Search

Supplemental material, sj-docx-1-whe-10.1177_17455057231166644 for Menstrual health and management during the COVID-19 syndemic in the Barcelona area (Spain): A qualitative study by Anna Sofie Holst, Constanza Jacques-Aviñó, Anna Berenguera, Cristina Martínez-Bueno, Jordina Munrós-Feliu, Diana Pinzón-Sanabria, Carme Valls-Llobet, Tomàs López-Jiménez, Andrea García-Egea, María Mercedes Vicente-Hernández and Laura Medina-Perucha in Women’s Health

Guia farmacoterapèutica; Atenció maternoinfantil; Atenció a la salut sexual i reproductiva Guía farmacoterapéutica; Atención maternoinfantil; Atención a la salud sexual y reproductiva Pharmacotherapeutic guide; Maternal and child care; Sexual and reproductive health care Aquest document, aprovat per la Comissió Farmacoterapèutica (CFT) de l’ICS, té com a objectiu adequar a la darrera evidència científica disponible els tractaments que es porten a terme en la pràctica clínica diària amb la finalitat d’orientar els professionals en la presa de decisions durant la tasca assistencial diària. És una eina d’orientació actualitzada i adaptable a la major part de les situacions que es produeixen en l’atenció maternoinfantil i en l’atenció a la salut sexual i reproductiva.

Supplemental material, sj-docx-4-whe-10.1177_17455057221130566 for Endometriosis prevalence and incidence trends in a large population-based study in Catalonia (Spain) from 2009 to 2018 by Laura Medina-Perucha, Andrea Pistillo, Berta Raventós, Constanza Jacques-Aviñó, Jordina Munrós-Feliu, Cristina Martínez-Bueno, Carme Valls-Llobet, Francisco Carmona, Tomàs López-Jiménez, Georgina Pujolar-Díaz, Eva Flo Arcas, Anna Berenguera and Talita Duarte-Salles in Women’s Health

Supplemental material, sj-docx-2-whe-10.1177_17455057221130566 for Endometriosis prevalence and incidence trends in a large population-based study in Catalonia (Spain) from 2009 to 2018 by Laura Medina-Perucha, Andrea Pistillo, Berta Raventós, Constanza Jacques-Aviñó, Jordina Munrós-Feliu, Cristina Martínez-Bueno, Carme Valls-Llobet, Francisco Carmona, Tomàs López-Jiménez, Georgina Pujolar-Díaz, Eva Flo Arcas, Anna Berenguera and Talita Duarte-Salles in Women’s Health

Introduction: Endometriosis highly impacts women's health and quality of life. However, research on the prevalence and incidence of endometriosis is still scarce and inconclusive. This study assesses time trends in the prevalence and incidence of endometriosis diagnosis in Catalonia (Spain) from 2009 to 2018, and differences by age and socioeconomic status. Methods: Population-based cohort study using data from the Information System for Research in Primary Care (SIDIAP) database. Data from more than 2.4 million women aged 15-55 between 01/01/2006 and 31/12/2018 were included. Results: 2,337,717 women were selected as the incident population; 0.7% had an endometriosis diagnosis. Median [IQR] age at diagnosis was 37 [32, 43]. Most of these women were European (92.3%) and lived in urban areas (73.6%). Overall prevalence of endometriosis consistently increased in the 2009-2018 period and it was 1.24% in 2018. Trends were the highest for women with less socioeconomic deprivation and for the 35-44 age group. Median incidence rates were 94.9 [92.6, 102.9] per 100,000 women-year, being the highest in women aged 35-44 throughout the whole study period. Overall, incidence increased between 2015 and 2017, and plateaued or decreased in 2018. Incidence rates in women from most deprived and rural areas were lower, although incidence time trends by socioeconomic status were unclear. Conclusions: Healthcare services and public health strategies need to be strengthened to ensure endometriosis timely diagnosis and treatment. Special attention should be paid to the most affected populations and social inequities of health.

Supplemental material, sj-docx-1-whe-10.1177_17455057221130566 for Endometriosis prevalence and incidence trends in a large population-based study in Catalonia (Spain) from 2009 to 2018 by Laura Medina-Perucha, Andrea Pistillo, Berta Raventós, Constanza Jacques-Aviñó, Jordina Munrós-Feliu, Cristina Martínez-Bueno, Carme Valls-Llobet, Francisco Carmona, Tomàs López-Jiménez, Georgina Pujolar-Díaz, Eva Flo Arcas, Anna Berenguera and Talita Duarte-Salles in Women’s Health

Supplemental material, sj-docx-3-whe-10.1177_17455057221130566 for Endometriosis prevalence and incidence trends in a large population-based study in Catalonia (Spain) from 2009 to 2018 by Laura Medina-Perucha, Andrea Pistillo, Berta Raventós, Constanza Jacques-Aviñó, Jordina Munrós-Feliu, Cristina Martínez-Bueno, Carme Valls-Llobet, Francisco Carmona, Tomàs López-Jiménez, Georgina Pujolar-Díaz, Eva Flo Arcas, Anna Berenguera and Talita Duarte-Salles in Women’s Health

[cat] L’endometriosi és una patologia ginecològica benigna, la fisiopatologia de la qual és en part desconeguda, que afecta fins a un 10% de les dones en edat reproductiva. Aquesta malaltia representa una gran càrrega econòmica i social, ja que les pacients pateixen, al llarg de la seva vida fèrtil, múltiples cirurgies i hospitalitzacions, baixes laborals i problemes reproductius. S’ha descrit la implicació de factors proinflamatoris, neoangiogènics i procoagulants a la seva persistència i progressió, pel que avui en dia l’endometriosi és considerada una malaltia inflamatòria crònica. L’endometriosi profunda representa el fenotip més agressiu de la malaltia, amb una major severitat de l’afectació cínica i un maneig terapèutic més complex. Per tot això, s’ha postulat que l’endometriosi profunda podria presentar mecanismes fisiopatològics específics que condicionarien un ambient inflamatori superior als altres fenotips de la malaltia i en podrien fer d’ella una entitat diferenciada. En els últims anys, hi ha cada vegada més evidència sobre la implicació de les micropartícules circulants (cMP), el factor tissular i les trampes extracel·lulars de neutròfils o neutrophil extracellular traps (NETs) en funcions relacionades amb l’hemostàsia, la immunitat, la inflamació i l’angiogènesi, i se n’han observat nivells elevats en malalties inflamatòries i trastorns protrombòtics. A més, múltiples estudis descriuen la generació de cMP en procediments quirúrgics degut al dany cel·lular generat i la seva possible relació amb complicacions postquirúrgiques secundàries a mecanismes inflamatoris i protrombòtics; en el cas del tractament quirúrgic de l’endometriosi ovàrica la seva elevació podria estar relacionada amb l’afectació de la reserva ovàrica i la generació d’adherències postquirúrgiques. Tenint en compte tot això, l’objectiu d’aquesta tesi doctoral és l’estudi de les cMP, el factor tissular i els NETs com a nous mecanismes fisiopatològics de l’endometriosi i, en concret, de l’endometriosi profunda, així com també la investigació de la implicació de les cMP com a marcadors de dany tissular secundari al tractament quirúrgic de l’endometriosi. La present tesi doctorat consta de quatre articles publicats a la literatura científica, els resultats globals dels quals han demostrat que les pacients amb endometriosi presenten nivells plasmàtics de cMP i NETs superiors a les pacients sense endometriosi, i que aquests nivells més elevats semblen atribuir-se al subgrup de pacients amb endometriosi profunda. Entre les pacients afectades d’endometriosi profunda, els nivells de cMP han demostrat ser superiors en aquelles amb una major quantitat de teixit endometrial ectòpic. Aquestes troballes reafirmen el concepte de l’endometriosi com una malaltia inflamatòria sistèmica i amplien el coneixement sobre la seva fisiopatologia. Tant les cMP com els NETs podrien, a més, contribuir a l’estat d’hipercoagulabilitat ja descrit en aquestes pacients, per la seva implicació en fenòmens proinflamatoris i protrombòtics. Els nivells superiors de cMP i NETs en el subgrup de pacients amb endometriosi profunda estaria en concordança amb teories recents que descriuen l’endometriosi profunda com una entitat diferenciada amb mecanismes fisiopatològics específics que justificarien la seva major agressivitat i severitat. Per tot això, es podrien considerar les cMP i els NETs com a dos nous mecanismes fisiopatològics de l’endometriosi profunda. Finalment, s’ha detectat un increment transitori superior de cMP posteriorment al tractament quirúrgic laparoscòpic de l’endometriosi ovàrica unilateral mitjançant la tècnica excisional (quistectomia mitjançant stripping) en comparació amb la vaporització mitjançant làser CO2, fet que podria estar en relació amb una major generació d’adherències postquirúrgiques i un major dany del teixit ovàric sa restant. Aquest fet aporta un major coneixement sobre els efectes secundaris de les diferents tècniques quirúrgiques disponibles en l’actualitat per al tractament de l’endometriosi ovàrica i ens permet, per tant, optimitzar el maneig quirúrgic de les pacients amb endometriosi, [eng] Endometriosis is a benign gyneacologic condition, the pathogenesis of which is still under debate. It is now considered a chronic systemic inflammatory condition and several immunological, hormonal and inflammatory factors have been described. In the last few years, new pathogenic mechanisms of endometriosis related to inflammation and coagulation pathways have been described and it has been hypothesized that patients with endometriosis could be in an inflammatory and hypercoagulable state. Among the different subtypes of endometriosis, deep infiltrating endometriosis (DIE) is recognized as the most aggressive form of the disease. Furthermore, DIE could be considered as a specific entity since it seems to present specific pathogenic features in comparison to other endometriosis phenotypes. Higher levels of circulating cell-derived microparticles (cMP), neutrophil extracellular traps (NETs) and tissue factor have been observed in many inflammatory conditions, thrombotic diseases, and malignancy. In fact, these factors have been described to be involved in inflammation, blood coagulation and angiogenesis. Moreover, several recent studies have described the generation of cMP after surgical procedures as markers of cellular damage, and have characterized their potential contribution to postsurgical complications, such as inflammation and thrombosis. This work is composed of four articles that have been published in the scientific literature. Global results obtained from them show increased cMP and NETs plasmatic levels in endometriosis patients, and these levels seem to be attributed to the subgroup of patients with DIE. Among these patients, those with larger cumulative size of endometriotic implants showed higher cMP levels. These findings suggest an increased inflammatory and/or hypercoagulable systemic status in patients with DIE. Furthermore, the comparison between laser ablation and stripping for the surgical treatment of unilateral ovarian endometriomas showed higher but temporary cMP generation in the latter group compared with laser ablation. These results suggest that the stripping technique might trigger a more pronounced short-term inflammatory and procoagulant response, which may contribute to postsurgical complications and may negatively impact on ovarian reserve in these patients.

Endometriosi; Planificació sanitària; Model d'atenció Endometriosis; Planificación sanitaria; Modelo de atención Endometriosis; Health planning; Attention model El Model d’atenció a l’endometriosi a Catalunya estableix les bases per a l’ordenació dels serveis assistencials que intervenen en el procés integral d’atenció a les dones afectades amb endometriosi, inclou aspectes clínics, aspectes assistencials i aspectes d’ordenació de circuits assistencials, que venen determinats per les actuacions necessàries per donar una atenció integral a les dones afectades.

Sr. Editor: la peritonitis de origen infeccioso habitualmente es secundaria a procesos patológicos del tracto gastrointestinal o genitourinario y suele ser polimicrobiana. Se denomina peritonitis primaria o espontánea aquélla en la que no se objetiva ninguna causa evidente. Generalmente es de etiología monomicrobiana y se observa en pacientes afectos de cirrosis hepática, síndrome nefrótico o inmunosupresión. Su hallazgo en personas sin ninguna comorbilidad es muy poco frecuente. Los microorganismos causales de peritonitis primaria en pacientes sanos son: Streptococcus pneumoniae, Streptococcus pyogenes, Neisseria meningitidis, Salmonella y Fusobacterium necrophorum. La peritontis primaria por S. pyogenes se observa especialmente en mujeres y puede evolucionar en pocas horas a un síndrome del shock tóxico estreptocócico (SSTE)con fallo multiorgánico secundario...