Search

The PhD dissertation starts off with the research work El paludisme a la Catalunya del segle XIX a través del Diccionario de Madoz i les Topografies Mèdiques, presented as a master’s degree thesis in 2010. By then, the thesis was already revealing some of the lines of research that eventually became the core objectives of the doctoral thesis. Therefore, this research aims first to quantify morbidity and mortality caused by paludism in Catalonia in the 19th century, second to know the strategies doctors used in their struggle against the disease, and finally to set a cartography of the country from around 1850, thus giving visibility to the present work. Beyond characterizing paludism in Catalonia, it is of our interest to write a brief chronicle on the process that led to the identification of its origins and the healing method, making especial emphasis on the introduction and usage of quinine during the treatment of the disease. The willingness to reach a more comprehensive understanding of the relative failure on the management and usage of the drug took us to do an exhaustive revision of the medical practice in Catalonia in the 18th and 19th centuries, through reliable testimony on paludism, so as to understand the epistemological fundament, which conditioned the methods used by doctors to tackle the disease, La tesi doctoral té el punt de partida en la recerca El paludisme a la Catalunya del segle XIX a través del Diccionario de Madoz i les Topografies Mèdiques, que es va presentar com treball final de màster, l’any 2010. Aleshores ja apuntàvem les futures línies de treball, que han esdevingut els objectius principals de la tesi doctoral. Així doncs, amb la recerca hem pretès quantificar la morbiditat i mortalitat del paludisme a Catalunya al segle XIX, conèixer les estratègies que van seguir els metges en la lluita contra la malaltia i, finalment, la producció d’una cartografia del país vers el 1850, que la fes visible. Ens ha interessat, a més de caracteritzar el paludisme a Catalunya, fer una breu crònica del procés que va dur a la identificació de l’origen i el guariment, amb una atenció especial a la introducció i ús de la quina en el tractament de la malaltia. La voluntat d’entendre millor el fracàs relatiu en la gestió i l’ús del fàrmac ens ha dut a fer un repàs de la pràctica mèdica a Catalunya els segles XVIII i XIX, a través dels testimonis que ens han arribat, relacionats amb el paludisme, per conèixer-ne el fonament epistemològic, el qual va condicionar la manera com els metges es van enfrontar a la malaltia

¿Qué es el Valle de Ayora? El Valle de Ayora forma una comarca situada en una espaciosa hoya rodeada de elevados montes. Consta de seis municipios: Cofrentes, Jalance, Jarafuel, Teresa de Cofrentes, Zarra y Ayora. Las villas están situadas en lugares estratégicos, coincidiendo en ellas alturas coronadas de castillos —a excepción de Zarra—, de larga tradición histórica. Todos estos castillos datan de siglos, algunos incluso de antiguos bastiones romanos. Durante la época musulmana el Valle tuvo mucha importancia por ser zona de tránsito entre reinos y frontera de los mismos. El Valle es una comarca natural con características muy comunes. Todas las villas de la comarca se encuentran en el centro de la misma, dividiéndola la N-330 en dos partes casi iguales. Coinciden casi todos los municipios en tener grandes extensiones en sus términos, con abundancia de montes, y cerca de las villas, fértiles huertas regadas por varios ríos, contrastando así el monte con la riqueza del regadío. Ayora tiene cereales. La comarca del Valle de Ayora está situada en el extremo SO. de la provincia. Al Sur y al Oeste está limitada con la provincia de Albacete por límites muy claros. Al Norte se encuentran las comarcas de Requena-Utiel y la Hoya de Buñol, de las que le separa la Sierra de Martes