Search

* Correspondence should be addressed to Manuel Bohn (manyprimates@gmai l.com). Short-term memory is implicated in a range of cognitive abilities and is critical for understanding primate cognitive evolution. To investigate the effects of phylogeny, ecology and sociality on short-term memory, we tested the largest and most diverse primate sample to date (421 non-human primates across 41 species) in an experimental delayed-response task. Our results confirm previous findings that longer delays decrease memory performance across species and taxa. Our analyses demonstrate a considerable contribution of phylogeny over ecological and social factors on the distribution of short-term memory performance in primates; closely related species had more similar short-term memory abilities. Overall, individuals in the branch of Hominoidea performed better compared to Cercopithecoidea, who in turn performed above Platyrrhini and Strepsirrhini. Interdependencies between phylogeny and socioecology of a given species presented an obstacle to disentangling the effects of each of these factors on the evolution of short-term memory capacity. However, this study offers an important step forward in understanding the interspecies and individual variation in short-term memory ability by providing the first phylogenetic reconstruction of this trait’s evolutionary history. The dataset constitutes a unique resource for studying the evolution of primate cognition and the role of short-term memory in other cognitive abilities. Publisher PDF

La lectura és una capacitat que ens permet interpretar el contingut d’un text. Per a poder dur a terme aquesta capacitat de manera adequada són necessàries diferents habilitats cognitives, com serien la comprensió lectora, la memòria i l’atenció. Aquest treball té com a objectiu principal estudiar les possibles diferències en les habilitats cognitives, en usuaris que realitzen una lectura en PVD (pantalla de visualització de dades) o una lectura en paper. Per analitzar aquestes diferències, en primer lloc, es van realitzar una sèrie de proves optomètriques per a poder descartar pacients amb problemes visuals que podrien donar resultats erronis. Seguidament, es van realitzar dues proves amb voluntaris d’entre vint i trenta anys. La primera, una lectura en els dos tipus de format, una en PVD i l’altra en paper. En acabat, es va demanar als pacients que responguessin unes preguntes de memòria i comprensió. La segona prova consistia en la cerca del Wally també en els dos formats, comptant els segons que es tardava en trobar-lo. Els resultats mostren que els pacients tenen una millor memòria (p=0.029) i tarden menys temps en la cerca del Wally (p=0.001) en format paper. En canvi, no es van trobar diferències significatives en la comprensió lectora en paper i PVD (p=0.091). Un resultat a destacar mitjançant la correlació de Spearman va ser que com més amplitud acomodativa presentaven els pacients més temps tardaven en la cerca del Wally en format digital (rho=0.533 ull dret, 0.523 ull esquerra). La lectura es la capacidad que nos permite interpretar el contenido de un texto. Para poder llevar a cabo esta capacidad de manera adecuada son necesarias distintas habilidades cognitivas, como serian la comprensión lectora, la memoria y la atención. Este trabajo tiene como a objetivo principal estudiar las posibles diferencias entre las habilidades cognitivas, en usuarios que realizan una lectura en PVD (pantalla de visualización de datos) o una lectura en papel. Para analizar estas diferencias, en primer lugar, se realizaron una serie de pruebas optométricas para poder descartar los pacientes con problemas visuales que podrían dar resultados erróneos. Seguidamente, se realizaron dos pruebas con voluntarios de entre veinte y treinta años. La primera consistió en una lectura en los dos tipos de formato, una en PVD y la otra en papel. Al terminar, se pidió a los pacientes que respondieran unas preguntas de memoria y comprensión. La segunda prueba consistía en buscar a Wally, también en los dos formatos, contando los segundos que se tardaba en encontrarlo. Los resultados muestran que los pacientes tienen una mejor memoria (p=0.029) y tardan menos tiempo en buscar a Wally (p=0.001) en el formato de papel. En cambio, no se encontraron diferencias significativas en la comprensión lectora en papel y PVD (p=0.091). Un resultado a destacar mediante la correlación de Spearman fue que cuanta más amplitud acomodativa presentaban los pacientes más tiempo tardaban en buscar a Wally en formato digital (rho=0.533 ojo derecho, 0.523 ojo izquierdo). Reading is an ability that allows us to interpret the content of a text. To be able to conduct this ability properly, different cognitive skills are necessary, such as reading comprehension, memory and attention. The main objective of this project is to investigate the possible differences between the cognitive abilities of users who read on a data display screen and those who read the same text on paper. To analyse these differences, firstly, optometric tests were performed in order to exclude patients with visual problems that could generate erroneous results. Secondly, two tests were carried out on volunteers aged between 20 and 30 years. The first one was a reading task in both formats, one on screen and the other on paper. Once finished, patients were asked to answer three memory and comprehension questions. The second test consisted of the “Where’s Wally” task, also in both formats, scoring the seconds volunteers took to discover Wally. The results show patients have a better memory (p=0.029) and take less time to find the “Where’s Wally” (p=0.001) in the paper format. In contrast, no significant differences were obtained for reading comprehension in paper and data display screen (p=0.091). An important result was highlighted with the Spearman’s correlation test showing that the more accommodative amplitude the patients presented, the longer it took them to complete the “Where’s Wally” in digital format digital (rho=0.533 right eye, 0.523 left eye).

Aquest treball de recerca bibliogràfica fa un recull de totes les publicacions realitzades entre els anys 2000 i el 2013. L'objectiu és el de recavar tota la informació possible que relacionin la memòria de treball i la falsa creença de segon ordre. El treball recull una explicació dels conceptes i la seva posició actual en la literatura científica, més tard realitza un anàlisis cronològic dels articles per extreure unes conclusions d'aquests i fer un recull cap a on apunten les publicacions científiques en la relació d'aquests dos conceptes i establir unes línies de futur i una orientació de futur amb la intenció de proposar hipòtesis d'investigació This research makes a full compilation of all publications between 2000 and 2013. The aim is to gather all possible information related to working memory and second-order false belief. We include in this work an explanation of the concept and its current position in scientific literature, and then we make a chronological analysis of the items to extract conclusions and do a collection of the scientific publications where these two concepts are related and we establish future trends and future direction with the intention to propose research hypotheses

In the context of observational longitudinal studies, we explored the values of the number of participants and the number of repeated measurements that maximize the power to detect the hypothesized effect, given the total cost of the study. We considered two different models, one that assumes a transient effect of exposure and one that assumes a cumulative effect. Results were derived for a continuous response variable, whose covariance structure was assumed to be damped exponential, and a binary time-varying exposure. Under certain assumptions, we derived simple formulas for the approximate solution to the problem in the particular case in which the response covariance structure is assumed to be compound symmetry. Results showed the importance of the exposure intraclass correlation in determining the optimal combination of the number of participants and the number of repeated measurements, and therefore the optimized power. Thus, incorrectly assuming a time-invariant exposure leads to inefficient designs. We also analyzed the sensitivity of results to dropout, mis-specification of the response correlation structure, allowing a time-varying exposure prevalence and potential confounding impact. We illustrated some of these results in a real study. In addition, we provide software to perform all the calculations required to explore the combination of the number of participants and the number of repeated measurements. Research was supported, in part, by National Institutes of Health (grant number CA06516)