Search

Introduction and research question Trust in the provision of nursing home services is crucial for their sustainability and well-functioning. Previous studies have investigated the effect of transparency as a way to increase trustworthiness in governments (Grimmelikhuijsen et al, 2013; Porombescu and Grimmelikhuijsen, 2018), in regulatory agencies (Grimmelikhuijsen et al, 2021) and policies (De Fine Lich et al, 2014). Although previous studies have provided important insights on the effect of transparency in the levels of trust at the organizational level, the analysis of core social policies has received scarce attention. Which model of service provision do beneficiaries prefer, and how would the adoption of specific mechanisms for their accountability and transparency affect trust in the services? Our study seeks to empirically test the thesis that if service providers are more transparent and accountable about the services, their beneficiaries will trust them more. But we also argue that different arrangements of transparency and accountability could affect –to a greater or lesser extent– the levels of trust in the services. The research questions addressed are the following: Does transparency and accountability in nursing home services influence service beneficiaries’ trust? How do core characteristics of nursing homes and accountability tools impact the level of trust that beneficiaries have on such services? To answer these questions, we will conduct a conjoint survey experiment in which relatives of nursing home services in Spain will be asked to rate and rank different hypothetical profiles of nursing home models that randomly vary on six core dimensions of the services –specifically, on aspects regarding their transparency and accountability.

La privatització dels espais públics urbans és un fenomen àmpliament estès per les grans urbs, és gairebé quelcom inherent a la consolidació d'aquestes, i forma ja part del nostre imaginari col·lectiu. La proliferació del sector privat a les ciutats, per tant, és un factor que transforma els imaginaris, discursos i relacions entre persones, les quals, alhora, es veuen sotmeses a decisions polítiques que configuren l'estructura socioespacial de parcs, carrers, places... Aquest treball pretén desxifrar com les dimensions física i simbòlica de la Plaça del Sol del Districte de Gràcia de Barcelona promouen, limiten i sancionen diferents pràctiques socials en funció de determinats objectius ideològics. Aquestes pràctiques, captades principalment mitjançant l'observació participant, seran interpretades sociològicament en relació al context estructural de la urbanització i, alhora, al context específic d'aquesta carismàtica plaça del Districte de Gràcia, juntament amb les mesures polítiques preses en els darrers anys. La privatización de los espacios públicos urbanos es un fenómeno ampliamente extendido por las grandes urbes, es algo casi inherente a su consolidación y ya forma parte de nuestro imaginario colectivo. Por lo tanto, la proliferación del sector privado en las ciudades es un factor que transforma los imaginarios, discursos y relaciones entre personas, las cuales a su vez se ven sometidas a decisiones políticas que configuran la estructura socioespacial de parques, calles, plazas… Este trabajo pretende descifrar cómo las dimensiones física y simbólica de la Plaza del Sol del Distrito de Gràcia de Barcelona promueven, limitan y sancionan distintas prácticas sociales en función de determinados objetivos ideológicos. Estas prácticas, captadas principalmente mediante la observación participante, serán interpretadas sociológicamente en relación al contexto estructural de la urbanización y, a su vez, al contexto específico de esta carismática plaza del Distrito de Gràcia, junto con las medidas políticas tomadas en los últimos años. Privatization of urban public spaces is a widespread phenomenon in large cities; it is almost inherent to their consolidation and is already part of our collective imaginary. Therefore, the proliferation of the private sector in metropolises is a force that transforms imaginaries, narratives and relationships between people, who in turn are affected by political decisions that shape the socio-spatial structure of parks, streets, squares... This paper aims to reveal how the physical and symbolic dimensions of the Plaça del Sol in the Gràcia District of Barcelona promote, limit and sanction certain social practices according to specific ideological objectives. These practices, captured mainly through participant observation, will be sociologically interpreted in relation to the structural context of urbanization and, in turn, to the specific context of this charismatic square of the Gràcia District, as well as the political measures taken in recent years.

L'aparició de la seguretat privada com a tercer actor en la protecció de l'ordre públic, ha obligat als estats a adaptar-se legislativament a aquest. La dotació de competències públiques a agents de seguretat privada ha reduït el control que les administracions en aquesta matèria. Aquest treball analitza la legislació que regula el funcionament de les empreses de seguretat privada, trobant en aquesta buits i incongruències legals que dificulten el seguiment de la praxi dels treballadors del sector. La aparición de la seguridad privada como tercer actor en la protección del orden público, ha obligado a los estados a adaptarse legislativamente al mismo. La dotación de competencias públicas a agentes de seguridad privada ha reducido el control que las administraciones en esta materia. Este trabajo analiza la legislación que regula el funcionamiento de las empresas de seguridad privada, encontrando en ésta vacíos e incongruencias legales que dificultan el seguimiento de la praxis de los trabajadores del sector. The emergence of private security as a third actor in the protection of public order has forced states to adapt to it. The endowment of public powers to private security agents has reduced the control that the administrations have in this matter. This work analyzes the legislation that regulates the operation of private security companies, finding in this gaps and legal inconsistencies that make it difficult to monitor the practice of workers in the sector.

En el present treball d'investigació es realitza un anàlisi de la transparència sobre les dades dels preus i justificació d'ús dels medicaments finançats pel sector públic. L'objectiu d'aquesta investigació és analitzar l'accessibilitat de la informació sobre els preus i la justificació d'ús dels medicaments finançats per la Generalitat de Catalunya. Per fer-ho es formalitza una SAIP (Solicitud d'Accés a la Informació Pública) on demanem el llistat dels preus de tots els medicaments finançats per la Generalitat de Catalunya i l'informe tècnic de l'aprovació d'un medicament en concret, com és Tecfidera. Un cop analitzat el nostre cas, s'entrevista a experts en la matèria, per tal de poder explicar les causes de la falta d'accessiblitat en les dades envers les cuestions esmentades sobre els medicaments. En el presente trabajo de investigación se realiza un análisis de la transparencia sobre los datos de los precios y justificación de uso de los medicamentos financiados por el sector público. El objetivo de esta investigación es analizar la accesibilidad de la información sobre los precios y la justificación de uso de los medicamentos financiados por la Generalidad de Cataluña. Para ello se formaliza una SAIP (Solicitud de Acceso a la Información Pública) donde pedimos el listado de los precios de todos los medicamentos financiados por la Generalidad de Cataluña y el informe técnico de la aprobación de un medicamento en concreto, como es Tecfidera. Una vez analizado nuestro caso, se entrevista a expertos en la materia, a fin de poder explicar las causas de la falta de accesibilidad en los datos hacia las Cuestiones mencionadas sobre los medicamentos. This research work analyzes the transparency of price data and justifies the use of publicly funded medicines. The aim of this research is to analyze the accessibility of information on prices and the justification for the use of medicines financed by the Generalitat de Catalunya. To do this, a SAIP (Request for Access to Public Information) is formalized where we ask for the list of prices of all medicines financed by the Generalitat de Catalunya and the technical report for the approval of a specific medicine. as is Tecfidera. After analyzing our case, we interview experts in the field, in order to explain the causes of the lack of accessibility in the data to the issues mentioned about drugs.

The European Union continuously faces crises on a continental scale, such as the 1996 and 2000 “mad cow disease” crises, the 2008 financial crisis, or the 2015 refugee crisis. Within this context, institutions including some European Union agencies (EAs) have emerged as repositories of plausible mechanisms for potentially reacting to such transboundary crises (TBCs). Against this backdrop, this study examines the role of EA management boards— the agency decision-makers par excellence—in the context of TBCs as potential loci for contributions to crisis resolution. We assess board members’ attitudes toward two aspects of crisis management, namely decision-making and coordination, and analyze them through several independent variables. Our study seeks to understand if board members’ professional backgrounds and the institutional designs of EAs influence perceptions of these agencies’ performances in TBCs. This study is based on two original resources: a survey and a biographical database of current management board members.