Search

En l'atenció a la cronicitat, hi ha una manca de models per a l'atenció domiciliària, amb falta de continuïtat assistencial i dèficits de coordinació entre serveis sanitaris i socials. A l'alta del centre d'atenció intermèdia, els pacients crònics complexes reben assessorament per preparar el retorn a domicili amb la limitació, per part dels professionals, de no conèixer l'entorn real i amb manca de previsió i seguiment a l'alta. Les eines digitals poden contribuir a resoldre aquesta problemàtica millorant l'atenció dels usuaris amb malalties cròniques. Objectiu general. Descriure un disseny d'intervenció per millorar les transicions al domicili dels pacients crònics complexes amb la creació i ús d'una aplicació de salut mòbil d'assessorament de l'entorn a la unitat de Teràpia Ocupacional. Metodologia. Es dissenya una versió inicial de l'aplicació amb les funcionalitats essencials i un procés previ de cocreació per detectar les necessitats dels usuaris. Pla d'avaluació. Per l'avaluació s'aborden dominis tècnics i mètriques de l'aplicació i es planteja una investigació quasi experimental transversal amb disseny pre-post test per comparar la intervenció usual amb el tractament amb l'ús de l'aplicació. Aplicabilitat. L'eina digital té un potencial destacable, ja que pot millorar els processos hospitalaris dels usuaris afavorint el retorn al domicili segur, mantenint l'autonomia i oferint un seguiment post alta. S'aporta major qualitat en el tractament, superant les limitacions detectades en les intervencions usuals presencials. Els resultats podrien confirmar l'aplicabilitat clínica i l’eficiència-efectivitat de l'aplicació així com la seva viabilitat econòmica.Conclusions. L'ús d'una l'aplicació mòbil en el tractament de Teràpia Ocupacional pot millorar la preparació de l'alta dels pacients crònics complexes. In chronic care, there is a lack of models for home care, with a lack of continuity in home assistance, as well as deficits in coordination between health and social services. On discharge from the intermediate care center, complex chronic patients receive advice to prepare the return home, with the limitation, of professionals, not knowing the real environment, furthermore the difficulty in forecasting and monitoring on discharge. Digital tools can contribute to solving this problem by improving the care of users with chronic diseases. Objective. Describe an intervention design to improve transitions to home for complex chronic patients, with the creation and use of a mobile health app, in order to know better the home environment at the Occupational Therapy Unit. Methodology. An initial version of the application is designed with the essential functionalities and a previous co-creation process to detect user's needs. Evaluation plan. For the evaluation, technical domains and application metrics are addressed and, a quasi-experimental transversal research is proposed with pre-post design, in order to compare the usual intervention with the mobile app treatment. Applicability. The digital tool has a remarkable potential as it can improve the hospital processes of users, favoring a safe return home, maintaining the autonomy and offering a post-discharge follow-up. Higher quality is provided in the treatment, overcoming the limitations detected in the common face-to-face interventions. The results could confirm the clinical applicability and the efficiency-effectiveness of the application as well as its economic viability. Conclusions. The use of a mobile application in Occupational Therapy treatment, can improve the discharge preparation of complex chronic patients. En la atención a la cronicidad, hay una carencia de modelos para la atención domiciliaria, con falta de continuidad asistencial y déficits de coordinación entre servicios sanitarios y sociales. Al alta del centro de atención intermedia, los pacientes crónicos complejas reciben asesoramiento para preparar el retorno a domicilio con la limitación, por parte de los profesionales, de no conocer el entorno real y con carencia de previsión y seguimiento al alta. Las herramientas digitales pueden contribuir a resolver esta problemática mejorando la atención de los usuarios con enfermedades crónicas. Objetivo general. Describir un diseño de intervención para mejorar las transiciones en el domicilio de los pacientes crónicos complejas con la creación y uso de una aplicación de salud móvil de asesoramiento del entorno a la unidad de Terapia Ocupacional. Metodología. Se diseña una versión inicial de la aplicación con las funcionalidades esenciales y un proceso previo de cocreació para detectar las necesidades de los usuarios. Plan de evaluación. Por la evaluación se abordan dominios técnicos y métricas de la aplicación y se plantea una investigación casi experimental transversal con diseño pre-puesto maceta para comparar la intervención usual con el tratamiento con el uso de la aplicación. Aplicabilidad. La herramienta digital tiene un potencial destacable, puesto que puede mejorar los procesos hospitalarios de los usuarios favoreciendo el retorno al domicilio seguro, manteniendo la autonomía y ofreciendo un seguimiento puesto alta. Se aporta mayor calidad en el tratamiento, superando las limitaciones detectadas en las intervenciones usuales presenciales. Los resultados podrían confirmar la aplicabilidad clínica y la eficiencia-efectividad de la aplicación así como su viabilidad económica. Conclusiones. El uso de una la aplicación móvil en el tratamiento de Terapia Ocupacional puede mejorar la preparación del alta de los pacientes crónicos complejas.

El tabaquismo es la principal causa de muerte prevenible en el mundo. Numerosos estudios implican a la motivación para aumentar la eficacia de los tratamientos de tabaquismo. La tecnología se muestra como un potente aliado de la salud siendo los chatbots o asistentes virtuales posibles alternativas al consejo motivador. Se realiza revisión bibliográfica por pares de los estudios encontrados en PubMed y Proquest en relación al uso de chatbots motivacionales en el tratamiento del tabaquismo. Encontramos cuatro estudios que cumplían los criterios, dos de ellos usaban chatbot para apoyar el tratamiento del tabaquismo, uno se usaba para motivar a los fumadores a dejar el consumo y el cuarto lo utilizaba para entrenarse para los siguientes pacientes. Entre los resultados encontramos una mayor tasa de abstinencia en los que usaban chatbot, una menor tasa de recaída, una mayor motivación para iniciar el tratamiento y un mayor grado de satisfacción con el uso del chatbot que con los tratamientos convencionales. Entre las limitaciones, un estudio no publicó sus datos, existían sesgos de selección y errores metodológicos en el análisis. Smoking is the leading cause of preventable death in the world. Numerous studies implicate motivation in increasing the effectiveness of tobacco dependence treatments. Technology is shown to be a powerful ally of health, with chatbots or virtual assistants being possible alternatives to motivational advice. A peer review bibliographic of the studies found in PubMed and Proquest in relation to the use of motivational chatbots in the treatment of smoking is carried out. We found four studies that met the criteria, two of them used a chatbot to support tobacco dependence treatment, one used it to motivate smokers to quit, and the fourth used it to train for subsequent patients. Among the results we found a higher rate of abstinence in those who used the chatbot, a lower rate of relapse, a greater motivation to start treatment and a higher degree of satisfaction with the use of the chatbot than with conventional treatments. Among the limitations, one study did not publish its data, there were selection biases and methodological errors in the analysis. El tabaquisme és la principal causa de mort prevenible en el món. Nombrosos estudis impliquen la motivació per a augmentar l'eficàcia dels tractaments de tabaquisme. La tecnologia es mostra com un potent aliat de la salut sent els chatbots o assistents virtuals possibles alternatives al consell motivador. Es realitza revisió bibliogràfica per parells dels estudis trobats en PubMed i Proquest en relació a l'ús de chatbots motivacionals en el tractament del tabaquisme. Trobem quatre estudis que complien els criteris, dos d'ells usaven chatbot per a donar suport al tractament del tabaquisme, un s'usava per a motivar als fumadors a deixar el consum i el quart l'utilitzava per a entrenar-se per als següents pacients. Entre els resultats trobem una major taxa d'abstinència en els quals usaven chatbot, una menor taxa de recaiguda, una major motivació per a iniciar el tractament i un major grau de satisfacció amb l'ús del chatbot que amb els tractaments convencionals. Entre les limitacions, un estudi no va publicar les seves dades, existien biaixos de selecció i errors metodològics en l'anàlisi.

La historia clínica electrónica es una recopilación de datos sobre los ciudadanos caracterizada por su complejidad y crecimiento permanente. Las alergias a medicamentos son un problema de salud creciente, entre un 5 y un 8% de la población. Los eventos adversos relacionados con las reacciones alérgicas medicamentosas son relevantes y en gran medida evitables si la información estuviera disponible de la mejor forma y en el momento adecuado. Este trabajo pretende favorecer el correcto registro y trasmisión de los datos basados en estándares actuales de comunicación. Se elaboraron preguntas de investigación siguiendo la herramienta PICO, posteriormente se realizó una revisión sistemática en las bases de datos de Scielo, Scopus y Google académico principalmente en español, dado que existen recomendaciones a nivel normativo emitidas por el Ministerio de Sanidad. Se eligieron solo artículos con texto completo que se evaluaron siguiendo la Declaración de PRISMA. Dada la complejidad de la información sanitaria, se han desarrollado estándares, modelos de referencia, como CEN-EN ISO 13606 y OpenEHR, para capturar información mediante representaciones formales del conocimiento usando arquetipos clínicos. Se comprobó la necesidad de incluir terminologías clínicas como enlace terminológico. Las alergias a fármacos son un elemento de la historia que se ve muy beneficiado del uso de estándares. La utilización de arquetipos como representación del conocimiento, mejora la captura, registro y almacenamiento de las alergias y facilita su interoperabilidad, utilizando los estándares más adecuados (FHIR), a los sistemas de prescripción, para la disminución de los eventos adversos asociados a alergias a medicamentos. The electronic health record is a collection of data on citizens characterised by its complexity and permanent growth. Drug allergies are a growing health problem, accounting for 5-8% of the population. Adverse events related to allergic drug reactions are relevant and largely preventable if information were available in the best way and at the right time. This work aims to support the correct recording and transmission of data based on current communication standards. Research questions were elaborated following the PICO tool, then a systematic review was carried out in the Scielo, Scopus and Google academic databases, mainly in Spanish, given that there are regulatory recommendations issued by the Ministry of Health. Only full-text articles were selected and evaluated according to the PRISMA Statement. Given the complexity of health information, standards, reference models, such as CENEN ISO 13606 and OpenEHR, have been developed to capture information through formal representations of knowledge using clinical archetypes. The need to include clinical terminologies as a terminology link was proven. Drug allergies are one element of history that benefits greatly from the use of standards. The use of archetypes as knowledge representation improves the capture, recording and storage of allergies and facilitates their interoperability, using the most appropriate standards (FHIR), to prescribing systems, in order to reduce adverse events associated with drug allergies. La història clínica electrònica és una recopilació de dades sobre els ciutadans caracteritzada per la seva complexitat i creixement permanent. Les al·lèrgies a medicaments són un problema de salut creixent, entre un 5 i un 8% de la població. Els esdeveniments adversos relacionats amb les reaccions al·lèrgiques medicamentoses són rellevants i en gran manera evitables si la informació estigués disponible de la millor forma i en el moment adequat. Aquest treball pretén afavorir el correcte registre i transmissió de les dades basades en estàndards actuals de comunicació. Es van elaborar preguntes de recerca seguint l'eina PIC, posteriorment es va realitzar una revisió sistemàtica en les bases de dades de Scielo, Scopus i Google acadèmic principalment en espanyol, atès que existeixen recomanacions a nivell normatiu emeses pel Ministeri de Sanitat. Es van triar sol articles amb text complet que es van avaluar seguint la Declaració de PRISMA. Donada la complexitat de la informació sanitària, s'han desenvolupat estàndard, models de referència, com a CEN-EN ISO 13606 i OpenEHR, per a capturar informació mitjançant representacions formals del coneixement usant arquetips clínics. Es va comprovar la necessitat d'incloure terminologies clíniques com a enllaç terminològic. Les al·lèrgies a fàrmacs són un element de la història que es veu molt beneficiat de l'ús d'estàndards. La utilització d'arquetips com a representació del coneixement, millora la captura, registre i emmagatzematge de les al·lèrgies i facilita la seva interoperabilitat, utilitzant els estàndards més adequats (FHIR), als sistemes de prescripció, per a la disminució dels esdeveniments adversos associats a al·lèrgies a medicaments.

Dada la alta incidencia del cáncer de mama en nuestro país se puso en marcha la teleoncología como respuesta y apoyo al tratamiento de esta enfermedad. El paciente oncológico se hace muy adicto a la atención hospitalaria, y a esta carga asistencial hay que sumarle el incremento de costes, procedimientos y duplicación de pruebas que la teleasistencia alivió. No obstante, aunque la teleoncología ya estaba en marcha, el salto definitivo lo ha dado la crisis causada por el coronavirus. Objetivo. Evaluar la telemonitorización en oncología durante el tratamiento del cáncer de mama. Metodología. Se realizó una revisión bibliográfica en diferentes bases de datos especializadas como Pubmed, Scopus y Web of Science siguiendo las pautas Preferred Reporting Items for Systematic Reviews and Meta-Analyses (PRISMA) en los meses de abril y mayo de 2022. Resultados. Se examinaron 15 artículos que cumplieron con los criterios de inclusión establecidos. La mayoría de los artículos comprobaron que el uso de la telemonitorización a través de wearables, apps o comunicación síncrona con diferentes especialistas mejora la eficacia del tratamiento en el cáncer de mama. También, el 74% de los pacientes mostraron aceptación y satisfacción con la e-Salud debido a su conveniencia, eficiencia y bajo costo, al tiempo que mantiene seguros a los pacientes, los médicos y el personal del consultorio en este tiempo de pandemia.Conclusión. La bibliografía examinada nos permite identificar que la telemonitorización proporciona la mejoría clínica de los pacientes participantes en los estudios, así pues, la e-Salud se presenta como el principal factor de aceptación por su efectividad para recibir y ofrecer asistencia sanitaria durante el tratamiento oncológico. Given the high incidence of breast cancer in our country, teleoncology was launched as a response and support for the treatment of this disease. Oncology patients become very addicted to hospital care, and to this care burden must be added the increase in costs, procedures and duplication of tests that telecare alleviated. However, although tele-oncology was already underway, the definitive leap has been made by the crisis caused by the coronavirus. Objetive. To evaluate telemonitoring in oncology during the treatment of breast cancer. Metodology. A bibliographic review was carried out in different specialized databases such as Pubmed, Scopus and Web of Science following the Preferred Reporting Items for Systematic Reviews and Meta-Analyses (PRISMA) guidelines in the months of April and May 2022. Results. Fifteen articles that met the established inclusion criteria were reviewed. Most of the articles confirmed that the use of telemonitoring through portable devices, applications or synchronous communication with different specialists improved the efficacy of treatment in breast cancer. Also, 74% of patients showed acceptance and satisfaction with e-Health due to its convenience, efficiency and low cost, while keeping patients, doctors and office staff safe in this time of pandemic. Conclusion. The examined bibliography allows us to identify that telemonitoring provides clinical improvement of patients during study participants, thus, e-Health is presented as the main factor of acceptance due to its effectiveness in receiving and offering healthcare for oncological treatment. Donada l'alta incidència del càncer de mama al nostre país es va posar en marxa la teleoncología com a resposta i suport al tractament d'aquesta malaltia. El pacient oncològic es fa molt addicte a l'atenció hospitalària, i a aquesta càrrega assistencial cal sumar-li l'increment de costos, procediments i duplicació de proves que la teleassistència va alleujar. No obstant això, encara que la teleoncologia ja estava en marxa, el salt definitiu l'ha donat la crisi causada pel coronavirus. Objectiu. Avaluar la telemonitorización en oncologia durant el tractament del càncer de mama. Metodologia. Es va realitzar una revisió bibliogràfica en diferents bases de dades especialitzades com Pubmed, Scopus i Web of Science seguint les pautes Preferred Reporting Items for Systematic Reviews and Meta-Analyses (PRISMA) en els mesos d'abril i maig de 2022. Resultats. Es van examinar 15 articles que van complir amb els criteris d'inclusió establerts. La majoria dels articles van comprovar que l'ús de la telemonitorització a través de wearables, apps o comunicació síncrona amb diferents especialistes millora l'eficàcia del tractament en el càncer de mama. També, el 74% dels pacients van mostrar acceptació i satisfacció amb l'e-Salut a causa de la seva conveniència, eficiència i baix cost, al mateix temps que manté assegurances als pacients, els metges i el personal del consultori en aquest temps de pandèmia. Conclusió. La bibliografia examinada ens permet identificar que la telemonitorització proporciona la millora clínica dels pacients participants en els estudis, així doncs, l'e-Salut es presenta com el principal factor d'acceptació per la seva efectivitat per a rebre i oferir assistència sanitària durant el tractament oncològic.

La telemedicina en la atención quirúrgica, se ha utilizado para proporcionar cuidados y educación en todas las fases del proceso quirúrgico. Para los sanitarios, las tecnologías digitales pueden mejorar la comunicación y la transferencia de información entre los equipos médicos y la población. Para los pacientes, las tecnologías digitales pueden mejorar la educación sanitaria, la comunicación con los médicos y capacitarlos para que desempeñen un papel activo en su propio cuidado. Esta revisión sistemática, trata de analizar la bibliografía existente acerca de las diferentes herramientas de la telemedicina que predominan en la atención postquirúrgica entre los pacientes y los profesiones sanitarios. Y además, indicar empíricamente la influencia beneficiosa de este tipo de atención en los cuidados postquirúrgicos para los pacientes y para el personal sanitario proveedor de la salud. Los medios empleados más comunes para proporcionar atención después de las intervenciones quirúrgicas hallados fueron las aplicaciones para móviles, telemonitores y videollamadas. Los determinantes fundamentales y las condiciones facilitadoras que influyen en la intención de uso, la adopción y el uso real de los servicios, son principalmente aspectos de calidad de la atención sanitaria y de facilidad de uso a la hora de aplicarla. Los determinantes que influyen en la satisfacción de los dos grupos de usuarios incluyen factores técnicos, sanitarios, económicos, sociales y de seguridad. Los resultados clínicos favorables observados con la telemedicina, combinados con los beneficios que ofrece al sistema de atención médica y la alta satisfacción reportada de pacientes y proveedores, subrayan los beneficios de la telemedicina y oportunidades reales para su uso ampliado. Telemedicine in surgical care has been used to provide care and education in all phases of the surgical process. For healthcare professionals, digital technologies can improve communication and information transfer between medical teams and the population. For patients, digital technologies can improve health education, communication with physicians, and empower them to play an active role in their own care. This systematic review attempts to analyze the existing bibliography about the different telemedicine tools that predominate in post-surgical care among patients and the health professions. And also, empirically indicate the beneficial influence of this type of care in post-surgical care for patients and health care providers. The most common means used to provide care after surgical interventions found were mobile applications, telemonitors and video calls. The fundamental determinants and facilitating conditions that influence the intention to use, the adoption and the actual use of services are mainly aspects of quality of health care and ease of use when applying it. The determinants that influence the satisfaction of the two user groups include technical, health, economic, social and safety factors. The favorable clinical outcomes seen with telemedicine, combined with the benefits it offers to the healthcare system and the high reported patient and provider satisfaction, underscore the benefits of telemedicine and real opportunities for its expanded use. La telemedicina en l'atenció quirúrgica, s'ha utilitzat per proporcionar cures i educació en totes les fases de l'procés quirúrgic. Per als sanitaris, les tecnologies digitals poden millorar la comunicació i la transferència d'informació entre els equips mèdics i la població. Per als pacients, les tecnologies digitals poden millorar l'educació sanitària, la comunicació amb els metges i capacitar-los perquè tinguin un paper actiu en el seu propi compte. Aquesta revisió sistemàtica, tracta d'analitzar la bibliografia existent sobre les diferents eines de la telemedicina que predominen en l'atenció postquirúrgica entre els pacients i els professions sanitàries. I a més, indicar empíricament la influència beneficiosa d'aquest tipus d'atenció en les cures postquirúrgiques per als pacients i per al personal sanitari proveïdor de la salut. Els mitjans emprats més comuns per proporcionar atenció després de les intervencions quirúrgiques trobats van ser les aplicacions per a mòbils, telemonitores i videotrucades. Els determinants fonamentals i les condicions facilitadores que influeixen en la intenció d'ús, l'adopció i l'ús real dels serveis, són principalment aspectes de qualitat de l'atenció sanitària i de facilitat d'ús a l'hora d'aplicar-la. Els determinants que influeixen en la satisfacció dels dos grups d'usuaris inclouen factors tècnics, sanitaris, econòmics, socials i de seguretat. Els resultats clínics favorables observats amb la telemedicina, combinats amb els beneficis que ofereix a el sistema d'atenció mèdica i l'alta satisfacció reportada de pacients i proveïdors, subratllen els beneficis de la telemedicina i oportunitats reals per al seu ús ampliat.

Las deformidades espinales como la escoliosis e hipercifosis son patologías comunes en los adolescentes, usualmente suelen ser diagnosticadas en la edad promedio de 12 a 16 años. Los efectos que acarrea el convivir con estos diagnósticos pueden llegar a ser meros efectos secundarios como dolor, signos estéticos, síndromes gastrointestinales asociados, etc., hasta alcanzar incapacidad o incluso hasta poner en riesgo la vida de quienes las portan, suponiendo un gran coste asistencial además de impacto psicológico y social. Se creía con antigüedad que la cirugía era la única alternativa para abordar estos diagnósticos, sin embargo, se conoce en la actualidad que existe una alternativa no quirúrgica para el tratamiento de escoliosis leves a moderadas, que puede ser considerada una gran opción para disminuir las listas de espera por cirugía o para quienes no pueden pagarlas; sin embargo, el tratamiento conservador requiere de gran disciplina y adherencia al tratamiento, que usualmente suele ser una problemática a destacar por diversos factores. La mHealth ha demostrado ser una herramienta muy usada y aprovechada por los jóvenes y adolescentes, específicamente en el campo del bienestar y actividad física. Por esta razón nace la propuesta de cocrear una aplicación que impulse la adherencia al tratamiento conservador, contribuyendo de esta forma a mejorar el tratamiento de los pacientes, al impacto a nivel sanitario, económico y social de manera sostenible, fundamentándose en los cimientos del Valued Based Health care (VBHC). Les deformitats espinals com l'escoliosi i hipercifosi són patologies comuns en els adolescents, usualment solen ser diagnosticades en l'edat mitjana de 12 a 16 anys. Els efectes que comporta el conviure amb aquests diagnòstics poden arribar a ser mers efectes secundaris com mal, signes estètics, síndromes gastrointestinals associats, etc., fins a arribar incapacitat o fins i tot fins a posar en risc la vida dels que les porten, suposant un gran cost assistencial a més d'impacte psicològic i social. Es creia amb antiguitat que la cirurgia era l'única alternativa per abordar aquests diagnòstics, però, es coneix en l'actualitat que hi ha una alternativa no quirúrgica per al tractament d'escoliosi lleus a moderades, que pot ser considerada una gran opció per a disminuir les llistes d'espera per cirurgia o per als que no poden pagar-les; però, el tractament conservador requereix de gran disciplina i adherència a el tractament, que usualment sol ser una problemàtica a destacar per diversos factors. La mHealth ha demostrat ser una eina molt usada i aprofitada pels joves i adolescents, específicament en el camp de l'benestar i activitat física. És per això que neix la proposta d'cocrear una aplicació que impulsi l'adherència a l'tractament conservador, contribuint d'aquesta manera a millorar el tractament dels pacients, a l'impacte a nivell sanitari, econòmic i social de manera sostenible, fonamentant-se en els fonaments de l'Valued Based health care (VBHC). Spinal deformities such as scoliosis and hyperkyphosis are common pathologies in adolescents, usually diagnosed in the average age of 12 to 16 years. The effects of living with these diagnoses can become mere side effects such as pain, aesthetic signs, associated gastrointestinal syndromes, etc., until reaching disability or even putting the lives of those who carry them at risk, assuming a great cost of care in addition to psychological and social impact. It was long believed that surgery was the only alternative to address these diagnoses, however, it is currently known that there is a non-surgical alternative for the treatment of mild to moderate scoliosis, which can be considered a great option to reduce the lists waiting for surgery or for those who cannot afford it; however, conservative treatment requires great discipline and adherence to treatment, which is usually a problem to highlight due to various factors. MHealth has proven to be a tool widely used and used by young people and adolescents, specifically in the field of well-being and physical activity. For this reason, the proposal was born to co-create an application that encourages adherence to conservative treatment, thus contributing to improve the treatment of patients, the impact at the health, economic and social level in a sustainable way, based on the foundations of Valued Based Health care (VBHC).

Introducción: El absentismo laboral por incapacidad temporal es un problema económico y sanitario en España. Los españoles están dispuestos a ser usuarios digitales para asuntos de salud. Las mutuas colaboradoras con la Seguridad Social gestionan la incapacidad temporal por contingencias comunes, pudiendo impulsar la gestión e interacción digital con los pacientes mediante un canal vinculado a la historia clínica electrónica. Objetivos: Comparar el control de la incapacidad temporal por contingencias comunes entre pacientes digitales y no digitales de la Comunidad de Madrid en una mutua colaboradora con la Seguridad Social, describir el perfil de los pacientes y analizar posibles asociaciones. Metodología: Investigación cuantitativa observacional transversal. Descripción de las variables cuanti y cualitativas, análisis bivariante de variables cualitativas mediante Chi Cuadrado y cuantitativas con U de Mann-Whitney, análisis multivariante mediante regresión binomial inversa para contactos telefónicos y regresión logística para asistencias presenciales o telefónicas. Resultados y conclusiones: El 30% de los pacientes de la muestra son digitales. Hay diferencias significativas entre pacientes digitales y no digitales en casi todas las variables cuantitativas y cualitativas analizadas. Los pacientes digitales tienen mayor duración media de baja, reciben más emails informativos sobre paciente digital, predominan las mujeres y reciben más asistencias. Se asocian con menor probabilidad de contactos telefónicos, y mayor de asistencias presenciales y telefónicas tanto toda la muestra como sólo pacientes sin diagnóstico COVID-19. Supone un cambio de paradigma en el seguimiento de las bajas con potenciales ventajas. Debería valorarse su extensión a otros ámbitos sanitarios. Introduction: Laboral absenteeism due to temporary work incapacity is an economic and sanitary problem in Spain. Spaniards are ready to leverage digital technologies for health-related activities. The mutual insurance company in collaboration with the government agency, Social Security, manages temporary work incapacity related to common contingencies, and it can promote the digital process and interaction whit the patients through a digital channel linked to electronic medical history. Objectives: To compare the control of temporary incapacity due to common contingencies between digital and non-digital patients in the Community of Madrid, in a mutual insurance company in collaboration with Social Security, to know the patients profile and analyze possible associations. Methodology: Quantitative cross-sectional observational research. The quantitative and qualitative variables are described, bivariate analysis of qualitative variables using Chi Square, and quantitative with Mann-Whitney U, multivariate analysis using inverse binomial regression for telephone contacts and logistic regression for face-to-face or telephone assistance. Results and conclusions: 30% of the patients are digital. There are significant differences between digital and no digital patients in almost all the quantitative and qualitative variables analyzed. Digital patients have a longer average duration of their sick leave, they receive more informative emails about becoming a digital patient, women predominate and they receive more assistance. They are associated with a lower probability of telephone contacts, and a higher probability of face-to-face and telephone assistance for both the entire sample and only patients without a COVID-19 diagnosis. It implies a paradigm shift in the control of temporary incapacity with potential benefits. Its extension to other healthcare fields should be considered. Introducció: L'absentisme laboral per incapacitat temporal és un problema econòmic i sanitari a Espanya. Els espanyols estan disposats a ser usuaris digitals per a assumptes de salut. Les mútues col·laboradores amb la Seguretat Social gestionen la incapacitat temporal per contingències comunes, podent impulsar la gestió i interacció digital amb els pacients mitjançant un canal vinculat a la història clínica electrònica. Objectius: Comparar el control de la incapacitat temporal per contingències comunes entre pacients digitals i no digitals de la Comunitat de Madrid en una mútua col·laboradora amb la Seguretat Social, descriure el perfil dels pacients i analitzar possibles associacions. Metodologia: Investigació quantitativa observacional transversal. Descripció de les variables quanti i qualitatives, anàlisi bivariant de variables qualitatives mitjançant Chi Cuadrado i quantitatives amb U de Mann-Whitney, anàlisi multivariant mitjançant regressió binomial inversa per contactes telefònics i regressió logística per a assistències presencials o telefòniques. Resultats i conclusions: El 30% dels pacients de la mostra són digitals. Hi ha diferències significatives entre pacients digitals i no digitals en gairebé totes les variables quantitatives i qualitatives analitzades. Els pacients digitals tenen major durada mitjana de baixa, reben més correus electrònics informatius sobre pacient digital, predominen les dones i reben més assistències. S'associen amb menor probabilitat de contactes telefònics, i major d'assistències presencials i telefòniques tant tota la mostra com només pacients sense diagnòstic COVID-19. Suposa un canvi de paradigma en el seguiment de les baixes amb potencials avantatges. Hauria de valorar la seva extensió a altres àmbits sanitaris.

Los pacientes con enfermedades crónica, sobre todo las personas mayores, tienen un reto a la hora de tomar la medicación, como el de integrar el horario de las tomas en la vida diaria, interpretar los efectos secundarios y monitorizar los resultados. Se hace necesaria una herramienta que se adapte a las necesidades del paciente y una de las posibilidades es la utilización de aplicaciones móviles como un soporte para la gestión de la medicación. Esta revisión tiene como objetivo analizar la evidencia existente sobre la eficacia de la utilización de aplicaciones móviles desarrolladas para la gestión de la medicación, en la mejora de la adherencia al tratamiento, en pacientes polimedicados o con alguna patología crónica en la población en general y especialmente en los adultos mayores de 65 años. Els pacients amb malalties crònica, sobretot les persones majors, tenen un repte a l'hora de prendre la medicació, com el d'integrar l'horari de les preses en la vida diària, interpretar els efectes secundaris i monitorar els resultats. Es fa necessària una eina que s'adapti a les necessitats del pacient i una de les possibilitats és la utilització d'aplicacions mòbils com un suport per a la gestió de la medicació. Aquesta revisió té com a objectiu analitzar l'evidència existent sobre l'eficàcia de la utilització d'aplicacions mòbils desenvolupades per a la gestió de la medicació, en la millora de l'adherència al tractament, en pacients polimedicats o amb alguna patologia crònica en la població en general i especialment en els adults majors de 65 anys. Patients with chronic diseases, especially the elderly, have a challenge when taking medication, such as integrating the schedule of doses into daily life, interpreting side effects and monitoring the results. A tool that adapts to the needs of the patient is necessary and one of the possibilities is the use of mobile applications as a support for the management of medication. This review aims to analyze the existing evidence on the efficacy of the use of mobile applications developed for the management of medication, in improving adherence to treatment, in polymedicated patients or with any chronic pathology in the general population, and especially in adults over 65 years of age.

La población mundial y de Uruguay se encuentra en proceso de envejecimiento, así como aumento de prevalencia de Diabetes Mellitus e Hipertensión Arterial. El uso de Telemetría para cuidado de esta población es prometedor en mejorar las cifras de presión arterial y de Hemoglobina Glicosilada, entre otras ventajas. El objetivo principal es realizar una revisión bibliográfica de la experiencia en el mundo sobre telemonitorización desde el hogar de pacientes diabéticos e hipertensos y analizar sus resultados. Se realizó una revisión de la literatura en bases de datos PubMed, Cochrane, SCOPUS, CINHAL y JMIR y en Google Académico en los meses de abril y mayo de 2020. Se aplicó el sistema CASPe para lectura crítica y GRADE de clasificación de la evidencia y fuerza de recomendación. Se examinaron 12 artículos que cumplieron con los criterios establecidos. La mayoría de los artículos comprobaron mejoras en las cifras de presión arterial y de Hemoglobina Glicosilada estadísticamente significativas. También se encontró elementos que permiten la mejor aceptación por el paciente del telemonitoreo y una reducción de costos en algunos de los artículos revisados. La bibliografía examinada nos permitió valorar la obtención de mejoría clínica de los pacientes participantes en los ensayos, debido a un descenso de las cifras de presión arterial y mejora de los valores de hemoglobina glicosilada. Se debe continuar ampliando y actualizando estos datos con nuevos estudios. The world and Uruguayan population are both going through an aging process, as well as experiencing an increase in the prevalence of Diabetes Mellitus and Arterial Hypertension. Among others advantages, the use of telemetry for taking care of this population is promising for improving blood pressure and glycated hemoglobin levels. The main goal of this document is to address a bibliographic review of the world¿s experience on telemonitoring diabetic and hypertensive symptoms from the patient's home in order to analyze their results. A literature review was carried out in PubMed, Cochrane, SCOPUS, CINHAL and JMIR databases and in Google Scholar between the months of April and May 2020. The CASPe system was applied for critical reading and GRADE was used for classifying the evidence and setting the strength of the recommendation. Twelve articles that met the established criteria were examined. Most of the articles found statistically significant improvements in blood pressure and glycated hemoglobin levels. In some of the articles reviewed, there were also found elements for allowing a better patient's acceptance of the telemonitoring and even a reduction in costs. The bibliography examined allowed us to assess the clinical improvement of the participating patients in the trials, due to a decrease in blood pressure and an improvement in the Glycated Hemoglobin values. This data should continue to be expanded and updated with further studies. La població mundial i de l'Uruguai es troba en procés d'envelliment, així com augment de prevalença de Diabetis Mellitus i Hipertensió Arterial. L'ús de Telemetria per a cura d'aquesta població és prometedor a millorar les xifres de pressió arterial i d'Hemoglobina Glicosilada, entre altres avantatges. L'objectiu principal és realitzar una revisió bibliogràfica de l'experiència en el món sobre telemonitorització des de la llar de pacients diabètics i hipertensos i analitzar els seus resultats. Es va realitzar una revisió de la literatura en bases de dades PubMed, Cochrane, SCOPUS, CINHAL i JMIR i en Google Acadèmic en els mesos d'abril i maig de 2020. Es va aplicar el sistema CASP per a lectura crítica i GRADE de classificació de l'evidència i força de recomanació. Es van examinar 12 articles que van complir amb els criteris establerts. La majoria dels articles van comprovar millores en les xifres de pressió arterial i d'Hemoglobina Glicosilada estadísticament significatives. També es va trobar elements que permeten la millor acceptació pel pacient del telemonitoreig i una reducció de costos en alguns dels articles revisats. La bibliografia examinada ens va permetre valorar l'obtenció de millora clínica dels pacients participants en els assajos, a causa d'un descens de les xifres de pressió arterial i millora dels valors d'hemoglobina glicosilada. S'ha de continuar ampliant i actualitzant aquestes dades amb nous estudis.

La Teleoftalmología, como método para complementar la atención sanitaria de la visión, ha demostrado ofrecer la oportunidad de mejorar la asistencia. Aprovechar todo su potencial requiere contar con el apoyo de todos los implicados porque la falta de aceptación puede constituir una barrera para el éxito de las intervenciones. Esta revisión sistemática, enfocada a determinar las evidencias que ha aportado la investigación sobre la aceptación de la Teleoftalmología, trata de analizar la bibliografía científica existente localizando enfoques utilizados para valorar la motivación de los usuarios en el uso de las tecnologías aplicadas al cuidado de la salud visual. Los determinantes fundamentales y las condiciones facilitadoras que influyen en la intención de uso, la adopción y el uso real de los servicios, son principalmente aspectos de calidad de la atención sanitaria y de eficiencia económica. Los determinantes que influyen en la satisfacción de los usuarios están influenciados por las características de las intervenciones e incluyen aspectos técnicos, culturales, geográficos, económicos, sociales y legales. La utilidad de la Teleoftalmología, por su efectividad para ofrecer (o recibir) asistencia sanitaria ocular, se presenta como el principal factor de aceptación. Tratar de predecir la aceptación de un sistema antes de su desarrollo es aconsejable y, para ello, la investigación futura debería tratar de modelizar un enfoque de predictores de aceptación capaz de adaptarse a los distintos entornos donde una intervención de Teleoftalmología tenga un potencial beneficio. Teleophthalmology, as a method to complement vision health care, has demonstrated to offer the opportunity to improve patient´s care. Unlocking its full potential requires the support of all the stakeholders since their lack of acceptance can mean an impediment to the success of procedures. This systematic review, with focus on determining the evidence provided by research on the acceptance of Teleophthalmology, aims to analyze the existing scientific literature, by identifying approaches used to measure users´ motivation in the use of technologies applied to visual health care. The main drivers and facilitating conditions that influence the intention of use, adoption and actual use of services are mainly aspects of health care quality and economic efficiency. Influencing factors on users´ satisfaction depend on the characteristics of the procedures and include technical, cultural, geographic, economic, social and legal aspects. The utility of Teleophthalmology due to its effectiveness in offering (or receiving) eye health care, is presented as the main driver for acceptance. Trying to predict the acceptance of a system before its development is advisable and, with this purpose, future research should set up a model with an approach on predictors that can adapt to the different environments where Teleophthalmology as a procedure has a potential benefit. La teleoftalmologia, com a mètode per a complementar l'atenció sanitària de la visió, ha demostrat oferir l'oportunitat de millorar l'assistència. Aprofitar tot el seu potencial requereix comptar amb el suport de tots els implicats perquè la falta d'acceptació pot constituir una barrera per a l'èxit de les intervencions. Aquesta revisió sistemàtica, enfocada a determinar les evidències que ha aportat la recerca sobre l'acceptació de la teleoftalmologia, tracta d'analitzar la bibliografia científica existent localitzant enfocs utilitzats per valorar la motivació dels usuaris en l'ús de les tecnologies aplicades a la cura de la salut visual. Els determinants fonamentals i les condicions facilitadores que influeixen en la intenció d'ús, l'adopció i l'ús real dels serveis, són principalment aspectes de qualitat de l'atenció sanitària i d'eficiència econòmica. Els determinants que influeixen en la satisfacció dels usuaris estan influenciats per les característiques de les intervencions i inclouen aspectes tècnics, culturals, geogràfics, econòmics, socials i legals. La utilitat de la teleoftalmologia, per la seva efectivitat per oferir (o rebre) assistència sanitària ocular, es presenta com el principal factor d'acceptació. Tractar de predir l'acceptació d'un sistema abans del seu desenvolupament és aconsellable i, per això, la recerca futura hauria de tractar de modelitzar un enfoc de predictors d'acceptació capaç d'adaptar-se als diferents entorns on una intervenció de teleoftalmologia tingui un potencial benefici.

El grupo de investigación del proyecto HOPE ha desarrollado un sistema recomendador de artículos médicos capaz de extraer datos estructurados de documentos de texto libre utilizando el procesamiento del lenguaje natural (NLP). Esta plataforma tecnológica, utiliza NLP para procesar grandes cantidades de datos no estructurados convirtiéndolos en ontologías sanitarias y permitiendo su búsqueda en los principales bases de datos clínicos. En este trabajo se presentan los resultados de la evaluación de la concordancia de las recomendaciones de articulos del sistema HOPE con las búsquedas de médicos expertos, en las bases de datos de Pubmed, Clinical Trials y MedlinePlus para prescribir recomendaciones de diagnóstico y tratamiento en patología oncológica. The research group behind HOPE project, has developed an automatic recommender system for medical articles, capable of extracting structured data from free-text documents using natural language processing (NLP). This technological platform uses NLP to process large amounts of unstructured data to convert them into health ontologies, allowing efficient search in the main clinical databases. This paper presents the resultas of HOPE system evaluation for article recommendation on diagnosis and treatment in Oncology by searchs in Pubmed, Clinical Trials and MedlinePlus databases and the agreement with medical experts. El grup de recerca del projecte HOPE ha desenvolupat un sistema recomendador d'articles mèdics capaç d'extreure dades estructurades de documents de text lliure utilitzant el processament del llenguatge natural (NLP). Aquesta plataforma tecnològica, utilitza NLP per processar grans quantitats de dades no estructurades convertint-los en ontologies sanitàries i permetent la seva cerca en els principals bases de dades clínics. En aquest treball es presenten els resultats de l'avaluació de la concordança de les recomanacions de articulos del sistema HOPE amb les cerques de metges experts, en les bases de dades de Pubmed, Clinical Trials i MedlinePlus per prescriure recomanacions de diagnòstic i tractament en patologia oncològica.

Desarrollo de una metodología piloto con vinculación a Clinical Trials como una herramienta de medicina basada en la evidencia con medicina centrada en el paciente. Se desarrolló una metodología de búsqueda automatizada de información en la url de clinical trials. Con la colaboración de médicos especialistas de Chihuahua, México se obtuvo información clínica de pacientes reales en tratamiento paliativo. Desenvolupament d'una metodologia pilot amb vinculació a Clinical Trials com una eina de medicina basada en l'evidència amb medicina centrada en el pacient. Es va desenvolupar una metodologia de cerca automatitzada d'informació en la url de clinical trials. Amb la col·laboració de metges especialistes de Chihuahua, Mèxic es va obtenir informació clínica de pacients reals en tractament pal·liatiu. Development of a pilot methodology with linkage to Clinical Trials as an evidence-based medicine tool with patient-centered medicine. An automated search methodology was developed in the url of clinical trials. With the collaboration of specialist physicians from Chihuahua, Mexico clinical information was obtained from actual patients in palliative care.

El presente trabajo tiene como finalidad el determinar si las apps de salud garantizan la confidencialidad y seguridad de la ingente cantidad de datos personales que pueden llegar a recabar de los usuarios que las utilizan. Y, estando sujetas al marco normativo en materia de protección de datos, se analizan los conceptos básicos y principios fundamentales por los que se rige el nuevo Reglamento General de Protección de Datos El present treball té com a finalitat el determinar si les apps de salut garanteixen la confidencialitat i seguretat de la ingent quantitat de dades personals que poden arribar a recaptar dels usuaris que les utilitzen. I, estant subjectes al marc normatiu en matèria de protecció de dades, s'analitzen els conceptes bàsics i principis fonamentals pels quals es regeix el nou Reglament General de Protecció de Dades The purpose of this paper is to determine whether health apps guarantee the confidentiality and security of the enormous amount of personal data that can be collected from the users that use them. And, being subject to the regulatory framework in terms of data protection, the basic concepts and principles that govern the new General Regulation of Data Protection are analyzed

Este estudio pretende obtener un conjunto de recomendaciones en relación al contenido, diseño, implantación y evaluación de un espacio virtual para el usuario del Servicio Canario de la Salud (SCS) que, además de permitir hacer gestiones administrativas y consultar la historia clínica, incorpore herramientas de telemedicina como: recomendaciones preventivas personalizadas; entrada de información personal incluyendo telemonitorización; teleconsulta con profesionales de referencia y otras herramientas de comunicación con cuidadores y otros pacientes. Para ello se analizan las expectativas de la población, la presencia de este proyecto en la estrategia de esta institución, así como la situación de este tipo de herramientas tanto en nuestro entorno como en la bibliografía biomédica internacional. Posteriormente, se valora el contexto del SCS, nuestras debilidades y fortalezas para implantar este proyecto, así como las oportunidades y amenazas externas que debemos tener en cuenta al desarrollarlo. Toda esta información se usa para la elaboración de recomendaciones sobre los servicios y contenidos prioritarios, la estrategia de diseño e implantación, y el marco de evaluación con el que deberá valorarse la herramienta generada. Aquest estudi pretén obtenir un conjunt de recomanacions en relació al contingut, disseny, implantació i avaluació d'un espai virtual per a l'usuari del Servei Canari de la Salut (SCS) que, a més de permetre fer gestions administratives i consultar la història clínica, incorporarà eines de telemedicina com: recomanacions preventives personalitzades; entrada d'informació personal incloent telemonitorización; teleconsulta amb professionals de referència i altres eines de comunicació amb cuidadors i altres pacients. This study aims to obtain a set of recommendations in relation to the content, design, implementation and evaluation of a virtual space for the user of the Health Service Canary (SCS) that, in addition to making administrative arrangements and consulting the medical history, of telemedicine as: personalized preventive recommendations; entrance of personal information including telemonitoring; teleconsultation with referral professionals and other communication tools with caregivers and other patients. To that end, we analyze the population's expectations, the presence of this project in the strategy of this institution, as well as the situation of this type of tools both in our environment and in the international biomedical bibliography. Subsequently, we assess the context of the SCS, our weaknesses and strengths to implement this project, as well as the opportunities and external threats that we must take into account when developing it. All this information is used for the preparation of recommendations on priority services and content, the design and implementation strategy, and the evaluation framework with which the generated tool should be evaluated.

Se presenta un análisis del modelo de atención en salud para el abordaje de la hipertensión arterial en Colombia y los espacios de contribución de la telemedicina en su implementación. Es presenta una anàlisi del model d'atenció en salut per a l'abordatge de la hipertensió arterial a Colòmbia i els espais de contribució de la telemedicina en la seva implementació. We present an analysis of the model of health care for the treatment of arterial hypertension in Colombia and the spaces of contribution of telemedicine in its implementation. It presents an analysis of the model of health care for the approach of arterial hypertension in Colombia and the spaces of contribution of telemedicine in its implementation.

El proyecto que se presenta a continuación tiene como objetivo facilitar la generación, difusión y actualización del conocimiento sobre el manejo del dolor torácico en urgencias basado en las guías de práctica clínica, mediante la elaboración de una plataforma gestora del conocimiento implementada en wiki y una aplicación para dispositivos móviles vinculada. Evaluando posteriormente su grado de usabilidad, utilidad y valor formativo. El projecte que es presenta a continuació té com a objectiu facilitar la generació, difusió i actualització del coneixement sobre el maneig del dolor toràcic en urgències basat en les guies de pràctica clínica, mitjançant l'elaboració d'una plataforma gestora del coneixement implementada en wiki i una aplicació per a dispositius mòbils vinculada. Avaluant posteriorment el seu grau de usabilitat, utilitat i valor formatiu. The following project aims to facilitate the generation, diffusion and updating of knowledge about the management of chest pain in the emergency room based on clinical practice guidelines, through the development of a knowledge management platform implemented in the wiki and an application for linked mobile devices. Evaluating later its usability degree, utility and formative value.

El objetivo de este trabajo es caracterizar una muestra de profesionales del Servicio Andaluz de Salud en función del uso y expectativas de las TIC y su relación con el uso de la telemedicina así como determinar los factores que presentan mayor capacidad para explicar la intención de usar la Telemedicina. El objetivo de este trabajo se caracterizar una muestra de profesionales del Servicio Andaluz de Salud en función del uso y expectativas de las TIC y su relación cono lo uso de la telemedicina así como determinar los factores que presentan mayor capacidad para explicar la intención de usar la Telemedicina. The objective of this work is to characterize a sample of professionals of the Andalusian Health Service depending on the use and expectations of ICTs and their relation to the use of telemedicine as well as to determine the factors that present greater capacity to explain the intention to use Telemedicine.

Este trabajo se enmarca en un análisis de la normativa que debe aplicarse para el análisis y evaluación de los proyectos de Telemedicina, y ello en cuanto que el derecho y la ética abarcan los aspectos que afectan a la relación médico- paciente, centro sanitario y aplicaciones informáticas. Aquest treball s'emmarca en una anàlisi de la normativa que s'ha d'aplicar per a l'anàlisi i avaluació dels projectes de Telemedicina, i això en tant que el dret i l'ètica abasten els aspectes que afecten la relació metge-pacient, centre sanitari i aplicacions informàtiques. This work is part of an analysis of the rules to be applied for the analysis and evaluation of projects Telemedicine, and that as the law and ethics encompass aspects affecting physician relationship, patient, health center and applications.

Este proyecto de innovación aborda soluciones en materia de la interoperabilidad y capacidad de integración con otros sistemas de información de salud, tomando como referencia la integración de observaciones tomadas por un dispositivo wearable de monitorización de la actividad física capaz de obtener parámetros fisiológicos a partir de varios sensores (pletismógrafo, acelerómertro, podómetro y termómetro) para su integración en la historia clínica electrónica, poniendo énfasis en la privacidad y propiedad de la información del paciente. Con este fin se diseña e implementa una arquitectura que da respuesta a los problemas anteriormente mencionados. Aquest projecte d'innovació aborda solucions en matèria de interoperabilitat i capacitat d'integració amb altres sistemes d'informació de salut, prenent com a referència la integració de les observacions produïdes per un dispositiu wearable de monitorització de l'activitat física capaç d'obtenir paràmetres fisiològics a partir de diversos sensors (pletismògraf, acceleròmetre, podòmetre i termòmetre) per a la seva integració a la història clínica electrònica, posant èmfasi en la privacitat i propietat de la informació del pacient. Amb aquesta finalitat es dissenya i implementa una arquitectura que dona resposta als problemes anteriorment mencionats. This innovation project presents an approach in matter of interoperability and integration capabilities with other health information systems, using as a reference the integration of observations produced by a wearable device for monitoring of physical activity(fitness) which is able to obtain physiological parametres from various sensors (plethysmograph, accelerometer, podometer and thermometer) integrating them in a Electronic Health Record, emphasizing privacy and property of patient information. With this aim an architecture has been designed that offers a response to the aforementioned challenges.

Se busca identificar la caracterización personal, opiniones y grado de utilización sobre el uso de las TIC y de Internet en general, en el ámbito de la salud y en el puesto de trabajo. Se elabora en el programa Google docs una encuesta estructurada diseñada por el grupo de investigación "Tecnoestres de la UOC" Se diligencia en un Hospital acreditado de cuarto nivel de compeljidad, en Bogotá, Colombia. con una población de 1397 trabajadores. Se solicita aprobación de la directivas y se divulga por correo electrónico, el link, a todos los trabajadores durante un periodo de 30 días y como estrategia se reenvía el correo electrónico sistemáticamente todos los días. Es busca identificar la caracterització personal, opinions i grau d'utilització sobre l'ús de les TIC i d'Internet en general, en l'àmbit de la salut i en el lloc de treball. S'elabora al programa Google docs una enquesta estructurada dissenyada pel grup de recerca "Tecnoestres de la UOC" Es diligencia en un Hospital acreditat de quart nivell de complexitat, a Bogotà, Colòmbia. amb una població de 1397 treballadors. Es sol·licita aprovació de la directives i es divulga per correu electrònic, el link, a tots els treballadors durant un període de 30 dies i com a estratègia es reenvía el correu electrònic sistemàticament tots els dies. It seeks to identify the personal characterization, opinions and degree of use on the use of ICT and Internet in general, in the field of health and in the workplace. A structured survey designed by the research group "Tecnoestres de la UOC" is prepared in the Google docs program. Diligence is carried out in an accredited fourth-level compeljidad hospital in Bogotá, Colombia. with a population of 1397 workers. Approval of the directives is requested and the e-mail, the link, is disclosed to all workers during a period of 30 days and as a strategy the e-mail is sent back systematically every day.