Search

L'envelliment produeix canvis biològics al cervell que afecten la memòria, l'atenció i altres funcions cognitives, les quals poden repercutir en el funcionament del dia a dia. El procés normal d'envelliment comporta canvis en la cognició, però una part de la població pateix alteracions que impliquen un deteriorament cognitiu superior a l'esperable respecte la població de referència. Anomenem Deteriorament Cognitiu Lleu (DCL) a l'alteració lleu d'aquestes funcions, que no compleix criteris de demència però sí que s'associa a major risc d'un diagnòstic futur. D'altra banda, els símptomes afectius i/o conductuals (o símptomes neuropsiquiàtrics) també s'han associat a un major risc de conversió a demència. La present tesi doctoral pretén, des d'una perspectiva integradora de la cognició, l'afectivitat i la conducta, abordar els següents objectius: 1) determinar agrupacions de pacients amb diagnòstic de DCL basades en la predominança de símptomes neuropsiquiàtrics i explorar el valor predictiu d'aquestes agrupacions de cara a la conversió als tipus específics de demència segons la seua etiologia; i 2) analitzar les possibles trajectòries de deteriorament cognitiu en diferents dominis (orientació, velocitat de processament de la informació, atenció, memòria, gnòsies, pràxies, capacitat visuoespaial i funcions executives). Per a la present tesi doctoral vam incloure un total de 2137 pacients amb DCL seguits en una unitat de memòria. En el primer estudi es van detectar quatre grups de pacients diferenciats pels símptomes neuropsiquiàtrics predominants: pacients amb Irritabilitat, amb Apatia, amb Ansietat/Depressió i Asimptomàtics. Formar part del grup amb predomini d'irritabilitat i d'apatia van resultar ser els millors predictors de conversió a demència (en comparació amb el grup on predominava la clínica ansioso-depressiva i el grup asimptomàtic). El grup que discriminava millor la demència d'una altra etiologia diferent a la causada per la malaltia d'Alzheimer va ser el grup amb predomini d'irritabilitat. En el segon estudi es va fer un seguiment longitudinal a 3 anys i es va observar que els grups amb predomini d'irritabilitat i el d'apatia patien un declivi de dominis de memòria verbal significatius, concretament en la capacitat d'aprenentatge i el reconeixement. En conclusió, símptomes neuropsiquiàtrics poc prevalents com l'apatia i la irritabilitat resulten útils per a diagnosticar de forma específica i precoç la demència, a la vegada que poden actuar com a marcadors del pronòstic futur de l'evolució cognitiva a tres anys. El envejecimiento produce cambios biológicos en el cerebro que afectan a la memoria, la atención y otras funciones cognitivas, las cuales pueden repercutir en el funcionamiento del día a día. El proceso normal de envejecimiento comporta cambios en la cognición, aunque una parte de la población sufre alteraciones que implican un deterioro cognitivo superior al esperable respecto a la población de referencia. Denominamos Deterioro Cognitivo Leve (DCL) a la alteración leve de estas funciones cognitivas, que no cumple criterios de demencia, pero sí que se asocia a mayor riesgo de un diagnóstico futuro. Por otro lado, los síntomas afectivos y/o conductuales (o síntomas neuropsiquiátricos) también se han asociado a mayor riesgo de conversión a demencia. La presente tesis doctoral pretende, desde una perspectiva integradora de la cognición, la afectividad y la conducta, abordar los siguientes objetivos: 1) determinar agrupaciones de pacientes con diagnóstico de DCL basadas en la predominancia de síntomas neuropsiquiátricos y explorar el valor predictivo de estas agrupaciones de cara a la conversión a tipos específicos de demencia según su etiología; y 2) analizar las posibles trayectorias de deterioro cognitivo en diferentes dominios (orientación, velocidad de procesamiento de la información, atención, memoria, gnosias, praxias, capacidad visuoespacial y funciones ejecutivas). Para la presente tesis doctoral incluimos un total de 2137 pacientes diagnosticados de DCL seguidos en una unidad de memoria. En el primer estudio se detectaron cuatro grupos de pacientes diferenciados por los síntomas neuropsiquiátricos predominantes: pacientes con Irritabilidad, con Apatía, con Ansiedad/Depresión y Asintomáticos. Formar parte del grupo con predominio de irritabilidad y el grupo con predominio de apatía resultaron ser los mejores predictores de conversión a demencia (en comparación con el grupo en que predominaba la clínica ansioso-depresiva y el grupo asintomático). El grupo que discriminaba mejor la demencia de diferente etiología que la causada por enfermedad de Alzheimer fue el grupo con predominio de irritabilidad. En el segundo estudio se hizo un seguimiento longitudinal a 3 años y se observó que los grupos con predominio de irritabilidad y de apatía sufrían un mayor declive en dominios de memoria verbal, concretamente en la capacidad de aprendizaje y el reconocimiento. En conclusión, síntomas neuropsiquiátricos poco prevalentes como la apatía y la irritabilidad resultan útiles para diagnosticar de forma específica y precoz la demencia, a la vez que pueden actuar como marcadores del pronóstico futuro de la evolución cognitiva a tres años vista. Aging produces biological changes in the brain that affect memory, attention and other cognitive functions, which can have an impact on day-to-day functioning. The normal aging process involves changes in cognition, but part of the population suffers alterations that imply a cognitive deterioration higher than expected with respect to the reference population. Mild Cognitive Impairment (MCI) refers to a mild alteration of these functions that does not meet dementia criteria but is associated with a higher risk of a future diagnosis. On the other hand, affective and/or behavioural symptoms (or neuropsychiatric symptoms) have also been associated with an increased risk of conversion to dementia. The present doctoral thesis aims, from an integrative perspective of cognition, affection and behaviour, to address the following objectives: 1) to determine groups of patients with a diagnosis of MCI based on the predominance of neuropsychiatric symptoms and explore the predictive value of these clusters for conversion to specific types of dementia according to their aetiology; and 2) to analyse the possible trajectories of cognitive impairment in different domains (orientation, speed of information processing, attention, memory, gnosias, praxias, visuospatial ability and executive functions). For the present dissertation we included a total of 2137 patients diagnosed with MCI and followed in a memory unit. In the first study obtained four groups of patients differentiated by predominant neuropsychiatric symptoms were detected: patients with Irritability, with Apathy, with Anxiety/Depression and Asymptomatic. Being part of the group with predominant irritability and the group with predominant apathy proved to be the best predictors of conversion to dementia (compared to the group with predominant anxious-depressive symptoms and the asymptomatic group). The group that discriminated best in identifying dementia of an aetiology other than Alzheimer's disease was the group with predominant irritability. In the second study, a 3-year longitudinal follow-up was performed, and it was observed that patients of the irritability-predominant and apathy-predominant clusters suffered a significant decline in verbal memory domains, specifically in verbal learning and cued-recall. In conclusion, low prevalent neuropsychiatric symptoms such as apathy and irritability are useful for specific and early diagnosis of dementia and may act as markers of future prognosis of cognitive evolution at a period of three-year's time.