Search

Quins són els nivells de resiliència que té el nostre paisatge agroproductiu? L’Espai Agrari Baixa Tordera, una de les principals hortes de Catalunya, el gener del 2020 va demostrar amb el temporal Glòria que era molt fràgil. La tempesta en la zona d’estudi, segons danys publicats, va generar pèrdues econòmiques que ascendeixen als 35 milions d’euros. És a dir, com que el territori estudiat té una extensió total de 476 hectàrees, va tenir unes pèrdues de 73.529€/ha. Aquesta catàstrofe i les seves afectacions en el paisatge no són excepcionals, han passat, i, si no s’actua, continuaran passant. A través d’observar aquest paisatge mitjançant sis lectures diferents: hídrica, històrica, geològica, cultural, agrícola i administrativa busquem entendre’l per conèixer les seves dinàmiques i saber perquè aquest espai és tan fràgil. Descobrim que de mica en mica, l’excés de “productivitat” econòmica en l’espai agrari, ha anat ocupant els espais de la cultura i de la natura. Això ha comportat conseqüències traumàtiques que debiliten el territori. En aquest sentit, el projecte té com a objectiu descobrir quines parts del paisatge hem de deconstruir per fer-lo més coherent amb la natura i, per tant, resilient., Cuáles son los niveles de resiliencia que tiene nuestro paisaje agroproductivo? El Espacio Agrario Baja Tordera, una de las principales huertas de Cataluña, el enero del 2020 demostró con el temporal Glòria que era muy frágil. La tormenta en la zona de estudio, según daños publicados, generó pérdidas económicas que ascienden a los 35 millones de euros. Es decir, como el territorio estudiado tiene una extensión total de 476 hectáreas, tuvo unas pérdidas de 73.529€/ha. Esta catástrofe y sus afectaciones en el paisaje no son excepcionales, han ocurrido y, si no se actúa, continuarán ocurriendo. A través de observar este paisaje mediante seis lecturas diferentes: hídrica, histórica, geológica, cultural, agrícola y administrativa, buscamos entenderlo para conocer sus dinámicas y saber porque este espacio es tan frágil. Descubrimos que poco a poco, el exceso de “productividad” económica en el espacio agrario, ha ido ocupando los espacios de la cultura y de la naturaleza. Esto ha comportado consecuencias traumáticas que debilitan el territorio. En este sentido, el proyecto tiene como objetivo descubrir qué partes del paisaje tenemos que deconstruir para hacerlo más coherente con la naturaleza y, por lo tanto, resiliente., What are the levels of resilience of our agro-productive landscape? In January 2020, the Espacio Agrario Baja Tordera, one of the main vege- table patch in Catalonia, demonstrated with the Glòria storm that it was very fragile. The storm in the study area, according to published damages, generated economic losses amounting to 35 million euros. That is to say, as the territory studied has a total area of 476 hectares, it had losses of 73.529€/ha. This catastrophe and its effects on the landscape are not exceptional, they have happened, and if no action is taken, they will continue to happen. By observing this landscape through six different readings: hydrological, historical, geological, cultural, agricultural and administrative, we seek to understand it in order to understand its dynamics and to know why this space is so fragile. We discovered that little by little, the excess of economic “productivity” in the agrarian space has been occupying the spaces of culture and nature. This has had traumatic consequences that weaken the territory. In this sense, the project aims to discover which parts of the landscape we need to deconstruct to make it more coherent with nature and, therefore, resilient.

A continuació es presenta un recull gràfic dels topònims del Pirineu i del Prepirineu català i occità, fets esment en l’obra poètica del “Canigó”, escrit per Mossèn Jacint Verdaguer i Santaló. El resultat final son 258 localitzacions, ordenades alfabèticament, amb l’exclusió d’ aquelles que tinguin un caràcter de llegenda, extern o major (continents), històric, bíblic o de culte. Per cada lloc hi trobem, la pintura en aquarel·la del mateix, el nom actual, el cant del poema on s’enumera, els versos que l’acompanyen i li donen el sentit complet i la seva localització amb graus decimals (extreta del punt on es va fer el dibuix amb l’ajut d’un GPS). Per la comprensió prèvia del treball, també consta d'un preludi on parlo de la figura del poeta i la seva visió.

El Delta de la Tordera presenta desafiaments derivats de la construcció en terrenys que formen part del sistema litoral. Durant les últimes dècades, la plana deltaica ha experimentat processos erosius que amenacen aquestes construccions enfront d'episodis puntuals extrems, però que no deixen de ser naturals. El projecte rau en la recuperació del paisatge originari del territori, deixant rastre dels canvis què ha patit i prenent l'oportunitat de repensar l'habitabilitat turística estacional existent. Es recupera el paisatge litoral a través d'intervencions basades en la natura, es connecta la punta de la Tordera amb Malgrat de Mar i es projecta un nou model de càmping estacional i més descarbonitzat que se centra en la lectura i comprensió de l'entorn., The Tordera Delta presents challenges arising from the construction on land that belongs to the coastal system. Over the last few decades, the deltaic plain has undergone erosive processes that threaten these constructions, which face occasional extreme episodes that are, nonetheless, natural. The project aims to recover the original territorial landscape, leaving traces of the changes it has undergone and embracing the opportunity to rethink the existing seasonal touristic habitability. The landscape is recovered through interventions based on nature, the Tordera coastal point becomes connected to Malgrat de Mar and a new model of seasonal and decarbonised camping is envisioned, focused on the reading and understanding of the local milieu.

Aquest article presenta un estudi de cas dels topònims presents en els vint establiments conservats que serviren per a repoblar en 1617 la Moreria de la vila d’Onda i els llocs d’Artesa i Tales (la Plana Baixa, País Valencià) després de l’expulsió dels moriscos en 1609. A través dela seua anàlisi, es pretén determinar si la substitució del corpus toponímic prejaumí d’aquesta comunitat en els indrets en què vivia en contacte amb comunitats cristianes es dugué a terme a partir d’aquest moment o si ja s’havia iniciat des de la conquesta. Els resultats revelen que els cristians implantaren els seus noms de lloc des del segle XIII, però que va haver altres que foren assumits per aquells i han sobreviscut fins a hui dia., This article presents a case study of the toponyms included in the twenty emphyteutic establishments conserved that served to repopulate in 1617 the Moorish neighbourhood of Onda and the villages of Artesa and Tales (la Plana Baixa, Valencian Country) after the Expulsion of the Moriscos in 1609. Through this analysis, the study aims to determine whether the replacement of the Pre-Jamesi antoponymic corpus of this community, in areas where they coexisted with Christian communities, began at this time or had started earlier, during the conquest. The results reveal that Christians began imposing their names in the 13th century, but some names were assimilated and have survived to this day., Este artículo presenta un estudio de caso de los topónimos presentes en los veinte establecimientos conservados que sirvieron para repoblar en 1617 la Morería de la villa de Onda y los lugares de Artesa y Tales (Plana Baja, País Valenciano) tras la expulsión de los moriscos en 1609. A través de su análisis, se pretende determinar si la sustitución del corpus toponímico prejaimino de esta comunidad en los sitios en los que vivía en contacto con comunidades cristianas se llevó a término a partir de este momento o si ya se había iniciado desde la conquista. Los resultados revelan que los cristianos implantaron sus nombres de lugar desde el siglo XIII, pero que hubo otros que fueron asumidos por aquellos y han sobrevivido hasta hoy en día.

La investigació presentada en aquest treball busca resposta a com els paisatges litorals catalans es poden dissenyar de manera més resilient a partir de mesures basades en la natura. La recerca comença per analitzar les tipologies de costes que conformen el nostre territori, les característiques d'aquestes i els perills inherents que presenta l'escalfament global. Es pretén contribuir en el debat i a la presa de decisions, fomentant pràctiques basades en la natura que recuperin aquests ecosistemes crucials. Per tal d'aconseguir-ho, es redacta un catàleg d'estratègies i tècniques que es proposen per intervenir en el litoral català. Aquest diferencia les tècniques en funció de si es basen en la natura, la mimetitzen o són estructurals. Tot i que les contempla totes, l'estudi es focalitza en les accions que conformen les dues primeres categories i que, o bé es poden implementar o ja s'han implementat a la costa mediterrània catalana. Finalment, s'analitza el cas d'estudi del delta de la Tordera, paisatge que destaca l'estat naturalitzat del riu, en comparació a la resta d'afluents principals del territori. A través de l'estudi dels ecosistemes i particularitats històriques que conformen el lloc, se suggereixen diverses estratègies i accions del catàleg a implementar i es dissenya el projecte de transformació d'aquesta costa., The research presented in this study seeks to respond to how Catalan coastal landscapes can be designed to be more resilient through nature-based measures. The research begins by analysing the typologies of coastlines that make up our territory, their characteristics, and the inherent threats posed by global warming. The aim is to contribute to the debate and decision-making process by promoting nature-based practices that preserve and regenerate these crucial ecosystems. To achieve this, a catalogue of strategies and techniques is drafted for designing the Catalan coast. It categorizes the techniques based on whether they are nature-based, they mimic nature, or they are structural. Although they are all considered, the study focuses on actions that compose the first two categories, and that they can be or have already been implemented in the Catalan Mediterranean coastline. Finally, the case study of the Tordera Delta is analysed; a landscape that stands out for the naturalized state of the river compared to the rest of the territory's main streams. Through the study of ecosystems and historical peculiarities shaping the site, several strategies and actions from the catalogue are suggested for implementation, and the project for transforming this coastline is designed.

Postprint (author's final draft)

Montcada i Reixac és una ciutat constrenyida entre la natura i les infraestructures de mobilitat, aquest fet genera tot un paisatge singular, identitari i seqüencial que ve determinat per una sèrie d’espais intra-barris fortament condicionats per la infraestructura. Aquests espais residuals s’entenen com oportunitats per revertir les conseqüències que ha generat el pas de les infraestructures com la fragmentació, però també la indeterminació urbana i programàtica i el desequilibri ecològic. El projecte identifica 5 espais residuals al voltant del Turó de Montcada, que esdevenen clau per a la re-articulació de la ciutat i la resignificació de les infraestructures. En cadascun d’aquests intersticis, i a partir d’un mur de contenció de 4 metres d’alçada que funciona mitjançant l’emmagatzematge de runa, es planteja una intervenció, entre la infraestructura i el barri, que permet separar l’àmbit en dues zones. D’una banda la zona d’expansió del barri, una sèrie d’espais en forma de places, rondes i parcs que la ciutat guanya com a complements indeterminats als programes específics d e l’entorn. D’altre banda, la zona de reacció de la infraestructura, una franja inaccessible que assumeix tres funcions. Ambiental, en atenuar la contaminació atmosfèrica i acústica procedent de la infraestructura; ecològica, en actuar com a reserva biològica i aportar diversitat al Turó i als nous parcs; i paisatgística, en formar, juntament amb la malla deformada del mur, un nou marc visual per a la infraestructura.

Aquest projecte d’intervenció paisatgística s’estén al tram del parc fluvial del Besòs comprès entre l’EDAR de la Llagosta fins a la de Montcada. El municipi de Montcada i Reixac està situat entre els grans parcs naturals de la serralada de Marina i Collserola, a la vora del riu Besòs. L’objectiu del projecte és establir noves connexions amb les tres infraestructures naturals que l’envolten. La intervenció l’hem basada en les capes de l’aigua, biòtica i social. Hem establert unes connexions per preservar els ecosistemes naturals vulnerables i regenerar els que estan en més mal estat, fet que genera alhora uns espais de gaudi per als veïns. Amb aquest objectiu, proposem transformar les vores del riu Besòs i activar nodes al llarg d’aquestes per potenciar estratègicament la gestió de l’aigua, d’hàbitats o fluxos, en funció de les necessitats de l’àmbit. Pel que fa a la gestió de l’aigua, apostem per integrar les EDAR al parc com a supraestructures generadores de paisatge, que milloren la qualitat del medi fluvial i esdevenen punts educatius i de conscienciació ambiental per als ciutadans. Respecte a la gestió d’hàbitats, proposem biodiversificar l’àmbit promovent el desenvolupament d’espècies autòctones perquè el parc sigui resilient i autosuficient pel que fa al manteniment. Finalment, plantegem una nova organització de fluxos que diferenciïn les diverses mobilitats, ràpida i lenta, mitjançant la transformació de les vies principals i l’establiment d’unes portes equipades que concentrin els accessos tant al parc fluvial com a la serralada de Marina. Les intervencions proposades actuen com a impulsors inicials, generen un paisatge resilient que evoluciona amb el pas del temps. Això permetrà que els diversos hàbitats i espais socials s’estableixin i desenvolupin de manera natural, regenerant el parc fluvial del Besòs com a un fonamental servei ecosistèmic i social de qualitat per al municipi., Este proyecto de intervención paisajística se extiende al tramo del parque fluvial del Besòs comprendido entre el EDAR de la Llagosta hasta la de Moncada. El municipio de Montcada y Reixac está situado entre los grandes parques naturales de la cordillera de Marina y Collserola, al lado del río Besòs. El objetivo del proyecto es establecer nuevas conexiones con las tres infraestructuras naturales que lo rodean. La intervención la hemos basado en las capas del agua, biótica y social. Hemos establecido unas conexiones para preservar los ecosistemas naturales vulnerables y regenerar los que están en más mal estado, hecho que genera a la vez unos espacios de goce para los vecinos. Con este objetivo, proponemos transformar los bordes del río Besòs y activar nodos a lo largo de estas para potenciar estratégicamente la gestión del agua, de hábitats o flujos, en función de las necesidades del ámbito. En cuanto a la gestión del agua, apostamos para integrar las EDAR al parque como supraestructuras generadoras de paisaje, que mejoran la calidad del medio fluvial y acontecen puntos educativos y de concienciación ambiental para los ciudadanos. Respecto a la gestión de hábitats, proponemos biodiversificar el ámbito promoviendo el desarrollo de especies autóctonas para que el parque sea resiliente y autosuficiente en cuanto al mantenimiento. Finalmente, planteamos una nueva organización de flujos que diferencien las diversas movilidades, rápida y lenta, mediante la transformación de las vías principales y el establecimiento de unas puertas equipadas que concentren los accesos tanto en el parque fluvial como la cordillera de Marina. Las intervenciones propuestas actúan como impulsores iniciales, generan un paisaje resiliente que evoluciona con el paso del tiempo. Esto permitirá que los diversos hábitats se establezcan y desarrollen de manera natural, regenerando el parque fluvial del Besòs como un fundamental servicio ecosistémico y social de calidad para el municipio., This landscape intervention project extends to the section of the Besòs river park from the Besòs river park between the Llagosta WWTP and the Moncada WWTP. Moncada. The municipality of Montcada i Reixac is located between the large natural the large natural parks of the Marina and Collserola mountain ranges, next to the Besòs river. Besòs river. The aim of the project is to establish new connections with the three natural infrastructures that surround it. The intervention has been based on the water, biotic and social layers. We have established connections to preserve the vulnerable natural ecosystems and regenerate those in and regenerate those that are in poorer condition, which in turn generates spaces for at the same time generates spaces of enjoyment for the neighbors. With this objective in mind, we propose transforming the edges of the Besòs River and activating nodes along these to strategically enhance the management of water, habitats or flows, depending on the needs of the or flows, depending on the needs of the area. In terms of water water management, we are committed to integrating the WWTPs into the park as landscape-generating landscape generating superstructures, which improve the quality of the fluvial and provide educational and environmental awareness points for the citizens. With respect to habitat management, we propose to biodiversify the area by the area by promoting the development of autochthonous species to make the park to make the park resilient and self-sufficient in terms of maintenance. Finally, we propose a new organization of flows that differentiates the different mobilities, fast and slow, by transforming and slow mobility, by transforming the main roads and setting up equipped the main roads and the establishment of equipped gates that concentrate access to both the river park and the Marina accesses to both the river park and the Marina mountain range.

«Buscadors de fantasia» és una proposta didàctica que es vertebra al voltant d'una ruta literària de rondalles i llegendes, juntament amb dites, de la Marina Baixa: precisament, la comarca on es va gestar l'inici de l'estudi del folklore i de la literatura popular com a disciplina independent al País Valencià. Així doncs, aquest treball pretén justificar la importància de la literatura popular en la societat actual i oferir una experiència d'aprenentatge que l'aprofitament de la literatura popular en relació amb l'entorn dins del marc del sistema educatiu valencià.

Analysis of the lagoon of mallorca and territorial proposal for adaptation to climate change, Anàlisi de s'Albufera de Mallorca i proposta a escala territorial per l'adaptació al canvi climàtic, Analisis de s'Albufera de Mallorca y propuesta a escala territorial para la adaptación al cambio climático, Objectius de Desenvolupament Sostenible::13 - Acció per al Clima

El creixement urbanístic ràpid i discontinu que va configurar les àrees metropolitanes de les nostres grans ciutats ha generat problemes importants que tenen a veure amb la distorsió de l’ordre territorial, la destrucció o degradació del patrimoni i la in-sostenibilitat dels sistemes socioecològics. Es requereix avui en aquests espais perifèrics l’aplicació de estratègies territorials renovades que, contràries a les operacions urbanes que els van conformar, siguin conseqüents amb el caràcter ambiental i cultural que els ha definit i els defineix actualment. Aquest repte, consolidat a través de la noció contemporània de paisatge i la seva introducció als marcs de planificació i gestió territorial, implica entre altres qüestions desenvolupar tècniques per visualitzar i interpretar la cultura material del territori més enllà del reconeixement dels elements patrimonials puntuals, sinó també el llegat més ampli de l’espai i la morfologia. En aquest sentit, es presenta un marc estratègic que defensa la necessitat d’introduir el patrimoni cultural des d’un enfocament integral i extensiu a la planificació territorial. Aquest marc s’ha aplicat al districte Villa de Vallecas, al sud-est de Madrid, on l’anàlisi de les cartografies produïdes al segle XX ha permès identificar les empremtes del territori amb més profunditat històrica, que configuren un interessant, encara que avui fragmentat, sistema patrimonial. Considerant que actualment hi ha importants iniciatives orientades a la restauració paisatgística d’aquesta zona, cal incorporar en aquests projectes el patrimoni territorial, assegurant així la preservació de la memòria col·lectiva, la continuïtat històrica del paisatge i el respecte als trets diferenciadors., The rapid and discontinuous urban growth that has shaped the metropolitan areas of our major cities has created significant problems related to the distortion of territorial order, the destruction or degradation of heritage, and the unsustainability of socio-ecological systems. Today, these peripheral spaces require the implementation of renewed strategies that, in contrast to the urban operations that shaped them, are in line with the environmental and cultural character that has defined and continues to define them. This challenge, recognised through the contemporary notion of landscape and its integration into territorial planning and management frameworks, involves, among other things, developing techniques to visualize and interpret the material culture of the territory beyond the recognition of specific heritage elements but also the broader legacy of space and morphology. Thereupon, a strategic framework that advocates for the need to incorporate cultural heritage from a comprehensive and extensive perspective into territorial planning is presented. This framework has been applied in the Villa de Vallecas district, southeast of Madrid, where the analysis of 20th-century maps has allowed for the identification of traces of the territory with a deeper historical significance, shaping an interesting, although currently fragmented, heritage system. Considering that there are now significant initiatives aimed at the landscape restoration of this area, it is necessary to include territorial heritage in these projects, thus ensuring the preservation of collective memory, the historical continuity of the landscape, and respect for its distinguishing features., El crecimiento urbanístico rápido y discontinuo que configuró las áreas metropolitanas de nuestras grandes ciudades ha generado importantes problemas que tienen que ver con la distorsión del orden territorial, la destrucción o degradación del patrimonio y la insostenibilidad de los sistemas socio-ecológicos. Se requiere hoy en estos espacios periféricos la aplicación de renovadas estrategias territoriales que, contrarias a las operaciones urbanas que los conformaron, sean consecuentes con el carácter ambiental y cultural que los ha definido y los define actualmente. Este reto, consolidado a través de la noción contemporánea de paisaje y su introducción en los marcos de planificación y gestión territorial, implica entre otras cuestiones desarrollar técnicas para visualizar e interpretar la cultura material del territorio más allá del reconocimiento de los elementos patrimoniales puntuales, sino también el legado más amplio del espacio y la morfología. Al respecto, se presenta un marco estratégico que defiende la necesidad de introducir el patrimonio cultural desde un enfoque integral y extensivo en la planificación territorial. Este marco se ha aplicado en el distrito Villa de Vallecas, al sureste de Madrid, donde el análisis de las cartografías producidas en el siglo XX ha permitido identificar las huellas del territorio con mayor profundidad histórica, que configuran un interesante, aunque hoy fragmentado, sistema patrimonial. Considerando que actualmente existen importantes iniciativas orientadas a la restauración paisajística de esta zona, es preciso incorporar en estos proyectos el patrimonio territorial, asegurando así la preservación de la memoria colectiva, la continuidad histórica del paisaje y el respeto a sus rasgos diferenciadores., La publicación de este artículo ha sido financiada por la Universidad Rey Juan Carlos a través de su Programa Propio de Fomento y Desarrollo de la Investigación y la Innovación. Este artículo se ha desarrollado en el marco de la Ayuda FJC2021-046460-I financiada por MCIN/AEI/ 628 10.13039/501100011033 y por la Unión Europea NextGenerationEU/PRTR, así como el Proyecto PID2022-140500NB-I00 financiado por MCIN/ AEI /10.13039/501100011033/ y por FEDER Una manera de hacer Europa. Se agradece al Grupo de Investigación Paisaje Cultural (GIPC) de la Universidad Politécnica de Madrid, en concreto a los investigadores Rodrigo de la O, Francisco Arques y David Escudero, por el asesoramiento en la conceptualización y desarrollo del artículo. Asimismo, se agradece la labor desarrollada por los revisores del artículo, cuyos comentarios han resultado para la autoría de gran utilidad e interés., Peer Reviewed

Quines repercussions té el menjar en el paisatge? Escollint un únic aliment, es buscarà donar resposta a les conseqüències que té en el territori augmentar la distància entre la producció i el consum de tomàquets. A més, s’analitzarà la relació que existeix entre la vocació productiva d’un territori i l’exigència productiva, i com el desequilibri entre aquests dos conceptes obliga a produir més arquitectures i consumir més energia per poder-nos alimentar., ¿Qué repercusiones tiene la comida en el paisaje? Escogiendo un único alimento, se buscará dar respuesta a las consecuencias que tiene en el territorio aumentar la distancia entre la producción y el consumo de tomates. Además, se analizará la relación que existe entre la vocación productiva de un territorio y la exigencia productiva, y cómo el desequilibrio entre estos dos conceptos obliga a producir más arquitecturas y consumir más energía para podernos alimentar., What repercussions does food have on the landscape? By choosing a single foodstuff, the aim is to provide an answer to the consequences of increasing the distance between the production and consumption of tomatoes on the territory. In addition, the relationship between the productive vocation of a territory and the productive demand will be analyzed, and how the imbalance between these two concepts forces the production of more architecture and the consumption of more energy in order to feed ourselves., Objectius de Desenvolupament Sostenible::2 - Fam zero

Proposem una lectura, des de l’òptica de la geografia, de la novel·la Els sots feréstecs de Raimon Casellas, publicada el 1901, amb gran èxit, i qualificada per la crítica com una obra rupturista i innovadora en diferents sentits —fins al punt de considerar-la com a paradigmàtica de la denominada “novel·la modernista”. Un aspecte que crida l’atenció de la novel·la és el protagonisme que hi té el paisatge —entès com el medi o escenari físic en el qual es desenvolupa la trama; aspecte, al cap i a la fi, que constitueix el nucli central de la nostra anàlisi i que, al llarg de l’article, tractem de contextualitzar adequadament a fi de permetre, en darrera instància, que la valoració de l’obra no es limiti a les seves qualitats literàries sinó que tingui també en compte el tractament dels aspectes d’ordre espacial i geogràfic, particularment original, que l’autor hi porta a terme., This study undertakes a geographical reading of the novel Els sots feréstecs (translated into English as Dark Vales) by Raimon Casellas and published in 1901. The book enjoyed great success, being described by critics as a ground-breaking, innovative work in many ways, with some even claiming it to be paradigmatic of the “modernist novel”. One striking aspect of the novel is the importance given to the landscape — understood here as the environment or physical setting in which the plot unfolds. It is this specific facet that constitutes the central core of the present article, which seeks to contextualize the landscape described, so that any appraisal of the novel is not simply limited to its literary qualities but also takes into account the original focus given by the author to the book’s spatial and geographical qualities., Proponemos una lectura, desde la óptica de la geografía, de la novela Els sots feréstecs (en la edición en castellano, Las cañadas indómitas) publicada en 1901, con gran éxito, y calificada por la crítica como una obra rupturista e innovadora en diferentes sentidos —hasta el punto de considerarla como paradigmática de la denominada “novela modernista”. Un aspecto que llama la atención de la novela es el protagonismo que tiene en ella el paisaje —entendido como el medio o escenario físico en el que se desarrolla la trama—; aspecto, al fin y al cabo, que constituye el núcleo central de nuestro análisis y que, a lo largo del artículo, tratamos de contextualizar adecuadamente a fin de permitir, en última instancia, que la valoración de la obra no se circunscriba a sus cualidades literarias sino que tenga también en cuenta el tratamiento de los aspectos de orden espacial y geográfico, particularmente original, que el autor lleva a cabo.

“Vivències climàtiques” quiere introducir una preocupación que surge de una cuestión interna adiente a los tiempos que corren. “Durante 50 años, los antibióticos, las vacunas y el petróleo nos han mantenido al margen de nuestra condición natural. Gracias a ello hemos podido despreocuparnos de la materialidad de nuestra existencia, pero la pandemia del coronavirus y el calentamiento climático están provocando un “desconcertante retorno de lo real que obliga a reconsiderar nuestra relación con el entorno”(1) Rahm, Philippe, Llibre: Escritos climàticos, Capítol: El Coronavirus o la vuelta a la normalidad. Pàgina 85. 2021 Lo que es importante exponer como incio de este trabajo y es lo que intentaré abordar a lo largo de éste, es que lo que amenaza nuestra supervivencia como especie, es nuestro grado de relación, de interracción y de percepción de nuestro entorno. En consecuencia, lo que estamos viviendo a día de hoy en todos los países del mundo: sequías, contaminación atmosférica, lluvias cada vez más intensas, subida del nivel del mar, inundaciones, temperaturas cada vez más extremas,...ya sea en intensidades más o menos altas, acaba siendo: un reflejo de nuestra incapacidad en crear un vínculo directo con el clima., "Vivències climàtiques" vol introduir una preocupació que sorgeix d’una qüestió interna adient als temps que corren. “Durante 50 años, los antibióticos, las vacunas y el petróleo nos han mantenido al margen de nuestra condición natural. Gracias a ello, hemos podido despreocuparnos de la materialidad de nuestra existencia, pero la pandemia del coronavirus y el calentamiento climático están provocando un desconcertante retorno de lo real que obliga a reconsiderar nuestra relación con el entorno” (1) Rahm, Philippe, Llibre: Escritos climàticos, Capítol: El Coronavirus o la vuelta a la normalidad. Pàgina 85. 2021 El que és important exposar com a inici d’aquest treball i és el que intentaré abordar al llarg d’aquest, és que, el que amenaça la nostra supervivència com a espècie, és el nostre grau de relació, d’interacció i de percepció del nostre entorn. De tal manera que el que estem vivint avui dia en tots els països del món: sequeres, contaminació atmosfèrica, pluges cada cop més intenses, pujada del nivell del mar, inundacions, temperatures cada cop més extremes,...ja sigui amb intensitats més o menys altes, acaba sent: un reflex de la nostra incapacitat en crear un vincle directe amb el clima., Objectius de Desenvolupament Sostenible::13 - Acció per al Clima::13.3 - Millorar l’educació, la conscienciació i la capacitat humana i institucional en relació amb la mitigació del canvi climàtic, l’adaptació a aquest, la reducció dels efectes i l’alerta primerenca

La investigació realitzada es basa en la interpretació de la recopilació de documentació extreta de l'Arxiu històric familiar de Manuel Baldrich i Tibau, exposant d'aquesta manera una arquitectura de la que queda molt per conèixer. D'entre totes les seves obres realitzades, trobem les Llars Ana Gironella de Mundet, projecte realitzat entre 1954 i 1957. Una ciutat amagada al seu interior amb una gran història i una arquitectura detallada al mil·límetre. Per a descobrir l'interior d'aquest gran conjunt, i en base a la documentació estudiada, s'ha dividit la seva descripció en tres eixos principals; la ciutat, l'art i el paisatge. Tres eixos que a més de definir-nos l'arquitectura del conjunt, ens ajudaran a conèixer i entendre gran part de l'arquitectura de Baldrich.

Anàlisi de les problemàtiques del col·lectiu de temporers agrícoles.

El present treball es centra a investigar el rol de la imatge dins del camp del paisatge, com a component històricament vinculat al concepte i recentment reformulat amb noves connotacions. Des d’aquesta perspectiva, es realitza l’anàlisi dels Jardins del Pedregal de Luis Barragán, on s’exemplifica com aquest arquitecte utilitza la imatge com eina projectual i quins èxits n’obté. La voluntat és de posar en valor la component visual del paisatge (entenent que no és única) com a indispensable per a la creació de paisatges de qualitat., El presente trabajo se centra en investigar el papel de la imagen dentro del campo del paisaje, como un componente históricamente vinculado al concepto y recientemente reformado con nuevas connotaciones. Desde esta perspectiva, se realiza el análisis de los Jardines del Pedregal de Luis Barragán, donde se ejemplifica cómo este arquitecto utiliza la imagen como algo proyectual y qué éxitos obtiene. La voluntad es poner en valor el componente visual del paisaje (entendiendo que no es único) como imprescindible para la creación de paisajes de calidad., This paper focuses on investigating the role of the image within the field of landscape, as a component historically linked to the concept and recently reformed with new connotations. From this perspective, an analysis is made of Luis Barragán's Jardines del Pedregal, where it is exemplified how this architect uses the image as something projective and what successes he obtains. The aim is to value the visual component of the landscape (understanding that it is not unique) as essential for the creation of quality landscapes.

L’oportunitat de traslladar l’antic cementiri de Sant Vicenç de Torelló a un emplaçament de major capacitat i la falta de connexions peatonals entre els principals municipis de la Vall del Ges són el motor inicial d’aquest projecte. L’emplaçament que conforma l’àmbit d’actuació queda condicionat pel riu Ter i el Ges i el sediment industrial que ha quedat present al llarg del seu transcurs. La morfologia natural d’aquest terreny caracteritzada per la Plana de Vic s’emfatitza en aquest punt pel Turó del Pedró de Puig-Robí, que s’eleva estratègicament sobre el paisatge i a la vegada es condiciona per l’activitat agrària del Mas Jolis, que encara dóna vida en aquest indret. Les traces d’unes feixes existents que actualment estan en desús serveixen com a punt de partida per a millorar la connexió dels municipis amb el mínim impacte possible i resol la problemàtica del sòl no urbanitzable actual amb la construcció d’un nou equipament real necessari a dia d’avui: el nou cementiri de Sant Vicenç de Torelló. L’estudi de serveis i necessitats socials i econòmiques actuals comporta el planejament d’un projecte a triple escala que es composa d’un Parc, un Cementiri i un Tanatori que es complementaran entre ells., La oportunidad de trasladar el antiguo cementerio de Sant Vicenç de Torelló a un emplazamiento de mayor capacidad y la falta de conexiones peatonales entre los principales municipios de la Vall del Ges son el motor inicial de este proyecto. El emplazamiento que conforma el ámbito de actuación queda condicionado por el río Ter y el Ges y el sedimento industrial que ha quedado presente a lo largo de su transcurso. La morfología natural de este terreno caracterizada por la Plana de Vic se enfatiza en este punto por el Turó del Pedró de Puig-Robí, que se eleva estratégicamente sobre el paisaje y al mismo tiempo se condiciona por la actividad agraria del Mas Jolis, que todavía da vida en ese lugar. Las trazas de unos bancales existentes que actualmente están en desuso sirven como punto de partida para mejorar la conexión de los municipios con el mínimo impacto posible y resuelve la problemática del suelo no urbanizable actual con la construcción de un nuevo equipamiento real necesario día de hoy: el nuevo cementerio de Sant Vicenç de Torelló. El estudio de servicios y necesidades sociales y económicas actuales comporta el planeamiento de un proyecto a triple escalera que se compone de un Parque, un Cementerio y un Tanatorio que se complementarán entre ellos., The opportunity to move the old cemetery of Sant Vicenç de Torelló to a location with greater capacity and the lack of pedestrian connections between the main municipalities of the Vall del Ges are the initial driving force behind this project. The location that makes up the area of ​​action is conditioned by the Ter and Ges rivers and the industrial sediment that has been present throughout its course. The natural morphology of this land, characterized by the Plana de Vic, is emphasized at this point by the Hill of Pedró de Puig-Robí, which rises strategically above the landscape and at the same time is conditioned by the agricultural activity of Mas Jolis, that still gives life in this place. The traces of some existing beams that are currently in disuse serve as a starting point to improve the connection of the municipalities with the least possible impact and solve the problem of the current non-developable land with the construction of a new real equipment necessary to today: the new cemetery of Sant Vicenç de Torelló. The study of current social and economic services and needs leads to the planning of a three-scale project consisting of a Park, a Cemetery and a Funeral Home that will complement each other.

Primer premi, Award-winning, Objectius de Desenvolupament Sostenible::13 - Acció per al Clima, Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles, Objectius de Desenvolupament Sostenible::15 - Vida d'Ecosistemes Terrestres, Postprint (published version)

Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles::11.7 - Per a 2030, proporcionar accés universal a zones verdes i espais públics segurs, inclusius i accessibles, en particular per a les dones i els infants, les persones grans i les persones amb discapacitat

Els COB són un element d’identitat de la ciutat de Bogotà. El visionat diari és una manera de relacionar-nos-hi. No obstant això, hi ha opcions a la unió, a la vinculació real amb aquesta zona de reserva, atesa la seva importància i els seus efectes positius en la ciutadania, que en el moment no s'estan considerant; aquesta manca d’integració física genera la pregunta essencial d’aquest escrit i és, com podem generar vincles amb aquesta imponent àrea de reserva? Aquest article mostra part dels resultats obtinguts, després de la posada en marxa d’accions en les dues fases metodològiques, associades a la investigació doctoral. La primera fase: entrevista experts en el tema i segona fase enquesta al públic general. Aquests resultats estan orientats a veure clarament les diferents actuacions que es poden establir per integrar realment aquest territori a la ciutat i als seus habitants. La recerca s'emmarca en un contingut teòric associat a la bellesa, la seva respectiva percepció i les diverses activitats que poden derivar de la conscienciació d'aquesta bellesa en fer, a l’educació i a l’organització. Aquestes conclusions aportades per l’estudi pretenen donar una aproximació en termes de propostes per a l’actuació real a la ciutat per part d’entitats governamentals i també per part de la ciutadania en referència al seu ambient; així com en el reconeixement dels seus valors ambientals quant a les relacions dinàmiques i processos possibles., The Eastern Mountain Range of Bogota (EMRB) is an identifying element of Bogotá city. Daily view is a way of relating to it. However, there are options in the real linkage with this reserve area, given its importance and its positives effects on citizens, which at the moment are not being considered; this lack of physical integration generates the essential question of this paper and is: how can we generate links with this environmental reserve area? This article shows part of the results obtained after the implementation of two methodological phases associated with the doctoral research. The first phase: interviews with experts on the subject and the second phase, a survey for the general public. These results are oriented to clearly see the different actions that can be established to really integrate this territory to the city and its inhabitants. The research is framed in a theoretical content associated with Beauty, its respective perception and the various activities that can be derived from the awareness of this beauty in doing, education and organization. These conclusions provided by the study, give an approximation in terms of proposals by real actions in the city, from governmental entities and also from the citizens in reference to their environment. From the recognition of their environmental values and in terms of the different dynamic relationships and possible processes., Los COB son un elemento identitario de la ciudad de Bogotá. El visionado diario es una manera de relacionarnos con ellos. Sin embargo, existen opciones en la unión, en la vinculación real con esta zona de reserva, dada su importancia y sus efectos positivos en la ciudadanía, que en el momento no se están considerando; esta falta de integración física genera la pregunta esencial de este escrito y es ¿cómo podemos generar vínculos con esta imponente área de reserva? Este articulo muestra parte de los resultados obtenidos, después de la puesta en marcha de acciones en las dos fases metodológicas, asociadas a la investigación doctoral. La primera fase: entrevista a expertos en el tema y segunda fase encuesta al público general. Estos resultados están orientados a ver claramente las distintas actuaciones que se pueden establecer para integrar realmente este territorio a la ciudad y a sus habitantes. La investigación se enmarca en un contenido teórico asociado a la belleza, su respectiva percepción y las diversas actividades que pueden derivar de la concientización de esta belleza en el hacer, en la educación y en la organización. Estas conclusiones aportadas por el estudio pretenden dar una aproximación en términos propositivos para la actuación real en la ciudad por parte de entidades gubernamentales y también por parte de la ciudadanía en referencia a su ambiente; así como en el reconocimiento de sus valores ambientales, en cuanto a las relaciones dinámicas y procesos posibles., Este artículo es fruto del Doctorado financiado con recursos públicos referente a la Convocatoria de Doctorados en el exterior No.906 del 2021 hecha por parte del Ministerio de Ciencias, Tecnología e Innovación de Colombia: MinCiencias. Se agradece a todas las personas e instituciones que hicieron parte y posible este estudio., Peer Reviewed