Search

La alimentación y los hábitos de vida pueden influir sobre la microbiota produciendo un desequilibrio y resintiendo el sistema inmune. Esto favorece la aparición de enfermedades además de interferir en el estado de ánimo, el comportamiento y la evolución de determinadas patologías neurológicas. Debido a los cambios en el patrón de alimentación de la sociedad actual donde se prioriza la dieta occidental frente a la mediterránea, así como los hábitos de vida se alejan de lo salubre, usar como herramienta la educación poblacional y hacerlo desde edades tempranas favorecerá la adquisición de buenos hábitos. Esto va a permitir que en la edad adulta se encuentren más afianzados e integrados en la vida diaria, repercutiendo en el mantenimiento de un estado óptimo de salud. Por tanto, promocionar la salud en infantes será pieza clave para desarrollar una microbiota saludable a lo largo de los años. Tras diseñar y aplicar un cuestionario inicial dirigido a los alumnos de quinto y sexto de primaria del CEIP La Rosa Camino Viejo, se pudo adaptar la intervención que se quiere llevar a cabo para que sea lo más productiva posible. Con ella se pretende dar a conocer a los alumnos qué es la microbiota y cómo influye la alimentación y otros hábitos sobre ella pudiendo ocasionar enfermedad. Se quiere concienciar a los niños de la importancia de mantener buenos hábitos, que sean capaces de distinguirlos y escogerlos e involucrar a los padres y profesores proporcionándoles la información trabajada durante la intervención. Diet and lifestyle habits can influence the microbiota, producing an imbalance and impairing the immune system. This favors the appearance of diseases as well as interfering with mood, behavior and the evolution of certain neurological pathologies. Due to the changes in the eating pattern of today's society where the Western diet is prioritized over the Mediterranean diet, as well as the lifestyle habits are moving away from the healthy, using population education as a tool and doing it from an early age will favor the acquisition of good habits. This will allow them to become more firmly established and integrated into daily life in adulthood, This will have an impact on the maintenance of an optimal state of health. Therefore, promoting health in infants will be key to developing a healthy microbiota over the years. After designing and applying an initial questionnaire aimed at the fifth and sixth grade students of CEIP La Rosa Camino Viejo, it was possible to adapt the intervention to be carried out in order to make it as productive as possible. The aim of the intervention is to teach the students what the microbiota is and how food and other habits influence it and can cause disease. The aim is to make children aware of the importance of maintaining good habits, to make them able to distinguish and choose them and to involve parents and teachers by providing them with the information worked on during the intervention. L'alimentació i els hàbits de vida poden influir sobre la microbiota produint un desequilibri i ressentint el sistema immune. Això afavoreix l'aparició de malalties a més d'interferir en l'estat d'ànim, el comportament i l'evolució de determinades patologies neurològiques. A causa dels canvis en el patró d'alimentació de la societat actual on es prioritza la dieta occidental enfront de la mediterrània, així com els hàbits de vida s'allunyen del salubre, usar com a eina l'educació poblacional i fer-ho des d'edats primerenques afavorirà l'adquisició de bons hàbits. Això permetrà que en l'edat adulta es trobin més afermats i integrats en la vida diària, repercutint en el manteniment d'un estat òptim de salut. Per tant, promocionar la salut en infants serà peça clau per a desenvolupar una microbiota saludable al llarg dels anys. Després de dissenyar i aplicar un qüestionari inicial dirigit als alumnes de cinquè i sisè de primària del CEIP La Rosa Camí Vell, es va poder adaptar la intervenció que es vol dur a terme perquè sigui tan productiva com sigui possible. Amb ella es pretén donar a conèixer als alumnes què és la microbiota i com influeix l'alimentació i altres hàbits sobre ella podent ocasionar malaltia. Es vol conscienciar als nens de la importància de mantenir bons hàbits, que siguin capaços de distingir-los i triar-los i involucrar als pares i professors proporcionant-los la informació treballada durant la intervenció.

El consum d'aliments ultraprocessats ha incrementat de manera exponencial en les darreres dècades alhora que també ha augmentat la prevalença de malalties cròniques com l'obesitat i el síndrome metabòlic. En estudis epidemiològics s'ha observat que el consum d'aquest tipus de productes podria promoure mitjançant múltiples mecanismes el desenvolupament d'aquestes malalties, convertint-se en un dels seus principals factors de risc. El consumo de alimentos ultraprocessats ha incrementado de manera exponencial en las últimas décadas a la vez que también ha aumentado la prevalencia de enfermedades crónicas como la obesidad y el síndrome metabólico. En estudios epidemiológicos se ha observado que el consumo de este tipo de productos podría promover mediante múltiples mecanismos el desarrollo de estas enfermedades, convirtiéndose en uno de sus principales factores de riesgo. The consumption of ultra-processed foods has increased exponentially in recent decades while the prevalence of chronic diseases such as obesity and metabolic syndrome has also increased. Epidemiological studies have shown that the consumption of this type of products could promote the development of these diseases by multiple mechanisms, becoming development of these diseases, becoming one of their main risk factors.

Introducción. Las lesiones musculares son cambios anormales en la estructura de una parte del cuerpo producida por un daño externo o interno. Este tipo de lesiones son las más comunes entre los deportistas y la estructura muscular contiene el 40% de las proteínas del cuerpo humano, éstas pueden degradarse para obtener energía, otros componentes o porque pierden su funcionalidad cuando se dañan. Objetivo. Evaluar si un aumento en el consumo habitual de proteínas de una persona que padece una lesión muscular puede tener efectos beneficiosos. Metodología. Se realizó una búsqueda bibliográfica en dos bases de datos: PubMed y Scopus. Se incluyeron únicamente ensayos clínicos aleatorizados publicados en los últimos 10 años. De los 91 artículos encontrados, 48 cumplieron los criterios de inclusión. Finalmente, un total de 21 artículos fueron analizados. Resultados. Los sujetos con lesiones musculares derivadas del ejercicio consiguieron acelerar el número de células satélites musculoesqueléticas, reducir los niveles de creatina quinasa, el dolor muscular, los niveles de urea y la concentración de lactato en sangre. Además, obtuvieron una mejora en la composición corporal y un aumento en la fuerza muscular, en la masa musculoesquelética y en la capacidad antioxidante total. Conclusiones. Existe evidencia acerca de una intervención nutricional óptima para el manejo de pacientes con lesiones musculares a partir del séptimo día de lesión y en combinación con ejercicio, ya sea de fuerza y/o resistencia, o aeróbico. Por tanto, es necesario llevar a cabo estudios que se realicen des del primer día de la lesión. Introducció. Les lesions musculars són canvis anormals en l'estructura d'una part del cos produïda per un mal extern o intern. Aquest tipus de lesions són les més comunes entre els esportistes i l'estructura muscular conté el 40% de les proteïnes del cos humà, aquestes poden degradar-se per a obtenir energia, altres components o perquè perden la seva funcionalitat quan es danyen. Objectiu. Avaluar si un augment en el consum habitual de proteïnes d'una persona que pateix una lesió muscular pot tenir efectes beneficiosos. Metodologia. Es va realitzar una cerca bibliogràfica en dues bases de dades: PubMed i Scopus. Es van incloure únicament assajos clínics aleatoritzats publicats en els últims 10 anys. Dels 91 articles trobats, 48 van complir els criteris d'inclusió. Finalment, un total de 21 articles van ser analitzats. Resultats. Els subjectes amb lesions musculars derivades de l'exercici van aconseguir accelerar el nombre de cèl·lules satèl·lits musculoesquelètiques, reduir els nivells de creatina cinasa, el dolor muscular, els nivells d'urea i la concentració de lactat en sang. A més, van obtenir una millora en la composició corporal i un augment en la força muscular, en la massa musculoesquelètica i en la capacitat antioxidant total. Conclusions. Existeix evidència sobre una intervenció nutricional òptima per al maneig de pacients amb lesions musculars a partir del setè dia de lesió i en combinació amb exercici, ja sigui de força i/o resistència, o aeròbic. Per tant, és necessari dur a terme estudis que es realitzin donis del primer dia de la lesió. Introduction. Muscle injuries are abnormal changes in the structure in a part of the body caused by external or internal damage. This type of injuries are the most common among athletes and the muscle structure contains 40% of the proteins of the human body, these can be degraded to obtain energy, other components or because they lose their functionality when they are damaged. Objective. Evaluate whether an increase in the usual protein consumption of a person suffering from a muscle injury can have beneficial effects. Methodology. A bibliographic research was carried out in two databases: PubMed and Scopus. Only randomized clinical trials published in the last 10 years were included. Of the 91 articles founded, 48 accomplished the inclusion criteria. Finally, a total of 21 articles were analysed. Results: participants with exercise-related muscle injuries were able to accelerate the number of musculoskeletal satellite cells, reduce creatine kinase levels, muscle pain, urea levels, and blood lactate concentration. In addition, they obtained an improvement in their body composition and an increase in their muscle strength, their musculoskeletal mass and their total antioxidant capacity. Conclusions. There is evidence about an optimal nutritional intervention for the management of patients with muscle injuries from the seventh day of injury and in combination with exercise, whether strength and/or resistance, or aerobic. Therefore, it is necessary to carry out studies which are started from the first day of the injury.

El trastorn depressiu és una malaltia psiquiàtrica de gran prevalença, s'estima que a escala mundial qüasi 300 milions de persones pateixen depressió, és a dir un 4,4% de la població del nostre planeta. El tractament farmacològic i psiconductual ha estat desde fa molts anys l'abordatge tradicional. Altra àrea de tractament i objecte d'aquest treball té a veure amb la relació entre la microbiota intestinal i el comportament de l'individu en relació als desordres mentals i concretament amb la depressió. La microbiota intestinal es definida com el conjunt o comunitat de microorganismes vius que estan presents en forma d'ecosistema divers en el tub digestiu. Actualment, existeix suficient evidència per afirmar que les funciones del tub digestiu no es limiten únicament a la pròpia estructura sinó que la microbiota intestinal funciona com un òrgan més, perfectament integrat i potenciador de l’homeostasi de l'individu. L'ús de suplementació amb probiòtics es contempla com una de les eines més importants per modificar la composició de la microbiota i influir en l'anomenat eix intestí-cervell, sistema de comunicació que inclou el sistema nerviós central, el sistema nerviós autònom, el sistema nerviós entèric i l'eix hipotalàmic pituïtari adrenal. Les senyals provinents del sistema digestiu es transmeten a través de les vies entèriques, espinals i vagals cap al cervell i igualment a la inversa. Amb l'objectiu de conèixer el grau d'evidència actual en el camp de l'ús de probiòtics en el tractament de la depressió, es realitza l'actual revisió bibliogràfica amb la cerca d'estudis clínics aleatorizats que avaluin entre algún dels seus objectius la millora dels simptomes depressius amb una intervenció probiòtica controlada. El trastorno depresivo es una enfermedad psiquiátrica de gran prevalencia, se estima que a escala mundial qüasi 300 millones de personas sufren depresión, es decir un 4,4% de la población de nuestro planeta. El tratamiento farmacológico y psiconductual ha sido desde hace muchos años el abordaje tradicional. Otra área de tratamiento y objeto de este trabajo tiene que ver con la relación entre la microbiota intestinal y el comportamiento del individuo en relación a los desórdenes mentales y concretamente con la depresión. La microbiota intestinal se definida como el conjunto o comunidad de microorganismos vivos que están presentes en forma de ecosistema diverso en el tubo digestivo. Actualmente, existe suficiente evidencia para afirmar que las funcionas del tubo digestivo no se limitan únicamente a la propia estructura sino que la microbiota intestinal funciona como un órgano más, perfectamente integrado y potenciador del homeostasi del individuo. El uso de suplementación con probióticos se contempla como una de las herramientas más importantes para modificar la composición de la microbiota e influir en el llamado eje intestino-cerebro, sistema de comunicación que incluye el sistema nervioso central, el sistema nervioso autónomo, el sistema nervioso entérico y el eje hipotalámico pituitario adrenal. Las señales provenientes del sistema digestivo se transmiten a través de las vías entéricas, espinales y vagales hacia el cerebro e igualmente a la inversa. Con el objetivo de conocer el grado de evidencia actual en el campo del uso de probióticos en el tratamiento de la depresión, se realiza la actual revisión bibliográfica con la busca de estudios clínicos aleatorizados que evaluen entre algún de sus objetivos la mejora de los síntomas depresivos con una intervención probiótica controlada. Depressive disorders are prevalent psychiatric disorders, with an estimated 300 million people worldwide suffering depression, 4.4% of our planet's population. Pharmacological and psychobehavioral treatment has been the traditional approach for many years.Another area of treatment and target of this review is to know the relationship between the gut microbiota and the behavior of the host, mental disorders and specifically in depression. The gut microbiota is defined as a community of living microorganisms that are present as a diverse ecosystem in the digestive tract. At present, there is sufficient evidence to suggest that the functions of the digestive system are not limited to the structure itself, the gut microbiota functions as another organ, perfectly integrated and enhancing the homeostasis of the host. The use of probiotic supplementation is considered one of the most important tools for modifying the composition of the microbiota and influencing in the so called gut-brain axis, a system that includes the central nervous system, the autonomic nervous system, the enteric nervous system and adrenal pituitary hypothalamic axis. Signals from the gut system are transmitted through the enteric, spinal, and vagal pathways to the brain and vice versa. To investigate of evidence of the use of probiotics in the treatment of depression, the current bibliographic review is carried out with the search for randomized clinical studies that evaluate the improvement of depressive symptoms with a controlled probiotic intervention. Although the results differ from one study to another, we find that most of them show an improvement in the scales for measuring depressive symptoms. Further studies are needed to deepen the knowledge of the potential beneficial effect of probiotics on an individual's health.

El uso de sustancias ergogénicas en la práctica de deportes de resistencia es una práctica ampliamente extendida. Los complementos alimenticios derivados de la remolacha se contemplan como ayuda ergogénica en este tipo de actividad deportiva, por su alto contenido en nitratos. Los nitratos se metabolizan en óxido nítrico, que actúa sobre el nucleótido guanosin monofosfato y mejora el rendimiento deportivo aumentando la vasodilatación y favoreciendo la contracción muscular. El objetivo de esta revisión bibliográfica es revisar la evidencia científica en cuanto al efecto ergogénico de los complementos alimenticios derivados de la remolacha sobre e rendimiento en deportes de resistencia, además de concretar sobre qué parámetros fisiológicos específicos se presentan mayores mejoras y a través de qué dosis aplicada se observan estas mejoras. Se realizó una búsqueda a través de palabras clave en las bases de datos electrónicas PubMed, Google Scholar, Scielo, y CINAHL de los ensayos clínicos publicados entre 2012 y 2022, de la que se seleccionaron finalmente 7 artículos. Los resultados obtenidos no permitieron la extracción de evidencias con la suficiente potencia estadística como para la realización de conclusiones concretas. Siendo la única correlación posible la mejora de resultados en esfuerzos de fuerza resistencia cuando se consumió zumo de remolacha en una dosis única entre dos y tres horas antes del esfuerzo. Son necesarios futuros estudios que puedan confirmar esta posible correlación. The use of ergogenic substances in the practice of endurance sports is a very common practice. Beet-derived food supplements are considered an ergogenic aid in this type of sports activity, due to their high nitrate content. Nitrates are metabolized into nitric oxide, which acts on the nucleotide guanosine monophosphate and improves sports performance by increasing vasodilation and favoring muscle contraction. The objective of this bibliographic review is to review the scientific evidence regarding the ergogenic effect of food supplements derived from beetroot on performance in endurance sports, in addition to specify which physiological parameters show greater improvements specifically and through which dose applied these improvements are observed. A key search was performed in the electronic databases PubMed, Google Scholar, Scielo, and CINAHL of clinical trials published between 2012 and 2022, from which 7 articles were finally selected. The results obtained did not allow the extraction of evidence with sufficient statistical power to draw specific conclusions. The only possible connection being the improvement of results in resistance strength efforts when beet juice was consumed in a single dose between two and three hours before the effort. Future studies are needed to confirm this possible connection. L'ús de substàncies ergogèniques en la pràctica d'esports de resistència és una pràctica àmpliament estesa. Els complements alimentosos derivats de la remolatxa es contemplen com a ajuda ergogènica en aquesta mena d'activitat esportiva, pel seu alt contingut en nitrats. Els nitrats es metabolizan en òxid nítric, que actua sobre el nucleòtid guanosin monofosfato i millora el rendiment esportiu augmentant la vasodilatació i afavorint la contracció muscular. L'objectiu d'aquesta revisió bibliogràfica és revisar l'evidència científica quant a l'efecte ergogènic dels complements alimentosos derivats de la remolatxa sobre e rendiment en esports de resistència, a més de concretar sobre quins paràmetres fisiològics específics es presenten majors millores i a través de quina dosi aplicada s'observen aquestes millores. Es va realitzar una cerca a través de paraules clau en les bases de dades electròniques PubMed, Google Scholar, Scielo, i CINAHL dels assajos clínics publicats entre 2012 i 2022, de la qual es van seleccionar finalment 7 articles. Els resultats obtinguts no van permetre l'extracció d'evidències amb la suficient potència estadística com per a la realització de conclusions concretes. Sent l'única correlació possible la millora de resultats en esforços de força resistència quan es va consumir suc de remolatxa en una dosi única entre dues i tres hores abans de l'esforç. Són necessaris futurs estudis que puguin confirmar aquesta possible correlació.

Esta revisión bibliográfica se ha centrado en la evaluación de la posibilidad de la influencia de la microbiota como estimulante de la inmunología local y la influencia sobre el desarrollo de afecciones respiratorias, como la bronquiolitis, bronquitis, asma y alergia. La tos es uno de los motivos de consulta más frecuentes en atención primaria de pediatría hasta los siete u ocho años de edad. Se realizó una revisión de estudios científicos y revisiones sistemáticas en español e inglés, sobre la incidencia, epidemiología y fisiopatología de los cuadros respiratorios que cursan con hiperreactividad bronquial y síndromes asmáticos en niños, y se relacionó con la composición de la microbiota intestinal y respiratoria, así como la influencia de la variación de ésta sobre la incidencia y la fisiopatología de estos procesos. Buscado también evidencias sobre la eficacia de la administración de determinadas cepas de probióticos y el consumo de alimentos fermentados, para conseguir la variación de la microbiota deseada. La microbiota intestinal, la microbiota respiratoria, el sistema inmune, los patógenos y alérgenos se encuentran en constante interacción, constituyendo un ecosistema que va a determinar en gran medida la patogenia e incidencia de procesos respiratorios mediados por virus y alérgenos. Tanto los probióticos como ciertos alimentos fermentados serían fuente de microorganismos seguros y de identidad conocida, con amplios beneficios locales (a nivel intestinal) y sistémicos, con capacidad para influir en la composición de la microbiota intestinal, y esta a su vez en la respiratoria. Ejerciendo una modulación de la respuesta exagerada de las mucosas. Aquesta revisió bibliogràfica s'ha centrat en l'avaluació de la possibilitat de la influència de la microbiota com a estimulant de la immunologia local i la influència sobre el desenvolupament d'afeccions respiratòries, com la bronquiolitis, bronquitis, asma i al·lèrgia. La tos és un dels motius de consulta més freqüents en atenció primària de pediatria fins als set o vuit anys d'edat. Es va realitzar una revisió d'estudis científics i revisions sistemàtiques en espanyol i anglès, sobre la incidència, epidemiologia i fisiopatologia dels quadres respiratoris que cursen amb hiperreactividad bronquial i síndromes asmàtiques en nens, i es va relacionar amb la composició de la microbiota intestinal i respiratòria, així com la influència de la variació d'aquesta sobre la incidència i la fisiopatologia d'aquests processos. Buscat també evidències sobre l'eficàcia de l'administració de determinats ceps de probiòtics i el consum d'aliments fermentats, per a aconseguir la variació de la microbiota desitjada. La microbiota intestinal, la microbiota respiratòria, el sistema immune, els patògens i al·lergògens es troben en constant interacció, constituint un ecosistema que determinarà en gran manera la patogènia i incidència de processos respiratoris mediats per virus i al·lergògens. Tant els probiòtics com uns certs aliments fermentats serien font de microorganismes segurs i d'identitat coneguda, amb amplis beneficis locals (a nivell intestinal) i sistèmics, amb capacitat per a influir en la composició de la microbiota intestinal, i aquesta al seu torn en la respiratòria. Exercint una modulació de la resposta exagerada de les mucoses. This bibliographic study focuses on assessing the possibility of the influence of microbiota as an stimulant of local immunity and the influence on the development of respiratory diseases, such as bronchiolitis, bronchitis, asthma and allergy. Cough is one of the most frequent causes for consultation in family practice and primary care for children up to eight years old. We carried out a review of scientific studies and sistematic reviews on English and Spanish, about the impact, epidemiology and pathophysiology of respiratory cases which course includes bronchial hyperreactivity and asthmatic syndromes in children, and we related it with the composition of the gut and respiratory tract microbiótica, as well as with the impact of its variation on the influence and the pathophysiology of these processes. Searching also for the administration of certain probiotics and the consumption of fermented foods, in order to obtain the variation of the desired microbiota. The gut and respiratory microbiome, the sistema inmune, the pathogenic agents and allergens interact constantly, constituting an ecosystem that will determine mostly the pathogenesis and the impact of respiratory processes mediated by viruses and allergens. Both the probiotics and certain fermented foods would be a source of safe microorganisms of known identity, with local large benefits (at intestinal level) y systemic, with the ability of influencing on the gut microbiome, and this, in turn, on the lung microbiome. Exerciting a modulation of the excesive answer of the mucous.

La pandèmia provocada per la COVID-19 i les mesures restrictives per a prevenirne la seva propagació han estat factors precipitants de l'augment dels trastorns de conducta alimentària (en endavant TCA) especialment en la població adolescent (1), així com també en pacients que prèviament ja patien aquest tipus de trastorn. Els TCA són un trastorn mental caracteritzats per l'existència d'una relació alterada del comportament i dels sentiments respecte a l'alimentació, inclosa l'alteració de l'absorció dels aliments segons el Manual Diagnòstic i Estadístic dels trastorns mentals (DSM-V) (2) amb la conseqüent afectació tant a nivell de salut física com psicològica. Aquests trastorns prenen més rellevància en l'etapa de l'adolescència, un grup especialment influenciable pels canvis biològics i físics que pateixen que els converteix en un dels grups més vulnerables per se, i especialment en aquest moment de la història (pandèmia deguda a la COVID-19) on impera l'aïllament social, l'augment de l'ús de les xarxes socials, el cànons de bellesa i la cultura per la imatge, juntament amb la necessitat d'adquirir hàbits saludables en quant a l'alimentació i la forma física. La situació extraordinària deguda a la pandèmia i pensant en una possible aparició d'una situació semblant en un futur ens porta a la necessitat de crear un programa de prevenció i detecció dels TCA en adolescents de 3r i 4t d'ESO (Educació Secundària Obligatòria) en centres d'educació secundària donant, per una banda, eines al personal educatiu i per altra banda, promovent habilitats personals per a una autoestima saludable, fomentant hàbits saludables i vetllant per a un accés segur a les xarxes socials als adolescents de 3r i 4t d'ESO. La pandemia provocada por la COVID-19 y las medidas restrictivas para prevenirne su propagación han sido factores precipitants del aumento de los trastornos de conducta alimentaria (en lo sucesivo TCA) especialmente en la población adolescente (1), así como también en pacientes que previamente ya sufrían este tipo de trastorno. Los TCA son un trastorno mental caracterizados por la existencia de una relación alterada del comportamiento y de los sentimientos respecto a la alimentación, incluida la alteración de la absorción de los alimentos según el Manual Diagnóstico y Estadístico de los trastornos mentales (DSM-V) (2) con la consecuente afectación tanto a nivel de salud física como psicológica. Estos trastornos toman más relevancia en la etapa de la adolescencia, un grupo especialmente influenciable por los cambios biológicos y físicos que sufren que los convierte en uno de los grupos más vulnerables per se, y especialmente en este momento de la historia (pandemia debida a la COVID-19) donde impera el aislamiento social, el aumento del uso de las redes sociales, el cánones de belleza y la cultura por la imagen, junto con la necesidad de adquirir hábitos saludables en en cuanto a la alimentación y la forma física. La situación extraordinaria debida a la pandemia y pensando en una posible aparición de una situación parecida en un futuro nos lleva a la necesidad de crear un programa de prevención y detección de los TCA en adolescentes de 3.º y 4.º de ESO (Educación Secundaria Obligatoria) en centros de educación secundaria donante, por un lado, herramientas al personal educativo y por otro lado, promoviendo habilidades personales para una autoestima saludable, fomentando hábitos saludables y velando para un acceso seguro en las redes sociales a los adolescentes de 3.º y 4.º de ESO. The pandemic caused by COVID-19 and the restrictive measures to prevent its spread have been precipitating factors in the increase of eating disorders (hereinafter referred to as ED), especially in the adolescent population (1), as well as in patients who previously suffered from this type of disorder. eating disorders (hereinafter referred to as ED), especially in the adolescent population (1), as well as in patients who previously suffered from this type of disorder. ED is a mental disorder characterized by the existence of an altered relationship of behavior and feelings about food, including altered absorption of food according to the Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders (DSM-V) (2) with the consequent affectation at both the physical and psychological health level. These disorders become more relevant in the adolescent stage, a group especially influenced by the biological and physical changes they undergo, which makes them one of the most vulnerable groups per se, and especially at this time in history (pandemic due to COVID-19) where social isolation, increased use of social networks, the canons of beauty and the culture of image, together with the need to acquire healthy habits in terms of food and physical fitness, prevail. The extraordinary situation due to the pandemic and thinking about a possible appearance of a similar situation in the future leads us to the need to create a program for the prevention and detection of ED in adolescents of 3rd and 4th ESO (Compulsory Secondary Education) in secondary schools by providing, on the one hand, tools to the educational staff and on the other hand, promoting personal skills for a healthy self-esteem, promoting healthy habits and ensuring a safe access to social networks for adolescents in 3rd and 4th ESO (Compulsory Secondary Education).

La calidad y la cantidad del sueño está estrechamente relacionada con la salud general y la calidad de vida. Por otro lado, las dietas insalubres de la sociedad actual se encuentran entre uno de los principales factores de riesgo de la salud para las enfermedades no transmisibles. Diversos estudios han demostrado cierta asociación entre la función cerebral y la nutrición y por ello, la dieta podría ser una nueva diana para intentar mejorar el sueño. Esta revisión bibliográfica se plantea con el objetivo de explorar la posible asociación entre la dieta y la calidad del sueño en personas adultas. Métodos. Revisión sistemática de la literatura usando Pubmed, EbscoHOST y ScienceDirect para examinar estudios que traten sobre la calidad del sueño como variable dependiente y su relación con la dieta como variable independiente publicados en los últimos 5 años. Resultados. Los resultados muestran que una dieta saludable y variada mejora la calidad y la duración del sueño. Las ingestas elevadas tanto en cantidad como en densidad energética empeoran la calidad del sueño. Los carbohidratos, los azúcares simples, las grasas saturadas y la baja ingesta de vitaminas y minerales empeoran la calidad del sueño mientras que los carbohidratos integrales, las proteínas y los ácidos grasos omega 3 la mejoran. Una dieta con alto componente inflamatorio empeora la calidad del sueño. Conclusiones. Una dieta saludable y variada rica en fibra, fruta, verduras, carbohidratos complejos y proteínas y bajas en grasas saturadas se asocia a una mejor calidad del sueño. Por tanto, es una perspectiva prometedora promover cambios en la dieta para mejorar el ciclo sueño-vigilia de la población general. Se detectan posibles nuevas vías de investigación en relación con el potencial inflamatorio de la dieta, la microbiota intestinal y su relación con el sueño. The quality and quantity of sleep is closely related to general health and quality of life. On the other hand, unhealthy diets in today's society are among one of the main health risk factors for non-communicable diseases. Various studies have shown a certain association between brain function and nutrition and therefore, diet could be a new target to try to improve sleep. This literature review is proposed with the aim of exploring the possible association between diet and sleep quality in adults. Methods Systematic review of the literature using Pubmed, EbscoHOST and ScienceDirect to examine studies dealing with sleep quality as a dependent variable and its relationship with diet as an independent variable published in the last 5 years. Results. The results show that a healthy and varied diet improves the quality and duration of sleep. High intakes both in quantity and energy density worsen the quality of sleep. Carbohydrates, simple sugars, saturated fats, and low vitamin and mineral intake worsen sleep quality while whole carbohydrates, protein, and omega-3 fatty acids improve it. A diet with a high inflammatory component worsens the quality of sleep. Conclusions. A healthy and varied diet rich in fibre, fruit, vegetables, complex carbohydrates and protein and low in saturated fat is associated with a better quality of sleep. Therefore, it is a promising prospect to promote dietary changes to improve the sleep-wake cycle of the general population. Possible new lines of research are detected in relation to the inflammatory potential of the diet, the intestinal microbiota and its relationship with sleep. La qualitat i la quantitat del somni està estretament relacionada amb la salut general i la qualitat de vida. D'altra banda, les dietes insalubres de la societat actual es troben entre un dels principals factors de risc de la salut per a les malalties no transmissibles. Diversos estudis han demostrat una certa associació entre la funció cerebral i la nutrició i per això, la dieta podria ser una nova diana per a intentar millorar el somni. Aquesta revisió bibliogràfica es planteja amb l'objectiu d'explorar la possible associació entre la dieta i la qualitat del somni en persones adultes. Mètodes. Revisió sistemàtica de la literatura usant Pubmed, EbscoHOST i ScienceDirect per a examinar estudis que tractin sobre la qualitat del somni com a variable dependent i la seva relació amb la dieta com a variable independent publicats en els últims 5 anys. Resultats. Els resultats mostren que una dieta saludable i variada millora la qualitat i la durada del somni. Les ingestes elevades tant en quantitat com en densitat energètica empitjoren la qualitat del somni. Els carbohidrats, els sucres simples, els greixos saturats i la baixa ingesta de vitamines i minerals empitjoren la qualitat del somni mentre que els carbohidrats integrals, les proteïnes i els àcids grassos omega 3 la milloren. Una dieta amb alt component inflamatori empitjora la qualitat del somni. Conclusions. Una dieta saludable i variada rica en fibra, fruita, verdures, carbohidrats complexos i proteïnes i baixes en greixos saturats s'associa a una millor qualitat del somni. Per tant, és una perspectiva prometedora promoure canvis en la dieta per a millorar el cicle somio-vigília de la població general. Es detecten possibles noves vies de recerca en relació amb el potencial inflamatori de la dieta, la microbiota intestinal i la seva relació amb el somni.

El consumo de bebidas energéticas o energizantes ha alcanzado una gran extensión a nivel mundial, especialmente entre adolescentes y niños, lo que constituye una auténtica problemática en materia de salud pública, por lo que organismos internacionales de renombre como la Organización Mundial de la Salud o la Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición han desarrollado diversas investigaciones al respecto. Estas bebidas energéticas se caracterizan por poseer una composición similar de ingredientes (i.e., cafeína, guaraná, taurina, aminoácidos, glucuronolactona y otros azúcares, ginseng, vitaminas del grupo B y extractos herbales entre otros), si bien pueden diferir enormemente en cuanto a dosis y cantidades de cada componente ya que no existe una regulación uniforme sobre la composición, venta, promoción y distribución de éstas. El consumo de estas bebidas se ha asociado a beneficios como, incremento de la energía disponible, mejora del rendimiento físico o un retraso en la aparición de la fatiga y el sueño, aunque es importante reseñar que actualmente no hay un criterio uniforme en cuanto a los efectos asociados a su consumo, existiendo gran controversia al respecto, con estudios que encuentran beneficioso su consumo y otros que lo contraindican o limitan. En esta revisión bibliográfica se ha constatado que su consumo genera mejoras en el rendimiento físico deportivo de niños y adolescentes (mayor altura de salto y mayor fuerza isométrica manual), sin embargo, se deben tener presentes y seguir estudiando sus efectos secundarios, especialmente, por su influencia negativa sobre el sueño y las alteraciones cardiovasculares y metabólicas que desencadenan. The consumption of energy drinks has reached a great extent worldwide, especially among adolescents and children, which constitutes a real problem in terms of public health, for which renowned international organizations such as the World Health Organization or the Spanish Agency for Food Safety and Nutrition have developed various investigations in this regard. These energy drinks are characterized by having a similar composition of ingredients (i.e., caffeine, guarana, taurine, amino acids, glucuronolactone and other sugars, ginseng, group B vitamins and herbal extracts among others), although they can differ greatly in terms of dosage and amounts of each component since there is no uniform regulation on the composition, sale, promotion and distribution of these. The consumption of these drinks has been associated with benefits such as an increase in available energy, improvement in physical performance or a delay in the onset of fatigue and sleep, although it is important to point out that there is currently no uniform criterion regarding the effects associated with its consumption, with great controversy in this regard, with studies that find its consumption beneficial and others that contraindicate or limit it. In this literature review it has been found that its consumption generates improvements in the physical sports performance of children and adolescents (greater jump height and greater manual isometric strength), however, its side effects should be kept in mind and continue to be studied, especially for their negative influence on sleep and the cardiovascular and metabolic alterations they trigger. El consum de begudes energètiques o energizants ha aconseguit una gran extensió a nivell mundial, especialment entre adolescents i nens, la qual cosa constitueix una autèntica problemàtica en matèria de salut pública, per la qual cosa organismes internacionals de renom com l'Organització Mundial de la Salut o l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició han desenvolupat diverses recerques sobre aquest tema. Aquestes begudes energètiques es caracteritzen per posseir una composició similar d'ingredients (i.e., cafeïna, guaranà, taurina, aminoàcids, glucuronolactona i altres sucres, ginseng, vitamines del grup B i extractes cereals entre altres), si bé poden diferir enormement quant a dosis i quantitats de cada component ja que no existeix una regulació uniforme sobre la composició, venda, promoció i distribució d'aquestes. El consum d'aquestes begudes s'ha associat a beneficis com, increment de l'energia disponible, millora del rendiment físic o un retard en l'aparició de la fatiga i el somni, encara que és important ressenyar que actualment no hi ha un criteri uniforme quant als efectes associats al seu consum, existint gran controvèrsia sobre aquest tema, amb estudis que troben beneficiós el seu consum i altres que el contraindiquen o limiten. En aquesta revisió bibliogràfica s'ha constatat que el seu consum genera millores en el rendiment físic esportiu de nens i adolescents (major altura de salt i major força isomètrica manual), no obstant això, s'han de tenir presents i continuar estudiant els seus efectes secundaris, especialment, per la seva influència negativa sobre el somni i les alteracions cardiovasculars i metabòliques que desencadenen.

Los estudios demuestran que las proteínas de los alimentos pueden ser reservorio natural de elementos con actividad biológica llamados «críptidos», secuencias cortas de aminoácidos qué permanecen ocultas e inactivas en las proteínas hasta que son liberadas con la digestión de los alimentos y se vuelven fragmentos biológicamente activos. Una vez absorbidos realizan diferentes funciones en el organismo incluyendo bioactividades como la antihipertensiva, antioxidante, antimicrobiana, opioide, antitrombótica, hipocolesterolémica, hipoglucemiante, de unión a minerales, entre otras. Su interés está entonces relacionado con los beneficios para la salud humana y posibles aplicaciones en campo terapéutico, en alimentos funcionales o en la conservación de alimentos. El objetivo de esta revisión es explorar el estado actual de conocimientos sobre críptidos de los alimentos en la literatura del último decenio con énfasis en su distribución, función, tipos de estudio y la relación estructura-actividad. De acuerdo con esta revisión los resultados indican que los críptidos son bastantes ubiquitarios con presencia en matrices alimentarias tanto vegetales como animales. Entre los alimentos, la leche resulta ser especialmente rica de críptidos con diferentes actividades sobre todo del tipo antihipertensivo. Limitadamente a esta revisión, los estudios in vitro son la estrategia de estudio más empleada para determinar su efectividad, siendo escasos los estudios in vivo e in sílico y ausentes los estudios clínicos. La abundancia de los crípticos en las matrices alimentarias y el increíble número de bioactividades, más allá de las especificas funcionalidades, deja abierto por aclarar o especular sobre la importante cuestión biológica que está debajo de esta estrategia de la naturaleza. Studies show that food proteins can be a natural reservoir of elements with biological activity called «cryptides», short sequences of amino acids that remain hidden and inactive in proteins until they are released with digestion and become biologically active fragments. Once absorbed, they perform different functions in the body including bioactivities such as antihypertensive, antioxidant, antimicrobial, opioid, antithrombotic, hypocholesterolemic, hypoglycemic, binding to minerals, among others. The interest in its study is due to the benefits for human health and possible applications in the therapeutic field, in functional foods or in food preservation. The objective of this review is to explore the current state of knowledge on food cryptides in the literature of the last decade. To know their distribution, functions, study models used in the investigations and information about the structure-activity relationship. According to this review, the results show that cryptides are quite ubiquitous elements with a surprising presence in different food matrices, both plant and animal origin. Among foods, milk turns out to be a particularly rich source of cryptides with different activities, especially of the antihypertensive type. Limited to this review, in vitro studies are the most used strategy to determine the functionality of cryptides, in vivo and in sílico studies are scarce and clinical studies absent. The abundance of cryptides in food matrices and the incredible number of bioactivities found, beyond the specific functionalities, leaves open to clarify or speculate on the important biological question underlying this strategy of nature. Els estudis demostren que les proteïnes dels aliments poden ser reserva natural d'elements amb activitat biològica anomenats «críptidos», seqüències curtes d'aminoàcids què romanen ocultes i inactives en les proteïnes fins que són alliberades amb la digestió dels aliments i es tornen fragments biològicament actius. Una vegada absorbits realitzen diferents funcions en l'organisme incloent bioactividades com l'antihipertensiva, antioxidant, antimicrobiana, opioide, antitrombòtica, hipocolesterolémica, hipoglucemiante, d'unió a minerals, entre altres. El seu interès està llavors relacionat amb els beneficis per a la salut humana i possibles aplicacions en camp terapèutic, en aliments funcionals o en la conservació d'aliments. L'objectiu d'aquesta revisió és explorar l'estat actual de coneixements sobre críptics dels aliments en la literatura de l'últim decenni amb èmfasi en la seva distribució, funció, tipus d'estudi i la relació estructura-activitat. D'acord amb aquesta revisió els resultats indiquen que els críptics són bastants ubiqüitaris amb presència en matrius alimentàries tant vegetals com animals. Entre els aliments, la llet resulta ser especialment rica de críptics amb diferents activitats sobretot del tipus antihipertensiu. Limitadament, a aquesta revisió, els estudis in vitro són l'estratègia d'estudi més emprada per a determinar la seva efectivitat, sent escassos els estudis in vivo i in sílico i absents els estudis clínics. L'abundància dels críptics en les matrius alimentàries i l'increïble número de bioactividades, més enllà de les específiques funcionalitats, deixa obert per aclarir o especular sobre la important qüestió biològica que està sota aquesta estratègia de la naturalesa.

Los análogos cárnicos se consideran una alternativa frente al consumo de carne, pero presentan inconvenientes como que el aporte nutricional es escaso pues las proteínas vegetales son consideradas inadecuadas nutricionalmente al ser deficientes en aminoácidos esenciales o la presencia de antinutrientes. El proceso fermentativo parece ser una alternativa al proporcionar una mejora de los atributos sensoriales y nutricionales. En relación con las características sensoriales se evaluó la textura, color, sabor y aceptación global. Los resultados mostraron que el proceso de fermentación produce una tendencia decreciente en la dureza y masticabilidad y un aumento de la elasticidad y cohesión, así como una disminución de la luminosidad y tonos amarillos, aumentándose el enrojecimiento de las muestras. Se produjo una mejora del sabor general al disminuir el sabor a hierba o frijol, aunque algunas muestras se percibieron con un ligero rechazo. Respecto a las características nutricionales se evaluó el contenido de aminoácidos, proteínas, fibra, grasa saturada, vitaminas, antinutrientes y fenoles. Los resultados mostraron una mejora del contenido de aminoácidos, vitaminas y fenoles, a diferencia del contenido en fibra cuyos resultados no fueron significativos. El contenido en grasa saturada se redujo, así como el contenido de antinutrientes producido por la actividad fitasa de las cepas elegidas. Los resultados muestran una tendencia decreciente de enfermedades prevalentes cardiovasculares o colesterol pudiendo ayudar a cumplir determinados ODS, pero son necesarios estudios futuros para optimizar las condiciones de fermentación y las cepas utilizadas. Els anàlegs carnis es consideren una alternativa enfront del consum de carn, però presenten inconvenients com que l'aportació nutricional és escàs perquè les proteïnes vegetals són considerades inadequades nutricionalment en ser deficients en aminoàcids essencials o la presència d'antinutrients. El procés fermentatiu sembla ser una alternativa en proporcionar una millora dels atributs sensorials i nutricionals. En relació amb les característiques sensorials es va avaluar la textura, color, sabor i acceptació global. Els resultats van mostrar que el procés de fermentació produeix una tendència decreixent en la duresa i masticabilitat i un augment de l'elasticitat i cohesió, així com una disminució de la lluminositat i tons grocs, augmentant-se l'enrogiment de les mostres. Es va produir una millora del sabor general en disminuir el sabor d'herba o frèjol, encara que algunes mostres es van percebre amb un lleuger rebuig. Respecte a les característiques nutricionals es va avaluar el contingut d'aminoàcids, proteïnes, fibra, greix saturat, vitamines, antinutrients i fenols. Els resultats van mostrar una millora del contingut d'aminoàcids, vitamines i fenols, a diferència del contingut en fibra els resultats de la qual no van ser significatius. El contingut en greix saturat es va reduir, així com el contingut d'antinutrients produït per l'activitat fitasa dels ceps triats. Els resultats mostren una tendència decreixent de malalties prevalents cardiovasculars o colesterol podent ajudar a complir determinats ODS, però són necessaris estudis futurs per a optimitzar les condicions de fermentació i els ceps utilitzats. Meat analogues are considered an alternative to meat consumption, but have disadvantages such as low nutritional intake, since vegetable proteins are considered nutritionally inadequate because they are deficient in essential amino acids or because of the presence of antinutrients. The fermentation process seems to be an alternative as it provides an improvement in sensory and nutritional attributes. In relation to sensory characteristics, texture, color, flavor and overall acceptance were evaluated. The results showed that the fermentation process produces a decreasing trend in hardness and chewiness and an increase in elasticity and cohesion, as well as a decrease in brightness and yellow tones, increasing the redness of the samples. There was an improvement in the There was an improvement in the general flavor by decreasing the grassy or bean taste, although some samples were perceived with a slight rejection. With respect to nutritional characteristics, the content of amino acids, proteins, fiber, saturated fat, vitamins, anti-nutrients and phenols was evaluated. The results showed an improvement in the amino acid, vitamin and phenol content, but not in the fiber content, the results were not significant. The saturated fat content was reduced, as well as the content of antinutrients produced by the phytase activity of the chosen strains. The results show a decreasing trend The results show a decreasing trend of prevalent cardiovascular diseases or cholesterol and may help to meet certain SDGs, but future studies are needed to optimize the fermentation conditions and the strains used.

La obesidad en adolescentes es un problema nutricional de salud que en los últimos años ha incrementado, siendo un factor de riesgo para el desarrollo de la resistencia a la insulina que afecta el riesgo de contraer otras enfermedades como el Síndrome Metabólico y la diabetes mellitus tipo 2. El objetivo de esta revisión bibliográfica es diseñar un patrón dietético en una población de adolescentes con sobrepeso asociado a la resistencia a la insulina y comprobar si la práctica de ejercicio físico junto con una alimentación ayuda a prevenir la resistencia a la insulina. Metodología, se ha realizado una búsqueda de estudios científicos publicados entre los años 2012-2022, ambos inclusive, mediante diferentes bases de datos para poder responder a las preguntas investigables planteadas. En la revisión se incluyen un total de 18 artículos. Resultados: los resultados obtenidos evidencian que los adolescentes con obesidad presentan resistencia a la insulina y una mayor deposición de grasa ectópica con un aumento de las variables bioquímicas. La combinación de una adecuada alimentación junto con la práctica de actividad física desempeña un papel fundamental en la prevención de la obesidad debido a una mejora en las variables antropométricas y bioquímicas. Conclusión: los artículos revisados muestran los efectos positivos de realizar ejercicio físico combinado con el seguimiento de una dieta equilibrada, similar al patrón mediterráneo, con bajo consumo de carbohidratos y grasas, para mejorar la resistencia a la insulina en los adolescentes con obesidad y, por tanto, su estado de salud a largo plazo. L'obesitat en adolescents és un problema nutricional de salut que en els últims anys ha incrementat, sent un factor de risc per al desenvolupament de la resistència a la insulina que afecta el risc de contreure altres malalties com la Síndrome Metabòlica i la diabetis mellitus tipus 2. L'objectiu d'aquesta revisió bibliogràfica és dissenyar un patró dietètic en una població d'adolescents amb sobrepès associat a la resistència a la insulina i comprovar si la pràctica d'exercici físic juntament amb una alimentació ajuda a prevenir la resistència a la insulina. Metodologia, s'ha realitzat una cerca d'estudis científics publicats entre els anys 2012-2022, tots dos inclusivament, mitjançant diferents bases de dades per a poder respondre a les preguntes investigables plantejades. En la revisió s'inclouen un total de 18 articles. Resultats: els resultats obtinguts evidencien que els adolescents amb obesitat presenten resistència a la insulina i una major deposició de greix ectòpic amb un augment de les variables bioquímiques. La combinació d'una adequada alimentació juntament amb la pràctica d'activitat física exerceix un paper fonamental en la prevenció de l'obesitat a causa d'una millora en les variables antropomètriques i bioquímiques. Conclusió: els articles revisats mostren els efectes positius de realitzar exercici físic combinat amb el seguiment d'una dieta equilibrada, similar al patró mediterrani, amb baix consum de carbohidrats i grasses, per a millorar la resistència a la insulina en els adolescents amb obesitat i, per tant, el seu estat de salut a llarg termini. Obesity in adolescents is a nutritional health problem that has increased in recent years, being a risk factor for the development of insulin resistance that affects the risk of contracting other diseases such as metabolic syndrome and type 2 diabetes mellitus. Objective, design a dietary pattern in a population of overweight adolescents associated with insulin resistance and to test whether the practice of physical exercise together with diet helps to prevent insulin resistance. Methodology: we searched for scientific studies published between 2012-2022, inclusive, using different databases in order to answer the research questions posed. A total of 18 articles were included in the review. Results: the results obtained show that adolescents with obesity have insulin resistance and increased ectopic fat deposition with an increase in biochemical variables. The combination of an adequate diet together with the practice of physical activity plays a fundamental role in the prevention of obesity due to an improvement in anthropometric and biochemical variables. Conclusion: the articles reviewed show the positive effects of physical exercise combined with a balanced diet, similar to the Mediterranean pattern, with low consumption of carbohydrates and fats, to improve insulin resistance in adolescents with obesity and, therefore, their long-term health status.

La malaltia diverticular és una de les patologies més freqüents en el món occidental, on dos terços de la seva població desenvolupen la malaltia abans dels 85 anys. L'any 1971 Painter i Burkit van generar la hipòtesis de que els diverticles podrien estar causats per un dèficit de fibra i un augment de greixos en la dieta. Al llarg dels anys s'han anat realitzant estudis i revisions sistemàtiques sobre la malaltia, però encara no hi ha un consens en el seu tractament. L'objectiu d'aquesta revisió bibliogràfica és revisar l'evidencia científica publicada sobre la fibra com a tractament de la malaltia diverticular i poder definir una línia de tractament i prevenció basada en una dieta rica en fibra, i generar noves preguntes d'investigació. S'ha realitzat una revisió bibliogràfica consultant les bases de dades Pubmed, SCOPUS, Cochrane Library i FSTA, dels articles publicats entre els anys 2011 i 2021, i excloent les revisions sistemàtiques. Finalment s'han seleccionat 22 articles. Els articles revisats ens han permès determinar que la fibra és una bona opció de tractament per la malaltia diverticular i per prevenir les seves complicacions i recidives. Tot i així encara falten més estudis que siguin de gran impacte. La enfermedad diverticular es una de las patologías más frecuentes en el mundo occidental, donde dos tercios de su población desarrollan la enfermedad antes de los 85 años. El año 1971 Painter y Burkit generaron la hipótesis de que los divertículos podrían estar causados por un déficit de fibra y un aumento de grasas en la dieta. A lo largo de los años se han ido realizando estudios y revisiones sistemáticas sobre la enfermedad, pero todavía no hay un consenso en su tratamiento. El objetivo de esta revisión bibliográfica es revisar lo evidencia científica publicada sobre la fibra como tratamiento de la enfermedad diverticular y poder definir una línea de tratamiento y prevención basada en una dieta rica en fibra, y generar nuevas preguntas de investigación. Se ha realizado una revisión bibliográfica consultando las bases de datos Pubmed, SCOPUS, Cochrane Library y FSTA, de los artículos publicados entre los años 2011 y 2021, y excluyendo las revisiones sistemáticas. Finalmente se han seleccionado 22 artículos. Los artículos revisados nos han permitido determinar que la fibra es una buena opción de tratamiento por la enfermedad diverticular y para prevenir sus complicaciones y recidivas. Aun así todavía faltan más estudios que sean de gran impacto. Diverticular disease is one of the most common diseases in the Western world, where two-thirds of its population develop the disease before the age of 85. In 1971, Painter and Burkit hypothesized that diverticulas may be caused by a deficiency of fiber and an increase in dietary fat. Studies and systematic reviews of the disease have been conducted over the years, but there is still no consensus on their treatment. The aim of this literature review is to review the published scientific evidence on fiber as a treatment for diverticular disease and to be able to define a line of treatment and prevention based on a high-fiber diet, and to generate new research questions. A literature review was performed by consulting the Pubmed, SCOPUS, Cochrane Library and FSTA databases of articles published between 2011 and 2021, and excluding systematic reviews. Finally, 22 items were selected. The articles reviewed have allowed us to determine that fiber is a good treatment option for diverticular disease and to prevent its complications and recurrences. However, there are still more studies that are high impact.

ANTECEDENTES: Alrededor del 40-50% de los casos de infertilidad (IF) en todo el mundo son debidos a factores masculinos. La infertilidad masculina (IFM) sigue siendo una cuestión compleja de abordar, ya que diferentes enfermedades y factores de riesgo parecen estar involucrados. Sin embargo, el estrés oxidativo ha sido señalado como uno de los principales condicionantes relacionado con anomalías en los parámetros de análisis de la calidad del semen (PACASE). Como consecuencia, cada vez son más los estudios que parecen apostar por los antioxidantes dietéticos (AOXID) como una estrategia de micronutrición terapéutica de la IFM. OBJETIVOS: Analizar los efectos de los AOXID en los PACASE y ciertos biomarcadores de estrés oxidativo seminal (BEOS), así como la dosis, la frecuencia de las tomas y el tiempo de administración de los mismos en las intervenciones clínicas con hombres (in)fértiles. METODOLOGÍA: Un total de 2446 artículos abordaron antioxidantes y (in)fertilidad masculina a partir de la combinación de palabras clave en la base de datos PubMed. No obstante, solamente 31 ensayos controlados aleatorizados (ECAs) fueron seleccionados. RESULTADOS: Hallazgos heterogéneos fueron observados tras la suplementación oral con vitaminas C y E, ácido fólico, selenio, zinc, ácidos grasos omega-3, ácido alfa-lipoico, coenzima Q10, carnitinas, licopeno y/o N-acetil-cisteína. CONCLUSIÓN: Se puede afirmar, en cierta medida, que los antioxidantes analizados muestran efectos positivos en la calidad del semen, pero se necesitan más estudios experimentales que permitan formular criterios estandarizados para una indicación más eficiente y segura de los mismos. ANTECEDENTS: Al voltant de l'40-50% dels casos d'infertilitat (IF) a tot el món són deguts a factors masculins. La infertilitat masculina (IFM) segueix sent una qüestió complexa d'abordar, ja que diferents malalties i factors de risc semblen estar involucrats. No obstant això, l'estrès oxidatiu ha estat assenyalat com un dels principals condicionants relacionat amb anomalies en els paràmetres d'anàlisi de la qualitat de l'esperma (PACASE). Com a conseqüència, cada vegada són més els estudis que semblen apostar pels antioxidants dietètics (AOXID) com una estratègia de micronutrició terapèutica de la IFM. OBJECTIUS: Analitzar els efectes dels AOXID en els PACASE i certs biomarcadors d'estrès oxidatiu seminal (BeOS), així com la dosi, la freqüència de les preses i el temps d'administració dels mateixos en les intervencions clíniques amb homes (in) fèrtils . METODOLOGIA: Un total de 2446 articles van abordar antioxidants i (in) fertilitat masculina a partir de la combinació de paraules clau a la base de dades PubMed. No obstant això, només 31 assaigs controlats aleatoritzats (ECAs) van ser seleccionats. RESULTATS: Troballes heterogenis van ser observats després de la suplementació oral amb vitamines C i E, àcid fòlic, seleni, zinc, àcids grassos omega-3, àcid alfa-lipoic, coenzim Q10, carnitinas, licopè i / o N-acetil-cisteïna. CONCLUSIÓ: Es pot afirmar, en certa mesura, que els antioxidants analitzats mostren efectes positius en la qualitat de l'esperma, però calen més estudis experimentals que permetin formular criteris estandarditzats per a una indicació més eficient i segura dels mateixos. Background: About 40-50% of infertility (IF) cases worldwide are due to male factors. Male infertility (IFM) remains being a complicated issue to resolve. In effect, different diseases and risk factors seem to be involved. However, the oxidative stress has been identified as one of the main conditioning factors related to abnormalities in the semen quality analysis parameters (PACASE). Because of this, a growing number of studies seem to support dietary antioxidants (AOXID) as a therapeutic micronutrition strategy for IFM. Aims: Analysing the effects of AOXID on the PACASE and certain biomarkers of seminal oxidative stress (BEOS), as well as the dose, the frequency of intake and the time of administration of AOXID in clinical interventions with (in)fertile men. Methodology: After combining keywords in the PubMed database a total of 2446 articles addressed antioxidants and male (in)fertility. However, only 31 randomised controlled trials (RCTs) were selected. Results: Heterogeneous findings were observed after the oral supplementation with vitamins C and E, folic acid, selenium, zinc, omega-3 fatty acids, alpha-lipoic acid, coenzyme Q10, carnitines, lycopene and/or N-acetyl-cysteine. Conclusion: It can be affirmed, up to a point, that the antioxidants analysed show positive effects on semen quality, but more experimental studies are needed to formulate standardised criteria for a more efficient and safer indication of these substances.

Introducción: La disfagia es una alteración de la capacidad de deglución debido a déficits fisiológicos en la boca, faringe, laringe y esófago. Este problema es especialmente prevalente en personas ancianas, afectando a su alimentación, a su estado físico y a su calidad de vida. Objetivo: Revisar la literatura científica relevante publicada respecto a la alimentación en las distintas situaciones asociadas a la disfagia en la tercera edad. Metodología: Se llevó a cabo un trabajo de revisión bibliográfica sobre la alimentación en las distintas situaciones asociadas a la disfagia en la tercera edad. A la hora de extraer los datos para la realización del trabajo, y uso de la terminología adecuada, se consultó en el DeCs y el Mesh, y en la fase de extracción de datos se procedió a realizar dos fases de cribado siguiendo el Diagrama de Flujo PRISMA, según los criterios de inclusión y exclusión usados para la realización del trabajo. Resultados: Las pautas dietéticas orientadas a mejorar la capacidad de deglución de los ancianos con disfagia están orientadas a la consecución de unos objetivos que permitan, a través de la variedad, la ayuda, el no presionar, el uso de alimentos apetecibles, el apoyo constante y mejorar la calidad de vida de los pacientes. Además, las intervenciones basadas en dietas para tratar las comorbilidades asociadas a la disfagia en la tercera edad tienden a aplicar dietas adaptadas y/o modificadas, usando alimentos adaptados a las necesidades de los pacientes con disfagia y consiguiendo resultados muy positivos en cuanto a la ingesta de alimentos y la calidad de vida de los pacientes. Conclusiones: Pese a los buenos resultados, es importante una mayor investigación en forma de ensayos clínicos y revisiones sistemáticas con el fin de mejorar las dietas adaptadas a estos pacientes para mejorar su estatus y calidad de vida. Introduction: Dysphagia is an alteration of the ability to swallow due to physiological deficits in the mouth, pharynx, larynx and esophagus. This problem is especially prevalent in elderly people, affecting their diet, their physical condition and their quality of life. Objective: To review the relevant scientific literature published regarding diet in the different situations associated with dysphagia in the elderly. Methodology: A bibliographic review work was carried out on diet in the different situations associated with dysphagia in the elderly. At the time of extracting the data to carry out the work, and use of the appropriate terminology, the DeCs and the Mesh were consulted, and in the data extraction phase, two screening phases were carried out following the Flow Diagram PRISMA, according to the inclusion and exclusion criteria used to carry out the work. Results: The dietary guidelines aimed at improving the swallowing capacity of the elderly with dysphagia are aimed at achieving goals that allow, through variety, help, not pressure, the use of appetizing foods and constant support, improve the quality of life of patients. In addition, diet-based interventions to treat comorbidities associated with dysphagia in the elderly tend to apply adapted and / or modified diets, using foods adapted to the needs of patients with dysphagia and achieving very positive results in terms of intake of food and the quality of life of patients. Conclusions: Despite the good results, further research in the form of clinical trials and systematic reviews is important in order to improve the diets adapted to these patients to improve their status and quality of life. Introducció: La disfàgia és una alteració de la capacitat de deglució a causa de dèficits fisiològics a la boca, faringe, laringe i esòfag. Aquest problema és especialment prevalent en persones ancianes, afectant la seva alimentació, al seu estat físic i la seva qualitat de vida. Objectiu: Revisar la literatura científica rellevant publicada respecte a l'alimentació en les diferents situacions associades a la disfàgia en la tercera edat. Metodologia: Es va dur a terme un treball de revisió bibliogràfica sobre l'alimentació en les diferents situacions associades a la disfàgia en la tercera edat. A l'hora d'extreure les dades per a la realització de la feina, i ús de la terminologia adequada, es va consultar al DECS i el Mesh, i en la fase d'extracció de dades es va procedir a realitzar dues fases de cribratge seguint el Diagrama de Flux PRISMA, segons els criteris d'inclusió i exclusió usats per a la realització de la feina. Resultats: Les pautes dietètiques orientades a millorar la capacitat de deglució de la gent gran amb disfàgia estan orientades a la consecució d'uns objectius que permetin, a través de la varietat, l'ajuda, el no pressionar, l'ús d'aliments desitjables, el suport constant i millorar la qualitat de vida dels pacients. A més, les intervencions basades en dietes per tractar les comorbiditats associades a la disfàgia en la tercera edat tendeixen a aplicar dietes adaptades i / o modificades, usant aliments adaptats a les necessitats dels pacients amb disfàgia i aconseguint resultats molt positius pel que fa a la ingesta d'aliments i la qualitat de vida dels pacients. Conclusions: Malgrat els bons resultats, és important una major recerca en forma d'assajos clínics i revisions sistemàtiques per tal de millorar les dietes adaptades a aquests pacients per millorar el seu estatus i qualitat de vida.

La fragilidad es un estado fisiológico de vulnerabilidad de especial relevancia en los pacientes que se someten al estrés que implica una cirugía, como es el trasplante renal. Existen evidencias científicas que relacionan la fragilidad con mayor índice de mortalidad, peor supervivencia del injerto y elevada frecuentación de dispositivos sanitarios tras el trasplante. Una correcta prehabilitación o acondicionamiento multimodal en las tres esferas del paciente durante el perioperatorio (física, nutricional y emocional) puede mejorar su robustez y dar mejores resultados tras la intervención quirúrgica. Hemos realizado una intervención nutricional dentro de este programa multimodal, en el que intervienen diferentes profesionales de la salud, y pretendemos evaluar su eficacia. Además, nos planteamos hacer una descripción según los criterios recientemente consensuados GLIM del perfil del paciente que se encuentra en la lista de espera de trasplante de donante fallecido con enfermedad renal crónica avanzada, en tratamiento sustitutivo o en estado pre-diálisis, en el Hospital del Mar (centro de referencia para trasplante renal en Catalunya). La muestra poblacional utilizada para este análisis preliminar es la que participa en un ensayo clínico aleatorizado (Frailmar), que se encuentra todavía en proceso de reclutamiento abierto. Es limitada en número pero nos da una idea de que los resultados pueden ser muy beneficiosos. Por supuesto, es preciso completar este estudio y otros en este tipo de paciente pluripatológico para conseguir que la prehabilitación con una intervención nutricional adecuada forme parte de la práctica clínica habitual en pocos años en los principales centros trasplantadores de nuestro país. Frailty is a physiological status that causes patients to become more vulnerable when they face/ have a higher risk of developing complications when they face a stressful event such as kidney transplant. Research has been performed on frailty and it is associated with an increased risk of adverse outcomes, including falls, hospitalization, high mortality rate and poor graft survival after transplant. Prehabilitation intervention or multimodal conditioning in the three spheres of the patient during the perioperative period (physical, nutritional and emotional health) may reduce frailty, so it could improve results after transplant. We carried out a research study on nutritional intervention (it is included in a multimodal intervention by multidisciplinary healthcare sectors) to assess program effectiveness in patients on the kidney transplant waiting list. Patients included are Stage 5 Chronic Kidney Disease (CKD) patients at the Hospital del Mar. Thereafter, we screened patient nutritional status according to GLIM criteria for the diagnosis of malnutrition in order to predict the risk of frailty. The population sample used for this preliminary analysis takes part in a randomized clinical trial that is still in the open recruitment (Frailmar) and it is small. However, preliminary results are encouraging and we expect this trend to continue when the sample increases. Further studies are needed in order to evaluate the benefits of prehabilitation with an adequate nutritional intervention. Prehabilitation should soon become part of the standard care in the most important Transplantation Units of our country if benefits are proved. La fragilitat és un estat fisiològic de vulnerabilitat d'especial rellevància en els pacients que se sotmeten a l'estrès que implica una cirurgia, com és el trasplantament renal. Hi ha evidències científiques que relacionen la fragilitat amb major índex de mortalitat, pitjor supervivència de l'empelt i elevada freqüentació de dispositius sanitaris després del trasplantament. Una correcta prehabilitación o condicionament multimodal en les tres esferes de l'pacient durant el perioperatori (física, nutricional i emocional) pot millorar la seva robustesa i donar millors resultats després de la intervenció quirúrgica. Hem fet una intervenció nutricional dins d'aquest programa multimodal, en el qual intervenen diferents professionals de la salut, i pretenem avaluar la seva eficàcia. A més, ens plantegem fer una descripció segons els criteris recentment consensuats GLIM de el perfil de pacient que es troba a la llista d'espera de trasplantament de donant mort amb malaltia renal crònica avançada, en tractament substitutiu o en estat pre-diàlisi, a l'Hospital de l' mar (centre de referència per a trasplantament renal a Catalunya). La mostra poblacional utilitzada per a aquesta anàlisi preliminar és la que participa en un assaig clínic aleatoritzat (Frailmar), que es troba encara en procés de reclutament obert. És limitada en nombre però ens dóna una idea que els resultats poden ser molt beneficiosos. Per descomptat, cal completar aquest estudi i altres en aquest tipus de pacient pluripatològic per aconseguir que la prehabilitación amb una intervenció nutricional adequada formi part de la pràctica clínica habitual en pocs anys en els principals centres trasplantadors del nostre país.

El síndrome de ovario poliquístico (SOP) es el trastorno endocrino más común en mujeres de edad reproductiva. Las mujeres que padecen SOP tienen mayor riesgo de presentar diversas patologías y alteraciones metabólicas como, resistencia a la insulina, hiperinsulinemia, intolerancia a la glucosa, diabetes tipo 2, aterosclerosis, disfunción endotelial y vascular, hipertensión, secreción de adipocinas alterada, hirsutismo, acné, infertilidad, hígado graso no alcohólico, marcadores inflamatorios alterados y neoplasias malignas, como cáncer de mama y de endometrio. Los ácidos grasos poliinsaturados (AGPI) son beneficiosos para la salud, entre sus efectos destacan regulación de la producción y acción de insulina, reducción del riesgo cardiovascular, mejora de perfil lipídico, posible efecto en la reducción de la grasa hepática, etc. Debido a que muchos de estos beneficios están directamente relacionados con alteraciones propias del SOP, se ha planteado que la suplementación con AGPI omega-3 podría tener efectos positivos para la mejora de algunos de estos parámetros en las mujeres con SOP. A día de hoy todavía no existe evidencia concreta de esta relación, pero se están realizando numerosos estudios al respecto que arrojan efectos prometedores sobre diferentes parámetros. Esta revisión analiza el impacto de suplementos de omega-3 en diferentes alteraciones padecidas por las mujeres con SOP. La síndrome d'ovari poliquístico (SOP) és el trastorn endocrí més comú en dones d'edat reproductiva. Les dones que pateixen SOP tenen major risc de presentar diverses patologies i alteracions metabòliques com, resistència a la insulina, hiperinsulinemia, intolerància a la glucosa, diabetis tipus 2, aterosclerosi, disfunció endotelial i vascular, hipertensió, secreció de adipocinas alterada, hirsutisme, acne, infertilitat, fetge gras no alcohòlic, marcadors inflamatoris alterats i neoplàsies malignes, com a càncer de mama i d'endometri. Els àcids grassos poliinsaturats (AGPI) són beneficiosos per a la salut, entre els seus efectes destaquen regulació de la producció i acció d'insulina, reducció del risc cardiovascular, millora de perfil lipídic, possible efecte en la reducció del greix hepàtic, etc. Pel fet que molts d'aquests beneficis estan directament relacionats amb alteracions pròpies del SOP, s'ha plantejat que la suplementació amb AGPI omega-3 podria tenir efectes positius per a la millora d'alguns d'aquests paràmetres en les dones amb SOP. Avui dia encara no existeix evidència concreta d'aquesta relació, però s'estan realitzant nombrosos estudis sobre aquest tema que llancen efectes prometedors sobre diferents paràmetres. Aquesta revisió analitza l'impacte de suplements d'omega-3 en diferents alteracions patides per les dones amb SOP. Polycystic ovary syndrome (PCOS) is the most common endocrine disorder in women of reproductive age. Women with PCOS are at greater risk of presenting various pathologies and metabolic alterations such as insulin resistance, hyperinsulinemia, glucose intolerance, type 2 diabetes, atherosclerosis, endothelial and vascular dysfunction, hypertension, altered adipokine secretion, hirsutism, acne , infertility, nonalcoholic fatty liver, altered inflammatory markers, and malignancies, such as breast and endometrial cancer. Polyunsaturated fatty acids (PUFA) are beneficial for health, among their effects include regulation of the production and action of insulin, reduction of cardiovascular risk, improvement of the lipid profile, possible effect in reducing liver fat, etc. As many of these benefits are directly related to alterations inherent to PCOS, it has been suggested that supplementation with omega-3 PUFA could have effects on improving some of these parameters in women with PCOS. Now a days, there is still no concrete evidence of this relationship, but numerous studies are being carried out in this regard that show promising effects on different parameters. This review looks at the impact of omega-3 supplements on different altered parameters of women with PCOS.

The exorbitant increase in overweight and obesity worldwide has put the scientific community in search of alternative therapeutic targets to the unsuccessful energy restrictions. Advances in genetic sequencing in recent years, have made the microbiota take on a special role in human health, its involvement with obesity being demonstrated through various studies. New lifestyles based on diets high in fat and sugar and low in dietary fiber have contributed to modifying the diversity of the microbiota with consequences in our health. Dietary fiber is the substrate from which the intestinal microbiota is nourished through anaerobic fermentation in the colon, being attributed the ability to modulate it. Prebiotic go one step further: they carry out a "selective" modification, influencing certain taxa assuming a key to obtain precise results in specific bacterial groups. There are several studies that link the consumption of prebiotics with favorable changes in overweight and obesity: reduction of body weight and fat mass, control of appetite/satiety and improvement of biochemical variables such as insulin sensitive, blood glucose¿ Several mechanisms have been suggested to obtain these results such as the production of short chain fatty acid (SCFA), the stimulation of gastrointestinal hormones, chronic low-grade inflammation, the metabolism of lipoproteins and bile acids, increase in the tone of the endocannabinoid receptor system¿ but there¿s not a solid thing established yet to justify it. Most of the studies are carry out on animals and those carried out on humans are limited in time and in the numbers of volunteers. Besides, it is important to take into account individual variations in answers: the initial microbiota will determine what is fermented and how quickly it is done. Despite the lack of stronger studies that help link the mechanisms by which prebiotic fibers have a positive impact on weight control, the demonstrated benefits place them as key health-promoting tool. El desorbitado aumento del sobrepeso y la obesidad mundial ha puesto a la comunidad científica en la búsqueda de dianas terapéuticas alternativas a las poco exitosas restricciones energéticas. Los avances en secuenciación genética de los últimos años han hecho que la microbiota cobre especial protagonismo en la salud humana, quedando demostrada a través de diversos estudios, su implicación con la obesidad. Los nuevos estilos de vida basados en dietas altas en grasas y azúcares y bajas en fibras han contribuido a modificar la diversidad de la microbiota con consecuencias en la salud. La fibra alimentaria es el sustrato del que se nutre la microbiota intestinal a través de la fermentación anaeróbica en el colon, atribuyéndosele la capacidad de modularla. Los prebióticos van un paso más allá: realizan una modificación "selectiva", influyendo en determinados taxones suponiendo una llave para obtener resultados concretos en grupos bacterianos específicos. Hay diversos estudios que relacionan el consumo de prebióticos con cambios favorables en el sobrepeso y obesidad: reducción del peso corporal y la masa grasa, control sobre el apetito/saciedad y mejora de variables bioquímicas como la sensibilidad a la insulina, glucemia... Se han sugerido varios mecanismos por los que se obtienen dichos resultados como la producción de ácidos grasos de cadena corta (SCFA), la estimulación de hormonas gastrointestinales, la inflamación crónica de bajo grado, el metabolismo de lipoproteínas y ácidos biliares, el aumento del tono del sistema receptor endocannabinoide. Pero aun no se ha establecido una causa sólida que lo justifique. La mayoría de los estudios están realizados en animales y los realizados en humanos están limitados en el tiempo y en el número de voluntarios. A parte, es importante tener en cuenta las variaciones individuales en las respuestas: la microbiota inicial determinará qué se fermenta y la rapidez con la que se hace. A pesar de la falta de estudios más contundentes que ayuden a vincular los mecanismos por los cuales las fibras prebióticas repercuten positivamente en el control del peso, los beneficios demostrados los ubican como una herramienta clave promotora de salud. El desorbitat augment del sobrepès i l'obesitat mundial ha posat a la comunitat científica en la cerca de dianes terapèutiques alternatives a les poc reeixides restriccions energètiques. Els avanços en seqüenciació genètica dels últims anys han fet que la microbiota coure especial protagonisme en la salut humana, quedant demostrada a través de diversos estudis, la seva implicació amb l'obesitat. Els nous estils de vida basats en dietes altes en greixos i sucres i baixes en fibres han contribuït a modificar la diversitat de la microbiota amb conseqüències en la salut. La fibra alimentària és el substrat del qual es nodreix la microbiota intestinal a través de la fermentació anaeròbica en el còlon, atribuint-se-li la capacitat de modular-la. Els prebiòtics van un pas més enllà: realitzen una modificació "selectiva", influint en determinats tàxons suposant una clau per a obtenir resultats concrets en grups bacterians específics. Hi ha diversos estudis que relacionen el consum de prebiòtics amb canvis favorables en el sobrepès i obesitat: reducció del pes corporal i la massa grassa, control sobre l'apetit/sacietat i millora de variables bioquímiques com la sensibilitat a la insulina, glucèmia... S'han suggerit diversos mecanismes pels quals s'obtenen aquests resultats com la producció d'àcids grassos de cadena curta (SCFA), l'estimulació d'hormones gastrointestinals, la inflamació crònica de baix grau, el metabolisme de lipoproteïnes i àcids biliars, l'augment del to del sistema receptor endocannabinoide. Però fins i tot no s'ha establert una causa sòlida que ho justifiqui. La majoria dels estudis estan realitzats en animals i els realitzats en humans estan limitats en el temps i en el nombre de voluntaris. A part, és important tenir en compte les variacions individuals en les respostes: la microbiota inicial determinarà què es fermenta i la rapidesa amb la qual es fa. Malgrat la falta d'estudis més contundents que ajudin a vincular els mecanismes pels quals les fibres prebiòtiques repercuteixen positivament en el control del pes, els beneficis demostrats els situen com una eina clau promotora de salut.

La diabetes mellitus tipo 2 (DM2) es una enfermedad con una elevada prevalencia a nivel mundial, y se espera que esta prevalencia aumente progresivamente en las próximas décadas. El tratamiento inicial que se ofrece al paciente recientemente diagnosticado es a nivel nutricional y de estilo de vida, en un intento de poder controlar la enfermedad y evitar el tratamiento farmacológico. Este tratamiento nutricional debe ser individualizado en función de cada paciente, y se pueden ofrecer distintos patrones dietéticos en su manejo, incluidos aquellos que generan cetosis nutricional (CN), como la dieta cetogénica (DC) o el ayuno intermitente (AI). Objetivo general, evaluar la repercusión de la CN en el control glucémico y los marcadores de riesgo cardiovascular en los pacientes con DM2. Metodología. Revisión sistemática de artículos publicados entre 2010 y 2020 en relación a la DC y el AI en pacientes con DM2. Tras la búsqueda en las bases de datos, y de acuerdo con los criterios de inclusión y exclusión, se obtuvieron 17 artículos que se analizaron en esta revisión. Resultados, la DC ofrece, respecto a las dietas de restricción calórica (DRC), un mejor control glucémico y una mejoría de los marcadores cardiometabólicos, así como reducción de peso y de masa grasa, sin efectos adversos significativos. Además, la DC consigue reducir la medicación antidiabética. El AI no ha demostrado inferioridad respecto a las DRC, considerándose una alternativa terapéutica a las DRC. La diabetis mellitus tipus 2 (DM2) és una malaltia amb una elevada prevalença a nivell mundial, i s'espera que aquesta prevalença augmenti progressivament en les pròximes dècades. El tractament inicial que s'ofereix al pacient recentment diagnosticat és a nivell nutricional i d'estil de vida, en un intent de poder controlar la malaltia i evitar el tractament farmacològic. Aquest tractament nutricional ha de ser individualitzat en funció de cada pacient, i es poden oferir diferents patrons dietètics en el seu maneig, inclosos aquells que generen cetosis nutricional (CN), com la dieta cetogénica (DC) o el dejuni intermitent (AI). Objectiu general, avaluar la repercussió de la CN en el control glucèmic i els marcadors de risc cardiovascular en els pacients amb DM2. Metodologia. Revisió sistemàtica d'articles publicats entre 2010 i 2020 en relació a la DC i l'AI en pacients amb DM2. Després de la cerca en les bases de dades, i d'acord amb els criteris d'inclusió i exclusió, es van obtenir 17 articles que es van analitzar en aquesta revisió. Resultats, la DC ofereix, respecte a les dietes de restricció calòrica (DRC), un millor control glucèmic i una millora dels marcadors cardiometabólicos, així com reducció de pes i de massa grassa, sense efectes adversos significatius. A més, la DC aconsegueix reduir la medicació antidiabètica. L'AI no ha demostrat inferioritat respecte a les DRC, considerant-se una alternativa terapèutica a les DRC. Type 2 diabetes mellitus (T2DM) is a worldwide high prevalent disease. It's expected that T2DM prevalence will keep growing in the coming decades. When apatient is diagnosed the first line of treatment consists of nutritional and lifestyle advice, trying to control the disease and avoid medical treatment. This nutritional therapy should be individually designed depending on each patient. Different dietetic approaches can be offered to manage this condition, including those that induce nutritional ketosis (NK),like ketogenic diet (KD) or intermittent fasting (IF). General objective, to evaluate the NK impact on the glycemic control and cardiovascular risk markers in patients with T2DM. Methods, systematic review of the published articles between 2010 and 2020 related to KD and IF in patients with T2DM. After the database search, and according to the inclusion and exclusion criteria, 17 articles were obtained and further analyzed in this review. Results. The KD, compared to the calorie restriction diets (CRD), provides a better glycemic control and improvement in cardiometabolic markers, along with weight and fat mass loss, with no significant adverse effects. Likewise, the KD achieves a reduction in the antidiabetic medication. IF did not show inferiority when compared to CRD, thus, it can be considered as a CRD alternative.

Objetivo: El uso de antituberculostáticos (anti-TB) puede alterar la microbiota intestinal del huésped. Se lleva a cabo una revisión bibliográfica de las investigaciones publicadas sobre los efectos del tratamiento con anti-TB de primera línea en la microbiota intestinal. Métodos: Se realizaron búsquedas en MEDLINE, EMBASE y AMED de artículos publicados entre 2010 y 2020, incluidos todos los diseños de estudios. Se siguieron los elementos de informe preferidos para revisiones sistemáticas, metaanálisis y los métodos estándar de Cochrane. Se utilizó la síntesis narrativa para informar los temas que surgen de los datos. Resultados: Quince artículos mostraron que los anti-TB impactan en la microbiota intestinal provocando disminución de diversidad bacteriana y cambios relativos en las proporciones, efectos que pueden ser distintos, duraderos y facilitar recaídas y reinfecciones. La perturbación del microbioma inducida por anti-TB puede tener efectos significativos sobre las respuestas inmunes periféricas y el tono inmunológico sistémico general. Los efectos más importantes en la microbiota intestinal son atribuibles sobre todo a la rifampicina. Aunque las alteraciones pueden ser reversibles, el tiempo de recuperación puede ser extenso e incompleto. La implementación de probióticos puede mejorar la eficacia de los fármacos anti-TB para tratar la enfermedad y mejorar la inmunidad del huésped. Conclusiones: Existe evidencia de que los anti-TB de primera línea empleados para tratamiento de TB impactan en la composición y diversidad de la microbiota intestinal. Se necesitan estudios poblacionales más amplios para comprender completamente cómo los anti-TB modulan la microbiota y para determinar su impacto en la salud general. Objectiu: L'ús de antituberculostáticos (anti-TB) pot alterar la microbiota intestinal de l'hoste. Es porta a terme una revisió bibliogràfica de les investigacions publicades sobre els efectes de l'tractament amb anti-TB de primera línia en la microbiota intestinal. Mètodes: Es van realitzar recerques en MEDLINE, EMBASE i AMED d'articles publicats entre 2010 i 2020, inclosos tots els dissenys d'estudis. Es van seguir els elements d'informe preferits per a revisions sistemàtiques, metanàlisis i els mètodes estàndard de Cochrane. Es va utilitzar la síntesi narrativa per informar els temes que sorgeixen de les dades. Resultats: Quinze articles van mostrar que els anti-TB impacten en la microbiota intestinal provocant disminució de diversitat bacteriana i canvis relatius a les proporcions, efectes que poden ser diferents, duradors i facilitar recaigudes i reinfeccions. La pertorbació de l'microbioma induïda per anti-TB pot tenir efectes significatius sobre les respostes immunes perifèriques i el to immunològic sistèmic general. Els efectes més importants en la microbiota intestinal són atribuïbles sobretot a la rifampicina. Tot i que les alteracions poden ser reversibles, el temps de recuperació pot ser extens i incomplet. La implementació de probiòtics pot millorar l'eficàcia dels fàrmacs anti-TB per tractar la malaltia i millorar la immunitat de l'hoste. Conclusions: Hi ha evidència que els anti-TB de primera línia empleats per a tractament de TB impacten en la composició i diversitat de la microbiota intestinal. Calen estudis poblacionals més amplis per comprendre completament com els anti-TB modulen la microbiota i per determinar el seu impacte en la salut general. Objective The use of anti-tuberculosis drugs (anti-TB) can alter the intestinal microbiota of the host. A literature review of published research on the effects of firstline anti-TB treatment on the gut microbiota is carried out. Methods MEDLINE, EMBASE and AMED were searched for articles published between 2010 and 2020, including all study designs. Preferred reporting elements for systematic reviews, meta-analyzes and standard Cochrane methods were followed. Narrative synthesis was used to inform around the themes that emerged from the data. Results Fifteen articles showed that anti-TB drugs have an impact on the intestinal microbiota, causing a decrease in bacterial diversity and relative changes in the proportions, effects that can be different, long-lasting and facilitate relapses and reinfections. Anti-TB-induced disruption of the microbiome can have significant effects on peripheral immune responses and overall systemic immune tone. The most important effects on the gut microbiota are mainly attributable to rifampicin. Although the alterations can be reversible, the recovery time can be long and incomplete. The implementation of probiotics can improve the efficacy of anti-TB drugs to treat the disease and improve host immunity. Conclusions There is evidence that first-line anti-TB drugs used for TB treatment impact the composition and diversity of the intestinal microbiota. Larger population studies are needed to fully understand how anti-TB drugs modulate the microbiota and to determine their impact on general health.

En los últimos años, un nuevo síndrome llamado sensibilidad al gluten no celíaca (SGNC) ha ganado interés y amplia visibilidad tanto entre la comunidad científica como en la población general. La SGNC está incluida en los trastornos asociados al gluten y se caracteriza por síntomas intestinales y extraintestinales relacionados con la ingestión de alimentos que contienen gluten, en sujetos sin enfermedad celíaca, ni alergia al trigo. Hasta la fecha, continúan existiendo muchas cuestiones sin resolver en cuanto a manifestaciones clínicas, diagnóstico o tratamiento de este síndrome. El objetivo de esta revisión bibliográfica fue recoger información relevante para esclarecer algunas controversias existentes sobre este tema. La búsqueda bibliográfica consistió en consultar durante noviembre de 2020 las bases de datos PubMed y CINAHL Complete, utilizando el término: "Non-celiac gluten sensitivity". Finalmente se incluyeron 62 estudios (46 revisiones y 16 ensayos clínicos). La SGNC continúa siendo un diagnóstico de exclusión frente a la enfermedad celíaca y la alergia al trigo. No existen biomarcadores específicos fiables o anomalías histológicas que puedan confirmar el diagnóstico y la única forma de diagnosticar a estos pacientes es mediante la respuesta autoinformada a una dieta sin gluten o mediante la realización de una prueba de provocación gluten- placebo a doble ciego. Una dieta sin gluten es el tratamiento más eficaz para los pacientes con SGNC. Se debe evitar el autodiagnóstico y se recomienda seguir esta dieta bajo supervisión profesional para disminuir el riesgo de sufrir deficiencias nutricionales. In recent years, a new syndrome called non-celiac gluten sensitivity (NCGS) has gained interest and wide visibility both in the scientific community and the general population. NCGS is included in gluten-related disorders and is characterized by intestinal and extra-intestinal symptoms related to the intake of foods containing gluten, in subjects without celiac disease or wheat allergy. To date, many unresolved questions remain regarding the clinical manifestations, diagnosis, or treatment of this syndrome. The aim of this bibliographic review was to collect relevant information to clarify controversies on this topic The bibliographic search consisted of consulting the PubMed and CINAHL Complete databases during November 2020, using the term: "Non-celiac gluten sensitivity". Finally 62 studies (46 reviews and 16 clinical trials) were included. NCGS remains an exclusion diagnosis for celiac disease and wheat allergy. There are no specific reliable biomarkers or histological abnormalities that can confirm the diagnosis, and the only way to diagnose these patients is by the self-reported response to a gluten-free diet or by performing a double-blind gluten-placebo provocation test. A gluten-free diet is the most effective treatment for patients with NCGS. Self-diagnosis should be avoided and it is recommended to follow this diet under professional supervision to reduce the risk of nutritional deficiencies. En els últims anys, una nova síndrome anomenada sensibilitat al gluten no celíaca (SGNC) ha guanyat interès i àmplia visibilitat tant entre la comunitat científica com en la població general. La SGNC està inclosa en els trastorns associats al gluten i es caracteritza per símptomes intestinals i extraintestinales relacionats amb la ingestió d'aliments que contenen glútens, en subjectes sense malaltia celíaca, ni al·lèrgia al blat. Fins avui, continuen existint moltes qüestions sense resoldre quant a manifestacions clíniques, diagnòstic o tractament d'aquesta síndrome. L'objectiu d'aquesta revisió bibliogràfica va ser recollir informació rellevant per a esclarir algunes controvèrsies existents sobre aquest tema. La cerca bibliogràfica va consistir a consultar durant novembre de 2020 les bases de dades PubMed i CINAHL Completi, utilitzant el terme: "Senar-celiac gluten sensitivity". Finalment es van incloure 62 estudis (46 revisions i 16 assajos clínics). La SGNC continua sent un diagnòstic d'exclusió enfront de la malaltia celíaca i l'al·lèrgia al blat. No existeixen biomarcadores específics fiables o anomalies histològiques que puguin confirmar el diagnòstic i l'única manera de diagnosticar a aquests pacients és mitjançant la resposta autoinformada a una dieta sense gluten o mitjançant la realització d'una prova de provocació gluten- placebo a doble cec. Una dieta sense gluten és el tractament més eficaç per als pacients amb SGNC. S'ha d'evitar l'autodiagnòstic i es recomana seguir aquesta dieta sota supervisió professional per a disminuir el risc de sofrir deficiències nutricionals.

El present estudi pretén dissenyar una intervenció nutricional per empreses, basada en la incorporació d'aliments saludables que facilitin l'eubiosi de la microbiota intestinal, per tal de millorar la simptomatologia depressiva de les persones treballadores. El presente estudio pretende diseñar una intervención nutricional para empresas, basada en la incorporación de alimentos saludables que faciliten la eubiosi de la microbiota intestinal, para mejorar la sintomatología depresiva de las personas trabajadoras. The present study aims to design a nutritional intervention for companies, based on the incorporation of healthy foods that facilitate the eubiosis of the intestinal microbiota, in order to improve the depressive symptoms of working people.

L'obesitat infantil és un dels problemes de salut pública més greus del segle XXI. És una malaltia crònica, complexa i multifactorial, que s'inicia a la infància i l'adolescència i pot perdurar en l'edat adulta. La prevalença d'aquesta malaltia augmenta a un ritme alarmant. Per aquest motiu s'ha portat a terme la realització del disseny d'un estudi quasi-experimental amb un objectiu general de promocionar hàbits saludables, incloent alimentació i activitat física, en nens i nenes en edat escolar d'entre 6 i 11 anys, mitjançant el recurs educatiu de l'hort escolar. Prèviament a la intervenció es procedirà a l'entrega d'un consentiment informat que s'haurà de signar per part dels pares. El present projecte s'inicia a principi de curs, al mes de setembre i finalitza al mes de març. A l'inici de curs, es mesuraran els hàbits alimentaris, el coneixement d'aquests i el grau d'activitat física dels escolars. També s'avaluarà l'estat nutricional dels escolars mitjançant mesures antropomètriques. Durant la intervenció es desenvoluparan tres activitats de tres, quatre i dos mesos de duració on s'inclouran els termes saludables en alimentació i esport. Per avaluar el projecte es realitzaran qüestionaris de satisfacció i comparació, respecte l'inici de la intervenció, dels hàbits alimentaris, el coneixement d'aquests i el grau d'activitat física dels escolars. Childhood obesity is one of the most serious public health problems of the 21st century. It is a chronic, complex and multifactorial disease that begins in childhood and adolescence and can last into adulthood. The prevalence of this disease is increasing at an alarming rate. For this reason, the design of a quasi-experimental study has been carried out with the general aim of promoting healthy habits, including nutrition and physical activity, in school-age children aged between 6 and 11. through the educational resource of the school garden. Prior to the intervention, an informed consent will be given, which must be signed by the parents.This project starts at the beginning of the school year, in September and ends in March. At the beginning of the school year, eating habits, knowledge of them and the degree of physical activity of schoolchildren will be measured. The nutritional status of schoolchildren will also be assessed through anthropometric measurements. During the intervention, three activities of three, four and two months duration will be developed, which will include the healthy terms in food and sport. In order to evaluate the project, satisfaction and comparison questionnaires will be carried out, regarding the beginning of the intervention, the eating habits, the knowledge of these and the degree of physical activity of the students. La obesidad infantil es uno de los problemas de salud pública más graves del siglo XXI. Es una enfermedad crónica, compleja y multifactorial, que se inicia a la infancia y la adolescencia y puede perdurar en la edad adulta. La prevalencia de esta enfermedad aumenta a un ritmo alarmante. Por este motivo se ha llevado a cabo la realización del diseño de un estudio casi-experimental con un objetivo general de promocionar hábitos saludables, incluyendo alimentación y actividad física, en niños y niñas en edad escolar de entre 6 y 11 años, mediante el recurso educativo del huerto escolar. Previamente a la intervención se procederá a la entrega de un consentimiento informado que se tendrá que firmar por parte de los padres. El presente proyecto se inicia a principio de curso, en el mes de septiembre y finaliza en el mes de marzo. Al inicio de curso, se mesurarán los hábitos alimentarios, el conocimiento de estos y el grado de actividad física de los escolares. También se evaluará el estado nutricional de los escolares mediante medidas antropométricas. Durante la intervención se desarrollarán tres actividades de tres, cuatro y dos meses de duración donde se incluirán los términos saludables en alimentación y deporte. Para evaluar el proyecto se realizarán cuestionarios de satisfacción y comparación, respeto el inicio de la intervención, de los hábitos alimentarios, el conocimiento de estos y el grado de actividad física de los escolares.

La malnutrición es una complicación frecuente en los pacientes oncológicos que reciben tratamiento activo con cirugía, radio-quimioterapia o quimioterapia; ocasionando inmunosupresión y aumento de respuesta inflamatoria. Esta revisión pretende analizar la evidencia científica en la efectividad de suplementación con inmunonutrientes versus suplementación estándar en pacientes sometidos a terapias onco-específicas. La malnutrició s'uneixi complicació freqüent en els pacients oncològics que reben tractament actiu amb cirurgia, ràdio-quimioteràpia o quimioteràpia; ocasionant immunosupressió i augment de resposta inflamatòria. Aquesta revisió pretén analitzar l'evidència científica en l'efectivitat de suplementació com inmunonutrientes versus suplementació estàndard en pacients sotmesos a teràpies onco-específiques. Malnutrition is a frequent complication in oncologic patients receiving active treatment with surgery, radio-chemotherapy or chemotherapy; causing immunosuppression and increased inflammatory response. This review aims to analyze the scientific evidence on the effectiveness of immunonutrient supplementation versus standard supplementation in patients undergoing onco-specific therapies.

La gastronomía de las Islas Baleares cuenta con varios productos de gran tradición y que están amparados bajo sellos de calidad, como son las Denominaciones de Origen Protegidas (DOP) o las Indicaciones Geográficas Protegidas (IGP). Tres de los productos más emblemáticos de las islas son la sobrasada de Mallorca, la ensaimada de Mallorca y el queso de Mahón-Menorca. Sin embargo, a pesar de la importancia tanto social como económica de estos productos, nunca se ha llevado a cabo un estudio que evalúe sus características microbiológicas y fisicoquímicas. Gracias a los boletines analíticos disponibles en la base de datos de un laboratorio privado acreditado por ENAC, se ha podido llevar a cabo la presente evaluación. Se han analizado 1063 muestras de sobrasada, 216 de ensaimada y 712 de queso de Mahón-Menorca a lo largo del periodo comprendido entre el 1 de enero de 2018 y el 31 de diciembre de 2020. Los resultados de los análisis reflejan que la sobrasada es un producto microbiológicamente estable, con un comportamiento similar al de otros productos cárnicos curado-fermentados; la ensaimada de Mallorca es un producto seguro desde un punto de vista microbiológico, en el que no se ha detectado presencia de patógenos y en el queso de Mahón-Menorca se han detectado resultados sorprendentes, debido a la presencia de Escherichia coli en el 14% de las muestras de leche tratada frente al 4% de leche cruda. No se han podido establecer diferencias estadísticamente significativas entre las diferentes presentaciones de los productos estudiados. La gastronomia de les Illes Balears compta amb diversos productes de gran tradició i que estan emparats sota segells de qualitat, com són les Denominacions d'Origen Protegides (DOP) o les Indicacions Geogràfiques Protegides (IGP). Tres dels productes més emblemàtics de les illes són la sobrassada de Mallorca, l'ensaïmada de Mallorca i el formatge de Maó-Menorca. No obstant això, tot i la importància tant social com econòmica d'aquests productes, mai s'ha dut a terme un estudi que avaluï les seves característiques microbiològiques i fisicoquímiques. Gràcies als butlletins analítics disponibles a la base de dades d'un laboratori privat acreditat per ENAC, s'ha pogut dur a terme la present avaluació. S'han analitzat 1063 mostres de sobrassada, 216 d'ensaïmada i 712 de formatge de Maó-Menorca al llarg de el període comprès entre l'1 de gener de 2018 i el 31 de desembre de 2020. Els resultats de les anàlisis reflecteixen que la sobrassada és un producte microbiològicament estable, amb un comportament similar al d'altres productes carnis curat-fermentats; l'ensaïmada de Mallorca és un producte segur des d'un punt de vista microbiològic, en què no s'ha detectat presència de patògens i en el formatge de Maó-Menorca s'han detectat resultats sorprenents, a causa de la presència d'Escherichia coli en el 14% de les mostres de llet tractada davant el 4% de llet crua. No s'han pogut establir diferències estadísticament significatives entre les diferents presentacions dels productes estudiats. The gastronomy of the Balearic Islands has several products of great tradition and protected under quality seals, such as Protected Designations of Origin (PDO) or Protected Geographical Indications (PGI). Three of the most emblematic products are the sobrasada, ensaimada and the Mahón-Menorca cheese. Despite the social and economic significance of these products, a study evaluating their microbiological and physicochemical characteristics has never been carried out. Using the analytical bulletins available in the database of a private laboratory accredited by ENAC, it has been possible to carry out this evaluation. 1063 samples of sobrasada, 216 of ensaimada and 712 of Mahón-Menorca cheese have been analyzed throughout the period between January 1st 2018 and December 31st 2020. The results of the analysis reflect that sobrasada is a microbiologically stable product, with a behavior like that of other cured-fermented meat products; ensaimada is a safe product from a microbiological point of view, in wich no pathogens have been detected and surprising results have been detected in Mahón-Menorca cheese, due to the presence of Escherichia coli in the 14% of the treated milk samples versus 4% of the raw milk samples. It has not been possible to establish statistically significant differences between the different presentations of the products studied.

El Virus de Inmunodeficiencia Humana (VIH) afecta las células del sistema inmune, principalmente a los linfocitos T CD4 y genera alteración de la microbiota intestinal que conduce a la translocación bacteriana y a un estado de inflamación sistémica persistente. Estudios han mostrado que los probióticos pueden aumentar el conteo de linfocitos T CD4, reduciendo la progresión del VIH y disminuyendo los marcadores sistémicos inflamatorios y de translocación bacteriana. Esta revisión se realizó con el fin de conocer el efecto que tiene la suplementación con probióticos en individuos infectados por el VIH, sobre el recuento de células T CD4, marcadores sistémicos de inflamación y translocación bacteriana. Se realizó una búsqueda de revisiones sistemáticas, metaanálisis y ensayos controlados aleatorizados (ECA's) desde el año 2015 hasta el 2021 en las bases de datos Academic Search complete, Cochrane Central Register of Controlled Trials, Pubmed, Medline, Biblioteca Virtual en Salud y Scopus. La estrategia de búsqueda identificó 271 estudios y después del cribado se incluyeron en la revisión 4 revisiones sistemáticas, 2 de ellas con metaanálisis, y 5 ECA's. Los estudios han demostrado que la suplementación con probióticos puede disminuir marcadores sistémicos de inflamación, aumentar el recuento de linfocitos T CD4 y reducir la translocación bacteriana, sin embargo se requieren mas estudios para confirmar estos resultados. El Virus d'Immunodeficiència Humana (VIH) afecta les cèl·lules del sistema immune, principalment als limfòcits T CD4 i genera alteració de la microbiota intestinal que condueix a la translocació bacteriana i a un estat d'inflamació sistèmica persistent. Estudis han mostrat que els probiòtics poden augmentar el comptatge de limfòcits T CD4, reduint la progressió del VIH i disminuint els marcadors sistèmics inflamatoris i de translocació bacteriana. Aquesta revisió es va realitzar amb la finalitat de conèixer l'efecte que té la suplementació amb probiòtics en individus infectats pel VIH, sobre el recompte de cèl·lules T CD4, marcadors sistèmics d'inflamació i translocació bacteriana. Es va fer una cerca de revisions sistemàtiques, metaanálisis i assajos controlats aleatoritzats (ECAs) des de l'any 2015 fins al 2021 en les bases de dades Academic Search completi, Cochrane Central Register of Controlled Trials, Pubmed, Medline, Biblioteca Virtual en Salut i Scopus. L'estratègia de cerca va identificar 271 estudis i després del garbellat es van incloure en la revisió 4 revisions sistemàtiques, 2 d'elles amb metaanálisis, i 5 ECAs. Els estudis han demostrat que la suplementació amb probiòtics pot disminuir marcadors sistèmics d'inflamació, augmentar el recompte de limfòcits T CD4 i reduir la translocació bacteriana; no obstant això, es requereixen més estudis per a confirmar aquests resultats. Human Immunodeficiency Virus (HIV) affects the cells of the immune system, mainly CD4 T lymphocytes and generates alteration of the intestinal microbiota leading to bacterial translocation and a state of persistent systemic inflammation. Studies have shown that probiotics can increase CD4 T lymphocyte counts, reducing HIV progression and decreasing systemic inflammatory and bacterial translocation markers. This review was conducted to find out the effect of probiotic supplementation in HIV-infected individuals on CD4 T-cell counts, systemic markers of inflammation and bacterial translocation. A search for systematic reviews, meta-analyses and randomized controlled trials (RCT¿s) from 2015 to 2021 was conducted in the Academic Search complete, Cochrane Central Register of Controlled Trials, Pubmed, Medline, Virtual Health Library and Scopus databases. The search strategy identified 271 studies and after screening 4 systematic reviews, 2 of them with meta-analysis, and 5 RCT¿s were included in the review. Studies have shown that probiotic supplementation can decrease systemic markers of inflammation, increase CD4 T-lymphocyte count and reduce bacterial translocation, however more studies are needed to confirm these results.

La implementación de dietas cetogénicas (DC) para optimizar el rendimiento en deportistas de resistencia es un debate de interés en la actualidad. Pese a esto, las conclusiones extraídas acerca de sus efectos en el rendimiento deportivo no gozan del rigor ni del consenso necesario para conocer el impacto real de este tipo de dietas. El principal objetivo de este trabajo fue revisar las investigaciones más recientes que trataron los efectos de las DC sobre el rendimiento en deportes de resistencia, atendiendo a parámetros antropométricos, de adaptación metabólica y a nivel de capacidades físicas en sujetos con normopeso, incluidos atletas. Para ello, se realizó una revisión sistemática de toda la literatura científica disponible mediante bases de datos como PubMed, EBSCOhost y ResearchGate. De todas las investigaciones encontradas, sólo 13 se ajustaron a nuestros criterios de selección. Concretamente, analizaron aspectos como la composición corporal, adaptaciones metabólicas y hormonales, repercusiones sobre la disponibilidad de sustrato, así como los efectos sobre los umbrales ventilatorios. Los resultados reflejaron que la implementación de DC en deportistas de resistencia puede ayudar a reducir el peso corporal y el % de masa grasa, pudiendo tener un impacto potencial en el mantenimiento de la masa libre de grasa. Dichas estrategias dietéticas crean adaptaciones metabólicas que favorecen la optimización de los depósitos de glucógeno y la movilización de grasas. No parecieron encontrarse consecuencias positivas ni negativas en términos de rendimiento físico. Sin embargo, se precisa de más investigaciones y con mayor estandarización en sus diseños para poder extraer conclusiones consensuadas. The implementation of ketogenic diets (DC) to optimize performance in endurance athletes is currently an interesting debate. Despite this, the conclusions drawn about its effects on sports performance do not enjoy the rigor or consensus necessary to know the real impact of this type of diet. The main objective of this work was to review the most recent investigations that addressed the effects of KD on performance in endurance sports, taking into account anthropometric parameters, metabolic adaptation and physical capacity level in subjects with normal weight, including athletes. To do this, a systematic review of all available scientific literature was carried out using databases such as PubMed, EBSCOhost and ResearchGate. Of all the investigations found, only 13 met our selection criteria. Specifically, they analyzed aspects such as body composition, metabolic and hormonal adaptations, repercussions on substrate availability, as well as effects on ventilatory thresholds. The results reflected that the implementation of KD in endurance athletes can help reduce body weight and fat mass, and may have a potential impact on maintaining fat-free mass. These dietary strategies create metabolic adaptations that favor the optimization of glycogen stores and the mobilization of fats. No positive or negative consequences seemed to be found in terms of physical performance. However, more research and more standardization in their designs are required in order to draw consensus conclusions. La implementació de dietes cetogénicas (DC) per a optimitzar el rendiment en esportistes de resistència és un debat d'interès en l'actualitat. Malgrat això, les conclusions extretes sobre els seus efectes en el rendiment esportiu no gaudeixen del rigor ni del consens necessari per a conèixer l'impacte real d'aquest tipus de dietes. El principal objectiu d'aquest treball va ser revisar les recerques més recents que van tractar els efectes de les DC sobre el rendiment en esports de resistència, atenent paràmetres antropomètrics, d'adaptació metabòlica i a nivell de capacitats físiques en subjectes amb normopeso, inclosos atletes. Per a això, es va realitzar una revisió sistemàtica de tota la literatura científica disponible mitjançant bases de dades com PubMed, EBSCOhost i ResearchGate. De totes les recerques oposades, només 13 es van ajustar als nostres criteris de selecció. Concretament, van analitzar aspectes com la composició corporal, adaptacions metabòliques i hormonals, repercussions sobre la disponibilitat de substrat, així com els efectes sobre els llindars ventilatoris. Els resultats van reflectir que la implementació de DC en esportistes de resistència pot ajudar a reduir el pes corporal i el % de massa grassa, podent tenir un impacte potencial en el manteniment de la massa lliure de greix. Aquestes estratègies dietètiques creen adaptacions metabòliques que afavoreixen l'optimització dels dipòsits de glucogen i la mobilització de greixos. No van semblar trobar-se conseqüències positives ni negatives en termes de rendiment físic. No obstant això, es precisa de més recerques i amb major estandardització en els seus dissenys per a poder extreure conclusions consensuades.

El estado nutricional e hidratación del paciente con demencia tipo Alzheimer puede estar comprometido a causa de una afección causada por el deterioro neurológico que ésta provoca, la disfagia. Objetivo. Conocer qué tipo de disfagia presenta el paciente con Alzheimer, además de evaluar en qué grado afecta en el estado nutricional del paciente y reconocer qué tácticas dietéticas podemos ofrecer para paliar los déficits nutricionales causados por esta disfagia. Metodología. Revisión bibliográfica de treinta artículos científicos que exponen la relación entre la disfagia en pacientes con Alzheimer, las repercusiones nutricionales que tiene y las soluciones que proponen. Resultados. La totalidad de los estudios encontrados afirman la relación entre la progresión del deterioro cognitivo tipo Alzheimer con la gravedad de la disfagia. Queda patente la asociación entre disfagia y desnutrición, hasta el 80% de los pacientes de varios textos muestran déficits nutricionales tales como niveles bajos de folatos, calcio, magnesio, vitamina B6 y B12. Se destaca el resultado negativo de las dietas túrmix, con comida convencional, y la necesidad de los pacientes de tomar suplementos dietéticos. Conclusiones. La necesidad de una actuación preventiva sobre la disfagia es de vital importancia para que los pacientes con Alzheimer, y disfagia, obtengan una atención nutricional integral y continua. Prevenir y controlar los déficits nutricionales evitarán afecciones óseas, musculares y epiteliales, además de clínicas agudas como la broncoaspiración e infecciones pulmonares. The nutritional status and hydration of the alzheimer's dementia patient may be compromised because of a condition caused by the neurological deterioration it causes, dysphagia. Objective. To know what type of dysphagia the Alzheimer's patient presents, in addition to measure in which level affects the nutritional status of the patient and to recognize what dietary tactics we can offer to alleviate the nutritional deficits caused by this dysphagia. Methodology. Bibliographical review of thirty scientific articles that expose the relationship between dysphagia in Alzheimer's patients, the nutritional impacts it has and the solutions they propose. Results. All studies found affirm the relationship between the progression of Alzheimer's-like cognitive decline to the severity of dysphagia. The association between dysphagia and malnutrition is evident, up to 80% of patients in various texts show nutritional deficits such as low levels of folates, calcium, magnesium, vitamin B6 and B12. It highlights the negative result of turmix diets, with conventional food, and the need for patients to take dietary supplements Conclusions: The need for preventive action on dysphagia is vitally important for Alzheimer's patients, and dysphagia, to obtain comprehensive and continuous nutritional care. Preventing and controlling nutritional deficits will prevent bone, muscle and epithelial conditions, as well as acute clinics such as bronchoalyc aspiration and lung infections. L'estat nutricional i hidratació del pacient amb demència tipus Alzheimer pot estar compromès a causa d'una afecció causada per la deterioració neurològica que aquesta provoca, la disfàgia. Objectiu. Conèixer quin tipus de disfàgia presenta el pacient amb Alzheimer, a més d'avaluar en quin grau afecta en l'estat nutricional del pacient i reconèixer quines tàctiques dietètiques podem oferir per a pal·liar els dèficits nutricionals causats per aquesta disfàgia. Metodologia. Revisió bibliogràfica de trenta articles científics que exposen la relació entre la disfàgia en pacients amb Alzheimer, les repercussions nutricionals que té i les solucions que proposen. Resultats. La totalitat dels estudis trobats afirmen la relació entre la progressió de la deterioració cognitiva tipus Alzheimer amb la gravetat de la disfàgia. Queda patent l'associació entre disfàgia i desnutrició, fins al 80% dels pacients de diversos textos mostren dèficits nutricionals com ara nivells baixos de folatos, calci, magnesi, vitamina B6 i B12. Es destaca el resultat negatiu de les dietes túrmix, amb menjar convencional, i la necessitat dels pacients de prendre suplements dietètics. Conclusions. La necessitat d'una actuació preventiva sobre la disfàgia és de vital importància perquè els pacients amb Alzheimer, i disfàgia, obtinguin una atenció nutricional integral i contínua. Prevenir i controlar els dèficits nutricionals evitaran afeccions òssies, musculars i epitelials, a més de clíniques agudes com la broncoaspiració i infeccions pulmonars.

La miastènia gravis és una malaltia neuromuscular, autoimmune i crònica, que es manifesta amb fatiga i feblesa muscular en graus variables en els músculs esquelètics voluntaris, aquestes augmenten amb l'activitat i disminueixen amb el repòs. La simptomatologia varia segons en quins músculs aparegui; en els casos més greus, pot suposar gran incapacitat per a realitzar les activitats de la vida diària i provocar el compromís vital, tot i que es dóna en un percentatge reduït dels pacients. El diagnòstic precoç suposa un augment de la qualitat de vida, encara que acostuma a ser difícil i tardà, ja que és una malaltia poc freqüent i poc coneguda. El tractament amb anticolinesteràsics i corticoides provoca molts efectes secundaris. Per això es vol fer visualitzar la importància de realitzar una valoració i educació nutricional als pacients, atès que es poden donar molts canvis en el curs de la malaltia, es poden prevenir les complicacions de símptomes com la disfàgia, la pèrdua de massa muscular i de patologies cròniques associades. Per tots aquests fets, es proposa el disseny d'intervenció nutricional a través de la modificació dels hàbits alimentaris dels pacients, per conèixer els factors de risc en les complicacions dels pacients, determinar les seves necessitats i donar a conèixer la importància de l'educació nutricional en la miastènia i explorar una possible implementació en el futur. Myasthenia gravis is a neuromuscular, autoimmune and chronic disease, which manifests itself with fatigue and muscle weakness to varying degrees in the voluntary skeletal muscles, these increase with activity and decrease with rest. Symptomatology varies depending on which muscles are being affected; in the most severe cases, it can be a major inability to perform many simple daily activities causing vital compromise, although small percentage of patients experience it. Early diagnosis leads to an increase in quality of life, however because it's a rare disease it's often difficult to diagnose. The standard treatment is with anticholinesterases and corticosteroids but these cause many side effects and for this reason we want to emphasize the importance of carrying out a nutritional assessment and educate patients on how this can help. A complete nutritional assessment will determine which eating habits will support the patient's needs and can prevent some complications of some of the typical symptoms such as dysphagia and loss of muscle mass. In order to implement a nutritional intervention as part of the treatment for patients suffering from myasthenia, it's important that we raise awareness of the benefits and the improved quality of life that occur as a result. La miastenia gravis es una enfermedad neuromuscular, autoinmune y crónica, que se manifiesta con fatiga y debilidad muscular en grados variables en los músculos esqueléticos voluntarios, estas aumentan con la actividad y disminuyen con el reposo. La sintomatología varía según en qué músculos aparezca; en los casos más graves, puede suponer gran incapacidad para realizar las actividades de la vida diaria y provocar el compromiso vital, a pesar de que se da en un porcentaje reducido de los pacientes. El diagnóstico precoz supone un aumento de la calidad de vida, aunque acostumbra a ser difícil y tardío, puesto que es una enfermedad poco frecuente y poco conocida. El tratamiento con anticolinesterásicos y corticoides provoca muchos efectos secundarios. Por eso se quiere hacer visualizar la importancia de realizar una valoración y educación nutricional a los pacientes, dado que se pueden dar muchos cambios en el curso de la enfermedad, se pueden prevenir las complicaciones de síntomas como la disfagia, la pérdida de masa muscular y de patologías crónicas asociadas. Por todos estos hechos, se propone el diseño de intervención nutricional a través de la modificación de los hábitos alimentarios de los pacientes, para conocer los factores de riesgo en las complicaciones de los pacientes, determinar sus necesidades y dar a conocer la importancia de la educación nutricional en la miastenia y explorar una posible implementación en el futuro.

Introducción: la enfermedad renal crónica (ERC) deriva en alteraciones hidroelectrolíticas que se asocian con peor pronóstico en los pacientes, y su manejo incluye recomendaciones nutricionales específicas. El objetivo del presente trabajo es recopilar la información contenida en las principales bases de datos científicas a cerca de la influencia de la dieta en el manejo de dichas alteraciones. Metodología: Diseño de revisión bibliográfica: búsqueda de revisiones, estudios de investigación observacionales y experimentales, publicados en los últimos veinte años en revistas de relevancia de nutrición o enfermedad renal. Resultados: Tras una búsqueda inicial de 338 artículos, 68 de ellos cumplían los criterios de inclusión y exclusión. Los principales resultados: La dieta óptima para pacientes con ERC debe ser individualizada. Se aconseja una restricción de proteínas moderada de 0.6-0.8 gr/kg/día, que contribuirá al control de la hiperfosfatemia, la acidosis metabólica y la hiperpotasemia. Se aconseja restringir los alimentos ultraprocesados por el elevado contenido en fósforo inorgánico y sal. Se desaconseja el uso de sal baja en sodio y alimentos mejorados con aditivos. La dieta baja en potasio, que incluye restricción de frutas y verduras, no debe comenzarse a no ser que exista dicha alteración. Una estrategia útil para disminuir el contenido en potasio en la dieta es cocinar los alimentos con técnicas que disminuyen dicho ion. Se recomienda una restricción de 5-6 gramos de sal al día, menor si existen comorbilidades. La principal dificultad hallada radica en la falta de adherencia a las recomendaciones. Conclusión: existen múltiples recomendaciones dietéticas para pacientes con ERC, aunque falta evidencia científica sobre las estrategias adecuadas para conseguir aumentar la adherencia a las mismas. Introduction: chronic kidney disease (CKD) leads to hydroelectrolytic disorders that are associated with a worse prognosis. Its management includes specific nutritional recommendations. The objective of the present review is to compile the information contained in the main scientific databases about the influence of diet on the management of these alterations. Methods: Bibliographic review design: relevant nutrition or kidney disease journals reviews, observational and experimental research studies search, published in the last twenty years. Results: After an initial search of 338 articles, 68 of them fulfilled the inclusion and exclusion criteria. The main results: The optimal diet for CKD patients must be individualized. A moderate protein restriction of 0.6-0.8 gr/kg/day is recommended, which can contribute to the hyperphosphatemia, metabolic acidosis and hyperkalemia control. Ultra-processed foods due to the high content of inorganic phosphorus and salt is advisable to be restricted. The use of low sodium salt and foods enhanced with additives is discouraged. The low potassium diet, which includes restriction of fruits and vegetables, should not be started unless there is such an alteration. A useful strategy to decrease the potassium content in the diet is to cook foods with techniques that decrease that ion. A restriction of 5-6 grams of salt per day is recommended, less if there are comorbidities. The main difficulty found lies in the lack of adherence to the recommendations. Conclusion: There are multiple dietary recommendations for patients with CKD, although scientific evidence is lacking regarding the appropriate strategies to increase adherence to them. Introducció: la malaltia renal crònica (ERC) deriva en alteracions hidroelectrolítiques que s'associen amb pitjor pronòstic en els pacients, i el seu maneig inclou recomanacions nutricionals específiques. L'objectiu del present treball és recopilar la informació continguda en les principals bases de dades científiques a prop de la influència de la dieta en el maneig d'aquestes alteracions. Metodologia: Disseny de revisió bibliogràfica: cerca de revisions, estudis de recerca observacionals i experimentals, publicats en els últims vint anys en revistes de rellevància de nutrició o malaltia renal. Resultats: Després d'una cerca inicial de 338 articles, 68 d'ells complien els criteris d'inclusió i exclusió. Els principals resultats: La dieta òptima per a pacients amb ERC ha de ser individualitzada. S'aconsella una restricció de proteïnes moderada de 0.6-0.8 gr/kg/dia, que contribuirà al control de la hiperfosfatèmia, la acidosi metabòlica i la hiperpotassèmia. S'aconsella restringir els aliments ultraprocessats per l'elevat contingut en fòsfor inorgànic i sal. Es desaconsella l'ús de sal baixa en sodi i aliments millorats amb additius. La dieta baixa en potassi, que inclou restricció de fruites i verdures, no ha de començar-se tret que existeixi aquesta alteració. Una estratègia útil per a disminuir el contingut en potassi en la dieta és cuinar els aliments amb tècniques que disminueixen aquest ió. Es recomana una restricció de 5-6 grams de sal al dia, menor si existeixen comorbilitats. La principal dificultat trobada radica en la falta d'adherència a les recomanacions. Conclusió: existeixen múltiples recomanacions dietètiques per a pacients amb ERC, encara que mancada evidència científica sobre les estratègies adequades per a aconseguir augmentar l'adherència a aquestes.

El País Valencià forma parte de las regiones culinarias que han intervenido en la configuración del modelo dietético mediterráneo. Con el paso del tiempo, la población valenciana ha desarrollado su propia identidad cultural alimentaria, a partir de los alimentos disponibles, de los discursos gastronómicos y de las prácticas alimentarias acumuladas durante siglos. La historia de la alimentación y la nutrición del País Valencià han ayudado a construir parte de esta identidad cultural alimentaria, que juega un papel fundamental en el estudio de la alimentación. La promoción de la dieta mediterránea no solo debe limitarse a los alimentos que configuran la dieta, sino que debe considerar la transmisión de unos valores, la forma de producción y obtención de los alimentos, la biodiversidad y la ecología del entorno entre otros factores, con el objetivo de obtener una visión holística de la alimentación. Sin embargo, la dieta mediterránea actual se ha occidentalizado como consecuencia al modelo de globalización. Los cambios intergeneracionales, la erosión cultural alimentaria o la agricultura industrializada, son solo algunos de los factores que han contribuido en la pérdida de adherencia al modelo de dieta mediterránea. La clave para revertir esta situación podría encontrarse en la promoción de las costumbres y tradiciones alimentarias, utilizando como nexo de unión movimientos como la soberanía alimentaria. Despertar el interés de la sociedad por su identidad cultural alimentaria como forma de recuperar el modelo de dieta mediterránea, podría ser una posible vía hacia la alimentación saludable y sostenible. The Valencian Country ranks among some of the culinary regions that have been involved in the configuration of the Mediterranean dietary model. Through time, the Valencian population has developed its own cultural food heritage from what was at hand, from gastronomic narratives and from dietary practices built up over centuries. The history of nourishment and nutrition in the Valencian Country is what has helped shape this cultural food heritage, playing a major role in the development of dietary studies. The promotion of a Mediterranean diet is not just about the foods it includes, as factors such as the passing of values, food production and procurement methods, biodiversity and environmental ecology should also be considered, so that a more holistic view on nutrition can be achieved. However, the current Mediterranean diet has been westernised as a consequence of globalisation. Intergenerational shifts, cultural erosion and industrialized agriculture are only a few of the contributing sources to the decline in adherence to the Mediterranean dietary model. The key to turning this around could be found in fostering dietary practices and traditions, and harnessing them to social causes such as food sovereignty. Awakening the Mediterranean society's interest in cultural food identity as a way to restore its dietary model is one possible path towards healthy and sustainable food. El País Valencià forma part de les regions culinàries que han intervingut en la configuració del model dietètic mediterrani. Amb el pas del temps, la població valenciana ha desenvolupat la seva pròpia identitat cultural alimentària, a partir dels aliments disponibles, dels discursos gastronòmics i de les pràctiques alimentàries acumulades durant segles. La història de l'alimentació i la nutrició del País Valencià han ajudat a construir part d'aquesta identitat cultural alimentària, que juga un paper fonamental en l'estudi de l'alimentació. La promoció de la dieta mediterrània no sols ha de limitar-se als aliments que configuren la dieta, sinó que ha de considerar la transmissió d'uns valors, la forma de producció i obtenció dels aliments, la biodiversitat i l'ecologia de l'entorn entre altres factors, amb l'objectiu d'obtenir una visió holística de l'alimentació. No obstant això, la dieta mediterrània actual s'ha occidentalitzat com a conseqüència al model de globalització. Els canvis intergeneracionals, l'erosió cultural alimentària o l'agricultura industrialitzada, són només alguns dels factors que han contribuït en la pèrdua d'adherència al model de dieta mediterrània. La clau per a revertir aquesta situació podria trobar-se en la promoció dels costums i tradicions alimentàries, utilitzant com a nexe d'unió moviments com la sobirania alimentària. Despertar l'interès de la societat per la seva identitat cultural alimentària com a manera de recuperar el model de dieta mediterrània, podria ser una possible via cap a l'alimentació saludable i sostenible.

El objetivo de esta revisión es comparar la eficacia de las dietas bajas en hidratos de carbono y altas en grasa frente a las dietas bajas en grasa en la pérdida de peso corporal. El sobrepeso, la obesidad y sus complicaciones asociadas son un problema de salud pública importante a nivel mundial. La relación entre resistencia a insulina y obesidad es indiscutible, aunque se desconoce exactamente la direccionalidad. Numerosos estudios relacionan índice glucémico y carga glucémica con la obesidad, a través del modelo carbohidratos-insulina. Sin embargo, importantes excepciones cuestionan dicho modelo. Una dieta rica en hidratos de carbono no conduce irremediablemente al desarrollo de obesidad. En el abordaje nutricional del paciente obeso existe una gran variedad de propuestas dietoterapéuticas, entre las que se encuentran las dietas bajas en hidratos de carbono y altas en grasa (LCHF) y las dietas bajas en grasa (LF). Ambos tipos de dieta han mostrado la misma eficacia en la pérdida de peso, pero se desconocen sus efectos adversos a largo plazo, sobretodo a nivel cardiovascular. De acuerdo con la evidencia científica actual, la eficacia de una u otra dieta en la pérdida de peso no se puede relacionar con el perfil genético del individuo ni con el patrón de secreción de insulina. Una dieta baja en hidratos de carbono mejora el perfil lipídico de pacientes obesos de manera más eficaz que una dieta baja en grasa, por lo que podría considerarse su adopción supervisada en pacientes con alteraciones cardiometabólicas. L'objectiu d'aquesta revisió és comparar l'eficàcia de les dietes baixes en hidrats de carboni i altes en greix enfront de les dietes baixes en greix en la pèrdua de pes corporal. El sobrepès, l'obesitat i les seves complicacions associades, són un problema de salut pública important a escala mundial. La relació entre resistència a insulina i obesitat és indiscutible, encara que es desconeix exactament la direccionalitat. Nombrosos estudis relacionen índex glucèmic i càrrega glucèmica amb l'obesitat, a través del model carbohidrats-insulina. No obstant això, importants excepcions qüestionen aquest model. Una dieta rica en hidrats de carboni no condueix irremeiablement al desenvolupament d'obesitat. En l'abordatge nutricional del pacient obès hi ha una gran varietat de propostes dietoterapèutiques, entre les quals es troben les dietes baixes en hidrats de carboni i altes en greix (LCHF) i les dietes baixes en greix (LF). Tots dos tipus de dieta han mostrat la mateixa eficàcia en la pèrdua de pes, però es desconeixen els seus efectes adversos a llarg termini, sobretot en l'àmbit cardiovascular. D'acord amb l'evidència científica actual, l'eficàcia d'una dieta o una altra en la pèrdua de pes, no es pot relacionar amb el perfil genètic de l'individu ni amb el patró de secreció d'insulina. Una dieta baixa en hidrats de carboni millora el perfil lipídic de pacients obesos de manera més eficaç que una dieta baixa en greix, de manera que podria considerar-se la seva adopció supervisada en pacients amb alteracions cardiometabòlics. The objective of this review is to compare the efficacy of low-carbohydrate-high-fat diets versus low-fat diets in body weight loss. Overweight, obesity and its associated complications are a major public health problem worldwide. The relationship between insulin resistance and obesity is indisputable, although the directionality is unknown. Numerous studies relate the glycemic index and glycemic load to obesity, through the carbohydrate-insulin model. However, important exceptions question that model. A diet rich in carbohydrates does not inevitably lead to the development of obesity. In the nutritional approach of the obese patient, there is a wide variety of dietary therapeutic proposals, among which are low-carbohydrate-high-fat (LCHF) diets and low-fat 4 / (LF) diets. Both types of diet have shown the same efficacy in weight loss, but their long-term adverse effects are unknown, especially at the cardiovascular level. According to current scientific evidence, the efficacy of one or another diet in weight loss cannot be related to the genetic profile of the individual or the pattern of insulin secretion. A diet low in carbohydrates improves the lipid profile of obese patients more effectively than a diet low in fat, so it could be considered supervised adoption in patients with cardiometabolic disorders.

El principal tratamiento que se lleva a cabo en pacientes que presentan sobrepeso u obesidad es la restricción calórica continua o dieta hipocalórica. No obstante, a día de hoy, se han desarrollado estrategias como el ayuno intermitente que se basa en períodos de restricción calórica severa o ayuno intercalados con una ingesta calórica normal. El objetivo del presente trabajo de fin de máster es revisar la efectividad del ayuno como estrategia en la pérdida de peso corporal y masa grasa así como, examinar sus efectos sobre las variables cardiometabólicas como son la glucosa e insulina, colesterol o presión arterial. Por otro lado, también se pretende revisar si presenta o no efectos secundarios y en caso afirmativo conocer cuales así como la adherencia a dicho tratamiento por parte de los pacientes. Tras el análisis de los estudios elegidos, la evidencia científica muestra que el ayuno tiene efectos beneficiosos tanto en la pérdida de peso como en la mejora de las variables cardiometabólicas pero dichos efectos no son superiores a los que se obtienen con el método tradicional de restricción calórica diaria. Los efectos secundarios por su parte, también fueron similares en ambos grupos. Por lo tanto, se puede concluir que efectivamente el ayuno si es un protocolo válido para la pérdida de peso y de masa grasa pero no superior a la restricción calórica continua y se puede considerar como una nueva alternativa para el tratamiento del sobrepeso u obesidad pero se necesitan más estudios para conocer esta técnica más en profundidad. El principal tractament que es duu a terme en pacients que presenten sobrepès o obesitat és la restricció calòrica contínua o dieta hipocalórica. No obstant això, avui dia, s'han desenvolupat estratègies com el dejuni intermitent que es basa en períodes de restricció calòrica severa o dejuni intercalats amb una ingesta calòrica normal. L'objectiu del present treball de fi de màster és revisar l'efectivitat del dejuni com a estratègia en la pèrdua de pes corporal i massa grassa així com, examinar els seus efectes sobre les variables cardiometabólicas com són la glucosa i insulina, colesterol o pressió arterial. D'altra banda, també es pretén revisar si presenta o no efectes secundaris i en cas afirmatiu conèixer quals així com l'adherència a aquest tractament per part dels pacients. Després de l'anàlisi dels estudis triats, l'evidència científica mostra que el dejuni té efectes beneficiosos tant en la pèrdua de pes com en la millora de les variables cardiometabòliques però aquests efectes no són superiors als que s'obtenen amb el mètode tradicional de restricció calòrica diària. Els efectes secundaris per part seva, també van ser similars en tots dos grups. Per tant, es pot concloure que efectivament el dejuni si és un protocol vàlid per a la pèrdua de pes i de massa grassa però no superior a la restricció calòrica contínua i es pot considerar com una nova alternativa per al tractament del sobrepès o obesitat però es necessiten més estudis per a conèixer aquesta tècnica més en profunditat. The main treatment which is carried out in patients who are overweight or obese is continuous calorie restriction or low calorie diet. However, today, new strategies have been developed such as intermittent fasting that is based on periods of severe caloric restriction or fasting interspersed with normal caloric intake. The objective of the following master`s thesis is to review the effectiveness of fasting as therapy in the loss of body weight and fat mass as well as to examine its effects on cardiometabolic variables such as glucose and insulin, cholesterol or blood pressure. On the other hand, it is also intended to review whether or not it presents side effects and, if so, to know which ones, as well as the adherence to said treatment by patients. After the analysis of the chosen studies, the results show that fasting have beneficial effects both in weight loss and in the improvement of cardiometabolic variables, but these effects are lower to those obtained with the traditional method of caloric restriction. daily. Furthermore the side effects were also similar in both groups. Therefore, it can be concluded that fasting is indeed a valid protocol for the loss of weight and fat mass but not superior to continuous caloric restriction and it can be considered as a new alternative for the treatment of overweight or obesity, but it is they need more studies to know this technique more in depth.

Los índices basados en la respuesta inflamatoria sistémica y en el estado inmunonutricional, han ido adquiriendo importancia recientemente en Oncología al correlacionarse con el pronóstico en varios tipos de cáncer. En relación con el cáncer de páncreas, estos factores han demostrado su valor pronóstico en los estadios localizados de la enfermedad, siendo discutido su valor en los estadios avanzados. Con el objetivo de determinar la correlación existente entre estos scores y el pronóstico en los pacientes con cáncer de páncreas avanzado, se realiza esta revisión bibliográfica. Para ello, se analizan un total de 19 artículos y 4 guías clínicas relacionadas, evaluándose un total de 4306 pacientes con cáncer de páncreas avanzado. Los resultados fueron concluyentes; revelaron que PNI, NLR, PLR, LMR mGPS, ratio PCR/albúmina, ratio neutrófilo/albúmina, LDH y fibrinógeno son factores pronósticos independientes para la supervivencia global en los pacientes con cáncer de páncreas; mientras que NLR, PLR, LMR, GPS y fibrinógeno lo son para la supervivencia libre de progresión. Se concluyó, además, que PNI y NLR se correlacionan con la respuesta al tratamiento, siendo NLR un factor de riesgo de metástasis al diagnóstico y PNI un factor de riesgo de recaída. Por tanto, la evaluación de estos parámetros pronósticos de forma rutinaria puede facilitar la toma de decisiones terapéuticas de forma individualizada, aunque sería conveniente la realización de estudios de diseño prospectivo que permiten la confirmación de los resultados obtenidos. Els índexs basats en la resposta inflamatòria sistèmica i en l'estat inmunonutricional, han anat adquirint importància recentment en Oncologia en correlacionar-se amb el pronòstic en diversos tipus de càncer. En relació amb el càncer de pàncrees, aquests factors han demostrat el seu valor pronòstic en els estadis localitzats de la malaltia, sent discutit el seu valor en els estadis avançats. Amb l'objectiu de determinar la correlació existent entre aquests scores i el pronòstic en els pacients amb càncer de pàncrees avançat, es realitza aquesta revisió bibliogràfica. Per a això, s'analitzen un total de 19 articles i 4 guies clíniques relacionades, avaluant-se un total de 4306 pacients amb càncer de pàncrees avançat. Els resultats van ser concloents; van revelar que PNI, NLR, PLR, LMR mGPS, ràtio PCR/albúmina, ràtio neutròfil/albúmina, LDH i fibrinogen són factors pronòstics independents per a la supervivència global en els pacients amb càncer de pàncrees; mentre que NLR, PLR, LMR, GPS i fibrinogen ho són per a la supervivència lliure de progressió. Es va concloure, a més, que PNI i NLR es correlacionen amb la resposta al tractament, sent NLR un factor de risc de metàstasi al diagnòstic i PNI un factor de risc de recaiguda. Per tant, l'avaluació d'aquests paràmetres pronòstics de manera rutinària pot facilitar la presa de decisions terapèutiques de manera individualitzada, encara que seria convenient la realització d'estudis de disseny prospectiu que permeten la confirmació dels resultats obtinguts. Inflammation-based scores have recently become so important in Oncology because they correlate with the prognosis in various types of cancer. Focusing on pancreatic cancer, these factors have demonstrated their prognostic value in localized stages of the disease, but their value in advanced stage is discussed. In order to determine the correlation between these scores and the prognosis of patients with advanced pancreatic cancer, we perform this bibliographical review. We have analyzed 19 articles and 4 clinical guidelines, evaluating a total of 4306 patients with advanced pancreatic cancer. The results revealed that PNI, NLR, PLR, mGPS, MLR, PCR/albumin ratio, neutrophil/albumin ratio, LDH and fibrinogen are independent prognostic factors for overall survival in patients with pancreatic cancer; NLR, PLR, LMR, GPS and fibrinogen are for progression-free survival. It was concluded PNI and NLR correlate with the treatment response, NLR is a risk factor for metastasis at diagnosis and PNI is a relapse risk factor. So, the evaluation of these prognostic parameters can improve and facilitate individualized therapeutic decision-making, although it would be better to design prospective studies to confirm these results.

La diabetes es una enfermedad muy prevalente. De los distintos tipos de diabetes, la diabetes mellitus tipo 2 es la que abarca más porcentaje de pacientes. Además, la tendencia es que sigan aumentando los casos en los próximos años. Esto es debido en gran parte a los malos hábitos alimentarios y al sedentarismo. La primera intervención después de un diagnóstico de la DM2 es la modificación de los hábitos alimentarios. La dieta mediterránea es la que más evidencia científica tiene. Aun así, en los últimos años, han surgido otras alternativas. Este es el caso de las dietas bajas en grasa y bajas en hidratos de carbono. Objetivo. Valorar el impacto de las dietas bajas en carbohidratos y dietas bajas en grasas, en el metabolismo energético en el paciente con diabetes mellitus tipo 2 a través del control glucémico y de los factores de riesgo cardiovascular. Método. Se realiza una búsqueda bibliográfica de ensayos clínicos publicados en Medline y ProQuest. Se extrajeron datos sobre la variación de HbA1c, glucosa basal en ayunas, triglicéridos, LDL, HDL, presión arterial, peso y albúmina sérica. Resultados. Se incluyeron 5 estudios en la revisión de los cuales 4 tenían grupo de dieta baja en hidratos de carbono y 4 grupo de dieta baja en grasa. En comparación con el grupo control se obtuvieron resultados estadísticamente significativos en la reducción de HbA1c, en la glucemia basal en ayunas, de triglicéridos, LDL, HDL, presión arterial y peso. Conclusiones. La dieta baja en hidratos de carbono y la dieta baja en grasa han demostrado tener un impacto en el metabolismo energético a través del control glucémico y de factores de riesgo cardiovascular. Comparativamente entre las dos dietas parece ser que la dieta baja en hidratos de carbono puede ser más eficaz para disminuir los triglicéridos y aumentar el HDL. La diabetis és una malaltia molt prevalent. Dels diferents tipus de diabetis, la diabetis mellitus tipus 2 és la que abasta més percentatge de pacients. A més, la tendència és que continuïn augmentant els casos en els pròxims anys. Això és degut en gran part als mals hàbits alimentaris i al sedentarisme. La primera intervenció després d'un diagnòstic de la DM2 és la modificació dels hàbits alimentaris. La dieta mediterrània és la que més evidència científica té. Així i tot, en els últims anys, han sorgit altres alternatives. Aquest és el cas de les dietes baixes en greix i baixes en hidrats de carboni. Objectiu. Valorar l'impacte de les dietes baixes en carbohidrats i dietes baixes en greixos, en el metabolisme energètic en el pacient amb diabetis mellitus tipus 2 a través del control glucèmic i dels factors de risc cardiovascular. Mètode. Es realitza una cerca bibliogràfica d'assajos clínics publicats en Medline i ProQuest. Es van extreure dades sobre la variació de HbA1c, glucosa basal en dejú, triglicèrids, LDL, HDL, pressió arterial, pes i albúmina sèrica. Resultats. Es van incloure 5 estudis en la revisió dels quals 4 tenien grup de dieta baixa en hidrats de carboni i 4 grup de dieta baixa en greix. En comparació amb el grup control es van obtenir resultats estadísticament significatius en la reducció de HbA1c, en la glucèmia basal en dejú, de triglicèrids, LDL, HDL, pressió arterial i pes. Conclusions. La dieta baixa en hidrats de carboni i la dieta baixa en greix han demostrat tenir un impacte en el metabolisme energètic a través del control glucèmic i de factors de risc cardiovascular. Comparativament entre les dues dietes sembla ser que la dieta baixa en hidrats de carboni pot ser més eficaç per a disminuir els triglicèrids i augmentar el HDL. Diabetes is a very prevalent disease. Of the different types of diabetes, type 2 diabetes mellitus is the one that covers the highest percentage of patients. Furthermore, the trend is for cases to continue to increase in the coming years. This is largely due to poor eating habits and sedentary lifestyle. The first intervention after a diagnosis of DM2 is the modification of eating habits. The Mediterranean diet is the one with the most scientific evidence. Still, in recent years, other alternatives have emerged. This is the case of low fat and low carbohydrate diets. The aim of this study was to evaluate the impact of low carbohydrate and low fat diets on energy metabolism in the patient with type 2 diabetes mellitus through glycaemic control and cardiovascular risk factors Assess the impact of low carbohydrate diets and low diets in fats, in energy metabolism in the patient with type 2 diabetes mellitus through glycaemic control and cardiovascular risk factors. Method. A bibliographic search of studies published in Medline and ProQuest is performed. Data on the variation of HbA1c, fasting basal glucose, triglycerides, LDL, HDL, blood pressure, weight, and serum albumin were extracted. Results. Five studies were included in the review: 4 had DBHC group and 4 DBG group. In comparison with the control group, statistically significant results were obtained in the reduction of HbA1c, in fasting basal glycemia, of triglycerides, LDL, HDL, blood pressure and weight. Conclusion. The low carbohydrate diet and the low fat diet have been shown to have an impact on energy metabolism through glycaemic control and cardiovascular risk factors. Comparatively between the two diets it appears that the low carbohydrate diet may be more effective in lowering triglycerides and increasing HDL.

En els darrers anys l'interès de la societat per als aspectes relacionats amb la nutrició està augmentant significativament. En paral·lel també augmenten els mites o desinformacions sobre certs aliments, l'impacte que tenen en certes malalties etc. També han proliferat diferents tipus de dietes amb objectius específics. La malaltia oncològica és una malaltia molt complexa i a on intervenen molts factors diferents. En aquest context s'està començant a estudiar el possible impacte de la dieta sobre la resposta oncològica. Millorar la qualitat de vida, la salut i la resposta al tractament oncològic en pacients mitjançant la aplicació d'una teràpia nutricional adjuvant al tractament estàndard que combina la dieta cetogènica, de reducció calòrica i de dejú intermitent. L'estudi és un disseny d'intervenció, prospectiu, no aleatoritzat ni cec i multicèntric i amb control en pacients amb diagnòstic recent de càncer. La nutrició i la alimentació són aspectes que formen part intrínseca de la nostra vida i que poden afectar a la nostra salut. En certes patologies, mitjançant una nutrició adequada, podem millorar la qualitat de vida de les persones i el grau afectació a la vida de les persones de la pròpia malaltia. Independentment del resultat d'aquesta intervenció en particular, en pacients oncològics la incorporació del Dietista ¿ Nutricionista pot millorar la qualitat de vida dels pacients i evitar problemes nutricionals, altament freqüents en aquests pacients. In recent years nutrition has been getting significantly more attention from society. In parallel myths and misinformation surrounding nutrition are arising. Recently, different types of food regimens to address different objectives have been developed and have become more popular. Oncological diseases are very complex, and it is expected that many factors play a key role in these diseases. Science is now starting to investigate the potential impact of certain diets in oncological treatment. To improve quality of life, health and oncological treatment in patients with an adjuvant nutritional therapy to gold standard treatment combining ketogenic diet, caloric restriction and intermittent fasting. This is an interventional study, prospective, with no randomization nor blinding, multicentric and with a control arm in patients with recent cancer diagnosis. Nutrition and nourishment are part of our lives and have a key impact in our lives and can have effects on our health. In certain pathologies, following adequate nutrition regimens can improve the quality of life and the impact of the pathology. Regardless of the results of this specific intervention, the incorporation of the Dietician-Nutritionist might improve quality of life of oncological patients and avoid nutritional deficiencies, which is very common in this population. En los últimos años el interés de la sociedad para los aspectos relacionados con la nutrición está aumentando significativamente. En paralelo también aumentan los mitos o desinformaciones sobre ciertos alimentos, el impacto que tienen en ciertas enfermedades etc. También han proliferado diferentes tipos de dietas con objetivos específicos. La enfermedad oncológica es una enfermedad muy compleja y donde intervienen muchos factores diferentes. En este contexto se está empezando a estudiar el posible impacto de la dieta sobre la respuesta oncológica. Mejorar la calidad de vida, la salud y la respuesta al tratamiento oncológico en pacientes mediante la aplicación de una terapia nutricional adyuvante al tratamiento estándar que combina la dieta cetogénica, de reducción calórica y de dejú intermitente. El estudio es un diseño de intervención, prospectivo, no aleatorizado ni ciego y multicéntrico y con control en pacientes con diagnóstico reciente de cáncer. La nutrición y la alimentación son aspectos que forman parte intrínseca de nuestra vida y que pueden afectar a nuestra salud. En ciertas patologías, mediante una nutrición adecuada, podemos mejorar la calidad de vida de las personas y el grado afectación en la vida de las personas de la propia enfermedad. Independientemente del resultado de esta intervención en particular, en pacientes oncológicos la incorporación del Dietista ¿ Nutricionista puede mejorar la calidad de vida de los pacientes y evitar problemas nutricionales, altamente frecuentes en estos pacientes.

La desnutrición es uno de los principales síndromes geriátricos que acontecen en las personas mayores. Está asociada con el envejecimiento y las enfermedades crónicas de alta prevalencia, por lo tanto, supone un problema de salud pública importante. Desde la farmacia comunitaria se identifican pacientes mayores de 65 años en riesgo de desnutrición o desnutrición incipiente, utilizando el cribado Mini Nutritional Assessment Short Form (MNA-SF), herramienta de screening nutricional para el ámbito comunitario. Se valora la sarcopenia con cuestionario específico SARC-F y la función física a través de sencillas pruebas validadas, dando continuidad a la evaluación e intervención nutricional temprana, con el fin de establecer un seguimiento multidisciplinar en Atención Primaria de Salud. Esta es la línea que marcan las directrices europeas, para sistematizar el cribado desde todos los ámbitos asistenciales. Además, se une la formación en educación nutricional, dirigida a la población de adultos mayores junto a sus cuidadores, mediante píldoras educativas y formación continuada para profesionales sanitarios. Son medidas preventivas y eficaces para disminuir la prevalencia de la malnutrición, evitar consecuencias negativas sobre la salud, que ayudan a prolongar el periodo libre de dependencia mejorando la calidad de vida de los pacientes mayores. Es necesario revaluar periódicamente el peso y los resultados de detección positivos, incluir el registro de cribado nutricional y de sarcopenia en la historia médica informatizada. Utilizar herramientas actuales como una plataforma para importar y compartir estos datos con el objetivo de lograr el abordaje multidisciplinar de la desnutrición y su riesgo en las personas mayores. Malnutrition is one of the main geriatric disorders that suffer elderly people. It is related to aging and high prevalence chronic diseases, causing a significant public health problem. From the Community Pharmacy, patients over 65 years old are identified on malnutrition risk or incipient malnutrition, using the Mini Nutritional Assessment Short Form (MNA-SF), nutritional screening tool for the community scope. Sarcopenia is evaluated with specific questionnaire SARC-F and the physical function through simple validated tests, giving continuity to the assessment and early nutritional treatment, with the final purpose of setting a multidisciplinary monitoring in Primary Health Care. This is what European Guidelines lead, to systematize the screening on all healthcare areas. In addition, must be included nutritional education training, oriented towards elderly population and their caregivers, trough training tips and continuous learning for health professionals. They are preventive and effective measures to decrease the malnutrition prevalence, avoiding negative health consequences, which contributes to extend the aid dependency free period improving life quality on elderly patients. It is necessary to revaluate periodically the weight and positive screening results, to include the nutritional screening sarcopenia registry in computerized medical records. Using current tools like a platform to import and share this data with the aim of achieve the multidisciplinary approach of malnutrition and its risk in elderly people. La desnutrició és un de les principals síndromes geriàtriques que esdevenen en les persones majors. Està associada amb l'envelliment i les malalties cròniques d'alta prevalença, per tant, suposa un problema de salut pública important. Des de la farmàcia comunitària s'identifiquen pacients majors de 65 anys en risc de desnutrició o desnutrició incipient, utilitzant el garbellat Mini Nutritional Assessment Short Form (MNA-SF), eina de cribratge nutricional per a l'àmbit comunitari. Es valora la sarcopenia amb qüestionari específic SARC-F i la funció física a través de senzilles proves validades, donant continuïtat a l'avaluació i intervenció nutricional primerenca, amb la finalitat d'establir un seguiment multidisciplinari en Atenció Primària de Salut. Aquesta és la línia que marquen les directrius europees, per a sistematitzar el garbellat des de tots els àmbits assistencials. A més, s'uneix la formació en educació nutricional, dirigida a la població d'adults majors al costat dels seus cuidadors, mitjançant píndoles educatives i formació continuada per a professionals sanitaris. Són mesures preventives i eficaces per a disminuir la prevalença de la malnutrició, evitar conseqüències negatives sobre la salut, que ajuden a prolongar el període lliure de dependència millorant la qualitat de vida dels pacients majors. És necessari revaluar periòdicament el pes i els resultats de detecció positius, incloure el registre de garbellat nutricional i de sarcopenia en la història mèdica informatitzada. Utilitzar eines actuals com una plataforma per a importar i compartir aquestes dades amb l'objectiu d'aconseguir l'abordatge multidisciplinari de la desnutrició i el seu risc en les persones majors.

Los deportistas de élite están sometidos a elevadas cargas de entrenamiento, lo que conlleva una disminución en la funcionalidad del sistema inmunitario, causando en casos extremos inmunosupresión en el deportista. Por tanto, resulta necesario realizar determinadas estrategias de alimentación y/o suplementación deportiva que eviten un descenso considerable en la funcionalidad del sistema inmunitario en el deportista de élite. Entre los suplementos deportivos que mejoran el sistema inmunitario destacan los probióticos, preparados o productos que contienen cepas de microorganismos vivos no patógenos que tienen beneficios en la salud del huésped. El objetivo principal de este Trabajo de Fin de Máster consistió en realizar una revisión bibliográfica de los principales ensayos clínicos sobre los beneficios de la suplementación con probióticos en el sistema inmunitario de deportistas de élite. Se ha realizado una revisión bibliográfica en las bases de datos Pubmed, MedlinePlus y Google Académico, excluyéndose aquellos ensayos clínicos realizados en animales y hace más de 10 años. Los resultados mostraron que los probióticos tienen beneficios en la prevención y tratamiento de enfermedades gastrointestinales y de enfermedades del tracto respiratorio superior (ETRS), ambas de elevada incidencia en deportistas de élite. Además, tras los resultados obtenidos también se corroboró que los probióticos mejoran la inmunidad innata y adquirida y reducen el estrés oxidativo causado por el ejercicio extenuante. Los probióticos pueden resultar un suplemento deportivo útil para mejorar el sistema inmunitario en los deportistas de élite. Elite athletes are subjected high training loads, which leads to a decrease in the functionality of the immune system, causing in extreme cases immunosuppression in the athlete. Therefore, it is necessary to carry out certain sports feeding and/or supplementation strategies that avoid a considerable decrease in the functionality of the immune system in the elite athlete. Sports supplements that improve the immune system include probiotics, preparations or products that contain strains of live non-pathogenic microorganisms that have benefits in the health of the host. The main objective of this Master's Thesis was to carry out a bibliographic review of the main clinical trains on the benefits of probiotic supplementation in the immune system of elite athletes. A bibliographic review has been carried out in the Pubmed, MedlinePlus and Google Scholar databases, excluding those clinical trials carried out on animals and more than 10 years ago. The results showed that probiotics have benefits in the prevention and treatment of gastrointestinal diseases and diseases of the upper respiratory tract (URTI), both of high incidence in elite athletes. In addition, after the results obtained, it was also confirmed that probiotics improve innate and acquired immunity and reduce oxidative stress caused by strenuous exercise. Probiotics can be useful sports supplement to improve the immune syste in elite athletes. Els esportistes d'elit estan sotmesos a elevades càrregues d'entrenament, la qual cosa comporta una disminució en la funcionalitat del sistema immunitari, causant en casos extrems immunosupressió en l'esportista. Per tant, resulta necessari realitzar determinades estratègies d'alimentació i/o suplementació esportiva que evitin un descens considerable en la funcionalitat del sistema immunitari en l'esportista d'elit. Entre els suplements esportius que milloren el sistema immunitari destaquen els probióticos, preparats o productes que contenen ceps de microorganismes vius no patògens que tenen beneficis en la salut de l'hoste. L'objectiu principal d'aquest Treball de Fi de Màster va consistir a realitzar una revisió bibliogràfica dels principals assajos clínics sobre els beneficis de la suplementació amb probióticos en el sistema immunitari d'esportistes d'elit. S'ha realitzat una revisió bibliogràfica en les bases de dades Pubmed, MedlinePlus i Google Acadèmic, excloent-se aquells assajos clínics realitzats en animals i fa més de 10 anys. Els resultats van mostrar que els probiòtics tenen beneficis en la prevenció i tractament de malalties gastrointestinals i de malalties del tracte respiratori superior (ETRS), totes dues d'elevada incidència en esportistes d'elit. A més, després dels resultats obtinguts també es va corroborar que els probiòtics milloren la immunitat innata i adquirida i redueixen l'estrès oxidatiu causat per l'exercici extenuant. Els probiòtics poden resultar un suplement esportiu útil per a millorar el sistema immunitari en els esportistes d'elit.

La obesidad y el sobrepeso representan un problema de Salud Pública, con un gran impacto a nivel mundial. La obesidad puede definirse como una enfermedad crónica cuya prevalencia en la Comunidad Autónoma de Canarias se encuentra entre las mayores del territorio español, sin embargo, su control no representa uno de los objetivos prioritarios en el ámbito asistencial de la Atención Primaria, es por esto que se presenta este proyecto de trabajo con el objetivo de cubrir dicha deficiencia. Objetivo. Mejorar el diagnóstico precoz y el abordaje planificado del sobrepeso y la obesidad en el ámbito de la Atención Primaria. Método. Intervención formativa dirigida a profesionales sanitarios en la Zona Básica de Salud, para difusión del programa de intervención y de los conocimientos necesarios para su puesta en marcha. De la misma manera se planificará otra intervención destinada a los pacientes, a realizar preferiblemente de manera grupal, ofreciendo un seguimiento programado de 6 meses. Resultados. Tras la puesta en marcha del programa y en el transcurso del mismo se medirán varios indicadores, unos relacionados con los profesionales sanitarios y otros con la población diana objeto de la intervención. En los profesionales sanitarios se medirá el incremento de conocimientos y habilidades para el abordaje de la obesidad, el aumento del registro en Historia clínica y planificación individualizada de la intervención. En la población diana se medirán indicadores de cambios de hábitos de vida y pérdida ponderal. Conclusiones. Una adecuada valoración precoz e intervención individualizada en el ámbito de la Atención Primaria en los pacientes con sobrepeso y obesidad puede disminuir la prevalencia y de esta patología y las comorbilidades asociadas. Obesity and overweight represent a major Public Health problem, with a great impact worldwide. Obesity can be defined as a chronic disease. In our country, the Autonomous Community of the Canary Islands is among the communities with the highest prevalence of this pathology, however, its control does not represent one of the priority objectives in the field of primary care. On this basis, I have decided to develop this project with the objective of covering this deficiency. Objective. To improve the early diagnosis and approach of overweight and obesity, in the field of Primary Care after a scheduled training intervention programmed. Method. Training intervention aimed at health professionals in the Basic Health Zone, consisting of four 30-minute sessions during working hours to disseminate the intervention program and the knowledge necessary for its implementation. In the same way, another intervention will be planned for patients, preferably carried out as a group, offering a 6-month scheduled follow-up. Results. After the implementation of the program and in the course of it, several indicators will be measured, some related to health professionals and others to the target population. Health professionals will measure the increase in knowledge and skills in obesity diagnose, the record in clinical history and individualized plans of the intervention. Indicators of changes in lifestyle habits and weight loss will be measured in the target population. Conclusions. An adequate early assessment and individualized intervention in the Primary Care setting in overweight and obese patients can decrease the prevalence of this pathology and the associated comorbidities. L'obesitat i el sobrepès representen un problema de Salut Pública, amb un gran impacte a nivell mundial. L'obesitat pot definir-se com una malaltia crònica la prevalença de la qual en la Comunitat Autònoma de Canàries es troba entre les majors del territori espanyol, no obstant això, el seu control no representa un dels objectius prioritaris en l'àmbit assistencial de l'Atenció Primària, és per això que es presenta aquest projecte de treball amb l'objectiu de cobrir aquesta deficiència. Objectiu. Millorar el diagnòstic precoç i l'abordatge planificat del sobrepès i l'obesitat en l'àmbit de l'Atenció Primària. Mètode. Intervenció formativa dirigida a professionals sanitaris en la Zona Bàsica de Salut, per a difusió del programa d'intervenció i dels coneixements necessaris per a la seva posada en marxa. De la mateixa manera es planificarà una altra intervenció destinada als pacients, a realitzar preferiblement de manera grupal, oferint un seguiment programat de 6 mesos. Resultats. Després de la posada en marxa del programa i en el transcurs del mateix es mesuraran diversos indicadors, uns relacionats amb els professionals sanitaris i uns altres amb la població diana objecte de la intervenció. En els professionals sanitaris es mesurarà l'increment de coneixements i habilitats per a l'abordatge de l'obesitat, l'augment del registre en Història clínica i planificació individualitzada de la intervenció. En la població diana es mesuraran indicadors de canvis d'hàbits de vida i pèrdua ponderal. Conclusions. Una adequada valoració precoç i intervenció individualitzada en l'àmbit de l'Atenció Primària en els pacients amb sobrepès i obesitat pot disminuir la prevalença i d'aquesta patologia i les comorbilitat associades.

La creatina se descubrió por primera vez en 1832 y su suplemen- tación en los deportistas se ha hecho popular tras los Juegos Olímpicos de 1992 en Barcelona. Actualmente se utiliza entre los atletas recreativos, universitarios y profesionales como suplemento nutricional o ayuda ergogénica. Metodología, se ha realizado una revisión bibliográfica actual, acerca del consumo de la creatina como suplemento nutricional en el deporte y su aplicación práctica, en las principales bases de datos científicas como Pubmed, Scielo, Elsevier, Scirus, Science direct y Medline. Resultados. Diversas investigaciones informan que el uso de este suplemento mejora la fuerza/potencia máxima y el trabajo, el rendimiento de ejercicios de sprint con esfuerzo único y el rendimiento en ejercicios de sprint repetitivos. También aumenta la masa libre de grasa y el rendimiento en ejercicios con intensidades elevadas. Sin embargo no todos los autores demuestran un efecto beneficioso sobre el rendimiento, aunque la razón de la falta de efecto ergogénico observado a veces no está muy clara. Es posible que la variabilidad individual en respuesta de la suplementación con creatina pueda explicar la falta de beneficio ergogénico informado en estos estudios. Conclusiones. Tras revisar la literatura científica y médica, podemos afirmar que la suplementación con creatina parece segura y no demuestra riesgos graves en la salud de los deportistas y puede mejorar el rendimiento del ejercicio en aquello individuos que realicen deportes con un esfuerzo máximo y/o series de spints repetitivos. Creatine was first discovered in 1832 and its supplementation in athletes has become popular after the 1992 Olympic Games in Barcelona. It is currently used among recreational, college, and professional athletes as a nutri- tional supplement or ergogenic aid. Methodology, a current bibliographic review has been made about the con- sumption of creatine as a nutritional supplement in sports and its practical appli- cation from key scientific databases including Pubmed, Scielo, Elsevier, Scirus, Science direct and Medline. Results, various investigations report that the use of this supplement improves strength, maximum power and work; as well as the performance of single effort sprint exercises and in repetitive sprint exercises. It also increases fat-free mass and performance in high-intensity exercises. However, not all authors demons- trate a beneficial effect on performance, although the reason for the observed lack of ergogenic effect is sometimes not clear. It is possible that individual va- riability in response to creatine supplementation may explain the lack of ergo- genic benefit reported in these studies. Conclusions, after reviewing the scientific and medical literature, we can affirm that creatine supplementation seems safe and does not demonstrate serious health risks for athletes, and can improve exercise performance in individuals who perform sports with maximum effort and / or repetitive sprint exercises. La creatina es va descobrir per primera vegada en 1832 i la seva suplementació en els esportistes s'ha fet popular després dels Jocs Olímpics de 1992 a Barcelona. Actualment s'utilitza entre els atletes recreatius, universitaris i professionals com a suplement nutricional o ajuda ergogènica. Metodologia, s'ha realitzat una revisió bibliogràfica actual, sobre el consum de la creatina com a suplement nutricional en l'esport i la seva aplicació pràctica, en les principals bases de dades científiques com Pubmed, Scielo, Elsevier, Scirus, Science direct i Medline. Resultats. Diverses recerques informen que l'ús d'aquest suplement millora la força/potencia màxima i el treball, el rendiment d'exercicis de sprint amb esforç únic i el rendiment en exercicis de sprint repetitius. També augmenta la massa lliure de greix i el rendiment en exercicis amb intensitats elevades. No obstant això no tots els autors demostren un efecte beneficiós sobre el rendiment, encara que la raó de la falta d'efecte ergogènic observat a vegades no és molt clara. És possible que la variabilitat individual en resposta de la suplementació amb creatina pugui explicar la falta de benefici ergogènic informat en aquests estudis. Conclusions. Després de revisar la literatura científica i mèdica, podem afirmar que la suplementació amb creatina sembla segura i no demostra riscos greus en la salut dels esportistes i pot millorar el rendiment de l'exercici en allò individus que realitzin esports amb un esforç màxim i/o sèries de spints repetitius.

El sistema de registre dels problemes de salut a l'Atenció Primària fa evident al CAP de Can Gibert una prevalença de sobrepès i obesitat així com càries en la primera infància que cal millorar. Al barri ja s'hi duen a terme activitats dirigides a les famílies de risc, per tal de tractar aquestes malalties i donar les bases per a la millora dels hàbits que han tingut com a resultant aquesta situació. Per això proposem una intervenció de promoció feta a mida, que s'ha dissenyat des de la participació i pensant en la multiculturalitat que ens caracteritza. També hem estat molt curosos amb els recursos, per tal que no constituïssin un obstacle a l'aplicabilitat. L'objectiu és empoderar les famílies en la construcció d'una alimentació adequada tant des del punt de vista nutricional com emocional des del minut zero. La intervenció no es planteja en una edició única sinó que formarà part d'un projecte creixent i dinàmic que tindrà com a motor de les millores les aportacions fetes per part de les famílies i agents enrolats. Si es té un bon coneixement de la comunitat, és un projecte fàcilment exportable a altres CAPs del territori. El sistema de registro de los problemas de salud a la Atención Primaria hace evidente en el JEFE de Can Gibert una prevalencia de sobrepeso y obesidad así como caries en la primera infancia que hay que mejorar. En el barrio ya se llevan a cabo actividades dirigidas a las familias de riesgo, para tratar estas dolencias y dar las bases para la mejora de los hábitos que han tenido como resultando esta situación. Por eso proponemos una intervención de promoción hecha a medida, que se ha diseñado desde la participación y pensando en la multiculturalidad que nos caracteriza. También hemos estado muy cuidadosos con los recursos, para que no constituyeran un obstáculo a la aplicabilidad. El objetivo es empoderar las familias en la construcción de una alimentación adecuada tanto desde el punto de vista nutricional como emocional desde el minuto cero. La intervención no se plantea en una edición única sino que formará parte de un proyecto creciente y dinámico que tendrá como motor de las mejoras las aportaciones hechas por parte de las familias y agentes enrolados. Si se tiene un buen conocimiento de la comunidad, es un proyecto fácilmente exportable en otros Jefes del territorio. The prevalence observed by the Primary Health Care register system about overweight, obesity amb tooth decay in early childhood in CAP Can Gibert needs to be improved. In this neighborhood, different activities are already being developed focused on the risk families to treat these health problems and promote the basis for an exchange in the damaging habits that have driven the community to the current situation. This is the main reason to propose a tailor-made intervention, involving different actors in the community and taking into account our biggest characteristic, that is, multiculturality. We watched very carefully our budget in order to avoid it becoming a setback for its applicability. Our target is to empower families on building an appropriate diet both in the nutritional and the emotional sense, from the very first age. We do not contemplate the intervention as a sole edition but the first one into a growing dynamic project that will be successively improved by enrolled families and community health actors, whose suggestions will be definitely taken into account. As long as the community is well known,the project is flexible and suitable for other Primary Health Centers in Catalonia.

Los déficits nutricionales en la mujer atleta causan numerosos problemas de salud, así como un empeoramiento en el rendimiento deportivo. La tríada es la consecuencia de varios factores relacionados con deficiencias nutricionales en las mujeres deportistas. El conocimiento de estos déficits y su prevención deben ser un aspecto principal para cualquier responsable deportivo. Por ello, el objetivo de este estudio fue establecer la importancia del estudio de los déficits concretos que desarrollan las mujeres atletas. Se ha realizado una búsqueda bibliográfica de artículos relevantes para el objetivo de estudio. Se han usado bases de datos científicas como Pubmed y Pennutrition, siguiendo los criterios de exclusión e inclusión elegidos para este estudio. Los resultados seleccionados para esta revisión muestran la prevalencia concreta de energía, hierro, vitamina D y calcio; así como un suficiente aporte proteico y una falta de estudios para determinar los niveles de vitamina B12 y ácido fólico. Además, señalan la prevalencia de mujeres que cumplen con uno o varios factores de riesgo para el desarrollo de la tríada de la atleta femenina. Conclusiones. Es imprescindible la prevención o, en su caso el tratamiento, de los déficits nutricionales en las mujeres deportistas para asegurar un correcto estado de salud y un rendimiento deportivo óptimo. Females athlete's nutritional deficits cause numerous health problems and a worsening of her sports performance. Triad is the consequence of several factors related to nutritional deficiencies in female athletes. The knowledge of these deficits and their prevention must be the focus for sports managers. Therefore, the objective of this study is to determine the importance of studying the specific deficits that female athletes develop. Methods. A research of relevant articles related to the study's objective has been carried out. Scientific bases such as Pubmed or Pennutrition have been used, after setting the criteria for the inclusion and exclusion of the topics chosen for this study. The results selected for this review show the specific prevalence of energy, iron, vitamin D and calcium, a sufficient protein supply and a lack of studies to determine the evels of vitamin B12 and folic acid. In addition, they indicate the prevalence of female with one or more risk factors for the development of the female athlete triad. Conclusion. Prevention or, where appropriate, treatment of nutritional deficits in female athletes are essential to ensure her proper health and an optimal sports performance. Els dèficits nutricionals en la dona atleta causen nombrosos problemes de salut, així com un empitjorament en el rendiment esportiu. La tríada és la conseqüència de diversos factors relacionats amb deficiències nutricionals en les dones esportistes. El coneixement d'aquests dèficits i la seva prevenció han de ser un aspecte principal per a qualsevol responsable esportiu. Per això, l'objectiu d'aquest estudi va ser establir la importància de l'estudi dels dèficits concrets que desenvolupen les dones atletes. S'ha realitzat una recerca bibliogràfica d'articles rellevants per a l'objectiu d'estudi. S'han fet servir bases de dades científiques com Pubmed i Pennutrition, seguint els criteris d'exclusió i inclusió elegits per a aquest estudi. Els resultats seleccionats per a aquesta revisió mostren la prevalença concreta d'energia, ferro, vitamina D i calci; així com un suficient aportació proteica i una falta d'estudis per determinar els nivells de vitamina B12 i àcid fòlic. A més, assenyalen la prevalença de dones que compleixen amb un o diversos factors de risc per al desenvolupament de la tríada de l'atleta femenina. Conclusions. És imprescindible la prevenció o, si escau el tractament, dels dèficits nutricionals en les dones esportistes per assegurar un correcte estat de salut i un rendiment esportiu òptim.

Non-celiac gluten sensitivity is, along with celiac disease and wheat allergy, a disorder caused by gluten consumption. Currently, there are no biological markers to diagnose this disease, and its symptoms often overlap with those experienced in other gastrointestinal pathologies, such as celiac disease and irritable bowel syndrome. This narrative review summarizes and analyzes the latest studies conducted in relation to the pathophysiology of non-celiac gluten sensitivity and its symptoms. It explores the existing debate about whether the only causative agent for non-celiac gluten sensitivity is gluten, or there are another components involved such as FODMAPs, amylase inhibitors or histamine. Also, the latest advances in determining a reliable diagnostic method are discussed. Finally, it is analyzed if is possible that gluten affects those who do not suffer from any gluten related disorder. La sensibilidad al gluten no celiaca (SGNC) es, junto con la enfermedad celiaca (EC) y la alergia al trigo, un trastorno producido por el consumo de gluten. En la actualidad no existen marcadores biológicos que ayuden al diagnostico de esta enfermedad, y sus síntomas a menudo se solapan con los experimentados en otras patologías gastrointestinales, como la celiaquía y el síndrome del intestino irritable. En esta revisión narrativa se resumen y analizan los últimos estudios realizados con relación a la fisiopatología de la sensibilidad al gluten no celiaca y su sintomatología. Se explora el debate existente acerca de si el único agente causal de la sensibilidad al gluten no celiaca es el gluten, o existen otros componentes implicados como los FODMAPs, los inhibidores de la amilasa o la histamina; y se discuten los últimos avances en cuanto a la determinación de un método diagnostico fiable. También se analiza si es posible que el gluten afecte a aquellos que no sufren de ninguna patología directamente relacionada con su consumo. La sensibilitat al gluten no celíaca (SGNC) és, juntament amb la malaltia celíaca (EC) i l'al·lèrgia al blat, un trastorn produït pel consum de gluten. En l'actualitat no existeixen marcadors biològics que ajudin al diagnostico d'aquesta malaltia, i els seus símptomes sovint se solapen amb els experimentats en altres patologies gastrointestinals, com la celiaquía i la síndrome de l'intestí irritable. En aquesta revisió narrativa es resumeixen i analitzen els últims estudis realitzats en relació amb la fisiopatologia de la sensibilitat al gluten no celíaca i la seva simptomatologia. S'explora el debat existent sobre si l'únic agent causal de la sensibilitat al gluten no celíaca és el gluten, o existeixen altres components implicats com els FODMAPs, els inhibidors de la amilasa o la histamina; i es discuteixen els últims avanços quant a la determinació d'un mètode diagnostico fiable. També s'analitza si és possible que el gluten afecti a aquells que no sofreixen de cap patologia directament relacionada amb el seu consum.

El consumo de bebidas energéticas ha experimentado un enorme 'boom' en su consumo y ventas en la última década y son cada vez más populares entre los atletas. Su consumo predominante es por adolescentes y adultos jóvenes, y también por deportistas que persiguen aumentar el rendimiento físico y mental. Estas bebidas estimulantes poseen una composición no homogénea en donde el principal ingrediente activo responsable de los efectos estimulantes es la cafeína en cantidades más elevadas que en las bebidas refrescantes con cafeína. La publicidad de estos productos generalmente presenta imágenes que evocan una gran potencia muscular y resistencia. El propósito de esta revisión bibliográfica es identificar estudios que confirmen que las bebidas energéticas poseen efectos sobre la mejora del rendimiento, en este caso, mejora de las capacidades físicas como la resistencia muscular, la fuerza, la velocidad de reacción, en deportistas de élite o deportistas amateur. En numerosos estudios se indica que el consumo de bebidas energéticas con cafeína y taurina mejoran el rendimiento en diferentes modalidades deportivas (colectivos, adversario, individual) y en patrones específicos utilizados en numerosas de estas modalidades como puede ser saltos rápidos sin y con elemento deportivo, salto en cuclillas, salto en contramovimiento y pruebas de agilidad, donde se ha llegado a la conclusión de que los resultados muestran que el uso de bebidas energéticas que contienen cafeína puede ser una ayuda nutricional efectiva para aumentar el rendimiento en este tipo de patrones. En la actualidad no existen estudios que afirmen que estas bebidas energéticas con ausencia de cafeína, mejoren el rendimiento en deportistas. En este caso existen estudios donde se ha descubierto que las bebidas energéticas mejoran el rendimiento de resistencia, aunque los efectos podrían atribuirse al contenido de cafeína y/o carbohidratos. El consum de begudes energètiques ha experimentat un enorme 'boom' en el seu consum i vendes en l'última dècada, i són cada vegada més populars entre els atletes. El seu consum predominant és per adolescents i adults joves, i també per esportistes que persegueixen augmentar el rendiment físic i mental. Aquestes begudes estimulants posseeixen una composició no homogènia on el principal ingredient actiu responsable dels efectes estimulants és la cafeïna en quantitats més elevades que en les begudes refrescants amb cafeïna. La publicitat d'aquests productes generalment presenta imatges que evoquen una gran potència muscular i resistència. El propòsit d'aquesta revisió bibliogràfica és identificar estudis que confirmin que les begudes energètiques posseeixen efectes sobre la millora del rendiment, en aquest cas, millora de les capacitats físiques com la resistència muscular, la força, la velocitat de reacció, en esportistes d'elit o esportistes amateur. En nombrosos estudis s'indica que el consum de begudes energètiques amb cafeïna i taurina milloren el rendiment en diferents modalitats esportives (col·lectius, adversari, individual) i en patrons específics utilitzats en nombroses d'aquestes modalitats com pot ser salts ràpids sense i amb element esportiu, salt de cames, salt en contramoviment i proves d'agilitat, on s'ha arribat a la conclusió que els resultats mostren que l'ús de begudes energètiques que contenen cafeïna poden ser una ajuda nutricional efectiva per augmentar el rendiment. En l'actualitat no hi ha estudis que afirmin que aquestes begudes energètiques amb absència de cafeïna, millorin el rendiment en esportistes. En aquest cas hi ha estudis on s'ha descobert que les begudes energètiques milloren el rendiment de resistència, encara que els efectes podrien atribuir-se al contingut de cafeïna i / o carbohidrats. The consumption of energy drinks has experienced a huge boom in consumption and sales in the last decade and are increasingly popular among athletes. Its predominant consumption is by adolescents and young adults, and also by athletes who seek to increase physical and mental performance. These stimulant drinks contain an inhomogeneous composition where the main active ingredient responsible for the stimulant effects is caffeine in higher amounts than in caffeinated refreshing drinks. The advertising of these products presents several images that evoke great muscular power and endurance. The purpose of this literature review is to identify studies that confirm energy drinks identified effects on performance improvement, in this case, improvement of physical abilities such as muscular endurance, strength, reaction speed, in elite athletes or athletes fans. Several studies indicate that the consumption of energy drinks with caffeine and taurine improve performance in different sports modalities (collective, adversary, individual) and in specific specific patterns in these modalities such as quick jumps without and with sports element, jump in squatting, jumping in motion and agility tests, where it has been concluded that the use of energy drinks containing caffeine can be an effective nutritional aid to increase performance in these types of patterns. At present there are no studies that state that these energy drinks with caffeine absence improve performance in athletes. In this case, there are studies where it has been found that improved energy drinks endurance performance, although the effects could be attributed to the content of caffeine and / or carbohydrates.

La importància que té la nutrició dins de la vida de les persones és definida per l'evidència científica. Aquesta demostra com components de la dieta juguen un paper clau en la salut de les persones. Ara bé, establir uns patrons de consum saludables no és suficient, serà el nostre genoma individual i únic el que marcarà les necessitats individuals i úniques. D'aquí la necessitat de què les recomanacions nutricionals siguin personalitzades. El fet de treballar dins la genètica humana implicarà unes condicions ètiques que protegeixin a les persones. L'objectiu d'aquest treball és fer una revisió bibliogràfica que ens doni a conèixer què se sap avui dia de la interacció entre els gens i nutrients, com es poden ampliar aquests coneixements en el futur per oferir noves eines de prevenció de malalties i el paper clau que tenen alguns professionals dins el camp de la nutrigenòmica. La importancia que tiene la nutrición en la vida de las personas es definida por la evidencia científica. Esta demuestra como componentes de la dieta juegan un papel clave en la salud de las personas. Ahora bien, establecer unos patrones de consumo saludables no es suficiente, será nuestro genoma individual y único lo que marcará las necesidades individuales y únicas. De ahí la necesidad de que las recomendaciones nutricionales sean personalizadas. El hecho de trabajar en la genética humana implicará unas condiciones éticas que protejan a las personas. El objetivo de este trabajo es hacer una revisión bibliográfica que nos dé a conocer qué se sabe hoy en día de la interacción entre los genes y nutrientes, cómo se pueden ampliar estos conocimientos en el futuro para ofrecer nuevas herramientas de prevención de enfermedades y el papel clave que tienen algunos profesionales dentro del campo de la nutrigenómica. The importance of nutrition in the people's lives is determined by the scientific evidence, that shows how components of the diet play a key role in the people's health. However, establishing healthy consumption patterns is not enough, it will be our individual and unique genome that will show individual and unique needs. That's the reason why nutritional recommendations to be personalized. The fact of working with human genetics will involve ethical conditions that protect people. The objective of this work is to make a literature review that lets us know what we know about the interaction between genes and nutrients, how we can extend this knowledge in the future to offer new tools for disease prevention and the central role that some professionals have in the field of nutrigenomics.

Aquest treball pretén ser una guia per a professionals sanitaris per portar a terme una activitat educativa a famílies que tenen nens de 6 a 8 anys amb excés de pes. L'activitat va dirigida tant a nens com a les seves famílies perquè en aquesta edat el paper educatiu de l'entorn familiar és molt important ja que és on s'adquireixen els hàbits. Les àrees on es vol incidir és en l'alimentació saludable i l'exercici físic. La durada del programa educatiu serà de 6 mesos: 1 sessió teòrica (amb possibilitat de debat) mensual als pares i tres sessions mensuals als nens combinant teoria, tallers i exercici físic. L'objectiu principal del projecte és dotar de coneixements aquestes famílies per portar a terme una alimentació més saludable i motivar per incrementar l'activitat física.. Els objectius específics inclouen implicar la família, conscienciar-la de quins aliments ha d'incloure la dieta saludable i conscienciar de la importància de l'exercici físic. S'utilitzen enquestes prèvies i posteriors a la intervenció per avaluar canvis en l'alimentació i exercici físic dels nens. També es valorarà la satisfacció dels participants. Este trabajo pretende ser una guía para profesionales sanitarios para llevar a cabo una actividad educativa a familias que tienen niños de 6 a 8 años con exceso de peso. La actividad va dirigida tanto a niños como sus familias porque en esta edad el papel educativo del entorno familiar es muy importante puesto que es donde se adquieren los hábitos. Las áreas donde se quiere incidir es en la alimentación saludable y el ejercicio físico. La duración del programa educativo será de 6 meses: 1 sesión teórica (con posibilidad de debate) mensual a los padres y tres sesiones mensuales a los niños combinando teoría, talleres y ejercicio físico. El objetivo principal del proyecto es dotar de conocimientos estas familias para llevar a cabo una alimentación más saludable y motivar para incrementar la actividad física.. Los objetivos específicos incluyen implicar la familia, concienciarla de qué alimentos tiene que incluir la dieta saludable y concienciar de la importancia del ejercicio físico. Se utilizan encuestas previas y posteriores a la intervención para evaluar cambios en la alimentación y ejercicio físico de los niños. También se valorará la satisfacción de los participantes. This project pretends to be a guide for health professionals to develop an educational activity to families with children between 6 and 8 years old who present overweight. The activity is addressed to both, children and their families, because in this age, the educational role of the family is very important as it is when they get their habits. The areas where it wants to influence are in healthy eating and physical exercise. The educational program will last 6 months and it consists of one theorycal session (including discussion) each month addressed to parents. It also includes three sessions per month for children which will consist of theory, practice and physical exercise. The main objective of the project is to provide knowledge to families in order to follow a healthier diet and motivate them to practice more physical exercise. Specific objectives include to implicate children's family, to raise awareness about which foods must be included in a healthy diet and motivate them to practice physical exercise. Measuring instruments are defined to evaluate the diet before and after the intervention, time spent to exercise and satisfaction surveys.

El present treball és una revisió bibliogràfica que busca aprofunir den els aspectes ambientals, no genètics potencialment inductors d'obesitat en les persones immigrants. Si fa uns anys s'havia plantejat l'aculturació com a desencadenant del risc d'obesitat, ja que la majoria d'estudis eren fets en immigrants de països de baixos ingressos cap a Estats Units, actualment s'apunta a molts altres factors com a responsables d'aquest risc. L'ambient on viuen els immigrants pot tenir un paper important en les conductes alimentàries i estils de vida que aquests adoptin afavorint o perjudicant el guany de pes, de la mateixa manera que adaptar-se a un entorn urbà. El manteniment d'aspectes de la cultura tradicional poden ser un factor protector contra el sobrepès i l'obesitat en alguns casos, però també poden contribuir a augmentar-ne el risc en d'altres circumstàncies. El lloc de socialització dels immigrants i les seves creences culturals i els rols de gènere, així com les seves preferències corporals configuraran la forma en què aquests adquireixin uns determinats hàbits alimentaris i conductes de salut. L'estatus socioeconòmic i el grau de formació acadèmica assolit pels immigrants modularan també aquestes associacions amb el risc d'augmentar l'IMC, afegint vulnerabilitat a la condició d'immigrant en cas de ser escassos, però actuant a favor o en contra del guany de pes en funció dels altres factors que hi interactuïn. Així mateix, l'estrès per aculturació i les pràctiques alimentàries que empraran els pares amb els seus fills com a conseqüència d'aquest, com també el nivell de comprensió de l'idioma del país amfitrió, condicionaran l'estat de salut i del pes dels seus descendents i del seu propi. El presente trabajo es una revisión bibliográfica que busca profundizar en los aspectos ambientales, no genéticos potencialmente inductores de obesidad en las personas inmigrantes. Si hace unos años se había planteado la aculturación como desencadenante del riesgo de obesidad, puesto que la mayoría de estudios eran hechos en inmigrantes de países de bajos ingresos hacia Estados Unidos, actualmente se apunta a otros muchos factores como responsables de este riesgo. El ambiente donde viven los inmigrantes puede tener un papel importante en las conductas alimentarias y estilos de vida que estos adopten favoreciendo o perjudicando la ganancia de peso, del mismo modo que adaptarse a un entorno urbano. El mantenimiento de aspectos de la cultura tradicional pueden ser un factor protector contra el sobrepeso y la obesidad en algunos casos, pero también pueden contribuir a aumentar el riesgo en otros circunstancias. El lugar de socialización de los inmigrantes y sus creencias culturales y los roles de género, así como sus preferencias corporales configurarán la forma en qué estos adquieran unos determinados hábitos alimentarios y conductas de salud. El estatus socioeconómico y el grado de formación académica logrado por los inmigrantes modularán también estas asociaciones con riesgo de aumentar el IMC, añadiendo vulnerabilidad a la condición de inmigrante en caso de ser escasos, pero actuando a favor o en contra de la ganancia de peso en función de los otros factores que interactuan. Así mismo, el estrés por aculturación y las prácticas alimentarias que emplearán los padres con sus hijos como consecuencia de este, como también el nivel de comprensión del idioma del país anfitrión, condicionarán el estado de salud y del peso de sus descendentes y de su propio. The present work is a bibliographic review that seeks to deepen into the environmental, non-genetic aspects that potentially induce obesity in immigrant people. If a few years ago, acculturation had been considered as triggering the risk of obesity, since most studies were done in immigrants from low income countries to the United States, it currently targets many other factors as responsible for this risk. The environment where immigrants live can play an important role in eating habits and lifestyles that they adopt by favoring or damaging weight gain, in the same way as adapting to an urban environment. Maintaining aspects of traditional culture can be a protective factor against overweight and obesity in some cases, but can also help increase the risk in other circumstances. The place of socialization of immigrants and their cultural beliefs and gender roles, as well as their body preferences, will shape the way in which they acquire certain eating habits and health behaviors. The socioeconomic status and degree of academic training achieved by immigrants also modulate these associations with the risk of increasing the BMI, adding vulnerability to the status of immigrant in case of being scarce, but acting in favor or against the gain weight depending on the other factors that interact with it. Likewise, stress for acculturation and eating practices that parents will use with their children as a result of this, as well as the level of language understanding of the host country, will condition the state of health and weight of their descendants and of their own.

La preocupació per part del consumidor d'alimentar-se de manera saludable està a l'ordre del dia, tot i que el nombre de defuncions per excés de pes no deixa d'augmentar any rere any. La transició nutricional que ha tingut lloc en els últims 50 anys, ha comportat canvis en l'estil de vida de les persones i en el consum alimentari. La salut del treballador augmenta en riscos quan a banda d'estar assegut durant períodes prolongats de temps, aquest porta una alimentació inadequada. Dins d'un entorn sobreabundant d'informació i d'oferta alimentaria, cada vegada es tenen més dificultats per a discernir allò que és sa del que no ho és. La present investigació s'ha dut a terme amb l'objectiu de fer una primera aproximació a la percepció que tenen treballadors de la Universitat Oberta de Catalunya respecte al concepte de l'alimentació saludable i la seva relació amb les pràctiques alimentàries que duen a terme al menjador de l'oficina durant l'àpat del dinar. S'ha realitzat un estudi observacional transversal descriptiu mitjançant l'anàlisi de discursos d'un grup de discussió format per 7 treballadors i s'han examinat 39 dinars de carmanyola de treballadors que dinaven a un dels menjadors de l'edifici 22@. Tot i que els treballadors tenen una percepció de l'alimentació saludable que està molt en concordança amb les recomanacions fetes per part de l'Agència de Salut Pública de Catalunya, aquesta no determina que es duguin a terme bones pràctiques alimentàries, ja que es detecten certes mancances en les carmanyoles. Les barreres que dificulten la seva aplicació són reversibles, tot i que es donen en un entorn accelerat que en pot complicar la situació. Consumers' concern about healthy eating is the order of the day, even though the number of deaths due to obesity keep increasing year after year. The nutrition transition that happened over the last 50 years has brought changes in people's lifestyle and food consumption. Risks on employees' Health rise when, apart from being seated for long periods, they tend to a poor diet. From within an environment plenty of information and food supplies, there are more difficulties to distinguish what's healthy from what's not. The current investigation has been done with the objective of working on a first approach to UOC employees' perception towards healthy dieting and its relationship with the food practices they undertake when having lunch at the office's canteen. An observational, cross-sectional, descriptive study has been performed through a group discussion's analysis, formed by 7 employees, and the examination of 39 lunch boxes from employees who were having lunch at building's 22@ canteen. Even though employees have a perception of healthy dieting which is aligned with the advice given by the Public's Health Agency of Catalonia (Agència de Salut Pública de Catalunya), this perception does not determinate that good food practices are happening, due to observed lacks in the examined lunch boxes. Barriers which difficult these practices are reversible, though they happen in an accelerated environment that may complicate the situation. La preocupación por parte del consumidor de alimentarse de manera saludable está a la orden del día, aunque el número de defunciones por exceso de peso no deja de aumentar año tras año. La transición nutricional que ha tenido lugar en los últimos 50 años, ha comportado cambios en el estilo de vida de las personas y en el consumo alimentario. Los problemas de salud del trabajador aumenta cuando aparte de estar sentado durante periodos prolongados de tiempo, este lleva una alimentación inadecuada. Dentro de un entorno sobreabundante de información y de oferta alimentaria, cada vez se tienen más dificultades para discernir lo que es sano de lo que no lo es. La presente investigación se ha llevado a cabo con el objetivo de hacer una primera aproximación a la percepción que tienen trabajadores de la Universidad Abierta de Cataluña respecto al concepto de la alimentación saludable y su relación con las prácticas alimenticias que llevan a cabo en el comedor de la oficina durante la comida del almuerzo. Se ha realizado un estudio observacional transversal descriptivo mediante el análisis de discursos de un grupo de discusión formado por 7 trabajadores y se han examinado 39 comidas de fiambrera de trabajadores que comían en uno de los comedores del edificio 22 @. Aunque los trabajadores tienen una percepción de la alimentación saludable que está muy en concordancia con las recomendaciones hechas por parte de la Agencia de Salud Pública de Cataluña, ésta no determina que se lleven a cabo buenas prácticas alimentarias, ya que se detectan ciertas carencias en las fiambreras. Las barreras que dificultan su aplicación son reversibles, aunque se dan en un entorno acelerado que puede complicar la situación.

La educación nutricional constituye un pilar fundamental para mejorar los hábitos de alimentación, la calidad y esperanza de vida. Intervenir sobre los progenitores de los escolares, otorgándoles un papel principal en la mejora de la alimentación de sus hijos, a través de su empoderamiento se constituye como una excelente oportunidad. Objetivos, diseñar y evaluar la efectividad de un programa educativo, sobre alimentación saludable, aplicado sobre progenitores de escolares. Métodos, se ha confeccionado, impartido y evaluado un programa de educación nutricional a un total de 16 progenitores de escolares de infantil y primaria del ayuntamiento de Avilés. Resultados. La media de aciertos en las 18 preguntas de los cuestionarios aumentó de 10.7 pre-intervención a 15.4 `post-intervención en conocimientos de alimentación y de 7.7 pre a 15.6 post en conocimientos sobre etiquetado. En cuanto a la adherencia a la Dieta Mediterránea sólo uno de los participantes no mejoró su puntuación tras la intervención. Así un 50% obtuvo una alta adherencia post-intervención frente al 6% pre-intervención. Al principio ningún escolar presentó una alta adherencia a la DM, y un 35% la alcanzó tras finalizar el programa. Los escolares que presentaban baja adherencia descendieron del 60% inicial a un 10% tras la intervención. Los resultados obtenidos tras aplicación del programa evidencian mejoras en los conocimientos y la dieta de los participantes. No obstante, dado, el reducido tamaño de la muestra y que no se efectuó una valoración del impacto del programa a largo plazo, es necesario seguir investigando. L'educació nutricional constitueix un pilar fonamental per a millorar els hàbits d'alimentació, la qualitat i esperança de vida. Intervenir sobre els progenitors dels escolars, atorgant-los un paper principal en la millora de l'alimentació dels seus fills, a través del seu apoderament es constitueix com una excel·lent oportunitat. Objectius, dissenyar i avaluar l'efectivitat d'un programa educatiu, sobre alimentació saludable, aplicat sobre progenitors d'escolars. Mètodes, s'ha confeccionat, impartit i avaluat un programa d'educació nutricional a un total de 16 progenitors d'escolars d'infantil i primària de l'ajuntament d'Avilés. Resultats. La mitjana d'encerts en les 18 preguntes dels qüestionaris va augmentar de 10.7 pre-intervenció a 15.4 `post-intervenció en coneixements d'alimentació i de 7.7 pre a 15.6 post en coneixements sobre etiquetatge. Quant a l'adherència a la Dieta Mediterrània només un dels participants no va millorar la seva puntuació després de la intervenció. Així un 50% va obtenir una alta adherència post-intervenció enfront del 6% pre-intervenció. Al principi cap escolar va presentar una alta adherència a la DM, i un 35% la va aconseguir després de finalitzar el programa. Els escolars que presentaven baixa adherència van descendir del 60% inicial a un 10% després de la intervenció. Els resultats obtinguts després d'aplicació del programa evidencien millores en els coneixements i la dieta dels participants. No obstant això, dau, la reduïda grandària de la mostra i que no es va efectuar una valoració de l'impacte del programa a llarg termini, és necessari seguir investigación. Nutritional education and training are a keystone for improving eating habits, quality of life and life expectancy. An excellent opportunity to deploy nutritional education in society is by interacting with parents of schoolchildren, giving them a leading role in improving the nutrition of their children, through empowering activities. Objectives, to design and evaluate the effectiveness of an educational program on healthy eating applied to parents of schoolchildren. Methods, a nutritional education programme has been designed, implemented and evaluated to a total of 16 parents of infant and primary schoolchildren in the municipality of Avilés, Spain. The average success number in the 18 questions of the questionnaires increased from 10.7 (pre-intervention) to 15.4 (post-intervention) in the field of food knowledge; and from 7.7 pre to 15.6 post in the field of labelling knowledge. In terms of adherence to Mediterranean Diet, only one participant did not improve his score after the intervention. Thus 50% obtained a high post-intervention adherence compared to 6% pre-intervention. At first, no schoolchildren had a high adherence to Mediterranean Diet, and 35% achieved it after completing the program. Schoolchildren with low adherence decreased from an initial 60% to 10% after the intervention. The results obtained after the implementation of the program show improvements in the knowledge and diet of the participants. However, given the small sample size and the lack of an assessment of the long-term impact of the programmer, further research is needed to confirm these results.

La prevalença de l'obesitat augmenta arreu del món comportant un greu problema de salut pública. L'obesitat central s'associa a una sèrie d'alteracions metabòliques com són la hipertrigliceridèmia, dislipèmia, hipertensió i resistència a la insulina. Aquest conjunt de disfuncions és el que es coneix com a Síndrome Metabòlica (SM). El mecanisme fisiopatològic d'aquesta associació no és ben conegut però l'avenç en el coneixement del teixit adipós, ha mostrat que en condicions d'obesitat, els adipòcits produeixen una elevada secreció de citocines proinflamatòries i una infiltració de macròfags que produeixen afectacions a nivell sistèmic i en diferents teixits, que es coneix com a inflamació crònica de baix grau. S'estableix així una relació potencial entre obesitat, biomarcadors inflamatoris i SM. Els canvis en l'alimentació i estil de vida es consideren factors claus per la lluita contra aquestes malalties. L'índex inflamatori de la dieta (DII per les seves sigles en anglès) es mostra com una eina per mesurar el potencial inflamatori de la dieta i per valorar els patrons dietètics adients en la seva prevenció i tractament nutricional. En aquest treball es fa una recerca bibliogràfica d'estudis relacionats amb aquestes premisses amb la finalitat d'extreure'n conclusions. Els resultats trobats avalen que hi ha diferents biomarcadors d'activitat inflamatòria relacionats amb la SM i l'obesitat. Sostenen també una relació entre un DII elevat (proinflamatori) i obesitat, però aquesta associació no és tant evident amb la SM. El patró dietètic mediterrani és el que té més consens com a intervenció nutricional d'elecció. Les limitacions tècniques i de disseny dels estudis actuals, fan que els resultats no puguin ser concloents. Les noves línies d'investigació han d'anar dirigides a assajos clínics, estadísticament significatius, i que apliquin e integrin les "òmiques" fent ús de les innovacions tecnològiques disponibles. Obesity increases worldwide and it is a big public health problem. Central obesity is associated to metabolic disorders such as hypertriglyceridaemia, dyslipidaemia, hypertension and insulin resistance. This dysfunctions set is known as Metabolic Syndrome (MS). The physiopathological mechanism is not well known but the progress in the adipose tissue knowledge has shown that in obesity conditions, adipocytes produce a high proinflammatory cytokines secretion and macrophages infiltration, with systemic and tissues afections, what is known as chronic low grade inflammation. In this way a potential relationship between obesity, inflammatory biomarkers and MS is established. Changes in food and lifestyle are considered fight key factors against these diseases. Dietary inflammatory index (DII) is shown as a tool to measure potential inflammatory diet and to assess dietary patterns appropriate for its prevention and nutritional treatment. This work is a bibliographic research study related to these premises in order to draw conclusions. The results found confirm that there are different biomarkers inflammatory activity related to SM and obesity.They also hold a relationship between high DII (proinflammatory) and obesity, which is not so obvious to the MS. Mediterranean dietary pattern has been choiced as the best nutritional intervention. Technical and design limitations current studies make their results inconclusive. The investigation future must be leaded to clinical trials, statistically significant, applying "omic" sciencies and using the available technological innovations. La prevalencia de la obesidad aumenta en todo el mundo comportando un grave problema de salud pública. La obesidad central se asocia a una serie de alteraciones metabólicas como son la hipertrigliceridémia, dislipidemia, hipertensión y resistencia a la insulina. Este conjunto de disfunciones es el que se conoce como Síndrome Metabólico (SM). El mecanismo fisiopatológico de esta asociación no es muy conocido pero el adelanto en el conocimiento del tejido adiposo, ha mostrado que en condiciones de obesidad, los adipocitos producen una elevada secreción de citocinas proinflamatórias y una infiltración de macrófagos que producen afectaciones a nivel sistémico y en diferentes tejidos, que se conoce como inflamación crónica de bajo grado. Se establece así una relación potencial entre obesidad, biomarcadors inlamatorios y SM. Los cambios en la alimentación y estilo de vida se consideran factores claves por la lucha contra estas dolencias. El índice inlamatorio de la dieta (DII por sus siglas en inglés) se muestra como una herramienta para mesurar el potencial inlamatorio de la dieta y para valorar los patrones dietéticos adecuados en su prevención y tratamiento nutricional. En este trabajo se hace una investigación bibliográfica de estudios relacionados con estas premisas con el fin de extraer conclusiones. Los resultados encontrados avalan que hay diferentes biomarcadores de actividad inflamatoria relacionados con la SM y la obesidad. Sostienen también una relación entre uno DII elevado (proinflamatori) y obesidad, pero esta asociación no es tanto evidente con la SM. El patrón dietético mediterráneo es el que tiene más consenso como intervención nutricional de elección. Las limitaciones técnicas y de diseño de los estudios actuales, hacen que los resultados no puedan ser concluyentes. Las nuevas líneas de investigación tienen que ir dirigidas a ensayos clínicos, estadísticamente significativos, y que aplican e integran las "ómicas" haciendo uso de las innovaciones tecnológicas disponibles.