Search

El trabajo analiza la capacidad de adaptación a la pandemia de la COVID-19 entre los cursos 19-20 y 20-21 en el caso de los estudios de educación de la FPCEE Blanquerna (Universidad Ramon Llull). La discrepancia de opiniones recogidas en informes, medios y literatura en torno a la respuesta del estamento universitario a la pandemia motivan el trabajo. La finalidad es la de identificar debilidades, fortalezas, amenazas y oportunidades en el caso concreto que se estudia, partiendo del supuesto de que ha habido una buena adaptación. Así, se pretende verificar esta percepción a la par que identificar implicaciones prácticas para la mejora de su proyecto educativo y, si cabe, transferir las conclusiones a otros centros o grados universitarios. Por un lado, se llevan a cabo cuatro grupos de discusión con alumnado y profesorado con un total de 33 participantes siguiendo el análisis DAFO. Por otro lado, se diseña un cuestionario en el que participan un total de 408 estudiantes recogiendo las dimensiones de institución/organización, profesorado, metodología y alumnado. Los resultados muestran cómo la facultad se adaptó rápidamente a la situación con algunos matices en cuanto al mantenimiento de cierta magistralidad y a una mayor carga académica en el alumnado. En relación con el cansancio emocional los resultados confirman esta afectación a pesar de que se mantienen los niveles de motivación por los estudios cursados. Así, se plantean implicaciones prácticas que tienen que ver con incrementar fórmulas evaluativas más formativas, diversificar las metodologías docentes online y mantener en algunas ocasiones el formato virtual al margen de la pandemia., The paper examines the capacity to adapt to the COVID-19 pandemic between 19-20 and 20-21 course in the case of education studies at FPCEE Blanquerna (Ramon Llull University). The divergent opinions collected in reports, media and literature regarding the University response to the pandemic motivate this work. The purpose is to identify the weaknesses, strengths, threats and opportunities in this particular case, based on the assumption that there has been a good adaptation. Thus, the paper verifies this perception as well as identifies practical implications for this educational project and, if possible, for other centers or university degrees. On the one hand, four discussion groups are held, with a total of 33 participants, following the SWOT analysis (Weaknesses, Threats, Strengths and Opportunities). On the other hand, a questionnaire has been designed collecting the dimensions of institution/organization, teaching staff, methodology and students, with a total of 408 students participation. The results show how the Faculty quickly adapted to the situation with some exceptions regarding a certain masterfulness and a greater academic load on the students. In relation to emotional fatigue, the results confirm this impact despite the fact that the levels of motivation for the studies carried out are maintained. Therefore, practical implications are raised related to the increase of formative evaluation formulas, the diversification of online teaching methodologies and sometimes maintaining the virtual format beyond the pandemic.

Over the past few years, the growing use of technology in the classroom has left many teachers feeling overwhelmed by the new imperatives of classroom management. Contemporary educators are faced with the need to devote attention not only to teaching and curricular matters, but also to other areas for which they are often not as well trained, including issues of digital competence and the tasks of resolving technical problems that sometimes arise with electronic devices in the classroom. This drove the school Jesuïtes Bellvitge to draw a distinction between pedagogical and educational aspects on the one hand and technical tasks on the other. The aim is to make possible a greater focus of efforts on the ultimate goals of the teaching and learning process. The teacher acts as the classroom leader when it comes to educational matters, but in every class there is a group of students who play the role of «ICT experts», both taking charge of technical issues in the classroom and offering support to the teacher and their classmates. The objective of this article is to collect data from the participants in this ICT experts programme at Jesuïtes Bellvitge and to describe and assess the experience. The article concludes that this programme has allowed for a broader use of ICT resources in the school, with classes of different grade levels now able to incorporate them regardless of individual teachers’ digital competence. En els darrers anys, l’ús intensiu de les tecnologies a l’escola, ha provocat que el professor de vegades es senti desbordat quan ha d’atendre la gestió de l’aula i no tan sols els aspectes d’ensenyament i aprenentatge curriculars sinó també altres, pels que sovint no està preparat, com són els relacionats amb la competència digital i la resolució de les incidències tècniques que es produeixen amb qualsevol dels dispositius de l’aula. És per això, que a l’escola Jesuïtes Bellvitge s’ha decidit separar els aspectes pedagògics i didàctics dels tècnics per tal de concentrar els esforços en la finalitat última del procés d’ensenyament i aprenentatge. El lideratge pedagògic de la classe el porta el professor però és un grup d’alumnes «ICT experts» el que a cada classe porta el lideratge tecnològic i fan de suport al professor de l’aula i als seus companys. En aquest article es pretén descriure i avaluar l’experiència dels ICT experts de l’escola Jesuïtes Bellvitge segons els seus protagonistes arribant a la conclusió que aquesta experiència, ha fet que l’ús de les TIC a l’aula es pugui estendre homogèniament en els diferents cursos amb independència de la competència digital docent del professor.