Search

Aquest article parteix de la hipòtesi que existeix una certa distància entre els interessos literaris i culturals de l’alumnat universitari i la prescripció de lectures obligatòries en assignatures de llengua i literatura catalanes; concretament, les impartides pel professorat del Departament de Filologia Catalana en la Facultat d’Educació i la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat d’Alacant. Per tant, té l’objectiu d’esbrinar les fonts que l’alumnat utilitza per informar-se i gaudir de continguts textuals (i, especialment, per decidir quin llibre vol llegir) i, també, si amb l’aproximació pedagògica que es fa des de la docència universitària és possible salvar aquesta bretxa. La investigació es va dur a terme a través d’una enquesta que va ser atesa per 243 alumnes durant el curs acadèmic 2020-2021, i que va aportar resultats interessants: entre d’altres, que els mediadors literaris tradicionals perden pes davant les recomanacions entre parells o amistats en les xarxes socials; que els continguts textuals més consumits són les sèries en plataformes digitals, tot i que un alt percentatge es declara lector de llibres en format paper o en ebook, i que l’enfocament didàctic amb què les assignatures s’aproximen a les lectures obligatòries (pertanyents, majoritàriament, al cànon literari acadèmic) és interessant i aproxima l’alumnat a autors/es que, d’altra manera, no coneixerien. Aquest article forma part del projecte «La influència de la cultura juvenil en la confecció d’un cànon literari» (codi 5225), que ha rebut finançament en el marc del Programa Xarxes I3CE de Qualitat, Innovació i Investigació en Docència Universitària 2020-2021 de l’Institut de Ciències d’Educació de la Universitat d’Alacant.

Aquesta memòria parteix de la hipòtesi que, en l’àmbit de l’educació superior, existeix, en els primers cursos, una certa desconnexió entre la prescripció literària i cultural en les aules i la cultura juvenil de base de l’alumnat. Aquesta distància ha estat generada per l’emergència de noves formes de mediació, que han relegat a un segon plànol els agents tradicionals ―com ara els professionals de l’educació, les biblioteques, les llibreries, etc.― a favor d’altres mètodes ―com ara la recomanació per parells, a través de les xarxes socials (Lluch, 2014; 2017a; 2017b; Francés 2019). Per tant, és urgent investigar en la creació de cànons alternatius a l’acadèmic (García-Roca, 2020), tant en l’àmbit literari com en una concepció més àmplia de la cultura juvenil: esbrinar quins són els hàbits i les preferències lectores del nostre alumnat per dissenyar després propostes didàctiques de connexió entre aquestes preferències i l’ensenyament superior, concretament en el cas de les diverses assignatures impartides pel Departament de Filologia Catalana a la Universitat d’Alacant. Aquest enfocament es basa també en la importància que l’estètica de la recepció atorga al paper del lector en la construcció del seu intertext lector i la competència literària que s’hi basa (Bordons i Díaz-Plaja 2004).

Obra ressenyada: Emili SAMPER (ed.), The Myths of the Republic: Literature and Identity. Kassel : Edition Reichenberger, 2016.

Maricorners : estudios interdisciplinares LGBTIQ+ [ISBN 978-84-17319-82-3] recopila las ponencias no publicadas con posterioridad en Maricorners : investigaciones queer en la Academia [ISBN 978-84-17319-2] y presentadas en el congreso homónimo, celebrado en abril de 2019 en la Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Madrid ETSAM UPM. Al celebrarse en la Universidad Politécnica de Madrid UPM y recibir ayudas tanto de la ETSAM UPM como de la Unidad de Igualdad de la UPM, se publica en el Archivo Digital UPM.

Encara que la investigació en estudis de gènere ha propiciat un dels canvis més transformadors, creatius i importants en l’àmbit acadèmic, la introducció de continguts que afavorisquen la coeducació no ha sigut sistemàtica en tots els graus ni totes les universitats. L’objectiu d’aquest treball és exposar una investigació sobre el canvi de postura crítica de l’alumnat respecte de les qüestions de gènere a partir d’una sèrie d’experiències educatives dutes a terme en diferents assignatures de llengua i literatura catalanes de la Universitat d’Alacant (curs 2019-20). La metodologia utilitzada consta de tres fases: en la primera, realització d’un qüestionari per avaluar els coneixements previs de l’alumnat; en la segona, l’activitat central proposada en cada assignatura; en la tercera, realització del mateix qüestionari per esbrinar si han canviat els coneixements i les actituds dels estudiants. Entre els resultats més rellevants de l’experiència, cal destacar que, en general, l’alumnat adquireix nocions de crítica de gènere, reorienta els seus criteris de valoració del cànon literari, considera necessari utilitzar un llenguatge no sexista i amplia el coneixement d’obres literàries que representen la diversitat sexoafectiva. En conclusió, valorem positivament l’experiència educativa malgrat algunes limitacions en el disseny i la realització; en efecte, cal avançar en la introducció de la perspectiva de gènere per promoure una educació inclusiva. Aquest article forma part del projecte “L’alumnat de l’Educació Superior i la construcció de l’esperit crític (Gènere, Sexualitat, Postcolonialisme)” (codi 4836) que ha rebut finançament en el marc del Programa I3CE de Xarxes d’Investigació en Docència Universitària 2019/2020 de la Universitat d’Alacant.

En aquesta memòria exposem una investigació sobre el canvi de postura crítica de l’alumnat respecte de les qüestions de gènere a partir d’una sèrie d’experiències educatives dutes a terme en diferents assignatures de llengua i literatura catalanes de la Universitat d’Alacant (curs 2019-20). Les assignatures en qüestió són Literatura Catalana Infantil (optativa de 4t curs del Grau de Mestre en Educació Infantil, amb 46 alumnes), Llengua Catalana II per a l’Educació Primària (obligatòria de 3r curs del Grau de Mestre en Educació Primària, amb 37 alumnes), i Introducció a les grans obres de la literatura catalana contemporània (bàsica de 1r de grau en Filologia Catalana, amb 31 alumnes). Les activitats pensades pel professorat per afavorir la conscienciació crítica han sigut diverses: lectura d’articles acadèmics, anàlisi de textos fílmics i literaris, recomanacions d’ús d’un llenguatge no sexista, debats i test de Bechdel. Entre els resultats més rellevants de l’experiència, cal destacar que, en general, l’alumnat adquireix nocions de crítica de gènere, reorienta els seus criteris de valoració del cànon literari, considera necessari utilitzar un llenguatge no sexista i amplia el coneixement d’obres literàries que representen la diversitat sexoafectiva.

The films of Cesc Gay (Barcelona, 1967) draw a complex portrayal of the collapse of hegemonic or traditional masculinity. In most cases, the male characters of the films are trapped between a conservative pattern-which is tied to patriarchy, marriage, family and heterosexuality-and a more flexible prototype that breaks away from conservative gender, sexual and family rules. This shift reflects what Anderson (2009) calls "inclusive masculinity", existing in cultures of diminished "homohysteria". In Fiction (2006), Àlex, the male protagonist, a married man and a father of two children, is unable to move on to that new understanding of masculinity and gender and sexual relations. Marriage and family entail a sacrifice, a loss, imprisonment. He remains bound up with an unattainable idealised self-"who you really are"-that only lives in his imagination. By drawing on psychoanalysis and affect theory, I argue that the scripts he writes, the portraits he looks at or the mirrors that reflect his face point at that other self with which he has a melancholic/narcissistic relationship as the lost loved object he mourns. The research for this paper was financially supported by the Spanish Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, grant no. CAS16/00110.

Aquesta xarxa ha investigat sobre la implementació de rúbriques en l’EES com una acció educativa innovadora i de millora, derivada de l’avaluació i dels indicadors de qualitat docent en l’àmbit universitari. La investigació ha partit de la hipòtesi de la necessitat de l’activació sistemàtica de rúbriques en l’EES com a eina que perfecciona les estratègies d’assoliment dels objectius proposats a l’alumnat, millorant-ne els resultats finals. La investigació està delimitada a l’alumnat del 3r i 4t curs del Grau de Mestre per a l’Educació Primària i l’Educació Infantil, respectivament, que cursa l’assignatura Literatura Catalana Infantil en la Universitat d’Alacant durant l’any acadèmic 2018-19. L’objectiu general s’ha centrat a avaluar temptativament les possibilitats de millora del rendiment acadèmic a través del coneixement previ dels indicadors que han sigut avaluats en cadascuna de les activitats pràctiques proposades en l’assignatura. Per obtenir unes conclusions fiables, a partir de la implementació de les rúbriques elaborades, s’ha efectuat la comparació de resultats entre dos grups de discents que han cursat la mateixa assignatura; els uns avaluats amb les rúbriques elaborades a partir del treball efectuat en la xarxa, en tant que els altres n’han estat avaluats sense. L’article definitiu presenta els resultats derivats d’aquesta recerca.

The current pro-independence process in Catalonia has fostered some attempts to redefine Catalan national identity from gender, sexual and even linguistic/ethnic viewpoints. As Catalan studies are basically focused on national/linguistic identity, the recent debate may also help reshape this academic field on more diverse grounds. Whilst peninsular Catalan studies are still attached to a structuralist framework, British and North-American scholars of Catalan language and culture have undertaken a cultural turn some decades ago. To avoid a definitive separation in two different fields of academic enquiry, peninsular academics should update the theoretical foundations of their work. A more diverse approach to Catalan identity should consider sexuality, which has traditionally been banished from literary analysis as a ‘private’ matter. In particular, I discuss how queer theory can reframe Catalan studies mainly by building a specific LGBT literary tradition, identifying queer episodes and characters in the canon, questioning received meanings, promoting interdisciplinary analysis of Catalan culture and exploring the role of queer subjectivity in history. However, above all, a queer approach to Catalan culture should hybridize Catalan identity in terms of gender and sexuality., Biblioteca di Rassegna iberistica

En aquesta memòria detallem les experiències docents dutes a terme en diverses assignatures del grau en Filologia Catalana, en Educació Primària, en Educació Infantil i en Humanitats que comparteixen l’objectiu d’aproximar les diverses teories analítiques agrupades sota la denominació dels estudis culturals a l’alumnat. Considerem que la perspectiva de gènere, els estudis sobre l’espacialitat i altres són com una lent crítica que pot posar llum en les imbricacions entre literatura i cultura, que pot descriure el fet literari com un producte d’una sèrie de categories i interseccions culturals que han de ser analitzades en conjunt, i que aquesta òptica multigenèrica resulta interessant i profitosa per a l’alumnat i per a la formació del seu esperit crític.

L’aprenentatge de la soledat, de David Vilaseca (2008), és una obra que planteja qüestions sobre l’escriptura, la identitat i la sexualitat. Basant-se en la teoria cultural, la psicoanàlisi i la teoria queer, el narrador-protagonista, David —alter ego de l’autor— construeix una identitat homosexual a través del seu diari. Més que confessar la condició sexual, els escriptors d’autobiografia construeixen una nova identitat de manera retrospectiva. Les similituds entre el protagonista i Vilaseca, la combinació entre teoria i experiència subjectiva, converteixen la novel·la en una barreja d’autoficció i assaig. La construcció del personatge es fa a partir de la psicoanàlisi, que el retrata com un individu depressiu, paranoic, masoquista, dependent, amb un enorme sentiment de culpa i una relació molt complexa amb el passat, vinculat a una identitat heterosexual que rebutja —Catalunya, les seues amistats, la família i, de manera més notable, la mare. La configuració del subjecte gai en la novel·la es realitza mitjançant l’espai de Londres i requereix la ruptura amb el passat, que el protagonista té dificultats per superar, i es converteix així en un personatge melancòlic. L’aprenentatge de la soledat (Learning to Be Alone), by the Catalan author David Vilaseca (2008), raises issues about writing, identity and sexuality. Drawing on cultural theory, psychoanalysis and queer theory, the narrator and protagonist, David —the author’s alter ego— writes a journal to shape his gay identity. Rather than proclaiming homosexuality, autobiography retrospectively shapes the self ’s sexual identity. Vilaseca renders the story as fiction, not as an authentic personal diary, whereupon the novel is an example of self-fiction, but also a mixture of theory and personal experience. Specifically, psychoanalysis shapes the character as a depressed, paranoiac, masochist, reliant subject who feels terribly guilty and has a very complex relationship to his heterosexual past. The protagonist links his former life to an identity he no longer recognises —Catalonia, his friends, his family and, most remarkably, his mother. His becoming a gay man is achieved through the interaction with London’s gay scene and demands breaking with the past, which David seems unable to overcome; his incapability transforms him into a melancholic subject.

Aquest article presenta els resultats d’una acció educativa que ha estat dissenyada a partir de la reflexió teòrica sobre metodologies actives i que ha consistit a introduir en l’assignatura Literatura Catalana Infantil que s’imparteix en el Grau d’Educació Infantil una pràctica que consisteix en l’elaboració d’un booktrailer sobre una obra de la literatura infantil catalana. El booktrailer és fonamentalment una eina de promoció de la lectura que pot esdevenir un instrument per a l’adquisició de competència literària (també comunicativa i digital), que es difon per Internet i, per tant, s’adreça especialment a un lector del segle XXI. És un recurs habitualment utilitzat per les editorials (també per autors i il·lustradors), especialment vinculat a l’àlbum, el llibre il·lustrat i la novel·la gràfica (per la proximitat del llenguatge). Segons Rosa Tabernero (2013): “El book trailer es un instrumento de promoción de un libro en formato de vídeo que emplea técnicas similares a las que utiliza el trailer cinematográfico con la peculiaridad de que circula por internet, es decir, se difunde a través de las redes sociales”, i ha de ser per definició breu, estimulant, eloqüent i precís (Lloret y Canet, 2008). Considerem, juntament amb la crítica especialitzada (Lluch, 2014) que aquesta pràctica pot resultar interessant per a l’alumnat universitari ja que l’entorn del web social ofereix a hores d’ara noves maneres d’aproximar-se a la lectura que poden connectar-hi més fàcilment. El nostre propòsit és avaluar el seu rendiment acadèmic en relació amb l’adquisició de la competència lectora, el desenvolupament del judici crític i de la creativitat, la integració de recursos propis de l’animació lectora, així com el domini de certes destreses digitals en l’alumnat d’Educació Infantil. Per les seues característiques la creació d’un booktrailer (així com la seua recepció per part de l’alumnat) implica necessàriament un lector col·laborador, actiu, crític i reflexiu, ja que l’alumnat haurà de demostrar la seua capacitat d’interpretació per resumir l’argument, identificar els temes principals, distingir el caràcter dels personatges i copsar la jerarquització que s’hi estableix en el text literari. També la seua capacitat de síntesi per ajustar el discurs al temps estàndard del booktrailer, fent ús de recursos narratius com l’el·lipsi (ja que el discurs resultant serà sempre fragmentari). Així mateix haurà de conéixer i dominar els principals recursos retòrics del discurs narratiu, com ara el tipus de narrador, la hipertextualitat, la intertextualitat o la metaficció (Genette, 1987), així com també algunes nocions bàsiques del llenguatge cinematogràfic i audiovisual en termes generals. Trets, tots ells, força rellevants per a analitzar i entendre la literatura catalana infantil dels darrers anys, especialmente del tombant de segle. Així doncs, els resultats que presentarem seran extrets directament de la implementació a l’aula d’aquesta nova pràctica i de la corresponent revisió i avaluació. D’una banda, a través de l’avaluació per part del professorat d’aquesta activitat i, de l’altra, de les dades sobre el procés d’ensenyament-aprenentatge reflectides en una enquesta final emplenada per l’alumnat. Aquestes dades han estat el punt de partida per a introduir-hi esmenes per a millorar-ne l’aprofitament didàctic en cursos posteriors.

Mitjançant la xarxa 3858, s’ha pretés oferir, tal com ja s’ha fet en diverses convocatòries prèvies del programa de xarxes de la Universitat d’Alacant, presència acadèmica a la tasca d’estudi i de difusió sobre les possibilitats didàctiques del còmic que s’està desenvolupant des dels nuclis dels grups Unicòmic i CLUECA. En aquest sentit, la memòria aspira a ser testimoni del treball investigador i docent dut a terme pels membres de la xarxa durant el curs 2016-2017. Al nostre parer, fer recompte del camí recorregut és condició indispensable per a ataüllar el futur, en el qual haurem de depurar les activitats realitzades i, en conseqüència, ampliar-les i fer-les perdurar en el temps.

La crítica ha subratllat el caràcter metaficcional de l’obra de Pere Calders, que reelabora molts dels tòpics de la literatura fantàstica en els seus relats, sovint mitjançant l’humor i la ironia. Tanmateix, des d’una perspectiva psicoanalítica, aquest diàleg amb la tradició es pot comprendre també com una exploració del significat que la fantasia té amb les persones o la manera com la ficció modela la identitat personal i també la realitat social i la cultura. Aquesta idea es reflecteix nítidament en un dels contes de l’autor, titulat «La clau de ferro», en què un home s’inventa una personalitat misteriosa molt similar als personatges sinistres de la novel·la gòtica per crear­se una reputació social. Tal és el poder de seducció d’aquesta fantasia que al final acaba devorant els protagonistes, incapaços d’acceptar la realitat. = Pere Calders’s work has been regarded as fantastic and gothic metafiction, for his short stories are often ironical rewritings of the genre’s main storylines and tropes. However, from a psychoanalytic approach, this dialogue with literary tradition can also be understood as an exploration of the meaning of fantasy or the way fiction shapes personal identity as well as social reality and culture. This idea is clearly apparent in one of Calders’s short stories, «La clau de ferro» —«The iron key»—, in which a man, in order to gain social notoriety, creates a make-believe mysterious character similar to the uncanny heroes of gothic novels. This seductive fantasy becomes so powerful that it ends up substituting reality, which the protagonists of the story are unable to accept.

En la literatura y el cine góticos clásicos, el vampiro se concebía como un monstruo al que cabía eliminar. Sin embargo, en los últimos cuarenta años, novelas, películas y series revelan una voluntad de asimilarlo a la sociedad humana, un proceso conocido como domesticación o regeneración. Como metáfora de la diferencia sexual, racial, de género o de clase, tal asimilación representa, de acuerdo con los postulados de Foucault, una operación que lleva a cabo el poder para someterlas, integrándolas en el orden social y cultural establecido. La serie estadounidense True Blood (2008-2014) refleja a la perfección este proceso dual de regeneración que implica, a su vez, sometimiento. Relacionado con los supuestos de la corrección política, el nuevo monstruo ya no simboliza al «perverso» sino al «diferente» que se debe proteger y aceptar en el seno de la sociedad, pese al riesgo de cohesión social y amenaza para la familia que comporta. = In classic gothic fiction, vampires were conceived of as a monster to be destroyed; however, in the last forty years novels, films and TV series tend to assimilate them to human society. This process is known as domestication or regeneration. As a metaphor for sexual, racial, gender or class difference, this adaptation represents, according to Foucault, an operation of power to subdue these differences and integrate them in the social and cultural order. True Blood (2008-2014) perfectly shows this process of regeneration which simultaneously entails subjugation. Related to political correctness, the new monster no longer symbolizes the «perverted», but the «different» in need of protection and acceptance notwithstanding the risks for social and family cohesion.

Ressenya sobre el llibre "Ironies de la Modernitat. La ironia del Modernisme al Noucentisme" de V. Simbor (ed.)

La crítica ha subratllat el caràcter metaficcional de l’obra de Pere Calders, que reelabora molts dels tòpics de la literatura fantàstica en els seus relats, sovint mitjançant l’humor i la ironia. Tanmateix, des d’una perspectiva psicoanalítica, aquest diàleg amb la tradició es pot comprendre també com una exploració del significat que la fantasia té amb les persones o la manera com la ficció modela la identitat personal i també la realitat social o la cultura. Aquesta idea es reflecteix nítidament en un dels contes de l’autor, titulat «La clau de ferro», en què un home s’inventa una personalitat misteriosa molt similar als personatges sinistres de la novel·la gòtica per crear-se una reputació social. Tal és el poder de seducció d’aquesta fantasia que al final acaba devorant els protagonistes, incapaços d’acceptar la realitat., Pere Calders’s work has been regarded as fantastic and gothic metafiction, for his short stories are often ironical rewritings of the genre’s main storylines and tropes. However, from a psychoanalytic approach, this dialogue with literary tradition can also be understood as an exploration of the meaning of fantasy or the way fiction shapes personal identity as well as social reality and culture. This idea is clearly apparent in one of Calders’s short stories, «La clau de ferro» —«The iron key»—, in which a man, in order to gain social notoriety, creates a make-believe mysterious character similar to the uncanny heroes of gothic novels. This seductive fantasy becomes so powerful that it ends up substituting reality, which the protagonists of the story are unable to accept., La crítica ha subratllat el caràcter metaficcional de l’obra de Pere Calders, que reelabora molts dels tòpics de la literatura fantàstica en els seus relats, sovint mitjançant l’humor i la ironia. Tanmateix, des d’una perspectiva psicoanalítica, aquest diàleg amb la tradició es pot comprendre també com una exploració del significat que la fantasia té amb les persones o la manera com la ficció modela la identitat personal i també la realitat social i la cultura. Aquesta idea es reflecteix nítidament en un dels contes de l’autor, titulat «La clau de ferro», en què un home s’inventa una personalitat misteriosa molt similar als personatges sinistres de la novel·la gòtica per crear-se una reputació social. Tal és el poder de seducció d’aquesta fantasia que al final acaba devorant els protagonistes, incapaços d’acceptar la realitat.

Ressenya del llibre Vicent Simbor (ed.), Ironies de la modernitat. La ironia del Modernisme al Noucentisme, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2015, 277 pp. ISBN: 978-84-9883-811-4

En la literatura y el cine góticos clásicos, el vampiro se concebía como un monstruo al que cabía eliminar. Sin embargo, en los últimos cuarenta años, novelas, películas y series revelan una voluntad de asimilarlo a la sociedad humana, un proceso conocido como domesticación o regeneración. Como metáfora de la diferencia sexual, racial, de género o de clase, tal asimilación representa, de acuerdo con los postulados de Foucault, una operación que lleva a cabo el poder para someterlas, integrándolas en el orden social y cultural establecido. La serie estadounidense True Blood (2008-2014) refleja a la perfección este proceso dual de regeneración que implica, a su vez, sometimiento. Relacionado con los supuestos de la corrección política, el nuevo monstruo ya no simboliza al «perverso» sino al «diferente» que se debe proteger y aceptar en el seno de la sociedad, pese al riesgo de cohesión social y amenaza para la familia que comporta. In classic gothic fiction, vampires were conceived of as a monster to be destroyed; however, in the last forty years novels, films and TV series tend to assimilate them to human society. This process is known as domestication or regeneration. As a metaphor for sexual, racial, gender or class difference, this adaptation represents, according to Foucault, an operation of power to subdue these differences and integrate them in the social and cultural order. True Blood (2008-2014) perfectly shows this process of regeneration which simultaneously entails subjugation. Related to political correctness, the new monster no longer symbolizes the «perverted», but the «different» in need of protection and acceptance notwithstanding the risks for social and family cohesion.

Mediante la red 3489, se ha pretendido dar, tal como ya se hizo en la convocatòria anterior de Redes de la UA, presencia académica a la labor de estudio y difusión sobre las posibilidades didácticas del cómic que se viene desarrollando desde los núcleos de Unicómic y CLUECA. En este sentido, la memoria pretende ser testimonio del trabajo investigador y docente llevado a cabo por los diversos miembros en el curso académico 2015-2016. A nuestro juicio, hacer recuento del camino recorrido es condición indispensable para otear el futuro, en el cual debemos depurar las actividades realizadas y, en consecuencia, ampliarlas y hacerlas perdurar en el tiempo.

En aquest article presentem els resultats de la reflexió, l’estudi i la discussió que s’ha produït sobre la metodologia docent de l’assignatura Literatura catalana infantil (17557), a partir dels nous enfocaments relacionats amb les TIC i les possibilitats que ofereix la xarxa, i de la recerca sobre altres experiències docents vinculades a l’ensenyament de la literatura, amb especial interès per l’Aprenentatge Basat en Projectes (sobre el qual hem organitzat, amb el suport de l’ICE, un curs de formació per al professorat del Departament de Filologia Catalana). La investigació sobre metodologies ha propiciat una revisió i modificació de l’avaluació de l’assignatura així com també d’alguns continguts específics, com ara la narrativa audiovisual, que s’incorporarà en forma de discussió als continguts relacionats amb el gèneres de la literatura infantil i juvenil. Al capdavall, el treball realitzat contribueix a generar un discurs propi sobre l’ensenyament de la literatura, especialment dirigit a l’educació primària i, per tant, incideix directament en la formació de l’alumnat de la Facultat d’Educació en la qual s’imparteix aquesta assignatura.

Al costat del vampir, el zombi és el monstre que més rellevància ha cobrat en les narratives audiovisuals i paraliteràries més recents, que ofereixen una sèrie de relats aptes per a un públic global. Abundants sagues novel·lesques i les corresponents adaptacions a la televisió –com Walking Dead o Resident Evil–, juntament amb còmics i videojocs, han creat una comunitat transnacional de lectors i espectadors, entre els quals cal comptar també els infants i els joves. L’objectiu d’aquest article és analitzar els diversos significats que conté la figura del zombi en la literatura catalana infantil i juvenil dels darrers anys en relació amb les narratives globalitzades de sèries, pel·lícules i videojocs. En aquestes obres, el zombi encarna, entre altres, el doble deformat de l’ésser humà –com en general la resta de monstres–, a més de representar l’antítesi del patró consumista de bellesa i culte al físic o bé l’alliberament de les normes socials imperants. Al contrari que altres monstres com el vampir i l’home-llop, el zombi manca d’una tradició sòlida que haja adaptat el referent originari al context cultural propi. Així i tot, constitueix una potent metàfora per a expressar la diferència i l’alteritat que algunes obres aprofiten per abordar les transformacions físiques i psíquiques de l’adolescència.