Search

La lumbàlgia, actualment, és la principal causa de discapacitat en el món, sobretot en dones. La prevalença de les lumbàlgies a Catalunya és del 24,5% de la població major de 15 anys. Aquest dolor té un origen mecànic en el 90% dels casos, amb pacients que pateixen alteracions musculars com la debilitat i l’escurçament de les fibres, que provoquen canvis funcionals que vénen donats per la poca atenció a la higiene postural, la falta d’activitat física i el sedentarisme. El tractament de fisioteràpia pel dolor d’esquena ha incorporat molts enfocaments, un dels quals està basat en l’exercici físic, tot i que hi ha poca evidència per ajudar a seleccionar el tipus d’exercici més eficaç a causa de l’heterogeneïtat d'aquest i la variabilitat dels pacients. Per aquest motiu, vam dur a terme un estudi d’intervenció longitudinal aleatoritzat que valorava l’eficàcia entre dos grups de tractament d’escola de columna: amb exercicis tradicionals i amb exercicis de musculatura profunda (responsables de mantenir l’estabilitat de la columna), combinant-los tots dos amb altres agents físics propis de la fisioteràpia com el TENS i l’infraroig., La lumbalgia es en la actualidad la principal causa de discapacidad en el mundo, sobretodo en mujeres. Su prevalencia en Cataluña se sitúa sobre el 24,5% de la población mayor de 15 años. Este dolor tiene un origen mecánico en el 90% de los casos, con pacientes que padecen alteraciones musculares tales como la debilidad i el acortamiento de las fibras, que provocan cambios funcionales que aparecen por la poca atención a la higiene postural, la falta de actividad física y el sedentarismo. El tratamiento de fisioterapia para las lumbalgias ha incorporado muchos enfoques, uno de ellos basado en el ejercicio físico, aunque existe poca evidencia para ayudar a seleccionar el tipo de ejercicio más eficaz a causa de la heterogeneidad de este y la variabilidad de los pacientes. Por esta razón, realizamos un estudio de intervención longitudinal aleatorizado que valoraba la eficacia entre dos grupos de tratamiento de escuela de columna: con ejercicios tradicionales y con ejercicios de musculatura profunda (responsables de mantener la estabilidad de la columna), combinándolos ambos con otros agentes físicos propios de la fisioterapia como el TENS y el infrarrojo., Low back pain is currently the leading cause of disability around the world, mainly women. Her prevalence in Catalonia is about 24,5% of the population over 15 years old. The origin of this pain is mechanical in the 90% of the cases, with patients affected by musculoskeletal alterations like weakness and shortening of muscle fibers, causing functional changes that appear for the lack of postural hygiene and physical activity, and sedentary lifestyle. The physiotherapy treatment for low back pain includes a lot of options, one of them consists in physical exercise although doesn't exist scientific evidence to choose the most appropriate exercise because there are a widely options of exercises and a vast of patients. For that reason, we realized a randomized longitudinal intervention study assessed efficacy between two back school treatment groups: traditional exercises and deep muscle exercises (responsible for maintaining the stability of the spine). We combined both treatments with other physical agents of physiotherapy such as TENS and infrared.

Introducció: El grau d’envelliment físic i cognitiu a l’edat adulta gran, té una influencia directa en el moviment, a través d’alteracions habituals que disminueixen mobilitat, força muscular i control postural. Condicionen a la vegada l’equilibri estàtic i dinàmic. Les alteracions de l’equilibri són comunes en l’adult gran, igual que els canvis a nivell cognitiu, que generen disminució del processament cerebral de múltiples accions. Aquestes dues característiques es relacionen amb la disminució de la velocitat de la marxa i l’augment del risc de caigudes, que a la vegada generen por i un impacte negatiu en l’autonomia. Dins de les diferents estratègies d’intervenció, és ben sabut que l’exercici és una eina indispensable. De la mateixa manera, l’evidència indica que aquest exercici ha de ser programat i ha de contenir paràmetres d’entrenament adequats, en els quals s’hi troben exercicis cardiovasculars, de força, flexibilitat i equilibri, existint diversos programes coneguts pels seus objectius, com la prevenció de caigudes, enfocats a fragilitat i manteniment en general. Així mateix, la literatura deixa constància que l’entrenament d’una tasca genera millores en l’equilibri i la marxa en condició d’una tasca. Tanmateix, no es coneixen millores en l’equilibri i la marxa de doble tasca (DT), que és la forma habitual de funcionament i exigència del medi. D’aquesta manera, es troba evidència que sosté l’efectivitat i necessitat de l’entrenament de DT. Tot i això, no es troba cap programa de DT validat pel seu ús en l’adult gran enfocat a l’equilibri i la marxa Objectius: 1) Crear un programa de DT per a l’entrenament d’equilibri i marxa en l’adult gran, mitjançant una revisió de la literatura cercant exercicis que hagin mostrat prèviament influència en paràmetres físics relacionats, igual que validar a través d’un consens d’experts/expertes el programa obtingut. 2) Avaluar preliminarment l’efecte que pugui tenir el programa DualPro, juntament amb els exercicis habituals, sobre l’equilibri, velocitat de la marxa, risc i por a les caigudes, així com la seva influencia en la qualitat de vida dels adults grans que viuen a la comunitat, en comparació dels que només realitzen exercicis habituals. Material i Mètodes: El programa DualPro va ser resultat d’una revisió bibliogràfica sistematitzada, que es va dur a terme en les bases de dades de Pubmed, PEDro, CINAHL, y Web of Science, en el període que comprès entre els anys 2009-2019. Es van incloure estudis d’intervenció que feren servir i descrigueren els exercicis de DT, en adults tant amb patologies o sense, estudis en els quals alguna de les mesures de resultats estigués relacionada amb l’equilibri i la velocitat en la marxa. Després de crear el primer model del programa, es procedí a la seva validació mitjançant la metodologia Delphi, la qual cerca consens dels experts/expertes consultats. La selecció final dels experts inclosos, es va realitzar mitjançant el càlcul del coeficient d’expert (K), comptant finalment amb 14 experts/expertes en neurorehabilitació i/o geriatria. Es procedí a utilitzar un qüestionari en línia que constava d’11 preguntes, les quals se sol·licitaren valorar mitjançant una escala de Likert d’1-7. Alhora, l´expert podia donar la seva opinió escrita sobre cada exercici. Es realitzaren les versions necessàries fins arribar a un acord. Aquest consens es considerà assolit, si existia convergència entre els valors del quartil 1 i 3 (RIQ:Q1-Q3=0), o si el rang interquartílic relatiu (RIR) era inferior a 15%. A la vegada, es calculà l’índex de Kappa de Fleiss, per a múltiples observadors, per avaluar el grau de concordança entre els experts/expertes. Per a l’avaluació preliminar dels efectes del programa proposat, es dugué a terme un estudi pilot aleatoritzat a cec simple amb 30 adults de 65 anys y més, sense seqüeles de patologies neurològiques i amb alteracions de l’equilibri de lleus a moderades, que conservaven la capacitat de marxa i vivien en comunitat. El grup control (n=15) realitzà exercicis habituals per a adults grans (60 min/sessió, 2 cops/setmana, durant 8 setmanes), dividits en: 10 min. d’escalfament + 40 min. d’exercicis d’enfortiment muscular, equilibri i marxa + 10 min. d’estiraments. Mentre el grup experimental (n=15) realitzà el programa d’exercicis DualPro (20 min), sumat als exercicis habituals. Les variables de resultat elegides foren: equilibri, velocitat de marxa, risc de caigudes, por de caigudes i qualitat de vida. Totes elles es valoraren a l’ingrés a l’estudi, a les 8 setmanes post-tractament i després de 8 setmanes d’haver finalitzat la intervenció. També es mesuraren dues variables resultat, com l’adherència i satisfacció amb la intervenció durant la valoració post-tractament. D’acord amb la distribució de les variables, es realitzaren comparacions en les mesures intragrupo, per a la qual s’utilitzà la prova de Wilconxon o el test t-student per a mostres dependents. Per a les comparacions intergrupos, segons el comportament de les dades, s’utilitzà la prova U de Mann-Whitney o el test t-student per a mostres independents. S’analitzaren les possibles diferències en el comportament de les variables després de 8 setmanes sense intervenció. Els anàlisis estadístics es realitzaren mtijançant el programa estadístic SPSS. Resultats: De la cerca bibliogràfica a les bases de dades, s’obtingueren 498 articles, dels que finalment es seleccionaren 11, trobant que tots els estudis presentaren almenys un grup que realitzava DT cognitiu motor. A partir d’aquesta revisió, es dissenyà el programa inicial amb exercicis provats. Per a la validació del programa DualPro amb la metodologia Delphi, els experts/expertes arribaren al consens sobre la idoneïtat del programa després de dues rondes de qüestionaris. La participació tant en la primera com en la segona ronda fou del 100% (n=14). El RIR fou menor a 15% per a totes les preguntes després de la segona ronda, demostrant que s’havia arribat al consens sobre els exercicis que conformen el programa. L’índex de Kappa de Fleiss mostrà en la segona ronda (0.84) que el grau d’acord es situà en un interval de bo a excel·lent. Respecte a la prova pilot, finalitzaren la intervenció y s’obtingué la mesura post-tractament de 29 voluntaris (n=8) i voluntàries (n=21), amb una edat mitjana de 73,45 (DE 6,11) anys. A l’inici de l’estudi no s’observaren diferències estadísticament significatives ni per a les variables sociodemogràfiques, ni clíniques entre els grups. Després del tractament les variables d’equilibri, velocitat de la marxa, risc i por de caigudes, mostraren millores estadísticament significatives per a tots dos grups, en els quals pel grup experimental l’increment post-tractament fou major, però no s’obtingué significació. El seguiment es realitzà en 25 dels voluntaris/voluntàries, trobant que el canvi obtingut en les variables resultat, es mantingué després de 8 setmanes d’haver finalitzat la intervenció en ambdós grups. Conclusions: Els experts/expertes inclosos en l’estudi, consideraren que el programa DualPro per a l’entrenament de l’equilibri i marxa en l’adult gran és vàlid. En el present treball d’investigació, el programa DualPro utilitzat com a complement a exercicis habituals, sembla tenir major influència en l’equilibri i risc de caigudes, mostrant un increment més elevat comparat al grup control. De confirmar-se les nostres dades preliminars en futurs assajos clínics, amb major números de mostra, el programa d’exercici DualPro podria complementar els programes d’entrenament de prevenció, promoció i recuperació, dels adults grans que viuen en comunitat. Cures Integrals i Serveis de Salut