Search

This paper discusses the transcription of three Greek proper names in Ovid, Metamorphoses Book 10. It argues that we should read Haemon (10.77), Amycliade (10.162) and Panchaica (10.309) rather than Haemum, Amyclide and Panchaia.

Es presenta una proposta didàctica per facilitar l'accés a la lectura de textos poètics llatins originals a estudiants de Batxillerat i dels primers cursos universitaris. Es proposa que l'accés a l'original es faci a partir d'una adaptació en forma de diàleg, que permet simplificar i glossar l'original. Es pretén donar eines als alumnes perquè puguin desenvolupar les seves capacitats com a lectors de qualsevol altre text literari. Com a mostra, es presenta l'adaptació d'una elegia d'Ovidi: Am. 1.5.

In the first part, this paper tries to identify MSS quoted by Heinsius as “unus meus” in his 1659 edition of Ovid’s Metamorphoses. In the second part, the MS quoted as “Oxoniensis” or “Balliolensis” is identified as the long-lost Oxoniensis Balliol College 142 (=O18), En la primera parte, este artículo trata de identificar los manuscritos citados por Heinsius como “unus meus” en su edición de las Metamorfosis de Ovidio de 1659. En la segunda, el manuscrito citado como “Oxoniensis” o “Balliolensis” es identificado con el perdido Oxoniensis Balliol College 142 (=O18)

LeeFratantuono, Ovid. Metamorphoses X , London: Bloomsbury, 2014, x + 276 pp., ISBN 978-14-7252-290-0.1