Search

Puesto que es muy importante la predicción del riesgo de reincidencia en agresores sexuales, la investigación que aquí se presenta tiene como objetivo la aplicación de uno de los instrumentos más novedosos para la predicción del riesgo de agresión sexual, el Sexual Violence Risc – 20 (SVR-20) desarrollado por un equipo de investigadores canadienses, de manera retrospectiva, a una muestra de agresores sexuales para evaluar la capacidad predictiva de este instrumento y así, poder anticipar la posible reincidencia de los sujetos En el marc de la intervenció penitenciària amb agressors sexuals, té una especial rellevància la predicció de risc del seu comportament futur, atenent les greus repercussions que poden arribar a tenir les reincidències, tant per a les possibles víctimes com des de la perspectiva de l’impacte mediàtic i pànic moral que generen. En el context internacional, gran part de l’esforç investigador en aquesta matèria ha anat adreçat a l’estandardització de protocols per avaluar el risc de reincidència d’aquests subjectes i orientar la presa de decisions envers ells i la seva vida fora del règim penitenciari. Un dels instruments més novedosos per a la predicció del risc d’agressió sexual és el Sexual Violence Risc – 20 (SVR-20) desenvolupat per un equip d’investigadors canadencs. El treball que aquí es presenta s’inscriu en el marc de l’aplicació pràctica d’aquests procediments predictius al nostre país. L’objectiu principal és aplicar l’SVR-20, de manera retrospectiva, a una mostra d’agressors sexuals per avaluar la capacitat predictiva d’aquest instrument i, així, poder anticipar la possible reincidència dels subjectes. Per aconseguir aquest objectiu, la puntuació total del SVR-20 ha estat correlacionada amb la reincidència veritable, considerant el tractament com una variable a tenir en compte. La regressió logística ha estat utilitzada per examinar el calibratge del model. Aquesta anàlisi avalua el grau de correspondència entre les probabilitats predites (de reincidència) i la reincidència esdevinguda. L’SVR-20 prediu correctament el 55% dels no-reincidents i el 16% dels reincidents. Podem afirmar que aquest model prediu molt millor la reincidència que la no-reincidència. A més, la predicció millora quan hi incloem la variable de tractament. Aquest estudi és el primer a Catalunya que avalua la validesa predictiva d’un instrument d’avaluació del risc de violència sexual. Futures recerques haurien de centrar-se a estimar un punt de tall per a l’SVR-20 que permeti classificar els subjectes de risc de reincidència dels subjectes segurs. Considering the great relevance of the prediction of the risk of relapse in sexual aggressors, the study here presented has the aim of applying one of the newest instruments for the prediction of the risk of sexual aggression; Sexual Violence Risk – 20 (SVR-20), developed by a team of Canadian investigators, in a retrospective manner, on a sample of sexual aggressors in order to evaluate the predictive capacity of this instrument and in this manner to be able to anticipate the possible relapse of the subjects

En el marc de la intervenció penitenciària amb agressors sexuals, té una especial rellevància la predicció de risc del seu comportament futur, atenent les greus repercussions que poden arribar a tenir les reincidències, tant per a les possibles víctimes com des de la perspectiva de l’impacte mediàtic i pànic moral que generen. En el context internacional, gran part de l’esforç investigador en aquesta matèria ha anat adreçat a l’estandardització de protocols per avaluar el risc de reincidència d’aquests subjectes i orientar la presa de decisions envers ells i la seva vida fora del règim penitenciari. Un dels instruments més novedosos per a la predicció del risc d’agressió sexual és el Sexual Violence Risc – 20 (SVR-20) desenvolupat per un equip d’investigadors canadencs. El treball que aquí es presenta s’inscriu en el marc de l’aplicació pràctica d’aquests procediments predictius al nostre país. L’objectiu principal és aplicar l’SVR-20, de manera retrospectiva, a una mostra d’agressors sexuals per avaluar la capacitat predictiva d’aquest instrument i, així, poder anticipar la possible reincidència dels subjectes. Per aconseguir aquest objectiu, la puntuació total del SVR-20 ha estat correlacionada amb la reincidència veritable, considerant el tractament com una variable a tenir en compte. La regressió logística ha estat utilitzada per examinar el calibratge del model. Aquesta anàlisi avalua el grau de correspondència entre les probabilitats predites (de reincidència) i la reincidència esdevinguda. L’SVR-20 prediu correctament el 55% dels no-reincidents i el 16% dels reincidents. Podem afirmar que aquest model prediu molt millor la reincidència que la no-reincidència. A més, la predicció millora quan hi incloem la variable de tractament. Aquest estudi és el primer a Catalunya que avalua la validesa predictiva d’un instrument d’avaluació del risc de violència sexual. Futures recerques haurien de centrar-se a estimar un punt de tall per a l’SVR-20 que permeti classificar els subjectes de risc de reincidència dels subjectes segurs. Puesto que es muy importante la predicción del riesgo de reincidencia en agresores sexuales, la investigación que aquí se presenta tiene como objetivo la aplicación de uno de los instrumentos más novedosos para la predicción del riesgo de agresión sexual, el Sexual Violence Risc – 20 (SVR-20) desarrollado por un equipo de investigadores canadienses, de manera retrospectiva, a una muestra de agresores sexuales para evaluar la capacidad predictiva de este instrumento y así, poder anticipar la posible reincidencia de los sujetos Considering the great relevance of the prediction of the risk of relapse in sexual aggressors, the study here presented has the aim of applying one of the newest instruments for the prediction of the risk of sexual aggression; Sexual Violence Risk – 20 (SVR-20), developed by a team of Canadian investigators, in a retrospective manner, on a sample of sexual aggressors in order to evaluate the predictive capacity of this instrument and in this manner to be able to anticipate the possible relapse of the subjects.

Este programa tiene el objetivo de dar respuesta a una problemática que, si bien por frecuencia no es especialmente llamativa, sí lo es en cuanto a la gravedad de las consecuencias de los delitos sexuales y los efectos que producen en las víctimas, tanto directas como indirectas. Esta publicación vienen a paliar, en alguna medida, la escasez de estudios en el ámbito científico español sobre el comportamiento del agresor sexual menor de edad y la casi nula elaboración de Programas destinados a la recuperación de este grupo de menores que una vez cumplida su medida judicial, se reincorporan necesariamente a la sociedad. Estructurada en dos partes. En la primera trata el estudio y el plan de trabajo se abordan temas como el conocimiento actual sobre agresores sexuales juveniles, el estudio empírico de la población juvenil destinataria; las conclusiones y preparación del programa y el plan de trabajo. En el segundo se aborda el programa de educación y tratamiento a través de siete módulos con actividades concretas en las que se trabajan temas como el conocimiento de la propia sexualidad, el autocontrol o la empatía con las víctimas. Por último la publicación ofrece una bibliografía y anexos con distintos documento de trabajo y material diverso para el terapeuta. ESP

Aquesta és la segona part de l’estudi encarregat des de la Subdirecció General de Reparació i Execució Penal a la Comunitat que volia saber l’eficàcia dels programes formatius aplicats des de l’execució penal a la comunitat en delictes de violència de gènere. En aquesta segona part s’avalua el grau de satisfacció dels usuaris del programa aplicat quan ja fa una mitjana d’1 any que van acabar el seu contacte amb la Justícia. També s’ha seguit aquests subjectes a nivell de reincidència, per conèixer si consta a les bases policials noves denuncies per aquest o altres tipus de delictes. En total han estat 170 usuaris els participants en la recerca. També se’ls va trucar per telèfon i se’ls va passar una enquesta telefònica de percepció respecte la seva satisfacció amb els resultats del curs formatiu i d’altres aspectes de la seva vida actual. Esta es la segunda parte del estudio iniciado en el 2008 donde se ha evaluado la eficacia de los programas formativos a los que se condena determinados infractores de violencia de género. En esta segunda parte, se hace el seguimiento al cabo de 1 año de haber terminado la intervención de Justicia, para conocer si existe nueva reincidencia, entendida como nueva denuncia policial. También se ha conectado telefónicamente con los participantes en el estudio para conocer su valoración respecto la intervención de Justicia y su vida actual. This is the second part of the study begun at 2008 which has evaluated the effectiveness of training programmes to which are sentenced some offenders of gender-based violence. This part is focused on monitoring within one year from it is extinguished the justice intervention, in order to know whether exist recidivism, taken it as a new formal police complaint. The authors also has connected by telephone means with the study participants for knowing their proper evaluation regarding justice intervention and their current life.

Des de la Subdirecció General de Reparació i Execució Penal a la Comunitat es va rebre l’encàrrec de fer un estudi, conjuntament amb el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, sobre l’avaluació de programes formatius aplicats des de l’execució penal a la comunitat en delictes de violència de gènere. Es volia conèixer el perfil més comú d’infractors que arriben als programes formatius de violència de gènere que es duen a terme en l’àmbit comunitari. També es volia avaluar aquests infractors, abans de l’aplicació dels programes formatius, en relació amb els factors de risc i protecció que des de la teoria i des d’altres estudis s’han associat amb aquests tipus de delictes. Es volia conèixer quins aspectes es treballen a través dels continguts dels programes formatius de violència de gènere i la seva relació amb els factors de risc teòrics i detectar si hi havia diferències significatives entre programes de les diferents entitats col•laboradores. Finalment es volia avaluar l’efectivitat dels programes formatius a dos nivells: observar l’assoliment dels mateixos objectius d’aprenentatge/canvi que planteja el programa i conèixer la taxa de reincidència dels subjectes, en el mateix tipus de delicte, un cop han dut a terme el programa formatiu i contrastar-la amb el d’un grup control de característiques similars. Aquest darrer punt formarà part d’una recerca posterior. The aim of this study is to assess the results of the training programmes imposed as penal measures in the community on gender-based violence offenders. The investigation collects a profile of the subjects but also the results obtained in the treatment of certain variables checked before and after the training course. In a later study, we shall investigate the impact on committing the same kind of offence again. El objetivo de este estudio es evaluar los resultados de los programas formativos impuestos como medidas penales en la comunidad a infractores por delitos de violencia de género. La investigación recoge el perfil de los sujetos pero también los resultados obtenidos en el tratamiento de determinadas variables controladas antes y después del curso formativo. En un estudio posterior, recogeremos el impacto sobre la reincidencia en el mismo tipo de delito.

In the last decades, many scholars have studied public opinion as one of the most important influences in criminal policy and legislation. The main purpose of this study is to analyze how public opinion and public judgment about sexual offending differ in content and resistance to the influence of the mass media. This research was designed as an experiment with three observations and assignment of the participants (299 college students) to the treatment and control groups. Our results show that the use of deliberative polls can change the attitudes of the participants, and that the deliberative process seems to have a mediating effect of the influence of the media, which means that this type of polls constitute a potential instrument in the development of criminal policy in Spain. En las últimas décadas, muchos autores han estudiado la opinión pública como una de las fuentes de influencia más importantes en la política criminal y la legislación penal. Este estudio tiene como objetivo analizar las diferencias entre opinión pública y opinión pública meditada en relación a la delincuencia sexual en cuanto a su contenido y resistencia a la influencia de los medios de comunicación. El diseño consiste en un experimento con tres observaciones y asignación de los participantes (299 estudiantes universitarios) a los grupos tratamiento y control. Los resultados muestran que el uso de la encuesta deliberativa genera un cambio en las actitudes de los participantes, y que puede llegar a matizar la influencia de los medios de comunicación, constituyendo así un potencial instrumento para la elaboración de la política criminal en España.

La violència domèstica constitueix un fenomen que preocupa tant la nostra societat com els professionals que hi treballen. Els programes de tractament psicològic són una eina més per prevenir la repetició de la conducta violenta dels agressors domèstics. Intervenir en aquestes persones és imprescindible, ja que una bona part de les víctimes retornen amb el seu agressor i, si no és el cas, l'agressor pot repetir el mateix patró conductual de violència amb una nova parella. Per aquest motiu, l'objectiu d'aquest estudi és avaluar l'eficàcia del programa de tractament d'agressors domèstics que s'ha dut a terme al Centre Penitenciari Quatre Camins (Barcelona) durant el període 2007-2008. D'altra banda, un segon objectiu d'aquesta investigació és comprovar si les variables criminològiques rellevants a la investigació internacional poden tenir alguna influència o modular l'eficàcia del programa de tractament. Per a la consecució d'aquests objectius s'han avaluat diverses variables psicològiques (distorsions cognitives, impulsivitat, empatia, ira, motivació terapèutica, etc.), les quals conformen els ingredients terapèutics que integren la intervenció psicològica. Tanmateix, s'han recollit tota una sèrie de variables criminològiques dels subjectes que s'han inclòs en les anàlisis estadístiques posteriors. El disseny de la investigació consisteix en una comparació intrasubjectes de les mesures psicològiques abans i després del tractament (comparació pre i posttractament). Aquest estudi constitueix la continuació d'una investigació anterior en l'àmbit del tractament dels agressors domèstics iniciada al Centre Penitenciari Quatre Camins l'any 2006. Les principals conclusions d'aquest estudi són que el programa de tractament amb agressors domèstics rep un suport parcial de les dades empíriques obtingudes i que les variables criminològiques no semblen tenir influència en els resultats positius de la intervenció psicològica. El objetivo de este estudio es evaluar la eficacia del programa de tratamiento con agresores domésticos. La investigación consiste en una comparación entre sujetos de las variables psicológicas antes y después del tratamiento. La principal conclusión es que el programa de tratamiento recibe un soporte parcial de los datos empíricos obtenidos y que las variables criminológicas no parecen influir en estos resultados. The purpose of this study is to assess the efficiency of the treatment programme for domestic attackers. The research involved a subject comparison of psychological variables prior to and following treatment. The main conclusions drawn are that the treatment programme is partially backed by empirical data obtained and that criminological variables do not seem to have a bearing on these results.

El objetivo de este estudio es evaluar la eficacia del programa de tratamiento con agresores domésticos. La investigación consiste en una comparación entre sujetos de las variables psicológicas antes y después del tratamiento. La principal conclusión es que el programa de tratamiento recibe un soporte parcial de los datos empíricos obtenidos y que las variables criminológicas no parecen influir en estos resultados. The purpose of this study is to assess the efficiency of the treatment programme for domestic attackers. The research involved a subject comparison of psychological variables prior to and following treatment. The main conclusions drawn are that the treatment programme is partially backed by empirical data obtained and that criminological variables do not seem to have a bearing on these results.

La investigación internacional ha evidenciado la relevancia de la variable empatía en la agresión sexual. El objetivo de este estudio es explorar, en una muestra española de delincuentes, la relación déficit en empatía-agresión sexual para diferentes tipos de víctimas, así como los posibles beneficios del tratamiento psicológico en la mejora de esta variable. Para evaluar la empatía se tradujo y adaptó al castellano la Rape Empathy Measure y se aplicó a un grupo de 118 delincuentes no-sexuales y a otro de 73 violadores, 39 tratados y 34 no-tratados. Los principales resultados obtenidos ponen de manifiesto que los violadores no-tratados puntúan más bajo en empatía que los delincuentes no-sexuales; sin embargo, los violadores tratados superan en empatía tanto a los violadores no-tratados como a los delincuentes no-sexuales. Estos resultados son parcialmente coherentes con los de otras investigaciones precedentes. Para finalizar se comenta la conveniencia de evaluar en futuros estudios tanto la variable empatía como otras variables psicológicas conectadas con la agresión sexual, International research has emphasised that empathy is a relevant factor of sex offending. The main goal of this study is to explore, in a Spanish sex offender sample, the relationship between empathy deficits and sex crime for various types of victims. This study also analyses the positive effect that psychological treatment could have on empathy. For this purpose, 118 non-sex offenders were compared on an adapted version of Rape Empathy Measure to 39 treated rapists and 34 untreated rapists. Results show that the untreated rapists have lower empathy levels than non-sex offenders. Nevertheless, the treated rapists scored higher on empathy than the other two groups assessed, untreated rapists and non-sex offenders. Lastly, some suggestions are provided for future research in terms of the assessment of empathy and other factors related to sexual aggression, Este trabajo se fundamenta en los resultados de investigación obtenidos en el marco del Proyecto Coordinado I+D (SEJ2005-09170-C04-01/PSI) titulado «Delincuencia violenta: Programas de Prevención, Tratamiento y Predicción», gracias a la financiación específica recibida por la Dirección General de Instituciones Penitenciarias del Ministerio del Interior.

La violència de gènere constitueix en els nostres dies una problemàtica amb un fort impacte social. Els mitjans de comunicació han augmentat la conscienciació ciutadana fent palès les greus conseqüències que pot tenir aquest tipus de violència. Davant aquesta realitat, la societat ha manifestat la seva preocupació i demanda de solucions. Dintre de les possibles mesures considerades, la investigació internacional a posat de manifest la rellevància d’intervenir no només amb les víctimes sinó també amb els agressors, ja que un alt nombre d’aquestes reprenen la convivència amb el seu agressor. En aquest sentit, les mesures penals han de tenir un component rehabilitador i de reinserció social. En el context penitenciari, el manament constitucional impregna de sentit els programes de tractament psicològics amb agressors domèstics. Per aquest motiu, l’objectiu d’aquest estudi és avaluar l’eficàcia del programa de tractament d’agressors domèstics que s’ha dut a terme al Centre Penitenciari Quatre Camins (Barcelona) durant el període 2006-2007. Per a la consecució d’aquest objectiu s’han avaluat diverses variables psicològiques (distorsions cognitives, impulsivitat, empatia, ira, motivació terapèutica, etc.), les quals són objecte de modificació per part de la intervenció. El disseny de la investigació consisteix en una comparació entre un grup de subjectes que ha rebut tractament (Grup Tractament) i un grup de subjectes que, per raons alienes al rebuig, no han estat tractats (Grup Control). Aquest estudi constitueix una investigació pilot i pionera a Catalunya en l’àmbit del tractament dels agressors domèstics. La principal conclusió d’aquest estudi és que el programa de tractament amb agressors domèstics rep un suport parcial de les dades empíriques obtingudes. El objetivo de este estudio es evaluar la eficacia del programa de tratamiento con agresores domésticos. La investigación consiste en una comparación entre un grupo de tratamiento y un grupo de control La principal conclusión es que el programa de tratamiento recibe un soporte parcial de los datos empíricos obtenidos. The aim of this study is to evaluate the efficacy of the treatment for domestic violence offenders. The research consists on a comparison of a treatment group and a control group. The empirical results support partially the treatment program.

La evaluación del riesgo de conducta violenta es un campo emergente en la actual Psicología de la Delincuencia. A partir de la investigación sobre carreras criminales y predictores de riesgo, durante los últimos años se han desarrollado diferentes escalas de evaluación del riesgo de violencia. Uno de estos instrumentos es el Sexual Violence Risk Assessment-20 (SVR-20), traducido y adaptado al español en el Grupo de Estudios Avanzados en Violencia de la Universidad de Barcelona. El objetivo de este estudio es evaluar la capacidad del SVR-20 para predecir la reincidencia sexual en una muestra española de delincuentes sexuales. Para ello se ha aplicado el SVR-20 de forma retrospectiva a un grupo de 163 agresores sexuales ya excarcelados. La capacidad discriminativa del instrumento ha sido evaluada a través del modelo de regresión logística. Se obtuvo un porcentaje de clasificaciones correctas de los sujetos no reincidentes del 79,9% y de los sujetos reincidentes del 70,8%. La curva ROC obtenida muestra una buena capacidad discriminativa del SVR-20 con un valor de área bajo la curva (AUC) de 0.83. La principal conclusión de este estudio es que el SVR-20 es un instrumento de utilidad para mejorar los pronósticos de riesgo de violencia sexual, Violent behaviour risk assessment is one of the most relevant research areas in current Psychology of Crime. Various scales for violence risk assessment have recently been developed from research about crime careers and risk factors. One of these instruments is the Sexual Violence Risk Assessment-20 (SVR-20), translated and adapted to Spanish by the Group of Advanced Studies in Violence of the University of Barcelona. The goal of this study is to verify the predictive capacity of the SVR-20 to predict sexual violence recidivism in a Spanish sample of sexual offender inmates. The method used was a retrospective study based in 163 sexual offender files and a 4-year time lag. The data were analysed with the logistic regression technique. Of the sample, 79.9% non-recidivist individuals were correctly classified, and 70.8% recidivist individuals. The ROC curve obtained for the model shows a very good discriminant capacity for the SVR-20, with a 0.83 AUC value. The main conclusion of this study is that the Spanish adaptation of SVR-20 is a good instrument to predict the risk of sexual violence, Este trabajo se ha desarrollado en el marco del Proyecto coordinado de investigación I+D (SEJ2005-09170-C04-01) titulado «Delincuencia violenta: programas de prevención, tratamiento y predicción», gracias a la financiación específica recibida del Centro de Estudios Jurídicos y Formación Especializada del Departamento de Justicia de la Generalitat de Cataluña