Search

La tesi analitza les representacions de la pobresa a la premsa hegemònica argentina a través de l'estudi dels editorials publicats pels diaris La Nació i Clarín entre els anys 2000 i 2018. L'enfocament teòric parteix d'una perspectiva crítica enfocada en els processos de producció i reproducció social de la pobresa i centrada específicament en l'anàlisi de la forma en què la desigualtat social i la pobresa es reprodueixen discursivament. A nivell metodològic s'utilitza un enfocament hermenèutic i interpretatiu que, a partir d'un procés de triangulació, posa en relació els textos dels editorials, l'anàlisi de les dades i esdeveniments del context històric i les concepcions teòriques i ideològiques que fonamenten les argumentacions. A partir d'aquest enfocament teòric i metodològic, s'analitzen les representacions mediàtiques sobre la pobresa i els pobres atenent especialment a tres qüestions: l'anàlisi comparativa entre les representacions de la pobresa com un fenomen general i abstracte i les representacions de situacions de pobresa específiques que concerneixen a grups concrets; la modalitat que assumeix la vinculació entre discurs mediàtic i discurs científic observant quins són els paradigmes teòrics que estan més presents en el discurs mediàtic; i el posicionament ideològic des del qual els editorials interpreten la pobresa i la manera en què es situen en relació als diferents valors i models socials. Els resultats de la investigació confirmen, en termes generals, les troballes d'estudis precedents referits a una representació passiva i negativa de la pobresa com un fenomen individual en el qual les persones pobres apareixen com necessitades, dependents, desviades de les normes socials i ubicades fora o al marge de la societat. Al seu torn, en relació a les preguntes específiques de la investigació, es constata que quan els editorials parlen de pobresa abstracta predomina un discurs centrat en la commiseració, mentre que quan al·ludeixen a la pobresa concreta emfatitzen un discurs criminalitzador. Entre tots dos tipus de discursos s'observa un de transversal basat en el caràcter moralitzador i pedagogizant del treball i l'educació com a fórmules idònies per a resoldre les situacions de pobresa. Pel que fa a la vinculació entre discurs mediàtic i discurs científic s'observa una confluència parcial amb el paradigma funcionalista, amb el qual els editorials comparteixen les nocions d'ordre, equilibri i unitat basades en la institucionalització i el control social i la pressuposició de la legitimitat de l'ordre social existent on les causes estructurals de la pobresa no són posades en qüestió. Finalment, els editorials busquen legitimar la ideologia dominant i justifiquen els postulats de la doctrina neoliberal com els més idonis per interpretar i resoldre el fenomen de la pobresa. La temàtica de la pobresa és instrumentalitzada com un ítem central en l'estratègia de polarització entre el model liberal-conservador i el model nacional-popular, al què es responsabilitza per la creació de pobresa. Aquesta representació ideològica de la pobresa es legitima fàcticament en programes específics de disciplinament destinats als pobres construïts com classes laborioses i classes perilloses. La tesis analiza las representaciones de la pobreza en la prensa hegemónica argentina a través del estudio de los editoriales publicados por los diarios La Nación y Clarín entre los años 2000 y 2018. El enfoque teórico parte de una perspectiva crítica enfocada en los procesos de producción y reproducción social de la pobreza y centrada específicamente en el análisis de la forma en que la desigualdad social y la pobreza se reproducen discursivamente. A nivel metodológico se utiliza un enfoque hermenéutico e interpretativo que, a partir de un proceso de triangulación, pone en relación los textos de los editoriales, el análisis de los datos y acontecimientos del contexto histórico y las concepciones teóricas e ideológicas que fundamentan las argumentaciones. A partir de este enfoque teórico y metodológico, se analizan las representaciones mediáticas sobre la pobreza y los pobres atendiendo especialmente a tres cuestiones: el análisis comparativo entre las representaciones de la pobreza como un fenómeno general y abstracto y las representaciones de situaciones de pobreza específicas que atañen a grupos concretos; la modalidad que asume la vinculación entre discurso mediático y discurso científico observando cuáles son los paradigmas teóricos que están más presentes en el discurso mediático; y el posicionamiento ideológico desde el cual los editoriales interpretan la pobreza y el modo en que se sitúan en relación a los diferentes valores y modelos sociales. Los resultados de la investigación confirman, en términos generales, los hallazgos de estudios precedentes referidos a una representación pasiva y negativa de la pobreza como un fenómeno individual en el cual las personas pobres aparecen como carenciadas, dependientes, desviadas de las normas sociales y ubicadas afuera o al margen de la sociedad. A su vez, en relación a las preguntas específicas de la investigación, se constata que cuando los editoriales hablan de pobreza abstracta predomina un discurso centrado en la conmiseración, mientras que cuando aluden a la pobreza concreta enfatizan un discurso criminalizador. Entre ambos tipos de discursos se observa uno transversal basado en el carácter moralizador y pedagogizante del trabajo y la educación como fórmulas idóneas para resolver las situaciones de pobreza. En cuanto a la vinculación entre discurso mediático y discurso científico se observa una confluencia parcial con el paradigma funcionalista, con el que los editoriales comparten las nociones de orden, equilibrio y unidad basadas en la institucionalización y el control social y la presuposición de la legitimidad del orden social existente donde las causas estructurales de la pobreza no son puestas en cuestión. Finalmente, los editoriales buscan legitimar la ideología dominante y justifican los postulados de la doctrina neoliberal como los más idóneos para interpretar y resolver el fenómeno de la pobreza. La temática de la pobreza es instrumentalizada como un ítem central en la estrategia de polarización entre el modelo liberal-conservador y el modelo nacional-popular, al que se responsabiliza por la creación de pobreza. Esta representación ideológica de la pobreza se legitima fácticamente en programas específicos de disciplinamiento destinados a los pobres construidos como clases laboriosas y clases peligrosas. This thesis analyzes the representations of poverty in the Argentinian hegemonic press through the study of the editorials published by the newspapers La Nación and Clarín between the years 2000 and 2018. The theoretical approach takes a critical perspective focused on the processes of social production and reproduction of poverty, and it is specifically centered on the analysis of how social inequality and poverty are reproduced at the discursive level. A hermeneutic and interpretative approach is used as methodological tool. Based on a triangulation process, this approach relates the texts of the editorials, the analysis of data and the events within the historical context and the theoretical and ideological conceptions upon which the argumentations are built. From this theoretical and methodological approach, the media representations of poverty and the poor are analyzed, with emphasis on the following issues: the comparative analysis between the representations of poverty as a general and abstract phenomenon, and the representations of specific situations of poverty that affect specific groups; the modality that assumes the relationship between mediatic and scientific discourse observing which are the theoretical paradigms that are more present in the mediatic discourse; and the ideological positioning from which the editorials interpret poverty and where they stand in relation to the different social values and models. The results of this research confirm the findings of preceding studies, which refer to a passive and negative representation of poverty seen as an individual phenomenon in which poor people appear as deprived, dependent, deviated from social norm and located outside or on the margin of society. Related to the specific questions of the research, it is confirmed that a discourse centered on commiseration is predominant when editorials speak about abstract poverty, whereas a criminalizing one is emphasized when they allude to specific poverty. Between both type of discourses a transversal one is observed, in which work and education are morally and pedagogically presented as the most suitable formula to solve situations of poverty. Between the media discourse and the scientific discourse a partial confluency with the functionalist paradigm is observed, with which the editorials share the notions of order, equilibrium and unity based on social institutionalization and control, and where they assume the legitimacy of existing social order without questioning the structural causes of poverty. Finally, the editorials attempt to legitimate the dominant ideology and to justify the postulates of the neoliberal doctrine as the most suitable ones to interpret and solve the phenomenon of poverty. The topic of poverty is instrumentalized as a central item in the strategy of polarization between the liberal-conservative model and the national-popular model, the latter being responsible for the creation of poverty. This ideological representation of poverty is factually legitimated in discipline programs directed to the poor, seen as a laborious and dangerous class. Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Antropologia Social i Cultural