Search

Antoni Pladevall Font va fer possible el naixement de la col.lecció completa de les Monografies del Montseny, n’ha estat el director durant molts anys, ha publicat més de seixanta treballs d’investigació històrica, i ha estat el mestre que ha mostrat el camí a seguir en la tasca d’aprofundiment de la història del Montseny i el seu entorn més proper. En el pròleg del volum 37 de les Monografies del Montseny es glosa la figura d’Antoni Pladevall Font, qui l’any 1966 inicià la col·laboració en el Servei de Conservació i Catalogació de Monuments Històrics a la Diputació de Barcelona; dos anys més tard, passà a exercir com a professor d’història medieval a la Facultat de Teologia de Barcelona. Obtingué el títol d’Arxiver Municipal de Vic l’any 1979, mentre treballa a la Diputació, i al 1981començà a treballar en el Departament de Cultura de la Generalitat fins a la seva jubilació l’any 1999. L’aleshores conseller de Cultura de la Generalitat Max Cahner li va encarregar d’organitzar el Servei de Conservació i Restauració de Monuments Arquitectònics on se li va assignar la secció d’inventari i la de cap de servei en funcions. Dos anys després hi va exercir com a director general del Patrimoni Arquitectònic. En aquesta etapa va col·laborar amb la Fundació i Editorial de la Gran Enciclopèdia Catalana, en la qual va exercir la direcció d’obres tan importants com la “Catalunya Romànica” i “L’Art Gòtic de Catalunya”, i va assessorar la “Gran Geografia Comarcal de Catalunya”. Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles Objectius de Desenvolupament Sostenible::4 - Educació de Qualitat

Des de la primera edició de 1985 comandada per Ramon Bofill Portabella i Antoni Pladevall Font han escrit a les Monografies del Montseny un total de 324 autors diferents, d’arreu del Montseny, molts de Barcelona, però també de la resta del país, inclòs forans. Podeu consultar-los tots a l’índex actualitzat que publiquem cada any. Entre aquest llarg llistat podem trobar escriptors, poetes, científics, polítics, cineastes, esportistes, masovers, propietaris forestals, arquitectes, professors, fotògrafs, llicenciats, advocats, diplomàtics, historiadors, catedràtics, pagesos, filòsofs, guardes forestals, geògrafs, químics, doctors, pintors... Molts dels autors han comandat importants institucions i associacions del nostre país, força són membres de la Reial Acadèmia de Bones Lletres, la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts, l’Institut d’Estudis Catalans... i també hi ha autors que són posseïdors de la Creu de Sant Jordi, la Medalla d’Or de la Generalitat, i els més variats reconeixements. Tot i això, des d’un bon principi els fundadors de Monografies del Montseny van voler que les col·laboracions no fossin tancades a ningú, mentre els treballs tinguessin un mínim de solvència i aportessin valor a la col·lecció, independentment del curriculum vitae particular. Tots els autors han contribuït de manera desinteressada amb un o més articles a la col·lecció Monografies del Montseny; de fet és normal trobar a l’índex històric autors amb una desena de col·laboracions, però aquí cal destacar que Antoni Pladevall Font ha participat a totes les Monografies amb més de cinquanta escrits. Com a trets curiosos podem trobar tres articles d’autors de finals de segle XIX i principis del XX publicats en versió facsímil. Monografies del Montseny acumula avui 591 articles, cosa que les converteixen en “la Bíblia del Montseny”, el lloc necessari on acudir per completar qualsevol recerca sobre un tema montsenyenc. Cada volum s’ha publicat amb una mitja variable d’entre 250-300 pàgines, però en algun cas extraordinari hem arribat fins les 400. Cal tenir en compte que des de l’any 1995 les Monografies incorporen un apèndix amb els versos guardonats als premis de poesia Montseny, i les obres guanyadores del premis de fotografia Montseny mentre va durar el certamen (avui extingit). Això suposa que el conjunt de pàgines publicades durant aquests 35 anys arriba a les 9.295.

S'analitza la geohistòria de l'aqüífer del curs mitjà del riu Tordera (Depressió Prelitoral Catalana) a partir de la dinàmica natural i de les diferents estratègies en l'explotació dels recursos hídrics al llarg de la història. S'estableixen quatre fases d'aquesta interrelació, ja que les característiques i la dinàmica de l'aqüífer condicionen les estratègies en l'aprofitament. De cada fase s'estableixen els paisatges en relació amb el sistema de circulació i emmagatzematge hídric que dóna lloc a unes potencialitats ecològiques i d'aprofitament específiques., In this study the geo-history of aquifer of the mid waters course of the Tordera River (Prelitoral Catalan Depression) is analyzed, considering the natural dynamics and the strategies of water resource exploitation throughout history. Four different phases can be distinguished within this interrelation. Characteristics of the aquifer and the groundwater dynamics play a key role in the water profit exploitation. At each different phase, a relationship between landscape and the groundwater dynamics, which provide specific ecological potentialities, are established., Se analiza la geohistoria del acuífero del curso medio del río Tordera (Depresión Prelitoral Catalana) a partir de la dinámica natural y de las diversas estrategias en la explotación de los recursos hídricos a lo largo de la historia. Se distinguen cuatro fases de esta interrelación, ya que las características y la dinámica del acuífero condicionan las estrategias en el aprovechamiento. En cada fase se establecen los paisajes en relación con el sistema de circulación y almacenamiento hídrico que da lugar a unas potencialidades ecológicas y de aprovechamiento específicas.

Durant més de trenta anys les Monografies del Montseny han recollit part de la història d’aquest massís Reserva de la Biosfera. S’hi ha escrit de naturalesa i llegendes, de fonts i romànic, de pintors i poetes, de guerres i bandolers, de misses i taumatúrgies, de sants i revolucionaris, de rat-penats, serps, salamandres i tritons, d’amor i de guerra, de famílies importants i de personatges banals, de senyorius i emprius, històries romàntiques i narracions tristes, de castells i d’aplecs... Quantes vegades he llegit un article a les Monografies per sortir corrents a viure en directe el que acabava de lletrejar! Continuem escrivint durant molts anys les Monografies del Montseny, però que no quedi sols en un record, hem d’aconseguir mantenir viu el Montseny, no com un parc d’atraccions, sinó com un massís que batega i és respectat. Que tots en puguem gaudir des de petits, de joves i de grans.

L'objectiu del treball és fer una aproximació al present del municipi de Calders i, de forma més modesta, a la comarca del Moianès. El paisatge actual i les causes que l'han portat a aquesta vigència. L'acció natural sobre el medi ha estat la més important en la història, però l'activitat humana i especialment la seva conducta en els darrers decennis són, com en altres llocs, els factors de modificació principals. Una modesta visió geològica, subratllat els efectes de la xarxa hidrogràfica, principal motor de meteorització sobre l'actual paisatge, ens ajuda a entendre la convulsió del relleu. La dinàmica d'abandó de l'espai rural quan aquest era usat únicament per les activitats primàries i un retorn posterior per les segones residències i més properament com a primeres residències per una població que ja fonamenta en la mobilitat la seva organització principal, es palesa en aquesta població de prop mil habitats, que constitueix un espai de transició entre la terra baixa Bagenca i l'altiplà Moianès. Una població que ha passat de fonamentar la seva economia en l'agricultura i la indústria tèxtil en aquest cas per les activitats manufactureres, sempre al costat del riu, a fi d'aprofitar l'energia hidràulica d'aquest, a un altre tipus d'activitats on l'agricultura encara manté un pes residual, molt decantada a l'agroturisme i altres activitats terciàries..Un passat proper determinat també per les segregacions del Galobart, en favor de Navarcles i de la part sud-est del terme per concretar el nou municipi de Monistrol de Calders, que aquest any celebra els 75 anys de la seva constitució.Un espai urbà, concretat en: el poble vell que es desenvolupa sota el Puig, l'eixample cap el est i sud-est, i, cap a l'oest l'urbanització de la finca de la Guàrdia iniciada a principis dels anys 60's del segle passat; tots ells encimats a la carena que, d'est a oest, limita les aigües de la riera Gavarresa al nord i del riu Calders al sud. El fons del riu Calders que constitueix un espai amb unes potencialitats encara no valorades, però que es manifesta pregonament per la seva bellesa i singularitat en un territori molt més proper de les grans concentracions urbanes que altres de més feréstecs però més allunyats.La condició d'espai de transició es pot veure també en la meteorologia. El terme de Calders canvia entre la zona més baixa de l'Ollé i les Tapies, propera al pla de Bages, a poc més de 250 m d'altitud i la de la Grossa a més de 500 m d'altitud. La pluja i les temperatures remarquen el canvi i la diferència. També per l'efecte de la Serra de Sant Llorenç i de l'Obac, que sovinteja els 1.000 m d'altitud, a la serralada prelitoral, al sud del terme.La presència, des de fa 50 anys, dels grans incendis forestals a la Catalunya Central, han fet que el "corró de foc", els grans incendis forestals, hagi afectat en diverses ocasions els boscos, relleu i fins i tot l'espai urbà de Calders. En existir diversos episodis en la cronologia d'aquest darrer mig segle, ens permet fer exemple per altres espais de les zones mediterrànies. Per això es fa una extens estudi dels grans incendis rurals que han afectat al meso espai de la Depressió Central Catalana i de forma especial els que durant els darrers 20 anys han afectat a Calders o l'espai molt proper a aquest municipi. La voluntat, modesta, però, de diversos municipis per definir un espai comú que reivindica com a comarca administrativa el Moianès, i la creació d'un consorci, de tèbies, però efectives accions, ens ha permès aprofitar un estudi de població que, degudament analitzat, ens permet obtenir una fotografia de l'actualitat de Calders i del Moianès., The purpose of my thesis is to set up an approach to the present-day village of Calders and, in a more modest way, to the small region of Moianès: the current landscape and the reasons why it has become what it is. The action of nature on the environment has been the most important in history, but the action of man and especially his attitude over the last decades are, as in other places, the main elements in this alteration.The abandoning of rural space, when it was used exclusively in primary activities, and a later return to it because of second homes and later still as first homes by a mobile population become patently clear in this village with its thousand inhabitants. It represents a space of transition between the lowland from Bages and the high Moianès plateau. The economy of the population was previously based on agriculture and the textile industry, mainly because of factories beside the river taking advantage of water power. Now, however, it depends on other kinds of activities and, although agriculture still has a slight importance, it is strongly moving towards agricultural tourism and other tertiary activities.The urban space consists of: the old village developing under the Puig, the expansion towards the east and south-east, and, to the west, the urbanisation of the La Guàrdia property, at the beginning of the 1960's, all of them on the crest line that, from east to west, delimits the Gavarresa brook in the north and the Calders river in the south.Its recent past has been marked also by the segregations of the Galobart, in favor of Navarcles, and that of the south-eastern part of the municipal district to result in the new village of Monistrol de Calders.The presence, over the last fifty years, of important forest fires in Central Catalonia has damaged the woods, the relief and even the urban space of Calders several times. For this reason an extensive study of the great rural fires has been carried out: those affecting the Catalan Central Depression and especially Calders or its vicinity over the last twenty years.

La presente tesis doctoral es un estudio biogeográfico de la vegetación de una zona de la sierra de la Albera (Pirineo Oriental). La investigación se realiza desde una perspectiva espacial, en donde se analizan las dos vertientes: la sur o española y la norte o francesa, a fin de establecer las asimetrías y las disimetrías existentes entre las dos exposiciones, así como los factores que inciden en la distribución de las especies, ya que nos hallamos dentro del mundo mediterráneo subhúmedo y húmedo. El Paisaje vegetal, la riqueza florística y la biodiversidad de taxones es excepcional. La zonación de las distintas formaciones es de especial relevancia y de gran complejidad: desde las vertientes inferiores (alcornocales y encinares) contrasta con el de las vertientes superiores (castañedos, robledales y hayedos).La razón de esta biodiversidad hay que buscarla en la combinación de la multiplicidad de factores o condicionantes físicos y climáticos, de siglos de intervención humana, que han modificado el paisaje, el funcionamiento y estructura de la sierra, y en particular de este espacio, propiciando una profunda alteración en su fisonomía, estratificación, composición florística y en la distribución fitogeográfica de las comunidades vegetales y de los taxones de las mismas.Se ha estudiado la composición florística, estructura, dinámica y se han identificado las comunidades vegetales que recubren la sierra.La clasificación se ha efectuado utilizando la tipología fitosociológica de la escuela Sigmatista, para ello se han localizado áreas homogéneas de cada comunidad, y se han llevado a cabo diferentes inventarios. Para el muestreo se ha utilizado la retícula UTM de 1 km2, de este modo se puede detectar la distribución y abundancia de los taxones por cada km inventariado. La investigación se centra en la corología, en el catálogo florístico de las plantas vasculares, en las tablas de inventarios, así como la interpretación de cada comunidad, con sus perfiles correspondientes de la Albera.Se explican y establecen las características fundamentales de la dinámica y la evolución de la vegetación en relación con los principales factores físicos y humanos. Finalmente, se incluyen unas propuestas de planificación, gestión y ordenación del territorio y las conclusiones.La tesis se ha dividido en 19 secciones o apartados:El apartado primero corresponde al resumen y estructura de la tesis en lengua castellana e inglesa, el titulo, la dedicatoria, agradecimientos y el índice.El apartado segundo engloba los capítulos 1 al 13 y en ella se desarrollan la introducción-presentación, los objetivos, la metodología, el ámbito biogeográfico y los principales factores físicos y humanos que afectaron e inciden en la actualidad en la sierra de la Albera.El apartado tercero corresponde a los capítulos 14 y 15, en donde se describen los principales dominios vegetales y las distintas formaciones vegetales de la zona de estudio de la sierra.Los apartados del cuarto al dieciséis, corresponden a la descripción-explicación de las distintas formaciones vegetales, las tablas de inventarios y los perfiles:Apartado 4 - los hayedos.Apartado 5 - los robledales. Apartado 6 - los encinares. Apartado 7 - los alcornocales y las brollas.Apartado 8 - las formaciones boscosas mixtas.Apartado 9 - las formaciones boscosas de ribera.Apartado 10 - las plantaciones o formaciones secundarias boscosas. Apartado 11 - los zarzales u orlas espinosas y herbazales.Apartado 12 - las landas y prados. Apartado 13 - los prados y landas.Apartado 14 - las comunidades de fuentes y de los humedales.Apartado 15 - la vegetación rupícola. Apartado 16 - la vegetación ruderal y arvense. El apartado diecisiete corresponde a los capítulos del 29 al 31 en los que se incluye un esquema de las comunidades vegetales y se exponen unas propuestas de planificación, ordenación y gestión del territorio. El apartado dieciocho corresponde al capítulo 32, que consiste en un catálogo florístico de las especies halladas en la zona de estudio de la sierra de la Albera. El apartado diecinueve corresponde a la bibliografía.

[cat] S'han estudiat les comunitats ornítiques dels boscos i bosquines esclerofil·les que es troben situades a las muntanyes de la Costa Brava (Girona). Suredes, alzinars i garrigues del massís de les Alberes, massís del Montgrí, massís de les Gavarres, massís de Begur i Massís de Cadiretes han estat els ambients seleccionats per l'estudi. S'ha fet el seguiment de les comunitats d'aus que es troben a la primavera (moment de màxim us territorial i per tant de màxima detectabilitat) mitjançant la metodologia de les estacions d'escolta, que s'ha trobat que és la més adient per aquest tipus d'estudis. De cada comunitat vegetal de cada una de les muntanyes estudiades, s'ha realitzat un total de vint estacions d'escolta. El rendiment total ha estat de 120 estacions de les que sis han correspost a la sureda, 40 als alzinars i 20 a la garriga. De la comparació de les comunitats ornítiques estudiades, a les suredes s'ha trobat un índex de similitud molt elevat (índexs de Jaccard i Sorensen) entre les muntanyes(Gavarres i Cadiretes). S'han analitzat els valors de riquesa total i riquesa mitjana, en els que s'ha demostrat que són les suredes les comunitats amb els valors més elevats, tal i com ja havien demostrat altres autors, tot i que l'alzinar de Begur ha sorprès per presentar el valor de riquesa mitjana més elevat. Les anàlisi de freqüència relativa han mostrat les espècies amb major presència; a més, s'obté una proporció global de les espècies que en el cas de la sureda cal destacar una elevada proporció d'espècies situada a la franja del 0-50 %. Aquest resultat també és similar en els casos de l'alzinar i la garriga. Aquestes dades ens indiquen que les comunitats esclerofil·les estudiades, les espècies que les ocupen ho fan en baixa proporció. L'anàlisi per preferències ecològiques demostra que, en el conjunt de comunitats analitzades, dominen les espècies ubiqüistes (~ 50 %). Per comunitats, destaca la homogeneïtat de la sureda i la heterogeneïtat dels alzinars estudiats, tant en el conjunt de les espècies com en la discriminació realitzada per índex de freqüències relatives superior al 50%. La anàlisi per hàbits forestals mostra una certa repartició entre ubiqüistes, especialistes i generalistes per al conjunt de les espècies. Per comunitats, cal indicar una homogeneïtat en suredes i una similitud entre alzinars. La categoria ubiquista ha estat la menor representada, en valors situats entre el 10 i 22 % de les espècies en els àmbits estudiats, passant a una magnitud d'entre un 0 i un 18% en el nivell de freqüència relativa superior al 50 %. La anàlisi per l'origen de les espècies, apunta a una elevada presència de paleàrtics (superior al 50%) i baixa presència de nòrdics (9%). Aquests valors es mantenen en la anàlisi per comunitats, a on en la discriminació per freqüències relatives superiors al 50% s'ha observat un augment significatiu de les paleàrtiques, que en algunes comunitats assoleixen valors de fins el 80%, desapareixent les que provenen del sud-oest. Les dades poc comparables entre els alzinars responen a la tipologia diversa d'aquests: els del massís de Begur corresponen a petits retalls que es troben a les vessants més humides que no han estat edificades, i es troben rodejades per pinedes; per una altra banda, els alzinars del massís de l'Albera es troben situats a major alçada, amb un bon desenvolupament i constitueixen ambients continus i extensos. La garriga del massís del Montgrí ha estat la única considerada en el present estudi; s'han aportat dades de las seves poblacions ornítiques, aspecte que no havia estat estudiat fins al moment., [eng] Bird's populations present in cork oak forest, holm oak forest and "garriga" formation have been studied during spring, on Alberes Massif, Montgrí Massif, Gavarres Massif, Begur Massif and Cadiretes Massif, located at Costa Brava (NE of the Iberian peninsula) where this forests communities are dominants. Using the methodology of the point counts, several bird's population parameters as similarity index, total and mean richness, relative frequency, ecological preferences, forestry habitat selection and origin of the species have been measured. The results show that cork oak forest supports the higher values of richness and similarity. At this community, a great number of species that use understory resources have been recorded, either globally than on species with high relative frequencies due to the actual physiognomy of cork oak grove. There are great differences on bird's populations structure and composition between the holm oak forest studied, an answer is the structure of the forests; on Begur massif, holm oak forest are patches located in a high residential area surrounded by pine trees, at the other hand, forests of Alberes are well developed and form a large and homogeneous forest. Finally, despite the "garriga" formation of the Montgrí massif has not been compared with others, data on bird's population that never has been undergone are presented., Se han estudiado las comunidades orníticas de los bosques esclerófilos que se encuentran en las montañas situadas en la Costa Brava (Girona.) Alcornocales, encinares y garrriga de la Albera, Montgrí, Gavarres, Begur y Cadiretes han sido los ambientes seleccionados para el estudio. Se han monitorizado las comunidades que se encuentran en primavera (momento de máximo uso territorial y por tanto detectabilidadl) mediante la metodología de estaciones de escucha que es la que se ha encontrado más adecuada para este tipo de estudios. De cada comunidad de cada montaña se han realizado un total de veinte estaciones de escucha. El rendimiento total ha sido de 120 estaciones de las cuales 60 han correspondido a alcornocales, 40 a encinares y 20 a la garriga. De la comparación de las comunidades orníticas estudiadas, en los alcornocales se ha encontrado una similitud muy elevada (índices de Jaccard y Sorensen) entre las montañas. Se han analizado los valores de riqueza total y riqueza media, en los que se ha demostrado que son los alcornocales las comunidades con los valores más elevados, tal y como ya habían señalado otros autores, aunque el encinar de Begur ha sorprendido por presentar el valor de riqueza media más elevado. Los análisis de frecuencia relativa nos muestran las especies con mayor presencia y además se obtiene una proporción global del conjunto de las especies. En el caso del alcornocal cabe destacar una elevada proporción de especies en la franja 0-50%. Este resultado también es similar en el encinar y la garriga. Esto nos indica que en estas comunidades esclerófilas las especies que las pueblan lo hacen en baja proporción. El análisis por preferencias ecológicas demuestra que en el conjunto de comunidades esclerófilas estudiadas, dominan las ubicuistas (~50%). Por comunidades destaca la homogeneidad de datos del alcornocal y la disparidad de los encinares estudiados, tanto en el conjunto de las especies como en la discriminación por índices de frecuencias relativas >50%. El análisis por hábitos forestales muestra una cierta repartición entre ubicuistas, especialistas y generalistas para el conjunto de las especies. Por comunidades, indicar homogeneidad en alcornocales y similitud entre encinares. La categoría ubicuista ha sido la menos representada, con valores entre e 10 y 22% de las especies en los ámbitos estudiados, pasando a una magnitud de entre un 0 y un 18% en el nivel de frecuencia relativa superior al 50%. El análisis por origen de las especies apunta una elevada presencia de Paleárticas (>50%) y baja presencia de Nórdicas (9%). Estos valores se mantienen en el análisis por comunidades, donde en la discriminación por frecuencias relativas >50% observamos un importante aumento de las Palearticas que en algunas comunidades llegan a valores del 80%, desapareciendo las del SW. Los datos poco comparables entre los encinares responde a la diversa tipología de estos; los de Begur son pequeños retales que se instalan en las vertientes más húmedas no edificadas, rodeadas por pinares en un macizo cercano al mar; por contra, los encinares de l'Albera están situados a mayor altura y están bien desarrollados, constituyendo ambientes continuos y extensos. La garriga del Montgrí ha sido la única considerada en el estudio, en este aspecto, se han aportado datos de sus poblaciones orníticas que no se habían estudiado hasta el momento.

L'objectiu principal de la tesi és analitzar la biodiversitat i riquesa d'espècies i demostrar la relació entre la fauna, la vegetació i l'home a la vall de Fuirosos, així com relacionar els elements biòtics amb els factors litològics, geomorfològics, climàtics, edàfics i antròpics. Des d'un punt de vista metodològic, es va pretendre posar en pràctica un mètode d'estudi corològic i cartogràfic de la flora vascular i de la fauna vertebrada. També es van dissenyar diferents mètodes de mostreig per a l'obtenció de dades estadísticament comparable. La recerca es va desenvolupar al massís del Montnegre, a la serralada Litoral Catalana. L'àrea és de 48 km², situada 41º39' de latitud nord i 2º33' de longitud est. Aquesta zona inclou tota la vall de la riera de Fuirosos i quatre valls més petites que li són veïnes. L'àrea d'estudi està situada entre tres comarques: el Vallès Oriental, la Selva i el Maresme. Els municipis on es treballa són Sant Celoni, Fogars de Tordera, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol i Tordera. Gairebé tota la zona és dins el Parc Natural del Montnegre i el Corredor i està protegida pel Pla Especial de Protecció (1989).La vall de la riera de Fuirosos és una de les més característiques del vessant vallesà del Montnegre, les seves aigües tributen a la Tordera, que desemboca a la Mediterrània, entre les poblacions de Blanes i Malgrat. Aquesta riera esdevé interessant perquè gairebé porta aigua tot l'any, els mesos d'estiu queda seca menys en el curs superior. Els anys de gran sequera l'aigua es manté als embassaments i en els trams anteriors a aquest. Fuirosos es troba en els dominis de vegetació de la sureda, de l'alzinar i de les rouredes. Però a la zona investigada també trobem plantacions de pins i d'eucaliptus que fan evident una explotació forestal més o menys intensa. La presència d'espècies espontànies mediterrànies, eurosiberianes i d'espècies indicadores de l'estat de la vall -bioindicadores- fan de la vall un punt idoni per posar en pràctica un mètode de treball biogeogràfic on s'integri la vegetació i la fauna vertebrada. Les aportacions principals de la tesi han estat, en primer lloc, reconèixer quins són els factors físics i humans que intervenen en la distribució de la vegetació i de la fauna. En segon lloc, l'elaboració d'un catàleg de flora i de fauna de la vall de Fuirosos: sobretot a partir d'un treball de camp sistemàtic. En tercer lloc, s'aporta la cartografia corològica de les plantes vasculars i de la fauna vertebrada més significativa, amb base UTM d'1 km de costat. S'ha demostrat que són els quadrats UTM de la carena del Montnegre, on el relleu presenta les seves màximes pendents, on es donen els nivells més baixos de biodiversitat i de riquesa. A la carena dominen les rouredes i les castanyedes, ambdós boscos caducifolis afavorits i la majoria aprofitats per l'home, per treure la fusta. En general han estat els quadrats per on circula la riera de Fuirosos i la Tordera els que donen un valors més elevats de riquesa i de diversitat i si tenim en compte que és on hi ha els camps de conreus més grans, també és on es dóna més abundància d'espècies de fauna vertebrada., The main aim of the thesis is focused in the biodiversity and the species richness and in the relationship between fauna, vegetation and man in the Fuirosos valley.The research was undertaken in the Montnegre massif, in the Coastal Catalan Ranges in Barcelona province, Spain. The study area is 48 km², located at 41º39' North and 2º33' East. Almost the entire zone is included inside the Natural Reserve of the Montnegre and Corredor and it is protected by the Special Plan of Protection (1989).The Fuirosos valley is one of the most typical in the "vallesan" area of the Montnegre massif. Its waters drain to the Tordera, which ends at the Mediterranean Sea, between the locations of Blanes and Malgrat. Fuirosos is under the vegetation domains of the cork oaks, evergreen oaks and oaks. However, in the study area there also exist pine and eucalyptuses plantations that make evident more or less intense forest exploitation. The main thesis contributions have been, in first place, to recognize which are the physical and human factors that intervene in the vegetation and fauna distribution. Secondly, the elaboration of a flora and fauna catalogue of the Fuirosos valley: basically obtained from a systematic fieldwork. Thirdly, the chorological cartography of vascular plants and vertebrated fauna most significant, using a 1 km side UTM grid. It has been demonstrated that in the UTM cells that belong to the highest area of the Montnegre, the lowest levels of biodiversity and wealth of flora are found. In this area oaks and the chestnut-trees are dominant, and both are favored non-perennial forests from which man has taken advantage in order to extract wood. In general, they belong to the cells where the Fuirosos River and the Tordera River flow through, which provide higher values of wealth and of flower diversity. Bearing in mind that it is in this area where the largest agricultural fields are found, it is also the cells where the major abundance of vertebrate fauna species are found.