Search

L'economia valenciana, dins d'un context competitiu global, requereix fer front els reptes del moment històric que vivim tot fent valdre els recursos territorials a través del teixit empresarial, institucional i acadèmic. D'aquesta forma, les accions dutes a terme en el present suposaran la creació tant de rendiments econòmics, com del desenvolupament d'un espai sostenible, que seran herència per a futures generacions. Ja l'any passat vàrem focalitzar l'activitat en dos paradigmes destacats. D'una banda, el canvi de "produir, usar i tirar" a "reduir, reutilitzar i reciclar", per tal d'establir les bases per una economia circular: un repte present cap a un entorn més sostenible. D'altra banda, la necessària `agenda digital de les empreses i organismes públics. Això suposa la implantació efectiva d'un procés de digitalització progressiu que integre l'evolució constant de les tecnologies de la informació i permeta a les empreses valencianes cotes d'eficiència i innovació majors. En aquest marc, la Indústria 4.0 tracta de combinar tècniques avançades de producció i operacions amb tecnologies intel·ligents com la robòtica, la intel·ligència artificial, les tecnologies cognitives, la nanotecnologia o la Internet of Things (IoT.). La nova política econòmica europea per la transició ecològica i la digitalització, instrumentalitzada per mitjà del fons Next Generation UE marca una nova etapa en la implementació dels nous paradigmes. Però a més a més, l'inici de la guerra en Ucraïna el passat 24 de febrer de 2022, ha generat de fet un nou marc de les relacions econòmiques internacionals i, paradoxalment, ha posat en evidència de forma dràstica i real els perills i les conseqüències de models econòmics no sostenibles. La dependència Europea de recursos energètics cada dia més escassos i procedents en una part significativa de Rússia així com la dependència daltres productes diversos originaris d'Ucraïna i Rússia ara tancats a l'intercanvi comercial ha quedat en evidència. La gl

[ES] ¿ Descripción: Se trata de elaborar los documentos técnicos necesarios para lograr la ordenación y urbanización del Sector RE-1 de Los Montesinos (Alicante), partiendo de su situación actual de suelo urbanizable. La elaboración de los mismos se realiza aplicando criterios de diseño urbano sostenible, debiendo de entenderse el proyecto como un ensayo en el que se busca comprobar la posibilidad de realizar diseños con dichos criterios y comprobar sus consecuencias en los parámetros urbanísticos utilizados actualmente en los procesos de urbanización. Se utilizarán herramientas de software de diseño gráfico para elaborar planos y software SIG para consultar información georeferenciada. ¿ Alcance: El trabajo consta de tres partes a desarrollar; Plan Parcial, Anteproyecto de Urbanización y Proyecto de Reparcelación, documentos que forman parte del contenido propio de un Programa de Actuación Integrada, instrumento que además también incluiría otros documentos que no llegan a desarrollarse. Quedan fuera del alcance del trabajo planteado los siguientes documentos integrantes de un Plan Parcial: Estudio de Integración Paisajística, Estudio de viabilidad económica y Memoria de sostenibilidad económica. Además, se incluye un Anexo final en el que se relaciona el TFG con los Objetivos de Desarrollo Sostenible de la Agenta 2030. ¿ Objetivos: Se pretende que el alumno se habitúe en el desarrollo de documentos técnicos de planeamiento urbanístico, en concreto a Planes Parciales, Anteproyectos de urbanización y Proyectos de Reparcelación, así como poner en práctica los conocimientos adquiridos en materia de Urbanismo mediante un supuesto real. Además, se busca enfrentar al alumno a la complejidad de implementar criterios reales de sostenibilidad en los proyectos de urbanismo. ¿ Habilidades a obtener (competencias): ¿ Analizar críticamente los procesos propios de la Ingeniería Civil. ¿ Aprender de manera autónoma nuevos conocimientos y técnicas adecuados para la Ingeniería Civi

[ES] Esta comunicación es el resultado de un Proyecto de Innovación y Mejora Educativa (PIME), financiado por el Vicerrectorado de Estudios, Calidad y Acreditación de la Universitat Politècnica de València, y por la Escuela Técnica Superior de Ingeniería de Caminos, Canales y Puertos. El objetivo del PIME que se presenta en esta comunicación es encontrar un nuevo recurso educativo para resolver problemas de motivación y aprendizaje en la enseñanza universitaria relacionada con la disciplina del Urbanismo y la Ordenación del Territorio. El uso del juego permite motivar y enseñar, y bajo esta premisa, se propone la creación de un juego de estrategia de cooperación-oposición, La Comarca, diseñado como un sencillo tablero representando el territorio, dividido en cuatro municipios, en el que cuatro alcaldías interactúan y trabajan para conseguir un territorio bien organizado. En esta comunicación se describe el proceso de construcción del juego, desde su idea hasta su producción, pasando por el proceso de diseño, fruto de un proyecto transversal entre dos escuelas de la Universitat Politècnica de València (Escuela Técnica Superior de Ingeniería de Caminos, Canales y Puertos y la Facultad de Bellas Artes) y los principales resultados obtenidos tras dicha experiencia., [EN] This communication is the result of an Educational Innovation and Improvement Project (PIME), financed by the Vicerrectorado de Estudios, Calidad y Acreditación of Universitat Politècnica de València, and by the School of Civil Engineering. The objective of the PIME presented in this communication is to find a new educational resource to solve motivation and learning problems in university education related to the discipline of Urbanism and Territorial Planning.The use of the game allows to motivate and teach, and under this premise, it is proposed the creation of a strategy game of cooperation-opposition, La Comarca, designed as a simple board representing the territory, divided into four municipalities, in which four mayors interact and work to achieve a well-organized territory. This communication describes the construction process of the game, from its idea to its production, including the design process, which is the result of a transversal project between two schools of the Universitat Politècnica de València (Escuela Técnica Superior de Ingeniería de Caminos, Canales y Puertos and the Facultad de Bellas Artes) and the main results obtained from this experience. The first results show that the game created constitutes a useful didactic resource, allowing to present in a simple way many of the basic concepts of the discipline, so that the students work and assimilate complex concepts successfully, in a different and motivating teacher-student context.

Tesis por compendio, [ES] Los servicios ecosistémicos de montaña han adquirido importancia entre los científicos, los administradores y los encargados de formular políticas de todo el mundo; sin embargo, las actividades humanas están amenazando su conservación, en particular los cambios en el uso del suelo debido al aumento de la urbanización, la expansión agrícola y la deforestación. La Puna Altoandina es un ecosistema montañoso representativo que enfrenta estos serios y crecientes desafíos. La Puna Altoandina, cuyos principales socioecosistemas consisten en pastizales naturales, matorrales y zonas agrícolas, puede proporcionar múltiples servicios ecosistémicos influenciados por el tipo de cobertura terrestre y sus dinámicas. En este contexto, se han explorado las dinámicas entre los usos representativos de la superficie terrestre y su potencial para proporcionar servicios ecosistémicos en la Puna húmeda Altoandina a lo largo del tiempo. Asimismo, se ha completado un análisis espacio-temporal que describe cómo diferentes patrones de 6 dinámicas de cambio del uso del suelo impactan en la provisión de 7 servicios ecosistémicos durante un período de 13 años (de 2000 a 2013), y en el territorio de 25 provincias. Además, con el fin de mejorar la gestión de los servicios ecosistémicos, abordamos los efectos de aplicar dos análisis "clúster" (estáticos y dinámicos) para evaluar los conjuntos de servicios ecosistémicos en cuatro escalas de observación diferentes (dos ámbitos administrativos y dos tamaños de pixel geográfico: 0.25 y 9 km2). En general, este estudio proporciona un enfoque para facilitar la incorporación de los servicios ecosistémicos a múltiples escalas que permite una interpretación fácil del desarrollo de la región y que puede contribuir a mejorar las acciones para la gestión del uso del suelo y las decisiones de política ambiental., [CA] Els serveis ecosistèmics muntanya han adquirit importància entre els científics, els administradors i els encarregats de formular polítiques de tot el món; no obstant això, les activitats humanes estan amenaçant la seua conservació, en particular els canvis en l'ús del sòl a causa de l'augment de la urbanització, l'expansió agrícola i la desforestació. La Puna Altoandina és un ecosistema muntanyenc representatiu que enfronta aquests seriosos i creixents desafiaments. La Puna Altoandina que els seus principals soci-ecosistemes consisteixen en pasturatges naturals, matolls i zones agrícoles, pot proporcionar múltiples serveis ecosistèmics influenciats per les diferents categories de cobertura terrestre y els seus dinàmiques. En aquest context, s'han explorat les dinàmiques entre els usos representatius de la superfície terrestre i el seu potencial per a proporcionar serveis ecosistèmics en la Puna humida Altoandina al llarg del temps. Així mateix, s'ha completat una anàlisi espai-temporal que descriu com diferents patrons de 6 dinàmiques de canvi de l'ús del sòl impacten en la provisió de 7 serveis ecosistèmics durant un període de 13 anys (de 2000 a 2013), i en el territori de 25 províncies. A més, amb la finalitat de millorar la gestió dels serveis ecosistèmics, abordem els efectes d'aplicar dues anàlisis "clúster" (estàtics i dinàmics) per a avaluar els conjunts de serveis ecosistèmics en quatre escales d'observació diferents (dos àmbits administratius i dues grandàries de píxel geogràfic: 0.25 y 9 km2). En general, aquest estudi proporciona un enfocament per a facilitar la incorporació dels serveis ecosistèmics a múltiples escales que permet una interpretació fàcil del desenvolupament de la regió i que pot contribuir a millorar les accions per la gestió de l'ús del sòl i les decisions de política ambiental., [EN] Mountain ecosystem services have gained relevance among scientists, managers, and policy-makers worldwide; but, human activities are threatening its conservation, particularly land changes due to increased urbanization, agricultural expansion and deforestation. The high-Andean Puna is a representative mountain ecosystem that is facing these serious and growing challenges. The high-Andean Puna, whose main socialecosystems consist of natural grassland, shrubland and agricultural areas, can provide multiple regulating ecosystem services influenced by the land cover/use type and their dynamics. In this context, we explored the dynamics between the representative land-cover classes and its potential to provide ecosystem services in the high-Andean moist Puna over time. We completed a spatiotemporal analysis that describes how different patterns of 6 landchange dynamics impact on the supply of 7 ecosystem services over a period of 13 years (from 2000 to 2013), and across 25 provinces. Moreover, in order to improve the management of ecosystem services, we addressed the effects of applying two cluster analyses (static and dynamic) for assessing bundles of ecosystem services across four different scales of observation (two administrative boundaries and two sizes of grids: 0.25 and 9 km2). Overall, this study provides an approach to facilitate the incorporation of ES at multiple scales allowing an easy interpretation of the region development that can contribute to land management actions and policy decisions.

Aquest llibre és una guia per jugar un joc: URBAJOC. És el resultat d'una recerca en el camp de l'ensenyança-aprenentage. Tenint en compte els principis d’intervenció educativa en els alumnes de nivell secundari, hem dissenyat “URBAJOC”, un joc de rol en el qual l’alumne serà el protagonista del seu propi aprenentatge. La seua implicació en el joc li permetrà conèixer el procés de creixement urbà, de construcció d'una ciutat en una zona geogràfica concreta, que és la zona on ha nascut ell, potser també els seus pares, els seus avis, on viu actualment i on està escolaritzat. Les accions del joc desperten una gran curiositat, que el professor haurà d’aprofitar per a enrolar l'alumne en eixe viatge de recerca, de consultes, de visites a arxius i biblioteques, amb la qual cosa no sols aprendrà coneixements, sinó abundants estratègies que enriquiran la seua capacitat de aprendre a aprendre i els coneixements previs que tenia abans del seu poble i dels voltants. Al llarg del joc l’alumne ocupa un rol dins d’eixe esdevenir urbanístic, socioeconòmic, de la zona a estudiar. Des de qualsevol rol (banquer, industrial, treballador de la indústria, comerciant...) anirà comprenent la complicada xarxa de relacions humanes i econòmiques en funció del paper que desenvolupa. URBAJOC, dins la línia dels jocs de rol, és una forma alternativa, interessant, socialitzadora, i activa d'afrontar el procés d'ensenyança-aprenentatge.

[ES] El litoral mediterráneo español ha sido protagonista de un intenso proceso de desarrollo urbanístico desde la década de los 60 del siglo XX. Este proceso ha sido provocado por el incremento de las actividades económicas basadas en el crecimiento de las ciudades y el desarrollo del turismo. En la actualidad, en la comunidad valenciana el sesenta por ciento del suelo contiguo al dominio público marítimo terrestre está clasificado como suelo urbano, mientras que el veinte por ciento se encuentra amparado por alguna figura de protección ambiental. La urbanización de la "Devesa de l¿Albufera" (Valencia) fue uno de los primeros prototipos urbanísticos implantados en España como respuesta al fenómeno del turismo de masas, pero a diferencia de otros prototipos coetáneos (como La Manga del Mar Menor, en Murcia) no llegó a construirse en su totalidad. La paralización de este proyecto fue consecuencia de una movilización ciudadana en defensa de este territorio, y la finca inicialmente destinada a la construcción de una ciudad de turismo acabó siendo protegida e integrada en el primer parque natural de Valencia: el Parque Natural de L¿Albufera (PNLA). En este trabajo se aborda la reconstrucción histórica del proceso de cambio de paradigma de la Devesa, desde la planificación y construcción de la ciudad de turismo hasta la restauración y protección del territorio mediante la declaración del PNLA, identificando los hitos históricos de relevancia en la evolución del caso, las causas del cambio de paradigma y las características que definen el paradigma alternativo derivado de este cambio., [CA] El litoral mediterrani espanyol ha sigut protagonista d¿un intens procés de desenvolupament urbanístic des de la dècada dels 60 del segle XX. Este procés ha sigut provocat per l¿increment de les activitats econòmiques basades en el creixement de les ciutats i el desenvolupament del turisme. Actualment, en la Comunitat Valenciana el seixanta per cent del sòl contigu al domini públic marítim terrestre està classificat com a sòl urbà, mentres que el vint per cent es troba emparat per alguna figura de protecció ambiental. La urbanització de la "Devesa de l¿Albufera" (València) va ser un dels primers prototipus urbanístics implantats a Espanya com a resposta al fenomen del turisme de masses, però a diferència d¿altres prototipus coetanis (com el de La Manga del Mar Menor, a Múrcia) no va arribar a construir-se en la seua totalitat. La paralització d¿este projecte va ser conseqüència d¿una mobilització ciutadana en defensa d¿este territori, i la finca inicialment destinada a la construcció d¿una ciutat de turisme va acabar sent protegida i integrada dins del primer parc natural de València: el parc natural de l¿Albufera (PNLA). En este treball s¿aborda la reconstrucció històrica del procés de canvi de paradigma de la Devesa, des de la planificació i construcció de la ciutat de turisme fins a la restauració i protecció del territori mitjançant la declaració del PNLA, identificant les fites històriques de rellevància en l¿evolució del cas, les causes del canvi de paradigma i les característiques que definixen el paradigma alternatiu derivat d¿este canvi., [EN] The spanish mediterranean coast has been the main protagonist of an intense process of urban development from the 60s of the twentieh century. This process has been caused by the increase of economic activities based on the growth of the cities and the development of tourism. Nowadays, the Valencian Community have sixty percent of the land adjacent to the maritime terrestrial public domain (the seaside) classified as urban soil, while only twenty percent of it is covered by some figure of environmental protection. At the beginning, the urbanization of "Devesa de l¿Albufera" (Valencia) was one of the first urban prototypes proposed in Spain in order to solve the phenomenon of mass tourism, but unlike other contemporary prototypes (such as the Manga del Mar Menor, in Murcia) this one hasn¿t been never completely built. The strong citizen mobilization in defense of its territory, forced the paralysis of the project; then, the parcel initially intended to be the main tourism¿s city site, turned out to be an integrated and protected area inside the first natural park of Valencia: the natural park of L¿Albufera (PNLA). This actual research is all about the historical reconstruction of the paradigm change process, that took place in the Devesa; the planning and construction of the tourism¿s city changed once the declaration of the PNLA was obtained, then began the restoration and protection of the territory. The methodology of this research has been mainly about the identifycation of the historical milestones in the evolution of the case, the causes of this paradigm change and finally the characteristics defining the alternative paradigm derived from this change.

[EN] The aim of this Master's Final Project, whose name is "Urbanization of La hacienda de San Andrés according to spanish and peruvian normative", is the compartive of the urban regulatory framework in the development of two urban plannings, one from spanish and valencian normative and other one from peruvian normative. The design is done following the urban trends of garden city and cul de sac, applied to the case of single-family semi-detached houses, creating comfortable urbanizations to the citiciens, with a clear road hierarchy and a great permeability of non-motorized traffic. To achieve this, a common start point, related to geographical constrains, will be taken. Among the geographical factors stand out the interactions of the plot and the easements of roads, electrical lines, a gas line and irrigation ditches. On the peruvian cases, the parcel will match the urban sector whereas on the valencian case, the urban sector would be defined by the municipal structural plan. Urban plannings follow the intitutional constrains of application in each case and the distribution of public spaces required to roads, sidewalks, parkings, bike lane, parks and equipments. Through this project, how different normatives affect to urban designs are analyzed, focusing the study on fundamental and essential aspects like the use and value of land, stardards quality lifestyle, geographican and institutional constrains, easements and characteristics and distribution of public and private spaces. The result is shown as a critic to both normative frameworks where it can be highlighted, from the spanish and valencian normative the rigidity of energy networks, the adaptability towards planned building and the requiremnets of road width, and from preuvian normative, the streed definitions, the parking requirements and the accounting of recreation areas., [CA] L'objectiu d'aquest Treball de Fi de Màster, titulat "Urbanització en La hacienda de San Andrés segons la normativa espanyola i peruana. Santa Cruz de Fores (Perú)", és la comparació del marc normatiu urbanístic en el desenvolupament de dos Ordenacions Detallades, una a partir de la normativa espanyola y valenciana i d'altra a partir de la normativa peruana. El disseny es fa segons les tendències urbanístiques pròpies de la ciutat jardí i el "cul de sac", per al cas d'habitatges unifamiliars adossats, creant urbanitzacions agradables per als ciutadans i ciutadanes, amb una vialiat jeràrquica clarament definida i una gran permeabilitat per al trànsit no motoritzat. Per a fer-ho, es prendrà com a punt comú de partida un àmbit d'actuació associat a uns condicionants geogràfics, entre els quals cal destacar les interaccions de la parcel¿la amb les afeccions i servituds de xarxes viàries, xarxes elèctriques, un gasoducte i sèquies de regadiu. En el cas peruà, la parcel¿la coincidirà amb el sector urbanístic, mentre que en el cas valencià es determinarà un sector que estaria inclòs en el Pla General del municipi. Les Ordenacions Detallades atenen als condicionants institucionals d'aplicació a cada cas així com a la distribució d'espais públics requerits per a calçades, voreres, estacionaments, carrils bici, zones verdes i equipaments. Mitjançant aquest TFM s'analitza cóm les diferents normatives poden arribar a afectar al disseny urbà, centrant l'estudi en aspectes fonamentals i essencials, com ara: els usos i la valorització del sòl, estàndards de qualitat de vida, els condicionants geogràfics i institucionals, les servituds i les característiques i la distribució dels espais públics i privats. El resultat es tradueix en una crítica d'ambdós marcs normatius, destacant de la normativa espanyola i valenciana la rigidesa al voltant de les xarxes d'energia, l'adaptabilitat a l'edificació prevista i l'exigència pel que fa a l'ample viari, i de la peruana, la definició vi, [ES] El objetivo de este Trabajo Final de Máster, cuyo título es "Urbanización en la hacienda de San Andrés según la normativa española y peruana. Santa Cruz de Flores (Perú)", es la comparación del marco normativo urbanístico en el desarrollo de dos ordenaciones pormenorizadas, una a partir de la normativa española y valenciana y otra a partir de la normativa peruana. El desarrollo se hace acorde a las tendencias urbanísticas propias de la ciudad jardin y el cul de sac, para el caso de viviendas unifamiliares adosadas, creando urbanizaciones agradables para el ciudadano, con una vialidad jerárquica claramente definida y una gran permeabilidad para el tráfico no motorizado. Para ello se tomará como punto común de partida un ámbito de actuación asociado a unos condicionantes geográficos, entre los que destacan las interacciones de la parcela con las afecciones y servidumbres de redes viarias, redes eléctricas, un gasoducto y acequias de riego. En el caso peruano, la parcela coincidirá con el sector urbanístico mientras que en el caso valenciano se determinará un sector que estaría incluido en el Plan General del municpio. Las ordenaciones pormenorizas atienden a los condicionantes institucionales de aplicación en cada caso y a la distribución de espacios públicos requeridos para calzadas, aceras, estacionamientos, carril bici, zonas verdes y equipamientos. Mediante este TFM se analiza cómo las diferentes normativas llegan a afectar al diseño urbano, centrando el estudio en aspectos fundamentales y esenciales como son: los usos y valorización del suelo, estándares de calidad de vida, los condicionantes geográficos e institucionales, las servidumbres y las características y distribución de los espacios públicos y privados. El resultado se traduce en una crítica hacia ambos marcos normativos, destacando de la normativa española y valenciana la rigidez hacia las redes de energía, la adaptabilidad a la edificación prevista y la exigencia en el ancho viario, y de la peruan

[EN] The sector SUZ-5 is placed on the North-Eastern side of the municipality of Albalat dels Sorells (Valencia). It has an area of 50478,00 square meters of floor, and it's well connected with the outside according to the CV-300 (E), CV-3017 (W) and CV-3161 (S) ways passing there. It's going to be urbanistically transformed specially because of making tertiary use of offices take part inside of it, although another compatible tertiary uses can be considered to be developed. So, the sector can be transformed by making a detailed arrangement consisting on three plots for the tertiary floor, with another one for the public use of green area, all of them connected by the secondary road network. These plots will be provided with the correspondent urban services networks (drinking water, irrigation, sewage water, electricity supply,...), before being considered as solars, what is necessary for new roof building inside the sector. These roof could be developed until a maximum of 25239,00 square meters, which will be distributed according to the buildable rights of the sector floor owners., [CA] El sector SUZ-5 s'emplaça al NE del terme municipal d'Albalat dels Sorells (València). La seua extensió total és de 50478,00 m² de sòl, trobant-se ben comunicat amb l'exterior mitjançant les vies CV-300 (E), CV-3017 (O) i CV-3161 (S). La posterior transformació urbanistíca té com a finalitat principal el desenvolupament de l'ús terciari d'oficines, encara que també es poden implantar altres usos terciaris compatibles. Així, es planteja per al sector una ordenació pormenoritzada basada en tres parcel¿les a les quals es materialitzaran eixos usos terciaris, complementades amb una altra parcel¿la destinada a l'ús públic de zona verda, que es conectaran per mitjà de la xarxa viària secundària. Aquestes parcel¿les seran provistes de les corresponents xarxes de serveis urbans (aigua potable, reg, aigües residuales, suministre elèctric,...), anteriorment a la seua consideració com a solars, necessària per a la construcció del nou sostre al sector. Aquest sostre podrà desenvolupar-se fins a un màxim de 25239,00 m², que es repartirà segons els drets edificables dels propietaris dels terrenys del sector., [ES] El sector SUZ-5 se encuentra en el NE del término municipal de Albalat dels Sorells (Valencia). Posee una superficie total de 50478,00 m² de suelo, estando perfectamente comunicado con el exterior por medio de las vías CV-300 (E) , CV-3017 (O) y CV-3161 (N). Su transformación urbanística está destinada principalmente al desarrollo del uso terciario de oficinas, aunque también se pueden implantar otros usos terciarios compatibles. De este modo, se plantea para el sector una ordenación pormenorizada consistente en tres parcelas donde se materializarán esos usos terciarios, acompañadas de otra parcela destinada al uso público de zona verde, que se conectarán a través de la red viaria secundaria. Estas parcelas serán dotadas de las correspondientes redes de servicios (agua potable, riego, aguas residuales, suministro eléctrico,¿), previamente a su consideración como solares, necesaria para la construcción del nuevo techo en el sector. Este techo podrá desarrollarse hasta un máximo de 25239,00 m², repartiéndose el mismo en función de los derechos edificables de los propietarios de los terrenos del sector.

[ES] El estudio aborda la movilidad sostenible en el Barrio de Sant Francesc de Valencia, España, considerando que el transporte es uno de los aspectos que sustentan la economía y la sociedad, siendo vital para el mercado interior y la calidad de vida que aporta a los ciudadanos a la hora de viajar. Con dos teorías distintas a las utilizadas hasta la actualidad para la planificación de la movilidad, se pretende dar un rumbo distinto en la elección del medio de transporte en los desplazamientos de las personas. El nuevo enfoque de oferta y la implementación de las supermanzanas son las teorías empleadas en el estudio que permitirán lograr una movilidad más sostenible en el barrio. Con las soluciones planteadas se pretende recrear el espacio público del área de estudio, con la finalidad de generar un paisaje urbano más humano para el ciudadano, en donde la definición de las células urbanas, la organización de los diferentes modos de transporte y el tratamiento de la actual infraestructura son factores preponderantes. El estudio parte del análisis de casos de aplicación de estas teorías implementadas en varias ciudades españolas, y de la determinación de los centros generadores y atractores de viajes, cuantificando las actividades relacionadas a la gestión, residencia, comercio, educación, esparcimiento y otros. Los análisis realizados, se plantea una propuesta final de un sistema de movilidad en la cual cada modo de transporte operará en una red diferenciada, logrando de esta manera dar mayor prioridad al peatón y que el vehículo no sea el protagonista en el diseño de la ciudad, por lo que existirán varias alternativas de transporte que permitan a las personas desplazarse para realizar sus actividades sin generar aspectos negativos como la congestión, la contaminación, los accidentes, entre otros., [CA] L'estudi aborda la mobilitat sostenible en el Barri de Sant Francesc de València, Espanya, considerant que el transport és un dels aspectes que sustenten l'economia i la societat, sent vital per al mercat interior i la qualitat de vida que aporta als ciutadans a l'hora de viatjar. Amb dues teories diferents a les utilitzades fins a l'actualitat per a la planificació de la mobilitat, es pretén donar un rumb diferent en l'elecció del mitjà de transport en els desplaçaments de les persones. El nou enfocament d'oferta i la implementació de les superilles són les teories emprades en l'estudi que permetran aconseguir una mobilitat més sostenible en el barri. Amb les solucions plantejades es pretén recrear l'espai públic de l'àrea d'estudi, amb la finalitat de generar un paisatge urbà més humà per al ciutadà, on la definició de les cèl¿lules urbanes, l'organització de les diferents maneres de transport i el tractament de l'actual infraestructura són factors preponderants. L'estudi parteix de l'anàlisi de casos d'aplicació d'aquestes teories implementades en diverses ciutats espanyoles, i de la determinació dels centres generadors i atractors de viatges, quantificant les activitats relacionades a la gestió, residència, comerç, educació, esplai i uns altres. En les anàlisis realitzades es planteja una proposta final d'un sistema de mobilitat en el qual cada mitjà de transport operarà en una xarxa diferenciada, aconseguint d'aquesta manera donar major prioritat al vianant i que el vehicle no siga el protagonista en el disseny de la ciutat, per la qual cosa existiran diverses alternatives de transport que permeten a les persones desplaçar-se per a realitzar les seues activitats sense generar aspectes negatius com la congestió, la contaminació, els accidents, entre uns altres., [EN] The following study addresses the sustainable mobility in the neighborhood Saint Francesc of Valencia, Spain, considering that transport is one of the aspects that sustain the economy and society; it is vital for the internal market and the quality of life that contributes to citizens when they travel. With two theories different to the conventional, for the planning of mobility, it expects to give a different way in the choice of means of transport in journeys of people. The new perspective of offer and the implementation of the superblock are theories used in the following study that will allow to get a mobility more sustainable in the neighborhood. With the proposed solutions, it is expected to recreate the public space of the study area, with the purpose of generating an urban environment for the citizen, where the definition of urban cells, the organization of different ways of transport and treatment of the current infrastructure are the main factors. The study starts from the analysis of cases of application of these theories implemented in several Spanish cities, and the determination of the generating centers and attractors of trips, quantifying the activities related to the management, residence, trade, education, amusement and others. The analysis carried out, suggest a final proposal for a mobility system in which each mode of transport will operate in a differentiated network, it will get to give a great priority to pedestrian and that the vehicle is not the protagonist in the design of city, so there will be several alternatives of transport to enable people to their activities without generate negative aspects such as congestion, pollution, accidents, among others.

[ES] El presente estudio tiene como objetivo analizar la ubicación más idónea, para una plataforma logística intermodal en el área de Castellón. Esta área es de gran interés, y sobre ella se han planteado diversas propuestas, debido a que es el motor de la economía de la provincia de Castellón. En este estudio se recogen los antecedentes actuales y futuros y se tienen en cuanta para plantear distintas alternativas que aprovechen el futuro corredor Mediterráneo. Es por tanto este un lugar señalado, donde la Comunitat de Valencia tiene previsto dentro de su 'Estrategia Logística de la Comunitat Valenciana' el desarrollo de un nodo logístico que fomente la competitividad de toda la provincia de Castellón y fortalezca el desarrollo económico. Para la consecución de nuestro objetivo se sigue una metodología específica, de elaboración propia, con la que conseguimos valorar tanto aspectos internos de las alternativas como su relación con el entorno y la repercusión que tiene sobre este. Se establecen cuatro grandes indicadores que analizaran desde distintas perspectivas la realidad y las ventajas y desventajas de las diferentes alternativas planteadas, estas son: - Disponibilidad del Suelo. - Accesibilidad y Movilidad. - Impacto Medioambiental. - Viabilidad económica de las mismas Una vez conseguido, siguiendo la misma metodología, el análisis de los diferentes objetivos procedemos a compararlos con el resto de alternativas, creando de esta manera una radiografía de las fortalezas y debilidades de cada una de las opciones planteadas y la idoneidad de las mismas. Durante el análisis de las diferentes alternativas se ha realizado un geo-procesamiento SIG para la obtención de los diferentes datos de la cartografía oficial proporcionada, como de elaboración propia para analizar el medio físico y social. Con este geo-procesamiento SIG conseguimos un doble objetivo, como es trabajar y gestionar una mayor cantidad de información, y la representación de resultados espacialmente, p, [CA] El present estudi té com a objectiu analitzar la ubicació més idònia per a una plataforma logística intermodal a l'àrea de Castelló. Aquesta àrea és de gran interès, i sobre ella s'han plantejat diverses propostes, pel fet que és el motor de l'economia de la província de Castelló. En aquest estudi es recullen els antecedents actuals i futurs i es tenen en compte per plantejar diferents alternatives que aprofiten el futur corredor Mediterrani. És per tant aquest un lloc assenyalat, on la Comunitat de València té previst dins de la "Estratègia Logística de la Comunitat Valenciana" el desenvolupament d'un node logístic que fomente la competitivitat de tota la província de Castelló i enforteix el desenvolupament econòmic. Per a la consecució del nostre objectiu es segueix una metodologia específica, d'elaboració pròpia, amb la qual aconseguim valorar tant aspectes interns de les alternatives com la seva relació amb l'entorn i la repercussió que té sobre aquest. S'estableixen quatre grans indicadors que analitzaran des de diferents perspectives la realitat i els avantatges i desavantatges de les diferents alternatives plantejades, aquestes són: - Disponibilitat del Sòl. - Accessibilitat i Mobilitat. - Impacte Mediambiental. - Viabilitat econòmica de les mateixes Un cop aconseguit, seguint la mateixa metodologia, l'anàlisi dels diferents objectius procedim a comparar-los amb la resta d'alternatives, creant d'aquesta manera una radiografia de les fortaleses i debilitats de cadascuna de les opcions plantejades i la idoneïtat de les mateixes. Durant l'anàlisi de les diferents alternatives s'ha realitzat un geo-processament SIG per a l'obtenció de les diferents dades de la cartografia oficial proporcionada, com d'elaboració pròpia per analitzar el medi físic i social. Amb aquest geo-processament SIG aconseguim un doble objectiu, com és treballar i gestionar una major quantitat d'informació, i la representació de resultats espacialment, proporcionant així una visió clara, [EN] The present study aims to analyze the most suitable location for the location of an intermodal logistics platform in Castellon city's area. This is an area of great interest; it has already had various proposals, because it is the engine of Castellon province's economy. In this study, the present and future antecedents are collected and they are taken into account to propose different alternatives that take advantage of the future Mediterranean corridor. It is therefore a designated place, where the 'Comunitat de Valencia' has planned within its "Valencian Community Logistics Strategy" the development of a logistic node that fosters the competitiveness of the entire province of Castellón and strengthens economic development. In order to achieve our objective, we follow a specific methodology, with its own elaboration, with which we can assess both the internal aspects of the alternatives and their relationship with the environment and the repercussion it has on it. It establishes four great indicators that analyze from different perspectives the reality and the advantages and disadvantages of the different alternatives raised, these are: - Soil Availability. - Accessibility and Mobility. - Environmental impact. - Economic viability. Once the analysis of the different objectives has been achieved, following the same methodology, we proceed to compare them with the other alternatives, creating in this way an x-ray of the strengths and weaknesses of each one of the options presented and the suitability thereof. During the analysis of the different alternatives, a GIS geo-processing has been carried out to obtain the different data of the official cartography provided, as well as the own elaboration to analyze the physical and social environment. With this geo-processing GIS we achieve a double objective, as it is to work and manage a greater amount of information, and the representation of results spatially, thus providing a clear vision of the circumstances of th

[ES] En este trabajo se desarrolla un modelo de movilidad urbana más sostenible mediante el calmado de tráfico, la mejora del ambiente y calidad de vida de las personas que viven, trabajan o visitan el centro de comercio de Guayaquil - Ecuador en el área del Boulevard Nueve de Octubre entre dos sitios emblemáticos de la ciudad por su importancia histórica, comercial y social que representa. Se analiza las características de movilidad del área urbana del cantón Guayaquil y su importancia en el territorio, la influencia del uso del vehículo privado y el transporte público en el desarrollo de las actividades diarias de la población, además de las características sociales, del entorno y económicas. En base a los fundamentos de las supermanzanas, calmado de tráfico, intermodalidad, sostenibilidad, juntos a otros, se redistribuye el tráfico en el centro de comercio de la ciudad y se divide en supermanzanas el sector del Boulevard Nueve de Octubre más próximo al Malecón 2000 para implementar áreas seguras con prioridad de los desplazamientos no motorizados. Al diseñar las supermanzanas en el área del Boulevard 9 de Octubre comprendida entre el Parque Centenario y Malecón 2000, se propone desplazamientos más sostenibles que contarán con itinerarios peatonales, ciclistas y la distribución de vías básicas donde circularán los vehículos privados que desarrollen sus actividades en las supermanzanas, eliminando así el tránsito de paso. En la intención de reducir el uso de vehículo privado al desplazarse al centro de comercio de Guayaquil y en aras de incentivar el uso de la intermodalidad, se propone pautas sobre aparcamientos en el centro y en estaciones del sistema de transporte masivo BRT que opera en la ciudad, además de mejoras en el servicio de transporte público vigente en la ciudad, así también en las estaciones del sistema BRT se plantea el espacio para aparcamiento de bicicletas privadas y públicas ofertando a la población el servicio de bicicletas para fomentar su uso, [CA] En este treball es desenrotlla un model de mobilitat urbana més sostenible per a aconseguir el calmat de tràfic, millorar l'ambient i qualitat de vida de les persones que viuen, treballen o visiten el centre de comerç de Guayaquil - Equador en l'àrea del Bulevar Nou d'Octubre entre dos llocs emblemàtics de la ciutat per la seua importància històrica, comercial i social que representa. S'analitza les característiques de mobilitat de l'àrea urbana del cantó Guayaquil i la seua importància en el territori, la influència de l'ús del vehicle privat i el transport públic en el desenrotllament de les activitats diàries de la població, a més de les característiques socials, de l'entorn i econòmiques. Basant-se en els fonaments de les superilles, calmat de tràfic, intermodalitat, sostenibilitat, junts a altres, es redistribuïx el tràfic en el centre de comerç de la ciutat i es dividix en superilles el sector del Bulevar Nou d'Octubre més pròxim al Malecon 2000 per a implementar àrees segures amb prioritat dels desplaçaments no motoritzats. Al dissenyar les superilles en l'àrea del Bulevar 9 d'Octubre compresa entre el Parc Centenari i Malecon 2000, es proposa desplaçaments més sostenibles que comptaran amb itineraris de vianants, ciclistes i la distribució de vies bàsiques on circularan els vehicles privats que desenrotllen les seues activitats en les superpomes, eliminant així el trànsit de pas. En la intenció de reduir l'ús de vehicle privat al desplaçar-se al centre de comerç de Guayaquil i a fi d'incentivar l'ús de la intermodalitat, es proposa pautes sobre aparcaments en el centre i en estacions del sistema de transport massiu BRT que opera en la ciutat, a més de millores en el servici de transport public vigent en la ciutat. Així també, en les estacions del sistema BRT, es planteja l'espai per a aparcament de bicicletes privades i públiques oferint a la població el servici de bicicletes per a fomentar el seu ús. Com resultat s'obté un model de mobilitat urbana en, [EN] This paper develops a more sustainable urban mobility model to calm traffic, to improve the environment and life quality of people who live, work or visit the trade center of Guayaquil - Ecuador in "Boulevard Nueve de Octubre" area which is between two emblematic sites of the city for its historical, commercial and social importance. It analyzes the mobility characteristics of the urban area in Guayaquil and its importance in the territory, the influence of the car use and the public transport in the development of the daily activities of population, besides the social characteristics, the environment and Economic conditions. Based on the foundations of the "superblocks", traffic calm, intermodality, sustainability, and others, traffic is redistributed in the trade center of the city and the area of Boulevard Nueve de Octubre closest to the Malecón 2000 is divided into supermanzanas to implement safe areas with non-motorized transport priority. At the time of designing the "superblock" in Boulevard 9 de Octubre area between Parque Centenario and Malecón 2000, is proposed more sustainable displacements that will count on pedestrian itineraries, cyclists and a basic road distribution where the private or loading/unloading vehicles will drive, thus eliminating the traffic crossing. In order to reduce both the car use when traveling to the Guayaquil trade center and to encourage the use of intermodality, guidelines are proposed for parking in the center and at stations of the BRT public transport system which operate in the City, as well as improvements in the current public transport service in the city, so also in the stations of the BRT system, the space for parking of private and public bicycles is proposed, thus offering the population the service of bicycles to promote their use. As a result, a model of urban mobility is obtained in the trade center of Guayaquil in which is proposed more sustainable displacements than the massive use of vehicles and introduci

[ES] En este documento se desarrolla una propuesta de movilidad sostenible en el centro comercial urbano de Portoviejo, utilizando una de las herramientas para calmado de tráfico como es la Peatonalización, en respuesta a la solución del conflicto de movilidad, ya que Portoviejo es una ciudad que tiene el sector del centro comercial el 70% de vías para el vehículo motorizado y el 30% de vías para el peatón. Para la propuesta de Peatonalización, se ha recurrido a una nueva tendencia llamada Supermanzanas o células urbanas, el cual se ha desarrollado mediante un proceso metodológico, el estudio de fundamentos y componentes sobre movilidad, espacio público, peatonalización, accesibilidad, modos de transporte entre otros. Para la detección de la problemática en el área de estudio, se ha elaborado una radiografía del sector, donde se describe la situación actual, la localización de centros generadores atractores, la carencia de algunos elementos como el espacio público y la integración entre estos espacios, la falta de condiciones para que el peatón pueda desenvolverse como ciudadano, la influencia de ciertas actividades laborales, educativas, recreacionales, económicas entre otras, que inciden en la movilidad y el desplazamiento de personas. Para la obtención del diagnóstico se ha tomado en cuenta a los diferentes actores: comerciantes mayoristas y minoristas, transportistas de mercancías, usuarios de vehículos privados y público urbano, taxistas, residentes, discapacitados y ciclistas. Considerando como el diseño de la supermanzana afecta el desarrollo y desenvolvimiento de cada uno de ellos, así como también el tratamiento para cada situación que se pueda presentar. En la aplicación de los postulados de las Supermanzanas que consiste en priorizar el espacio público urbano para el peatón, se ha formulado 3 propuestas y se ha elegido una, la cual se desarrolló en todos los ámbitos de las partes afectadas. Para delimitar el área se identificó la jerarquización de vías, s, [CA] En este document es desenrotlla una proposta de mobilitat sostenible en el centre comercial urbà de Portoviejo, utilitzant una de les ferramentes per a calmat de tràfic com és la Peatonalización, en resposta a la solució del conflicte de mobilitat, ja que Portoviejo és una ciutat que té el sector del centre comercial el 70% de vies per al vehicle motoritzat i el 30% de vies per al vianant. Per a la proposta de Peatonalización, s'ha recorregut a una nova tendència crida SuperPomes o cèl·lules urbanes, el qual s'ha desenrotllat per mitjà d'un procés metodològic, l'estudi de fonaments i components sobre mobilitat, espai públic, peatonalización, accessibilitat, modes de transport entre altres. Per a l'obtenció del diagnòstic s'ha pres en compte als diferents actors: comerciants majoristes i detallistes, transportistes de mercaderies, usuaris de vehicles privats i públic urbà, taxistes, residents, discapacitats i ciclistes. Considerant com el disseny de la superpoma afecta el desenrotllament i desenvolupament de cada un d'ells, així com també el tractament per a cada situació que es puga presentar. En l'aplicació dels postulats de les SuperPomes que consistix a prioritzar l'espai públic urbà per al vianant, s'ha formulat 3 propostes i s'ha triat una, la qual es va desenrotllar en tots els àmbits de les parts afectades. Per a delimitar l'àrea es va identificar la jerarquització de vies, es va plantejar les característiques i funcions que ha de complir cada xarxa, la diferenciació d'espai per a cada actor, així com el traçat d'itineraris principals i secundaris per a cada un d'ells, basat en la premissa de l'oferta i no de la demanda com es formula assíduament. El concepte de superpomes és innovador, és d'acord amb els principis establits pel Pla Nacional del Bon viure, reorientant a millorar la mobilitat de la població com a instrument de construcció de ciutats més eficients, amb qualitat de vida, ambient sostenible, i, un maneig social i democràtic de l'ús dels espa, [EN] In this document is developed a sustainable mobility proposal for the urban commercial center in the city of Portoviejo, using several tools for the traffic calming like the pedestrianization as a solution for the mobility conflict, since Portoviejo is a city that has in the downtown the 70% of roads for vehicles and 30% of roads for pedestrians. For the pedestrianization proposal, we have resorted to a new trend called superblock or urban cell, which have been developed by a methodological process, the study of fundamentals and components about mobility, public space, pedestrianization, accessibility, and modes of transport among others. For the detection of the problem in the study area, an X-ray of the sector has been elaborated, where the current situation is described, the location of attractive generating centers, the lack of some elements such as public space and the integration between these spaces, the lack of conditions for a pedestrian can develop as citizen, the influence of some work activities, educational, recreative, economics among others, which influence in the mobility and flow of people. In order to obtain the different actors have been considered: wholesalers and retailers, freight carriers, users of private vehicles and urban public, taxi drivers, residents, disabled people and cyclists. Considering how the design of a superblock affects the development of each one of them as well as the treatment for each situation that can be presented. In the application of the superblock postulates, which consists in prioritizing the urban public space for the pedestrian, 3 proposals have been formulated and one has been chosen, which was developed in all areas of the affected parts. To delimit the area, the hierarchy of routes was identified, the characteristics and functions to be fulfilled by each network, the differentiation of space for each actor, as well as the layout of main and secondary routes for each of them, based on the premise of the sup

[ES] La movilidad sostenible es uno de los retos actuales de la sociedad, e implica que el modelo de transporte debe satisfacer las necesidades sociales, económicas y ambientales, intentando reducir los efectos negativos a la mínima expresión. El presente estudio analiza la sostenibilidad del proyecto de un sistema de Autobuses de Tránsito Rápido (Bus Rapid Transit - BRT), en el municipio de La Matanza en la Región Metropolitana de Buenos Aires, Argentina. Este proyecto forma parte del Proyecto de Transporte Urbano de Áreas Metropolitanas de Argentina (PTUMA), coordinado por el Ministerio del Interior y Transporte de la Nación Argentina. El mismo ha sido diseñado funcional y operativamente a nivel de proyecto ejecutivo por la consultora AC&A en el año 2015. El proyecto consiste en la generación de una red integrada de transporte público de pasajeros a partir de la reestructuración de los servicios actuales de buses en la Carretera Nacional N° 3. Así este estudio aborda un análisis cualitativo de todos los efectos relevantes que son causados por la materialización del proyecto, desde los tres puntos de vista de la sostenibilidad: social, ambiental y económico. Con ello se han identificado los aspectos que resultan más o menos beneficiados con la ejecución del proyecto, así como la intensidad de dicho cambio. Posteriormente, y dado que el sector transporte consume gran cantidad de energía de los derivados de petróleo que son recursos no renovables, se realiza un análisis energético para cuantificar la energía que se ahorra con el nuevo sistema. Finalmente, para aportar elementos cuantitativos a la evaluación se realiza un análisis socio-económico del proyecto para conocer hasta qué punto la implementación del nuevo BRT es beneficioso. Para ello se valoran monetariamente los costes y beneficios sociales, ambientales y económicos del proyecto, para luego calcular los indicadores económicos que muestran la rentabilidad del proyecto. Sobre la base de los resultados de la, [CA] La mobilitat sostenible és un dels reptes actuals de la societat, i implica que el model de transport ha de satisfer les necessitats socials, econòmiques i ambientals, intentant reduir els efectes negatius a la mínima expressió. El present estudi analitza la sostenibilitat del projecte d'un sistema d'Autobusos de Trànsit Ràpid (Bus Rapid Transit - BRT), en el municipi de La Matança en la Regió Metropolitana de Buenos Aires, Argentina. Este projecte forma part del Projecte de Transport Urbà d'Àrees Metropolitanes d'Argentina (PTUMA) , coordinat pel Ministeri de l'Interior i Transport de la Nació Argentina. El mateix ha sigut dissenyat funcionalment i operativament a nivell de projecte executiu per la consultora AC&A l'any 2015. El projecte consistix en la generació d'una xarxa integrada de transport públic de passatgers a partir de la reestructuració dels servicis actuals de busos en la Carretera Nacional N° 3. Així este estudi aborda una anàlisi qualitativa de tots els efectes rellevants que són causats per la materialització del projecte, des dels tres punts de vista de la sostenibilitat: social, ambiental i econòmic. Amb això s'han identificat els aspectes que resulten més o menys beneficiats amb l'execució del projecte, així com la intensitat del dit canvi. Posteriorment, i atés que el sector transport consumix gran quantitat d'energia dels derivats de petroli que són recursos no renovables, es realitza una anàlisi energètica per a quantificar l'energia que s'estalvia amb el nou sistema. Finalment, per a aportar elements quantitatius a l'avaluació es realitza una anàlisi socioeconòmic del projecte per a conéixer fins a quin punt la implementació del nou BRT és beneficiós. Per a això es valoren monetàriament els costos i beneficis socials, ambientals i econòmics del projecte, per a després calcular els indicadors econòmics que mostren la rendibilitat del projecte. Sobre la base dels resultats de l'avaluació, es proposen els canvis que es podrien fer al projec, [EN] Sustainable mobility is one of the current challenges of society, and implies that the transport model must meet social, economic and environmental needs, reducing negative effects to a minimum. This study analyzes the sustainability of the Bus Rapid Transit (BRT), in La Matanza, Metropolitan Area of Buenos Aires, Argentina. This project is part of the Metropolitan Areas Urban Transport Project (PTUMA), coordinated by the Ministry of Transport of Argentina. The executive project was designed functionally and physically by the AC&A consultancy in 2015. The project transforms the existing buses system into a trunk-feeder with local and express services, payment stations and segregated right-of-way infrastructure on National Highway No. 3. This study makes a qualitative analysis of all the relevant effects that are caused by the materialization of the project, from the three points of view of sustainability: social, environmental and economic. It identifies the aspects that are benefited or harmed with the execution of the project, and the intensity of this change. Subsequently an energy analysis is performed to quantify the energy saved with the new system, because the transport sector consumes a large amount of energy from petroleum products that are non-renewable resources. Finally, to provide quantitative elements to the evaluation, a socio-economic analysis of the project is carried out to determine the extent to which the implementation of the new BRT is beneficial. The social, environmental and economic costs and benefits of the project are monetarily valued and then the economic indicators that show the project's profitability are calculated. Based on the results of the evaluation, the proposed the changes that could be made to the project to make it more sustainable.

[EN] The object of this project is to provide a program of integrated performance (PAI) to the sector R-19 of the municipal term of Bétera (Valencia) in order to program, urbanize and to reparcel the sector in conformity with the criteria demanded in the Law of Territory Planning, Town Planning and Landscape of the Valencian Community. The program consists of three documents: a partial plan, in order to realize a proposal of arrangement of the sector; an urban development draft, in order to describe and value economically the works of urban development; and a reparcelling project, in order to regularize and award the configuration of resultant plots., [CA] El present projecte té per objecte dotar d'un programa d'actuació integrada (PAI) al sector R-19 del terme municipal de Bétera (València) amb la finalitat de programar, urbanitzar i reparcel·lar el sector de conformitat amb els criteris exigits en la Llei d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge de la Comunitat Valenciana. El programa consta de tres documents: un pla parcial, amb la finalitat de realitzar una proposta d'ordenació del sector; un avantprojecte d'urbanització, amb la finalitat de descriure i valorar econòmicament les obres d'urbanització; i un projecte de reparcel·lació, amb la finalitat de regularitzar i adjudicar la configuració de finques resultants., [ES] El presente proyecto tiene por objeto dotar de un programa de actuación integrada (PAI) al sector R-19 del término municipal de Bétera (Valencia) con el fin de programar, urbanizar y reparcelar el sector en conformidad con los criterios exigidos en la Ley de Ordenación del Territorio, Urbanismo y Paisaje de la Comunidad Valenciana. El programa consta de tres documentos: un plan parcial, con el fin de realizar una propuesta de ordenación del sector; un anteproyecto de urbanización, con el fin de describir y valorar económicamente las obras de urbanización; y un proyecto de reparcelación, con el fin de regularizar y adjudicar la configuración de fincas resultantes.

[EN] The urbanization process developed of recent decades has supposed a change of paradigm in the urban model of the Valencian Community, happening from a model traditionally compact to other typical of the dispersed city, generating important environmental, social and economic effects. The study of urban sprawl undoubtedly has a long tradition, especially in the United States. However, a clear and unambiguous measure of the urban dispersion does not exist and it is not easy to quantify the economic effects of urban sprawl on the current public expenditure, less so in the case of the Valencian Community. In the current economic context, the impact of urban sprawl on local public finances is one of the key factors in the decisions of local councils in urban planning. In fact, this research demonstrates that urban sprawl generates a higher unit cost of local public services, which produces a model of inefficient development from the economic perspective. Firstly we proposed a measurement of urban sprawl using GIS techniques, allowing the characterization of the resulting urban model of Valencia at the municipal level. Secondly, we used a statistical model with data from budget areas of the municipalities to quantify the effect of urban sprawl on the Local Government expenditure variables, especially those which refer to current expenditure related to the municipal basic public services. Finally, we obtained a set of cost functions that we applied to the case of the municipalities in the Valencian Community in order to evaluate the economic effects of urban sprawl on the budget variables involved in the current expenditure of the Municipality, thus proposing a tool allowing to assess the impact of the different alternatives of growth of urban planning., [ES] El proceso urbanizador de estas últimas décadas ha supuesto un cambio de paradigma importante en el modelo urbano de la Comunidad Valenciana, pasando de un modelo tradicionalmente compacto a otro, característico de la ciudad dispersa, generando importantes efectos tanto ambientales, sociales como económicos. El estudio del urban sprawl tiene sin duda una larga tradición, sobre todo en Estados Unidos, sin embargo, no existe una medida clara y univoca de la dispersión urbana y tampoco es fácil encontrar una cuantificación de los efectos económicos de la dispersión urbana sobre el gasto corriente municipal, aplicado a la Comunidad Valenciana. Particularmente, el impacto de la ciudad dispersa en la hacienda pública local, en el contexto económico actual, es uno de los condicionantes a valorar en las decisiones de los ayuntamientos en materia de urbanismo. De hecho, con esta investigación, se demuestra que la ciudad dispersa genera un mayor coste unitario de los servicios públicos locales, lo cual produce en un modelo de desarrollo ineficiente desde el punto de vista económico. Metodológicamente, en primer lugar, se propone mediante el uso de técnicas GIS, una medición de la ciudad dispersa, permitiendo así caracterizar el modelo urbano resultante de la Comunidad Valenciana a nivel municipal. En segundo lugar, se cuantifica mediante un modelo estadístico, utilizando los datos de liquidaciones presupuestarias de los municipios, el efecto de la ciudad dispersa en las variables de gasto de la Administración Local, sobre todo en lo que se refiere a los gastos corrientes en los servicios públicos básicos municipales. Finalmente, se obtienen unas funciones de coste que, aplicadas al caso de los municipios de la Comunidad Valenciana, permite evaluar el incremento de gasto que supone la dispersión urbana en el gasto corriente municipal y plantear así una herramienta que permita evaluar el impacto de las distintas alternativas de crecimiento urbanístico de un Plan general., [CA] El procés urbanitzador d'aquestes últimes dècades ha suposat un canvi de paradigma important en el model urbà de la Comunitat Valenciana. S'ha passat d'un model tradicionalment compacte a un altre, característic de la ciutat dispersa, i s'han produït importants efectes tant ambientals com socials i econòmics. L'estudi de l'Urban Sprawl té, sense cap tipus de dubtes, una llarga tradició, sobretot als Estats Units. No obstant això, no existeix una mesura clara i unívoca de la dispersió urbana i tampoc és senzill trobar una quantificació dels efectes econòmics de la dispersió urbana sobre la despesa corrent municipal que s'aplique a la Comunitat Valenciana. Particularment, l'impacte en la hisenda pública local de la ciutat dispersa, en el context econòmic actual, és un dels condicionants a valorar en les decisions dels ajuntaments en matèria d'urbanisme. De fet, amb aquesta recerca, es demostra que la ciutat dispersa genera un major cost unitari dels serveis públics locals, per la qual cosa produeix un model de desenvolupament ineficient des del punt de vista econòmic. Metodològicament, en primer lloc, es proposa una medició de la ciutat dispersa, la qual permet caracteritzar el model urbà resultant en l'àmbit municipal a la Comunitat Valenciana. Aquesta medició es realitza mitjançant l'ús de les tècniques GIS. En segon lloc, es quantifica l'efecte de la ciutat dispersa en les variables de despeses de l'Administració Local, sobretot en allò referit a les despeses corrents en els serveis públics bàsics municipals. Aquesta quantificació es realitza mitjançant un model estadístic emprant les dades de les liquidacions pressupostàries del municipis. Finalment, s'obtenen unes funcions de cost que, aplicades al cas dels municipis de la Comunitat Valenciana, permeten avaluar l'increment de la despesa que suposa la dispersió urbana en la despesa corrent municipal i plantejar així una ferramenta que permeta avaluar l'impacte de les distintes alternatives de creixement urban

[EN] SUMMARY OF THE DOCTORAL THESIS Learning is remembering. PLATO Urban heritage, as custodian of collective memory, reflects and gives identity to a certain society; it represents a unique and irreplaceable asset whose maintenance relies on its recognition by society. Urban heritage is built upon several factors, and any change in public spaces may result in places for people to meet, crossing points or places that may be abandoned. This research aims to find out whether the interaction between social and economic stakeholders, public administrations and legislations -which come together in the most sensitive areas, such as protected historic centres-, are responsible for the formation of border areas and micro-edges within the consolidated city. During the 20th century, several theories on the suitability and ways of intervening in the city were developed, each of them as a result of strong political and, mostly, economic interests. These theories, which shared the common goal of creating quality cities, have left their mark on the cities through their planning. This study, which focuses on the city of Valencia, specifically in its protected historic centre, the Ciutat Vella (old city), has analysed the influence and traces of the different urban development theories which emerged in the late 20th century; their planning and how such theories, along with land and heritage legislation and social stakeholders, have contributed to the changes in the city. The starting point is a traditional, compact city model, consisting of monuments and multi-storey dwellings which, in theory, promote social integration. An efficient city with good development planning, services and mobility adapted to the development needs of its society. A field of study with a significant historical legacy, an inherited scheme and urban landscape; represent spaces that have the legal requirements of the conservation of its historic urban fabric and buildings with heritage values. The research a, [ES] RESUMEN DE LA TESIS DOCTORAL Conocer es Recordar. PLATÓN El patrimonio urbano como conservador de la memoria colectiva es el reflejo y referencia de la identidad de una sociedad, es un bien único e irremplazable cuyo mantenimiento depende de su reconocimiento por parte de esta sociedad. Muchos son los factores que configuran el patrimonio urbano y cualquier cambio en el espacio público puede producir lugares tanto de encuentro, como de paso o de abandono. La presente investigación muestra como la interactuación entre los diferentes agentes sociales, económicos, las administraciones públicas y las legislaciones que confluyen en los espacios más sensibles, como son los centros históricos protegidos, pueden provocar la formación de espacios frontera, micro-bordes, dentro de la ciudad consolidada. Durante el siglo XX se desarrollaron diversas teorías acerca de la conveniencia y las formas de intervenir en la ciudad, cada una con marcadas bases políticas y, fundamentalmente, económicas. Estas teorías, todas con el objetivo común de lograr ciudades de calidad, han dejado huella en la ciudad a través del planeamiento. En el presente estudio, centrado en la ciudad de Valencia, y en concreto en su Centro Histórico Protegido, Ciutat Vella, se han revisado la influencia y huellas de las distintas teorías urbanísticas surgidas en el último tercio del siglo XX; en su planeamiento y en cómo estas, junto a la legislación urbanística y patrimonial y los agentes sociales, han contribuido al cambio de la ciudad. Se parte de un modelo de ciudad tradicional compacta, formada por monumentos y viviendas colectivas que, teóricamente, favorecen la integración social. Una ciudad eficiente dotada de una buena urbanización, con unos servicios y una movilidad adaptados a las necesidades de desarrollo de su sociedad. Un ámbito de estudio con un importante legado histórico, una trama y un paisaje urbano heredados; son espacios que cuentan con las premisas legales de la conservación de su te, [CA] RESUM DE LA TESI DOCTORAL Conéixer és Recordar. PLATÓ El patrimoni urbà com a conservador de la memòria col·lectiva és el reflex i referència de la identitat d'una societat, és un bé únic i irreemplaçable el manteniment del qual depén del seu reconeixement per part d'esta societat. Molts són els factors que configuren el patrimoni urbà i qualsevol canvi en l'espai públic pot produir llocs tant de trobada, com de pas o d'abandonament. La present investigació mostra com la interactuació entre els diferents agents socials, econòmics, les administracions públiques i les legislacions que confluïxen en els espais més sensibles, com són els centres històrics protegits, poden provocar la formació d'espais frontera, microbords, dins de la ciutat consolidada. Durant el segle XX es van desenvolupar diverses teories sobre la conveniència i les formes d'intervindre en la ciutat, cada una amb marcades bases polítiques i, fonamentalment, econòmiques. Aquestes teories, totes amb l'objectiu comú d'aconseguir ciutats de qualitat, han deixat empremta en la ciutat a través del planeament. En el present estudi, centrat en la ciutat de València, i en concret en el seu Centre Històric Protegit, Ciutat Vella, s'han revisat la influència i empremtes de les distintes teories urbanístiques sorgides en l'últim terç del segle XX; en el seu planejament i en com estes, junt amb la legislació urbanística i patrimonial i els agents socials, han contribuït al canvi de la ciutat. Es partix d'un model de ciutat tradicional compacta, formada per monuments i vivendes col·lectives que, teòricament, afavorixen la integració social. Una ciutat eficient dotada d'una bona urbanització, amb uns servicis i una mobilitat adaptats a les necessitats de desenvolupament de la seua societat. Un àmbit d'estudi amb un important llegat històric, una trama i un paisatge urbà heretats; són espais que compten amb les premisses legals de la conservació del seu teixit urbà històric i dels immobles amb valors patrimonia

[EN] Urban Corporations have been for over fifty years a fundamental element for that Local Authorities have developed both its housing and land policy, making effective the constitutional right to a decent and adequate housing, such as the development of effective and efficient municipal public services and the exercise of economic activities for the benefit of the inhabitants of the population. Despite this, the Urban Corporations are viewed negatively by some sectors of society, especially in the current economic crisis situation by the fact that in its performance apply private law and the economic-financial system of the private companies. By considering these as evading means for the economic and administrative established controls for administrative bodies, what makes some economic slippage leading to a rise to the debt overhang of the Local Authorities using them. A contrary conclusion has been reached after a thorough analysis and systematization of the rules for the application to determine its legal complex regime and the detailed study of the performance of various Urban Corporations. The analysis in this investigation demonstrates that the local urban corporations are, not only an optimum mean to develop the housing and land municipal policy which is so necessary in a crisis situation and need of housing in which we find ourselves, but also an efficient tool for the delivery of local services. The application in its performance of a legal regime-economic subjected to the Accountancy and Private Law before is not as a negative but an essential element for optimal delivery of services and the exercise of economic activities by account of its city hall, especially in order to the intervention in the complex and changing urban sector and real estate., [ES] Las Sociedades Urbanísticas han sido durante más de cincuenta años un elemento fundamental para que las Administraciones Locales hayan desarrollado tanto su política de vivienda y suelo, haciendo efectivo el derecho constitucional a una vivienda digna y adecuada, como el desarrollo eficaz y eficiente de servicios públicos municipales y el ejercicio de actividades económicas en beneficio de los habitantes de la población. A pesar de este hecho constatado, por la especialidad de que aplican en su actuación el Derecho privado y el régimen económico-financiero de las sociedades mercantiles privadas, son vistas negativamente por algunos sectores sociales, especialmente en la actual situación de crisis económica, por considerar éstas son un medio de evadir los controles económicos y administrativos establecidos para los órganos administrativos, lo que produce, a su juicio, cierto descontrol económico que ha dado lugar al sobreendeudamiento de las corporaciones locales que las utilizan. Tras un profundo análisis y sistematización de la normativa de aplicación para determinar su complejo régimen jurídico y del estudio pormenorizado de la actuación de diversas sociedades urbanísticas se llega a la conclusión contraria. El análisis efectuado en la presente investigación pone de relieve que las sociedades urbanísticas locales son, no solo un medio óptimo para desarrollar la política municipal en materia de vivienda y suelo, tan necesaria en una situación de crisis y de necesidad habitacional en la que nos encontramos, sino también un instrumento eficiente, para la prestación de servicios locales. La aplicación en su actuación de un régimen jurídico-económico sometido a la Contabilidad y al Derecho privado antes que ser un elemento negativo, es un elemento esencial para óptima prestación de servicios y el ejercicio de actividades económicas por cuenta de su ayuntamiento titular, especialmente en orden a la intervención en el complejo y cambiante sector urbanístico e inmobi, [CA] Les Societats Urbanístiques han sigut durant més de cinquanta anys un element fonamental perquè les Administracions Locals hagen desenvolupat tant la seua política d'habitatge i sòl, fent efectiu el dret constitucional a un habitatge digne i adequat, com el desenvolupament eficaç i eficient de serveis públics municipals i l'exercici d'activitats econòmiques en benefici dels habitants de la població. Malgrat aquest fet constatat, pel fet que apliquen en la seua actuació el Dret privat i el règim economicofinancer de les societats mercantils privades són vistes negativament per alguns sectors socials, especialment en l'actual situació de crisi econòmica, per considerar aquestes són un mitjà d'evadir els controls econòmics i administratius establits per als òrgans administratius, la qual cosa produeix, al seu judici, cert descontrol econòmic que ha donat lloc al sobreendeutament de les corporacions locals que les utilitzen. Després d'un profund anàlisi i sistematització de la normativa d'aplicació per a determinar el seu complex règim jurídic i de l'estudi detallat de l'actuació de diverses societats urbanístiques s'arriba a la conclusió contrària. L'anàlisi efectuat en la present recerca posa en relleu que les societats urbanístiques locals són, no solament un mitjà òptim per a desenvolupar la política municipal en matèria d'habitatge i sòl, tan necessària en una situació de crisi i de necessitat habitacional en la qual ens trobem, sinó també un instrument eficient, per a la prestació de serveis locals. L'aplicació en la seua actuació d'un règim jurídic-econòmic sotmès a la Comptabilitat i al Dret privat abans que ser un element negatiu, és un element essencial per a òptima prestació de serveis i l'exercici d'activitats econòmiques per compte del seu ajuntament titular, especialment amb vista a la intervenció en el complex i canviant sector urbanístic i immobiliari.

[ES] Esta memoria trata de profundizar en los nuevos modelos de urbanismo sostenible que se están aplicando y planificando en algunas ciudades del Estado español como Vitoria, Barcelona o Ferrol. La capital del País Vasco es una ciudad modélica en cuanto a la sostenibilidad urbana, fue Ciudad Verde Europea del año 2012 por sus políticas de movilidad y habitabilidad. Por eso, en la ciudad de Valencia se ha planteado en este trabajo la implantación de una supermanzana piloto, célula urbana contemplada en el Plan de Movilidad Urbana Sostenible de la ciudad. Las ciudades necesitan un modelo de desarrollo más sostenible que el actual y que mejore la habitabilidad de las personas residentes. Por eso, actualmente es muy importante el concepto de proximidad urbana así como el acceso a las nuevas tecnologías de la información por parte de toda la sociedad y la modernización de la Administración Pública, con Portales de Transparencia, de Datos Abiertos y Participación Ciudadana. Una de las causas de este trabajo es también los cambios que se están produciendo en los gobiernos, más concienciados con la sostenibilidad urbana, como Valencia, donde el gobierno local está realizando medidas que facilitan la movilidad de peatones y ciclistas, frente al vehículo privado. Con la reducción de la ocupación del espacio público por parte del vehículo privado se consigue mejorar el bienestar de sus habitantes. Con la implantación de la supermanzana se pretende aumentar la habitabilidad, potenciar las políticas de proximidad urbana y extender el modelo a otras zonas y ciudades. Con una configuración de supermanzanas, en el interior de éstas, la velocidad y la vida será más humana y habrá menos ocupación por los vehículos motorizados, focos de algunos problemas medioambientales (ruido, atmosférico) y de movilidad de peatones. Y en el exterior se configura una red de movilidad para los grandes trayectos metropolitanos (transporte público, vehículo privado). La calidad del servicio de la red, [CA] Aquesta memòria tracta d’aprofundir en els nous models d’urbanisme sostenible que s’estan aplicant i planificant en algunes ciutats de l’Estat espanyol com Vitòria, Barcelona o Ferrol. La capital del País Basc és una ciutat modèlica en quant a la sostenibilitat urbana, va ser Ciutat Verda Europea de l’any 2012 per les seues polítiques de mobilitat i habitabilitat. Per això, a la ciutat de València s’ha plantejat en aquest treball la implantació d’una superilla pilot, cèl·lula urbana contemplada en el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible de la ciutat. Les ciutats necessiten un model de desenvolupament més sostenible que l'actual i que millore l'habitabilitat de les persones residents. Per això, actualment és molt important el concepte de proximitat urbana així com l'accés a les noves tecnologies de la informació per part de tota la societat i la modernització de l'Administració Pública, amb Portals de Transparència, de Dades Obertes i Participació Ciutadana. Una de les causes d’aquest treball és també els canvis que s’estan produint als governs, més conscienciats amb la sostenibilitat urbana, com a València, on el govern local està realitzant mesures que faciliten la mobilitat de vianants i ciclistes, front al vehicle privat. Amb la reducció de l’ocupació de l’espai públic per part del vehicle privat s’aconsegueix millorar el benestar dels seus habitants. Amb la implantació de la superilla es pretén augmentar l’habitabilitat, potenciar les polítiques de proximitat urbana i estendre el model a altres zones i ciutats. Amb una configuració de superilles, a l'interior d'aquestes, la velocitat i la vida serà més humana i hi haurà menys ocupació pels vehicles motoritzats, focus d'alguns problemes mediambientals (soroll, atmosfèric) i de mobilitat de vianants. I a l'exterior es configura una xarxa de mobilitat per als grans trajectes metropolitans (transport públic, vehicle privat). La qualitat del servei de la xarxa de transport públic ha de millorar també, és a dir, la, [EN] This report treats to deepen in the new models of sustainable urbanism that are being applied and scheduled in some cities of the Spanish State like Vitoria, Barcelona or Ferrol. The capital city of the Basque Country is a model city of urban sustainability, it was European Green City in 2012 for his political of mobility and habitability. Therefore, in the city of Valencia has been posed in this work the implantation of a pilot superblock, a contemplated urban cell in the Plan of Sustainable Urban Mobility of the city. The cities need a model of development more sustainable that the current and that improves the habitability of the resident people. Therefore, at present it’s very important the concept of urban vicinity as well as the access to the new technologies of the information by part of all the society and the modernisation of the Public Administration, with Transparency portals, Open Data and Citizen Participation. One of the causes of this work is also the changes that are being produced in the governments, more concerned with the urban sustainability, as Valencia, where the local government are making measures that facilitate the mobility of pedestrians and cyclists, in front of the private vehicle. With the reduction of the occupation of the public space by part of the private vehicle achieves improve the welfare of his inhabitants. With the implantation of the superblock it pretends increase the habitability, improve the politics of urban vicinity and extend the model to other zones and cities. With a configuration of superblocks, in the interior of these, the speed and the life will be more human and there will be less occupation by the motorised vehicles, focus of some environmental problems (noise, atmospheric) and of mobility of pedestrians. And outside it’s configured a network of mobility for the big metropolitan distances (public transport, private vehicle). The quality of the service of the network of public transport has to improve also, t

[EN] The constant development of the cities produces mobility that impacts directly over the physical infrastructure of the cities; the excess of demand over the urban mobility spaces generates traffic congestion and route saturation, mainly due to the intensive use of private vehicle. To solve the problem of mobility is redacted the sustainable urban mobility plan, instrument that try to solve and improve the mobility in the cities. It has been realize a comparative analysis of the urban mobility plan of Valencia, Vitoria-Gasteiz (cities with major initiatives to the sustainable development, and one winner of various important awards in Europe, like Vitoria-Gasteiz), and the decree of regulation for the mobility studies of Cataluña; in specific the analysis of pedestrian mobility, cycling mobility and public transport; for the subsequent viability analysis in the Mexican environment, in particular the city of Pachuca. It has been identified the applied methodologies in the plans, the analysis developed in each sort of transport, besides the proposals intervention lines; in this way, the analysis of viability examines in a general way the implementation, of the carried out studies, in the analyzed cities. In the city of Pachuca, could be development the urban model of superblocks, the development of a pedestrian network could contribute to reduce the use of private vehicle. Reinforcing this actions, in the case of cycling mobility, could be redact a master plan of cycling mobility; which, generally includes in its context all the proposals lines and the analysis that is realized in the studied mobility plans. Many of the proposals lines and the analysis outlined in the plans could be taken as reference for a possible mobility study in the city of Pachuca., [ES] El desarrollo constante de las ciudades genera movilidad y ésta impacta directamente sobre la infraestructura física de las ciudades; el exceso de demanda sobre los espacios de movilidad urbana genera congestión de tráficos y saturación de vías, debido principalmente al uso intensivo del vehículo privado. Para resolver el problema de la movilidad se redactan los Planes de Movilidad Urbana Sostenible, instrumento que busca resolver y mejorar la movilidad en las ciudades. Se ha realizado un análisis comparativo de los planes de movilidad de Valencia, Vitoria-Gasteiz (ciudades con grandes iniciativas hacia la sostenibilidad, y una ganadora de diversos premios importantes a nivel europeo, como lo es Vitoria-Gasteiz), y el decreto de regulación de los estudios de movilidad de Cataluña; en concreto el análisis de movilidad peatonal, ciclista y de transporte público; para su posterior análisis de viabilidad en al ámbito mexicano, en específico la ciudad de Pachuca. Se han identificado las metodologías empleadas en los planes, el análisis desarrollado en cada modo de transporte, además de las líneas de actuación propuestas; en este sentido, el análisis de viabilidad examina de manera general la implementación, de los estudios llevados a cabo en las ciudades analizadas. En la ciudad de Pachuca, se podría desarrollar el modelo urbano de supermanzanas, el desarrollo de una red peatonal podría contribuir a reducir la utilización del vehículo privado. Reforzando estas medidas, en el caso de la movilidad ciclista, se podría redactar un Plan Director de Movilidad Ciclista; el cual, en general abarca en su contexto todas las líneas de actuación y análisis que se realiza en los Planes de Movilidad estudiados. Muchas de las líneas de actuación y análisis planteados en los planes, se pueden tomar como referencia para un posible estudio de movilidad en la ciudad de Pachuca., [CALa expansió constant de les ciutats genera mobilitat la qual impacta directament sobre la infraestructura física de les ciutats; l'excés de demanda sobre els espais de mobilitat urbana genera congestió de tràfics i saturació de vies, a causa principalment de l'ús intensiu del vehicle privat. Per abordar els problemes de mobilitat es redacten els Plans de Mobilitat Urbana Sostenible, instrument que busca resoldre i millorar la mobilitat en les ciutats. En aquest estudi s'ha realitzat una anàlisi comparativa dels plans de mobilitat de València, Vitoria-Gasteiz (ciutats amb grans iniciatives cap a la sostenibilitat, i una guanyadora de diversos premis importants a nivell europeu, com ho és Vitoria-Gasteiz), i el decret de regulació dels estudis de mobilitat de Catalunya; en concret l'anàlisi de mobilitat de vianants, ciclista i de transport públic; per al seu posterior anàlisi de viabilitat a l'àmbit mexicà, en concret en la ciutat de Pachuca. S'han identificat les metodologies empleades en els plans, l'anàlisi realitzat en cada mode de transport, a més de les línies d'actuació proposades; en aquest sentit, l'anàlisi de viabilitat examina de manera general la implementació dels estudis duts a terme en les ciutats analitzades. En la ciutat de Pachuca, es podria aplicar el model urbà de supermançana de manera que el desenvolupament d'una xarxa de vianants podria contribuir a reduir la utilització del vehicle privat. Reforçant estes mesures, en el cas de la mobilitat ciclista, es podria redactar un Pla Director de Mobilitat Ciclista; el qual, en general compren en el seu context totes les línies d'actuació i anàlisi que es realitza en els Plans de Mobilitat estudiats. Moltes de les línies d'actuació i anàlisi plantejats en els plans, es poden prendre com a referència per a un possible estudi de mobilitat en la ciutat de Pachuca.T]

[ES] El objetivo de esa disertación es proponer líneas estratégicas de acción para el desarrollo de la movilidad urbana sostenible en el Distrito Federal de Brasil. Para ello, se describen los motivos que justifican el traslado de la capital hacia el interior del país. Para mejor entender el proyecto de la ciudad, se analizan las características de la arquitectura moderna y los principales requisitos propuestos en el concurso promovido por la Compañía Urbanizadora de la nueva Capital de Brasil. La configuración socio espacial del Distrito Federal abarca tanto el concepto del proyecto de Lúcio Costa como su ocupación territorial efectiva, como consecuencia de la generación de oportunidades derivadas de la construcción de la ciudad. Después de analizar el contexto histórico de la formación de la metrópoli, se analizan las principales características de la sostenibilidad con respeto a la movilidad urbana, destacándose la guía estratégica para la planificación de la movilidad urbana sostenible. El Plan de Movilidad Urbana Sostenible de la ciudad de Valencia se ha utilizado como referente para ayudar al entendimiento de la planificación concreta y aplicada. Finalmente, se proponen líneas estratégicas para la planificación de la movilidad urbana del Distrito Federal, compatibilizando el progreso económico, la justicia social y la conservación del medio ambiente., [CA] L'objectiu d'aquesta dissertació és proposar línies estratègiques d'acció per al desenvolupament de la mobilitat urbana sostenible en el Districte Federal del Brasil. Per a això, es descriuen els motius que justifiquen el trasllat de la capital cap a l'interior del país. Per millor entendre el projecte de la ciutat, s'analitzen les característiques de l'arquitectura moderna i els principals requisits proposats en el concurs promogut per la Companyia Urbanizadora de la nova Capital del Brasil. La configuració soci espacial del Districte Federal abasta tant el concepte del projecte de Lúcio Costa com a la seva ocupació territorial efectiva, com a conseqüència de la generació d'oportunitats derivades de la construcció de la ciutat. Després d'analitzar el context històric de la formació de la metròpoli, s'analitzen les principals característiques de la sostenibilitat amb respecte a la mobilitat urbana, destacant-se la guia estratègica per a la planificació de la mobilitat urbana sostenible. El Pla de Mobilitat Urbana Sostenible de la ciutat de València s'ha utilitzat com a referent per ajudar a l'enteniment de la planificació concreta i aplicada. Finalment, es proposen línies estratègiques per a la planificació de la mobilitat urbana del Districte Federal, compatibilitzant el progrés econòmic, la justícia social i la conservació del medi ambient., [EN] Based on a review of the literature and documentary research, this study proposes strategic lines of action for the development of sustainable urban mobility in the Federal District of Brazil. Initially, the reasons that justified the transference of the capital to the interior of the country are described. Then, in order to better understand the city plan, the features of modern architecture as well as the main requirements of the competition held by the Urbanizing Company of the New Capital of Brazil (Companhia Urbanizadora da Nova Capital do Brasil ¿ NOVACAP) were analyzed. The socio-spatial configuration of the Federal District encompasses both the concept proposed by Lucio Costa¿s project and the effective occupation resulting from the opportunities created by the construction of the city. After exploring the historical context of the development of the city, the main characteristics of sustainability regarding urban mobility were analyzed, highlighting the strategic guide for the planning of sustainable urban mobility. The Sustainable Urban Mobility Plan of Valencia, Spain, was studied and used as a reference to aid in the understanding of concrete and applied planning. Finally, strategic guidelines for the planning of the urban mobility of the Federal District are proposed with the aim of reconciling economic progress, social justice, environmental conservation and cultural diversity

[EN] The provision of many municipal services must provide coverage for all urban settlements where human activity takes place. One of these services is the collection of RSU that modifies its characteristics when there are scattered urban developments. The increase in cost that undergoes such service in the presence of urban sprawl is the subject of this Final Master Paper., [ES] La prestación de muchos servicios municipales debe dar cobertura a todos los asentamientos urbanos donde se desarrolle actividad humana. Uno de estos servicios es la recogida de RSU que modifica sus características cuando existen desarrollos urbanos diseminados. El incremento de coste que experimenta dicho servicio en presencia de dispersión urbana es el objeto de este Trabajo Final de Máster., [CA] La prestació de molts serveis municipals ha de donar cobertura a tots els assentaments urbans on es desenvolupi activitat humana. Un d'aquests serveis és la recollida de RSU que modifica les seves característiques quan hi desenvolupaments urbans disseminats. L'increment de cost que experimenta aquest servei en presència de dispersió urbana és l'objecte d'aquest Treball Final de Màster.

El proceso urbanizador que configura el actual litoral mediterráneo arranca con el turismo de masas que fomentaba la ley de Centros y Zonas de Interés Turístico Nacional de 1962 como apuesta estratégica nacional. 50 años después de su puesta es marcha, es necesario realizar un análisis retrospectivo de sus resultados, evaluando en que medida se han cumplido los objetivos que se trazaron en los años 60. La evolución del marco económico, político y legal son parámetros cuya incidencia aflora sin duda desviaciones sobre las previsiones iniciales de numerosos y grandes planes urbanísticos llevados a cabo en enclaves costeros creados desde la nada. El caso de La Manga del Mar Menor en la costa murciana, un destino de 250.000 veraneantes surgido de un desértico cordón dunar en los años 60, es sin duda un ejemplo, poco documentado a la vez que muy ilustrativo, de los resultados que se han obtenido. El estudio de su rentabilidad económica y social real como producto turístico frente los impactos territoriales y paisajísticos, el problema de la gobernanza en el marco del urbanismo o la capacidad de la propiedad privada para desarrollar por sí sola proyectos sostenibles en el largo plazo se abordan se abordan con el detalle y la objetividad investigadora que permite el estudio integral de un caso contrastado por la realidad. Todos ellos serán elementos a distribuir a uno y otro lado de la balanza de cara a evaluar la validez de un modelo de desarrollo litoral que tras cinco décadas podemos ya empezar a enjuiciar con suficiente perspectiva investigadora.