Search

La COVID-19 ha provocat una dràstica adaptació a tota la societat i ha suposat ser un gran repte per a tots els àmbits, especialment per a l’àmbit educatiu. Després dels tancaments dels centres educatius i la seva posterior reobertura, s’ha posat en debat la naturalesa de l’educació, la cultura pedagògica i la figura del professional docent per a fer front als desafiaments generats durant la pandèmia. Des del GROP (Grup de recerca en orientació psicopedagògica de la Universitat de Barcelona) volem presentar l’estudi realitzat a partir d’una mostra de 595 docents no universitaris de Catalunya per a conèixer les vivències emocionals, necessitats i inquietuds derivades d’aquesta crisi amb la finalitat d’oferir recursos i orientacions des de l’educació emocional. En primer lloc, en aquest informe es revisa l’impacte de la COVID-19 en el context educatiu tenint en compte aspectes tan importants com la salut i el benestar del docent, les competències professionals del professorat i les funcions d’acompanyament i l’educació emocional. Posteriorment es defineix el disseny de recerca i es mostren els resultats obtinguts d’aquest estudi. Seguidament es presenten les conclusions que es deriven dels resultats i s’ofereixen propostes d’actuació i recursos des de l’educació emocional per a poder bregar, de la millor forma possible, l’impacte que aquesta situació ha tingut i continua tenint en el professorat i per extensió en tota la comunitat educativa. Esperem que aquesta recerca sigui una manera de a donar visibilitat a les necessitats percebudes pels docents i que, a partir d’aquí, puguin prendre’s les decisions necessàries per a desenvolupar i implementar les accions adequades per a la millora de la qualitat educativa en una situació tan delicada. Agraïm als docents que voluntàriament s’han ofert a formar part d’aquesta recerca i als centres educatius que han col·laborat en la difusió d’aquest estudi.

El Programa Orientadors/es Emocionalment Competents (POEC) té com a objectiu principal el desenvolupament de competències emocionals mitjançant l’aplicació de dos processos formatius, un adreçat a professionals de l’orientació i l’altre a persones joves usuàries del Programa de Noves Oportunitats (PNO) que la Fundació Gentis coordina a Terres de l’Ebre. El PNO s’emmarca dins de la iniciativa europea de Garantia Juvenil gestionada per la Generalitat de Catalunya i té com a objectiu principal reduir l’atur juvenil. El PNO està adreçat a joves entre 16 i 24 anys que no han finalitzat l’Ensenyança Secundària Obligatòria i que reuneixen factors personals de vulnerabilitat social. La fita principal es poder donar suport als joves en la construcció d’un projecte professional i de vida, amb un acompanyament tutorial que pot durar fins a dos anys. El POEC es presenta com una eina d’aplicació transversal dins del PNO. La intervenció s’estructura en tres àrees de treball: la primera enfocada als orientadors/es, la segona adreçada als joves i una tercera àrea que consisteix en una avaluació transversal de tots els processos formatius...

L’educació emocional té com a objectiu el desenvolupament de competències emocionals, que són competències bàsiques per a la vida i un aspecte important del desenvolupament integral de la personalitat. La persona amb competències emocionals està en millors condicions per fer front als reptes de la vida i contribuir de manera significativa a la construcció del benestar personal i social. Investigacions recents han posat de manifest els efectes altament positius de l’educació emocional en la millora del clima d’aula i de centre, la disminució de conflictivitat, comportament disruptiu, conflictes, violència, assetjament escolar, etc., així com una millora del rendiment acadèmic. Però, per assolir aquest objectiu, cal que hi hagi uns educadors sensibilitzats i formats per a una posada en pràctica eficient. La formació dels educadors en educació emocional és un repte que queda pendent. Aquesta és la temàtica de les XV Jornades d’Educació Emocional, on ens plantegem una sèrie de qüestions. Quines són les estratègies més eficients per a la formació dels educadors? Com s’haurien d’implicar les universitats en la formació inicial dels educadors en competències emocionals? Ha arribat l’hora de posar almenys una assignatura obligatòria sobre aquesta temàtica? Hi ha educadors sensibilitzats i formats per fer-ho? La formació continuada dels educadors en exercici s’ha de deixar a la seva lliure elecció, o seria millor una formació dirigida a tot el personal dels centres? Quin és el model que convé promoure? Què diuen les investigacions científiques que convé tenir present en el moment d’enfocar el futur de la formació dels educadors? De quina manera es pot formar millor els educadors que, pel seu compte, volen posar en pràctica l’educació emocional a la seva aula de manera fonamentada i eficient?...

L’educació emocional té com a objectiu el desenvolupament de competències emocionals, que són competències bàsiques per a la vida i un aspecte important del desenvolupament integral de la personalitat. La persona amb competències emocionals està en millors condicions per fer front als reptes de la vida i contribuir de manera significativa a la construcció del benestar personal i social. Investigacions recents han posat de manifest els efectes altament positius de l’educació emocional en la millora del clima d’aula i de centre, la disminució de conflictivitat, comportament disruptiu, conflictes, violència, assetjament escolar, etc., així com una millora del rendiment acadèmic. Però, per assolir aquest objectiu, cal que hi hagi uns educadors sensibilitzats i formats per a una posada en pràctica eficient. La formació dels educadors en educació emocional és un repte que queda pendent. Aquesta és la temàtica de les XV Jornades d’Educació Emocional, on ens plantegem una sèrie de qüestions. Quines són les estratègies més eficients per a la formació dels educadors? Com s’haurien d’implicar les universitats en la formació inicial dels educadors en competències emocionals? Ha arribat l’hora de posar almenys una assignatura obligatòria sobre aquesta temàtica? Hi ha educadors sensibilitzats i formats per fer-ho? La formació continuada dels educadors en exercici s’ha de deixar a la seva lliure elecció, o seria millor una formació dirigida a tot el personal dels centres? Quin és el model que convé promoure? Què diuen les investigacions científiques que convé tenir present en el moment d’enfocar el futur de la formació dels educadors? De quina manera es pot formar millor els educadors que, pel seu compte, volen posar en pràctica l’educació emocional a la seva aula de manera fonamentada i eficient?...

La recerca efectuada es basa en l’avaluació de l’evolució d’algunes variables com: competències emocionals, satisfacció amb la vida, ansietat, fortaleses i debilitats, etc... en els participants al programa India: Anglès i Valors per a adolescents i organitzat per “La Granja, Ability Training Center" l’estiu de 2019. Concretament s’avaluen amb diferents qüestionaris l’efecte de la participació en el projecte mitjançant la comparativa entre dues aplicacions, una inicial (pretest) i una final (postest).

Incluye título, resumen y palabras clave en español e inglés Resumen basado en el de la publicación Se presenta la aportación en educación emocional del Método La Granja, aplicado en el casal de verano realizado en la granja escuela de Santa María de Palautordera el verano de 2017. Se trata de una experiencia de educación no formal propuesta para favorecer el aprendizaje desde la emoción y la experimentación. El objetivo es valorar el efecto de la participación de 127 niños y niñas entre 8 y 14 años en términos de mejora de sus competencias emocionales, así como su percepción sobre la utilidad de lo aprendido. Se sigue un paradigma pragmático que combina datos recogidos por distintas vías de aproximación. Se incluye la aplicación del Cuestionario de Desarrollo Emocional (CDE-9-13 y CDE-SEC, del GROP) antes y al final, más un cuestionario de preguntas abiertas como postest. En la competencia emocional global, así como sus cinco dimensiones: conciencia, regulación, autonomía, competencias sociales y competencias de vida y bienestar, las puntuaciones aumentan, después de su participación en el Casal, esas diferencias resultaron significativas en todos los casos excepto en la última dimensión. Según los análisis lexicométrico y del contenido de las preguntas abiertas, hay coincidencias entre ambas observaciones, cuantitativas y el significado otorgado a la experiencia en términos de competencias emocionales. La discusión y conclusiones más relevantes giran en torno a la importancia de la reflexión como potenciador del aprendizaje, la duración e intensidad de las intervenciones y la alineación de todos los recursos empleados que interactúan de forma sinérgica en torno al logro de los objetivos, temas recogidos ampliamente en la literatura científica. ESP

Durante los últimos años se ha visto confirmada la importancia de las variables emocionales y de bienestar para un correcto desarrollo académico y personal del alumnado. Por este motivo ha existido un auge en las intervenciones y programas que trabajan estas variables. El objetivo de la presente investigación es conocer la diferencia existente entre las variables emocionales y de bienestar en alumnado de primaria y de secundaria después de haber participado en los programas de Educación Emocional Happy 8-12 y Happy 12-16 durante un curso escolar. Para el desarrollo del estudio se contó con la participación de un total de 574 alumnos de educación primaria y otros 903 de educación secundaria. El diseño de la investigación fue cuasiexperimental, pretest, postest con grupo control. Los instrumentos utilizados fueron los siguientes: CDE, CDESEC, STAIC, STAI y la media de las notas académicas. En cuanto a los resultados, se realizó un análisis de la varianza (ANOVA) con un factor intersujetos y un factor intrasujetos para cada una de las muestras. Se detectó una mejora en las escalas de competencias emocionales y ansiedad en las dos muestras, especialmente en primaria. También existió una importante mejoría en el rendimiento académico. Así pues, los resultados del presente estudio demuestran que el entrenamiento de las competencias emocionales en educación primaria mejora las competencias emocionales, disminuye la ansiedad y potencia el rendimiento académico, resultados que no se manifiestan de manera tan significativa en educación secundaria, aunque sí que muestran una tendencia muy parecida. During the last years it has been confirmed that emotional and well-being variables are of the uppermost importance for a proper academic and personal development of the students. Thus, there has been an important growth of interventions and programs that train this variables. The aim of the present research is to explore the differences among emotional and well-being variables in primary and secondary education students after undergoing the Happy 8-12 and the Happy 12-16 programs during an academic course. For the development of the study a total of 574 primary education students and 903 of secondary education participated in the study. The investigation followed a pre-post quasi-experimental design with a control group. The instruments that were used for the assessment included: CDE, CDE-SEC, STAIC, STAI and the average of the academic marks. Regarding the results, an analysis of covariance (ANOVA) with an intersubject factor and intrasubject factor was carried out for each one of the samples. An improvement in emotional scales and anxiety was found for the two samples, especially in the primary school sample. There was also an important improvement in the academic achievement. All in all results of the present study showed that the training of the emotional competences in primary education improves the emotional competences, reduces anxiety and enhances academic achievement. These results are not that prominent in secondary education, but they show a similar pattern.

Durante los últimos años se ha visto confirmada la importancia de las variables emocionales y de bienestar para un correcto desarrollo académico y personal del alumnado. Por este motivo ha existido un auge en las intervenciones y programas que trabajan estas variables. El objetivo de la presente investigación es conocer la diferencia existente entre las variables emocionales y de bienestar en alumnado de primaria y de secundaria después de haber participado en los programas de Educación Emocional Happy 8-12 y Happy 12-16 durante un curso escolar. Para el desarrollo del estudio se contó con la participación de un total de 574 alumnos de educación primaria y otros 903 de educación secundaria. El diseño de la investigación fue cuasiexperimental, pretest, postest con grupo control. Los instrumentos utilizados fueron los siguientes: CDE, CDE-SEC, STAIC, STAI y la media de las notas académicas. En cuanto a los resultados, se realizó un análisis de la varianza (ANOVA) con un factor intersujetos y un factor intrasujetos para cada una de las muestras. Se detectó una mejora en las escalas de competencias emocionales y ansiedad en las dos muestras, especialmente en primaria. También existió una importante mejoría en el rendimiento académico. Así pues, los resultados del presente estudio demuestran que el entrenamiento de las competencias emocionales en educación primaria mejora las competencias emocionales, disminuye la ansiedad y potencia el rendimiento académico, resultados que no se manifiestan de manera tan significativa en educación secundaria, aunque sí que muestran una tendencia muy parecida.

L’educació emocional és una innovació educativa que es proposa educar per a la vida i té com a punt de partida un conjunt de necessitats socials que no estan suficientment ateses a través de les àrees acadèmiques ordinàries, com per exemple la prevalença de violència, ansietat, estrès, depressió, comportaments de risc, etc. L’educació emocional s’emmarca dins els moviments de renovació pedagògica, de llarga tradició a Catalunya, que es proposen educar per a la vida. Manifestacions recents d’aquests moviments són Escola Nova 21 iXarxes per al canvi. Considerem que hi ha arguments de pes perquè l’educació emocional estigui al centre del canvi educatiu i, per tant, creiem que hauria d’ocupar un espai de rellevància dins aquests moviments d’innovació pedagògica. Amb aquest objectiu s’organitzen aquestes Jornades. La intenció és impulsar projectes que deixin clara la relació entre l’educació emocional i la innovació educativa, que l’educació emocional estigui present en els processos d’innovació pedagògica i que aquests la incorporin com un element essencial. Per fer patent aquesta relació, s’organitzen aquestes Jornades, en les quals col·laboren l’ICE de la UB, el GROP, Escola Nova 21 i Xarxes per al canvi, amb la intenció de fer contribucions significatives.

La recerca efectuada es basa en l’avaluació del Programa de Desenvolupament del Talent dels Educadors Emocionals realitzat per a els educadors emocionals de nova incorporació durant l’estiu de 2018. Concretament s’avalua l’efecte de la incorporació com a treballador en la categoria d’educador emocional a la “La Granja, Ability Training Center" i la seva formació en el “Mètode La Granja”, amb el propòsit d'entrenar les seves competències emocionals i habilitats socials i personals.

S’han celebrat les XIII Jornades d’Educació Emocional de la Universitat de Barcelona, gestionades per l’Institut de Ciències de l’Educació i el Grup de Recerca en Orientació Psicopedagògica (GROP), amb el tema Educació emocional a l’activitat física i l’esport els dies 31 de març i 1 d’abril, amb uns 150 participants procedents no sols de Catalunya, sinó també de la resta de l’Estat espanyol i Llatinoamèrica. Els assistents són experts en els camps de la pedagogia, psicologia, psicopedagogia, professorat d’educació física, entrenadors, àrbitres, atletes, ex-atletes d’elit, empresaris del món esportiu, acròbates i persones interessades amb la temàtica. Tots ells han pogut reflexionar sobre la importància d’educar les emocions a l’entorn de l’esport i l’activitat física, i específicament en aspectes com l’autoregulació de l’esforç, de la frustració, del respecte que cal tenir a les grades, del rol tan important que exerceixen els entrenadors, la necessitat de la formació permanent, i especialment, de la prevenció de la violència a les grades. Les ponències dels experts, taules rodones, tallers, presentació de comunicacions i pòsters, han estat una oportunitat de formació, sensibilització i formació per a la pràctica de l’activitat física i l’esport des de la perspectiva emocional.

Resumen basado en el de la publicación Título, resumen y palabras clave también en inglés Son varios los autores que han señalado la importancia de variables relacionadas con la inteligencia emocional, el ambiente escolar y la autoestima del individuo. En este sentido, se busca examinar la relación entre las variables de autoestima, clima de aula, nivel de bienestar (evaluado con la escala de ansiedad-estado), el rendimiento académico y las competencias emocionales (conciencia emocional, regulación emocional, autonomía emocional, competencia social y competencias para la vida y el bienestar) en una muestra de escolares de educación primaria. Para este fin, se evalúa a los alumnos mediante un protocolo de cuatro instrumentos autoinformados (QDE, STAIC, A-EP y CES), además de recoger las notas de las materias instrumentales. El análisis de resultados facilita la exploración de la relación entre las distintas variables y la relación que existe entre ellas para intentar dilucidar los mecanismos que intervienen en dichos procesos. ESP

XII Jornades d’Educació Emocional/XII Jornadas de Educación Emocional. Barcelona, Universitat de Barcelona (Institut de Ciències de l’Educació), 2016., La neurociència és un dels fonaments més sòlids de l’educació emocional. Els avenços actuals han permés comprobar que la neuroplasticitat neuronal explica que la nostra estructura del cervell va canviant contínuament. L’experiència emocional és un aspecte important dels canvis neuronals en el cervell. Les competències emocionals, així com les emocions en general, tenen un correlat neuronal que convé conèixer, i que es manifesta en la resposta múltiple de caràcter psiconeurofisiològic (taquicàrdia, sudoració, hipertensió, secrecions hormonals, canvis en els neurotransmissors, etc.), etc. En aquest sentit, la mielinització és una manifestació de com la pràctica afecta a la composició de les neurones. Els canvis que es produeixen contínuament en el cervell com a conseqüència del que estem fent ocasionen l’activació de determinats circuits neuronals i promouen l’atròfia d’altres. Això té uns efectes molt importants en el benestar emocional, ja que depèn del que fem, sentim i pensem. Les XII Jornades d’Educació Emocional recullen experiències i recerques que contribuexen a un millor coneixement d’aquesta relació estreta que s’estableix entre emocions i procesos neuronals en l’àmbit educatiu.

El present article estudia el nivell de la competència emocional de 658 alumnes d’ESO i batxillerat de quatre escoles de Catalunya i la seva possible implicació en l’elecció d’estudis. Es parteix de l’avaluació de l’àrea de preferències ocupacionals amb el 16 PF-APQ. Cuestionario de Personalidad para Adolescentes, de Schuerger (2005) i del Qüestionari de Desenvolupament Emocional d’Educació Secundària (QDE-SEC), de Pérez-Escoda, Álvarez i Bisquerra (2008), per obtenir el nivell de competència emocional dels participants. S’analitza la correlació entre els resultats d’ambdues proves i les diferències per gèneres i per cursos en relació a la competència emocional i les preferències ocupacionals, amb l’objectiu d’orientar possibles intervencions futures. S’observa l’existència de diferències significatives en el domini d’algunes dimensions concretes de la competència emocional i les preferències ocupacionals._________________________________________________________________Le présent article étudie le niveau de la compétence émotionnelle de 658 élèves de l’Enseignement secondaire obligatoire et des deux années du Baccalauréat de quatre établisse-ments scolaires de Catalogne et sa possible implication dans le choix des études. Nous partons de l’évaluation du domaine de préférences professionnelles avec le Questionnaire de Personnalité pour les Adolescents (16 PF-APQ) de Schuerger (2005), et le Questionnaire de Développement émotionnel de l’Enseignement secondaire (QDE-SEC) de Pérez-Escoda, Álvarez et Bisquerra (2008), pour obtenir le niveau de compétence émotionnelle des participants. Nous analysons la corrélation entre les résultats des deux épreuves et des différences par genre et par années d’étude, en relation avec la compétence émotionnelle et les préférences d’emploi, dans le but d’orienter de possibles interventions futures. On observe l’existence de différences significatives dans la maîtrise de certaines dimensions concrètes de la compétence émotionnelle et des préférences d’emploi., This study examines emotional competence in a sample of 658 lower and upper secondary school-goers from four schools in Catalonia and considers how this competence conditions these adolescents’ career decisions. The authors analysed the students’ occupational preferences and level of emotional competence using Schuerga’s 16PF-APQ Personality Questionnaire for Adolescents (2005) and Pérez-Escoda, Álvarez and Bisquerra’s Questionnaire on Emotional Development in Secondary Education (QDE-SEC) (2008). The authors analysed the correlation between the results of the two tests and the differences by gender and academic year, with the aim of orienting future interventions. The study established that certain profiles in emotional competence could condition occupational preference., El presente artículo estudia el nivel de la competencia emocional de 658 alumnos de ESO y bachillerato de cuatro escuelas de Cataluña y su posible implicación en la elección de estudios. Se parte de la aplicación del 16 PF-APQ. Cuestionario de Personalidad para Adolescentes, de Schuerger (2005) y del Cuestionario de Desarrollo Emocional para Educación Secundaria QDE-SEC, de Pérez, Álvarez y Bisquerra (2008) para obtener el nivel de competencia emocional de los participantes. Se analiza la correlación entre los resultados de ambas pruebas y las diferencias por géneros y por cursos en relación a la competencia emocional y las preferencias ocupacionales, con el objetivo de orientar posibles intervenciones futuras. Se observa la existencia de diferencias significativas en el dominio de algunas dimensiones concretas de la competencia emocional y las preferencias ocupacionales.

[eng] Introduction. Coexistence in schools inevitably implies conflicts among peers, which can have a negative impact inboth the students’ well-being and their academic achievement. In this sense, the main objective of the present article is to introduce and describe the evaluation of the Training Program in Emotional Management Happy 8-12. This software focuses on the education of the pupils’ emotional competences in order to solve conflicts in an assertive way. The program consists of 25 conflicts which students need to solve according to the management program of emotions developed by the Psychopedagogic Orientation Group (GROP). Method. The sample of the study consisted of 574 students of 5th and 6th grade of primary education. 301 of the participants were boys (52.4%) and 273 were girls (47.6%). Average age was 10.53, with a standard deviation of .662. The design employed in the present work was a quasi experimental design with pretest and posttest with a control group. The instruments and techniques used for the evaluation were: QDE, STAIC, CES, playground climate, anecdotic registration of conflict behaviours and academic performance. Results. Our results indicated that Happy 8-12 significantly improved the emotional competences of the students, reduced anxiety levels, and ameliorated the atmosphere in both the playground and in the class, noticeably augmenting the academic success. Conclusion. The results of this study show that training the management of emotions improves students' well-being at the same time that it acts as a preventive strategy for more severe disruptive behaviours, such as bullying. It also optimises the coexistence in the educative centres., [spa] Introducción. La convivencia en los centros educativos conlleva inevitablemente conflictos interpersonales entre iguales, lo cual puede incidir negativamente en el bienestar y en el rendimiento de los alumnos. En este sentido, el objetivo de este estudio es presentar y describir la evaluación del Programa de Educación Emocional gamificado Happy 8-12. Este videojuego está enfocado a la educación de las competencias emocionales de los alumnos con el fin de poder resolver conflictos de manera más asertiva. El programa consta de 25 conflictos que los alumnos deben resolver siguiendo el proceso de regulación emocional basado en el marco teórico del Grupo de Investigación en Orientación Psicopedagógica (GROP). Método. La muestra del estudio está constituida por 574 alumnos de 5º y 6º curso de educación primaria. 301 de ellos eran niños (52.4%) y 273 eran niñas (47.6%). La media de edad fue de 10.53, con una desviación estándar de .662. Se ha seguido un diseño cuasi experimental pretest y postest con grupo control. Los instrumentos y técnicas utilizados han sido: QDE_9-13, STAIC, CESC; cuestionario de clima de pat io, registro anecdótico de conductas conflictivas y rendimiento académico. Resultados. Los resultados indican que Happy 8-12 mejora de manera significativa las competencias emocionales, disminuye los niveles de ansiedad, mejora el clima social de aula y el clima de patio, reduciendo el número de conflictos entre iguales y aumentando sensiblemente el rendimiento académico. Discusión y conclusión. Los resultados de este estudio demuestran que educar la gestión de las emociones mejora el bienestar de los alumnos y actúa como estrategia de prevención de conductas disruptivas graves, incluido el acoso escolar, beneficiando en gran medida la convivencia de los centros educativos

Resumen basado en el de la publicación Se estudia el nivel de la competencia emocional de 658 alumnos de ESO y bachillerato de cuatro escuelas de Cataluña y su posible implicación en la elección de estudios. Se parte de la evaluación del área de preferencias ocupacionales con el 16 PF-APQ. Cuestionario de Personalidad para Adolescentes, de Schuerger (2005) y del Cuestionario de Desarrollo Emocional de Educación Secundaria (QDE-SEC), de Pérez-Escoda, Álvarez y Bisquerra (2008), para obtener el nivel de competencia emocional de los participantes. Se analiza la correlación entre los resultados de ambas pruebas y las diferencias por géneros y por cursos en relación a la competencia emocional y las preferencias ocupacionales, con el objetivo de orientar posibles intervenciones futuras. Se observa la existencia de diferencias significativas en el dominio de algunas dimensiones concretas de la competencia emocional y las preferencias ocupacionales. ESP

Five-point scales are applied primarily in research using Likert scales without a methodological foundation for doing so. A review of three known journals allows to reach at this conclusion. It seems that this is done for tradition, and it is difficult to assign a label to more than five response options. This article puts into question this tradition and brings arguments to propose other alternatives. The importance of improving the sensitivity of scales is discussed; it is recommended to avoid the use of categorical labels, which prevents their use sensu strictu as interval scale since it becomes nominal (categorical); the rejection of extreme values is also analyzed to. As a result, the proposal is to recommend the use of eleven-point scales (from 0 to 10)., En las investigaciones que utilizan escalas tipo Likert se aplican principalmente escalas de 5 puntos, sin una fundamentación metodológica que lo justifique. La revisión de 3 conocidas revistas permite llegar a esta conclusión. Parece ser que se hace así por tradición y porque es difícil poner nombre a más de 5 opciones de respuesta. En este artículo cuestiona esta tradición y se aportan argumentos para proponer otras alternativas. Se analiza la importancia de mejorar la sensibilidad de las escalas aumentando las opciones de respuesta; se recomienda evitar el uso de denominaciones categóricas porque stricto sensu impide su uso como escala de intervalo, ya que la convierte en nominal (categórica); se analiza el rechazo a valores extremos, etc. Como consecuencia, se recomienda la propuesta a favor de escalas de 11 puntos (de 0 a 10), En les investigacions que utilitzen escales tipus Likert s’apliquen principalment escales de 5 punts, sense una fonamentació metodològica que ho justifiqui. La revisió de 3 conegudes revistes permet arribar a aquesta conclusió. Sembla que es fa així per tradició i perquè és difícil posar nom a més de cinc opcions de resposta. En aquest article es posa en qüestió aquesta tradició i s’aporten arguments per proposar altres alternatives. S’analitza la importància de millorar la sensibilitat de les escales augmentant les opcions de resposta; es recomana evitar l’ús de denominacions categòriques, que strictu sensu impedeix el seu ús com a escala d’interval ja que la converteix en nominal (categòrica); s’analitza el rebuig a valors extrems, etc. Com a conseqüència, es recomana la proposta en favor d’escales d’onze punts (de 0 a 10).

Resumen: El estudio analiza la relación entre competencias emocionales, situación socio-familiar y sintomatología depresiva de 211 cuidadores familiares de personas mayores de 65 años dependientes. Se utilizó el Cuestionario de Desarrollo Emocional para Adultos, versión reducida (CDE-R, Pérez-Escoda, Bisquerra, Filella & Soldevila, 2010), el Inventario para la Depresión de Beck-II (BDI-II; Sanz, Vázquez & Perdigón, 2003) y el Cuestionario de situación socio-familiar elaborado ad hoc. Los resultados mostraron un nivel medio-bajo de competencia emocional, un 46,2 % de sintomatología depresiva en los cuidadores y una relación negativa estadísticamente significativa entre ambas variables. Mediante un análisis de regresión logística se obtuvo un modelo explicativo de la sintomatología depresiva que comprende 5 variables: horas dedicadas, ayuda del servicio de atención domiciliaria, regulación emocional, competencias de vida y bienestar y autonomía emocional. Se propone el desarrollo de la competencia emocional de los cuidadores familiares como intervención preventiva.

Podeu consultar el document complet a: http://hdl.handle.net/2445/58585

La celebración de las X Jornadas de Educación Emocional de la UB (Universidad de Barcelona) ha sido una buena ocasión para iniciar un Congreso con el objetivo de profundizar y difundir los conocimientos sobre la finalidad de la educación emocional, que es contribuir al bienestar personal y social. El I Congreso Internacional de Educación Emocional. Psicología Positiva y Bienestar ha sido el resultado de un trabajo continuado por parte del Instituto de Ciencias de la Educación (ICE) y del Grupo de Investigación en Orientación Psicopedagógica (GROP), ambos de la UB. La finalidad de la educación emocional es el bienestar. Hay diversos tipos de bienestar (material, físico, social, profesional, emocional, subjetivo), uno de ellos es precisamente el bienestar emocional, que tiene mucha relación con la experiencia de emociones positivas. La educación emocional es anterior al surgimiento de la psicología positiva, pero desde un marco integrador, ha ido incorporando sus aportaciones sobre el bienestar. El documento que se presenta es la compilación de comunicaciones y posters presentados en el Congreso. Una suma de trabajos científicos y de buenas prácticas que nos hacen pensar en el alto desarrollo de la Educación Emocional en nuestra sociedad. Sería falso decir que este escrito recoge la riqueza de las aportaciones que se generaron en el Congreso. Es difícil poder agrupar la generosidad de reflexiones de más de 300 personas que asistieron al congreso, los contenidos de las diferentes ponencias, talleres, mesa redonda, coloquios, etc. La riqueza de un Congreso Científico reside en todas y cada una de las aportaciones y vivencias de todos los asistentes...