Search

This study was carried out within the project “Roma Hispana. Nuevas tecnologías aplicadas al estudio histórico, la musealización y la puesta en valor de Patrimonio Cultural español en Roma: la spezieria di Santa Maria della Scala” (Universitat de València Spain), which is funded by the Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital of the Generalitat Valenciana (2020–2021) and authorized by the Sovrintendenza Speciale Archeologia Belle Arti e Paesaggio (Special Superintendence of Archeology, Fine Arts and Landscape) of Rome, Italy. The spezieria di Santa Maria della Scala was the oldest apothecary in Europe managed by the order of Discalced Carmelite friars. Operating between the second half of the seventeenth century and the mid-twentieth century, over time it acquired great prestige, becoming known as the Pharmacy of the Popes. The aims of the “Roma Hispana” project are to study, musealize and disseminate the material and immaterial cultural heritage of this historical spezieria by combining physicochemical and cultural studies, new 3D technologies, and artificial intelligence. As a case study, in this paper we report the application of a laser scanner prototype for 3D color imaging of the spezieria’s sales room and use a simpler photogrammetry method to collect analogous data in the small nearby storeroom coupled to the high-power capabilities of the ENEA parallel computer facility. Digital data were collected to enable a virtual tour that provides a fully navigable, faithful, high-resolution 3D color model to render this ancient Roman apothecary accessible and usable to interested members of the public and experts in the sector (art historians, restorers, etc.). We also describe the 3D technology used to obtain three-dimensional images of the cultural assets of these spaces (mostly drug containers) and its results. The ultimate aim of this study is to achieve the virtual musealization of the heritage complex.

Noves aportacions al catàleg d’exemplars tipus de la col·lecció malacològica del Museu de Ciències Naturals de Barcelona S’amplia el catàleg d’exemplars tipus de mol·luscs del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, publicat l’any 2008, amb nou material corresponent a 42 tàxons de mol·luscs continentals de la península Ibèrica, les illes Balears i les Canàries. La majoria d’espècimens pertanyen a les col·leccions històriques del Museu o a la col·lecció malacològica de Miquel Bech, donada a la institució el 2009. Per a cada tàxon representat s’aporta, entre d’altres dades, informació relativa a la categoria del tipus, el nombre d’exemplars, la procedència geogràfica, els espècimens tipus custodiats en altres institucions i l’estatus taxonòmic actual, amb indicació, si escau, dels textos de referència pel que fa a actes nomenclaturals. El catàleg inclou així mateix una breu galeria d’imatges de tipus per a cada tàxon., The catalogue of type specimens of molluscs of the Museu de Ciències Naturals de Barcelona, published in 2008, is updated with new material corresponding to 42 species and subspecies of continental molluscs from the Iberian Peninsula, the Balearic Islands, and the Canary Islands. Most of these type specimens belong to historical collections of the Museum or are part of the malacological collection of Miquel Bech, donated in 2009. Information provided includes the type category, number of specimens, geographic provenance, type specimens housed at other institutions, and current taxonomical status, together with supporting texts of nomenclatures if pertinent. The catalogue also includes a brief gallery of photographs of types per taxon., Nuevas aportaciones al catálogo de ejemplares tipo de la colección malacológica del Museou de Cienciasències Naturales de Barcelona Se amplía el catálogo de ejemplares tipo de moluscos del Museu de Ciències Naturales de Barcelona, publicado en 2008, con nuevo material correspondiente a 42 taxones de moluscos continentales procedentes de la península ibérica, islas Baleares y Canarias. Los especímenes pertenecen en su mayoría a las colecciones históricas del Museo o a la colección malacológica de Miquel Bech, donada a la institución en 2009. Para cada taxón representado se aporta información relativa a la categoría del tipo, el número de ejemplares, la procedencia geográfica, los especímenes tipo custodiados en otras instituciones y el estatus taxonómico actual, con indicación, en su caso, de los textos de referencia por lo que respecta a nomenclatura. El catálogo incluye asimismo una breve galería de imágenes de tipos para cada taxón.

En la formación de maestros de Educación Primaria en la Universitat de València disponemos de una Mención Específica de 'Arte y Humanidades'. El alumnado que cursa esta mención tiene una asignatura cuatrimestral titulada 'Propuestas didácticas en educación artística'. En esta materia curricular utilizamos como planteamiento el Trabajo por Proyectos. Uno de los proyectos que han surgido durante 2018 parte del tratamiento del tema 'La muerte'. Se trata de un aspecto que no aparece específicamente en el currículum de la formación de docentes, un tema tabú en muchos aspectos. Para llevar adelante el proyecto partimos de la obra de artistas mujeres actuales, especialmente de la artista francesa Sophie Calle. El alumnado realiza una serie de instalaciones artísticas, teniendo en cuenta la posibilidad de incorporar objetos, pinturas, fotografías y demás elementos con los que construir sus instalaciones. Dichas instalaciones se han expuesto en el Museo de Ciencias Naturales de Valencia.

Resumen. El presente estudio muestra la documentación, digitalización e informatización de la obra completa del Hermano Bianor contenida en el Museo La Salle de Paterna (Valencia, España). Esta colección clásica recoge parte de las recolecciones que el propio Bianor llevó a cabo durante su estancia en las Islas Baleares a principios del siglo XX. La colección consta de 1214 pliegos de herbario recolectados entre los años 1905 y 1916 por diferentes localidades de la isla de Mallorca, especialmente en los municipios de Sóller y Palma de Mallorca. Además de una breve biografía del autor, se incluyen detalles sobre el origen de la colección, datos sobre los municipios donde se recolectaron las plantas, la frecuencia de recolección o la diversidad de familias. Abstract. The present study shows the documentation, digitization and computerization of the complete work of the Brother Bianor located in the Museo La Salle in Paterna, (Valencia, Spain). This classic collection includes part of Bianor works developed during his stay, in the early 20th century, in the Balearic Islands, Spain. The collection bears 1214 herbarium sheets collected between 1905 to 1916 in different locations in the Majorca island, especially Sóller and Palma de Mallorca. Besides a brief biography of the author, this study also includes details on the origin of the collection, the localities where the plants were collected, frequency of the collection of plants or the families' diversity.

Ressenya de la tesi doctoral de P. Viladot (2015). Motivaciones, expectativas y objetivos del profesorado en las visitas a los museos de ciencia. Universitat de Barcelona, Barcelona., Review of PhD dissertation defended by P. Viladot in 2015., Reseña de la tesis doctoral "Motivaciones, expectativas y objetivos del profesorado en las visitas a los museos de ciencia" (Viladot, 2015)

La present investigació forma part d’un plantejament innovador per acostar temàtiques poc habituals entre l’alumnat, unint esforços amb els museus. A la Universitat de València, en la formació de mestres de Primària, disposem d’una Menció Específica en «Art i Humanitats». L’alumnat té una assignatura quadrimestral titulada «Propostes didàctiques en educació artística», en la qual utilitzem com a plantejament metodològic els Projectes de Treball. Un dels projectes de 2018 parteix de la temàtica «La mort». Es tracta d’un aspecte que no apareix específicament al currículum de la formació de docents, ja que és un tema tabú. Per dur endavant l’activitat del projecte utilitzem l’obra d’artistes dones actuals. En aquest cas atenem especialment a l’obra de l’artista francesa Sophie Calle. L’alumnat realitza una sèrie d’instal·lacions artístiques, tenint en compte la possibilitat d’incorporar objectes, pintures, fotografies i altres elements amb els quals construir les seves obres. Aquestes peces s’han exposat al Museu de Ciències Naturals de València. L’exposició porta per títol #ViureLaMort, un hashtag amb el qual incorporem la interacció amb els públics que visiten la mostra. L’article presenta un estudi de cas en el qual s’hi observen i analitzen cadascuna de les fases del projecte, avaluant els resultats finals a partir dels comentaris de l’alumnat i dels públics visitants. PARAULES CLAU: Museus, educació artística, This research is part of an innovative approach to elaborate unusual topics among university students, by joining efforts with museums. In the University of Valencia, in the Primary teachers training, we have a Specific Mention in «Art and Humanities». The students have a four-month subject titled «Educational proposals in artistic education», in which we use the Work Projects as a methodology. One of the projects this year based on the theme «Death.» This aspect does not appear specifically in the curriculum of teacher training, it is a taboo subject. To carry out the activity of the project we use the work of current women artists. On this occasion, we are particularly interested in the work of the French artist Sophie Calle. Students make a series of art installations, valuing the possibility of incorporating objects, paintings, photographs and other elements with which to build their works. These pieces exhibited at the Natural Sciences Museum of Valencia. The exhibition titled #ViureLaMort (Living the Death) which is at the same time the hashtag we incorporate to promote interaction with the audiences that visit the exhibition. The article presents a case study observing each of the phases of the project, analysing and evaluating the results based on the comments of students and visitors

Treballs Finals de Grau d'Enginyeria Informàtica, Facultat de Matemàtiques, Universitat de Barcelona, Any: 2016, Director: Eloi Puertas i Prats i Anna Puig i Puig, Mathematics Museum of Catalonia aims at dissemination of local heritage and actions in conservation and restoration of this heritage. MMACA association manages the museum. It is also responsible for the restoration and inventory Fine background of the city , especially disseminated and promoted as a cultural facility the "Castell de Cornellà" through visits, public events, etc. On the other hand it is responsible for the provision of public spaces for reading and study, provides material to libraries and organizes activities to promote reading. For some time the museum had been thinking about changing its management on its website. I wanted to start a new project to have documented all modules from their needs.

Treballs Finals de Grau d'Enginyeria Informàtica, Facultat de Matemàtiques, Universitat de Barcelona, Any: 2016, Director: Eloi Puertas i Prats i Anna Puig Puig, The Museum of Mathematics in Catalonia (MMACA) is an association of teachers of the discipline of mathematics, whose main challenge is to popularize mathematics in order to make them more exciting and thus combat the idea that they are abstract and distant discipline. To this end, over recent years the MMACA has developed a lot of modules, manipulable interactive activities, in order discussed above. Currently these modules are presented as part of a permanent exhibition at the Palau Mercader in Cornella de Llobregat and several itinerants exhibitions on display in several places, especially but not exclusively, in Catalonia. For some time now, it has highlighted the need of dispose for a basic documentation of different modules, activities and workshops and there have been several attempts that have had limited results. Now, them would like undertake this task in a more systematic and comprehensive way. For this reason, it has set itself in the goal of this project the analysis and development of a web portal for the diffusion, organization and management of modules, activities and workshops that are made from the MMACA.

[cat] La tesi planteja com a pregunta de recerca quines són les motivacions, les expectatives i els objectius del professorat a l’hora d’organitzar visites als museus i centres de ciència amb els seus alumnes. Per respondre la pregunta, la finalitat principal es proposava conèixer, descriure i categoritzar les característiques del centres i dels docents, les seves motivacions per visitar el museu, les expectatives quant al vincle amb el currículum i al model didàctic i els objectius que tenen pel que fa al moment de desenvolupament del tema en què es produeix la visita. Atesos els canvis produïts al museu objecte de la investigació entre les dues fases de la recerca, es pretenia també saber els possibles modificacions en el perfil dels docents i les seves motivacions, expectatives i objectius, de cara a definir els factors que han de ser tinguts en compte a l’hora de desenvolupar el model didàctic del museu. El marc teòric sobre el que se sustenta parteix de l’anàlisi de la literatura que ens mostra la percepció que tenen els ciutadans sobre la ciència i les idees que orienten l’educació científica al segle XXI, continua amb l’anàlisi de l’educació als museus i els models de museus de ciència segons la seva proposta didàctica i finalitza amb l’anàlisi dels treballs que s’han portat a terme arreu sobre motivacions, expectatives i objectius dels docents quan porten els seus alumnes als museus de ciència. La investigació portada a terme es pot considerar descriptiva, amb un objectiu avaluatiu i atenent a les variables recollides, de caire ex-post-facto. L’obtenció de dades ha combinat la metodologia quantitativa en base a una enquesta de preguntes tancades a 308 docents i la metodologia qualitativa basada en entrevistes semiestructurades a 7 experts en gestió de museus i formació del professorat, un grup de discussió amb educadors del museu i 10 docents usuaris del museu. La recollida de dades es va realitzar els anys 2008 i 2012 entre els quals el museu va patir un gran canvi. L’anàlisi de les dades quantitatives de l’enquesta ha estat desenvolupat a partir del tractament estadístic realitzat amb el programari SPSS V.13 a partir del qual es van obtenir estadístics descriptius i es van aplicar proves d'estadística inferencial paramètriques i no paramètriques. En el cas de les dades qualitatives, es va realitzar la transcripció completa de les entrevistes i del grup de discussió Per poder analitzar les respostes, es va seguir un procediment d’anàlisi fenomenològic, creant una base de dades Access 2007 extraient unitats de significat rellevants que van ser codificades amb codis descriptius agrupats en famílies i aquestes en grups de significat. Els resultats obtinguts han estat discutits amb els referents de la literatura examinada al marc teòric i també amb l’opinió dels experts expressada a la fase I. En aquest sentit es destaquen aquells aspectes que la nostra recerca corrobora o contradiu, així com les noves aportacions que fa en l’àmbit de les motivacions, expectatives i objectius dels docents. Hem observat alguns comportaments comuns a diferents llocs del Món i, a la vegada, una gran diversitat de situacions que fan molt complexa la realització d’activitats en un museu de ciències. Aquest fet ens ha portat a desenvolupar recomanacions d’actuació tant en el camp de la gestió del servei educatiu del museu com en la didàctica emprada en les activitats. Es proposen també algunes línies de recerca que poden derivar de la tesi Finalment s’extreuen conclusions que, en síntesi, indiquen que el museu ha de treballar col·laborativament amb l’escola ja que no n’és un simple complement curricular. L’educació científica escolar pateix d’uns dèficits descrits al marc teòric malgrat les moltes experiències de centres educatius concrets que trenquen la rutina. En aquest sentit, el museu aporta per la seva part una manera de fer que, en col·laboració amb l’escola, pot determinar nous enfocaments innovadors., [eng] The thesis research question arises as to what are the motivations, expectations and objectives of teachers in organizing visits to science museums with their students. The main purpose was to know, describe and categorize the characteristics of schools and teachers, their motivations for visiting the museum, expectations regarding the link with the curriculum and teaching model and the goals they have for the moment in which the visit occurs. Given the changes in the museum under investigation between the two phases of the research, it was intended also to know the possible evolution in the profile of teachers and the research question in order to define the factors that must be taken into account when developing the teaching model of the museum. The theoretical framework begins with the ideas that guide science education in the XXI century and the analysis of the models of education in science museums. The study of the international researches that has been carried out about motivations, expectations and objectives of teachers is the basis for the analysis and discussion of the results. The research may be considered descriptive, with a goal to assessment and ex-post-facto. The data collection combined the quantitative methodology based on a survey to 308 teachers and the qualitative methodology based on semi-structured interviews to an amount of 17 experts and teachers. It was conducted in 2008 and 2012. The analysis of the survey data was developed from the statistical treatment performed with SPSS V.13 software from which it was obtained descriptive statistics and parametric and non-parametric statistical inference testing were applied. For the qualitative data, the full transcript of the interviews was realized to analyze the responses, following a phenomenological analysis procedure, creating an Access 2007 database by extracting relevant units of meaning that were encoded with descriptive codes grouped into families and those in groups of meaning. The results have been discussed with related literature and the experts’ opinion expressed in phase I. In this regard we highlight those aspects of our research that corroborates or contradicts them, as well as new contributions in the field of motivations, expectations and objectives of teachers. We noticed some common behaviour in different parts of the world and at the same time, a variety of complex situations when carrying out activities in a science museum. This has led us to develop recommendations for action both in the management of the museum's educational service as in teaching activities. It is also proposed some new researches that may result from the thesis. Finally, conclusions for each research question are drawn, in short, indicating that the museum should work collaboratively with the school because the museum is not only a curricular complement. The scientific education school suffers from deficits described in the theoretical framework despite the many experiences of specific schools that break the routine. The museum meanwhile, provides a way to do that in co-operation with the school that can determine new innovative approaches.

Treballs Finals de Grau de Matemàtiques, Facultat de Matemàtiques, Universitat de Barcelona, Any: 2015, Director: Sergi Muria Maldonado, This project of final grade is related to MMACA, the Mathematics Museum of Catalonia. The aim of this project is to work out materials of some of the modules of the museum because, basically, school teachers be able to keep on working in the rooms. The chosen modules have been of varied topics: “L’arc catenari o catenària”, “L’arc de mig punt”, “Còniques”, “De l’octàedre al cub”, “El Pantògraf”, “La suma de nombres quadrats”, “Els Tres triangles equilàters” , “Vestir políedres”, “Taules de multiplicar 3D” and “Les Torres de Hanoi”. The material consists of two different formats: the indicated module paper and a didactic guide of this. Next to it, we’ll give a brief explanation about the contents which are included both in the paper and in the didactic guide. • The module paper consists of a brief format, clear, precise and very visual which let the teacher easily know the way the module works and some aspects related. This document is useful both for before seeing the module and after. • The didactic guide is a more extended and elaborated kind. Its content is the one which lets go further in a more specific way the competences and the story of the module. And the most important, it includes a few activities to be done in the room or as homework for the student. Most activities are divided into two parts: the one which let build the original module and the second one, which let work related aspects through its done construction. In the project’s memory we can find a little information about the MMACA. Also, a relation of the museums and exhibitions in the world. Moreover, we can find a personal diary of each of the visits and interviews made in MMACA, from the very first moment to ht very last one. What we can also find is the results of some survey done to he students and to the teachers which have visited the museum, with excellent and very good results. As for me, now that I am about to finish the Mathematics Grade, this project has been useful for me to get my vocation, which is the mathematics teaching. I have been able to see how the museum works, I have been with the students visiting the museum and have heard their opinions. It’s been a lovely experience.

Tesis de la relación entre arquitectura, naturaleza, animales y energía. Se ha utilizado para el concurso internacional para la renovación del Biodôme en Montreal.

Este artículo explora el desarrollo de los museos de la ciencia en España durante los últimos años. Se analiza en qué medida el contexto social y político ha influenciado el proceso de creación de estos museos y sus contenidos. Por ello, este tipo de instituciones representan un escenario idóneo para entender de qué manera se relaciona la ciencia con la sociedad. En este sentido, el análisis de los procesos de comunicación pública de la ciencia debe tener en cuenta los factores socio-económicos que han condicionado la musealización de la ciencia.

Forma part de la col·lecció: Manuals del Museu; 1 (2012)

Màster Oficial en Gestió del Patrimoni Cultural, Gestió del Patrimoni paleontològic català des del segle XIX fins al segle XXI a partir d'una aproximació històrica mitjançant l'anàlisi de col·leccions

Màster Oficial en Gestió del Patrimoni Cultural, Exposició sobre els robots

International audience; This paper describes the design of teaching materials that are used as learning tools in school visits to a science museum. An exhibition on the A century of the Special Theory of Relativity, in the Kutxaespacio Science Museum, in San Sebastian (Spain), was used to design a visit for first year engineering students at the university and assess the learning which was achieved. The first part of the paper presents the teaching sequence which was designed to build a bridge between formal teaching and the exhibition visit. The second part analyses the potential of the exhibition and the aforementioned teaching sequence to influence the students' knowledge of three aspects of the Special Theory of Relativity. The results obtained show that the design of the visit, with both pre-visit and follow up activities, was effective as a means of increasing students' understanding and stimulating their ability to argue scientifically.

This paper studies the library of one of the two scientific institutions that turned into museum of sciences in the last third of 19th-Century Barcelona. The analysis of the library of the so-called Martorell Museum, which was the Barcelona public museum of science, shows significant features regarding how natural history consolidated alongside some specific areas such as malacology.

SUMMARY The problem which we are tackling in this work emerges from three different concerns: the importance of `learning science `informally¿ as part of the school curriculum, the need for scientific literacy and the importance of the social implications of contemporary science. An exhibition was used in the Kutxaespacio Science Museum in San Sebastian on the centenary of the Spatial Theory of Relativity to design a visit for first year Engineering students and assess the learning which is achieved. The first part of the work presents the design which was produced to build bridges between formal teaching and the exhibition visit. The second part analyses the potential of the exhibition and the aforementioned design to influence the student¿s knowledge regarding three aspects of the Spatial Theory of Relativity. The results obtained demonstrate that the visit design with activities beforehand and afterwards is effective in terms of increasing students¿ understanding and stimulating their ability to argue scientifically. RESUMEN El problema que nos planteamos en este trabajo surge de tres diferentes preocupaciones: la importancia del `aprendizaje no formal¿ de la ciencia como parte del currículo escolar, la necesidad de alfabetización científica y la importancia de las implicaciones sociales de la ciencia contemporánea. Se ha aprovechado una exposición en el Kutxaespacio de la Ciencia de San Sebastián sobre el centenario de la Teoría Especial de la Relatividad para diseñar una visita de estudiantes de primer curso de Ingeniería y evaluar el aprendizaje logrado. En la primera parte del trabajo se expone el diseño realizado para establecer puentes entre la docencia formal y la visita a la exposición. En la segunda parte se analiza el potencial de la exposición y del diseño realizado para influir en el conocimiento de los estudiantes en tres aspectos de la Teoría Especial de la Relatividad. Los resultados obtenidos muestran que el diseño de visita con actividades previas y posteriores a la misma resulta eficaz para aumentar la comprensión de los estudiantes y estimular su capacidad de argumentar científicamente.

Bajo este título englobamos la reseña de tres trabajos que abordan la temática de cómo ayudar a la ciudadanía a reflexionar sobre los problemas socioambientales actuales, problemas que los autores no dudan en catalogar en su conjunto como situación de 'emergencia planetaria' que pone el peligro el futuro del mundo y de la humanidad.

Los museos de ciencias han sido concebidos, tradicionalmente, como lugares de esparcimientoy exponentes propagandísticos de los logros científicos, contribuyendo atransmitir visiones de la ciencia y la tecnología de un optimismo simplista. En este artículoanalizamos la posibilidad de que se conviertan en ocasión de reflexión crítica sobre losproblemas de la humanidad, incorporando una mayor atención a las relaciones Ciencia-Tecnología-Sociedad-Ambiente (CTSA), que enmarcan el desarrollo científico.