Search

L'obra jurídica més coneguda d'Alfons X, les Set Partides, va tenir una història viva prolongada des de la Baixa Edat Mitjana fins a principis del segle XX, una història que va fer que fos coneguda i utilitzada en altres regnes peninsulars i, per tant, fos traduïda a altres llengües, com el llatí. En aquest article, s' analitzaran els dos manuscrits llatins de les Set Partides conjuntament i s’arribarà a la conclusió que un d’ells transmet una traducció llatina copiada per Diego Fernández a Sevilla l’any 1420 per Rodrigo García. El text llatí del manuscrit de Sevillà ha romàs desconegut per a la recerca acadèmica fins ara i no ha estat objecte d’estudi per part de la historiografia alfonsina. Així mateix, l’article planteja la possibilitat que Díaz de Montalvo emprés el text llatí dels manuscrits en la seva edició glossada de 1501, ateses les connexions textuals entre aquesta edició i els dos còdexs llatins., The best-known piece of legal work of Alfonso X’s manuscript production, the Siete Partidas, had a long living history that spanned from the Late Middle Ages to the early twentieth century. It was known and widely used in other kingdoms of the Iberian Peninsula and, therefore, was also translated into other languages, including Latin. The present article will jointly analyse two of the Latin manuscripts of the Siete Partidas, reaching the conclusion that one of them transmits a Latin translation which was copied by Diego Fernández in Seville in 1420 for Rodrigo García. The Latin translation of the Sevillian manuscript remained unknown to scholarly research until now and has not been the subject of study within the Alphonsine historiography. This article also raises the possibility that Díaz de Montalvo used the Latin text of the manuscripts in his glossed edition published in 1501, given the textual connections between this edition and the Latin manuscripts., La obra jurídica más conocida de Alfonso X, las Siete Partidas, tuvo una historia viva prolongada desde la Baja Edad Media hasta principios del siglo XX. Este hecho hizo que fuese conocida y utilizada en otros reinos peninsulares y, por tanto, fuese traducida a otras lenguas, como el latín. En el presente artículo se analizarán conjuntamente dos códices latinos de las Siete Partidas, uno de los cuales transmite una traducción latina que fue copiada por Diego Fernández en Sevilla en 1420 para Rodrigo García. El texto latino del manuscrito sevillano ha permanecido desconocido para la investigación académica hasta ahora y no ha sido objeto de ningún estudio dentro de la historiografía alfonsí. Asimismo, el artículo plantea la posibilidad de que Díaz de Montalvo utilizara el texto latino de los manuscritos en su edición glosada publicada en 1501, debido a las conexiones textuales entre esta edición y los códices latinos.

[cat] De diuersis artibus o Schedula diuersarum artium de Teòfil és una de les obres sobre art i artesania més importants de l'Edat Mitjana. És un tractat medieval dividit en tres llibres que s'ocupen, respectivament, de pintura, vitralleria i orfebreria. El treball que presentem consta de diferents parts: en primer lloc, oferim un estudi preliminar on exposem les teories que s'han formulat recentment pel que fa a l'autoria, la datació i el títol de l'obra i hi incloem un estudi sobre les principals fonts de la tecnologia artística medieval. Hi incorporem un apartat dedicat a la transmissió manuscrita del tractat on recollim el llistat actualitzat de tots els manuscrits que contenen el De diuersis artibus i aportem una relació de totes les edicions i traduccions que s'han publicat fins al moment. Dediquem també un capítol a exposar els criteris que hem seguit per a l'establiment del text llatí i per a l'elaboració de la traducció catalana. En segon lloc, oferim una nova versió del text de De diuersis artibus. Prenent com a base l'edició de Dodwell, aportem noves variants i esmenes significatives, a les quals hem pogut arribar gràcies a haver-nos capbussat profundament en el text i en la seva interpretació. Aquest treball conté també la primera traducció al català d'aquest tractat medieval. La iniciativa de traduir aquesta obra fou motivada per l'interès que aquesta pot suscitar en un territori on l'art romànic destaca per la seva quantitat, qualitat i bon estat de conservació. En tercer lloc, presentem un extens comentari de l'obra, en el qual examinem i contextualitzem les tècniques i l'art que s'hi descriu. Finalment, hem completat el nostre estudi amb un ampli annex d'imatges per exemplificar les eines, tècniques i obres d'art que es descriuen en el De diuersis artibus de Teòfil., [eng] De diuersis artibus o Schedula diuersarum artium written by the monk Theophilus is one of the most important medieval works about art techniques. This medieval treatise is divided into three books, which deal with paint, glass and metalwork, respectively. The present work consists of several parts: first, it provides a preliminary study on the most recent theories regarding authorship, dating and title of the work. It also includes a study about the main sources of medieval art technology. In addition, there is a section dealing with the manuscript tradition of this treatise and a list of all the editions and translations that have hitherto been published. There is another chapter where we explain the criteria followed for the Latin text's edition and for the Catalan translation. Secondly, we offer a new edition of the De diuersis artibus. Based on Dodwell's edition, we provide new variants and meaningful corrections. This work also contains the first Catalan translation of this treatise. Thirdly, we present an extensive study of the work, in which we contextualize and examine the art techniques that are described. Finally, we have completed our study with a large annex of images to illustrate the tools, techniques and pieces of art that are described in De diuersis artibus of Theophilus.

Treball editat a Madrid per Ediciones Clásicas el 1999

Signatura antiga: 219 Sentència arbitral de Pere de Banyoles, canonge del capítol i oficial del bisbe de Girona, sobre la qüestió moguda entre la comunitat de Sant Daniel, representada per l'abadessa Berenguera de Palegret, i Arnau de Meixella, clergue, pel dret d'aquest darrer a percebre intestia i eixorquia de la mort cense testament d'un fill de Joan Ariol de Setcases

Signatura antiga: 958.3 perg. El pergamí comparteix suport amb el pergamí 1402 (signatura antiga 958.2) que és trasllat del pergamí original 1401 (signatura antiga 958.1). Notes sobre les dates: Còpia 1573, juliol, 15 Àpoca de cobrament de vuit lliures per foriscapi i batlliu, per raó de la venda del mas Prats de Sant Daniel al qual pertany el camp de la Pujada, domini directe del monestir

Signatura antiga: 170 Venda de Pere Estruç i la seva esposa Guillerma a Berenguer de Jonquer del mas de Ramon de Suredes, situat a Quart, pel preu de mil cent cinquanta sous

Signatura antiga: 1237 perg. Notes sobre les dates: Còpia meitat s. XVI Antoni Garbí, baster i ciutadà de Girona, capbreva a l'abadessa Violant Xatmar, en nom del monestir de Sant Daniel, dues possessions de terra

Signatura antiga: 831 Nicolau Domènech, de Millàs, parròquia de Madremanya, fill i hereu de Ramon Domènech, del mateix lloc, capbreva a Elisenda d'Alquer, abadessa del monestir de Sant Daniel de Girona, una casa de la cellera de Madremanya, que el seu pare havia comprat a Guillem Domènech de Millàs i la seva mare Agnès, tal com consta en document datat el 23 d'abril de 1345, domini directe del monestir, per un cens anual d'una quartera de forment a mesura de Monells, per Sant Pere i Sant Feliu

Signatura antiga: 1294 perg Joana des Catllar, abans sagristana, i la seva germana Margarida des Catllar, cambrera, monges del monestir de Sant Daniel, disposen de què s'ha de fer de les pensions i rèdits d'un censal que els deixà en herència la seva difunta tia Beatriu Alamany, que fou abadessa, després de la mort d'aquestes dos amb el consentiment, aprovació i confirmació de l'abadessa i comunitat del Monestir

Signatura antiga: 929 Fermí Viader, fill i hereu universal del discret difunt Francesc Viader, Notari de Girona, ven a Arnau Masquerós, de Mollet un quadró de terra anomenat Caner, situat a Mollet. Preu: 30 sous barcelonins de tern. Domini directe per la cambreria de Sant Daniel. Cens anual: 6 diners barcelonins de tern per Sant Pere i Sant Feliu que són part dels 74 sous que s'han de pagar a la cambreria per les possessions, homes i dones del mas Viader que es té per la dita cambreria. Aquests sis diners han estat assignats a dit quadró per Ramon d'Orta, clergue de la Seu, i Jaume de Soler, sagristà de Llagostera, comissaris nomenats pel vicari general del bisbe de Girona Miquel de Sant Joan, en carta segellada, donada a Girona el 2 de gener de 1369

Signatura antiga: 563 Ermessenda, filla de Joan Alamany, de Canet d'Adri, reconeix a Beatriu de Cabrera, abadessa del monestir de Sant Daniel de Girona, i al procurador, Castelló de Roquer, ser dona pròpia del monestir amb motiu de ser descendent d'home i dona propis, i promet donar cada any setze diners

Signatura antiga: 1203 perg. Comparteix suport amb el pergamí 1593 (signatura antiga: 1203.2). Notes sobre les dates: Girona Narcís Esteve, prevere i clauer de Sant Feliu de Girona, i Miquel Vilella, escrivà i oficial eclesiàstic de Girona, nomenats procuradors per Jaume Mas, prevere de l'església de Pineda, Salvador Mas, patró de Barca de la vila de Blanes, i altres companys de Blanes, com a marmessors i executors del testament d'Antoni Bofill, venen a Joan Aymar, sabater i ciutadà de Girona, en nom de la dita marmessoria per lliure i franc alou, una possessió de terra, part de la vinya i part bosc, situada a Vallnua, a la Vall de Sant Daniel, per ser el millor postor en subhasta pública feta a Girona per Pasqual de la Mel, corredor d'aquesta ciutat, per set lliures barcelonines de moneda corrent

Signatura antiga: 468 Maria de Solla, de Toralles, reconeix a Beatriu de Garriga, cambrera de Sant Daniel, ser dona pròpia de la cambreria del monestir

Signatura antiga: 1192 perg. Notes sobre les dates: Sant Daniel Bartomeu Miralles de la parròquia de Sant Daniel, capbreva pel sots priorat del monestir de Sant Daniel de Girona, a càrrec de la Sotspriora Sibil·la de Canet, una possessió de terra boscosa d'aproximadament trenta vessanes situada a Les Planes, muntanya de Girona, que li fou establerta per la sotspriora l'any 1448, a qui haurà de prestar un cens anual de dotze diners barcelonins de tern per Sant Pere i Sant Feliu

Signatura antiga: 1362 perg. Notes sobre les dates: Verges Antoni Albert, pescador de Cadaqués, fill de Guillem Albert, pagès de la mateixa Vila i Isabel, malalt, però en plenes facultats mentals, fa testament on anomena com a marmessors el rector de l'Església de Verges, Joan Rasset, a Rafael Riba, pescador de l'Escala, castell d'Empúries, i a un germà seu. Elegeix sepultura

Signatura antiga: 1191 perg. Notes sobre les dates: Girona Joan Martorell, paraire de roba de llana resident a Girona, capbreva per la Sotspriora del monestir de Sant Daniel de Girona, Sibil·la de Canet, com a administradora de l'altar de Sant Benet, una possessió de terra erma, de bosc, vinya i avellaners de divuit vessanes que li fou establerta aquest mateix any per la sotspriora, situada a les Planes, muntanya de Girona, per la qual ha de prestar un cens anual d'una mitgera d'avellanes a mesura de Girona per Sant Bartomeu

Signatura antiga: 300. Notes sobre les dates: Còpia de 1300, juny, 8 Trasllat d'una clàusula testamentària del testament de Guillem Gaufred, tresorer de la Seu de Girona, qui deixa vint sous anuals a Sant Daniel pel dia del seu aniversari

Signatura antiga: 807. Comparteix el suport amb el pergamí 1539 (signatura antiga 807) Tomàs Barrat, ciutadà de Girona, ven a Bartomeu de Vilademany, clergue de l'església de la Seu de Girona, a títol particular i no per la Seu, el cens de cinquanta-dos sous i sis diners que li paguen cada any per Sant Miquel els tenidors de diferents masos de Fornells pel dret de moldre al molí de Bescanó, que havia estat d'Eimerich de Llavià, pel preu de cinquanta-dues lliures i cinc sous barcelonins de tern

Signatura antiga: 1318 perg. Comparteix suport amb el pergamí 1600 (signatura antiga 1318.2) Bernat Resclosa, pagès de Sant Martí Vell, i germans Pere Resclosa i Caterina, esposa de Miquel Sayner, nascut Illa, diòcesi d'Elna, hereus a parts iguals del seu pare difunt Joan Resclosa, venen a Sadurní Ferrer, àlies Marcó, de Sant Martí Vell, a causa de la necessitat que tenen per dotar a Caterina, una peça de terra d'una vessana situada a Vauvella, Sant Martí Vell. El preu serà de quaranta lliures

Signatura antiga: 629. El document ocupa quatre suports de pergamí. Notes sobre les dates: 1331, setembre, 18-19; 1332, gener, 14 Beatriu de Garriga, cambrera del monestir de Sant Daniel de Girona, capbreva a vint-i-sis persones les possessions que té la cambreria a Corçà

Signatura antiga: 390. Presenta senyal d'haver estat cosit pel marge esquerra i dret Bernat d'Illes, de Fonteta, parròquia de La Bisbal, fill del difunt Bernat d'Illes, de Sant Sadurní [de l'Heura], i la seva esposa Berenguera es fan persones pròpies de la Cambreria de Sant Daniel, administrada per la cambrera Guillema de Sarrià

Signatura antiga: 795. Comparteix el suport amb el pergamí 834 (signatura antiga 795). Relacionat amb pergamí 805 (signatura antiga 770) Àpoca de vuit lliures i quinze sous barcelonins de tern de la venda que Bonanat Jofre i la seva muller Ramona, residents a Girona, feren a Margarida, muller de Pere Garrofar, de la vall de Sant Daniel i parròquia de Sant Feliu de Girona, i el seu fill Bernat, de dues feixes de terra situades a Sant Daniel

Signatura antiga: 613. Pergamí relacionat amb 556 (signatura antiga 480). Carta partida per ABC al marge superior Gueraua, vídua de Guillem d'Avinyonet, i filla d'Arnau Mir, de Corçà, capbreva a Beatriu de Cabrera, abadessa del monestir de Sant Daniel de Girona, dos camps, situats a Sant Llorenç i a Cardeners, a Corçà, què el seu pare, amb motiu del seu casament, li va donar per pur, lliure i franc alou en document de 7 de gener de 1316, davant del notari Bernat de Coll. A causa del plet entre ambdues parts sobre a qui pertanyia el domini directe, acordant ser el monestir amb tots els seus drets, Gueraua haurà de pagar vuitanta sous per les despeses ocasionades

Signatura antiga: 821 Pere d'Eres, oriünd de la parròquia de La Pera, i resident al mas Eres de Millàs, a Madremanya, reconeix a Elisenda d'Alquer, abadessa del monestir de Sant Daniel de Girona, fer-se home propi en la meitat per matrimoni amb Brunisenda, propietària del mas Eres, en el qual ha entrat, que es té la meitat per l'abadia de Sant Daniel i l'altra meitat per l'Hospital nou de Girona. Presta homenatge a Bernat Marial, domer de Llagostera, procurador del monestir

Signatura antiga: 797 Elisenda d'Alquer, abadessa del monestir de Sant Daniel de Girona, davant el notari i testimonis, mana a Ermessenda d'Ordal, priora d'aquest, en el capítol del monestir, que per santa obediència aquell mateix dia restitueixi i torni a Guillem Bernat, capellà del monestir, i Guillem Lledó, domer, la plena possessió de les porcions de pa i diners que per raó del vi del temps d'advent i els ous de tot l'any les priores anteriors els donaven, i que ella havia cessat de donar-los-hi. Les monges Sibil·la d'Orta i Alamanda de Trilla reclamen les porcions que a ells els deu de pa i diners per raó de vi i ous tot l'any i que les altres priores els donaven. La priora promet fer-ho per respecte a l'abadessa en el que sigui de dret. Apel·larà als oficials del bisbe de Girona

Signatura antiga: 891 Francesca, que fou filla de Pere ses Feixes, de Salt, i ara muller de Berenguer Canet, de la parròquia de Sant Vicenç de Canet es fa dona pròpia del monestir de Sant Daniel sota l'abadessa Ermessenda de Trilla per casament en el mas Canet

Signatura antiga: 638 Jaume de Pou, de Corçà, promet a Beatriu de Cabrera, abadessa del monestir de Sant Daniel de Girona, que si el mas Bou esdevé propietat del monestir per raó de venda per part de Guillem de Cies, aleshores ell es farà home propi si hi resideix, i pagarà al monestir vuit diners anuals, a més d'altres censos i agraris que hagi de prestar pel dit mas

Signatura antiga: 1075 perg. Notes sobre les dates: Girona Francesc Garrofar, de la Vall de Sant Daniel de Girona, renúncia i retorna a Pere Capmany, escrivà de Girona i procurador del monestir de Sant Daniel de Girona, actuant en nom de l'abadessa del monestir Constança de Cruïlles, una possessió de coma i bosc situada a la Costa de la Llebre, a la mateixa vall, de dotze vessanes perquè li és més útil retornar-la que tenir-la sota prestació de cens. Pere Capmany l'accepta després que Francesc Garrofar presta el cens de nou capons que devia feia nou anys

Signatura antiga: 162 Venda de Maria, filla del difunt Arnau d'Abadenques, i el seu espòs Joan a Berenguera de Palagret, infermera de Sant Daniel, de tot el bosc i "colatera" que tenen per la infermeria del monestir a la parròquia de Sant Sadurní de Palol, pel preu de trenta sous barcelonins, tret del seu mas que retenen a canvi del cens anual de dos diners

Signatura antiga: 898 Guillerma, filla del difunt Joan Borda de Vila-sacra i muller de Bartomeu Forques, de Vilamalla, es fa dona pròpia del monestir de Sant Daniel sota l'abadessa Ermessenda de Trilla per casament en el mas Forques. Fa l'homenatge a Pere Ferrer, domer de Vilamalla perquè el seu marit, Bartomeu Forques, és batlle de Vilamalla per l'abadessa. Consta que és menor de vint-i-cinc anys

Signatura antiga: 971 perg. Notes sobre les dates: Girona Guillem de Vinyals, de Palol de Revardit, fa una àpoca de l'import del lloguer degut (sou) dels dos anys proppassats pel seu treball de nunci del Monestir de Sant Daniel de Girona, a càrrec del seu procurador Pere Berenguer de Casanoves, clergue de la Seu de Girona

Signatura antiga: 579 Pere de Puig, de Vilobí, ven a Pere de Bosch, sastre de Vilobí, una casa que té en alou a Sant Esteve de Vilobí per dos sous i cinc diners anuals. Elisenda Alquer, sagristana de Sant Daniel de Girona, signa per les sortides de la terra del mas Puig

Signatura antiga: 1389 perg. Comparteix suport amb el pergamí 1579 (signatura antiga 1389). Notes sobre les dates: Girona Jaume Agustí, pagès, propietari del mas Agustí de Sant Martí Vell, amb la seva filla i marit, Maria Agustí i Joan Dalmau, venen a Joan Marcó, pagès de Sant Martí Vell, una peça de terra boscosa de quatre vessanes, anomenada Fonaller, pel preu de trenta lliures barcelonines

Signatura antiga: 1077 perg. Notes sobre les dates: Girona Joan Terrats, fill d'Arnau Terrats de Juià, es fa home propi del monestir de Sant Daniel de Girona i de l'abadessa Constança de Cruïlles, per raó de la seva entrada al mas Joan de Campdorà, domini directe del monestir, pel casament amb Ivona, senyora útil i propietària del mas

Signatura antiga: 296 Berenguera, esposa de Guillem Seguer de Riudellots de la Selva, redimida de Guillem Ramon de Fàbregues, ciutadà de Girona, es fa dona pròpia de Sant Daniel

Signatura antiga: 1068 perg. El segell pontifici de plom, del qual penja un cordó vermell i groc, i que es troba deslligat del document, es conserva en una bossa a part el costat del pergamí. Notes sobre les dates: Tortosa Butlla apostòlica del Papa Benet XIII, expedida el 17 d'abril de l'any 1413, concedint a l'abadessa del monestir de Sant Daniel de Girona, Constança de Cruïlles, i a les successores de l'abadia, el privilegi de conferir els beneficis de la Doma i de Santa Margarida de l'església del monestir

Signatura antiga: 1396 perg. Notes sobre les dates: Girona Germà Corney, pagès d'un mas de Corçà, capbreva per la piateria, piatera de la qual és Agnès Jultrú i d'Abellar, en el seu procurador Jeroni Raset, prevere beneficiat de Sant Feliu de Girona, un camp situat a Corçà anomenat Bruger, àlies Puig Calvell, de cinc vessanes

Signatura antiga: 999.3 perg. Comparteix suport amb els pergamins 1060 (signatura antiga 999.1) i 1535 (signatura antiga 999.2). Notes sobre les dates: Girona Caterina, viuda d'Arnau Casals, bracer de Girona, com a tutora del seu fill, menor d'edat i hereu del mas Mosqueres de Celrà, promet sota pena de mil sous, la meitat disposats a la Cúria, que quan el seu fill, propietari de la feixa venuda a Berenguer Costa de Juià, tingui l'edat de firmar aprovarà la venda

Signatura antiga: 709 Protesta de Pere de Vilacís, procurador del monestir de Sant Daniel de Girona, a causa d'una multa i embargament injustos per part de l'exèrcit de Figueres als homes del monestir, lliures de tot hoste i cavalcada per privilegi reial de Pere I el 1209

Signatura antiga: 859 Requesta feta per Guillem Lledó, domer de Sant Daniel de Girona, en nom dels clergues del monestir i del mateix monestir, a na Guillerma, vídua de Tomàs Barrat, perquè intervingui a favor seu en el plet pel cobrament dels censos del mas Aulina, que té Nicolau Estarach, i del mas Prat, que té Pere de Prat, els censos del qual Tomàs Barrat els havia venut a Bartomeu de Vilademany, clergue, junt amb altres, i pertanyen als clergues i al monestir perquè són d'uns aniversaris

Signatura antiga: 1219 perg. Comparteix suport amb el pergamí 1564 (Signatura antiga: 1219). Notes sobre les dates: Girona Margarida, esposa de Joan Preses i propietària del mas Canada de Sant Martí Vell, ven a Joan [...], de la mateixa parròquia, una feixa de terra anomenada La Tallada, de vinya vella, domini directe del benefici de Santa Maria de la parròquia de Sant Martí Vell i del seu obtentor Joan de Pla, per dotze lliures de moneda corrent. Només es llegeix que es presten tres mitges quarteres d'ordi per tot el mas Canada

Signatura antiga: 988 perg. Carta partida per ABC al marge superior. Notes sobre les dates: monestir de Santa Margarida del Prat de Roses Francesca Miquel, priora del Monestir de Santa Margarida del Prat, Roses, amb el consentiment de la comunitat, redueix a Joan Jaume, de la parròquia de Santa Maria de Roses, el cens anual que prestava la mitja borda anomenada d'en Alanyà, situada a la dita parròquia, de dues mitgeres d'ordi a tres quarteres d'ordi. Han de ser portades al Monestir de Santa Margarida del Prat per Sant Pere i Sant Feliu. La mitja borda fou establerta a Joan Jaume per Francesc Benet, sagristà del Monestir de Santa Maria de Roses

Signatura antiga: 166. Signatura autògrafa de l'abadessa Berenguera de Sant Daniel Venda d'Arnau Grill i la seva esposa Guillerma a Bernat Gener de Segalars d'una peça de terra situada prop del mas Martorell, a la parròquia de Sant Gregori, pel preu de set sous barcelonins

Signatura antiga: 1205 perg. Comparteix suport amb el pergamí 1278 (Signatura antiga: 1205). Notes sobre les dates: Còpia s. XVII Trasllat de la promesa de Caterina, viuda de Jaume Puig de Sils, batlle natural del delme de Sils, ara càrrec ocupat pel seu fill Miquel, a Jordi Raffart, prevere i obtentor d'un dels cinc beneficis presbiterals fundats per la difunta Ermessenda de Cartellà, i als altres clergues obtentors dels dits delmes, d'aplegar fidelment i lleialment el delme de Sils i de conservar la senyoria útil mentre tingui, per raó d'hipoteca, el dret d'administració de tots els béns de l'herència del marit per dot d'esponsalici i altres drets

Signatura antiga: 1313 perg. Document format per sis suports en pergamí que contenen setze reduccions de censos. Notes sobre les dates: 1570, novembre, 13 - 1587, setembre, 8 Joan Sarriera i de Gurb, donzell, domiciliat a Girona, redueix a censos en diners les prestacions de la meitat del delme de la parròquia de Sant Esteve de Massanes, de la qual meitat n'és senyor directe

Signatura antiga: 546 Bernat Ferrer, de Millars, parròquia de Madremanya, i la seva esposa Cecília, venen a Arnau Miquel de Madremanya una quartera d'ordi a mesura de Monells i sis diners anuals en ajuda d'una mitgera d'ordi i tretze diners que cada any fa de cens pel clos de terra del pou, situat a Millars

Signatura antiga: 237 Venda de Ramona de Sant Martí, vídua del cavaller Bernat de Sant Martí i amb anterioritat de Guillem Gaufred de Madremanya, amb el consentiment dels seus fills Guillem i Ramon de Sant Martí, a Peregrina de Bevià, filla seva del seu primer espòs, del mas que Pere Borrell de Millàs té per ella a Millàs, parròquia de Sant Esteve de Madremanya, pel preu de tres-cents-sous barcelonins

Signatura antiga: 415 Reconeixement de Ramona Matfrea, filla del difunt Guillem Matfré, de Sant Martí Vell, a Beatriu [de Cabrera], abadessa de Sant Daniel, de ser dona pròpia del monestir, per raó de ser filla d'home i dona propis del monestir