Search

Es donen una sèrie de consells a les persones grans per garantir la seva seguretat: no obrir mai la porta de casa a persones desconegudes, portar les pertinences personals a les butxaques interiors de davant o en bosses amb cremallera, fer servir els caixers automàtics de dins de les oficines bancàries i desconfiar de trucades que ofereixen premis i regals i demanen informació personal.

BACKGROUND: Frailty is a geriatric syndrome characterized by increased individual vulnerability with an increase in both dependence and mortality when exposed to external stressors. The use of Frailty Indices in routine clinical practice is limited by several factors, such as the cognitive status of the patient, times of consultation, or lack of prior information from the patient. OBJECTIVES: In this study, we propose the generation of an objective measure of frailty, based on the signal from hand grip strength (HGS). DESIGN AND MEASUREMENTS: This signal was recorded with a modified Deyard dynamometer and processed using machine learning strategies based on supervised learning methods to train classifiers. A database was generated from a cohort of 138 older adults in a transverse pilot study that combined classical geriatric questionnaires with physiological data. PARTICIPANTS: Participants were patients selected by geriatricians of medical services provided by collaborating entities. SETTINGS AND RESULTS: To process the generated information 20 selected significant features of the HGS dataset were filtered, cleaned, and extracted. A technique based on a combination of the Synthetic Minority Oversampling Technique (SMOTE) to generate new samples from the smallest group and ENN (technique based on K-nearest neighbors) to remove noisy samples provided the best results as a well-balanced distribution of data. CONCLUSION: A Random Forest Classifier was trained to predict the frailty label with 92.9% of accuracy, achieving sensitivities higher than 90%., This work was partially supported by the Spanish Ministry of “Ciencia, Innovación y Universidades” under project RTI2018-096701-B-C22, and by the Catalonia FEDER program, resolution GAH/815/2018 under the project, “PECT Garraf: Envelliment actiu i saludable i dependència”. Open Access funding provided thanks to the CRUE-CSIC agreement with Springer Nature., Peer Reviewed, Postprint (published version)

Aquest treball de final d’estudis, es centra en el desenvolupament d’un dispositiu innovador, per a persones grans, per a la rehabilitació. L’objectiu principal del projecte és programar un Arduino per a que sigui capaç d’identificar la correcta execució d’un exercici, detectant els moviments incorrectes, proporcionant instruccions a temps real i assegurant corregir a l’usuari per a tenir una pràctica segura i autònoma en el moment de realitzar un exercici de rehabilitació. La memòria d’aquest projecte es divideix en quatre fases principals: la recerca, la metodologia, la implementació i els resultats. La primera fase de recerca és crucial per a contextualitzar el problema i ampliar els coneixements en la matèria. S’analitzen antecedents i tecnologies existents que han servit de base per al desenvolupament del projecte. En la segona fase, la metodologia, es detalla el procés de disseny del prototip, incloent la selecció dels components necessaris i la manera de portar a terme el projecte. La tercera fase, d’implementació, es descriu el procés pràctic de la metodologia descrita, implementant el codi corresponent a l’Arduino, muntant els components necessaris i comprovant el disseny del projecte. Finalment, a la quarta fase de resultats, es discuteixen els punts claus del projecte en l’anàlisi de resultats, es fa un estudi econòmic i una avaluació de l’impacte mediambiental dels components. Aquest document ofereix una visió completa del procés de desenvolupament del dispositiu tecnològic, des d’una fase inicial d’investigació i recerca fins a l’avaluació dels resultats i la viabilitat del dispositiu. Els resultats del projecte, en línies generals, mostren que la construcció i el desenvolupament del dispositiu són factibles, complint l'objectiu principal, ja que el dispositiu funciona correctament per als desenvolupadors. S’observa però, la necessitat d’adaptar el dispositiu a cada individu, per a proporcionar una guia precisa i personalitzada., Este trabajo de fin de estudios, se centra en el desarrollo de un dispositivo innovador, para personas mayores, para la rehabilitación. El objetivo principal del proyecto es programar un Arduino para que sea capaz de identificar la correcta ejecución de un ejercicio, detectando los movimientos incorrectos, proporcionando instrucciones en tiempo real y asegurando corregir al usuario para tener una práctica segura y autónoma en el momento de realizar un ejercicio de rehabilitación. La memoria de este proyecto se divide en cuatro fases principales: investigación, metodología, implementación y resultados. La primera fase de investigación es crucial para contextualizar el problema y ampliar conocimientos en la materia. Se analizan antecedentes y tecnologías existentes que han servido de base para el desarrollo del proyecto. En la segunda fase, la metodología, se detalla el proceso de diseño del prototipo, incluyendo la selección de los componentes necesarios y la forma de llevar a cabo el proyecto. La tercera fase, de implementación, se describe el proceso práctico de la metodología descrita, implementando el código correspondiente a Arduino, montando los componentes necesarios y comprobando el diseño del proyecto. Finalmente, en la cuarta fase de resultados, se discuten los puntos clave del proyecto en el análisis de resultados, se realiza un estudio económico y una evaluación del impacto medioambiental de los componentes. Este documento ofrece una visión completa del proceso de desarrollo del dispositivo tecnológico, desde una fase inicial de investigación hasta la evaluación de los resultados y la viabilidad del dispositivo. Los resultados del proyecto, en líneas generales, muestran que la construcción y desarrollo del dispositivo son factibles, cumpliendo el objetivo principal, ya que el dispositivo funciona correctamente para los desarrolladores. Sin embargo, se observa la necesidad de adaptar el dispositivo a cada individuo, para proporcionar una guía precisa y per, This project is focused on the development of an innovative device to help with rehabilitation addressed to elderly people. The main objective of the project is to program an Arduino to be able to identify the correct execution of an exercise, noticing incorrect movements, providing real time instructions and ensuring correcting the user to have a safe an independent practice when performing the exercise. The report of this project is divided into four main phases: research, methodology, implementation, and analysis results. The research phase at the beginning of the project is crucial to contextualize the problem and broaden knowledge in the field. Antecedents and similar technologies that have served as a basis for the development of this project are analyzed. The second phase, the methodology, details the design process of the prototype, including the selection of the needed components and the way to carry out the project. The third phase, the implementation, describes the practical process of the described methodology, implementing the code corresponding to the Arduino, assembling the necessary components and verifying the design of the project. Finally, in the last phase, the key points of the project are discussed in the analysis of results, an economic study and an evaluation of the environmental impact of the components are made. This document offers a complete overview of the development process device, from the initial research and investigation phase to the evaluation of the results and the viability of the device. The results of the project, in general terms, show that the construction and development of the device are feasible, also fulfilling the main objective, since the device works correctly for the developers. However, there is a need to adapt the device to everyone, to provide an accurate and personalized guidance.

Outgoing

Aquest projecte té com a objectiu dissenyar i comercialitzar un component de mobiliari que satisfaci les necessitats de la gent gran. Per a fer-ho es farà ús de la metodologia de Disseny Thinking, la qual centra el disseny en l’usuari tot seguint un procés iteratiu. Avui en dia el nivell de qualitat de vida augmenta significativament i això permet allargar el període format per la tercera edat. Tot i augmentar el nombre de persones que arriben a una edat elevada, per desgràcia gran part d’aquest col·lectiu perd moltes de les seves capacitats pel camí i això crea barreres en el seu dia a dia que van degradant l’estat psicològic lentament. Es per això que mitjançant una observació de camp i un anàlisi exhaustiu dels usuaris es buscarà una solució adequada per a treure part d’aquestes barreres en el dia a dia i garantir una millor autonomia d’aquestes persones. Paral·lelament a això es farà una investigació de mercat que permetrà trobar els punts dèbils on introduir un producte amb una garantia d’èxit que permeti obtenir una estabilitat en el mercat per a poder progressar i seguir creant solucions enfocades a la millora de la qualitat de vida., Este proyecto tiene como objetivo diseñar y comercializar un componente de mobiliario que satisfaga las necesidades de las personas mayores. Para ello, se utilizará la metodología de Design Thinking, la cual centra el diseño en el usuario siguiendo un proceso iterativo. Hoy en día, el nivel de calidad de vida aumenta significativamente y esto permite alargar el periodo correspondiente a la tercera edad. Aunque aumenta el número de personas que llegan a una edad avanzada, por desgracia gran parte de este colectivo pierde muchas de sus capacidades por el camino, lo que crea barreras en su día a día que van degradando lentamente su estado psicológico. Es por ello que, mediante una observación de campo y un análisis exhaustivo de los usuarios, se buscará una solución adecuada para eliminar parte de estas barreras en el día a día y garantizar una mejor autonomía de estas personas. Paralelamente, se llevará a cabo una investigación de mercado que permitirá encontrar los puntos débiles donde introducir un producto con una garantía de éxito que permita obtener una estabilidad en el mercado para poder progresar y seguir creando soluciones enfocadas a la mejora de la calidad de vida., This project aims to design and commercialize a furniture component that meets the needs of the elderly. To achieve this, the Design Thinking methodology will be used, which centres design on the user through an iterative process. Today, the quality of life has significantly increased, extending the period known as old age. Despite the growing number of people reaching an advanced age, unfortunately, a large part of this group loses many of their abilities along the way, creating barriers in their daily lives that slowly degrade their psychological state. Therefore, through field observation and a thorough analysis of the users, a suitable solution will be sought to remove some of these barriers in daily life and ensure better autonomy for these individuals. In parallel, market research will be conducted to identify weaknesses where a product can be introduced with a guarantee of success, allowing for market stability to progress and continue creating solutions aimed at improving quality of life.

Adreça: Carretera de Ribes, 63

L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, i el director general de la Fundació ”la Caixa”, Antoni Vila Bertrán, han signat l’acord que recull la col·laboració entre les dues institucions en matèria d’acció social, educació, cultura i recerca.

Many residential environments have been equipped with sensing technologies both to provide assistance to older people who have opted for aging-in-place and to provide information to caregivers and family. However, such technologies are often accompanied by physical discomfort, privacy concerns, and complexity of use. We explored the feasibility of monitoring home activity using chemical sensors that pose fewer privacy concerns than, for example, video-cameras and which do not suffer from blind spots. We built a monitoring device that integrates a sensor array and IoT capabilities to gather the necessary data about a resident in his/her living space. Over a period of 3 months, we uninterruptedly measured the living space of a typical elder person living on his/her own. To record the level of activity during the same period and obtain a ground truth for the activity, a set of motion sensors were also deployed in the house. Home activity was extracted from a PCA space moving-window which translated sensor data into the event space; this also compensated for environmental and sensor drift. Our results show that it is possible to monitor the person’s home activity and detect sudden deviations from it using a low-cost, non-invasive, system based on gas sensors that gather data on the air composition in the living space. We made the dataset publicly available at https://archive.ics.uci.edu/ml/index.php2., This work was supported by the Spanish Ministry of Economy and Competitiveness (www.mineco.gob.es) PID2021-122952OB-I00, DPI2017-89827-R, Networking Biomedical Research Centre in the subject area of Bioengineering, Biomaterials and Nanomedicine (CIBER-BBN), initiatives of Instituto de Investigación Carlos III (ISCIII), Share4Rare project (Grant Agreement 780262), ISCIII (grant AC22/00035), ACCIÓ (grant Innotec ACE014/20/000018) and Pla de Doctorats Industrials de la Secretaria d’Universitats i Recerca del Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya (2022 DI 014), and the European Union’s Horizon 2020 research and innovation programme under the Marie Skłodowska-Curie (grant No. 101029808). JF also acknowledges the CERCA Program/Generalitat de Catalunya and the Serra Húnter Program. B2SLab is certified as 2017 SGR 952., Peer Reviewed, Postprint (published version)

On behalf of CIBERESUCICOVID Project (COV20/00110ISCIII)., Introduction and objectives: Critically-ill elderly ICU patients with COVID-19 have poor outcomes. We aimed to compare the rates of in-hospital mortality between non-elderly and elderly critically-ill COVID-19 ventilated patients, as well as to analyze the characteristics, secondary outcomes and independent risk factors associated with in-hospital mortality of elderly ventilated patients. Patients and Methods: We conducted a multicentre, observational cohort study including consecutive critically-ill patients admitted to 55 Spanish ICUs due to severe COVID-19 requiring mechanical ventilation (non-invasive respiratory support [NIRS; include non-invasive mechanical ventilation and high-flow nasal cannula] and invasive mechanical ventilation [IMV]) between February 2020 and October 2021. Results: Out of 5,090 critically-ill ventilated patients, 1,525 (27%) were aged =70 years (554 [36%] received NIRS and 971 [64%] received IMV. In the elderly group, median age was 74 years (interquartile range 72–77) and 68% were male. Overall in-hospital mortality was 31% (23% in patients <70 years and 50% in those =70 years; p<0.001). In-hospital mortality in the group =70 years significantly varied according to the modality of ventilation (40% in NIRS vs. 55% in IMV group; p<0.001). Factors independently associated with in-hospital mortality in elderly ventilated patients were age (sHR 1.07 [95%CI 1.05–1.10], p<0.001); previous admission within the last 30 days (sHR 1.40 [95%CI 1.04–1.89], p = 0.027); chronic heart disease (sHR 1.21 [95%CI 1.01–1.44], p = 0.041); chronic renal failure (sHR 1.43 [95%CI 1.12- 1.82], p = 0.005); platelet count (sHR 0.98 [95% CI 0.98–0.99], p<0.001); IMV at ICU admission (sHR 1.41 [95% CI 1.16- 1.73], p<0.001); and systemic steroids (sHR 0.61 [95%CI 0.48- 0.77], p<0.001). Conclusions: Amongst critically-ill COVID-19 ventilated patients, those aged =70 years presented significantly higher rates of in-hospital mortality than younger patients. Increasing a, This study was supported by the Instituto de Salud Carlos III de Madrid (COV20/00110, ISCIII); Fondo Europeo de Desarrollo Regional (FEDER); "Una manera de hacer Europa"; and Centro de Investigacion Biomédica En Red - Enfermedades Respiratorias (CIBERES). DdGC has received financial support from the Instituto de Salud Carlos III (Miguel Servet 2020:CP20/00041), co-funded by European Social Fund (ESF)/ “Investing in your future”. CC received a grant from the Fondo de Investigacion Sanitaria ( PI19/00207), Instituto de Salud Carlos III, co-funded by the European Union., Peer Reviewed, CIBERESUCICOVID Project Investigators: Víctor D. Gumucio- Sanguino, Rafael Manez: Hospital Universitario de Bellvitge, Barcelona. Jordi Sole-Violan, Felipe Rodríguez de Castro: Hospital Dr. Negrín, Las Palmas. Fernando SuarezSipmann: Hospital Universitario La Princesa, Madrid. Ruth Noemí Jorge García, María Mora Aznar: Hospital Nuestra Senora de Gracia, Zaragoza. Mateu Torres, María Martinez, Cynthia Alegre, Jordi Riera, Sofía Contreras: Hospital Universitari Vall d’Hebron, Barcelona. Jesus Caballero, Javier Trujillano, Montse Vallverdu, Miguel Leon, Mariona Badía, Begona Balsera, Lluís Servia, Judit Vilanova, Silvia Rodríguez, Neus Montserrat, Silvia Iglesias, Javier Prados, Sula Carvalho, Mar Miralbes, Josman Monclou, Gabriel Jimenez, Jordi Codina, Estela Val, Pablo Pagliarani, Jorge Rubio, Dulce Morales, Andres Pujol, Angels Furro, Beatriz García, Gerard Torres, Javier Vengoechea, David de Gonzalo-Calvo, Jessica Gonzalez, Silvia Gomez: Hospital Universitari Arnau de Vilanova, Lleida. Jose M. Gomez: Hospital General Universitario Gregorio Marañon, Madrid. Nieves Franco: Hospital Universitario de Mostoles, Madrid. Jose Barberan: Hospital Universitario HM Montepríncipe. Guillermo M Albaiceta, Lorena Forcelledo Espina, Emilio García Prieto, Paula Martín Vicente, Cecilia del Busto Martínez: Hospital Universitario Central de Asturias, Oviedo. Pablo Vidal: Complexo Hospitalario Universitario de Ourense, Ourense. Jose Luis García Garmendia, María Aguilar Cabello, Carmen Eulalia Martínez Fernandez: Hospital San Juan de Dios del Aljarafe, Sevilla. Nieves Carbonell, María Luisa Blasco Cortes, Ainhoa Serrano Lazaro, Mar Juan Díaz: Hospital Clínic Universitari de Valencia, Valencia. Aaron Blandino Ortiz:Hospital Universitario Ramon y Cajal, Madrid. Rosario Menendez: Hospital La Fe de Valencia. Luis Jorge Valdivia: Hospital Universitario de Leon, Leon. María Victoria Boado: Hospital Universitario de Cruces, Barakaldo. Susana Sancho Chinesta: Hospital Universitario y Politecnic, Postprint (published version)

La discapacitat visual i la ceguesa ocupen el primer o segon tipus de discapacitat humana amb major prevalença mundial, i presenten 4 tipus d'agudeses visuals segons l'OMS. Es parla de dèficit visual com la pèrdua total o parcial del sentit de la vista. En el terme “baixa visió”, està inclosa la discapacitat dèficit visual moderada i el dèficit visual greu, sent la “ceguesa” la forma més greu de dèficit visual. Aquest treball té com a objectiu realitzar un protocol per a les persones amb discapacitats visuals en els centres geriàtrics. Per a això es do a terme un garbellat en el centre Les Lires de Terrassa en dues visites. Es va organitzar en dues fases: revisió mèdica i intervenció. En tot el projecte, van estar implicats alumnes del grau, màster, professors de Baixa Visió, personal de la residència i el CUV. Es va realitzar una sessió formativa al personal geriàtric i es van preseleccionar 10 pacients per a una primera fase.Després de les proves corresponents i el punt de tall establert es va concloure 4 pacients que pateixen de baixa visió. En conclusió, les dades trobades ens permeten determinar amb claredat l'existència de persones amb discapacitats visuals en els centres geriàtrics, ja que estan associats a una altra mena de malalties. Aquest estudi és un projecte, que pretén servir com a referència per a continuar amb l'estudi de garbellats en altres centres geriàtrics de Terrassa., La discapacidad visual y la ceguera ocupan el primero o segundo tipo de discapacidad humana con mayor prevalencia mundial, y presentan 4 tipos de agudezas visuales según la OMS. Se habla de déficit visual como la pérdida total o parcial del sentido de la vista. En el término “baja visión”, está incluida la discapacidad déficit visual moderada y el déficit visual grave, siendo la “ceguera” la forma más grave de déficit visual. Este trabajo tiene como objetivo realizar un protocolo para las personas con discapacidades visuales en los centros geriátricos. Para ello se realizó un cribado en el centro Las Liras de Terrassa en dos visitas. Se organizó en dos fases: chequeo e intervención. En todo el proyecto, estuvieron implicados alumnos del grado, máster, profesores de Baja Visión, personal de la residencia y el CUV. Se realizó una sesión formativa al personal geriátrico y se preseleccionaron 10 pacientes para una primera fase. Tras las pruebas correspondientes y el punto de corte establecido se concluyó 4 pacientes que padecen de baja visión. En conclusión, los datos hallados nos permiten determinar con claridad la existencia de personas con discapacidades visuales en los centros geriátricos ya que están asociados a otro tipo de enfermedades. Este estudio es un proyecto, que pretende servir como referencia para continuar con el estudio de cribados en otros centros geriátricos de Terrassa., Visual impairment and blindness are the first or second most prevalent type of human disability worldwide, with 4 types of visual acuity according to the WHO. Visual impairment is the total or partial loss of the sense of sight. The term "low vision" includes moderate visual impairment and severe visual impairment, with "blindness" being the most severe form of visual impairment. The aim of this work is to develop a protocol for visually impaired people in geriatric centers. To this end, a screening was carried out at the Las Liras center in Terrassa in two visits. It was organized in two phases: screening and intervention. Throughout the project, students of the degree, master's degree, teachers of Low Vision, staff of the residence and the CUV were involved. A training session was held for the geriatric staff and 10 patients were pre-selected for the first phase. After the corresponding tests and the established cut-off point, 4 patients were found to have low vision. In conclusion, the data found allow us to clearly determine the existence of people with visual impairment in geriatric centers as they are associated with other types of illnesses. This study is a project that aims to serve as a reference to continue with the screening study in other geriatric centres in Terrassa.

El moviment de ciutats amigables, sorgit a col·lació del paradigma d'envelliment actiu i saludable promogut per l'Organització Mundial de la Salut, identifica els aspectes que faciliten la qualitat de vida de la gent gran. Les característiques de l'espai on resideixen estan molt relacionades amb el benestar físic i psicològic. A l'entorn urbà, els parcs i jardins ocupen un lloc destacat perquè afavoreixen l'activitat física i social. Aquest treball investiga la característica primordial de distància d'accés a zones verdes urbanes (ZVU) des de les àrees demogràficament més envellides de les ciutats espanyoles. Davant dels estudis de cas existents, s'adopta un enfocament global analitzant les 86 àrees contemplades a l'Atlas Estadístic de les Àrees Urbanes. Es relacionen les seccions censals amb una proporció elevada de persones de 65 anys o més segons l'Estadística del Padró Continu amb la proximitat a les ZVU obtingudes del Sistema d'Informació d'Ocupació del Sòl d'Espanya. El mètode emprat és el de distàncies euclidianes des de la vora de la secció censal, aplicant-ho a 100, 200 i 300 metres. Els resultats mostren que els entorns amb més població envellida de les àrees urbanes presenten una accessibilitat més gran a les ZVU que el conjunt de les seccions censals, en qualsevol de les distàncies analitzades. Tot i això, més d'un 30% de les seccions envellides demogràficament són a més de 300 m de ZVU, i s'han detectat zones infra dotades d'espais verds., The movement of age-friendly cities, which emerged from the paradigm of active and healthy aging promoted by the World Health Organization, identifies the aspects that facilitate the quality of life of the elderly. The characteristics of the space in which they reside relate closely to their physical and psychological well-being. In the urban environment, parks and gardens occupy a prominent place because they favor physical and social activity. This work investigates the essential characteristic of access distance to urban green spaces (UGS) from the most demographically aged areas of Spanish cities. In contrast to the existing case studies, it takes a global approach by analyzing the 86 urban areas in the Statistical Atlas of Urban Areas. The census sections with a high proportion of people aged 65 or over according to the Continuous Register Statistics (“Padrón”) are related to the proximity to the UGS obtained from the Land Occupation Information System of Spain. The method used is that of Euclidean distances from the edge of the census tract, applying it to 100, 200 and 300 meters. The results show that the environments with the highest presence of aged population in Spanish urban areas have greater accessibility to the UGS than the set of census tracts, at any of the distances analyzed. Despite this, more than 30 % of the sections demographically aged are more than 300 m from the UGS, having detected areas under-equipped with green spaces., El movimiento de ciudades amigables, surgido a colación del paradigma de envejecimiento activo y saludable promovido por la Organización Mundial de la Salud, identifica los aspectos que facilitan la calidad de vida de las personas mayores. Las características del espacio en el que residen están muy relacionadas con su bienestar físico y psicológico. En el entorno urbano, los parques y jardines ocupan un lugar destacado porque favorecen la actividad física y social. Este trabajo investiga la característica primordial de distancia de acceso a zonas verdes urbanas (ZVU) desde las áreas demográficamente más envejecidas de las ciudades españolas. Frente a los estudios de caso existentes, se adopta un enfoque global analizando las 86 áreas contempladas en el Atlas Estadístico de las Áreas Urbanas. Se relacionan las secciones censales con una proporción elevada de personas de 65 o más años según la Estadística del Padrón Continuo con la cercanía a las ZVU obtenidas del Sistema de Información de Ocupación del Suelo de España. El método empleado es el de distancias euclidianas desde el borde de la sección censal, aplicándolo a 100, 200 y 300 metros. Los resultados muestran que los entornos con más población envejecida de las áreas urbanas presentan una mayor accesibilidad a las ZVU que el conjunto de las secciones censales, en cualquiera de las distancias analizadas. A pesar de ello, más de un 30 % de las secciones envejecidas demográficamente están a más de 300 m de ZVU, habiéndose detectado zonas infradotadas de espacios verdes., Los autores agradecen a los revisores que han evaluado el trabajo por sus sugerencias y aportaciones que han mejorado el resultado final. El trabajo no ha recibido financiación pública para ser realizado, pero cuenta con el apoyo de la línea “Trabajo, cuidado y desarrollo” del Instituto Cultura y Sociedad (ICS) de la Universidad de Navarra., Peer Reviewed

La "Guia per a la prevenció, detecció i acompanyament de persones grans en situacions de soledat" posa a l’abast dels professionals un seguit de recomanacions i orientacions pràctiques que puguin ser d’utilitat per minvar els riscos de la soledat en les persones grans.

L’Ajuntament de Barcelona presentà una nova Mesura de govern per reforçar la salut comunitària a través de l’ampliació del programa Barcelona Salut als Barris (BSaB), liderat per l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB).