Search

En la fotografía analógica la imagen se forma cuando los fotones de luz impresionan la película, afectando a los haluros de plata que la cubren. La imagen permanece así esperando ser revelada y transformarse en plata pura. Hasta entonces es una imagen latente. Todo aquello que está subexpuesto, se dice que está bajo el nivel de velo; es decir, no existe información que pueda ser revelada (en inglés, la terminología para este fenómeno es fog level). Cuando filmamos registramos lo que vemos, pero existe una información que se añade a la imagen y viaja con ella, de incógnito, a pesar de nosotros. Las imágenes de archivo a menudo llevan una vida independiente de su autor, parecen huérfanas, pero contienen cierto código genético y cultural interpretable. Acorde a ello las películas rodadas por los europeos en las colonias, en el siglo XX, se revuelven hoy día contra sus autores, revelando una imagen que estuvo latente durante muchos años: la de la explotación del otro, la de la supuesta superioridad racial blanca, de su cultura y religión. El presente artículo reflexiona sobre la información latente en las imágenes coloniales y lo conecta con la teoría de la colonialidad del poder del sociólogo peruano Aníbal Quijano. Estas imágenes, reinterpretadas, constituyen una radiografía del pensamiento eurocéntrico. Asimismo, establecen un nexo entre el colonialismo y la emigración- contemporánea. Con el fin de establecer esta relación, en este artículo se analizan diversos ejemplos fílmicos de reinterpretación de las imágenes coloniales, así como de la utilización del material de archivo para reflexionar sobre la emigración y la huella que esta deja en el núcleo familiar. Entre los films analizados se encuentran Moeder Dao, de schildpadgelijkende (Vincent Monnikendam, 1995), Immagini dell'Oriente: turismo da vandali (Yervant Gianikian, Angela Ricci Lucchi, 2001), African Mirror (Mischa Hedinger, 2019), Leur Algérie (Lina Soualen, 2020), Radiograph of a Family (Firouzeh Khosrovani, 2020) y We Were So Beloved (Manfred Kirchheimer, 1986). Por último, se establece una diferenciación entre la función del archivo como ilustración o evocación de un pasado y su uso como arqueología y ontología de la imagen, reflexionando sobre el desgaste que el tiempo produce en el material y su carácter espectral.

L’any 2021, el CRAI Biblioteca de Física i Química de la Universitat de Barcelona inicia el tractament de la documentació derivada de la vida i gestió de la biblioteca des de la seva creació el 1936. El subfons consta de 22 unitats documentals compostes distribuïdes en 6 unitats d’instal·lació ubicades al Dipòsit del CRAI Biblioteca de Física i Química. La majoria de la documentació del subfons d’arxiu el CRAI Biblioteca de Física i Química de la Universitat de Barcelona va ser recollida i custodiada per les diferents directores de la Biblioteca (Maria Serrallach, Anna Planet i Isabel Parés). Es tracta d’un llegat homogeni que inclou principalment material textual en paper, però també il·lustracions i negatius fotogràfics. Destaca la documentació generada per l'activitat de gestió i administració del CRAI Biblioteca de Física i Química. Entre el material trobem qüestions relacionades amb la dotació i funcions del personal de la Biblioteca, conjunt d’activitats i del resultat econòmic desenvolupat, estudis i balanços econòmics desglossats, plànols i relacions d’instal·lacions, béns mobles i immobles de la Biblioteca, correspondència derivada d’intercanvi epistolar, i un article de premsa del diari La Vanguardia amb motiu del lliurament de la Medalla de Plata de la UB a Maria Serrallach (primera directora de la biblioteca) per part del MH President Josep Tarradellas., [Localització del fons]: CRAI Biblioteca de Física i Química. Planta -1, Dipòsit- Fons Arxiu Biblioteca (armari 7)

Podeu consultar la versió en castellà a http://hdl.handle.net/2445/8970, First, we examine the context of creation of special collection units in libraries, and the reasons why libraries compile archive materials and collections. Second, we focus on the techniques used in library environments to describe archive materials and collections and to guarantee their accessibility. We examine the models used in the United States and the United Kingdom to describe and access these materials, and the cooperative projects launched in these two countries in the past few years. Finally, we offer a preliminary analysis of how these types of materials are currently dealt with in Catalan libraries, and issue some recommendations to improve their archiving and access., En primer lloc, s'expliquen el context en què s'han format les unitats de col·leccions especials d'algunes biblioteques i les raons per les quals apleguen fons i col·leccions d'arxiu. En segon lloc, el treball se centra en les tècniques emprades en l'entorn bibliotecari per descriure els fons d'arxiu i les col·leccions que tenen un tractament arxivístic, i en com s'hi proporciona accés. En aquest context, s'examinen els models emprats als Estats Units i al Regne Unit per descriure aquests materials i per donar-los accés, i els projectes cooperatius que s'han posat en marxa en aquests dos països els darrers anys. Finalment, es fa una primera anàlisi de com es tracten actualment aquests tipus de fons en les biblioteques catalanes i es fan algunes recomanacions amb vista a millorar-ne el tractament i l'accés.

Podeu consultar la versió en català a http://hdl.handle.net/2445/8969, First, we examine the context of creation of special collection units in libraries, and the reasons why libraries compile archive materials and collections. Second, we focus on the techniques used in library environments to describe archive materials and collections and to guarantee their accessibility. We examine the models used in the United States and the United Kingdom to describe and access these materials, and the cooperative projects launched in these two countries in the past few years. Finally, we offer a preliminary analysis of how these types of materials are currently dealt with in Catalan libraries, and issue some recommendations to improve their archiving and access., En primer lloc, s'expliquen el context en què s'han format les unitats de col·leccions especials d'algunes biblioteques i les raons per les quals apleguen fons i col·leccions d'arxiu. En segon lloc, el treball se centra en les tècniques emprades en l'entorn bibliotecari per descriure els fons d'arxiu i les col·leccions que tenen un tractament arxivístic, i en com s'hi proporciona accés. En aquest context, s'examinen els models emprats als Estats Units i al Regne Unit per descriure aquests materials i per donar-los accés, i els projectes cooperatius que s'han posat en marxa en aquests dos països els darrers anys. Finalment, es fa una primera anàlisi de com es tracten actualment aquests tipus de fons en les biblioteques catalanes i es fan algunes recomanacions amb vista a millorar-ne el tractament i l'accés.

Introduction. This paper analyses the level of development of the press archives of the thirteen Spanish newspapers with the largest digital circulations. Method. This is evaluative research based on twenty indicators divided into four main sections: general features, the query system, presentation of results and other features. The benchmarks for all the indicators were the Lexis-Nexis, Factiva and My News databases. Analysis. The press archives of online newspapers were analysed to determine their level of development and the search and browsing facilities they offer according to a set of quality indicators satisfied by professional press databases. The sample consisted of the thirteen newspapers with the largest circulations according to the figures provided by the organisations that audit the Internet press audience. The analysis was carried out from June to August 2007. Results. The level of development of digital press archives is not homogeneous. Of the newspapers studied, five showed a high or medium-high level of development, though not as high as that of the best commercial products. These were La Vanguardia, ABC, El País, El Mundo and El Periódico, all of which are online versions of prestigious general information newspapers published in print format. Seven newspapers showed a low or medium-low level of development. These were three daily sports papers (As, Sport, Mundo Deportivo), three exclusively digital newspapers (Periodista Digital, 20 Minutos and Libertad Digital) and one regional newspaper (La Verdad). Finally, one sports paper (Marca) had no search system by keywords. Conclusions. Fewer than half of the major Spanish newspapers show high or medium levels of development of their digital press archives, though not as high as that of the best press databases, and the rest are still far from satisfying the requirements of a professional search system. The indicators established may also be useful for analysing the situation in other countries