Search

Podeu consultar el registre de la Jornada completa a recurs relacionat

Podeu consultar la Jornada completa al camp recurs relacionat

Podeu consultar la Jornada completa al camp recurs relacionat

Podeu consultar la Jornada completa al camp recurs relacionat

Podeu consultar la Jornada completa al camp recurs relacionat

Podeu consultar la Jornada completa al camp recurs relacionat, Podeu accedir al Banc d'imatges del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República al camp recurs relacionat [https://www.ub.edu/imatgespavello/]

Podeu consultar la Jornada completa al camp recurs relacionat

Podeu consultar la Jornada completa al camp recurs relacionat

Podeu consultar la Jornada completa al camp recurs relacionat., Podeu accedir al Portal del Patrimoni bibliogràfic i documental al Cercabib des del camp recurs relacionat [https://cercabib.ub.edu/discovery/collectionDiscovery?vid=34CSUC_UB:VU1]

[Programa], 1. Benvinguda | Judit Casals, directora del CRAI., 2. Presentació | Assumpta Pujol, Unitat de Gestió de la Col·lecció del CRAI, 3. Preservació, conservació i restauració del patrimoni documental i bibliogràfic. Criteris i bones pràctiques | Carme Balliu Badia, Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya. [http://hdl.handle.net/2445/200003], 4. Recomanacions, manipulació i tractament físic del fons patrimonial | Anna Rossell, Taller de Restauració del CRAI. [http://hdl.handle.net/2445/200004], 5. Emmagatzematge del fons patrimonial | Montserrat Florensa, Taller de Restauració del CRAI. [http://hdl.handle.net/2445/200024], 6. Bones pràctiques al CRAI Biblioteca de Fons Antic | Irene Ibern, CRAI Biblioteca de Fons Antic. [http://hdl.handle.net/2445/200025], 7. Bones pràctiques al CRAI Biblioteca de Belles Arts | Miquel Àngel Soria, CRAI Biblioteca de Belles Arts. [http://hdl.handle.net/2445/200006], 8. Bones pràctiques al CRAI Biblioteca del Campus Clínic | Cristina Adán, CRAI Biblioteca del Campus Clínic. [http://hdl.handle.net/2445/200040], 9. Gestió documental al CRAI: per a la correcta conservació del patrimoni | Roberta Boscaro, Unitat de Procés Tècnic del CRAI. [http://hdl.handle.net/2445/200007], 10. Sortir del laberint | Esther Acereda, CRAI Biblioteca de Lletres. [http://hdl.handle.net/2445/200008], 11. El Patrimoni UB al Dipòsit Digital | Montserrat Aguasca, Unitat de Projectes del CRAI. [http://hdl.handle.net/2445/200041], 11. Banc d'imatges del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República | Lourdes Prades, CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. [http://hdl.handle.net/2445/200042], 12. Portal del Patrimoni UB al Cercabib | Rosa Fabeiro, Unitat de Procés Tècnic del CRAI. [http://hdl.handle.net/2445/200009], 13. Cloenda | Judit Casals, directora del CRAI., Podeu consultar les comunicacions individuals al camp recurs relacionat, Podeu consultar a recurs relacionat la Normativa d’ús i conservació del fons patrimonial (fons antic i fons documentals) del CRAI de la Universitat de Barcelona (2022) [http://hdl.handle.net/2445/180321], El 27 de juny de 2023 es va celebrar, a la Sala Jane Addams de la Facultat de Filosofia, Geografia e Història de la UB, la 10a Jornada de Bones Pràctiques del CRAI de la UB. En aquesta ocasió, es van presentar experiències o nous enfocament a serveis que s’han portat a terme durant la pandèmia i altres temes, tots vinculats amb les línies i els objectius estratègics del Pla estratègic del CRAI Iter2022. Benvinguda a càrrec de Judit Casals, directora del CRAI de la UB. Presentació a càrrec d'Assumpta Pujol, cap de la Unitat de Gestió de la Col·lecció del CRAI de la UB.

Màster en Biblioteques i Col·leccions Patrimonials, Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals, Universitat de Barcelona, curs: 2021-2022, Tutor: Pedro Rueda Ramírez, Este trabajo proporciona, en primer lugar, una aproximación a la biblioteca del Archivo Diocesano de Barcelona en tanto que biblioteca auxiliar de un archivo histórico y por ello, biblioteca especializada que comparte con sus homólogas tanto los beneficios de contar con un fondo especializado, profesionales formados y usuarios exigentes como las problemáticas derivadas de la falta de reconocimiento y recursos. Problemáticas que afectan a la biblioteca en general y al fondo bibliográfico antiguo en particular. Dada su naturaleza patrimonial, el trabajo se centra, en segundo lugar, en los libros anteriores a 1820 conservados en la Biblioteca auxiliar., This work proposes, in the first place, an approximation to the Auxiliary library of the Diocesan Archive of Barcelona as an auxiliary library of a historical archive and, hence, a specialized library. As a specialized library, it shares with its counterparts the benefits of having a specialized collection, educated professionals, and demanding users, as well as the problems resulting from the lack of recognition and resources. These problems affect the library in general and the old library fund in particular. Secondly, given its bibliographical heritage status, this work addresses the situation of the books stored in the auxiliary library published before 1820 and provides a description of said books.

En els últims deu anys, el Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació de la Universitat de Barcelona (CRAI-UB) ha estat un fervent impulsor de la digitalització del valuós patrimoni documental que guarda a les seves biblioteques. La primera part d'aquest informe exposa els objectius principals d'aquesta tasca de digitalització i ressalta els elements fonamentals d'aquest procés. Es fa especial èmfasi en com el format digital representa una oportunitat per fomentar la col·laboració entre institucions públiques i millorar la planificació de les activitats resultants. En la darrera secció, es presenta el projecte Transcriu-me! i s'explora l'experiència directa del CRAI en participar en aquesta iniciativa de ciència ciutadana. Aquest projecte no només facilita la tasca dels investigadors, sinó que també acosta noves categories d'usuaris a la biblioteca universitària.

[cat] La participació del CRAI Biblioteca de Fons Antic en la trobada del grup d’investigació Sammelband 15-16, esdevinguda a l’Enssib de Lió al novembre del 2022, ens ha permès aprofundir en el coneixement dels volums facticis de la nostra col·lecció, a la vegada que reflexionar-hi des de diverses perspectives. Després d’oferir-ne una instantània a través de dades estadístiques, exposem les dificultats catalogràfiques que plantegen, així com el seu tractament a la biblioteca digital institucional, Bipadi. A continuació, són protagonistes els facticis produïts als convents de la província de Barcelona durant el segle XVIII i fins a la desamortització. La importància de treballar les procedències i la centralitat adquirida per la base de dades Antics posseïdors, i una mostra de facticis d’incunables especialment interessants clouen la intervenció, amb un compromís nou envers aquests peculiars reculls documentals que representen prop del 20 per cent del nostre fons., [eng] The participation of the Rare Books Library at the Sammelband 15-16 project meeting at the Enssib of Lyon, in November 2022, has allowed us to go deeply into the Sammelbände of our collection, and also examine them from several perspectives. After presenting a snapshot by means of statistical analysis, a summary of Sammelbände cataloguing difficulties is given, as well as their treatment in the institutional digital library, Bipadi. These aspects are followed by a focus on Sammelbände produced by the religious houses in the area of Barcelona during the 18th century until the suppression of the religious orders, in the first half of the 19th century. The text ends with the relevance acquired by the study of provenances and the database Former Owners, and a selection of particularly interesting Sammelbände containing incunabula. In short, our commitment to these peculiar documents that represent circa 20 percent of our copies has been reinforced.

[cat] En aquesta edició de l’Anuari analitzem el paper que han tingut les biblioteques i centres patrimonials durant la pandèmia de la COVID-19 que, encara amb més força que en períodes anteriors, ha situat les persones en el centre d’atenció. L’anàlisi de les accions que es van dur a terme permet afirmar que han estat molt actives i han engegat múltiples projectes que han fet possible l’accés a les seves col·leccions i que han augmentat la seva presència a Internet. D’una banda, s’ha pogut constatar la renovació dels seus llocs web, que han afavorit l’accés a les biblioteques digitals i, de l’altra, la creació i difusió de continguts nous i el suport a la publicació de diferents materials, des d’articles científics fins a documentals o altres productes audiovisuals. Finalment, la presència a les xarxes socials i els projectes transversals han crescut durant aquest període i es presenten com a línies que es consoliden., [eng] In this edition of the Anuari, we analyse the role that libraries and heritage centres have played during the COVID-19 pandemic, which, even more than in previous periods, has placed people firmly in the spotlight. Our analysis of the activities carried out shows that libraries have launched multiple projects and have offered access to their collections while at the same time increasing their presence on the Internet. Many library websites have been updated to allow access to digital libraries, creating and disseminating new content and supporting the publication of materials ranging from scientific articles to documentaries and other audiovisual products. Finally, the presence of libraries and heritage centres on social networks and in cross-cutting projects has increased notably during this period and is now becoming well consolidated., [spa] En esta edición del Anuari analizamos el papel que han tenido las bibliotecas y centros patrimoniales durante la pandemia de la COVID-19 que, aún con más fuerza que en períodos anteriores, ha situado a las personas en el centro de atención. El análisis de las acciones que se llevaron a cabo permite afirmar que han sido muy activas y han puesto en marcha múltiples proyectos haciendo posible el acceso a sus colecciones y aumentando su presencia en Internet. Por un lado, se ha podido constatar la renovación de sus sitios web, que han favorecido el acceso a las bibliotecas digitales y, por otro, la creación y difusión de nuevos contenidos y el apoyo a la publicación de diferentes materiales, desde artículos científicos hasta documentales u otros productos audiovisuales. Por último, la presencia en las redes sociales y los proyectos transversales han crecido durante este período y se presentan como líneas que se consolidan.

Normativa d’ús i conservació del fons patrimonial (fons antic i fons documentals) del CRAI de la Universitat de Barcelona, aprovada per la Comissió de Biblioteques delegada del Consell de Govern el 8 de juliol de 2021.Modificada i aprovada per la Comissió de Biblioteques delegada del Consell de Govern el 15 de juliol de 2022., Podeu consultar les versions anteriors a: http://hdl.handle.net/2445/188712, L’objectiu d’aquestes normes és regular l’accés als fons patrimonials dipositats al Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI) de la Universitat de Barcelona, específicament al fons antic i als fons documentals, per assegurar-ne una manipulació adequada en la consulta i garantir-ne la conservació i difusió.

Dentro del patrimonio cartográfico que custodia la Universitat de Barcelona se encuentra un modesto ejemplar desprovisto de la brillantez y el lujo que suelen ostentar los volúmenes producidos en los Países Bajos. Su humilde aspecto acoge un elenco de estampas aparecidas en numerosas ciudades europeas, la mayor parte de extraordinaria rareza. Estas últimas lucen una retórica sencilla, algo rústica, propia de noveles creadores deseosos de satisfacer las necesidades informativas de una sociedad local. Entre este singular elenco figura una imagen de la Península Ibérica fechada en 1649, único testimonio documental que conocemos. Rareza extensible a su creador, el lugar de estampación y las dedicatorias insertadas. Su información geográfica está inspirada en un mapa que contiene el Atlas confeccionado por Henricus Hondius en Ámsterdam. En el presente estudio damos a conocer las cualidades que reúne esta excepcional creación cartográfica, intentando responder a los numerosos interrogantes culturales, sociales y políticos que plantea.

Podeu consultar la jornada a recurs relacionat, [spa] El interés creciente por los estudios de género en todos los ámbitos nos ha impulsado a hacer una revisión del tratamiento del género desde distintos ángulos. Los principales ejes han sido los siguientes: Exposición y Jornadas “El fons antic de la Universitat de Barcelona amb perspectiva de gènere”; bases de datos de impresores y antiguos poseedores; lista de “Dones al Fons Antic UB”. Se trata de un trabajo transversal con el objetivo de explorar y fomentar el fondo de carácter femenino., [eng] The growing interest in gender studies in all fields has encouraged the Rare Book and Manuscript CRAI Library to review the treatment of gender from different angles. The main axes have been the following: Exhibition and Conference "El fons antic de la Universitat de Barcelona amb perspectiva de gènere"; databases of printers and former owner; list of "Dones al Fons Antic UB". This is a cross-cutting project with the aim of exploring and promoting women's collections.

[spa] Ante los retos a los que se enfrentan los bibliotecarios de colecciones patrimoniales universitarias, y dentro de un contexto de formación continua, conocer la realidad de fondos análogos en otros países de Europa, a través del programa Erasmus+, representa una valiosa oportunidad. Durante los años 2018 y 2019 el CRAI Biblioteca de Fondo Antiguo de la Universidad de Barcelona acogió a 13 profesionales de 8 países distintos, con un balance altamente positivo, fruto, en buena parte, de un modelo de acogida donde se da voz al participante y se favorece un espacio de diálogo enriquecedor para ambas partes., [eng] Faced with the challenges university rare book librarians have to deal with, and within a context of informal education, getting to know similar European collections through the Erasmus+ programme is a valuable opportunity. In 2018 and 2019 the University of Barcelona Rare Book and Manuscript CRAI Library invited 13 professionals from 8 different countries, with a very positive outcome, largely due to scheduled activities promoting visitors’ involvement and sharing of experiences, which turned out to be enriching for all parts.

Las bibliotecas patrimoniales tenemos unos cometidos claros de preservación, control y difusión de la memoria histórica que custodiamos. Se me ha invitado para hablar de las estrategias de difusión de nuestro centro, el CRAI Biblioteca de Reserva de la Universidad de Barcelona, que se ocupa del fondo antiguo y que queda ubicada dentro de la biblioteca de Letras, de la facultad de Filología. Daré cuatro pinceladas de la colección para poder presentar el panorama de la colección que tenemos entre manos. La gran mayoría del fondo proviene de las bibliotecas conventuales de la provincia de Barcelona desamortizadas en 1836. A este núcleo inicial, se unieron otras colecciones: una parte de los libros que se encontraban en la Universidad de Cervera, los de libros del colegio de Cirugía de Barcelona y de Farmacia, más tarde convertidos en la Facultad de Medicina y Farmacia respectivamente, unos 1000 libros de la colección de la casa de Osuna, así como otros donativos a lo largo de su historia. La biblioteca también cuenta con una importante colección de grabados hasta el siglo XIX y una colección de pergaminos. La colección de impresos es la más importante, ocupando el primer lugar en el estado por lo que se refiere a los impresos del siglo XVI y el segundo después de la Biblioteca Nacional de España por lo que se refiere a los siglos XVII y XVIII. A este cuantioso volumen de obras, de gran variedad y riqueza de contenidos, hay que añadir su lamentable estado de conservación, así como sus múltiples ubicaciones, lo cual dificulta en gran medida su gestión...

Para inaugurar la participación del Centro de Recursos para el Aprendizaje y la Investigación (CRAI) de la Universidad de Barcelona en la Revista Archivoz dentro del apartado de Joyas documentales, proponemos un paseo histórico y descriptivo de la colección patrimonial bibliográfica de libros antiguos de esta institución: el CRAI Biblioteca de Reserva. A modo preliminar, sin embargo, hay que citar las otras colecciones del CRAI que también custodian fondos de naturaleza patrimonial y que esperemos que en algún momento presenten bien su conjunto, bien alguna colección específica, bien alguna pieza concreta, en posteriores participaciones en la revista. Me refiero principalmente a los CRAI Biblioteca de Letras, Pabellón de la República y Bellas Artes.Después de este inciso, y volviendo al CRAI Biblioteca de Reserva de la UB, diremos que es la biblioteca que custodia, describe y difunde los fondos anteriores a 1820, aunque como veremos más adelante, en el caso de grabados y manuscritos, esta fecha se extiende durante todo el siglo XIX.

Màster en Biblioteques i Col·leccions Patrimonials, Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals, Universitat de Barcelona, curs: 2020, Tutor: Rueda Ramírez, Pedro José, El patrimoni bibliogràfic a la Biblioteca Provincial de Tarragona: desamortització i estudi de les marques de propietat. El cas dels fons d’Escornalbou. El present TFM es proposa analitzar la formació del sistema de biblioteques patrimonials arran de les desamortitzacions eclesiàstiques. Centrats a Tarragona s’estudia l’arribada dels contingents bibliogràfics a la capital i la formació de la biblioteca amb el primer bibliotecari al càrrec. S’observa un llarg camí, que s’inicia amb la fugida dels frares i l’abandonament dels convents a l’estiu de 1835, i una arribada a la capital de província, lenta i plena d’entrebancs, que s’allarguen una dècada (1836-1846). Aquest fet condiciona l’arribada molt parcial de fons, i també el seu mal estat de conservació, agreujats per la llunyania a la capital i el conflicte bèl·lic. Tot i les complexitats, comunes a bona part de les col·leccions patrimonials amb orígens similars, s’imposa arreu la reconstrucció de les col·leccions a través de les marques de propietat i les informacions de procedència perquè ens permeten endinsar-nos en la comprensió del patrimoni i dels seus lectors, les comunitats de frares. Des de la Biblioteca pública provincial de Tarragona s’ha aplicat l’estudi al convent d’Escornalbou (2016-2020), s’ha deixat parlar a les col·leccions, s’han vist unes biblioteques plurals al servei de les comunitats de frares; s’han difós els resultats, amb la voluntat de donar un accés permanent i un camí que es pretén que sigui d’anada i tornada als investigadors, als professionals i a la societat., El patrimonio bibliográfico en la Biblioteca Provincial de Tarragona: desamortización y estudio de las marcas de propiedad. El caso de los fondos de Escornalbou. El Trabajo de Fin de Máster se propone analizar la formación del sistema de bibliotecas patrimoniales a raíz de las desamortizaciones eclesiásticas. Nos centramos en Tarragona, donde se estudia la llegada de los contingentes bibliográficos y la formación de la biblioteca con el primer bibliotecario al cargo.Se observa un largo camino, que empieza con la huida de los frailes y el abandono de los conventos en verano de 1835, y una llegada a la capital de provincia, lenta y llena de obstáculos, que se alargan una década, desde 1836 hasta 1846. Este hecho condiciona la llegada muy parcial de fondo, y también su mal estado de conservación, agravados por la lejanía de la capital y el conflicto bélico. A pesar de las complejidades, comunes a buena parte de las colecciones patrimoniales con orígenes similares, se impone la reconstrucción de las colecciones a través de las marcas de propiedad junto con las informaciones de procedencia con la finalidad de adentrarnos en la comprensión del patrimonio y de sus lectores, las comunidades de frailes. Desde la Biblioteca pública provincial de Tarragona se ha aplicado al estudio al convento de Escornalbou (2016-2020), se han visto unas bibliotecas plurales al servicio de las comunidades de frailes; se han difundido los resultados, con la voluntad de dar un acceso permanente y un camino que se pretende que sea de ida y vuelta a los investigadores, los profesionales y la sociedad., Bibliographic heritage in the Provincial Library of Tarragona: confiscation and study of property marks. The case of the Escornalbou collection. This Master's Thesis aims to analyse the formation of the system of heritage libraries as a result of the confiscation of ecclesiastical property. Focusing on Tarragona, it studies the arrival of the bibliographic contingents in the capital and the formation of the library with the first librarian in charge. A long journey can be observed, beginning with the flight of the monks and the abandonment of the convents in the summer of 1835, and a slow and obstacle-filled arrival in the provincial capital that lasted a decade (from 1836 to 1846). This fact conditioned the very partial arrival of the background, and also its bad state of conservation, aggravated by the distance to the capital and the warlike conflict. In spite of the complexities, common to a good part of the heritage collections with similar origins, the entire reconstruction of the collections through property marks and information of origin is necessary to allow us to enter into the understanding of the heritage and its readers, the communities of friars. From the Provincial Public Library of Tarragona, the study has been applied to the convent of Escornalbou (2016-2020), the collections have been allowed to speak, and plural libraries have been seen to be at the service of the communities of friars; the results have been disseminated, with the aim of providing permanent access and a path that is intended to be a return journey for researchers, professionals and society.

Aprobada por la Comisión de Bibliotecas del 8 de julio de 2021, El objetivo de estas normas es regular el acceso a los fondos patrimoniales depositados en el Centro de Recursos para el Aprendizaje y la Investigación (CRAI) de la Universidad de Barcelona, específicamente en los fondos antiguos y los fondos documentales, para asegurar una manipulación adecuada en su consulta y garantizar su conservación y difusión.

[cat] En aquesta edició de l’ANUARI destaquen un parell de tendències en l’àmbit de les biblioteques i centres patrimonials. La primera és la innovació, amb exemples d’experiències en què els bibliotecaris surten de la seva zona de confort per col·laborar amb altres investigadors al mateix nivell, aportant la seva expertesa i potenciant la utilització de les col·leccions que custodien, i generant continguts. Parlant també d’innovació, les humanitats digitals es consoliden amb múltiples projectes o grups de treball o espais de creació, com els digital labs, que contribueixen a democratitzar el patrimoni. La segona tendència que apuntem és la reuti-lització del patrimoni digital. La digitalització ha estat una bona eina de difusió del patrimoni, però els usos encara són molt limitats i se circumscriuen majoritàriament en els àmbits acadèmics i erudits. Cal trobar nous usos del patrimoni digital i això segurament requerirà de partenariats amb agents molt diversos, que siguem més flexibles i creatius, i sobretot que hi hagi un marc legal clar que ho reguli. Finalment, l’article repassa les principals novetats en matèria de formació, recerca, difusió i publicacions al llarg del bienni 2018-2019., [spa] En esta edición del ANUARI destacan dos tendencias en el ámbito de las bibliotecas y centros patrimoniales. La primera es la innovación, con ejemplos de experiencias en las que los bibliotecarios salen de su zona de confort para colaborar con otros investigadores en el mismo nivel, aportando su experiencia, potenciando la utilización de las colecciones que custodian y generando contenidos. Hablando también de innovación, las humanidades digitales se consolidan con múltiples proyectos o grupos de trabajo o espacios de creación, como los digital labs, que contribuyen a democratizar el patrimonio. La segunda tendencia que apuntamos es la reutilización del patrimonio digital. La digitalización ha sido una buena herramienta de difusión del patrimonio, pero los usos todavía son muy limitados y se circunscriben mayoritariamente en los ámbitos académicos y eruditos. Hay que encontrar nuevos usos del patrimonio digital y esto seguramente requerirá de partenariados con agentes muy diversos, que seamos más flexibles y creativos, y sobre todo que haya un marco legal claro que lo regule. Finalmente, el artículo repasa las principales novedades en materia de formación, investigación, difusión y publicaciones a lo largo del bienio 2018 hasta 2019., [eng] This edition of the ANUARI focuses on recent trends in the area of libraries and heritage centres. The first trend is innovation, with examples of experiences in which librarians abandon their comfort zone to work with other researchers at the same level, contributing their expertise, promoting the use of their collections, and generating new materials. The Digital Humanities are consolidating their position in the area of innovation with the creation of multiple projects, work groups, and creative spaces such as digital labs that contribute to the democratization of heritage. The second trend highlighted is the reuse of digital heritage. Digitization has been a good tool for disseminating heritage, but its uses are still very limited and are mostly confined to the academic and scholarly fields. New applications of digital heritage need to be found. This is likely to involve partnerships with very diverse agents and will require higher levels of flexibility and creativity. The establishment of a clear legal framework to regulate their uses is also mandatory. Finally, the article reviews the main developments in training, research, dissemination and publications in 2018 and 2019.

This tribune analyzes some of the reasons that explain the documentary gap mentioned in the archives and libraries, before which the feminist and LGTBI groups have sought strategies outside the official channels to make their presence visible. In this framework, it exposes some initiatives that are carried out to change the situation described.

The strategic plan created by the University of Barcelona’s Learning and Research Resource Centre (CRAI) for the period 2019-2022 includes a specific line dedicated to book heritage. A commitment to preservation and description is key to ensuring responsible safekeeping. However, our work should seek to transcend these tasks and exploit the collection in a way that facilitates its discovery and promotes its value. For these reasons, the mission of the Rare Book and Manuscript Library must be to increase awareness of our collection, not only within our academic community, but among society as a whole. In this presentation, I will talk about the specific way we handle the University of Barcelona’s ancient collection within the CRAI with a view to making this vision a reality.

Els aspectes que proposo treballar en aquesta ponència estan relacionats amb la possibilitat d’inspirar línies de recerca al voltant de la construcció del cos femení sobre la base dels documents dels que disposa el fons antic de la UB. En aquest sentit, l’objectiu és fer una recerca del fons que plantegi (soscavar) el discurs normatiu sobre la sexualitat y el cos de les dones durant l’època moderna-colonial partint de la perspectiva de gènere i d’algunes problemàtiques formulades des dels feminismes. A més, en aquest cas he acotat el període històric a les produccions culturals elaborades o difoses durant el s.XVII, per tant, ha sigut una recerca de documentació que s’ha emmarcat en tota la realitat que es desplegà posteriorment al concili de Trento i en plena expansió de les monarquies europees que va comportar una radicalització de les polítiques de control i de normes disciplinaries per a la regulació dels cossos i de les relacions...

[spa] Los criterios de restauración han ido variando con los años. Antes la restauración tenía dos vertientes igual de importantes: la restauración de la parte material de la obra y, no menos importante, la restauración de la parte estética. Las intervenciones tenían que asemejarse lo más posible al original. Actualmente estos criterios son obsoletos. Las intervenciones de restauración tienen que ser totalmente identificables para distinguirlas de la parte original y no llevar a engaño al estudioso para respetar la singularidad de cada una de sus partes. Aunque es cierto que se procura conservar todas las partes de la obra, el criterio de la conservación-restauración se basa en facilitar la funcionalidad del libro. Una de las premisas más importantes del CRAI de la Universidad de Barcelona es la de facilitar la consulta a investigadores y estudiosos, por lo que se ha de procurar una funcionalidad total sin poner en riesgo la integridad física del ejemplar a la vez que procurar conservar todos los elementos de la arquitectura original del ejemplar., [eng] The restoration criteria have been changing over the years. Before the restoration had two aspects equally important: the restoration of the material part of the work and, not least, the restoration of the aesthetic part. The interventions had to be as close as possible to the original. Currently these criteria are obsolete. Restoration interventions must be fully identifiable to distinguish them from the original part and not mislead the investigator to respect the uniqueness of each of its parts. Although it is true that efforts are being made to preserve all parts of the work, the criterion of conservation-restoration is based on facilitating the functionality of the book. One of the most important premises of the CRAI of the University of Barcelona is to facilitate the consultation of researchers and investigators, so it must seek full functionality without jeopardizing the physical integrity of the unit while trying to preserve all the elements of0 the original architecture of the copy.

Treballs Finals de Grau d'Informació i Documentació, Facultat de Biblioteconomia i Documentació, Universitat de Barcelona, Curs: 2018-2019, Tutor:Gascón García, Jesús, En el desenvolupament d’aquest treball es troba una proposta de disseny d’una base de dades per el fons de portades soltes, preservat a la biblioteca del CRAI de reserva de la UB. En aquests últims anys, la biblioteca ha estat treballant per tal d’ordenar les portades i d’aquesta manera millorar l’estat de preservació en què es trobaven. El treball d’ordenació de les portades va acabar amb l’ajuda de la estudiant de Màster de Biblioteques i Col·leccions Patrimonials, Elena De La Rosa, que va centrar el seu treball de fi de màster en aquest fons. El fons de portades soltes es tracta d’un conjunt d’impresos antics, la majoria d’ells impresos a diferents ciutats europees, que daten del segle XV fins a inicis del segle XIX, majoritàriament. Aquests documents presenten una peculiaritat que els fa diferents a altres fons. Es tracten d’impresos en què es va arrencar la portada per conservar-la i la resta del document va ser expurgat. En alguns casos també es troben altres parts inicials dels documents. Per tal de crear la base de dades ha estat necessari realitzar un anàlisi de l'entorn per determinar quines són les característiques del fons i les necessitats de la biblioteca. Posteriorment, s'han analitzat diferents catàlegs existents sobre fons patrimonials del nostre entorn per analitzar el tractament realitzat en els recursos catalogats. Amb aquesta informació extreta i la consulta de bibliografia sobre quines característiques presenten els impresos antics, s'ha creat un disseny per a la base de dades definint un diccionari de dades amb totes les propietats i criteris necessaris per a catalogar. També s'ha creat un petit manual per tal d'incorporar les dades al programari seleccionat. La incorporació

The cultural heritage of Escornalbou was recovered on the basis of the exlibris and olim; 570 titles and 902 volumes have been identified, which could signify half of the library at its peak, with the Missions Seminary. Previous owners have given us some new pointers as to the formation, stratigraphy of the collections and the reader communities, comprised mainly of monks and the clergy. Devout pedagogy was the focal point of monks' attention, and in the 18th Century the library became an arsenal of Catholic books to act as the convent's triple cornerstone: the training of novices, the preparation of preaching and the production of religious texts.

[cat] S’apunten tres tendències en l’entorn de les biblioteques patrimonials catalanes: l’increment de les col·leccions especials, la necessitat de fer servir les TIC per donar visibilitat als fons i l’eclosió de les humanitats digitals. Es repassen, també, les diferents iniciatives, activitats i publicacions dutes a terme durant aquest bienni a les biblioteques patrimonials catalanes., [spa] Se apuntan tres tendencias en el ámbito de las bibliotecas patrimoniales catalanas: el incremento de las colecciones especiales, la necesidad de utilizar las TIC para visibilizar los fondos y la eclosión de las humanidades digitales. Se repasan, también, las diferentes iniciativas, actividades y publicaciones llevadas a cabo durante este bienio en las bibliotecas patrimoniales catalanas., [eng] The article identifies three trends in Catalan heritage libraries in the period in question: a rise in the number of special collections, a growing need to use ICTs to make holdings more visible and the emergence of the digital humanities. It also reviews the initiatives and activities these libraries organized as well as their main publications.

[spa] Esta comunicación analiza y valora las distintas estrategias e iniciativas que se han llevado a cabo en el CRAI Biblioteca de Reserva de la Universidad de Barcelona en los últimos dos cursos académicos con el objetivo de reivindicar la relevancia de los fondos patrimoniales y consolidar nuestro papel como aliados de los profesores, dando apoyo a la docencia y a la investigación, [eng] This paper aims to analyse and assess the different strategies and initiatives that have been carried out at the Rare Book and Manuscript CRAI Library of the University of Barcelona in the last two academic years with the goal of defending the relevance of the special collections and consolidating our role as allies of the professors, in supporting teaching and research

Objectius: analitzar si la dictadura de Franco (1939–1975) va fer servir les biblioteques i el patrimoni bibliogràfic com a recurs per a la propaganda política en el Noticiero Documental (NO-DO). Metodologia: el procediment que s’ha seguit ha estat la localització, l’extracció i l’anàlisi posterior de totes les notícies sobre el llibre, la lectura, el patrimoni bibliogràfic i les biblioteques contingudes en aquest programa informatiu i propagandístic que en el període estudiat es va projectar obligatòriament als cinemes espanyols al començament de cada sessió. Els mètodes emprats en aquest treball són la categorització de les notícies i l'anàlisi de contingut. Resultats: la major part de les notícies presenten una visió idealitzada de la realitat sociocultural espanyola que contrasta amb el subdesenvolupament del sistema bibliotecari de l'època. Les notícies predominants tracten de grans exposicions de patrimoni bibliogràfic coincidents amb efemèrides de figures o obres de la cultura espanyola, que tenen com a objectiu realçar la importància històrica de la cultura hispànica, de la qual el Règim franquista es presenta com a culminació., Objectives: To determine whether news items about libraries and book heritage were used during the Franco regime (1939–1975) as a resource for disseminating political propaganda through the current affairs newsreel "Noticiero Documental", also known as "NO-DO". Methodology: We identified and extracted news items about books, reading, bibliographic heritage and libraries from the "NO-DO" newsreel, which Spanish cinemas were obliged to screen before films. The news items were then categorised and analysed. Results: Most of the news items idealise Spain’s sociocultural reality even while this stands in contrast with the undeveloped state of the library system of the time. Most items advertise large exhibitions of book heritage taking place alongside events involving important figures of Spanish culture or works in Spanish. Their purpose is to enhance the historical importance of Hispanic culture as epitomised by the Franco regime., Objetivos: se analiza si las bibliotecas y el patrimonio bibliográfico fueron utilizados por la dictadura de Franco (1939–1975) como recurso para la propaganda política en el Noticiero Documental (NO-DO). Metodología: el procedimiento seguido ha sido la localización, extracción y posterior análisis de todas las noticias sobre el libro, la lectura, el patrimonio bibliográfico y las bibliotecas contenidas en este programa informativo-propagandístico que en el periodo estudiado se proyectó obligatoriamente en los cines españoles al inicio de cada sesión. La categorización de las noticias y el análisis de contenido son los métodos utilizados. Resultados: la mayor parte de las noticias presentan una visión idealizada de la realidad sociocultural española que contrasta con el subdesarrollo del sistema bibliotecario de la época. Las noticias predominantes tratan de grandes exposiciones de patrimonio bibliográfico coincidentes con efemérides de figuras u obras de la cultura española, que se dirigen a realzar la importancia histórica de la cultura hispánica, de la que el Régimen franquista se presenta como culminación.

Els historiadors de l’art català coneixen bé la importància del paper que va correspondre a Salvador Sanpere i Miquel en la formació de la col·lecció del Museu de Reproduccions Artístiques que fou inaugurat a la ciutat de Barcelona el dia 29 de juny de 1891.El més desconegut és la despesa que va dur a terme l’any 1890 en comprar llibres per formar una biblioteca auxiliar en el museu esmentat i que és el nucli de l’actual Biblioteca Joaquim Folch i Torres del Museu Nacional d’Art de Catalunya. La formació d’aquesta biblioteca no va ser fruit de la casualitat sinó la conseqüència directa i meditada del procés d’organització del Museu de Reproduccions Artístiques., The important role played by Salvador Sanpere i Miquel in the formation of Artistic Reproductions’ Museum collection is well known by the Catalan art historians. This collection opened on June 29th of 1891, in Barcelona.Although the fact that he did an important expense in 1890 to contribute in buying books to create in auxiliary library it’s unknown by a lot of people, it’s such an important fact because this books where the source of the creation of yhe Joaquim Folch i Torres Library.The formation of the library wasn’t a result of chance it was a considered consequence of the pro- cess of organization of the Artistic Reproductions’ Museum.

La presencia del patrimoni bibliografic en les biblioteques publiques catalanes es un fet real, identitari i que singularitza la biblioteca que el posseeix. D’altra banda, l’observacio de la realitat que ens porta a creure que la difusio del patrimoni no es una practica habitual en aquestes biblioteques i a plantjar-nos una hipotesi: el patrimoni bibliografic de les biblioteques publiques –espai privilegiat de memoria– es un be desconegut per la seva comunitat. Aquesta hipotesi es el punt de partida del nostre treball. Una investigacio en la que ens proposem assolir un objectiu principal: presentar l’estat de la questio del patrimoni bibliografic a les biblioteques publiques. I ho farem amb el testimoni d’onze biblioteques: BP de Girona, BP Gual i Pujadas, B Jordi Rubio i Balaguer, B Comarcal Josep Finestres, B Lambert Mata, BP de Lleida, B Margarida de Montferrat, B Maria Vayreda, BP de Tarragona, B Central de Terrassa, B Central Xavier Amoros.

La nostra intervenció se centra en l’època de formació de la biblioteca universitària de Barcelona, abans de la seva ubicació a l’edifici de Plaça Universitat. El període comprèn des de la crema de convents del 1835 fins al 1881, quan la col·lecció bibliogràfica es trasllada des del convent de sant Joan de Jerusalem al nou edifici dissenyat per Elias Rogent. Tot i ser una etapa relativament curta, resulta especialment complexa, tant pel moment històric, de fortes convulsions socials i polítiques, com per la naturalesa i dispersió de les fonts que ens en parlen, per la qual cosa el retrat que avui us presentem serà forçosament esquemàtic. A aquest respecte, cal dir que per a aquesta ponència ens hem basat en documentació conservada principalment a l’Arxiu Històric de la Universitat de Barcelona, però també als arxius Històric i Municipal Contemporani de la nostra ciutat. La història de la nostra biblioteca es pot dir que va començar la tarda del 25 de juliol del 1835, quan un grup d’esvalotats, amb el pretext del malestar pel desenllaç d’una cursa de braus a la Barceloneta, va incendiar diversos convents barcelonins. L’Ajuntament immediatament va ordenar que es formessin comissions de barri per salvar de les flames i del saqueig tant els edificis com el seu contingut, recomanant amb èmfasi la conservació dels arxius i de les biblioteques. Les biblioteques conventuals, que ja havien patit les conseqüències de la invasió napoleònica, van rebre una ferida mortal, que va concretar-se poc després en les lleis desamortitzadores de Mendizábal., Comunicació a: Elias Rogent i Barcelona: arquitectura, patrimoni i restauració. Jornades sobre Elias Rogent i la seva obra Aula Magna de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona. 6 de juny del 2017

Màster en Gestió de Continguts Digitals, Facultat de Biblioteconomia i Documentació, Universitat de Barcelona i UPF, curs 2016-2017. Tutor: Dr. Miquel Térmens (UB), Las bibliotecas, archivos y museos que tienen bajo su custodia objetos con valor cultural recurren a proyectos de digitalización, como una forma de apoyar la conservación de los objetos y soportes físicos en donde está fijada la obra intelectual y, también, como una forma de difundir, a través de medios digitales, a mayor escala y sin restricciones de acceso, los objetos culturales resguardados;; potenciando su valoración y conocimiento. Sin embargo, en países como México, estos proyectos no han sido acompañados de un plan que asegure la preservación de sus colecciones digitales, debido en gran parte al desconocimiento del tema, que se traduce en la falta de especialistas y de proyectos que permitan gestionar los recursos necesarios para emprender este tipo de soluciones. La Biblioteca Histórica José María Lafragua de la Benemérita Universidad Autónoma de Puebla, que resguarda en sus repositorios un importante acervo de documentos patrimoniales no es la excepción;; la falta de conocimiento sobre la preservación digital pone en riesgo el trabajo de digitalización de varios años, así como los recursos invertidos. Es por ello que esta investigación toma como caso de estudio las colecciones digitales de la Biblioteca, basándose en sus características propias, para desarrollar un Plan de Preservación Digital, que asegure el uso continuo y a largo plazo, de sus objetos digitales y contenidos, pese a los avances tecnológicos que producen la obsolescencia digital. Para generar conciencia y sensibilización en la materia, se explora la teoría de la Preservación Digital, se crea un marco teórico que sostiene el desarrollo del trabajo, poniendo énfasis en que la solución no pasa por un asunto tecnológico, sino por toda una variedad de aspectos que deben gestionarse, tales como los recursos humanos (roles y responsabilidades) y financieros, las cuestiones legales de los documentos, los aspectos de contenido (tipos y esquemas de metadatos a usar), los aspectos tecnológicos que intervienen, e incluso, la misma digitalización. Posteriormente, se lleva a cabo un análisis cuantitativo de las colecciones digitales de la biblioteca para estimar las necesidades de almacenamiento y sus costes, así como un análisis cualitativo que permite realizar observaciones de mejora sobre su proceso de digitalización. Como proceso de síntesis de los contenidos antes mencionados y tomando como base guías y directrices sobre políticas de preservación digital, se desarrollan: • Una Política de primer nivel, que refleje el compromiso y los principios de la biblioteca para con la preservación de sus colecciones digitales, que permita agilizar su lectura, discusión y aprobación por las personas que toman las decisiones en la BUAP. • Un catálogo de Procedimientos estructurado según la Tríada de la Preservación Digital, para abordar todos los aspectos involucrados en la preservación de los objetos digitales de la biblioteca Lafragua, considerando las entidades del modelo de referencia OAIS para su gestión. Finalmente, ha de destacarse la propuesta de implementación que lleve a la práctica este trabajo de investigación, mediante la estructura de la Gestión de Proyectos Digitales, en la que se abordan aspectos como, las fases en que se divide la implementación –que parten de la aprobación de las políticas y procedimientos creados, hasta la gestión de los recursos financieros necesarios–, la elaboración de un plan de tareas por cada fase, un cronograma para calendarizar dichas tareas, la elaboración de un presupuesto que considera los costes de los recursos tecnológicos y humanos, e incluso, la gestión del riesgo asociado al presupuesto.

[spa] La comunicación pretende abordar el reto en la gestión de las bibliotecas patrimoniales universitarias en relación con su compromiso con estudiantes, profesores e investigadores. Nuestros fondos suponen un valor especial para estos tres colectivos y en la comunicación se analizarán tendencias actuales que tienen la voluntad de mejorar la educación, la formación y la investigación que se lleva a cabo a en nuestras instituciones., [eng] This paper aims to address the challenge of the management of university libraries special collections regarding their commitment to students, teachers and researchers. Our collections have a special value to these three groups and the paper will analyze current trends to improve education, training and research in our institutions.

Treballs Finals de Grau de Conservació-Restauració de Béns Culturals. Facultat de Belles Arts. Universitat de Barcelona, Curs: 2015-2016, Tutor: Carme Ramells Cabrelles, [cat] La gran diversitat de materials que constitueixen el patrimoni bibliogràfic i documental i les problemàtiques que aquests alberguen, fan que la seva conservació preventiva dins un arxiu o biblioteca es converteixi en un gran repte. Aquest repte, es presenta aquí entorn a la col·lecció documental original de la coral l’Orfeó La Tenora de Cassà de la Selva; aquest treball pretén ser una eina guia durant el procés de classificació, des del punt de vista dels materials constitutius i documental dels documents i llibres que conformen la col·lecció, en l’estudi de les causes de degradació i la determinació de l’estat de conservació individual i global d’aquests materials per, finalment, concloure en les mesures adequades de conservació, emmagatzematge i difusió del fons dins l’entorn arxivístic., [eng] The wide range of materials that constitute the bibliographic and documentary heritage and the problems they harbour, make that preventive conservation in an archive or library becomes a big challenge. This challenge is presented here about the original documentary collection of the choral “Orfeó La Tenora de Cassà de la Selva”; This work expects to be a tool guide for the classification process, from the point of view of the constituent materials and documentary of the documents and books that constitute the collection, the study of the causes of degradation and determining the individual and global conservation condition of these materials, to concluded in adequate measures of preservation, storage and dissemination of documentary collection within the archival environment.

La recuperació i publicació electrònica de fonts escrites ha progressat àgilment gràcies a les oportunitats que ofereixen les noves tecnologies de la informació i la comunicació per a la digitalització de documents i la construcció de bases de dades o repositoris, un procés que hores d’ara afecta tant els fons occidentals com els propis de la civilització àrab i islàmica. Així, les institucions que preserven llegats i col∙leccions de documents medievals i moderns en llengua àrab, o en altres llengües pròpies de la cultura islàmica, veuen com s’incrementa la capacitat d’accés públic a aquests fons gràcies a les noves eines digitals., The electronic recuperation and publication of written sources has been improved thanks to the opportunities provided by new technologies related to reserach and digitalisation. This process has modified the management of Western and Arabic manuscripts. The institutions that preserve the documentary heritage of Medieval and Modern manuscripts in Arab and other languages of the Islamic culture have increased the digital processes in order to obtain more public access., a recuperació i publicació electrònica de fonts escrites ha progressat àgilment gràcies a les oportunitats que ofereixen les noves tecnologies de la informació i la comunicació per a la digitalització de documents i la construcció de bases de dades o repositoris, un procés que hores d’ara afecta tant els fons occidentals com els propis de la civilització àrab i islàmica. Així, les institucions que preserven llegats i col·leccions de documents medievals i moderns en llengua àrab, o en altres llengües pròpies de la cultura islàmica, veuen com s’incrementa la capacitat d’accés públic a aquests fons gràcies a les noves eines digitals.

El Projecte Almirall. Pensament i cultura del segle XIX neix per explicar la importància del fons bibliogràfic de la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès com a eina per entendre la recepció dels corrents europeus del pensament, humanístic i científic en la societat catalana i espanyola de finals del Vuit-cents. Això és possible perquè l’Ateneu Barcelonès era el lloc on els intel·lectuals i els escriptors catalans podien llegir revistes i llibres europeus amb les últimes novetats en els diferents camps del coneixement. D’aquesta manera, en podien resumir les tesis en els diaris i en la premsa catalana, actuant així de vertaders intermediaris culturals d’aquestes idees. Avui en dia, i gràcies a la progressiva digitalització del fons bibliogràfic, el Projecte Almirall ens permet de reconstruir la recepció d’aquests corrents culturals d’una manera matisada., The Almirall Project: a portal of 19th-century culture and thinking was created to explain the importance of the collection of the Barcelona Athenaeum Library as a tool to understand the reception of European currents of thought, humanities and science in Catalan and Spanish society in the late nineteenth century. This is possible because the Barcelona Athenaeum was the place where Catalan intellectuals and writers could read European magazines and books about the latest developments in the various fields of knowledge. In this way, they were able to summarize the arguments in the Catalan newspapers and press, thereby acting as true cultural intermediaries of these ideas. Today, thanks to the progressive digitization of the bibliographic collection, Project Almirall allows us to reconstruct the reception of these cultural currents in a nuanced way.

Presentació de l’experiència i la valoració del projecte BiPaDi del CRAI de la Universitat de Barcelona (UB), que ha suposat disposar per primera vegada d’una infraestructura dedicada exclusivament a la difusió i revalorització d’una de les biblioteques patrimonials més importants de l’estat espanyol. A l’entorn del BiPaDi s’articula un projecte global de política de gestió de les col·leccions patrimonials, una planificació del flux de digitalització, la difusió i dinamització dels mateixos i la seva preservació digital que garanteix la transmissió a les generacions futures. L’objectiu principal de difondre i preservar el patrimoni es veu reforçat per altres iniciatives: oferir a la comunitat universitària uns documents digitalitzats que poden ser útils a les diferents àrees de recerca, docència i aprenentatge; i dinamitzar aquest patrimoni amb accions de participació social, com “Apadrina un document” (mecenatge) o adherint-nos al projecte Transcriu-me (crowdsourcing) i altres accions encara en disseny.