Search

A la fi de segle XIX les Guilleries eren un espai força desconegut. Durant la segona i tercera guerres carlistes, els exèrcits liberals s’adonaren que desconeixien un indret que resultava un amagatall fàcil per a les tropes carlistes, les quals, formades per gent del país, coneixien cada un dels seus viaranys i petits passos. Per aquest motiu, acabat el conflicte, les autoritats militars van enviar dues expedicions topogràfiques per aixecar un plànol de la zona de les Guilleries, que seria completat també per la part del Montseny. Una de les expedicions va començar a Santa Coloma de Farners i l’altra ho va fer a Vic. Aprofitaren un xarxa de triangles aixecada anteriorment per l’Instituto Geográfico y Estadístico, amb vèrtexs geodèsics de primer nivell, com el que hi havia ja al Matagalls, i es van fer càrrec de la triangulació de segon ordre, per poder aixecar un plànol topogràfic a escala 1:20.000., Objectius de Desenvolupament Sostenible::15 - Vida d'Ecosistemes Terrestres, Postprint (published version)

El conjunt històric de Sant Marçal està constituït per l’ermita, un petit cementiri annex al costat nord, i l’antic priorat que, després de perdre la seva funció religiosa, durant molts anys va ser masia i un alberg d’excursionistes, parada obligatòria en les excursions entre les Agudes i Matagalls. Actualment, l’antic monestir acull un agradós hotel i restaurant, Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles, Preprint

Objectius de Desenvolupament Sostenible::13 - Acció per al Clima, Objectius de Desenvolupament Sostenible::4 - Educació de Qualitat, Postprint (published version)

Ramon Arabia era llicenciat en filosofia i lletres. Va ser traductor jurat del francès, anglès, italià i alemany; i president de l’Associació d'Excursions Catalana (AEC) entre el gener 1879 i juny 1883. A inicis de 1880 l’AEC declara el Montseny camp oficial de les seves excursions. Amb aquesta resolució Arabia pretenia concentrar l'activitat investigadora dels socis de l’AEC al Montseny., Objectius de Desenvolupament Sostenible::15 - Vida d'Ecosistemes Terrestres, Postprint (published version)

Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles, Preprint

El pont Trencat és un pas històric sobre el riu Tordera, actualment d’ús exclusiu de vianants, que connecta Sant Celoni amb Santa Maria de Palautordera. El pont està situat poc abans de l’aiguabarreig de la Tordera amb la riera de Vallgorguina, en un entorn en que la Tordera presenta un encaixonament, fet que comporta que al seu voltant s’hi hagin construït històricament varis ponts sobre l’eix de comunicació de Barcelona a França., Objectius de Desenvolupament Sostenible::9 - Indústria, Innovació i Infraestructura, Postprint (published version)

“Al pie de la encina” es un sencillo libro escrito en 1893 por Víctor Balaguer (Barcelona, 1824 – Madrid, 1901), un periodista, historiador y escritor de gran reconocimiento en su época, aunque también destacó como político., Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles, Postprint (published version)

La Taula dels Tres Bisbes, situada al coll de Sant Marçal del Montseny és un conjunt monumental que rememora una llegenda segons la qual els bisbes de les diòcesis de Vic, Girona i Barcelona es reunien al seu entorn per resoldre conflictes sense sortir de les seves respectives jurisdiccions., Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles, Preprint

Matagalls és el tercer cim més alt del Vallès Oriental. És un dels tres conjunts muntanyosos que configuren el Montseny, en posició central, amb Turó de l’Home i les Agudes a l’est, i el Pla de la Calma a l’oest. Al cim de Matagalls hi conflueixen dos municipis osonencs i un de vallesà, el poble del Montseny. El topònim Matagalls apareix esmentat per primera vegada l’any 1500, mentre que abans la muntanya rebia el nom de “Autora”, expressió que va ser viva fins al segle XVII. Hi han variades versions de l'origen del topònim Matagalls per part de diferents estudis etimològics. Enric Ribalta considerà que el nom provenia d’arrels celtes. En Carreras Candi descomponia el nom en MATA i GALLS que signifiquen “abundància” el primer i “pedres triturades per la neu” el segon. Font i Quer opinava que el mot derivava de l’expressió "lloc de matolls". Hi ha una versió d’origen més popular, basada en la cacera d'un au que podria haver ocupat aquests cims en èpoques remotes: el “gall fer” (Tetrao urogallus)., Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles, Postprint (published version)

Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles, Preprint

Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles, Preprint

Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles, Preprint

El castanyer Gros d’en Cuc es troba situat al municipi de Cànoves i Samalús, a 780 metres d'altitud, a la finca forestal de Can Cuc, de la que pren el nom. Al nord de la masia baixa el torrent de la Baga d’en Cuc, i molt proper a ell podem trobar aquest immens exemplar de castanyer que, fent honor al seu nom, té uns dotze metres de circumferència de tronc, uns quinze d’altura i una capçada de divuit metres., Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles, Postprint (published version)

El agua es un elemento fundamental para la vida, y la actual sequía que azota Barcelona y Catalunya desde hace tres años nos lo está recordando con cruda realidad. Tres elementos caracterizan principalmente el Parque Natural Reserva de la Biosfera del Montseny. La frondosidad y variedad de sus bosques; la diversidad y preciosidad de su fauna autóctona; y la cantidad de riachuelos y fuentes que pueblan el macizo del Montseny. Éstas últimas son las protagonistas de este artículo., Objectius de Desenvolupament Sostenible::6 - Aigua Neta i Sanejament, Postprint (published version)

Peer Reviewed, Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles, Postprint (published version)

Este trabajo muestra los resultados obtenidos durante 6 años de investigación del proyecto “Fonts del Montseny”, destacando que las fuentes son un elemento del patrimonio cultural, histórico, social y natural en el territorio del Montseny, y mostrando la comparativa de los análisis químicos llevados a cabo en 267 fuentes, agrupadas en 4 zonas geográficas: norte, oeste, este, y sureste. Se pretende recuperar la salud de los ecosistemas fontinales, lograr un uso más sostenible del agua y adaptarnos al cambio climático, y para ello el conocimiento científico de las aguas de las fuentes es imprescindible., Objectius de Desenvolupament Sostenible::6 - Aigua Neta i Sanejament, Postprint (published version)

En Joan Sala i Ferrer va néixer al mas la Sala i fou batejat el 23 d’abril de 1594 a la parròquia de Sant Martí de Viladrau. En aquell moment en Joan encara no tenia el malnom de Serrallonga, que arribarà anys després. La Sala era una antiga casa forta sota el domini dels senyors del castell de Taradell. La família Sala Ferrer eren els emfiteutes, pràcticament els propietaris, bé que sotmesos a tributacions envers als seus senyors. Era una masia que tenia cabals per viure dignament, i el matrimoni Sala Ferrer va poder pujar els seus nou fills sense problemes. Una masia típica montsenyenca que es regia pels costums de l’època, de manera que tot el patrimoni anava a parar a l’hereu, i la resta de fills cobraven una petita legítima i tenien que buscar-se la vida com podien., Postprint (published version)

L’11 de juny de 2023 va tenir lloc el tradicional Aplec de Primavera de Tagamanent, al parca natural reserva de la biosfera del Montseny. El programa d’actes va començar a les 8 del matí amb una caminada organitzada per l’associació Les Guilles – Junts pels Camins, de Figaró-Montmany. A les 12, tornats de la caminada, l’escriptor Julià Guillamon va impartir una interessant xerrada titulada «Per què escric sobre boscos i muntanyes?», i a les 14 h va tenir lloc el dinar popular. Una diada per valorar el patrimoni natural i afavorir els valors de la sostenibilitat del Montseny., Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles, Objectius de Desenvolupament Sostenible::15 - Vida d'Ecosistemes Terrestres, Postprint (published version)

A l’entorn de Matagalls, l’associació Amics Aplec de Matagalls ha anat construint, en més de cinquanta anys, un conjunt de fonts. Al principi les fonts tenien una funció bàsica: donar aigua fresca als esforçats apleguistes que pujaven a l’Aplec, també pels que ascendien el dia abans i festejaven el foc de camp de la nit prèvia. Per aquesta tasca de construir noves fonts, o d’arranjar les existents, abans que es constituís com a tal l’associació Amics Aplec de Matagalls, els encarregats foren les colles locals de cada poble. La colla de Palautordera va construir les fonts de Santandreu de la Castanya al 1968 i la font de l’Arbreda al 1993., Objectius de Desenvolupament Sostenible::6 - Aigua Neta i Sanejament, Preprint

“Els Fets de Collformic” es refereix a un episodi que va tenir lloc durant la Tercera Guerra Carlina, quan els carlistes van ocupar Vic i una partida de fugitius liberals van intentar escapar travessant el Montseny per Collformic. Els fets van succeir el 10 de gener de 1874, quan els fugitius van ser atrapats pels carlins i morts sense pietat. Es comptà més d’un centenar de víctimes. Els Fets de Collformic són recordats des de 1913 per un monument construït a tocar del coll, una obra arquitectònica anomenada la Creu Carlina., Objectius de Desenvolupament Sostenible::4 - Educació de Qualitat, Preprint

Objectius de Desenvolupament Sostenible::4 - Educació de Qualitat, Preprint

Objectius de Desenvolupament Sostenible::4 - Educació de Qualitat, Preprint

The sources are a cultural asset that must be protected, for which their theoretical and empirical scientific study is necessary. This article pre¬sents a research that in the last six years has cataloged 893 springs and analyzed the mineral water in four areas: north, west, east and south-eas¬tern Montseny. The article presents the first results of the mineral analy¬sis (pH, conductivity, bicarbonates, chlorides, sulfates, nitrates, hardness, calcium, magnesium, sodium, potassium) of the water from 43 sources in the south-western Montseny (Sant Pere de Vilamajor, Cànoves and Samalús, la Garriga, Figaró-Montmany and Tagamanent) out of a total of 90 sources visited. The mineral analyses have been carried out in an approved labora¬tory. The results are interpreted and explained, and the main correlations between analyzed parameters are highlighted. The comparison of the results of the five geographical areas in which Montseny is divided is pending for the near future., Objectius de Desenvolupament Sostenible::6 - Aigua Neta i Sanejament, Postprint (published version)

Objectius de Desenvolupament Sostenible::4 - Educació de Qualitat, Preprint

Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles, Objectius de Desenvolupament Sostenible::4 - Educació de Qualitat, Objectius de Desenvolupament Sostenible::6 - Aigua Neta i Sanejament, Postprint (published version)

Sampling and analysis of 43 sources from the municipalities of south-western Montseny to determine their mineral composition. They have been carried out with standard methods and external quality control. With the results obtained, the ionic balance is made and each of the waters is characterized, drawing conclusions. With this fifth and last study of the 'Fonts del Montseny' Project, a final comparison of the five areas investigated is made: the global mineralization valued in conductivity with the average altitude of each geographical área studied, the ionic balance valued in meq/L of each one of the different zones to observe the majority composition and the concentration of nitrates to detect possible sources of agricultural contamination. With all this, there will be a database of the indicator parameters of groundwater quality according to the Water Framework Directive and that will serve, in the future, to detect possible alterations in its natural composition and at the same time protect this rich heritage of the Montseny Natural Park., Objectius de Desenvolupament Sostenible::6 - Aigua Neta i Sanejament, Objectius de Desenvolupament Sostenible::4 - Educació de Qualitat, Postprint (published version)

Sant Feliu de Buixalleu és un municipi del Montseny que entre els seus 62 quilòmetres quadrats atresora llocs d’interès històric i arquitectònic. Al sud del terme queda limitat pel riu Tordera, i en aquesta plana fluvial hi destaquen les infraestructures ferroviàries del tren convencional i l’AVE, i la carretera C-35. Però a més de tot això, a Sant Feliu de Buixalleu hi trobem l’únic aeròdrom del Montseny. El Club Aeronàutic Catalunya està emplaçat a l’aeròdrom de Sant Feliu de Buixalleu, a tocar el quilòmetre 5 de la carretera d’Hostalric a Arbúcies. L’aeròdrom té la seva pista encaixada entre la riera d’Arbúcies i la carretera, a la qual és paral·lela., Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles, Postprint (published version)

La intervenció s’ubica a Sant Esteve de Palautordera, petit poble del Vallès Oriental situat als peus del Parc Natural del Montseny. El projecte aprofita la condició de desdibuixament de la trama urbana i d’apropament al paisatge en un punt de confluència on els condicionants de la morfologia urbana es reuneixen, essent la Riera Vallmanya i els eixos principals de la població, la Carretera del Montseny i el Carrer Major. La seva clara connexió amb la muntanya dona raó a El Centre de Recerca i Divulgació de la Reserva de la Biosfera del Montseny, espai que arxiva tota aquella documentació relativa al Parc Natural. La peça respon a les directrius de l’entorn per donar continuïtat a una lògica urbana. A través de la secció i del semi-soterrament de part del programa, obre una seqüència esglaonada d’espais públics des del poble fins al paisatge, que busquen reconnectar els fluxos existents de la mateixa manera que generar-ne de nous. Ho fa a través de d’una peça de dues plantes amb un caire diferenciat. Amb una planta baixa amb una mirada al poble, però que alhora es perfora i és el llindar a la riera, i amb una planta semi-soterrada, que estructura un seguit de murs que miren cap al paisatge., La intervención se ubica en Sant Esteve de Palautordera, pequeño pueblo del Vallès Oriental situado a los pies del Parque Natural del Montseny. El proyecto aprovecha la condición de desdibujamiento de la trama urbana y de acercamiento al paisaje en un punto de confluencia donde los condicionantes de la morfología urbana se reúnen, siendo la Riera Vallmanya y los ejes principales de la población, la Carretera del Montseny y la Calle Mayor. Su clara conexión con la montaña justifica El Centro de Investigación y Divulgación de la Reserva de la Biosfera del Montseny, espacio que archiva toda aquella documentación relativa al Parque Natural. La pieza responde a las directrices del entorno para dar continuidad a una lógica urbana. A través de la sección y del semi-sótano de parte del programa, abre una secuencia escalonada de espacios públicos desde el pueblo hasta el paisaje, que buscan reconectar los flujos existentes del mismo modo que generar nuevos Lo hace mediante una pieza de dos plantas con un cariz diferenciado. Mediante una planta baja con una mirada en el pueblo, pero que a la vez se perfora y es el umbral a la riera, y con una planta semi-sótano, que estructura una serie de muros que miran hacia el paisaje., The project is located in Sant Esteve de Palautordera, a small village in Vallès Oriental located at the hills of the Montseny Natural Park. The project takes advantage of the condition of blurring of the urban grid and approach to the landscape at a point of confluence where the conditions of urban morphology meet, being the Riera Vallmanya and the main roads of the town, the Carretera del Montseny and the Calle Mayor. Its clear connection with the mountain justifies the Center for Research and Divulgation of the Montseny Biosphere Reserve, a space that archives all documentation related to the Natural Park. The piece responds to the guidelines of the environment to give continuity to an urban logic. Through the section and the semi-basement of part of the program, it opens a staggered sequence of public spaces from the village to the landscape, which seek to reconnect the existing flows in the same way that generate new ones. It does so by creating a two-floor building with a differentiated character. Through a first floor with a look at the village, but which at the same time is perforated and is the doorway to the river, and with a semi-basement floor, which structures a series of walls that look towards the landscape.

El Montseny és una muntanya de granits i roques metamòrfiques, en que podem trobar diferents tipus de quars. És molt comú el “quars hematoide”, també anomenat quars vermell pel color que té producte de les incrustacions que posseeix d’hematita. I també és molt comú el quars de color lilós, les ametistes. El quars és un mineral molt comú a la superfície terrestre. És un compost químic de silici i oxigen amb fórmula SiO2. Fa dos centenars d’anys que les ametistes del Montseny van deixar de ser un negoci rendible per explotar, però aquestes pedres precioses són part i estan íntimament lligades a la història del Montseny., Objectius de Desenvolupament Sostenible::4 - Educació de Qualitat, Postprint (published version)

El Mataró de Cerdans és una masia montsenyenca del segle XII. La família que l’habita ha treballat en tasques bosqueroles durant 25 generacions, antigament de forma clàssica i actualment explotant la finca amb un Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal (PTGMF), que porta a terme l'empresa familiar FOAGMA (Forest-Agrico El Mataró). El recorregut que us proposem en aquest article ha estat dissenyat i marcat sobre el terreny per l’Escola del Bosc del Corral del Mataró, perfectament senyalitzada. La ruta va merèixer al 2015 el premi Anell de la Fusta a la modalitat de Gestió del Bosc pel projecte "Passeja per la Natura, Itinerari temàtic forestal al Montseny". Durant el recorregut, a més de veure 70 espècies arbòries identificades amb un rètol, també trobarem una dotzena de plafons descriptius de les diferents tipologies forestals i amb parades informatives., Objectius de Desenvolupament Sostenible::12 - Producció i Consum Responsables, Postprint (published version)

Valor patrimonial, històric, cultural i llegendari, del castell de Montsoriu, al llarg de més d’un mil·lenni d’existència., Objectius de Desenvolupament Sostenible::4 - Educació de Qualitat, Postprint (published version)

Catàleg de l'exposició sobre el romànic montsenyenc que es pot trobar als municipis de Sant Pere de Vilamajor i Cànoves i Samalús, Objectius de Desenvolupament Sostenible::4 - Educació de Qualitat, Preprint

Ruta circular des de Santa Maria de Palautordera i Sant Esteve de Palautordera, a tocar el riu, fins al castell de Montclús i Santa Margarida de Mosqueroles. La tornada és per sobre les Penyes de Can Jan i la carena de la serra de can Vilatort. L’article mostra el valor patrimonial (natural, històric i cultural) dels llocs per on es passa, amb una aproximació d’excursionisme científic., Objectius de Desenvolupament Sostenible::4 - Educació de Qualitat, Postprint (published version)

El Montseny disposa de variades singularitats naturals, i en el món de les plantes montsenyenques destaca la família de les saxifragacies, més concretament el gènere Saxífraga, que etimològicament significa 'trencaroques'. Aquestes espècies viuen a les escletxes de les roques, en sòls granítics i de naturalesa àcida, i al món es troben limitades als països de clima temperat, sempre a les muntanyes. La Saxifraga vayredana és una planta endèmica del Montseny, el que significa que aquesta espècie viu exclusivament al nostre massís. Coneguda popularment com herba de Sant Segimon, segimona o bàlsam del Montseny, nom que la relacionen als llocs on era habitual fer-ne recol·lecta., Objectius de Desenvolupament Sostenible::15 - Vida d'Ecosistemes Terrestres, Postprint (published version)

La Fundació Universitària Martí l’Humà de la Garriga, a la tardor va organitzar el cicle cultural Rerevera 2022, aquest any dedicat a l’aigua i les fonts del Montseny. Durant aquest cicle es van impartir les conferències “Mites i realitats de l’aigua” (Roser de Castellar), “Catalunya pot ser autosuficient en energies renovables?” (Ramon Tremosa), “El llegat de la Garriga rural” (Enric Costa), i “El problema de l’aigua. Perspectiva global i local” (Rafael Marcè). Dins d’aquest cicle Rerevera 2022 va tenir lloc, el 25 de novembre, un entranyable acte a la seu del Centre Excursionista Garriguenc (CEG), amb una conferpencia d’Oscar FArrerosn sobre el Projecte Fonts del Montseny, Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles, Postprint (published version)

Objectius de Desenvolupament Sostenible::4 - Educació de Qualitat, Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles, Preprint

L’ascens al cim de Matagalls es pot dur a terme des de varis llocs. Com a mínim podem identificar vuit rutes diferents segons vinguem del nord, de llevant, del sud, o de ponent, i cada una d’elles amb les seves pròpies variants. Pugem per on pugem, quan arribem a Matagalls podrem gaudir d’una de les millors vistes de Catalunya, tal i com va escriure Artur Osona al 1879: “la vista que s’descobreix desde tan elevada cima del Monseny occidental, digne rival del Turó de l’Home i de las Agudas, es superior y mes vasta, por lo menos tan dilatada, com la dels seus rivals. Vich y sa plana pareix que se tocan ab la ma. Aixís com també los Pirineus que son molt mes elevats, dominant també Sant Llorens del Munt y Montserrat. Als peus se veu lo Congost, lo Vallès, Barcelona y son pla, Monjuich y mitja Catalunya, lo menos tota la part baixa y lo centro del Principat que se domina completament”., Postprint (published version)

Durant 2022 l’associació Amics del Montseny ha complert 40 anys, temps en el que s’han portat a terme diferents activitats culturals, entre les que destaca l’edició anual del Premi Montseny. El dissabte 6 d’agost de 2022 va tenir lloc a Viladrau, al centre cultural Espai Montseny, l’acte de lliurament del 40è Premi Montseny, certamen poètic. L’acte va ser presidit pel Molt Honorable Joaquim Torra, i en la taula presidencial també hi eren presents l’alcaldessa de Viladrau Noemí Bastias, el secretari del jurat del premi Anton Carrera, i la presidenta de l’associació Amics del Montseny Arola Campañà., Objectius de Desenvolupament Sostenible::4 - Educació de Qualitat, Postprint (published version)

Este artículo muestra los resultados obtenidos durante siete años de investigación del Proyecto “Fonts del Montseny”, destacando que las fuentes son un elemento del patrimonio cultural, histórico, social y natural en el territorio del Montseny, y mostrando la comparativa de los análisis químicos llevados a cabo en 310 fuentes, agrupadas en cinco zonas geográficas del Montseny: norte, oeste, este, sureste y suroeste., Objectius de Desenvolupament Sostenible::6 - Aigua Neta i Sanejament, Postprint (published version)

Una de les tradicions primerenques de l’Aplec de Matagalls era el concurs de rams de flors boscanes. De fet ja en tenim una primera mostra en l’àlbum que es va editar al maig de 1951. Una flor no és res més que un brot tendre d’una planta, que es caracteritza per un creixement limitat, i que acaba amb un nombre variable de fulles modificades, les antofil·les. La finalitat de la flor pot ser variada, però en destaquen dos objectius bàsics: que serveixi com protecció, i sobretot com atracció dels insectes que col·laboren a la pol·linització. El darrer any que es va portar a terme el concurs de rams de flors boscanes a Matagalls va ser el 1983. Consultant l’arxiu de l’associació Amics Aplec de Matagalls hem trobat una carta signada pel Cap de Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, amb data 15 de juny de 1983, adreçada a Faustí Illa, que en relació a l’Aplec de Matagalls especifica “no poden celebrar-se concursos de flors o altres similars que signifiquin la recol·lecció de plantes, animals o altres elements del Parc”., Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles, Postprint (published version)

L’article narra l’excursió de 18.1 km de recorregut triangular per la Calma del Montseny, tot i que el tram entre el Cafè i Puig Drau és d’anada i tornada. Discorre tota pràcticament pel municipi del Brull, i parcialment pel de Tagamanent i Montseny. Es detacquen els valors patrimonials, històrics, vulturals, i una aproximació científica al coneixement de tot ailló que es visita., Objectius de Desenvolupament Sostenible::4 - Educació de Qualitat, Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles, Postprint (published version)

En 40 anys d’existència de l’associació Amics del Montseny s’han publicat 37 volums de Monografies del Montseny, en que han participat quasi 400 autors en més de 600 articles que han abraçat tot l’espai de coneixement cultural i científic a l’entorn del Montseny, fins a convertir aquesta publicació anual en un referent de consulta bibliogràfica ineludible per qualsevol treball referenciat al Montseny. Entre els autors podem trobar col·laboradors que han comandat importants institucions i associacions del nostre país, mereixedors de grans premis i distincions, però també col·laboracions més modestes, treballs que tenen la suficient solvència, independentment del curriculum de l’autor., Objectius de Desenvolupament Sostenible::4 - Educació de Qualitat, Postprint (published version)

El dia 22 de març se celebra el Dia Mundial de l'Aigua, aquest any 2023 amb el lema "La importància de l'aigua" fent incidència en l'Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) núm. 6 “Aigua i sanejament per a tots abans de 2030”, ja que encara hi ha milions de persones que no poden accedir a l'aigua dolça neta. El Centre de Documentació del Montseny, del Museu de Ciències Naturals de Granollers, es va voler adherir al Dia Mundial de l’Aigua amb una sortida per conèixer la importància històrica, natural i cultural de les fonts del Montseny. Una excursió per les fonts de Viladrau guiada per un dels dos fundadors del projecte “Fonts del Montseny”, l’estudiós Oscar Farrerons. El present document cientificotècnic és un report de la sortida portada a terme el diumenge 26 de març de 2023 per celebrar el Dia Mundial de l’Aigua 2023., Objectius de Desenvolupament Sostenible::6 - Aigua Neta i Sanejament, Objectius de Desenvolupament Sostenible::6 - Aigua Neta i Sanejament::6.1 - Per a 2030, aconseguir l’accés universal i equitatiu a l’aigua potable, a un preu asse­quible per a totes les persones, Preprint

La Creu Carlina és un monument situat a tocar d’aquest estratègic coll de la carretera BV-5301 (de Palautordera a Seva). La Creu està emplaçada al peu del sender que puja a Matagalls, a escassos 50 metres del coll, pertanyent al municipi del Brull, en el límit perimetral de la Vall Alta de la Tordera. La Creu Carlina, que va ser construïda el 1913 i es manté en bon estat de conservació, fou erigida per recordar la matança que hi va haver aquí el gener de 1874 d’un grup de liberals per part d’una partida de carlins montsenyenca, que han passat a la història com “Els Fets de Collformic”, Objectius de Desenvolupament Sostenible::4 - Educació de Qualitat, Preprint

L’any 2022 va tenir lloc el centenari del naixement de Fernando García de Castro, qui va ser durant 37 anys al capdavant de l’observatori meteorològic del turó de l’Home. La idea primigènia de construir un observatori al cim més alt del Montseny fou de l’acadèmic Joan Montserrat, que al 1880 va presentar el projecte a l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques. Malgrat l’empenta de l’ACEC el projecte es va avortar per falta de fons, i no serà fins 1932 que el doctor Fontserè el tirà endavant a través del Servei Meteorològic de Catalunya. Els primers observadors treballant al turó de l’Home van ser el veterà excursionista Josep Gil i la seva esposa Maria Oliveres. En acabar la guerra Civil, el Servei Meteorològic de Catalunya va ser clausurat i tots els seus béns confiscats. En Fernando García de Castro va arribar com observador al cim del Montseny el 1951, amb 29 anys, i s’hi va estar fins a la seva jubilació, al 1987., Objectius de Desenvolupament Sostenible::4 - Educació de Qualitat, Preprint