study aims to analyse the evolution of the snowy surface in some areas of the Central Pyrenees through the use of satellite images provided by Sentinel-2 as the main source of information, in order to calculate the Normalized Difference Snow Index. The methodology is based on the use of free data to generate the cartography, which was contrasted through visualization in situ of different places of the studied area to check the usability of generated information. Simultaneously, results are obtained and related to the meteorological parameters of precipitation and temperature. Finally, the generated cartography has been included in a web platform to be accessible and utilized.

Després de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), la frontera entre Espanya i França a la zona de l’Empordà es va convertir, com altres parts del Pirineu, en un espai estratègic i prioritari de defensa militar on es van succeir diverses fases de construcció d’elements defensius com a conseqüència de les posicions polítiques i militars del govern dictatorial d’Espanya en relació amb els esdeveniments de la Segona Guerra Mundial (1939-1945). A diferents punts de la frontera empordanesa, entre els quals el poble de Cantallops, es van construir múltiples estructures defensives per fer front a diverses amenaces potencials procedents de la frontera francesa. Al poble de Cantallops, un regiment d’infanteria de l’exèrcit espanyol va construir unes obres de defensa al llarg de 1945, anomenades Gran Guardia Cantallops i Punto de Apoyo nº 8, que s’han mantingut pràcticament intactes durant més de 70 anys fins avui, moment en què alguns investigadors i historiadors s’han proposat de posar en valor aquests elements del patrimoni arquitectònic, militar, històric i cultural., After the Spanish Civil War (1936-1939) the border between Spain and France in the area of Empordà became, like other parts of the Pyrenees, in a strategic and priority military defense where it happened several construction phases of defensive elements as a result of political positions and government military dictatorship of Spain in relation to the events of the Second World War (1939-1945). At different points of the Empordà border were built many defensive structures to face various potential threats from the French border. In the village of Cantallops an infantry regiment of the Spanish Army built defensive works throughout 1945, named Gran Guardia Cantallops and Punto de Apoyo nº8, and have remained almost intact for more than 70 years until today, when some researchers and historians are trying to recover as elements of architectural heritage, military, historical and cultural.

This paper presents a synthesis of the ethnobotanical prospection performed in the Ripollès district between 2004 and 2013. Through semistructured interviews with 163 informants born between 1915 and 1988, we obtained information on popular names and uses of 457 taxa (including species, subspecies and varieties), 15 of which have only been determined at the genus level. About these plants, the informants have produced 7192 use reports. In this article we provide general comments on the different uses (medicinal, food and others) and we present, in two appendices, the complete catalogue of the district’s ethnoflora. Este trabajo presenta una síntesis de la prospección etnobotánica llevada a cabo en la comarca del Ripollès entre los años 2004 y 2013. Mediante entrevistas semiestructuradas con 163 informantes nacidos entre 1915 y 1988, hemos obtenido información sobre nombres y usos populares de 457 táxones (incluyendo especies, subespecies y variedades), 15 de los cuales solamente han sido determinados hasta el nivel de género. Sobre estas plantas, los informantes han referido 7192 reportes de uso. En este artículo incluimos comentarios generales sobre diversos usos (medicinales, alimentarios y de otro tipo) y presentamos, en dos apéndices, el catálogo completo de la etnoflora comarcal. [ct] Aquest treball presenta una síntesi de la prospecció etnobotànica duta a terme a la comarca del Ripollès entre els anys 2004 i 2013. A través d’entrevistes semiestructurades amb 163 informants nascuts entre 1915 i 1988, hem obtingut informació sobre noms i usos populars de 457 tàxons (comptant-hi espècies, subespècies i varietats), 15 dels quals només han estat determinats fins al nivell de gènere. Sobre aquestes plantes, els informants han fet 7192 reports d’ús. En aquest article fem comentaris generals sobre els diversos usos (medicinals, alimentaris i d’altra mena) i presentem, en dos apèndixs, el catàleg complet de l’etnoflora comarcal.

[CA] Aquest treball presenta una síntesi de la prospecció etnobotànica duta a terme a la comarca del Ripollès entre els anys 2004 i 2013. A través d’entrevistes semiestructurades amb 163 informants nascuts entre 1915 i 1988, hem obtingut informació sobre noms i usos populars de 457 tàxons (comptant-hi espècies, subespècies i varietats), 15 dels quals només han estat determinats fins al nivell de gènere. Sobre aquestes plantes, els informants han fet 7192 reports d’ús. En aquest article fem comentaris generals sobre els diversos usos (medicinals, alimentaris i d’altra mena) i presentem, en dos apèndixs, el catàleg complet de l’etnoflora comarcal., [EN] This paper presents a synthesis of the ethnobotanical prospection performed in the Ripollès district between 2004 and 2013. Through semistructured interviews with 163 informants born between 1915 and 1988, we obtained information on popular names and uses of 457 taxa (including species, subspecies and varieties), 15 of which have only been determined at the genus level. About these plants, the informants have produced 7192 use reports. In this article we provide general comments on the different uses (medicinal, food and others) and we present, in two appendices, the complete catalogue of the district’s ethnoflora., [ES] Este trabajo presenta una síntesis de la prospección etnobotánica llevada a cabo en la comarca del Ripollès entre los años 2004 y 2013. Mediante entrevistas semiestructuradas con 163 informantes nacidos entre 1915 y 1988, hemos obtenido información sobre nombres y usos populares de 457 táxones (incluyendo especies, subespecies y variedades), 15 de los cuales solamente han sido determinados hasta el nivel de género. Sobre estas plantas, los informantes han referido 7192 reportes de uso. En este artículo incluimos comentarios generales sobre diversos usos (medicinales, alimentarios y de otro tipo) y presentamos, en dos apéndices, el catálogo completo de la etnoflora comarcal., Aquesta recerca s’ha dut a terme amb el suport dels següents ajuts: 2005ACOM00024 de l’Agència per a la Gestió dels Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), Generalitat de Catalunya, i Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès), 2005SGR00344 (Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació, Generalitat de Catalunya), AP07/07 (Institut Ramon Muntaner - Fundació Privada dels Centres d’Estudis de Parla Catalana), SEJ2007-60873/SOCI (Dirección General de Investigación, Ministerio de Educación y Ciencia), 2009SGR439 (Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació, Generalitat de Catalunya), 2009ACOM00013 —novament Agència per a la Gestió dels Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), Generalitat de Catalunya—, i Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès, CSO2011-27565 (Dirección General de Investigación, Ministerio de Ciencia e Innovación) i finalment 2014SGR514 (Departament d’Economia i Coneixement, Generalitat de Catalunya).

Resulta habitual trobar en el paisatge de les valls pirinenques, com ara la Vall Fosca (Pallars Jussà), la coexistència de dos fenòmens diametralment oposats: d’una banda, l’abandonament del territori i, de l’altra, la intensificació de l’ús que se’n fa. El primer s’explica per la dramàtica regressió de les activitats primàries, base d’un sistema que començà a difuminar-se quan les regles del joc capitalista entraren en vigor. El segon correspon a la proliferació de complexos d’oci i esport i d’urbanització, com a conseqüència de les noves demandes d’una població eminentment urbana. La ramaderia extensiva de muntanya, en un estat alarmant de recessió, reivindica avui el seu paper en la diversificació de les economies pirinenques, en tant que s’adequa a les possibilitats del territori i és responsable de la qualitat paisatgística que la demanda turística exigeix., Two opposite processes usually coexist in Pyrenean valleys, as exemplified by the case of Vall Fosca (Pallars Jussà): land abandonment and land use intensification. The first is due to a dramatic decrease in primary activities which made up the basis of a system which would start to disappear as soon as capitalist principles spread out. The second arises from the proliferation of leisure and sports complexes together with urbanisation and fulfills the demands of population coming from urban areas. Extensive mountain stockbreeding, in critical recession today, claims for its role in economic diversification of Pyrenean regions: it would suit perfectly to the territory’s possibilities and would be responsible of landscape quality, which is what tourists demand., Resulta habitual encontrar en el paisaje de valles pirenaicos, como la Vall Fosca (Pallars Jussà), la coexistencia de dos fenómenos diametralmente opuestos: por un lado, el del abandono y, por el otro, el de la intensificación en el uso del territorio. El primero se explica por una dramática regresión de las actividades primarias, base de un sistema que empezó a difuminarse cuando las reglas del juego capitalista entraron en vigor. El segundo corresponde a la proliferación de complejos de ocio y deporte y de urbanización, como consecuencia de las nuevas demandas de una población eminentemente urbana. La ganadería extensiva de montaña, en un estado alarmante de recesión, reivindica hoy su papel en la diversificación de las economías pirenaicas, dado que se adecua a las posibilidades del territorio y que es responsable de la calidad paisajística que la demanda turística exige.

La revisió de citacions bibliogràfiques situades a les Planes de Son i la Mata de València (municipi d’Alt Àneu, Pallars Sobirà) ha permès identificar 33 espècies de mol·luscs (set de les quals corresponents a llimacs) presents històricament en la zona. Una campanya de camp portada a terme recentment (2006–2007) ha detectat 50 espècies de mol·luscs no-llimacs, dues de les quals representades amb dues subespècies cadascuna. Es proporcionen les dades detallades dels dos inventaris faunístics. Paraules clau: Pirineus, Fauna, Mollusca., The survey of bibliograpic information on the presence of molluscs at the Planes de Son and Mata de València (municipality of Alt Àneu, county of Pallars Sobirà, Catalan Pyrenees) has accounted for a list of 33 species of molluscs (seven of them are slugs) inhabiting historically this area. A current field survey (2006-2007) has detected 50 species of molluscs not slugs, two of these species are splitted in two subspecies. Detailed data from both faunistic inventories are provided. Key words: Pyrenees, Fauna, Mollusca., La revisión de las citas bibliográficas situadas en Les Planes de Son y La Mata de València (municipio de Alt Àneu, comarca del Pallars Sobirà, Pirineo Catalán) ha permitido identificar 33 especies de moluscos (siete de ellas correspondientes a babosas) presentes históricamente en la zona. Una reciente campaña de campo (2006-2007) ha detectado 50 especies de moluscos no babosas, dos de ellas representadas con dos subespecies cada una. Se proporcionan los datos detallados de los dos inventarios faunísticos. Palabras clave: Pirineo, Fauna, Mollusca.

Recerca i anàlisi dels canvis que han experimentat els boscos de faig des de l'any 1956 fins a l'actualitat (2016) al Berguedà, Garrotxa i Ripollès. Mitjançant SIG, s'ha determinat les variacions del bosc, en base a ortofotos i capes dels hàbitats de Catalunya. S'ha determinat les zones desforestades el 1956, que quedaven dins dels límits dels hàbitats de Catalunya actuals. S'ha comparat les versions 2005 i 2012 dels hàbitats de faig. S'ha realitzat treball de camp per obtenir dades que ajudin a determinar la tendència del bosc. S'han treballat dades meteorològiques de la temperatura i la pluviometria del Pirineu i zones properes a les fagedes estudiades.

La presente tesis es una aportación a la historia forestal de España y Cataluña. Trata de la industria y del comercio de la madera en el Pirineo Catalán, en una perspectiva histórica desde la revolución industrial (1850-1950). La tesis empieza con dos capítulos introductorios donde se expliquen los contextos institucionales y económicos del sector forestal a partir de una síntesis bibliográfica y documental actualizada. Se analiza la evolución de la política forestal y los conflictos de intereses que provocó, principalmente entre productores nacionales e importadores, fractura que vertebró los grupos de presión. Se analiza también la demanda de productos forestales y madereros, los costes de producción y su evolución a España. Después, en el capítulo 3 se hace la primera estimación de consumo de madera a Cataluña, considerando los diferentes usos por partidas (construcción, embalajes, papel, postes, transporte, etc…). Sigue la metodología de otros autores y aporta nuevas consideraciones sobre el escalado regional de los modelos nacionales utilizados actualmente. Permite concluir en la poca representatividad a escala regional de las hipótesis utilizadas a escala nacional, a pesar de límites evidentes que tendrán que corregirse en futuras investigaciones. En el capítulo 4, el autor analiza la evolución de la producción forestal exclusivamente a Cataluña, poniendo en relieve los factores principales que condicionaron su evolución, en particular la extensión de la red de carreteras, y el papel de la zona urbana y peri-urbana de Barcelona como motor de crecimiento del sector maderero. En el capítulo 5 se realiza un análisis más desagregado de la industria maderera a partir de la Contribución Industrial y de Comercio, a escala regional y de 7 partidos judiciales del Pirineo catalán. Permite destacar a nivel municipal cierta especialización temprana de la industria transformadora, donde podía representar una parte significativa de la economía local (Valle de Aran, Alt Urgell, Solsonès) o una economía complementaria (Pallars, Cerdaña, Berguedà, Noguera). Finalmente el capítulo 6 está dedicado a un análisis comparado con dos provincias francesas pirenaicas: Ariège y Pyrénées-Orientales, para observar las dinámicas transfronterizas en el contexto de la producción y del comercio forestal., This thesis is a contribution to the Forest history of Spain and Catalonia. It deals with the industry and marketing of wood in the Catalan Pyrenees, in an historical perspective from the industrial revolution (1850-1950). The thesis opens with 2 introductory chapters where institutional and economical contexts of the forest sector are detailed, based on an up-to-date documental and bibliographic synthesis. The evolution of forest policy is reviewed along with the conflicts of interests it generated, principally between national producers and importers, fracture upon which pressure groups were mobilized. An analysis of the evolution of the demand for forest and wood products is also conducted at national level, along with production costs. Then, in chapter 3 the author builds the first estimate of an historical series of consumption of wood in Catalonia, considering several subseries (construction, packaging, paper, poles, transport, etc…). The methodology developed by former authors is followed though new considerations are brought regarding the downsizing of national models at regional scale. This brings to the conclusion that hypothesis used in national models have a low relevance at regional scale. It nevertheless shines light on some obvious limits of this regional approach that will have to be cleared by further investigations. In chapter 4, the author analyses the evolution of forest production exclusively in Catalonia, showing the main factors that conditioned its evolution, particularly the extension of the road networks and the role of the urban and peri-urban area of Barcelona as a motor for the growth of the wood sector. In chapter 5 an in-depth analysis of the wood industry is conducted at local level, based on the statistics on Industrial and Commerce Tax, at regional level and for 7 local councils. This brings into light some areas where the wood economy was significant (Valle de Aran, Alt Urgell, Solsonès), and others were it was just complementary (Pallars, Cerdaña, Berguedà, Noguera). Finally chapter 6 is dedicated to a comparative analysis with 2 french Pyrenean provinces: Ariège and Pyrénées-Orientales, in order to observe the cross-border dynamics in the context of forest production and wood products marketing.

Com és sabut, el canvi climàtic està modificant el comportament dels corrents atmosfèrics degut a l'escalfament global. Les precipitacions en forma de neu que es donen als Pirineus es veuen alterades en la seva intensitat i regularitat en el temps i l'espai. En aquest estudi es pretén valorar en termes quantitatius el grau de variabilitat que ha experimentat el gruix de neu al Pirineu català des de l'any 1987 fins al 2010, a partir de dades facilitades per la Confederación Hidrográfica del Ebro i del Servei Meteorològic de Catalunya. Els resultats s'ordenen a partir de les conques hidrogràfiques dels principals rius del Pirineu català per després analitzar-los a una escala que engloba tot el territori estudiat. Tanmateix es remarquen aquells aspectes principals del territori que poden tenir afectacions directes en relació als canvis de precipitacions al Pirineu català. Como es sabido, el cambio climático está modificando el comportamiento de las corrientes atmosféricas debido al calentamiento global. Las precipitaciones en forma de nieve que se dan en el Pirineo se ven alteradas en su intensidad y regularidad en el tiempo y el espacio. En este estudio se pretende valorar en términos quantitativos el grado de variabilidad que ha experimentado el grosor de nieve en el Pirineo catalán desde el año 1987 hasta el 2010, a partir de datos facilitados por la Confederación hidrográfica del Ebro y del Servei Meteorològic de Catalunya. Los resultados se ordenan a partir de las cuencas hidrográficas de los principales ríos del Pirineo catalán para después analizarlos a una escala que abarca todo el territorio estudiado. Igualmente se remarcan aquellos aspectos principales del territorio que pueden tener afectaciones directas en relación a los cambios de precipitaciones en el Pirineo catalán. As it is known, the climate change entails changes to the atmospheric streams due the global warming. Snowfalls in the Pyrenees are altered in its intensity and reegularity within time and space. This study wants to determine in quantitive terms the variability degree of depth snow in the Catalan Pyrenees from 1987 untill 2010 thanks to statistic data from Confederación hidrográfica del Ebro and Servei Meteorològic de Catalunya. The results are organized starting from the main hidrographic river basins of the Catalan Pyrenees and secondly in a smaller escale to analize the whole studied territory. Additionally all differents factors that can be directly affected by the rainfall changes in the Catalan Pyrenees are mentioned.

Aquesta tesi s’inscriu en un context marcat per dos esdeveniments fonamentals. El primer té a veure amb les transformacions sociodemogràfiques i econòmiques que afecten el Pirineu, i per extensió les àrees rurals europees. Aquestes transformacions redefineixen el paper i les funcions assignades als espais rurals. En l’actualitat, aquestes àrees tenen un paper destacat en la provisió d’oci i de serveis. En aquest sentit, els espais de muntanya, com l’Alt Pirineu i Aran, es configuren com a espais amb un potencial elevat ateses les possibilitats que ofereix. El segon esdeveniment es relaciona amb l’arribada significativa de població estrangera a Espanya, des de mitjans de la dècada de 1980. Aquest fet s’explica en bona mesura per les possibilitats que oferia el mercat de treball en una etapa de creixement econòmic, d’expansió dels serveis i de precarització del treball. En aquest context, a l’Alt Pirineu i Aran, la demanda de mà d’obra necessària per satisfer una economia en expansió, especialitzada en el turisme i la construcció, explica en bona mesura com aquest àmbit territorial ha esdevingut un important receptor de població. L’objectiu de la recerca ha estat l’anàlisi dels efectes -demogràfics, econòmics i socials- de l’arribada de població estrangera en aquest àmbit. Una població relativament envellida respecte al conjunt de Catalunya, un mercat de treball poc divers i un poblament de dimensions reduïdes constitueixen algunes de les especificitats en les quals es produeix l’arribada de la població estrangera. La tesi s’estructura en cinc capítols. El primer capítol és el de la introducció. En el segon capítol s’aborden el marc teòric, els objectius i la metodologia. El tercer capítol explora la dimensió demogràfica de l’arribada de població estrangera a l’Alt Pirineu i Aran. El quart capítol s’ocupa de les motivacions per immigrar i per instal·lar-se al Pirineu, de la relació que s’estableix entre la població estrangera immigrada i el mercat de treball pirinenc i de les relacions socials que estableix la població immigrada amb la població local. Finalment, en el cinquè capítol, a tall de conclusió, s’aborden els principals resultats relacionats amb les preguntes que han guiat la recerca., Since the last decade of the 20th century, the Catalan Pyrenees have received important international migration flows due to the increase of labour demand, especially in the touristic sector and the construction sector. In this light, this research investigates the impacts of the arrival of foreign migrants through three dimensions: demographic, economic and social. A relatively aged population, a limited labour market and a small size of population are the main socioeconomic characteristics within which new migrations flows to the Pyrenees develop. This thesis is divided into five chapters. After the introduction, the second chapter deals with the theoretical framework, the objectives and the research methodology. The third chapter looks into the demographic dimension of the arrival of foreigners in the Catalan Pyrenees. The fourth chapter addresses the motivations to migrate and settle in the Pyrenees, the relationship between international migrants and the labour market and the relationships established by the foreign migrants and the local population. Finally, the fifth chapter summarizes the main findings of this research

[EN] In the last decade. the different research projects developed at National Park of Aigüestortes i l'Estany de Sant Maurici (PNAESM) show that highest parts of central Pyrenees have been inhabited Since the latest 7.000 years. This anthropic pressure increases between 5.000 and 4.500 years ago. when alpine and subalpine areas are simultaneously occupied. The Cava del Sardo is a natural rock shelter sited at 1.790 m.a.s.l in the Sant Nicolau Valley, in the Axial Central Pyrenees. Archaeological and paleoecological data from this site suggest the existence of an extensiva mobliity of pastoral groups from the Ebro Valley throughout the Noguera's rivers to the Axial Pyrenees. during the entire Neolihic period. On the other hand, pollen and anthracological analyses from the Cava del Sardo suggest a dynamic process of landuse from 7.500 to 4.500 yrs cal BP. In this paper we present the results of lithic material provenance and techno-functional analyses. Obtained data confirm the existence of changes in the mobilily strategies and in the occupational dynamics of the site along the 3.000 years of human occupation., [CA] Durant l'última década els projectes d'investigació dirigits a esbrinar les primeres ocupacions al Pare Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (PNAESM) han demostrat que a partir dels últims 7.000 anys les àrees d'alta muntanya pirenaica es caracteritzen per una creixent preséncia humana, fins a arribar fa entre 5.000 i 4.500 anys a un moment de major pressió amb l'ocupació simultània dels espais alpins i subalpins. Les dadas arqueològiques i paleoambientals provinents de la cava del Sardo de Boi, un abric localitzat a 1.790 m.s.n.m. a la vall de Sant Nicoau, a més de confirmar aquest escenari apunten a una elevada mobilitat dels grups humans que presumiblement portaven a terme estratégies d'explotació ramadera a la muntanya. Aquestes estratégies es podrien basar en pràctiques de mobilitat a llarga distància, des d'altres indrets de les Nogueras, o fins i tot de la va11 de l'Ebre. D'altra banda, les anàlisis de les restes pol·liniques i carpològiques procedents de la cava suggereixen que la dinàmica d'cupació del jaciment no va ser un procés continu i gradual í que hi va haver diferents patrons en l'ocupació del jaciment i en l'explotació del seu entom. En aquest article presemem els resultats de l'estudi dels conjunts lltics de la cava del Sardo a través d'anàlisis de procedéncia de les matéries primeres i de la gestió tecnològica i funcional de les eines utilitzades. Les dades obtingudes indiquen que les estratègies de gestió de l'espai, la mobilitat i l'organització tecnològica dels grups humans al llarg de les diverses fases d'ocupació del jaciment, entre 4.800 i 2.500 calANE, van ser canviants.

La construcció de certs imaginaris i representacions socials sobre la ruralitat en el context actual provoca que les àrees rurals apareguin, per determinats sectors de la societat urbana postindustrial, com un lloc atractiu, idíl·lic, on materialitzar certes preferències residencials. La reestructuració econòmica que en les últimes dècades del segle XX han experimentat una bona part de les àrees rurals del món occidental i l'equiparació de les condicions de vida entre la ciutat i el camp, antigament substancialment més desiguals, són algunes de les causes d’aquest “ressorgiment” rural. Aquests canvis han fet capgirar una situació que semblava irreversible per una situació més esperançadora, en la qual s’ha produït una recuperació demogràfica, econòmica i social d’aquests territoris. Aquests canvis han provocat l'arribada de nous residents, principalment procedents de centres urbans i de zones més densament poblades, els quals han ocasionat una important recomposició social, donant lloc a la formació de societats complexes en contextos que fins a fa relativament escassos anys mostraven una escassa diversitat social. La formació de “noves” societats rurals és un procés que no està exempt de conflictivitat social, sobretot a causa del xoc cultural, d'imaginaris sobre la ruralitat i d’estils de vida que es deriven de la convivència de diferents grups socials. L’estudi que es presenta a continuació se centrat a la comarca del Pallars Sobirà (Catalunya). Es tracta d'una zona d'alta muntanya, que ha estat fortament afectada pel procés de despoblació i que va abandonar la seva base econòmica tradicional, basada principalment en la ramaderia. No obstant això, els processos de reestructuració que vénen experimentat els territoris rurals han fet que el Pallars Sobirà, com d'altres àrees rurals catalanes es converteixi en una comarca atractiva para determinats sectors de la població urbana. Per conèixer com es manifesten aquests fluxos migratoris s'ha optat per un enfocament qualitatiu, utilitzant tècniques de narració, com són les entrevistes semiestructurades en profunditat, i d'observació, realitzant un extens treball de camp per a l'obtenció de les dades. A través de les entrevistes realitzades i de les tècniques d'observació s’han pogut abordar diferents temes al voltant de l’arribada de nous habitants a la comarca. En primer lloc, s'ha aprofundit en algunes qüestions relacionades amb el procés migratori experimentat pels nous residents, interessant-nos pels factors i motivacions que intervenen en la decisió de la migració, les raons que actuen en l'elecció de la destinació i la connexió existent entre el cicle de vida, la situació personal i el moment en què es realitza la migració. En segon lloc, s'ha abordat el procés d'assentament, centrant-nos principalment en aquells aspectes que es deriven de la (re)negociació d'una nova quotidianitat, que van des de la cerca d'un habitatge a la creació de noves xarxes socials en el lloc de destinació, passant per la inserció i adequació al mercat laboral i la construcció d'un nou estil de vida que es correspongui amb les aspiracions prèviament creades. La superació o no de les dificultats que s'associen a les primeres etapes d'assentament, i la forma en què es manifesten certs factors com el treball, l'habitatge, la creació de xarxes socials o la formació parella i/o família condicionen les expectatives de permanència. En tercer lloc s'ha parat atenció a les relacions establertes entre població local i nous residents, com a resultat dels fluxos migratoris urbà-rurals i d'incipients processos de gentrificació rural. La convivència de diferents grups socials, d'imaginaris i representacions socials divergents sobre la ruralitat i de valors i codis socioculturals contraposats, provoquen una situació de tensió i fragmentació social, en la qual afloren conflictes i desavinences entre els habitants de la comarca. En aquest context, certs sectors de població local estableixen criteris de distinció entre el nosaltres (“autòctons”) i l'ells (“nouvinguts”), com a estratègia de resistència davant d'una (suposada) invasió forana. La reafirmació de la identitat individual i col·lectiva per part de la població local desencadena, a part d’una distinció social, certes irregularitats en l'accés a drets bàsics pel fet de no pertànyer o de no ser acceptat per la comunitat. A causa d'això, en alguns casos la participació en la vida social i política de la comarca o l'ús de recursos territorials, com els béns comunals, poden veure's restringits únicament a la població local, evidenciant situacions de discriminació i/o exclusió social per la condició de “forà”. En aquest context, qüestions com el sentiment de pertinença al lloc i a la comunitat, la identitat individual i col·lectiva i la condició de classe juguen un paper destacat. No obstant això, i malgrat aquests símptomes de tensió social, l'arribada de nova població es percep per a la majoria de població com un fet positiu pel desenvolupament de la comarca, ja que han possibilitat una veritable revitalització demogràfica, social, econòmica i cultural, en la qual també estan contribuint de manera significativa les noves generacions de població local., Nowadays, rural areas have become attractive residential areas for urban population groups in Western countries. Social representations and imaginaries of rurality have made this rural areas become idyllic spaces, where urban middle class population is able to materialize their residential preferences. As a consequence, rural areas have suffered an important restructuration process: economic and social transformations have replaced a depopulation and underdevelopment situation which had been seen as irreversible. Not only improvements in rural living conditions, but also economic and social changes have made these areas more accessible, causing new dwellers arrivals from the city. (Demographic recovery) "Population growth" focused in our study region cannot be compared quantitatively to precedent rural exodus yet new dweller’s arrival is still producing an invaluable qualitative contribution to the future of this area. However, new residents’ arrival, mainly from urban centers and densely populated areas, have caused an important social change. New complex societies have appeared in this rural contexts, increasing its diversity and making new social groups emerge. Social tension and conflict are part of new rural societies formation process caused on one hand, by the cultural shock between locals and newcomers and, from the other hand, the coexistence of different rural imaginaries. Rural-urban migration and its impacts on the receiving areas are important research topics in western countries. Social change processes in rural areas have occupied an important place especially in English and French literature. Nevertheless, this subject does not receive the same magnitude in a Catalan and Spanish context, reason why the main object of this research is to understand rural restructuring processes by studying the diversity of rural areas through a specific case. This study is focused in Pallars Sobirà (Catalonia), a mountain area located in the heart of Pyrenees but a peripheral area, away from the main regional urban centers of the region. Pallars Sobirà has been strongly affected by processes of depopulation and abandonment of its traditional economic activities, based mainly on livestock and subsistence agriculture. However, rural restructuring processes have made these territories become an attractive area for certain sectors of urban population, associating this areas with values of rurality and alternative lifestyle. Qualitative approach has been used as the main methodology to study these migrations flows and their effects in the reception area. An extensive field work and narrative techniques as structured interviews and participant observation have been used in order to obtain the maximum information possible about the topic. As a result, 45 persons of different target groups -local people, new residents and key actors- have been interviewed. All the conversations have been transcribed and coded in order to organize the information given and make some interpretations. Moreover, also quantitative methods have been used to analyze demographic evolution and to support interview results. As a result, information brought up after the analysis, made us consider different topics related with newcomers arrival in the study region. First of all, we have looked attentively at new residents migration process, focusing on the factors and motivations involved in the decision-making processes, the reasons why choosing this specific destination and the connection between migration and life cycle. To continue, we have gone into the settlement process, mainly on those aspects related with new lifestyle (re)negotiation: looking for accommodation, making social networks or finding a new job. Thirdly, we have paid attention to relationships between locals and newcomers, as a result of rural-urban migration and emerging rural gentrification. Social tension and conflicts between neighbors are caused by the coexistence of groups with different social imaginaries about rurality and distinct social and cultural values. In this context, resistance strategies to “a foreigner invasion" have been detected in local people, who establish distinctions between us ("locals") and them (newcomers), as an affirmation of individual and collective identity. Moreover, the local-newcomers distinction may entail some irregularities in basic rights access of newcomers, in its acceptation as community members, in social and political participation, or in its access to community resources, producing social discrimination by the “foreign” condition. Despite these signs of social tension, interviewers (especially new residents, but also an important part of the young local population) have agreed that the new population arrival produce benefits and a real demographic, social, economic and cultural revitalization for the region.

Malgrat la terciarització de les economies pirinenques, la ramaderia de muntanya conserva encara una presència significativa a les comarques del Pirineu català. El seu paper, però, ha canviat considerablement al llarg de l'últim segle, passant de constituir un dels pilars de l'economia i societat de muntanya a esdevenir una activitat minoritària i en regressió. Aquesta tesi parteix de la premissa que la activitat ramadera continua sent una activitat necessària en àrees de muntanya, tal i com es desprèn del caràcter multifuncional amb què s'identifica: diversificació econòmica, creació i preservació d'un paisatge considerat de qualitat, conservació de la biodiversitat, manteniment de la població rural, construcció identitària, etc. A partir d'una aproximació interdisciplinar, que combina metodologies qualitatives i quantitatives, i que converteix en objecte d'estudi tant el medi físic com el medi social, la tesi s'aproxima a l'estat actual de la ramaderia al Pirineu, identificant i analitzant els elements que supediten l'activitat en l'actualitat, així com aquells aspectes a potenciar per tal d'assegurar la seva continuïtat. L'estudi es situa en un context determinat, el de la Vall Fosca (municipi de la Torre de Cabdella, Pallars Jussà). Després de contextualitzar l'objecte d'estudi, situant-lo en l'escenari que resulta dels canvis experimentats per les àrees del Pirineu durant el darrer segle, es presenta l'àrea d'estudi en què es desenvolupa la tesi, la Vall Fosca, i les seves peculiaritats, referides tant al medi físic com al medi social. Es descriuen, a continuació, les característiques que defineixen als sistemes ramaders del Pirineu, els elements principals que històricament han assegurat la seva reproducció, i la seva evolució al llarg de les últimes dècades. S'exposa, a la mateixa secció del document, el paper que han exercit les polítiques agràries en la configuració dels sistemes ramaders de muntanya actuals, encapçalades per la Política Agrària Comuna. A partir d'aquest punt la tesi es centra en el cas concret i particular de la Vall Fosca. La consulta de fonts bibliogràfiques, fonts històriques i fonts orals permet reconstruir els processos de transformació de la ramaderia a la vall. A partir de la realització d'entrevistes qualitatives a un conjunt de ramaders i ramaderes, s'estudia la situació general de les explotacions actives. S'identifiquen així dinàmiques comunes i estratègies particulars, i es detecten els principals problemes i oportunitats. S'analitza el pes de factors com ara el caràcter familiar de les explotacions, la irrupció de l'orientació ecològica, la relació amb l'Administració o l'associacionisme /cooperativisme. Es mostra que la viabilitat de les explotacions actuals depèn en gran mesura de tres elements principals: la integració vertical de les activitats, els complements de renda i l'autoexplotació personal i familiar. Aquesta integració vertical de l'activitat és possible, en part, gràcies a l'aprofitament de prats i pastures, els quals permeten que les explotacions puguin autoabastir-se de recursos alimentaris. Les fluctuacions en la producció d'herba poden arribar a tenir un impacte important sobre l'economia de les explotacions. S'analitza doncs la possibilitat d'utilitzar la informació proporcionada per la teledetecció en el seguiment de recursos ramaders. D'aquesta forma, i a partir d'una sèrie d'imatges Landsat-5 TM i de la recollida de dades de camp durant dues campanyes estivals el 2008 i 2009, s'estudia l'aplicació de dos models diferents per la quantificació de biomassa herbàcia. El primer consisteix en un model estadístic, basat en la capacitat d'una sèrie d'índexs de vegetació i humitat per explicar la producció de biomassa aèria herbàcia a partir d'un model de regressió múltiple. El segon és un model físic basat en l'equació de Monteith (1972), segons la qual la producció de biomassa aèria herbàcia seria funció de la radiació fotosintèticament activa (PAR) absorbida per la planta i de l'eficiència en la conversió de la radiació (factor LUE). Els models analitzats han obtingut resultats especialment bons en les campanyes de camp realitzada de forma prèvia al primer i segon dall duts a terme pels ramaders, com a part del calendari estival de gestió. S'evidencia l'alta variabilitat del fenomen estudiat, tant interanual com dins d'uns mateix cicle vegetatiu. Les conclusions de la tesi, referents a la durabilitat dels sistemes ramaders del Pirineu, s'estructuren en base a tres dimensions: social, econòmica i ecològica. La reproducció social es trobaria en últim terme determinada per la capacitat de l'activitat de generar benestar i qualitat de vida. La intensificació que ha experimentat la ramaderia de muntanya durant els últims anys i la sobrecàrrega de feina que implica, anirien en la direcció oposada. També hi juguen en contra la valoració negativa de l'activitat, tant des de dins com des de fora d'ella. Igualment important és la qualitat del teixit social que es desplega sobre el territori, l'existència de xarxes de col·laboració i cooperació a les que encara es recorre massa tímidament. La propera reforma de la PAC, prevista pel període 2013-2020, cobra vital importància en referència a la dimensió econòmica, podent significar una eventual reducció de les subvencions percebudes. Per la seva banda, les estratègies de valorització del producte i de generació de valor afegit in situ ensopeguen amb massa obstacles, tal i com passa en el cas de la producció ecològica. A la tercera dimensió, l'ecològica, correspon la renovació dels recursos naturals que la ramaderia de muntanya explota: prats i pastures. Aquests no constitueixen només el recurs ramader bàsic, sinó que són a la vegada producte de la pròpia ramaderia. La seva conservació implica, a més d'una gestió correcta i eficient, garantir l'accés a la terra, evitant els processos d'abandonament., Despite predominance of tertiary sector in Pyrenean economies, mountain stockbreeding still represents an important activity in Catalan Pyrenees. Nevertheless, its role has changed significantly in the course of the last century: it has turned from being a basic pillar in mountain economy and society to a minority and regressive activity. This thesis takes base on the argument that stockbreeding activities are necessary to be continued in mountain areas, such as Pyrenees, considering their multifunctional character, that is, their active role in landscape configuration and preservation, biodiversity conservation, economic diversification, maintenance of rural population, identity construction, etc. Through an interdisciplinary approach, which combines qualitative and quantitative methodologies, and which takes into account both society and environment, this thesis is aimed at studying the present state of mountain farming in Catalan Pyrenees. The purpose of this research would be then to identify and to analyze the elements which condition mountain stockbreeding at the present time, as well as to determine those aspects which should be strengthened in order to guarantee its continuity. For doing so, we study the case of Vall Fosca, which corresponds to the municipality of la Torre de Cabdella (Pallars Jussà). After contextualizing the object of study, by referring to the transformation which Pyrenees have undergone over the last century, we present the study area, Vall Fosca, and its peculiarities regarding both physical and social environment. Main characteristics which define current stockbreeding systems in Pyrenees are afterwards described. Attention is paid to the historical process, by identifying the mechanisms and institutions which have ensured mountain farming reproduction and by following its evolution over the last decades. Within this part, a section is dedicated to agrarian policies, specially the Common Agrarian Policy (CAP), and its role in mountain farming systems configuration. From now on, the thesis focuses on Vall Fosca's particular case. Bibliographic and historical sources query, together with oral sources, allow to reconstruct stockbreeding transformation process in the valley. Qualitative interviews are conducted to learn about farms' present situation. Common dynamics and particular strategies are identified, as well as main problems and opportunities. Importance of relevant aspects such as farms family base, organic farming, Administration's role or collaboration networks is analyzed. Three elements are found to be basic regarding to livestock farming viability: vertical integration, income complement and self- and family exploitation. Vertical integration of livestock production is in part possible thanks to meadows and pastures exploitation, which allow, to some extent, to cover farm requirements concerning food supply. As a matter of fact, fluctuations in grass production could hinder economic performance of livestock farms. A part of this thesis is then dedicated to forage production quantification by applying remote sensing techniques. A series of Landsat-5 TM images together with on-site data sampling over two field campaigns during summer 2008 and 2009 is used to quantify herbaceous resources in terms of biomass production. Two different models are applied. Firstly, a statistical model (multiple regression model) based on vegetation and humidity indexes' capacity to predict aboveground biomass. And, secondly, a physical model based on Monteith's equation (1972). According to it, aboveground biomass production is related to photosintetically active radiation (PAR) absorbed by vegetation and to efficiency in converting radiation into biomass (LUE). In both cases, best results are obtained when models are applied previously to first and second grass harvesting by farmers, which take place usually in early and late summer. The results obtained highlight the system's complexity and its high variability, year-on-year and within the same seasonal cycle. The thesis conclusions, referred to Pyrenees livestock breeding system's durability, are structured around three dimensions: social, economic and ecologic. Social reproducibility would be determined, as a last resort, by the capacity to generate well-being and quality of life. However, growing intensification and work overload act in the opposite direction, leading to a negative perception towards stockbreeding activities, both from within and from outside the sector. Social fabric and existence of collaboration and cooperation networks are likewise important, though the willingness to collaborate and cooperate is not really widespread. Concerning the economic dimension, next CAP reform (2013-2020) will be of great importance, since it could lead to an eventual reduction in subsidies. In turn, strategies for generating added value in situ run into too many difficulties, as it turns out to be the case of organic production. Natural resources renewal corresponds to the third dimension considered, the ecological one. Meadows and pastures are not only the basic grazing resource but also the product of grazing activity itself. Their conservation implies both a suitable way of management and the guarantee of access to land, thus avoiding abandonment processes.

La matèria orgànica del sòl juga un paper essencial en el cicle global del carboni, allotjant bona part del C que contenen els ecosistemes terrestres. En àrees de muntanya, l’alta variabilitat climàtica associada a la complexitat topogràfica fa que els balanços de C siguin difícils de predir. L’objectiu d’aquesta tesi és en primer lloc estimar el contingut de C dels prats de muntanya del Pirineu i determinar els factors climàtics que determinen la seva distribució al paisatge. En segon lloc analitzar els factors que regulen processos específics que són claus en el cicle del C d’aquests ecosistemes. Mitjançant un mostreig extensiu de perfils edàfics en prats subalpins i alpins del Pirineu, s’estimà que el contingut de C dels prats de muntanya varia entre els 5,9 i els 29,9 kg C m-2. Aquests continguts tendeixen a reduir-se amb l’altitud, però mentre a les zones més baixes els sòls acumulen més C als vessants obacs, a les parts més altes és als solells on es tendeix a acumular més C. Això suggereix que l’acumulació de C al sòl està més relacionada amb les condicions que afavoreixen la producció que no pas amb les que n’afavoreixen la mineralització. La incubació al laboratori de les mostres de sòl dels perfils anteriors ens permeteren determinar els factors de tipus edàfic que són determinants en la mineralització de la matèria orgànica als sòls superficials i subsuperficials. Els resultats mostren que mentre als horitzons superficials la mineralització de la matèria orgànica es relaciona clarament amb la disponibilitat de C, en els sòls subsuperficials tot i que la proporció de C actiu és similar, la disponibilitat de N pren més rellevància. Per tal d’analitzar el component biòtic com a regulador de la mineralització de la matèria orgànica també es van incubar mostres de sòl al laboratori en les quals es van alterar les comunitats microbianes. L’addició d’una font de C làbil (glucosa) enriquida amb 13C permeté distingir el C respirat derivat de la matèria orgànica i de la glucosa. Els resultats indiquen que una font de C làbil estimula la mineralització de C (efecte priming) però la magnitud d’aquest estímul depèn en gran mesura de l’estructura de les comunitats microbianes. Als prats, el C orgànic edàfic prové majoritàriament de les arrels. Per això es va estimar la producció d’arrels, la descomposició d’arrels estàndard i la incorporació del C provinent d’aquestes arrels a les fraccions protegides del sòl en prats subalpins. Els resultats ens mostren que anualment es produeixen uns 400-500 g m-2 d’arrels en els primers 15 cm de sòl, cosa que suposa al voltant de 200 g C m-2, amb una marcada estacionalitat i amb una productivitat relativa a la biomassa que és superior a l’horitzó subsuperficial. D’altra banda, les taxes de descomposició són relativament baixes i no es redueixen amb la fondària, segurament per les millors condicions ambientals al sòl subsuperficial. La incubació al camp d’arrels enriquides amb isòtops estables permeté detectar que durant el primer any entre un 3.5 i un 7% del C incubat es va incorporar a la fracció protegida (associada a llims i argiles). Aquesta matèria orgànica de les arrels incorporada a la fracció protegida era làbil i rica en N. Atesa la progressiva reducció de la pressió de pastura en extenses àrees de muntanya, es simulà un abandonament de pastura per detectar possibles canvis a curt termini en la producció i descomposició d’arrels. Els resultats indiquen un lleuger increment de la producció durant l’estiu en els prats no pasturats i no es detectà cap efecte en la descomposició de les arrels., La materia orgánica del suelo juega un papel esencial en el ciclo del carbono, albergando la mayor parte del C que contienen los ecosistemas terrestres. En áreas de montaña, la elevada variabilidad climática asociada a la complejidad topográfica hace que los balances de C sean difíciles de predecir. El objetivo de esta tesis es en primer lugar estimar el contenido de C de los pastos de montaña del Pirineo i determinar los factores climáticos que determinan su distribución en el paisaje. En segundo lugar analizar los factores que regulan los procesos clave del ciclo del C en estos ecosistemas. Mediante un muestreo extensivo de perfiles edáficos en pastos subalpinos y alpinos del Pirineo, se estimó que el contenido de C de los pastos de montaña varía entre 5,9 y 29,9 kg C m-2. El contenido de C tiende a reducirse con la altitud, pero mientras en las cotas más bajas los suelos acumulan más C en las umbrías, en las zonas más altas es en las solanas donde tiende a acumularse más. Esto sugiere que la acumulación de C en el suelo está más relacionada con las condiciones que favorecen la producción que con las que favorecen la mineralización. La incubación en el laboratorio de las muestras de suelo de los perfiles anteriores nos permitió determinar los factores de tipo edáfico que son determinantes en la mineralización de la materia orgánica en suelos superficiales y subsuperficiales. Los resultados muestran que así como en los horizontes superficiales la mineralización de C está claramente relacionada con la disponibilidad de C, en los suelos subsuperficiales la disponibilidad de N toma más importancia. Para analizar el papel del componente biótico en la regulación de la mineralización de la materia orgánica también se incubaron muestras de suelo en el laboratorio en las cuales se alteraron las comunidades microbianas. La adición de una fuente de C lábil (glucosa) enriquecida con 13C permitió distinguir el C respirado derivado de la materia orgánica y de la glucosa. Los resultados indican que una fuente de C lábil estimula la mineralización del C (efecto priming), pero la magnitud de este estímulo depende en gran medida de la estructura de las comunidades microbianas. En los pastos, el C del suelo proviene mayoritariamente de las raíces. Por esto se estimó la producción radicular, la descomposición de raíces estándar y la incorporación del C que proviene de estas raíces a las fracciones protegidas del suelo en pastos subalpinos. Los resultados nos muestran qua anualmente se producen unos 400-500 g m-2 de raíces, lo que equivale a unos 200 g C m-2, con una marcada estacionalidad y con una productividad relativa a la biomasa que es superior en el horizonte subsuperficial. Por otro lado, las tasas de descomposición son relativamente bajas y no se reducen con la profundidad, seguramente por las mejores condiciones ambientales en el suelo subsuperficial. La incubación en campo de raíces enriquecidas con isótopos estables permitió detectar que durante el primer año entre un 3,5 y un 7% del C incubado se incorporó a la fracción protegida (asociado a limos y arcillas). Esta materia orgánica de las raíces incorporada a la fracción protegida era lábil y rica en N. Puesto que existe una progresiva reducción de las cargas de pastoreo en extensas zonas de montaña, se simuló el abandono del pasto para detectar posibles cambios a corto plazo en la producción y en la descomposición de las raíces. Los resultados indican un ligero incremento de la producción en verano en los pastos no pastoreados y no se detectó ningún efecto en la descomposición de las raíces., Soil organic matter plays a key role in the global carbon cycle, storing most of the carbon contained in the terrestrial ecosystems. In mountain areas, the high spatial variability of climate conditions makes C balances difficult to predict. The main aim of this thesis is first to estimate soil C stocks and the environmental factors that determine C accumulation in the soils of the Pyrenean mountain grasslands. Secondly, we aim to analyse the factors that regulates some specific processes of the C cycle in these ecosystems. An extensive sampling in subalpine and alpine grasslands along the Pyrenees revealed that mountain grasslands store between 5.9 and 29.9 kg C m-2. Carbon stocks generally reduced with altitude, but while in the highest altitudes soils accumulated more C in the south-facing slopes, at the subalpine areas was at the north-facing slopes where soil stored more C. This suggests that soil organic C accumulation is enhanced at the sites with the most suitable conditions for plant productivity rather than at the sites with expected low mineralization rates. The laboratory incubation of soil samples coming from these soil profiles allowed determining the soil factors that regulates organic matter mineralisation in surface and subsurface soils. The results indicated that while C availability was the main factor explaining C mineralisation in surface soils, in the subsoil N availability became the most important factor. The role biotic factor in regulating organic matter mineralisation was assessed by incubating soil samples in the laboratory in which microbial community structure was altered. The addition of a labile C substrate (glucose) enriched with 13C allowed to partition the respired C among soil organic matter derived C and glucose-derived C. The results indicated that the addition of a labile C source promotes the C mineralisation through the priming effect, but the magnitude of priming is depends on the structure of microbial communities. Most of organic C in grassland soils derives from root tissues. Hence we estimated belowground production, decomposition rates of standard roots and root-derived C incorporation into the protected pool (associated to silt and clay fractions) in subalpine grasslands. The results showed that these grasslands produce about 400-500 g m-2 y-1 of roots at the top 15 cm, meaning about 200 g C m-2 y-1. This production showed a great seasonality and with higher relative productivity rates in the subsoil than in the top 5 cm. Root decomposition rates quite low and did not decreased with depth, probably because of better microclimate conditions in the subsurface soil. The field incubation of roots enriched with stable isotopes allowed us to detect that between 3.5% and 7% of the incubated C had been incorporated into the protected fraction (associated to silt and clay) during the first year. The root-derived organic matter incorporated into the protected pool was labile and N-enriched. Given the reduction of stocking rates in extensive pastures in mountain areas, we simulated the pasture abandonment to detect short term changes in root production and decomposition. The results indicated a discrete increase of root production in summer in the non-grazed grasslands and no-effects were detected in root decomposition rates.

Les zones de l'alta muntanya pirinenca són molt cops associades a zones de natura verge per part de la societat actual. Però lluny d'aquesta imatge, la realitat és que aquestes àrees han estat transformades des fa mil·lennis per les poblacions que han habitat la muntanya. Per altra banda, durant el període holocè el clima ha experimentat variacions que han intervingut en la configuració d'aquests paisatges. L'objectiu d'aquesta tesi és l'anàlisi de l'evolució del límit superior del bosc com a reflex d'aquest canvis mil·lenaris en les àrees de muntanya. La recerca s'ha centrat en la cerca de la màxima cota assolida durant l'Holocè per aquest límit, així com l'anàlisi de les seves fluctuacions tenint en compte elements antròpics i climàtics. Altrament, també s'ha posat el zoom en el moment de canvi actual, tot quantificant l'evolució del límit superior del bosc dels últims cinquanta anys i indagant en les causes antròpiques d'aquest canvi més recent.El caràcter interdisciplinari d'aquest treball s'ha basat en l'ús de quatre metodologies diferenciades que podem dividir en dos grups segons les fonts que utilitzem: paleobotàniques i documentals. En el primer grup hi localitzem la pedoantracologia, o anàlisi dels carbons del sòl, la palinologia i per últim l'anàlisi dels carbons sedimentaris. Aquestes tècniques ens permeten analitzar l'evolució del límit superior del bosc durant el transcurs dels darrers 10.000 anys. Per últim les metodologies documentals ens aporten l'anàlisi de les dinàmiques recents d'aquest límit. Les imatges aèries ens permeten quantificar el canvi i la consulta de documents històrics escrits ens proporciona poder valorar el descens de la pressió antròpica sobre aquest medi.El resultat mostra que el límit superior del bosc actual es troba 400 m per sota de la cota màxima assolida durant el període holocè. Durant aquest, el límit superior del bosc se'ns ha mostrat com un element dinàmic modificat per la necessitat de pastures per part de les societats i per les fluctuacions climàtiques. La situació actual és un exemple clar de la conjunció d'aquests dos elements. La densificació de les masses arbòries en el límit superior del bosc queda explicada tant pel canvi climàtic actual com per la disminució sobtada de les activitats tradicionals en àrees de muntanya., Today's society often associates the high mountain zones in the Pyrenees with virgin natural spaces. Far from this image, these areas have been transformed over millennia by human society. On the other hand, during the Holocene the climate underwent changes that intervened in the configuration of these landscapes. This thesis analyzes the evolution of the forested tree line as a reflection of these millennial changes in the mountain areas. The research focused on the quest for the maximum altitude of the forested area during the Holocene, as well as fluctuations, taking into account anthropic and climatic elements. The study also zooms in on the current moment of change, quantifying the changing tree line of the past 50 years and exploring the anthropic causes of this change.The interdisciplinary nature of this research required four distinct methodological approaches, which can be divided into two groups based on the sources used: paleobotanical and documentary. In the first group we find pedoanthracology, or analysis of soil charcoals, palynology and analysis of sedimentary charcoals. These techniques allow us to analyze the evolution of the tree line throughout the Holocene. Documentation methodologies permit us to analyze the more recent dynamics of the tree line in the area studied. Aerial images make it possible to quantify the change and written historical documentation allows us to assess the decline in anthropic pressure in the area.The results show that the current tree line is 400 m below the maximum altitude reached during the Holocene, when the tree line was a dynamic element affected by society's need for pastures as well as by changes in the climate. The current situation is a clear example of the conjunction of these two elements. Densification of arboreal masses at the tree line can be explained both by the present climate change as well as the sudden decline in traditional agro-silvo-pastoral activities in the mountain areas.

Los objetivos abordados en la presente memoria son:- 1. Tipificación del nicho ecológico.- Desde dos perspectivas bien diferenciadas, una trófica y otra espacio-temporal. La dimensión trófica del nicho se ha evaluado través del análisis de la dominancia, diversidad y solapamiento de las dietas, desde una perspectiva específica, sexual y temporal, en tres tratamientos distintos: uno taxonómico numérico, otro taxonómico en biomasa y otro por clases de talla de presas. La dimensión espacio-temporal, analizada mediante métodos de captura-recaptura, pretende discriminar qué factores determinan la presencia o ausencia, y la abundancia de "E. asper" en el torrente, así como las variaciones temporales en su distribución. - 2. Estudio de la biología de la reproducción.- En este apartado se ha pretendido describir el ciclo biológico reproductor de esta especie para la vertiente sur pirenaica.-3. Estudio del crecimiento y demografía.- Se pretende establecer el modelo de crecimiento al que se ajustan los distintos subgrupos poblacionales y específicos considerados. En este análisis también se han estimado las tasas de crecimiento y supervivencia, distribución en clases de talla y longevidad entre otras, para dos poblaciones de tritón pirenaico (torrente de Pi e lngla) de la comarca de la Cerdanya (Lleida y Girona). En la primera de las dos poblaciones "E. asper" convive únicamente con "Salamandra salamandra", mientras en la segunda de ellas el tritón pirenaico se presenta en simpatria con "S. Salamandra" y "Salmo trutta ferio". Los resultados obtenidos indican que en el segmento controlado el número de refugios determina la mayor o menor abundancia de tritones adultos en el torrente. La concentración de oxígeno se muestra como el segundo factor en importancia, aunque sólo para los machos. La evolución de la "sex ratio" a lo largo del año indica que los machos son los últimos en iniciar la hibernación y los primeros en abandonar sus refugios de invernada que se localizan para ambos sexos en los márgenes del torrente. La distribución de "S. Salamandra" en el torrente del Pi es preferente alopátrica con "E. asper". La dieta del tritón pirenaico en el torrente del Pi se basa en la fauna reófila, principalmente larvas de plecópteros, efemerópteos y tricópteros, siendo estas dos últimas las energéticamente más rentables debido a la mayor biomasa individual que poseen los efemerópteros principalmente heptagenidos y los tricópteros mayoritariamente riacofilidos. El análisis de la dinámica trafico-ecológica a nivel poblacional muestra que mientras en los machos se presenta una situación de competencia, en las hembras parece apuntarse una cierta tendencia a la segregación trófica.Los valores de diversidad y amplitud de nicho obtenidos demuestran que en torrente de Ingla los adultos de tritón pirenaico se comportan como estenófagos, mostrándose como un claro especialista que dirige su depredación hacia las larvas de efemerópteros casi de forma selectiva. Esta situación contrasta con la hallada para el torrente de Pi, donde "E. asper" se mostraba tendente a la eurifagia y por tanto mucho más generalista. Los ejemplares larvarios de "E. asper" del torrente de Pi basan la dieta en las larvas de dípteros y efemerópteros, siendo las larvas de plecópteros una presa accesoria, tanto numéricamente como en biomasa.El análisis de la dieta de las larvas de "S. salamandra" en el torrente de Pi muestra que este urodelo se alimenta casi de forma exclusiva de larvas de dípteros, que en biomasa llegan a representar algo más del 95% de la dominancia. La supervivencia de "S. Salamandra" en el torrente es posible gracias a la segregación trófica con "E. asper", por la ocupación de distintos microhábitats, y por su rápido desarrollo larvario.Se distinguen tres fases bien diferenciadas en el ciclo testicular del tritón pirenaico. La primera transcurre desde el final de la hibernación hasta junio y se caracteriza por una primera evacuación de los espermatozoides madurados el año anterior y por una espermatogénesis muy activa en el lóbulo inmaduro. La segunda de junio a septiembre se caracteriza por una evacuación muy reducida en el lóbulo maduro y por una espermatogénesis ralentizada en el lóbulo inmaduro. La tercera, a partir de septiembre, se caracteriza por una segunda evacuación importante de espermatozoides del lóbulo maduro, aunque menor que la primaveral y por la continuación de las últimas fases de la espermatogénesis en el lóbulo inmaduro tras la total desaparición del anterior.El número de ovocitos presentes en el ovario es significativamente mayor para la población de Ingla. Esta diferencia puede atribuirse por una parte a la mayor talla de las hembras de esta población y por otra a una mayor disponibilidad de recursos tróficos. El tamaño medio de la puesta es de 39 y 64 huevos para Pi e lngla respectivamente.El crecimiento de las larvas de "E. asper" para los dos subperiodos considerados se ajusta al modelo de Von Beralanffy, habiéndose estimado un crecimiento medio de 0.127 y 0.095 mm./día para el periodo perinvernante y postinvernante respectivamente. El crecimiento medio obtenido para el periodo larvario de "S. salamandra" es de 0.243 mm./día, valor claramente valor claramente superior-al obtenido para el tritón pirenaico. Las hembras son claramente más longevas que los machos, habiéndose estimado en la muestra analizada una edad máxima de 26 y 20 años para hembras y machos respectivamente. La evolución de la población desde las torrenciales lluvias de 1982 hasta 1987 pone de manifiesto que tras la desaparición de casi el 60% de los adultos del torrente de Pi (phi=415), tan solo en cinco años la población vuelve a recuperar su situación inicial previa a la avenida., The objectives studied in this work are: Ecological niche typing, reproduction biology and, growth and demography study. The first objective has been tackled in two different dimensions: One trophic and one space-temporal. The trophic niche dimension has been evaluated through of dominance, diversity and diet overlap analysis, from the specific, sexual and temporal perspective. Moreover, each analysis has been executed according to the number of prey or the prey-mass and size. The space-temporal dimension is studied through capture-recapture methods in order to know that abiotic factors determining their presence or abundance, and their temporal distribution in the torrent. The study of the reproduction biology describes the testicular and ovarian cycle in two Pyrenean populations localized in the south slope. Also, the fecundity rate and its age variation have been analyzed.The growth and demographic analysis try to know the growth curve model to which the different demographic and specific groups are close-fitted. The squeletto-chronological methods are used to determine the individual age of postmetamorphic "Euproctus asper". Moreover, the growth and survival rate, size and age class distribution and longevity are estimated. Finally, the different methods to calculate the population size are used and confronted.

Notice nécrologique de Pierre Birot (1904-1984), qui met spécialement en valeur l'importance de ses travaux géomorphologiques sur la presqu'île Ibérique. Son extraordinaire contribution conduit à la modernisation de ceuxci, à partir de sa thèse de doctorat sur les Pyrénées. Ses apports principaux sur cette chaîne y sont exposés, en les contrastant avec d'autres interpretations morphologiques. On trouve sur la bibliographie ses ouvrages les plus importants sur le Portugal, Galice, Chaîne Centrale et sur le Sud et le Sudest de l'Espagne. Brève valorisation de sa contribution aux idées géomorphologiques générales et de ses principaux travaux sur cette matière. This obituary note on Pierre Birot (19041984) emphasizes. above all his importance in geomorphological studies on the Iberian Peninsula. He contributed in an extraordinarv measure to their modernization. beginnine with his Doctorate Thesis on the Pyrenees. His major contributions on this rnountain chain are explained and contrasted to other morphological interpretations. The bibliography includes his most important works on Portugal, Galicia, the Central Cordillera and South and Southeastern Spain. A brief evaluation of his contribution to general ideas on geomorphology and a list of his major works on the subject in also included. Noticia necrológica de Pierre Birot (1904-1984), destacando especialmente su trascendencia en los estudios geomorfológicos sobre la Península Ibérica, a los que contribuyó extraordinariamente a modernizar a partir de su tesis doctoral sobre el Pirineo. Se exponen las principales aportaciones sobre esta cordillera en contraste con otras interpretaciones morfológicas. Se indican en la bibliografia sobre la Península sus principales aportaciones sobre Portugal, Galicia, Cordillera Central y el Sur y Sudeste de España. Breves indicaciones sobre el valor de sus aportaciones a las ideas geomorfológicas generales y de sus principales obras en ese sentido.

Aquesta tesi considera la toponímia (macro- i micro-) del Pirineu mediterrani francès, des del punt de vista principal de la sistèmica. Una metodologia quantitativa, sostinguda per la cartografia sistemàtica de les dades, fa possible tractar un corpus macro-toponímic, així com un conjunt d'actituds discursives relacionades amb les organitzacions micro-toponímiques del Capcir (Pirineus-Orientals). Com a part d'una teoria general del signe i dels sistemes toponímics, la tipologia quantitativa i cartogràfica que està en marxa no pot acabar en si mateix. Més aviat, ha de conduir a una interpretació sociolingüística de la distribució “geodiacrònica” de les variables examinades. Sembla llavors que tot el corpus macro-toponímic del Pirineu mediterrani francès correspon amb un gran conflicte agro-silvo-pastoral on els principals temps poden observar-se entre els segles IX i XV a través del mapatge diacrònic, ecosistèmic i geosistèmic. Aplicat al discurs sobre l’espai micro-local, el mapatge quantitatiu fa que sigui possible determinar els eixos geogràfics de desestabilització del grup cultural i toponímic. Ens basem en una priorització dels comentaris recollits en quatre tipus, que van des de la resposta etiològica (o perfecte comentari “geodiacrònic”) a la resposta zero. Per acabar destaquem l'existència de vies de recerca sobre el moviment de l'espai. L'estudi de les correlacions entre variables discursives i geodiacròniques del segle XVIII és un d’aquests eixos, que posa l'accent en els diferents punts d'ancoratge del discurs contemporani. L'estudi simultani de paisatges, físics i toponímics, és un altre, capaç de basar un estudi integrat del moviment de les societats i paisatges mediterranis.; The thesis deals with the toponymy of the French Mediterranean Pyrenees using the systemic principle. Quantitative methodology, supported by systematic cartography is the basis of a macro-toponymic study as well as oral attitudes relative to micro-toponymic organisation in Capcir (Pyrénées-Orientales). Within a general theory of toponymic signs and systems, the quantitative and cartographic typology employed is not considered as an end in itself: it leads to a sociolinguistic interpretation of the “geodiachronic” distribution of the toponymic variables examined. The thesis demonstrates that the whole macro-toponymic system of the Mediterranean Pyrenees must be seen in the context of a large-scale agropastoral conflict between the ninth and fifteenth centuries, which is revealed by diachronic, geosystemic and land-use cartography. This quantitative cartography is applied to a spatial study (micro-toponymy) in order to determine the geographical lines of cultural and toponymic destabilization. This is based on a classification of oral information received into four categories, from accurate etiological information to the absence of response. In conclusion, this thesis discusses methods of research into spatial movement: one being the correlation of the oral toponymic tradition with “geodiachronic” variables in the eighteenth century, which suggests various links with the oral information collected, another being the simultaneous observation of both the physical and the toponymic landscape as a means to conduct an integrated study of social and landscape movement in the Mediterranean Pyrenees.; Consideramos aquí la toponimia del Pirineo mediterráneo francés desde el ángulo principal de la sistémica. Una metodología de enfoque cuantitativo, apoyada por la cartografía sistemática de los datos, permite tratar tanto un corpus macro toponímico como un conjunto de actitudes discursivas relativas a las organizaciones micro toponímicas del Capcir (Pirineos Orientales). En el marco de una teoría general del signo y de los sistemas toponímicos, la tipología cuantitativa y la cartográfica que se establece no puede constituir un fin en sí misma. Más bien, debe desembocar en una interpretación sociolingüística de la distribución “geodiacrónica” de las variables toponímicas examinadas. Parece entonces que todo el corpus macro toponímico de los Pirineos refleja un vasto conflicto agro-silvestre-pastoral cuyos tiempos principales se determinan entre los siglos IX y XV a través de una cartografía diacrónica, paisajística y geo-sistémica. Aplicada al discurso sobre el espacio local (micro toponímico) la cartografía cuantitativa permite finalmente determinar los ejes geográficos de desestabilización del capital cultural y toponímico de grupo. Nos basamos en una jerarquización de los comentarios recogidos en cuatro tipos, que van desde la respuesta etiológica (o comentario “geodiacrónico” perfecto) a la respuesta nula. Por último, se subraya la existencia de vías de investigación sobre el movimiento del espacio. El estudio de las correlaciones entre tipos discursivos definidos de esta manera y variables “geodiacrónicas” del siglo XVIII permite mostrar los diferentes puntos de anclaje del discurso contemporáneo sobre los sistemas toponímicos. El estudio simultáneo de los paisajes físico y toponímico es otra forma, capaz de fundar un estudio integrado del movimiento de las sociedades y paisajes mediterráneos.; Cette thèse aborde la toponymie des Pyrénées méditerranéennes françaises sous l'angle principal de la systémique. Une méthodologie d'approche quantitative, sous-tendue par la cartographie systématique des données, permet de traiter aussi bien un corpus macro-toponymique qu'un ensemble d'attitudes discursives relatives aux organisations micro-toponymiques du Capcir (Pyrénées-Orientales). Dans le cadre d'une théorie générale du signe et des systèmes toponymiques, la typologie quantitative et cartographique qui se met en place ne saurait constituer une fin en soi. Elle vise plutôt à déboucher sur une interprétation sociolinguistique de la distribution géodiachronique des variables toponymiques examinées. Il apparait alors que l'ensemble du corpus macro-toponymique des Pyrénées méditerranéennes françaises peut être replacé dans le cadre d'un vaste conflit agro-sylvo-pastoral dont on détermine les temps principaux entre le IXe et le XVe siècles, par l'intermédiaire d'une cartographie diachronique, paysagère et géosystémique. Appliquée au discours sur l'espace, la cartographie quantitative permet enfin de déterminer les axes géographiques de déstabilisation du capital culturel et toponymique de groupe observé au Capcir. On se base pour cela sur une hiérarchisation des commentaires recueillis en quatre types, allant de la réponse étiologique (ou commentaire géodiachronique parfait) à la réponse nulle. On souligne pour finir l'existence de différentes voies de recherche sur le mouvement de l'espace. L'étude des corrélations entre types discursifs et variables en est une, qui énonce les différents points d'ancrage (ou d’échec) du discours contemporain sur les systèmes toponymiques du Capcir. L'étude simultanée des paysages, physique et toponymique, en est une autre, à même de fonder une étude intégrée du mouvement des sociétés et paysages des Pyrénées méditerranéennes.

Aquesta tesi considera la toponímia (macro- i micro-) del Pirineu mediterrani francès, des del punt de vista principal de la sistèmica. Una metodologia quantitativa, sostinguda per la cartografia sistemàtica de les dades, fa possible tractar un corpus macro-toponímic, així com un conjunt d'actituds discursives relacionades amb les organitzacions micro-toponímiques del Capcir (Pirineus-Orientals). Com a part d'una teoria general del signe i dels sistemes toponímics, la tipologia quantitativa i cartogràfica que està en marxa no pot acabar en si mateix. Més aviat, ha de conduir a una interpretació sociolingüística de la distribució “geodiacrònica” de les variables examinades. Sembla llavors que tot el corpus macro-toponímic del Pirineu mediterrani francès correspon amb un gran conflicte agro-silvo-pastoral on els principals temps poden observar-se entre els segles IX i XV a través del mapatge diacrònic, ecosistèmic i geosistèmic. Aplicat al discurs sobre l’espai micro-local, el mapatge quantitatiu fa que sigui possible determinar els eixos geogràfics de desestabilització del grup cultural i toponímic. Ens basem en una priorització dels comentaris recollits en quatre tipus, que van des de la resposta etiològica (o perfecte comentari “geodiacrònic”) a la resposta zero. Per acabar destaquem l'existència de vies de recerca sobre el moviment de l'espai. L'estudi de les correlacions entre variables discursives i geodiacròniques del segle XVIII és un d’aquests eixos, que posa l'accent en els diferents punts d'ancoratge del discurs contemporani. L'estudi simultani de paisatges, físics i toponímics, és un altre, capaç de basar un estudi integrat del moviment de les societats i paisatges mediterranis., The thesis deals with the toponymy of the French Mediterranean Pyrenees using the systemic principle. Quantitative methodology, supported by systematic cartography is the basis of a macro-toponymic study as well as oral attitudes relative to micro-toponymic organisation in Capcir (Pyrénées-Orientales). Within a general theory of toponymic signs and systems, the quantitative and cartographic typology employed is not considered as an end in itself: it leads to a sociolinguistic interpretation of the “geodiachronic” distribution of the toponymic variables examined. The thesis demonstrates that the whole macro-toponymic system of the Mediterranean Pyrenees must be seen in the context of a large-scale agropastoral conflict between the ninth and fifteenth centuries, which is revealed by diachronic, geosystemic and land-use cartography. This quantitative cartography is applied to a spatial study (micro-toponymy) in order to determine the geographical lines of cultural and toponymic destabilization. This is based on a classification of oral information received into four categories, from accurate etiological information to the absence of response. In conclusion, this thesis discusses methods of research into spatial movement: one being the correlation of the oral toponymic tradition with “geodiachronic” variables in the eighteenth century, which suggests various links with the oral information collected, another being the simultaneous observation of both the physical and the toponymic landscape as a means to conduct an integrated study of social and landscape movement in the Mediterranean Pyrenees., Consideramos aquí la toponimia del Pirineo mediterráneo francés desde el ángulo principal de la sistémica. Una metodología de enfoque cuantitativo, apoyada por la cartografía sistemática de los datos, permite tratar tanto un corpus macro toponímico como un conjunto de actitudes discursivas relativas a las organizaciones micro toponímicas del Capcir (Pirineos Orientales). En el marco de una teoría general del signo y de los sistemas toponímicos, la tipología cuantitativa y la cartográfica que se establece no puede constituir un fin en sí misma. Más bien, debe desembocar en una interpretación sociolingüística de la distribución “geodiacrónica” de las variables toponímicas examinadas. Parece entonces que todo el corpus macro toponímico de los Pirineos refleja un vasto conflicto agro-silvestre-pastoral cuyos tiempos principales se determinan entre los siglos IX y XV a través de una cartografía diacrónica, paisajística y geo-sistémica. Aplicada al discurso sobre el espacio local (micro toponímico) la cartografía cuantitativa permite finalmente determinar los ejes geográficos de desestabilización del capital cultural y toponímico de grupo. Nos basamos en una jerarquización de los comentarios recogidos en cuatro tipos, que van desde la respuesta etiológica (o comentario “geodiacrónico” perfecto) a la respuesta nula. Por último, se subraya la existencia de vías de investigación sobre el movimiento del espacio. El estudio de las correlaciones entre tipos discursivos definidos de esta manera y variables “geodiacrónicas” del siglo XVIII permite mostrar los diferentes puntos de anclaje del discurso contemporáneo sobre los sistemas toponímicos. El estudio simultáneo de los paisajes físico y toponímico es otra forma, capaz de fundar un estudio integrado del movimiento de las sociedades y paisajes mediterráneos., Cette thèse aborde la toponymie des Pyrénées méditerranéennes françaises sous l'angle principal de la systémique. Une méthodologie d'approche quantitative, sous-tendue par la cartographie systématique des données, permet de traiter aussi bien un corpus macro-toponymique qu'un ensemble d'attitudes discursives relatives aux organisations micro-toponymiques du Capcir (Pyrénées-Orientales). Dans le cadre d'une théorie générale du signe et des systèmes toponymiques, la typologie quantitative et cartographique qui se met en place ne saurait constituer une fin en soi. Elle vise plutôt à déboucher sur une interprétation sociolinguistique de la distribution géodiachronique des variables toponymiques examinées. Il apparait alors que l'ensemble du corpus macro-toponymique des Pyrénées méditerranéennes françaises peut être replacé dans le cadre d'un vaste conflit agro-sylvo-pastoral dont on détermine les temps principaux entre le IXe et le XVe siècles, par l'intermédiaire d'une cartographie diachronique, paysagère et géosystémique. Appliquée au discours sur l'espace, la cartographie quantitative permet enfin de déterminer les axes géographiques de déstabilisation du capital culturel et toponymique de groupe observé au Capcir. On se base pour cela sur une hiérarchisation des commentaires recueillis en quatre types, allant de la réponse étiologique (ou commentaire géodiachronique parfait) à la réponse nulle. On souligne pour finir l'existence de différentes voies de recherche sur le mouvement de l'espace. L'étude des corrélations entre types discursifs et variables en est une, qui énonce les différents points d'ancrage (ou d’échec) du discours contemporain sur les systèmes toponymiques du Capcir. L'étude simultanée des paysages, physique et toponymique, en est une autre, à même de fonder une étude intégrée du mouvement des sociétés et paysages des Pyrénées méditerranéennes.

L'estudi de la cobertura nival és una part molt important en el càlcul de les aportacions d'aigua als rius. Aquest treball tracta sobre l'estudi de l'evolució de la coberta de neu al Pirineu mitjançant imatges del sensor MODIS durant el període Novembre 2009-Maig 2010, centrant-se en els aspectes d'orientació, pendent i altura.

24 páginas, 8 figuras, 3 tablas., [ES] En el presente trabajo, describimos el desarrollo y la estructura del anillo anual de crecimiento de Pinus uncinata Ramondy Pinus sylvestris L. en un gradiente altitudinal en los Pirineos centrales. Medimos mensualmente el aumento de la anchura del anillo y el número de traqueidas añadidas a lo largo de 1993. En ambas especies, la mayor parte del anillo se forma desde mediados de jimio hasta mediados de julio de 1993. El desarrollo de la madera tardía -formación, coloración y engrasamiento y lignificación de las paredes celulares- comienza en julio y acaba en octubre. El anillo comienza antes su formación en los bosques estudiados de P. sylvestris que en P. uncinata, el cual vive a mayor altitud. P. uncinata forma anillos más estrechos, con menor múmero de células y con mayor heterogeneidad de color de la madera tardía que P. sylvestris. Existe una gran variabilidad entre árboles en la posición de las células de las maderas temprana y tardía a lo largo del anillo de crecimiento. Los distintos patrones fenológicos en el crecimiento del anillo anual, a lo largo del gradiente altitudinal seleccionado, pueden explicarse en parte, por la influencia de distintas condiciones climáticas, principalmente térmicas., [FR] Nous avons étudié la structure et la croissance des cernes annuels chez Pinus uncinata Ram. et Pinus sylvestris L. le long d'un gradient altitudinal dans les Pyrénées centrales. Nous avons mesuré l'accroissement mensuel du cerne et le nombre de cellules formées au cours de l'année 1993. Chez les deux essences les cernes se sont formés en majeur partie de mi-juin à mi-juillet. La formation du bois final -croissance, changement de couleur et lignification des parois cellulaires débute en juillet et finit en octobre. Les cernes commencent à se former plus tôt chez P. sylvestris que chez P. uncinata, qui pousse à des altitudes supérieures. P. uncinata forme des cernes plus étroits, avec moins de cellules et avec une plus grande hétérogénéité de la couleur dans le bois final que P. sylvestris. La position de la première cellule du bois final dans le cerne est très variable d'un arbre à l'autre. Les différences phénologiques de l'accroissement du cerne annuel le long du gradient altitudinel peuvent être partiellement expliquées par l'influence de différentes conditions climatiques, principalement thermiques., [EN] In this study, we describe tree-ring growth and structure of Pinus uncinata Ram. and Pinus sylvestris L. along an altitudinal gradient in the Central Pyrenees. We measured monthly ring width increase and the number of cells added during 1993. Both species formed most of the ring from mid june to mid July 1993. Latewood development -formation, darkening and lignification of cell walls- starts in July and ends in October. The ring begins before its development in P. sylvestris than in P. uncinata that lives at higher elevation. P. uncinata formed narrower rings with less cells and greater color heterogeneity in the latewood than P. sylvestris. There is a high variability between trees in the earlywood and latewood cells position in the ring. The different phenological patterns of tree-ring growth along the selected altitudinal gradient could be partially explained by the influence of different climatic conditions, mainly thermic., Este trabajo ha sido parcialmente financiado por una beca FPI (AP93 72784356) concedida al primer autor y por el proyecto AMB95-0160 otorgado por la CICyT (Ministerio de Educación y Ciencia).