Search

S’aporten diverses observacions de líquens hidròfils per a Catalunya, que procedeixen totes de la mateixa localitat dels Pirineus, situada al municipi de l’Alt Àneu (Pallars Sobirà, prov. de Lleida). Aquestes observacions constitueix una addició al catàleg dels líquens de l’àrea que es denominà «Les Planes de Son i mata de València», publicat prèviament en un estudi més ampli i integral de la zona. Es pot destacar la presència d’Hydropunctaria scabra, una espècie que, segons la informació disponible, és citada per primera vegada a la península Ibèrica. Per aquest tàxon s’inclou una descripció detallada, acompanyada d’iconografia fotogràfica i dels comentaris morfològics i corològics oportuns. Verrucaria pachyderma és també una espècie amb interès corològic per Catalunya, ja que anteriorment era només coneguda d’una localitat de la Vall d’Aran., Several observations of different hydrophilic lichens in Catalonia are commented, all of them come from the same Pyrenean locality, in the municipality of Alt Àneu (Pallars Sobirà, Lleida province). These observations constitute an addition to the lichen checklist of the area called «Les Planes de Son i mata de València», previously published in a larger and more comprehensive study of the area. We would like to highlight the presence of Hydropunctaria scabra, a species, according to the available information, mentioned for the first time in the Iberian Peninsula. A detailed description is included for this taxon, accompanied by photographic iconography and the appropriate morphological and chorological comments. Verrucaria pachyderma is also a species of chorological interest in Catalonia, as it was only known from a single locality in the Aran Valley.

S'aporten diverses observacions de líquens hidròfils per a Catalunya, que procedeixen totes de la mateixa localitat dels Pirineus, situada al municipi de l'Alt Àneu (Pallars Sobirà, prov. de Lleida). Aquestes observacions constitueix una addició al catàleg dels líquens de l'àrea que es denominà «Les Planes de Son i mata de València», publicat prèviament en un estudi més ampli i integral de la zona. Es pot destacar la presència d'Hydropunctaria scabra, una espècie que, segons la informació disponible, és citada per primera vegada a la península Ibèrica. Per aquest tàxon s'inclou una descripció detallada, acompanyada d'iconografia fotogràfica i dels comentaris morfològics i corològics oportuns. Verrucaria pachyderma és també una espècie amb interès corològic per Catalunya, ja que anteriorment era només coneguda d'una localitat de la Vall d'Aran., Several observations of different hydrophilic lichens in Catalonia are commented, all of them come from the same Pyrenean locality, in the municipality of Alt Àneu (Pallars Sobirà, Lleida province). These observations constitute an addition to the lichen checklist of the area called «Les Planes de Son i mata de València», previously published in a larger and more comprehensive study of the area. We would like to highlight the presence of Hydropunctaria scabra, a species, according to the available information, mentioned for the first time in the Iberian Peninsula. A detailed description is included for this taxon, accompanied by photographic iconography and the appropriate morphological and chorological comments. Verrucaria pachyderma is also a species of chorological interest in Catalonia, as it was only known from a single locality in the Aran Valley.

L'estudi de la biota liquènica saxícola de l'avantpaís meridional dels Pirineus orientals ha aportat un total de 312 tàxons, 14 dels quals corresponen a primeres citacions per a Catalunya: Alyxoria variiformis, Caloplaca emilii, Clauzadea chondrodes, Encephalographa elisae, Hymenelia coerulea, Lathagrium dichotomum, Lecidea swartzioidea, Lemmopsis arnoldiana, Lepraria umbricola, Myriolecis prominens, Placidium adami-borosi, Staurothele nantiana, Thalloidima opuntioides, Toninia tristis subsp. asiae-centralis i Zahlbrucknerella calcarea. A més, C. emilii és nova per a la biota liquènica de la península Ibèrica. L'anàlisi del catàleg s'ha fet en base als diferents substrats geològics i els tipus d'hàbitats examinats. La riquesa específica varia significativament entre els tipus d'hàbitats, però no entre els substrats geològics, tret de les calcàries del cretaci i les dolomies que presenten valors lleugerament superiors. La composició específica és molt variable entre les localitats, independentment del tipus d'hàbitat o el substrat geològic, amb uns valors mitjans dels índexs de dissemblança del 90 %. Aquesta heterogeneïtat en la composició específica mostra una gran variabilitat per a cadascun dels diferents factors considerats, però no entre ells. Per l'altra banda, l'abundància de trets funcionals és força homogènia entre les localitats, amb una mitjana dels valors de l'índex de dissimilitud del 27 %. Tampoc s'observa gaire variabilitat entre els factors considerats. Les característiques de la zona meridional de l'avantpaís pirinenc ofereixen una gran diversitat de substrats geològics, però la diversitat específica de les comunitats saxícoles no sembla lligada a aquest factor. A més, la resposta ecològica dels tàxons és molt similar, malgrat la heterogeneïtat específica., This contribution to the knowledge of the saxicolous lichen catalogue from the southern foreland of the eastern Pyrenees has yield a list of 312 taxa. Among them, 14 are newly quoted for Catalonia: Alyxoria variiformis, Caloplaca emilii, Clauzadea chondrodes, Encephalographa elisae, Hymenelia coerulea, Lathagrium dichotomum, Lecidea swartzioidea, Lemmopsis arnoldiana, Lepraria umbricola, Myriolecis prominens, Placidium adami-borosi, Staurothele nantiana, Thalloidima opuntioides, Toninia tristis subsp. asiae-centralis, and Zahlbrucknerella calcarea. In addition, C. emilii is the first record in the Iberian lichen biota. The catalogue has been analysed in terms of available geological substrates and habitat types. Species richness varies markedly between habitats, not between geological substrates, except for a slightly increase in Cretaceous calcareous rocks and dolomites. Species composition is extremely different between sites, independently of habitat or geological substrate. The average value of dissimilarity index reaches the 90 %. This heterogeneity in species composition shows a great variability within the considered factors, but not between those factors. On the other hand, abundance of functional traits holds a large homogeneity between sites, with an average dissimilarity index reaching 27 %. A substantial low variability is found within factors, compared with species composition. The features of the southern Pyrenean foreland affords a large set of geological substrates; however, saxicolous lichen communities do not seem to be related with such diversity. In addition, adaptive responses to ecological factors by lichen community are more steady despite the large specific heterogeneity.

Donat l'interès corològic, es comenta la presència a Catalunya (NE de Espanya) de dos fongs briofítics: Bryostroma trichostomi i Pleosphaeria lophoziae. S'inclou una descripció morfològica de cada espècie, realitzada en base als nostres exemplars, i s'acompanyen en d'iconografia fotogràfica, tant del seu aspecte macroscòpic com dels principals caràcters microscòpics. La citació de Pleosphaeria lophoziae és la primera menció d'aquest fong per la micoflora d'Espanya, mentre que les tres localitats aportades per a Bryostroma trichostomi complementen la distribució d'aquesta espècie a Catalunya, on es coneixia prèviament només de Montserrat, en una localitat poc precisa, Due to its chorological interest, the presence in Catalonia (NE of Spain) of Bryostroma trichostomi and Pleosphaeria lophoziae, two bryophytic fungi, is commented. Morphological descriptions of each species, based in our specimens, are provided. Each description is accompanied by photographic iconography, both in its macroscopic and in the main microscopic characters. The provided record of Pleosphaeria lophoziae is the first mention of this species for Spain, while the three mentions provided for Bryostroma trichostomi complement the distribution of this fungus in Catalonia, where it was previously known only from Montserrat, in an imprecise locality, Por su interés corológico se comenta la presencia en Cataluña (NE de España) de dos hongos briofíticos: Bryostroma trichostomi y Pleosphaeria lophoziae. Se incluye la descripción morfológica de cada especie, realizada en base a nuestros ejemplares, que se acompañan con iconografía fotográfica, tanto de su aspecto macroscópico como de los principales caracteres microscópicos. La cita de Pleosphaeria lophoziae es la primera mención de este hongo para España, mientras que las tres localidades aportadas para Bryostroma trichostomi, complementan la distribución de esta especie en Cataluña, donde era conocida previamente únicamente de Montserrat, en una localidad poco precisa.

[CAT] L’estudi de la biota liquènica saxícola de l’avantpaís meridional dels Pirineus orientals ha aportat un total de 312 tàxons, 14 dels quals corresponen a primeres citacions per a Catalunya: Alyxoria variiformis, Caloplaca emilii, Clauzadea chondrodes, Encephalographa elisae, Hymenelia coerulea, Lathagrium dichotomum, Lecidea swartzioidea, Lemmopsis arnoldiana, Lepraria umbricola, Myriolecis prominens, Placidium adami-borosi, Staurothele nantiana, Thalloidima opuntioides, Toninia tristis subsp. asiae-centralis i Zahlbrucknerella calcarea. A més, C. emilii és nova per a la biota liquènica de la península Ibèrica. L’anàlisi del catàleg s’ha fet en base als diferents substrats geològics i els tipus d’hàbitats examinats. La riquesa específica varia significativament entre els tipus d’hàbitats, però no entre els substrats geològics, tret de les calcàries del cretaci i les dolomies que presenten valors lleugerament superiors. La composició específica és molt variable entre les localitats, independentment del tipus d’hàbitat o el substrat geològic, amb uns valors mitjans dels índexs de dissemblança del 90 %. Aquesta heterogeneïtat en la composició específica mostra una gran variabilitat per a cadascun dels diferents factors considerats, però no entre ells. Per l’altra banda, l’abundància de trets funcionals és força homogènia entre les localitats, amb una mitjana dels valors de l’índex de dissimilitud del 27 %. Tampoc s’observa gaire variabilitat entre els factors considerats. Les característiques de la zona meridional de l’avantpaís pirinenc ofereixen una gran diversitat de substrats geològics, però la diversitat específica de les comunitats saxícoles no sembla lligada a aquest factor. A més, la resposta ecològica dels tàxons és molt similar, malgrat la heterogeneïtat específica., [EN] Saxicolous lichen diversity from the southern foreland of Eastern Pyrenees This contribution to the knowledge of the saxicolous lichen catalogue from the southern foreland of the eastern Pyrenees has yield a list of 312 taxa. Among them, 14 are newly quoted for Catalonia: Alyxoria variiformis, Caloplaca emilii, Clauzadea chondrodes, Encephalographa elisae, Hymenelia coerulea, Lathagrium dichotomum, Lecidea swartzioidea, Lemmopsis arnoldiana, Lepraria umbricola, Myriolecis prominens, Placidium adami-borosi, Staurothele nantiana, Thalloidima opuntioides, Toninia tristis subsp. asiae-centralis, and Zahlbrucknerella calcarea. In addition, C. emilii is the first record in the Iberian lichen biota. The catalogue has been analysed in terms of available geological substrates and habitat types. Species richness varies markedly between habitats, not between geological substrates, except for a slightly increase in Cretaceous calcareous rocks and dolomites. Species composition is extremely different between sites, independently of habitat or geological substrate. The average value of dissimilarity index reaches the 90 %. This heterogeneity in species composition shows a great variability within the considered factors, but not between those factors. On the other hand, abundance of functional traits holds a large homogeneity between sites, with an average dissimilarity index reaching 27 %. A substantial low variability is found within factors, compared with species composition. The features of the southern Pyrenean foreland affords a large set of geological substrates; however, saxicolous lichen communities do not seem to be related with such diversity. In addition, adaptive responses to ecological factors by lichen community are more steady despite the large specific heterogeneity

Se menciona la presencia de Pseudopyrenidium tartaricola en los Pirineos, en la provincia de Huesca (España). P. tartaricola es un hongo liquenícola de distribución predominantemente ártico-boreal que crece sobre diferentes especies terrícolas y muscícolas de Ochrolechia. La cita aportada constituye la primera mención para la micoflora española, y representa la localidad europea más meridional conocida para este hongo. Esta nota florística se complementa con iconografía original del hábito y de las ascósporas de la especie., The presence of Pseudopyrenidium tartaricola is mentioned in the Pyrenees, specifically in the province of Huesca (Spain). Ps. tartaricola is a lichenicolous fungus with predominantly arctic-boreal distribution, which grows on different terricolous or muscicolous species of Ochrolechia. The provided record is the first mention for Spanish mycoflora, and corresponds to the southernmost European locality known for this fungus. This floristic note is complemented with original iconography of the habit and ascòspores.

Se comenta la presencia de una segunda localidad catalana para Paranectria oropensis, un hongo liquenícola que crece parásito sobre diferentes líquenes, principalmente crustáceos y foliáceos, que se ha hecho relativamente abundante en Europa. El estudio de los diferentes ejemplares recolectados en Cataluña, junto con otros procedentes de exsiccata, pone de manifiesto la existencia de una diversidad morfológica en esta especie, que parece estar mal recogida en la bibliografía existente, principalmente referida a las dimensiones y grado de septación de las ascósporas. Se incluye una clave de identificación para las especies liquenícolas del género Paranectria., Paranectria oropensis (lichenicolous fungi, Hypocreales) in Catalonia.The presence in Catalonia of a second locality for Paranectria oropensis is mentioned. Paranectria oropensis is a lichenicolous fungus growing in different crustaceous and foliaceous lichens. The study of the different specimens collected in Catalonia, along with others from exsiccate, shows the existence of a morphological diversity in this species, which seems to be poorly described in the existing bibliography, mainly referring to the dimensions and the degree of septation of the ascospores. A key for the identification of the lichenicolous species of Paranectria is included.

Because of the characteristics of the hamathecium, Sphaerellothecium pumilum (Lettau) Nav.-Ros., Cl. Roux et Hafellner is proposed as a new combination, to include Stigmidium pumilum (Lettau) Matzer and Hafellner. Sphaerellothecium aipolium Vouaux ex Nav.-Ros. et Cl. Roux is considered a synonym of this taxon. The current distribution of this species and some unclear aspects of its morphology are discussed. Sphaerellothecium pumilum is reported as new for Liechtenstein, Romania, Armenia, Mongolia, Nepal and Canada., Por las características del hamatecio, se propone como nueva combinación Sphaerellothecium pumilum (Lettau) Nav.-Ros., Cl. Roux et Hafellner, para incluir Stigmidium pumilum (Lettau) Matzer et Hafellner. Sphaerellothecium aipolium Vouaux ex Nav.-Ros. et Cl. Roux es considerado un sinónimo de este taxón. Se comenta la repartición geográfica conocida de esta especie y se discuten algunos aspectos de su morfología. Sphaerellothecium pumilum se menciona por primera vez para Liechtenstein, Rumanía, Armenia, Mongolia, Nepal y Canadá.

Epibryon trichostomi sp. nov. (Eurotiomycetes), un fong briofític que creix sobre Trichostomum brachydontium. Es descriu Epibryon trichostomi Nav.-Ros., Hladun et Alvaro sp. nov., un fong briofitic que creix sobre Trichostomum brachydontium, on ocupa un micronínxol específic. Creix exclusivament sobre el nervi, sempre a la zona del subàpex de la cara adaxial dels filidis. Per les seves característiques morfològiques és una espècie del grup de Epibryon bryophilum, grup que es caracteritza per tenir ascomes superficials, proveïts de setes emergents de la paret, i ascòspores uniseptades. Es complementa el treball amb una clau d'identificació per a les espècies del grup de Epibryon bryophilum, i amb algunes consideracions relacionades amb la delimitació d'aquesta espècie., Epibryon trichostomi sp. nov. (Eurotiomycetes), a bryophilous fungus that grows on Trichostomum brachydontium. Epibryon trichostomi Nav.-Ros., Hladun et Alvaro sp. nov., a bryophilous fungi that grows on Trichostomum brachydontium, is described. It occupies a specific microniche in the host, and develops only one ascoma per leaf, isolated in the sub-apex of the adaxial face of the leaf nerve. Due to its morphological characteristics it is a species related with the group of Epibryon bryophilum, a group characterized by having superficial and setose ascomata and uniseptate ascospores. The work is complemented with an identification key for the species of the Epibryon bryophilum group, and with some considerations related to the delimitation of this species., Epibryon trichostomi sp. nov. (Eurotiomycetes), un hongo briofítico que crece sobre Trichostomum brachydontium. Se describe Epibryon trichostomi Nav.-Ros., Hladun et Alvaro sp. nov., un hongo briofitico que crece sobre Trichostomum brachydontium, en el que ocupa un micronicho específico. Crece exclusivamente sobre el nervio del filidio, siempre en la zona del subápice de la cara adaxial. Por sus características morfológicas es una especie del grupo de Epibryon bryophilum, grupo que se caracteriza por tener ascomas superficiales, provistos de setas emergentes de la pared, y ascósporas uniseptadas. Se complementa el trabajo con una clave de identificación para las especies del grupo de Epibryon bryophilum, y con algunas consideraciones relacionadas con la delimitación de esta especie.

Sclerococcum stigma (Dactylosporaceae) una nova combinació per a Dactylospora stigma, un fong liquenícola oblidat que creix sobre Porpidia macrocarpa. Es proposa la nova combinació Sclerococcum stigma (Rehm) Nav.-Ros. et Romero, per a incloure Dactylospora stigma (Rehm) Rehm ex Arnold, un fong liquenícola que creix sobre Porpidia macrocarpa en diferents localitats dels Alps (Suàbia i Tirol austríac) i dels Pirineus (Catalunya). S'inclou una descripció detallada de l'espècie, i es compara amb les espècies relacionades del gènere., Sclerococcum stigma (Dactylosporaceae) a new combination for Dactylospora stigma, a forgotten lichenicolous fungus that grows on Porpidia macrocarpa. A new combination, Sclerococcum stigma (Rehm) Nav.-Ros. & Romero, is proposed to include Dactylospora stigma (Rehm) Rehm ex Arnold, a lichenicolous fungus that grows on Porpidia macrocarpa in different localities in the Alps (Swabia and Austrian Tyrol) and the Pyrenees (Catalonia). A detailed description of the species is included, and it is compared with the related species of the genus., Sclerococcum stigma (Dactylosporaceae) una nueva combinación para Dactylospora stigma, un hongo liquenícola olvidado que crece sobre Porpidia macrocarpa. Se propone como nueva combinación Sclerococcum stigma (Rehm) Nav.-Ros. et Romero, para incluir Dactylospora stigma (Rehm) Rehm ex Arnold, un hongo liquenícola que crece sobre Porpidia macrocarpa en diferentes localidades de los Alpes (Suabia y Tirol austriaco) y de los Pirineos (Cataluña). Se incluye una descripción detallada de la especie y se compara con las especies próximas del género.

L'estudi dels líquens i els fongs liquenícoles calcícoles a Catalunya s'inicia a la dècada dels anys 1980 amb diferents estudis que abasten zones més o menys àmplies de les muntanyes meridionals catalanes, de Catalunya continental, dels Pirineus i del litoral del nord de Catalunya. Contràriament les serralades calcàries properes al litoral de la Catalunya central han estat poc mostrejades. Com a resultat tant del treball de grau com de màster del primer autor, centrats en el Parc del Garraf, com de prospeccions més recent d'altres afloraments calcaris, s'han obtingut un primer catàleg amb un total de 133 espècies, de les que 13 són nova citació per Catalunya. Cal destacar principalment la família de les liquinàcies, un grup ben representat a la zona estudiada, de la qual són primera citació per Catalunya tant el gènere Peccania com les següents especies: Lichinella algerica, L. sinaica, Peccania coralloides, Psorotichia murorum i Thyrea girardii. D'aquesta família, s'han identificat diferents taŀlus estèrils, que han estat atribuits a Lichinella granulosa, Peccania cerebriformis, Psorotichia diffracta i Psorotichia frustulosa, espècies que serien també noves citacions per Catalunya, però, donada la dificultat del grup, cal considerar aquestes citacions amb prudència a l'espera de poder confirmar la presència d'aquests taxons amb l'estudi d'exemplars fèrtils., The study of calcicolous lichens and their lichenicolous fungi in Catalonia began in the 1980s. These studies cover more or less areas of the southern mountains, the Pyrenees and the northern coast of Catalonia, but the calcareous mountains of the central coast have less been sampled. As a result of both the grade' and master' final works of the first author, focused on Parc del Garraf, and the most recent expeditions of other calcareous areas a catalogue has been obtained with 133 species, among these, 13 are new reports for Catalonia. Furthermore we highlight that the family of lichinaceae, a group well represented in the studied area, there are new reports for Catalonia, both the genus Peccania and the following species: Lichinella algerica, L. sinaica, Peccania coralloides, Psorotichia murorum and Thyrea girardii. From this family, we found sterile thalli that they have been attributed to Lichinella granulosa, Peccania cerebriformis, Psorotichia diffracta and Psorotichia frustulosa, species that also would be new for Catalonia. The high difficulty to identify species of this group and the presence of sterile thallus precludes us to consider them as new species for Catalonia

Sobre la presència de Melogramma campylosporum a Catalunya. Es menciona per primera vegada la presència per a la micoflora de Catalunya de Melogramma campylosporum Fr., un fong que creix en el nostre cas sobre branques de Corylus avellana. Donat el seu interès corològic, aportem una descripció detallada de l'espècie, acompanyada d'iconografia., About the presence of Melogramma campylosporum in Catalonia. Melogramma campylosporum Fr. is a corticicolous fungus first mentioned for the mycoflora of Catalonia. In our case, it grows on branches of Corylus avellana and given its chorological interest, we provide a detailed description of the species, accompanied by iconography., Sobre la presencia de Melogramma campylosporum en Cataluña. Se menciona por primera vez, la presencia para la micoflora de Cataluña de Melogramma campylosporum Fr., un hongo que crece en nuestro caso sobre ramas de Corylus avellana. Dado su interés corológico, aportamos una descripción detallada de la especie, acompañada de iconografía.

[cat] S’han catalogat 156 líquens i fongs liquenícoles, saxícoles calcícoles, de 43 localitats de Mallorca i Cabrera. Es presenta per a cada espècie una descripció elaborada a partir del material recol•lectat, i es relacionen les localitats on s’ha trobat cada tàxon. Es consideren 41 espècies com a nova aportació a la flora de les Illes Balears,10 per a Mallorca i 67 per a Cabrera. S’estudia el paper dels líquens i altres litobionts en el procés de meteorització de les roques calcàries, a partir de les anàlisi de les aigües d’escorriment superficial sobre tres parells de roques calcàries, estudiant: conductivitat, pH, alcalinitat, clorurs, sulfats, calci, magnesi, sodi, potassi i amoni. A partir de la informació aconseguida de les ACP, així com de les mesures de biomassa i de la composició mineralògica de la zona micrititzada, es demostra l’ambivalència dels líquens saxícoles com a destructors / protectors de les roques calcàries, [spa] Se han catalogado 156 líquenes y hongos liquenícolas, saxícolas calcícolas, de 43 localidades de Mallorca y Cabrera. Para cada especie se presenta una descripción elaborada a partir del material recolectado y se relacionan las localidades donde se ha encontrado cada taxón. Se consideran 41 especies como nueva aportación a la flora de las Islas Baleares, 10 para Mallorca y 67 para Cabrera. Se estudia el papel de los líquenes y otros litobiontes en el proceso de meteorización de las rocas calcàreas, a partir de la analítica de las aguas de escorrentia superficial sobre tres pares de rocas calcàreas, considerando: conductividad, pH, alcalinidad, cloruros, sulfatos, calcio, magnesio, sodio, potasio y amonio. A partir de la información obtenida de los ACP, asi como de las medidas de biomasa y de la composición mineralógica de la zona micritizada, se demuestra la ambivalencia de los líquenes saxícolas como destructores / protectores de las rocas calcáreas, [eng] A total of 156 lichens and lichenocolous fongi, saxicolous calcareous, collected from 43 sites of Majorca and Cabrera, have been cataloged. For each of the species, we present a description obtained from the collected data, and the sites where the taxons come from are listed. We present 41 species as a new contribution to the flora of the Balearic Islands: 10 for Majorca and 67 for Cabrera. From the analysis of surface runoff waters on three pairs of limestones, we also study the role of lichens and other litobionts in the process of limestone weathering, by considering the following items: conductivity, pH, alkalinity, chloridres, sulfates, calcium, magnesium, sodium, potassium and ammonium. From the information obtained from the ACP, as well as the measures of biomass and the mineralogical composition of the micritized area, we make evident the ambivalence of the saxicolous lichens acting as destructive / protective agents of the limestone

Synopsis of the genus Sarcopyrenia (Ascomycota, lichenicolous fungi), with the description of three new species. Work of compilation and synthesis ofthe genus Sarcopyrenia Nyl. Description of the general characteristics of the genus and mention of the di fferential characters of the known species. Three species are described as new: Sarcopyrenia baetica Nav.-Ros. et Hladun sp.nov., which grows on Lecania gr. erysibe, and S. Lichinellae Nav.-Ros. et Hladun sp. nov., on Lichinella stipatula; both species are known only of the original localities (Andalusia, S. of Spain); whereas, Sarcopyrenia pluriseptata Nav.-Ros. et Cl. Roux sp. nov. , known in the S of France on Calo placa varia bilis, and previously described as provisional, is validated., Sinopsis del género Sarcopyrenia (Ascomycota, hongos liquenícolas), con la descripción de tres nuevas especies. Trabajo de recopilación y de síntesis sobre el género Sarcopyrenia Nyl. Se describen las características generales del género y se detallan los caracteres diferenciales de las especies conocidas. Tres especies se describen como nuevas. Dos de ellas, Sarcopyrenia baetica Nav.-Ros. et Hladun sp. nov., que crece sobre Lecania gr. erysibe., y S. Lichinellae Nav.-Ros. et Hladun sp. nov., sobre Lichinella stipatula, se conocen únicamente de las respectivas localidades originales de Andalucía (S. de España); mientras que S. Pluriseptata Nav.-Ros. et Cl. Roux sp. nov. conocida del S de Francia sobre Caloplaca variabilis, anteriormente descrita de forma provisional, se publica válidamente.

Gelatinopsis heppiae sp . nov. (Leotiales, Ascomycota) lichenicolous fungus on Heppia despreauxii from Aragon (NE Spain). Gelatinopsis heppiae Nav.-Ros. , Hladun et Llimona sp. nov. is described as new, on the thallus of Heppia despreauxii, and it is currently known only from Aragon (Spain ). On the basis of the size of the ascospores this new species is related with G. ericetorum, a fungus that grows on Dibaeis. However, it differs from the former in that its colour is orange brown rather than olivaceous in the exciple and epihymenium. The same coloration of excipleand epihymenium is found in G. roccellae, which grows on Roccella phycopsis, and in G. leptogii, on Leptogium byssinum, but these species differ from G. Heppiae in having Shorter ascospores., Gelatinopsis heppiae sp. nov. (Leotiales, Ascomycota) un hongo liquenícola sobre Heppia despreauxii de Aragón (NE de España). Descripción de Gelatinopsis heppiae Nav.-Ro s., Hladun et Llimona sp. nov., un hongo liquenícola no liquenizado que se desarrolla sobre los talos de Heppia despreauxii, y que, por el momento , se conoce sólo de la localidad original , en Aragón (España). Por el tamaño de las ascósporas se asemeja a G. ericetorum, un hongo que crece sobre Dibaeis, pero se diferencia de éste por la coloración pardo anaranjada, no olivàcea, del excípulo y del epihimenio. Por la coloración del excípulo y del epihimenio, G. Heppiae coincidiria con otras dos especies: G. roccellae, propio de Roccella phycopsis, y G. leptogii, que crece sobre Leptogium byssinum; dos especies que se diferencian de G. Heppiae por el menor tamaño de las ascósporas.

A new combination and three new species of Lichenochora (phyllachorales, lichenicolous Ascomycota), and additional reports for the genus. Three species of the genus Lichenochora (Phyllachorales, not lichenized lichenicolous ascomycetes) are decribed as new to science: L. aipoliae Etayo, Nav.-Ros. et Coppins sp. nov., that grows on Physcia aipolia, L. coppinsii Etayo et Nav.-Ros. sp. nov., on Protopannaria pezizoides, and L. paucispora Etayo et Nav.-Ros. sp. nov., on Bilimbia sabuletorum. A new combination to the genus is proposed: L. lepidiotae (Anzi) Etayo et Nav.-Ros. comb. nov., on Fuscopannaria praetermissa. The description of the anamorph of Lichenochora epidesertorum is included. Raports of known range extensions for different species of the genus: L. constrictella is mentioned by first time for continental America (USA) and L. aprica for Spain. An identification key to the species of Lichenochora are included., Una combinación y tres especies nuevas de Lichenochora (Phyllachorales, ascomicetes liqueníc olas), y notas adicionales para el género. Descripción de tres especies nuevas del género Lichenochora (Phyllachorales, ascomicetes liquenícolas no liquenizados): L. aipoliae Etayo, Nav.-Ros. et Coppins sp. nov., que crece sobre Physcia aipolia, L. coppinsii Etayo et Nav.-Ros. sp. nov., sobre Protopannaria pezizoides, y L. paucispora Etayo et Nav.-Ros. sp. nov., sobre Bilimbia sabuletorum; y propuesta de una nueva combinación para el género: L. lepidiotae (Anzi) Etayo et Nav.-Ros. comb. nov., un hongo propio de Fuscopannaria praetermissa. Se incluye la descripción del anamorfo de Lichenochora epidesertorum; se aportan nuevas citas territoriales para diferentes especies del género: L. constrictella constituye la primera cita para America continental y L. aprica primera cita para España; y se incluyen unas claves de identificación para las especies conocidas del género.

Skyttea heteroehroae combo et nomo nov. (Helotiales) a lichenicolous fungus from Pertusaria heterochroa, present in Catalonia, Balearic Islands and Malta. The new name Skyttea heteroehroae combo et nomo nov. is proposed to include Lecidea pertusariieola Jatta in the genus Skyttea, in order to avoid the homonony with S. Pertusariicola Diederich et Etayo. Skyttea heleroehroae is a non-lichenized lichenicolous fungi that grows specifically on Pertusaria heleroehroa, and it is only known from few European Mediterranean localities, in concrete from Catalonia, Ibiza, Majorca and Malta. A description of this fungus based on the studied specimens is included, and its characteristics are compared with those of the related species, principally with S. Mayrhoferi and S. pertusariicola, two species that also grow on Perlusaria. Some collections of S. Pertusariicola from Catalonia have remained unnoticed, because of confusion with Unguieulariopsis thallophila, a lichenicolous fungi specific of Lecanora gr. ehlarotera., Skyttea heterochroae combo et nomo nov. (Helotiales) un hongo liquenícola propio de Pertusaria heterochroa presente en Cataluña, Islas Baleares y Malta. Se propone el nombre Skyttea heteroehroae combo et nom. nov. para incluir Lecidea pertusariicola Jatta en el género Skyttea, y evitar así la homonimia con S. Pertusariicola Diederich et Etayo. Skyttea heteroehroae es un hongo liquenícola no liquenizado que crece específicamente sobre Pertusaria heteroehroa, y que se conoce únicamente de diferentes localidades mediterráneas europeas, en concreto de Cataluña, Ibiza, Mallorca y Malta. Se incluye una descripción de este hongo basada en los ejemplares estudiados, y se comparan sus características con las de las especies próximas, principalmente con S. Mayrhoferi y S. pertusariicola, dos especies que crecen también sobre Pertusaria. Algunos de los ejemplares de Skyttea heteroehroae de Cataluña habían pasado confundidos con Unguieulariopsis thallophila, un hongo propio de Leeanora gr. ehlarotera.

En aquest treball, aportem un primer catàleg dels fongs liquenícoles (paràsits o parasimbionts) observats a Catalunya i àrees properes de Castelló i de Catalunya Nord (NE de la Península Ibèrica). En total, hem catalogat un tota l de 126 fongs liquenícoles: 103 ascomicets, 12 celomicets, 9 hifomicets, i 2 mixomicets. El catàleg es basa principalment en dades originals aportades pels autors, però conté les citacions publicades. En conseqüència, tot s els tàxons que no porten cap referència a dades anteriors són novetats per a la flora del territori (en total 43)., A first catalogue of the lichenicolous fungi found in Catalonia and neighbouring areas (NE of Iberian Peninsula) . This catalogue includes all the lichenicolous fungi currently known from Catalonia and immediate areas of Castelló and Catalunya Nord . In all, we include records of 126 lichenicolous fungi: 103 Ascornycetes, 12 Coelomnycetes, 9 Hyphomycetes and 2 Myxomycetes. The bulk of the data is original from the authors, buth previously published records have also been included, Thus, all the lacking of references to published records must be considered as new additions to the flora of the area (in all 43)., Este trabajo constituye la aportación de un primer catálogo de los hongos liquenícolas (parásitos o parasimbiontes) observados en Cataluña y áreas próximas de Castellón y de Cataluña Norte (NE de la Península Ibèrica). En conjunto, hemos catalogado un total de 126 hongos liquenícolas: 103 ascomicetes, 12 celomicetes, 9 hifomicetes, y 2 mixomiceres. El catálogo se basa principalmente en datos originales apo rtados por los autores, pero contiene tarnbién las citas publicadas. Por ello, todos los táxones en los que no consta ninguna referencia a datos anteriores representan novedad para la flora del territorio (en total 43).

S'ofereix la llista dels tàxons, líquens i jongs liquenicoles, observats sobre els substrats rocosos, construccions d'utilitat agrícola, i sobre els diferents foròfits existents al delta de l'Ebre. Entre els tàxons que constitueixen nova citació o són interessants per a la flora de Catalunya es poden destacar Caloplaca ulcerosa, Lecania cyrtellinoides, Lecanora hybocarpa, Polyblastiopsis lactea i Thelenella modesta entre els epifítics, i Collemopsis schaereri, Lecanora lisbonensis, Thelidium olivaceum, Verrucaria macrostoma i V. ochrostoma entre els saxícoles. S'inclou un esbòs fitosociològic, amb un comentari de les principals comunitats liquèniques observades. Les comunitats epifítiques s'inclouen en l'aliança Lecanorion subfuscae, i les saxícoles en l'aliança Caloplacion decipientis. En general, es pot considerar la flora i la vegetació liquènica de l'àrea com a fortament nitròfila, molt influïida per l'acció de l'home, sobretot a causa dels tractaments agrícoles que sofreix el delta de l'Ebre., A list is afforded of the taxa, lichens and lichenicolons jungi, observed on non-living substrates (mainly on agricole constructions) and on the main trees and shrubs growing in the Ebro Delta, in a region of fairly mild winters. A good number of the taxa are new or interesting records for the Catalan flora. Amongst them, Caloplaca ulcerosa, Lecania cyrtellinoides, Lecanora hybocarpa, Polyblastiopsis lactea and Thelenella modesta as epiphytic, and Collemopsis schaereri, Lecanora lisbonensis, Thelidium olivaceum, Verrucaria macrostoma and V. ochrostoma as saxicolous. Also included is a phytosociological draft of the main observed lichen communities. Epiphytic ones belong to the Al. Lecanorion subfuscae; saxicole ones, to the Al. Caloplacion decipientis, with rather original species composition. The lichen flora and vegetation of this deltaic plain can be mainly considered as neatly nitrophilous, because of man influence, through intense agricultural exploitation.