L'estudi de la litúrgia i celebracions a elles associades, així com de l'art en relació a aquestes, han tingut escassa fortuna en el cas de l'Ordre de Predicadors a Castella. Conseqüència d'això ha estat el desconeixement i una certa minus valoració del paper dels dominics a la defi nició i difusió d'algunes pràctiques devocionals, litúrgiques i teatrals. Un segon problema ha estat l'absència d'un enfocament de gènere en l'estudi de la litúrgia i l'art de l'Ordre, conseqüència de la dispersió de les fonts litúrgiques procedents de monestirs femenins, però també de la manca d'una correcta interpretació d'altres " documents ": els edificis i els objectes artístics i d'ús litúrgic. Aquest article pretén analitzar aquests problemes. D'una banda, evidenciant com, igual que en el cas millor conegut dels franciscans, els dominics tambédesenvolupar certes pràctiques devocionals, litúrgiques i paralitúrgiques, sent fins i tot en alguns casos pioners. D'altra banda, destacant el paper de les monges en el desenvolupament de tals celebracions, així com l'originalitat i diversitat de les mateixes d'un monestir a un altre, evidenciant també la importància de la infl uència del context litúrgic local en el seu origen i desenvolupament., The study of liturgy and other ceremonies linked to it, as well as their relationship with the art and architecture have been scarcely explored in the particular case of the Order of Preachers in Castile. Consequence of that has been the ignorance and a certain disregard of the Dominicans’ role in the definition and spreading of some devotional, liturgical and also theatrical practices. A second problem has been the absence of a gender approach in the analysis of both the liturgy and art of the Order, as a result of the scattering of liturgical written sources coming from Castilian Dominican nunneries, as well as to the lack of a correct understanding of other “documents”: the buildings and the artistic and liturgical objects. Th e purpose of this article is to consider these problems. On one hand, showing how, as well as in the better known case of Franciscans, Dominicans also developed some devotional, liturgical and paraliturgical practices, being in some cases precursors. On the other hand, highlighting the role of nuns in the development of such ceremonies, as well as the originality and diversity of these rituals from one nunnery to another, showing also the importance of the liturgical local context’s influence., El estudio de la liturgia y celebraciones a ellas asociadas, así como del arte en relación a estas, han tenido escasa fortuna en el caso de la Orden de Predicadores en Castilla. Consecuencia de ello ha sido el desconocimiento y una cierta minus valoración del papel de los dominicos en la defi nición y difusión de algunas prácticas devocionales, litúrgicas y teatrales. Un segundo problema ha sido la ausencia de un enfoque de género en el estudio de la liturgia y el arte de la Orden, consecuencia de la dispersión de las fuentes litúrgicas procedentes de monasterios femeninos, pero también de la falta de una correcta interpretación de otros “documentos”: los edificios y los objetos artísticos y de uso litúrgico. Este artículo pretende analizar tales problemas. Por un lado, evidenciando cómo, al igual que en el caso mejor conocido de los franciscanos, los dominicos tambiéndesarrollaron ciertas prácticas devocionales, litúrgicas y paralitúrgicas, siendo incluso en algunos casos pioneros. Por otro lado, destacando el papel de las monjas en el desarrollo de tales celebraciones, así como la originalidad y diversidad de las mismas de un monasterio a otro, evidenciando también la importancia de la infl uencia del contexto litúrgico local en su origen y desarrollo.