Search

Article de la revista: Revista de Estudios Sociales, Número 78, p. 75-92. ISSN-e 0123-885X. DOI: 10.7440/res78.2021.05 1 recurs en línia (p. 75-92) En el marco de la respuesta a la COVID-19, categorizada por la OMS como pandemia, el concepto de distanciamiento social se ha perfilado como clave en la gestión de esta bioemergencia. Este artículo discute el distanciamiento social desde una perspectiva sociológica, partiendo de los conceptos de proximidad y distancia de Simmel, Cantó-Milà y Sabido Ramos. Queremos mostrar los sentidos y dimensiones implícitos y explícitos otorgados a los conceptos de distancia y distanciamiento sociales durante los primeros meses de pandemia, así como su impacto en las relaciones, las interacciones y los vínculos. Abrimos una reflexión sobre el rol del encuadre de toda relación social entre distancias y proximidades, diferenciando analíticamente entre los conceptos de relación, interacción y vínculo. As part of the global response to COVID-19, categorized by the WHO as a pandemic, social distancing has emerged as a key concept in the management of the bioemergency. This article discusses social distancing from a sociological perspective, drawing on Simmel, Cantó-Milà and Sabido Ramos’ notions of proximity and distance. We intend to illustrate the implicit and explicit meanings and dimensions given to the concepts of social distance and distancing during the initial months of the pandemic, along with their impact on relationships, interactions, and ties. We reflect on the function of framing all social relations in terms of distance and proximity, analytically differentiating between the concepts of relationship, interaction, and ties. No contexto do enfrentamento da covid-19, categorizada pela Organização Mundial da Saúde como pandemia, o conceito “distanciamento social” se tornou fundamental na gestão dessa bioemergência. Neste artigo, ele é discutido a partir de uma perspectiva sociológica, com base nos conceitos “proximidade” e “distância” de Simmel, Cantó-Milà e Sabido Ramos. Pretende-se mostrar os sentidos e as dimensões implícitos e explícitos dados aos conceitos “distância social” e “distanciamento social” durante os primeiros meses da pandemia, bem como seu impacto nas relações, nas interações e nos vínculos. Abre-se uma reflexão sobre o papel do enquadramento de toda relação social entre distâncias e proximidades, diferenciando analiticamente “relação”, “interação” e “vínculo”.

La irrupció dels mitjans digitals està generant en les famílies amb adolescents noves formes d'estar junts i de relacionar-se amb l'exterior, que són viscuts sovint amb ansietat per part dels pares. Per estudiar les normes que tant els pares com els seus fills estan generant per regular-les, i com aquestes regulacions es relacionen amb la reproducció de l'avantatge i el desavantatge generalitzat, es proposa superar l'orientació restringida dels riscos i oportunitats i fixar-se en canvi en la manera com les cultures i identitats familiars generen equilibris particulars en les tensions normatives del treball, el consum i l'autenticitat. Mitjançant una recerca empírica qualitativa amb 23 famílies de dos centres d'educació secundària de l'àrea metropolitana de Barcelona, es constata que enlloc de buscar com normes o estils parentals concrets es relacionen amb diferents posicions socials, és preferible analitzar com les diferents cultures i identitats familiars regulen l'adquisició d'autonomia per part dels fills. Aspectes com la familiaritat i reflexivitat vers la tecnologia, l'establiment de rutines i horaris familiars o els contextos relacionals esdevenen així claus per entendre la reproducció de l'avantatge generalitzat. Aquests elements permeten contextualitzar dinàmicament la complexa combinació de les regulacions implícites i explícites en el procés de maduració dels fills. The emergence of digital media is enabling, in families with teenagers, new ways of being together and interacting with the exterior, which are often experienced with anxiety by parents. To understand the rules that parents and their children produce to regulate them, and how these regulations relate to the reproduction of generalised advantage and disadvantage, the narrow orientation of the risks and opportunities approach can be widened in order to pay attention to the way family cultures and family identities generate specific balances between the normative tensions of work, consumption and authenticity. The analysis of a qualitative empirical research with 23 families of two secondary schools in the Barcelona Metropolitan Region shows that rather than looking at how specific rules or parenting styles relate to different social positions, it is preferable to analyze how different family cultures and family identities regulate young people's acquisition of autonomy. By doing so, aspects such as the familiarity with, and reflexivity towards technology; family routines and schedules; or the specific relational contexts, emerge as fundamental to understand the reproduction of generalised advantage. These elements allow to dynamically contextualize the complex combination of implicit and explicit regulations in young people¿s process of maturation. La irrupción de los medios digitales está generando en las familias con adolescentes nuevas formas de estar juntos y de relacionarse con el exterior, que a menudo son vividas con ansiedad por parte de los padres. Para estudiar las normas que están generando padres e hijos para regularlas, y cómo estas regulaciones se relacionan con la reproducción de la ventaja y la desventaja generalizada, se propone superar la orientación restringida de los riesgos y oportunidades y fijarse en la forma cómo las culturas e identidades familiares generan equilibrios particulares en las tensiones normativas del trabajo, el consumo y la autenticidad. Mediante una investigación empírica cualitativa con 23 familias de dos centros de educación secundaria del área metropolitana de Barcelona, se constata que en lugar de buscar cómo normas o estilos parentales concretos se relacionan con diferentes posiciones sociales, es preferible analizar cómo las diferentes culturas e identidades familiares regulan la adquisición de autonomía por parte de los hijos. Aspectos como la familiaridad y reflexividad hacia la tecnología, el establecimiento de rutinas y horarios familiares o los contextos relacionales emergen así como fundamentales para entender la reproducción de la ventaja generalizada. Estos elementos permiten contextualizar dinámicamente la compleja combinación de las regulaciones implícitas y explícitas en el proceso de maduración de los hijos.

Pràcticament tots els catalans, parlin castellà o català, si busquen entre els seus records, trobaran sense massa dificultat algun moment durant la seva infantesa, adolescència o primera joventut en el qual es van sorprendre de trobar un context lingüístic que els era desconegut o aliè. Per alguns va ser expressar-se en un entorn on el català era la llengua normal i viva; per a d'altres, trobar-se en un context en el qual el català era com qui diu una reserva índia; per a uns altres ser en una situació en la qual el català i el castellà s'alternaven amb gran naturalitat; i per a d'altres trobar canvis en el matís dels usos o en les connotacions i percepcions al voltant de la llengua.

Aquest article explica l'aproximació al lligam entre cultura i societat que es treballa des del grup de recerca GRECS (Grup d'Estudis en Cultura i Societat). En primer lloc, es justifica per què donem importància a com els materials proporcionats pel mercat, els mitjans i les tecnologies de la comunicació condicionen el nostre esforç per donar sentit al món i al lloc que hi ocupem en la societat capitalista moderna. En segon lloc, explicitem les tres grans línies de recerca, entrellaçades però amb objectius diferenciats: la línia que se centra en l'anàlisi crítica de la producció cultural i artística; la línia que s'interessa en la conjunció entre emocions i experiència en la cultura contemporània, i la línia que estudia l'articulació entre diferències culturals i desigualtats socials. En tercer lloc, finalment, expliquem en quines recerques i funcionament es materialitzen aquests objectius. This article describes research by the Grup d'Estudis en Cultura i Societat (Studies in Culture and Society Group, GRECS) into the links between culture and society. Firstly, we explain why we at GRECS attach so much importance to the fact that, in modern capitalist society, market forces and communication media and technologies condition our attempts to make sense of the world and our place in it. Secondly, we describe our three intertwined lines of research: critical analysis of cultural and artistic production; the overlap between emotions and experiences in contemporary culture; and the links between culture and social inequalities. Finally, we describe the research carried out to date and the activities undertaken to achieve our aims. Este artículo explica la aproximación al vínculo entre cultura y sociedad que se está trabajando desde el grupo de investigación GRECS (Grupo de Estudios en Cultura y Sociedad). En primer lugar, se justifica por qué damos importancia a cómo los materiales proporcionados por el mercado, los medios y las tecnologías de la comunicación condicionan nuestro esfuerzo por dar sentido al mundo y al lugar que ocupemos en él en la sociedad capitalista moderna. En segundo lugar, explicitamos las tres grandes líneas de investigación, entrelazadas pero con objetivos diferenciados: la línea que se centra en el análisis crítico de la producción cultural y artística; la línea que se interesa en la conjunción entre emociones y experiencia en la cultura contemporánea, y la línea que estudia la articulación entre diferencias culturales y desigualdades sociales. En tercer lugar, por último, explicamos en qué investigaciones y funcionamiento se materializan estos objetivos.

Els any 2007 i 2008 es va produir un pànic mediàtic al voltant de la violència mediada pels vídeos enregistrats i difosos a través de mòbils i internet. Independentment que els pànics estiguessin o no justificats, el cert és que la fotografia i el vídeo digital està modificant algunes de les pràctiques de la violència entre els adolescents, i aquesta escrit apunta algunes de les claus per entendre com els joves estan creant normes en la seva vida quotidiana per regular els canvis. Aquesta recerca va ser finançada per l'Observatori de la Joventut de Catalunya i es va fer durant el curs 2008/09 per part de Roger Martínez i Miquel Fernàndez, de la Universitat Oberta de Catalunya. During 2007 and 2008 there was a panic about media violence mediated by video recorded and broadcast via mobile phones and the Internet. Regardless panics were justified or not, the fact is that digital photography and video is changing some of the practices of violence among adolescents, and this article suggests some of the keys to understand how young people are creating the rules in their daily life to regulate the changes. This research was funded by the Youth Observatory of Catalonia and was made during 2008/09 by Roger Martinez and Miguel Fernandez, of the Open University of Catalonia. Los años 2007 y 2008 se produjo un pánico mediático en torno a la violencia mediada por los vídeos grabados y difundidos a través de móviles e internet. Independientemente de que los pánicos estuvieran o no justificados, lo cierto es que la fotografía y el vídeo digital está modificando algunas de las prácticas de la violencia entre los adolescentes, y este escrito apunta algunas de las claves para entender cómo los jóvenes están creando normas en la su vida cotidiana para regular los cambios. Esta investigación fue financiada por Observatori de la Juventud de Cataluña y se hizo durante el curso 2008/09 por parte de Roger Martínez y Miguel Fernández, de la Universidad Abierta de Cataluña.

Aquest article explica l'aproximació al lligam entre cultura i societat que es treballa des del grup de recerca GRECS (Grup d'Estudis en Cultura i Societat). En primer lloc, es justifica per què donem importància a com els materials proporcionats pel mercat, els mitjans i les tecnologies de la comunicació condicionen el nostre esforç per donar sentit al món i al lloc que hi ocupem en la societat capitalista moderna. En segon lloc, explicitem les tres grans línies de recerca, entrellaçades però amb objectius diferenciats: la línia que se centra en l'anàlisi crítica de la producció cultural i artística; la línia que s'interessa en la conjunció entre emocions i experiència en la cultura contemporània, i la línia que estudia l'articulació entre diferències culturals i desigualtats socials. En tercer lloc, finalment, expliquem en quines recerques i funcionament es materialitzen aquests objectius. This article describes research by the Grup d'Estudis en Cultura i Societat (Studies in Culture and Society Group, GRECS) into the links between culture and society. Firstly, we explain why we at GRECS attach so much importance to the fact that, in modern capitalist society, market forces and communication media and technologies condition our attempts to make sense of the world and our place in it. Secondly, we describe our three intertwined lines of research: critical analysis of cultural and artistic production; the overlap between emotions and experiences in contemporary culture; and the links between culture and social inequalities. Finally, we describe the research carried out to date and the activities undertaken to achieve our aims. Este artículo explica la aproximación al vínculo entre cultura y sociedad que se está trabajando desde el grupo de investigación GRECS (Grupo de Estudios en Cultura y Sociedad). En primer lugar, se justifica por qué damos importancia a cómo los materiales proporcionados por el mercado, los medios y las tecnologías de la comunicación condicionan nuestro esfuerzo por dar sentido al mundo y al lugar que ocupemos en él en la sociedad capitalista moderna. En segundo lugar, explicitamos las tres grandes líneas de investigación, entrelazadas pero con objetivos diferenciados: la línea que se centra en el análisis crítico de la producción cultural y artística; la línea que se interesa en la conjunción entre emociones y experiencia en la cultura contemporánea, y la línea que estudia la articulación entre diferencias culturales y desigualdades sociales. En tercer lugar, por último, explicamos en qué investigaciones y funcionamiento se materializan estos objetivos.

La tesi agafa la vessant normalment privada de l'apreciació musical, encara sovint entesa exclusivament a partir dels seus aspectes interns i individuals, i per tant només analitzada des de la seva vessant estètica, com a objecte d'estudi sociològic, utilitzant eines sociològiques per descobrir les lògiques col·lectiva, compartida i simbòlica de la formació de les zones aparentment més privades d'experiència. L'aproximació a l'estudi del gust i els grups juvenils i la sociologia de la música intenta participar en els debats actuals en aquestes àrees desenvolupant una aproximació teòrica original a la producció cultural que, a través d'una recerca comparativa sobre el gust musical entre els joves a Birmingham i Barcelona, vol contribuir a la comprensió de les divisions i distincions socials a la cultura popular contemporània. Hi ha diverses àrees on la tesis intenta utilitzar la recerca empírica per avaluar diferents aproximacions acadèmiques a l'estudi de les subucultures i la cultura juvenil. En concret, intenta superar el debat subcultura/post-subcultura en el camp de la recerca sobre les cultures juvenils, mitjançant la reivindicació d'elements com l'anàlisi de les "homologies', les "possibilitats objectives" i els "circuits integrals", arraconats darrerament per conceptes com "pràctica significativa" i la noció post-moderna del discurs flotant i lliure.La tesis combina diferents aportacions sociològiques per elaborar una aproximació analítica que ajudi a entendre l'objecte d'estudi. Empra la perspectiva del construccionisme social per dibuixar nivells d'experiència juvenils i d'anàlisi social (les jerarquies i relacions privades/personals i interpersonals, els paisatges anònims de les geografies musicals i socials). Les dades del treball de camp s'utilitzen per mostrar com aquests nivells estan entrelligats, i com la noció d'"homologia" ajuda a connectar-los, evidenciant la multiplicitat de combinacions possibles en relació a la seva complexa localització en jerarquies socials més àmplies i en els camp d'avantatge i desavantatge generalitzat. Per encaixar tot això de manera flexible, s'utilitza la noció d'"imbricació", que mostra com les forces i ubicacions socio-estructurals poden ser invisibles i opaques, però que estan en ple funcionament a través d'un conjunt de formes i pràctiques simbòliques que no poden ser enteses, en darrera instància, independentment d'una perspectiva social i històrica més àmplia, que és la que les permet situar correctament.En el seu conjunt, la tesi mostra com, mitjançant la utilització de les eines d'anàlisi adequades, la complexitat i abast de possibilitats i opcions personals dels joves estudiats no impedeix fer-ne una anàlisi socio-estructural, la qual cosa implica una contribució original als debats actuals en el camp. A les conclusions s'identifiquen algunes tendències d'associació entre orígens de classe i gust musical, tot mostrant com aquestes associacions són multiformes i presenten diverses variants i opcions, així com diferents relacions en relació a l'organització interna del camp dels gustos musicals en un centre comercial i unes perifèries minoritàries. La tesis, per tant, analitza la relativa autonomia de les formes culturals mostrant clarament els espais d'autonomia i els espais de dependència. En el capítol final, se situa la imbricació de les homologies simbòliques en el marc d'una tipificació més àmplia del canvi social, i d'un tercer estadi de desenvolupament del capitalisme en el qual l'extensió de la "provocació i transgressió normativa" ha originat àmplies zones, tant en termes espacials com temporals, on s'esdevenen inversions d'estatus (situant els grups inferiors o estigmatitzats en posicions d'aparent influència i prestigi social), que condicionen de manera crucial com es conformen les identitats i s'erosionen en la consciència les estructures socials, tot i continuar mantenint, en el mateix procés, el mateix protagonisme en la reproducció social., The thesis takes the usually private zone of the appreciation of music, often still understood in internal and individualistic terms and appreciated only for its aesthetic elements, as a sociological object of study using sociological analytics to uncover the collective, shared and symbolic logics of the formation of the apparently most private zones of experience. The approach to the study of youth taste, youth groups and the sociology of music attempts to participate in the current debates in these areas by developing an original theoretical approach to cultural production that through an empirical comparative research on music taste among young people in Birmingham and Barcelona wants to contribute to the understanding of social divisions and distinctions in contemporary popular culture.There are several crucial areas where the thesis aims to use an empirical research for adjudicating between competing academic approaches to the study of subcultures and youth culture. In particular it tries to overcome the subculturalist/post-subculturalist debate in youth cultures research by drawing attention to a neglected area of -homological', -objective possibilities' and -integral circuit' analysis which has been downplayed somewhat first by a dominance of the notion of -signifying practice- and later by post modern notions of the free-floatingness of discourse. The thesis combines different sociological insights to produce an analytical approach for the understanding of the subject matter. It uses a social constructionist perspective to outline levels of youth experience and of social analysis (the private/personal, interpersonal relations and hierarchies, and the anonymous landscapes of musical and broader social geographies). The fieldwork data is used to show how these levels intertwine, and how the notion of -homology' help to connect these levels, showing a multiplicity of possible combinations, in relation to their complex location within wider social heirarchies and fields of generalised advantage or disadvantage. To flexibly yoke this together the new notion of -imbrication' is used to show how social structural forces and placements may be invisible and opaque but are drenched and work though a plethora of symbolic forms and practices that cannot ultimately be understood without the wider social and historical perspective of understanding that ultimately locates them. The thesis shows how by using the appropriate tools of analysis, the sheer range of possibilities and options does not defeat the possibility of social-structural analysis, what makes it an original contribution to the current debates in the field. In the conclusion the thesis identifies certain tendencies of association between class backgrounds and musical taste but shows in detail how these are multiform with several variants and options and different relations with respect to the internal organisation of the musical tastes field between the commercial centre and minority peripheries. The thesis thus analyses the relative autonomy of cultural forms showing clearly wherein lies the autonomy and where lies the dependence. In the final chapter, the thesis moves onto place the imbrication of symbolic homologies within a larger typification of social change as characteristic of a third stage of development of capitalism where the extension of -normative provocation and transgression' produce quite large zones, spatially and temporally, where inversions of status occur - putting lower or stigmatised groups in positions apparently of greater influence and prestige - which profoundly condition how identities form and social structures are erased in consciousness even as profound socially reproductive ends are achieved through these very processes.

L'objectiu d'aquest document és pensar i fer pensar sobre les expectatives i les sortides professionals dels llicenciats en Humanitats. El document combina fonts d'informació molt diverses per a mirar de fer una mica de llum a la incògnita que encara representen aquestes expectatives i les sortides professionals de llicenciats i llicenciades en Humanitats. Les dades provenen dels estudiants i llicenciats de tres universitats catalanes que ofereixen la llicenciatura: la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). No obstant això, no es tracta de dades globals de les tres universitats, sinó de dades diferents i obtingudes de forma diversa a cadascuna d'elles. En primer lloc, hem analitzat les dades obtingudes d'un estudi sobre inserció laboral dels graduats i graduades a la UAB i Catalunya; en segon lloc, hem recollit el testimoni de l'experiència laboral de dotze llicenciats en Humanitats exposat en el context d'unes jornades amb antics estudiants de la UPF i, en tercer lloc, hem pogut disposar de les dades d'una enquesta feta als estudiants d'Humanitats de la UOC en què es demanava quines eren les seves expectatives en relació amb la carrera que cursaven. Les dades de cada universitat ens ofereixen diferents peces per a anar construint un mosaic poc acabat, però esperem que interessant. No podem oblidar, a més, que són tres universitats també diferents entre elles, amb perfils d'estudiants poc equiparables. The aim of the document is to reflect on and encourage reflection on the professional openings and expectations of Humanities graduates. The document brings together wide-ranging sources of information in an effort to contribute to shedding some light on the enigma that professional openings and expectations for Humanities graduates still represents. The data comes from students and graduates at three Catalan universities offering the degree course: the Autonomous University of Barcelona (UAB), the Pompeu Fabra University (UPF) and the Universitat Oberta de Catalunya (UOC). However, we are not dealing with standardised data from the universities, but rather different data obtained in different ways at each. Firstly, we have analysed the data obtained from a study into graduates gaining employment from the UAB and in Catalonia; secondly, we have collated the testimonies of the experiences in employment of twelve Humanities graduates, gained from meetings of former students of the UPF; and, thirdly, we have compiled data from a questionnaire to Humanities students at the UOC, where they were asked about their expectations in terms of the degree they were studying. The data from each university offered us different pieces to a small part of a puzzle, but which we still believe to be of interest. We should stress, likewise, that these three universities are all very different, with student profiles that are difficult to compare. El objetivo de este documento es pensar y hacer pensar sobre las expectativas y las salidas profesionales de los licenciados en Humanidades. El documento combina fuentes de información muy diversas para intentar aportar un poco de luz a la incógnita que todavía representan estas expectativas y las salidas profesionales de licenciados y licenciadas en Humanidades. Los datos provienen de los estudiantes y licenciados de tres universidades catalanas que ofrecen la licenciatura: la Universidad Autónoma de Barcelona (UAB), la Universidad Pompeu Fabra (UPF) y la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). No obstante, no se trata de datos globales de las tres universidades, sino de datos diferentes y obtenidos de forma diversa en cada una de ellas. En primer lugar, hemos analizado los datos obtenidos de un estudio sobre inserción laboral de los graduados y graduadas en la UAB y Cataluña; en segundo lugar, hemos recogido el testimonio de la experiencia laboral de doce licenciados en Humanidades expuesto en el contexto de unas jornadas con antiguos estudiantes de la UPF y, en tercer lugar, hemos contado con los datos de una encuesta a los estudiantes de Humanidades de la UOC donde se pedía cuáles eran sus expectativas en relación con la carrera que estaban cursando. Los datos de cada universidad nos ofrecen diferentes piezas para ir construyendo un mosaico poco acabado, aunque esperamos que interesante. No podemos olvidar, además, que son tres universidades también diferentes entre ellas, con perfiles de estudiantes poco equiparables.

Resumen del autor en catalán Cuando se habla de juventud se tiende a recurrir a una sèrie de tópicos que hacen difícil entender a los jóvenes y a su relación con los cambios sociales y culturales que nos rodean. Cataluña ESP

La irrupció dels mitjans digitals està generant en les famílies amb adolescents noves formes d'estar junts i de relacionar-se amb l'exterior, que són viscuts sovint amb ansietat per part dels pares. Per estudiar les normes que tant els pares com els seus fills estan generant per regular-les, i com aquestes regulacions es relacionen amb la reproducció de l'avantatge i el desavantatge generalitzat, es proposa superar l'orientació restringida dels riscos i oportunitats i fixar-se en canvi en la manera com les cultures i identitats familiars generen equilibris particulars en les tensions normatives del treball, el consum i l'autenticitat. Mitjançant una recerca empírica qualitativa amb 23 famílies de dos centres d'educació secundària de l'àrea metropolitana de Barcelona, es constata que enlloc de buscar com normes o estils parentals concrets es relacionen amb diferents posicions socials, és preferible analitzar com les diferents cultures i identitats familiars regulen l'adquisició d'autonomia per part dels fills. Aspectes com la familiaritat i reflexivitat vers la tecnologia, l'establiment de rutines i horaris familiars o els contextos relacionals esdevenen així claus per entendre la reproducció de l'avantatge generalitzat. Aquests elements permeten contextualitzar dinàmicament la complexa combinació de les regulacions implícites i explícites en el procés de maduració dels fills. The emergence of digital media is enabling, in families with teenagers, new ways of being together and interacting with the exterior, which are often experienced with anxiety by parents. To understand the rules that parents and their children produce to regulate them, and how these regulations relate to the reproduction of generalised advantage and disadvantage, the narrow orientation of the risks and opportunities approach can be widened in order to pay attention to the way family cultures and family identities generate specific balances between the normative tensions of work, consumption and authenticity. The analysis of a qualitative empirical research with 23 families of two secondary schools in the Barcelona Metropolitan Region shows that rather than looking at how specific rules or parenting styles relate to different social positions, it is preferable to analyze how different family cultures and family identities regulate young people's acquisition of autonomy. By doing so, aspects such as the familiarity with, and reflexivity towards technology; family routines and schedules; or the specific relational contexts, emerge as fundamental to understand the reproduction of generalised advantage. These elements allow to dynamically contextualize the complex combination of implicit and explicit regulations in young people¿s process of maturation. La irrupción de los medios digitales está generando en las familias con adolescentes nuevas formas de estar juntos y de relacionarse con el exterior, que a menudo son vividas con ansiedad por parte de los padres. Para estudiar las normas que están generando padres e hijos para regularlas, y cómo estas regulaciones se relacionan con la reproducción de la ventaja y la desventaja generalizada, se propone superar la orientación restringida de los riesgos y oportunidades y fijarse en la forma cómo las culturas e identidades familiares generan equilibrios particulares en las tensiones normativas del trabajo, el consumo y la autenticidad. Mediante una investigación empírica cualitativa con 23 familias de dos centros de educación secundaria del área metropolitana de Barcelona, se constata que en lugar de buscar cómo normas o estilos parentales concretos se relacionan con diferentes posiciones sociales, es preferible analizar cómo las diferentes culturas e identidades familiares regulan la adquisición de autonomía por parte de los hijos. Aspectos como la familiaridad y reflexividad hacia la tecnología, el establecimiento de rutinas y horarios familiares o los contextos relacionales emergen así como fundamentales para entender la reproducción de la ventaja generalizada. Estos elementos permiten contextualizar dinámicamente la compleja combinación de las regulaciones implícitas y explícitas en el proceso de maduración de los hijos.

Fer-se gran és sinònim de modificar les pràctiques lligades a la cultura i l'oci. Es deixen de fer unes coses i se'n comencen a fer d'altres. Escoltar música, sortir de nit, quedar amb els amics, llegir el diari, utilitzar les xarxes socials, assistir a actes polítics són pràctiques que tenen molt a veure amb el moment vital. Analitzar què diu l'Enquesta a la joventut de Catalunya 2017 (EJC17 d'ara endavant) sobre les pràctiques d'oci i culturals té a veure, per tant, amb les diferents maneres de deixar la infància i transitar cap a la vida adulta, com també té a veure amb entendre els canvis històrics en els quals es produeixen aquestes transicions, des de la consolidació d'internet als processos migratoris o els canvis en les formes de relacions culturals.

El moviment punk nascut en el món anglosaxó va expandir-se en un món globalitzat, va mantenir el seu esperit rebel i va saber adaptar-se a les particularitats locals de cada zona. A Catalunya, alguns joves desil·lusionats amb el context socioeconòmic o simplement insatisfets amb el que se'ls oferia per part del que entenien com a societat dominant, van apropiar-se del punk i ràpidament van connectar-lo amb la cultura anarquista de Catalunya, i es va transformar en un moviment polititzat. En definitiva, aquest treball aprofundeix en la circulació "global-local" en les cultures juvenils a partir de l'experiència del moviment punk. Proyecto centrado en detallar diferentes métodos y técnicas para llevar a cabo un análisis de la seguridad de dispositivos móviles con sistema operativo Android, El movimiento punk nacido en el mundo anglosajón se expandió en un mundo globalizado, mantuvo su espíritu rebelde y saber adaptarse a las particularidades locales de cada zona. En Cataluña, algunos jóvenes desilusionados con el contexto socioeconómico o simplemente insatisfechos con lo que se les ofrecía por parte de lo que entendían como sociedad dominante, van apropiarse del punk y rápidamente conectarlo con la cultura anarquista de Cataluña , y se transformó en un movimiento politizado. En definitiva, este trabajo profundiza en la circulación "global-local" en las culturas juveniles a partir de la experiencia del movimiento punk. Project concentrate on different methods and techniques to perform a security analysis of mobile devices with Android operating system, the punk movement born in the Anglo-Saxon expanded in a globalized world, kept his rebellious spirit and able to adapt to local particularities of each area. In Catalonia, some young people disillusioned with the socioeconomic context or simply dissatisfied with what was offered by the parent company to understand how they take punk and quickly connect it with anarchist culture of Catalonia and became a politicized movement. Ultimately, this work delves into circulation "global-local" in youth cultures from the experience of the punk movement.

La tesi té com a objectiu general estudiar les pràctiques musicals de joves habitants o en trànsit a les ciutats de Barcelona i Trójmiasto. La intenció és poder desvetllar lògiques de sentit i identitat cultural que es generen a través d'aquestes. L'aproximació a l'estudi del gust i l'espai social juvenil intenta participar en els debats actuals en aquestes àrees, desenvolupant una aproximació teòric-metodològica a través d'un estudi sobre les pràctiques musicals vistes des de les trajectòries biogràfiques. Buscant contribuir en la comprensió del procés de socialització, les divisions i distincions socials que constitueixen la cultura popular contemporània. Aquesta recerca es basa en l'anàlisi qualitativa de dades etnogràfiques recollits a Barcelona i en Trójmiasto. Les entrevistes en profunditat han estat el principal instrument per a l'obtenció de dades per a aquest estudi. Però també es va recórrer a l'observació participant, a fonts secundàries i una combinació d'acostaments i tècniques d'anàlisis.Els principals resultats de la recerca van revelar com el gust musical és un punt d'ancoratge l'anàlisi del qual ens va permetre aportar comprensió i triangular els processos de mediació entre les diferents instàncies socials en els quals es creen estratègies quotidianes per a la conformació del gust musical. La tesi en el seu conjunt va demostrar la utilitat de posar en el centre de l'anàlisi a observar què classe de coses fan les persones en relació a la música i quina classe de discursos creen les persones en relació a la música. I d'aquesta manera hem pogut pensar al gust musical com un procés i no com un objecte. Ho vam poder presentar en aquesta tesi des de les seves vinculacions a través de les biografies des d'una aproximació en la qual el gust constitueix una pràctica corporal, col·lectiva i instrumentada., La tesis tiene como objetivo general estudiar las prácticas musicales de jóvenes habitantes o en tránsito en las ciudades de Barcelona y Trójmiasto. La intención es poder desvelar lógicas de sentido e identidad cultural que se generan a través de éstas. La aproximación al estudio del gusto y el espacio social juvenil intenta participar en los debates actuales en estas áreas, desarrollando una aproximación teórico-metodológica a través de un estudio sobre las prácticas musicales vistas desde las trayectorias biográficas. Buscando contribuir en la comprensión del proceso de socialización, las divisiones y distinciones sociales que constituyen la cultura popular contemporánea. Esta investigación se basa en el análisis cualitativo de datos etnográficos recogidos en Barcelona y en Trójmiasto. Las entrevistas en profundidad han sido el principal instrumento para la obtención de datos para este estudio. Pero también se recurrió a la observación participante, a fuentes secundarias y una combinación de acercamientos y técnicas de análisis. Los principales resultados de la investigación revelaron como el gusto musical es un punto de anclaje cuyo análisis nos permitió aportar comprensión y triangular los procesos de mediación entre las diferentes instancias sociales en los que se crean estrategias cotidianas para la conformación del gusto musical. La tesis en su conjunto demostró la utilidad de poner en el centro del análisis en observar qué clase de cosas hacen las personas en relación a la música y qué clase de discursos crean las personas en relación a la música. Y de esa manera hemos podido pensar al gusto musical como un proceso y no como un objeto. Lo pudimos presentar en esta tesis desde sus vinculaciones a través de las biografías desde una aproximación en la que el gusto constituye una práctica corporal, colectiva e instrumentada., The thesis has the overall aim to study the musical practices of young people in the cities of Barcelona and Trójmiasto. The intention is to analyse meaning-making and cultural identity that are generated through them. The approach to the study of taste and youth social space seeks to participate in current debates in these areas, developing a theoretical-methodological approach through a study of musical practices from the biographical trajectories. We are seeking understanding the process of socialization, social divisions and distinctions that constitute contemporary popular culture. This research is based on qualitative analysis of ethnographic data collected in Barcelona and Trójmiasto. In-depth interviews have been the main instrument for data collection for this study. But participant observation, secondary sources and a combination of approaches and analytical techniques were also used. The main results of the research revealed musical taste is an anchor point whose analysis allowed us to bring understanding and perspective to study mediation processes between different social instances in which everyday strategies are set to shape musical tastes. The thesis as a whole demonstrates the usefulness of putting at the center of analysis a scope at what kinds of things people do in relation to music and what kind of discourses people create in relation to music. Thus we presented musical taste as a process rather than an object. In this thesis musical taste is understood from its links through the biographies from an approach in which the taste is an embodied, instrumented and collective practice.

Treball de recerca on analitzo els elements socials i culturals que influeixen en la vivència de la maternitat, en el cas de tres dones. Em proposo intentar copsar de quina forma tres dones que han estat mares al segle XXI experimenten la seva pròpia maternitat i així intentar dilucidar fins a quin punt aquestes tres dones viuen aquesta situació personal present, en clau de passat. Quan escric passat, em refereixo al segle XIX, quan es va institucionalitzar el concepte de l'ideal maternal. Trabajo de investigación donde analizo los elementos sociales y culturales que influyen en la vivencia de la maternidad, en el caso de tres mujeres. Me propongo intentar captar de qué forma tres mujeres que han sido madres en el siglo XXI experimentan su propia maternidad y así intentar dilucidar hasta qué punto estas tres mujeres viven esta situación personal presente, en clave de pasado. Cuando escribo pasado, me refiero al siglo XIX, cuando se institucionalizó el concepto del ideal maternal. Research paper where I analyze the social and cultural elements that influence the experience of motherhood in the case of three women. I intend to capture how three women who were mothers in the twenty-first century experience their own motherhood and try to figure out how these three women live the present situation, in the key of the past. Past is understood as the nineteenth century, when the concept of maternal ideal was institutionalized.

El tractament dels estereotips de gènere per mitjà dels personatges, en el còmic europeu de la segona meitat del segle XX. Es concreta en l'anàlisi de tres autors: el català Víctor Mora, l'italià Hugo Pratt i el francès Gérard Lauzier. El tratamiento de los estereotipos de género a través de los personajes, en el cómic europeo de la segunda mitad del siglo XX. Se concreta en el análisis de tres autores: el catalan Víctor Mora, el italiano Hugo Pratt y el francés Gérard Lauzier. Discussion of gender stereotypes in characters from European comics from the second half of the 20th century. Analyzes three writers: the Catalan Víctor Mora, the Italian Hugo Pratt, and the French Gérard Lauzier.

[spa] Esta tesis estudia las alteraciones de la vida urbana en la calle d'en Robador del barrio del Raval de Barcelona como consecuencia de las intervenciones urbanísticas que allí se han producido en los últimos veinte años. Las incisiones urbanísticas en el Raval han comportado destrucción de patrimonio arquitectónico, habitacional y cultural de gran valor. Asimismo, han generado expulsiones de población, y en cierta medida y en ciertas zonas, su substitución por otra de mayor capacidad de dispendio. Se ha realizado un rastreo histórico sobre el Raval poniendo énfasis en las sucesivas culturas de control aplicadas allí sobre una población caracterizada por un elevado componente obrero y descapitalizado. Esto es complementado por una etnografía crítica de la calle citada -llevada a cabo entre los años 2010 y 2012, que ofrece una actualización de la perspectiva con el fin de establecer las persistencias y recurrencias que los sucesivos gobernantes han ensayado en lo que han sido hasta hoy los “bajos fondos” de la ciudad, el mítico “Barrio Chino”., [eng] This thesis explores changes of urban life on d'en Robador street on the Raval district of Barcelona as a result of urban interventions that have occurred there in the past twenty years. The urbanistic incisions in the Raval had destroyed urban heritage, architectural, residential and cultural valuable assets. Furthermore, they resulted in population expulsions, and -to some extent, and in certain areas- its replacement by people of greater income. Historical tracking on Raval neighbourhood has been made, emphasizing the observation on successive control cultures applied there over an impoverished population with a marked working class profile. This is complemented by a critical ethnography performed between 2010 and 2012 in the above-named street that brings that perspective up to date to establish the persistence and recurrence in the successive governments action on what has been up to today the "underworld" of the city, the mythical "Chinatown".