Search

Aquest treball es basa en l’anàlisi palinològica des de la perspectiva de l’antropització pel que fa a la reconstrucció de l’entorn vegetal en el que es van desenvolupar les activitats de les comunitats humanes durant el Plistocè i l’Holocè a la Península Ibèrica. Amb la intensificació de les seves activitats, les comunitats humanes alteren el medi afavorint la desforestació i la degradació de les comunitats vegetals. Així, a través de l’anàlisi de pol·len i dels palinomorfes no pol·línics (NPPs) de la seqüència de la Cueva de El Mirador (Sierra de Atapuerca, Burgos), s’ha reconstruït la vegetació i el clima durant el Neolític i l’Edat del Bronze. L’anàlisi ha evidenciat la intensitat de la pressió antròpica contribuint al coneixement de la formació d’un dipòsit en fumier. En aquest mateix sentit, la particularitat del reompliment ha motivat la realització de l’anàlisi tafonòmic de l’espectre palinològic del nivell Mir4, enquadrat en l’Edat del Bronze. L’aportació fonamental d’aquest estudi és la descripció de la relació del conjunt de palinomorfes identificat amb les característiques descrites per a les facies sedimentàries de procedència, el que ha contribuït al coneixement dels processos de formació del dipòsit. L’escassa resolució pol·línica que caracteritza els dipòsits sedimentaris Plistocens ha motivat la realització de l’anàlisi dels NPPs de les seqüències de Sima del Elefante, Gran Dolina i Galería (Sierra de Atapuerca, Burgos) ratificant la idoneïtat dels NPPs com indicadors paleoecològics. Per la seva part, els resultats pol·línics i de microcarbons obtinguts de l’estudi de seqüències sedimentàries holocenes de l’àmbit mediterrani de la Península Ibèrica i les Illes Balears han ratificat la importància dels incendis i l’antropització en la formació de la vegetació mediterrània. Finalment, les incògnites generades pels treballs realitzats, han motivat la posta en marxa d’un programa d’experimentació destinat a contrastar les hipòtesis plantejades. Este trabajo parte del análisis palinológico desde la perspectiva de la antropización para la reconstrucción del entorno vegetal en el que se desarrollaron las actividades humanas durante el Pleistoceno y Holoceno en la Península Ibérica. Con la intensificación de sus actividades, las comunidades humanas alteran el medio favoreciendo la deforestación y la degradación de las comunidades vegetales. Así, a través del análisis del polen y los palinomorfos no polínicos (NPPs) de la secuencia de la Cueva de El Mirador (Sierra de Atapuerca, Burgos), se ha reconstruido la vegetación y el clima durante el Neolítico y la Edad del Bronce. El análisis ha evidenciado la intensidad de la presión antrópica contribuyendo al conocimiento de la formación de un depósito en fumier. En este mismo sentido, la particularidad del relleno ha motivado la realización del análisis tafonómico del espectro palinológico del nivel Mir4, encuadrado en la Edad del Bronce. La aportación fundamental de este estudio es la descripción del conjunto de palinomorfos identificado con respecto a las características descritas para las facies sedimentarias de procedencia, lo que ha contribuido al conocimiento de los procesos de formación del depósito. La escasa resolución polínica que caracteriza los depósitos sedimentarios Pleistocenos ha motivado la realización del análisis de los NPPs de las secuencias de Sima del Elefante, Gran Dolina y Galería (Sierra de Atapuerca, Burgos) ratificando la idoneidad de los NPPs como indicadores paleoecológicos. Por su parte, los resultados polínicos y de microcarbones obtenidos a partir del estudio de secuencias sedimentarias holocenas del ámbito mediterráneo de la Península Ibérica y las Islas Baleares han ratificado la importancia de los incendios y la antropización en la formación de la vegetación mediterránea. Finalmente, las incógnitas generadas por los trabajos realizados, han motivado la puesta en marcha de un programa de experimentación destinado a contrastar las hipótesis planteadas. This work considers the palynological analysis from the perspective of anthropization for the reconstruction of the plant environment in which human activities were developed during the Pleistocene and Holocene in the Iberian Peninsula. With the intensification of human activities, human communities alter the environment, favoring deforestation and degradation of plant communities. Thus, through the analysis of pollen and non-pollen palynomorphs (NPPs) of the Holocene sequence of the El Mirador Cave (Sierra de Atapuerca, Burgos), vegetation and climate of Neolithic and the Bronze Age have been reconstructed. The analysis has evidenced the intensity of anthropic pressure and has contributed to the knowledge of the formation of a fumier deposit. The particularity of this infilling has led to the taphonomic analysis of the palynological ensemble of the Mir4 level, framed in the Bronze Age. The main contribution of this study is the description of the relationship of the set of palynomorphs identified with the characteristics described for the sedimentary facies, and has contributed significantly to the knowledge of the deposit formation processes. The low pollen resolution that characterizes the Pleistocene deposits has motivated the analysis of the NPPs of the Sima del Elefante, Gran Dolina and Galería sequences (Sierra de Atapuerca, Burgos) and has ratified the suitability of NPPs as paleoecological indicators. On the other hand, pollen and microcharcoal results obtained from some Holocene sedimentary sequences in the Mediterranean area of the Iberian Peninsula and the Balearic Islands have confirmed the importance of fires and anthropization in the formation of Mediterranean vegetation. Finally, the questions generated by the works carried out, have motivated the implementation of an experimental program aimed at contrasting some of the hypotheses.

Partint de l’associació de micromamífers de la subunitat Xb del jaciment del Paleolític mitjà de El Salt (Alcoi, Alacant), i amb la finalitat de reconstruir les condicions climàtiques i ambientals durant el moment de formació de aquests dipòsits, s’han aplicat els métodes de la Ponderació dels Hàbitats i el Mètode del Rang Climàtic Comú. Els taxons identificats en aquesta subunitat són: Microtus arvalis, M. (Terricola) duodecimcostatus, Microtus cabrerae, Arvicola sapidus, Eliomys quercinus, Apodemus sylvaticus, Erinaceus europaeus, Crocidura sp., Sorex sp., Talpa sp., Chiroptera indet. i Oryctolagus cf. cuniculus. La reconstrucció climática suggereix un clima més fred i humit que el present, i la reconstrucció paisatgística mostra un ambient dominat per boscos, alternant amb prats humids i secs per a l’entorn del jaciment. A partir de la asociación de micromamíferos de la subunidad Xb del yacimiento del Paleolítico medio de El Salt (Alcoi, Alacant), y con el fin de reconstruir las condiciones climáticas y ambientales durante el momento de formación de estos depósitos, se han aplicado los métodos de la Ponderación de los Hábitats y el Método del Rango Climático Común. Los taxones identificados son: Microtus arvalis, M. (Terricola) duodecimcostatus, Microtus cabrerae, Arvicola sapidus, Eliomys quercinus, Apodemus sylvaticus, Erinaceus europaeus, Crocidura sp., Sorex sp., Talpa sp., Chiroptera indet. y Oryctolagus cf. cuniculus. La reconstrucción climática sugiere un clima más frío y húmedo que el presente y la reconstrucción paisajística muestra un ambiente dominado por bosques, alternando con praderas húmedas y secas para el entorno del yacimiento. The Habitat Weighting Method and the Mutual Climatic Range Method are applied to the small-mammal assemblage of the Middle Paleolithic subunit Xb of El Salt (Alcoi, Alicante) in order to reconstruct the environmental and climatic conditions during the deposition of this subunit. The taxa identified are Microtus arvalis, M. (Terricola) duodecimcostatus, Microtus cabrerae, Arvicola sapidus, Eliomys quercinus, Apodemus sylvaticus, Erinaceus europaeus, Crocidura sp., Sorex sp.,Talpa sp., Chiroptera indet. and Oryctolagus cf. cuniculus. The climatic reconstruction (MCR) suggest colder and moister climatic conditions than those occurring today in the area and the landscape reconstruction (Habitat Weighting Method) shows an environment dominated by woodlands alternating with humid and dry meadows. Esta investigación se enmarca en el proyecto titulado “La desaparición de los grupos Neandertales en la región central del Mediterráneo ibérico. Una propuesta metodológica de aproximación al proceso histórico y al Marco Paleoambiental” (I+D HAR2008-06117/HIST), bajo la dirección de Bertila Galván Santos y Cristo M. Hernández Gómez (Universidad de la Laguna). Las excavaciones también están financiadas por la Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat Valenciana y por el Ayuntamiento de Alcoi. FJRS quiere agradecer la ayuda del Proyecto Prometeo (Senescyt, Ecuador).

L'objectiu de la tesi és l'estudi geoquímic orgànic en carbons rics en sofre i de rang variat. Aquest fet permet reconèixer diversos compostos orgànics nous i també millorar la comprensió significativa d'alguns biomarcadors. Es pretén establir l'ambient deposicional i el grau de maduració a partir de l'ús d'índexs estàndards i s'han proposat alguns de nous atenent que gairebé tots els carbons estudiats són de baix rang, ja que fins ara només s'havia aplicat a mostres madures.El treball ha millorat el coneixement de l'origen, les estructures i els comportaments dels compostos organo-sofrats (COS) en carbons de diferent rang tant com es pretenia en un principi, tot i que s'ha completat amb altres vessants ja citades. Per tant es considera de gran interès científic, que pot contribuir a un millor coneixement geològic, i al mateix temps significativament important en el camp de la geoquímica orgànica., El objetivo de la tesis es el estudio geoquímico orgánico en carbones ricos en azufre y de rango variado. Ello ha permitido reconocer diversos compuestos orgánicos nuevos y también mejorar la comprensión significativa de algunos biomarcadores. Se ha pretendido establecer el ambiente deposicional y el grado de maduración a partir del uso de índices estándares y se han propuesto algunos nuevos atendiendo que casi todos los carbones estudiados son de bajo rango, ya que hasta ahora tan solo se había aplicado a muestras maduras. El trabajo ha mejorado el conocimiento del origen, las estructuras y los comportamientos de los compuestos organo-azufrados (COS) en carbones de diferente rango tan como se pretendía en un principio, aunque se ha completado con otras vertientes ya citadas. Por tanto se considera de gran interés científico, que puede contribuir a un mejor conocimiento geológico a la vez que significativamente importante en el campo de la geoquímica orgánica.

El treball descrit en aquesta tesi té com a objectiu l'estudi de la matèria orgànica soluble de conques geològiques reductores amb un elevat contingut en sofre. Els estudis previs de geoquímica orgànica endegats en conques reductores posen de manifest que els biomarcadors sofrats són de gran importància per a la descripció dels paleoambients, donat que reflecteixen els biocompostos funcionalitzats, que, d'altra forma s'haurien alterat. Per aquest estudi s'han seleccionat quatre conques sedimentàries que destaquen de forma significativa per la seva anoxicitat, així com, per haver experimentat una important sulfato- reducció. Les conques escollides són: Orce, Ribesalbes, Mequinensa i Organyà.La conca d'Orce és d'origen lacustre i de tipus endorreica, data del Plio-Plistocè (1-5 milions d'anys) i es localitza al nord de la província de Granada. El seu interès rau en el descobriment d'importants jaciments paleontològics amb restes antropogèniques.La conca de Ribesalbes també és lacustre i endorreica, pertany al Miocè mitjà (Serraval·là, de 12 a 13 milions d'anys) i es situa a l'oest de la província de Castelló. A principis d'aquest segle s'hi van explotar les pissarres bituminoses mitjançant tècniques de piròlisi.La conca de Mequinensa igualment és d'origen lacustre i de caràcter endorreica, pertany a l'Oligocè superior (Catià, al voltant dels 30 milions d'anys) i es localitza al sud del Sistema dels Monegros, a la província de Lleida. La importància d'aquesta conca es deu a l'explotació de lignits molt rics en sofre.La conca d'Organyà és d'origen marí i data del Cretaci inferior (més de 100 milions d'anys). Es situa a la província de Lleida, a la comarca de l'Alt Urgell. Els materials que formen aquesta conca constitueixen una roca mare de petroli.Els objectius d'aquest treball són:1. L'anàlisi dels biomarcadors per a la determinació de l'origen de les aportacions de la matèria orgànica que reberen les conques estudiades, caracteritzant-ne les contribucions més significatives.2. La descripció de les condicions paleoambientals que donaren lloc a aquests dipòsits sedimentaris.3. L'avaluació de la maduresa de la matèria orgànica.La tesi comença amb una introducció on es descriu la singularitat de cada conca, es continua amb les descripcions geològiques i petrogràfiques, tot localitzant les mostres estudiades a la columna estratigràfica. Després, es mostra l'anàlisi elemental de la matèria orgànica, per prosseguir amb la descripció dels biomarcadors apolars i polars: en primer lloc es descriuen els compostos acíclics, lineals i ramificats, tot començant pels compostos hidrocarbonats, després els oxigenats i finalment els sofrats; en segon lloc, els biomarcadors cíclics, començant pels diterpenoides i continuant amb els triterpenoides, amb especial rellevància dels esteroides i els hopanoides, i finalment, els oleanoides, ursanoides i lupanoides. Cal destacar la identificació de més d'una vintena de nous biomarcadors identificats per primera vegada en aquesta tesi. La descripció de les conques finalitza amb les conclusions sobre els aports de la matèria orgànica, l'ambient deposicional i la maduresa. The aim of this thesis is the study and characterization of the soluble organic matter in sulphur rich geological basins. The previous studies carried out on reducing sedimentary basins show the significant presence of organic geochemical biomarkers with sulphur, which are very relevant for the description of the paleo-environment conditions of the sedimentation, since they reflect the presence of biological compounds very well preserved.For this study four sedimentary basins of Spain have been selected due to their anoxicity and also for having suffered an important sulphate-reduction process. The selected basins are: Orce, Ribesalbes, Mequinensa and Organyà.The basin of Orce is of lacustrine origin, it belongs to the Plio-Pleistocene period (1 to 5 million years) and it is located to the north of the province of Granada. Its interest comes from the fact that there are important palaeontology deposits with anthropogenic rests.The basin of Ribesalbes also is also of type lacustrine and belongs to the Miocene period (Serravalià, 12 to 13 million years). It is located to the west of the province of Castellon. At the beginning of XX century the bituminises shales were extracted in order to obtain oil with techniques of pyrolisis.The basin of Mequinensa is also of lacustrine origin and belongs to the upper Oligocene period (Catià from around 30 million years) and is located to the south System of the Monegros, in the province of Lleida. The importance of this basin is due to the high sulphur content of the lignite that is formed in this place.The basin of Organyà is of marine origin and dates from the lower Cretaceous (more than 100 million years). It is located in the province of Lleida, in the region of the Alt Urgell. The materials that form this basin constitute a oil source rock.The items of this work are:1. The analysis of biomarkers for the determination of the origin of the contribution of the matter organic.2. The description of the paleoenvironmetal conditions that gave rise to these sedimentations deposits.3. The evaluation of the maturity of the organic matter.The thesis is divided into nine chapters: The study begins with a general geological description to go on with the analysis of the paleoconditions of the environmental deposition that favour the preservation of the organic matter. Subsequently, after that, there is an accurate geochemical description of each basin. The results of this work show that the Orce basin is characterized by type I querogen and, the Ribesalbes basin is of type I-S kerogen, the Organyà basin is of type II-S and the Mequinensa basin is of type III-S querogen. The study ends with the conclusions on the contributions of the organic matter, the depositional environment and the maturity. In the case of the Organyà basin only non polar fractions have been studied, due to the little presence of polar compounds, attributed to the high maturity of the organic matter. Finally, there is also a compilation of biomarkers identified for the first time in this thesis, indicating in its case if their biological precursors.