Search

The evaluation and accreditation of competencies is one of the challenges that higher education must address in the 21st century. GRAF is a system of evaluation and accreditation of curricular competencies based on the integration of pedagogical engineering methodologies with data architecture design and technological applications, especially tailored to online higher education. From the teaching point of view, it provides a model, a methodology, and a tool for designing competency-based programmes and assessing the evidence of competency learning generated by the students in the teaching and learning process throughout the semester. From the students perspective, it enhances conventional evaluation by accompanying marks with educational feedback on the level of competency achieved, and provides a graphic representation of progress. Specific tools and applications have been developed for each phase of work: for the design stage, the Competency Design Tool; for the evaluation and monitoring stage, the Competency Assessment Tool; and for the graphic representation stage, the Competency Graph Report. The Universitat Oberta de Catalunya (UOC) has spent two years developing GRAF. It has been applied to five programmes in different areas: an MBA, two master¿s degrees, a postgraduate course, and a university extension course. A total of 56 compulsory subjects and 293 students have been involved in these programmes. Due to the success of the initiative, the UOC has decided on a widespread application of GRAF to other programmes.

L'estudi que presentem té com a propòsit obtenir coneixement sobre les característiques, les problemàtiques i les experiències que incideixen en la definició i el funcionament dels Contextos d'Aprenentatge U-a-U a la UOC. Hem considerat tot aquest conjunt d'aspectes de forma sistèmica entenent que actuen des de múltiples dimensions més enllà de la funció estrictament pedagògica, com ara el tipus de relació entre els agents de la interacció, el model de comunicació seguit, els instruments utilitzats o els processos involucrats. Els resultats obtinguts constitueixen una base de coneixement que permet orientar propostes que contribueixin a definir la formalització dels Contextos d'Aprenentatge U-a-U a la UOC.

[Informe executiu]. L'estudi que presentem té com a propòsit obtenir coneixement sobre les característiques, les problemàtiques i les experiències que incideixen en la definició i el funcionament dels Contextos d'Aprenentatge U-a-U a la UOC. Hem considerat tot aquest conjunt d'aspectes de forma sistèmica entenent que actuen des de múltiples dimensions més enllà de la funció estrictament pedagògica, com ara el tipus de relació entre els agents de la interacció, el model de comunicació seguit, els instruments utilitzats o els processos involucrats. Els resultats obtinguts constitueixen una base de coneixement que permet orientar propostes que contribueixin a definir la formalització dels Contextos d'Aprenentatge U-a-U a la UOC.

The main challenge faced by higher education is overcoming the gap between university education and the demands of society and the professional world. This gap cannot be accounted for merely in terms of a shortcoming in the relationship between the competencies of academic programmes and the real training needs of lifelong learners, but also involves the mismatch between the design of training models and students' expectations. The UOC has launched the PLA-Niu project in response to this problem. It aims to transform the subjects in the University's programmes into activities designed strictly based on competencies which are aimed at resolving challenges inspired by the professional sphere; to implement a new means of selecting, designing and managing learning resources based on content curation for learning, organising it into specific aggregators for each activity; and to provide a system that enables the production and organisation of training in an agile, flexible and personalisable manner. In this paper, we set out the experience of applying the PLA-Niu in the University as a whole, and present its characteristics, explain the strategies and measures involved in its implementation, and share the reflections of those involved from a critical perspective. El principal desafío que enfrenta la educación superior es superar la brecha entre la educación universitaria y las demandas de la sociedad y el mundo profesional. Esta brecha no puede explicarse simplemente en términos de una deficiencia en la relación entre las competencias de los programas académicos y las necesidades reales de capacitación de los estudiantes de por vida, sino que también implica la falta de correspondencia entre el diseño de los modelos de capacitación y las expectativas de los estudiantes. La UOC ha lanzado el proyecto PLA-Niu en respuesta a este problema. Su objetivo es transformar las asignaturas de los programas de la Universidad en actividades diseñadas estrictamente en función de las competencias que tienen como objetivo resolver los desafíos inspirados en el ámbito profesional; implementar un nuevo medio para seleccionar, diseñar y administrar recursos de aprendizaje basados ¿¿en la gestión del contenido para el aprendizaje, organizándolo en agregadores específicos para cada actividad; y para proporcionar un sistema que permita la producción y organización de la capacitación de una manera ágil, flexible y personalizable. En este artículo, presentamos la experiencia de aplicar el PLA-Niu en la Universidad en su conjunto, y presentamos sus características, explicamos las estrategias y medidas involucradas en su implementación, y compartimos las reflexiones de los involucrados desde una perspectiva crítica. El principal desafiament que enfronta l'educació superior és superar la bretxa entre l'educació universitària i les demandes de la societat i el món professional. Aquesta bretxa no pot explicar-se simplement en termes d'una deficiència en la relació entre les competències dels programes acadèmics i les necessitats reals de capacitació dels estudiants per a tota la vida, sinó que també implica la falta de correspondència entre el disseny dels models de capacitació i les expectatives dels estudiants. La UOC ha llançat el projecte PLA-Niu en resposta a aquest problema. El seu objectiu és transformar les assignatures dels programes de la Universitat en activitats dissenyades estrictament en funció de les competències que tenen com a objectiu resoldre els desafiaments inspirats en l'àmbit professional; implementar un nou mitjà per seleccionar, dissenyar i administrar recursos d'aprenentatge basats ¿¿en la gestió del contingut per a l'aprenentatge, organizan en agregadors específics per a cada activitat; i per proporcionar un sistema que permeti la producció i organització de la capacitació d'una manera àgil, flexible i personalitzable. En aquest article, presentem l'experiència d'aplicar el PLA-Niu a la Universitat en el seu conjunt, i presentem les seves característiques, expliquem les estratègies i mesures involucrades en la seva implementació, i compartim les reflexions dels involucrats des d'una perspectiva crítica.

Estudio sobre la experiencia digital de los usuarios de la red susceptibles de ser estudiantes de educación superior, a los que llamamos "digital learners". La perspectiva del estudio no es sólo tecnológica y educativa sino sociológica y etnográfica. Se pretende conocer tendencias sociotecnológicas que afectarán la vida diaria de las personas, las nuevas formas de socialización, de cooperación, nuevos modelos de negocio y de consumo, etc. También qué tecnologías (dispositivos, formas de comunicación, aplicaciones, servicios, etc.) impactarán en la vida diaria de las personas y de qué manera. Su finalidad es trasladar estas macrotendencias en el ámbito educativo, a la educación online y en la UOC en particular. Estudi sobre l'experiència digital dels usuaris de la xarxa, susceptibles a ser estudiants d'educació superior, als qui coneixem com "digital learners". Study on digital experiences of the net users, often being higher education students, known as "digital learners".

Resumen basado en el de la publicación El PLE (Personal Learning Environment, que se puede traducir por Entorno Personal de Aprendizaje) es una estructura que aflora naturalmente de la actividad de aprendizaje en la red. No es, pues, ni un artefacto, ni un enfoque pedagógico, ni un conjunto de estrategias, ni un conglomerado de conocimientos, ni un repositorio de recursos, ni una red de aprendizaje distribuido. Sin embargo, puede ser todo eso a la vez. De la mano de varios autores y autoras que han hecho aportaciones en torno a este concepto, se ofrece una reflexión abierta sobre la naturaleza del PLE, en tanto que fenómeno que traspasa los límites que separan el aprendizaje formal e informal, los ámbitos personal y social, e incluso las dimensiones material e inmaterial, y que juega un papel cada vez más destacado en el aprendizaje a lo largo de la vida de las personas, en una sociedad donde la hibridación entre el mundo material y el digital es una realidad. ESP

Las autoras y autores de este libro ofrecen una descripción de la evolución general del e-learning apuntando los elementos clave hacia los que debe ir evolucionando. Parten de la experiencia y la práctica contrastada con las investigaciones sobre el tema. A lo largo de los distintos capítulos nos muestran cómo vive un estudiante virtual, su papel y la manera en que plantea y organiza sus actividades; nos acercan al profesorado analizando su rol en el diseño de la formación y la comunicación con los estudiantes; hablan de la colaboración, analizando cómo diseñar actividades colaborativas y señalando sus ventajas y límites; describen los diferentes recursos de aprendizaje que podemos disponer en el diseño de los cursos y, por último, acompañan nuestra mirada hacia el futuro próximo analizando las tendencias y los retos a los que debemos hacer frente para construir el e-learning del siglo XXI. Les autores i autors d'aquest llibre ofereixen una descripció de l'evolució general de l'e-learning apuntant els elements clau cap als que ha d'anar evolucionant. Parteixen de l'experiència i la pràctica contrastada amb les investigacions sobre el tema. Al llarg dels diferents capítols ens mostren com viu un estudiant virtual, el seu paper i la manera com planteja i organitza les seves activitats; ens acosten al professorat analitzant el seu rol en el disseny de la formació i la comunicació amb els estudiants; parlen de la col·laboració, analitzant com dissenyar activitats col·laboratives i assenyalant els seus avantatges i límits; descriuen els diferents recursos d'aprenentatge que podem disposar en el disseny dels cursos i, finalment, acompanyen la nostra mirada cap al futur pròxim analitzant les tendències i els reptes als que hem de fer front per construir l'e-learning del segle XXI. The authors of this book provide a general description on the evolution of e-learning and how it have to evolve. It is shown how virtual students live their role and how activities are planned and organized; approaching the professor's role in designing the activities and communication with students, etc.

L'ús de portafolis electrònics i altres eines destinades a mostrar i compartir produccions fetes pels estudiants, o seleccionades per altres agents del procés formatiu, és un dels reptes històricament més recurrents en l'àmbit de la innovació i la millora docent a les universitats. Des del punt de vista docent, si bé tenen en comú el fet de publicar continguts i evidències, els usos proposats per aquestes eines responen a necessitats i finalitats diferents. Alguns d'ells tenen una dimensió social important, d'altres una clara funció formativa i avaluativa, i d'altres estan orientats a donar resposta a problemàtiques específiques de les produccions vinculades al llenguatge visual. El resultat d'aquesta recerca, realitzada en l'àmbit docent de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) presenta la identificació de cinc casos d'ús que responen a finalitats i enfocaments diferents, mostrant la seva dimensió pedagògica i acadèmica, i considerant les implicacions tecnològiques i funcionals que comporta la seva eventual implementació. The use of electronic portfolios and other tools designed to show and share productions made by students, or selected by other agents in the training process, is one of the historically most challenging challenges in the field of innovation and teaching improvement in universities. From the educational point of view, although they have in common the fact of publishing content and evidence, the uses proposed by these tools respond to needs and different purposes. Some of them have an important social dimension, others have a clear educational and evaluative function, and others are geared towards responding to specific problems of productions linked to visual language. The result of this research, carried out in the teaching area of the Universitat Oberta de Catalunya (UOC), presents the identification of five cases of use that respond to different purposes and approaches, showing its pedagogical and academic dimension, and considering the Technological and functional implications for its possible implementation. El uso de portafolios electrónicos y otras herramientas destinadas a mostrar y compartir producciones hechas por los estudiantes, o seleccionadas por otros agentes del proceso formativo, es uno de los retos históricamente más recurrentes en el ámbito de la innovación y la mejora docente en las universidades. Desde el punto de vista docente, si bien tienen en común el hecho de publicar contenidos y evidencias, los usos propuestos para estas herramientas responden a necesidades y finalidades diferentes. Algunos de ellos tienen una dimensión social importante, otros una clara función formativa y evaluativa, y otros están orientados a dar respuesta a problemáticas específicas de las producciones vinculadas al lenguaje visual. El resultado de esta investigación, realizada en el ámbito docente de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) presenta la identificación de cinco casos de uso que responden a finalidades y enfoques diferentes, mostrando su dimensión pedagógica y académica, y considerando las implicaciones tecnológicas y funcionales que conlleva su eventual implementación.

L'objectiu fonamental d'aquest document és identificar i explicitar les línies de treball que han de dirigir i impulsar l'evolució del model educatiu de la UOC. Aquest model era adequat per al moment en el qual va ser dissenyat. L'evolució del sistema universitari i el desenvolupament tecnològic dels darrers anys obliga a la seva revisió i a establir unes línies d'actuació per a orientar el seu desenvolupament i incorporar la innovació com un element propi del sistema que permeti assolir i potenciar el lideratge de la UOC en l'àmbit de l'aprenentatge virtual. El model que presentem és dinàmic i flexible. És pensat per a adaptar-se i evolucionar en el temps de manera constant. És un model que acosta la metodologia d'aprenentatge a l'experiència de l'estudiant i emfatitza l'aprenentatge en xarxa i a la xarxa. És un model que gira entorn del disseny d'espais, recursos i dinàmiques que afavoreixin l'aprenentatge. L'estudiant i la seva activitat d'aprenentatge són el centre de l'activitat formativa que busca una millora constant de les competències de l'estudiant. El model educatiu és orientat a la participació i la construcció col·lectiva de coneixement des d'un plantejament interdisciplinari i obert a l'experiència formativa, social i laboral dels estudiants. Aposta per un aprenentatge en col·laboració per mitjà de metodologies que impliquin la resolució de problemes, la participació en el desenvolupament de projectes, la creació conjunta de productes, la discussió i la indagació. Es busca incorporar elements lúdics per a millorar la motivació i l'aprenentatge de coneixements complexos. Està organitzat en quatre parts. La primera part recull l'anàlisi del model educatiu de la UOC a partir de les aportacions desenvolupades pel grup de treball sobre innovació en el model educatiu. La segona part descriu les característiques fonamentals de l'evolució del model educatiu que es proposa. En la tercera es concreta la missió de la UOC amb relació a la seva funció docent. I, finalment, la quarta part presenta una sèrie d'escenaris docents amb la idea d'identificar i fer explícites algunes línies de treball que ajudin a què el model evolucioni de manera contínua. The main objective of this document is to identify and specify the lines along which the evolution of the UOC's educational model must be directed and driven. This model was adequate when it was designed. The evolution of the university and the technological developments which have taken place over recent years mean that it now needs to be revised and new lines established to guide its development and to include innovation as an element which will help achieve and boost the UOC's leadership in the field of e-learning. The model we present is dynamic and flexible. It is designed to adapt and evolve constantly. It is a model that guarantees closer links between the learning methodology and the students' experience, emphasising networked and web-based learning. It is a model based on the design of spaces, resources and dynamics that aid learning. Students and their learning activities are the focus for training activities that look to ensure constant improvement of student competences. The educational model promotes participation and collective knowledge building through an interdisciplinary and open approach to students' educational, social and working experience. The model incorporates collaborative learning through methodologies that involve problem-solving, participation in the development of projects, joint creation of products, discussion and investigation. Efforts are made to introduce entertaining elements to increase motivation and aid learning of complex knowledge. As regards the structure, it is organised into four parts. The first part refers to the analysis of the UOC's educational model based on the contributions from the Innovation in the Educational Model working group. The second part describes the fundamental characteristics of the development of the proposed educational model. The third details the UOC's mission in relation to its teaching. And finally, the fourth section presents a series of teaching scenarios to identify and highlight the lines of action to ensure the model's continuous evolution. La investigación quiere determinar, principalmente, si continua dándose y siendo válida la El objetivo fundamental de este documento es identificar y explicitar las líneas de trabajo que tienen que dirigir e impulsar la evolución del modelo educativo de la UOC. Este modelo era adecuado para el momento en el que fue diseñado. La evolución del sistema universitario y el desarrollo tecnológico de los últimos años obliga a su revisión, y a establecer unas líneas de actuación para orientar su desarrollo e incorporar la innovación como un elemento propio del sistema que permita alcanzar y potenciar el liderazgo de la UOC en el ámbito del e-learning. El modelo que presentamos es dinámico y flexible. Está pensado para adaptarse y evolucionar en el tiempo de forma constante. Es un modelo que garantiza acercar la metodología de aprendizaje a la experiencia del estudiante y enfatiza el aprendizaje en red y en la red. Es un modelo que gira en torno al diseño de espacios, recursos y dinámicas que favorezcan el aprendizaje. El estudiante y su actividad de aprendizaje son el centro de la actividad formativa que busca una mejora constante de las competencias del estudiante. El modelo educativo está orientado hacia la participación y la construcción colectiva de conocimiento desde un planteamiento interdisciplinario y abierto a la experiencia formativa, social y laboral de los estudiantes. Apuesta por un aprendizaje colaborativo a través de metodologías que impliquen la resolución de problemas, la participación en el desarrollo de proyectos, la creación conjunta de productos, la discusión y la indagación. Se busca incorporar elementos lúdicos para mejorar la motivación y el aprendizaje de conocimientos complejos. Con relación a su estructura está organizado en cuatro partes. La primera parte recoge el análisis del modelo educativo de la UOC, a partir de las aportaciones desarrolladas por el grupo de trabajo sobre innovación en el modelo educativo. La segunda parte describe las características fundamentales de la evolución del modelo educativo que se propone. En la tercera, se concreta la misión de la UOC en relación a su función docente. Y, finalmente, la cuarta parte presenta una serie de escenarios docentes con la idea de identificar y hacer explícitas algunas líneas de trabajo que ayuden a que el modelo evolucione de manera continua.