Search

Este dossier conmemorativo celebra el vigésimo aniversario de la Revista Tradumàtica. Recoge, en formato multimedia, las contribuciones de los miembros de su Consejo Editorial, de prestigiosos expertos invitados y de autores que ya habían colaborado con la publicación a lo largo de los últimos veinte años. Este número especial amalgama aportaciones propiciadas por las actividades paralelas organizadas con motivo de esta celebración, en las que han participado estudiantes, profesores, investigadores y profesionales del ámbito de las tecnologías de la traducción y la interpretación. Aquest dossier commemoratiu celebra el vintè aniversari de la Revista Tradumàtica. Recull, en format multimèdia, les contribucions dels membres del seu Consell Editorial, de prestigiosos experts convidats i d'autors que ja havien col·laborat amb la publicació al llarg dels darrers vint anys. Aquest número especial reuneix aportacions propiciades per les activitats paral·leles organitzades amb motiu d'aquesta celebració, a les quals han participat estudiants, professors, investigadors i professionals de l'àmbit de les tecnologies de la traducció i la interpretació.

L'article repassa els temes sobre els quals ha publicat la Revista Tradumàtica des del número 0 (2001) fins al 19 (2021). Es recullen els testimonis de diversos autors que van escriure en els diferents números i que valoren com ha canviat la disciplina, la indústria de la traducció i els perfils professionals, alhora que reflexionen sobre la seva evolució i els reptes de futur. This article reviews the topics published in Revista Tradumàtica from first issue 0 in 2001 until issue 19 in 2021. It gathers the testimonies of various authors who contributed to the different issues, changes in translation, the translation industry and professional profiles, while reflecting on this evolution and futures challenges. El artículo repasa los temas sobre los que ha publicado la Revista Tradumàtica desde el número 0 (2001) hasta el 19 (2021). Se recogen los testimonios de varios autores que escribieron en los distintos números y que valoran como ha cambiado la disciplina, la indústria de la traducción y los perfiles profesionales, a la vez que reflexionan sobre su evolución y los retos de futuro.

Treball de fi de grau en Traducció i Interpretació. Tutora: Ana Mata Buil Aquest treball busca resoldre alguns dels reptes de traducció que hom es pot trobar en la localització de videojocs mitjançant la traducció de certs fragments (seleccionats per els possibles problemes que puguin sorgir) del videojoc de rol Kenshi. El nombre de jocs electrònics traduïts a la llengua catalana és molt inferior a altres llengües com la castellana, alemanya, francesa, etc. Aquest fet dificulta la tasca del traductor, ja que el català no compta amb tota la terminologia i texts paral·lels que altres llengües tenen al seu abast. Després de cercar diversos articles amb informació sobre la localització, l’oralitat fingida, els registres i altres aspectes a tenir en compte per traduir un videojoc, vàrem seleccionar unes 20 pàgines de text per traduir i aprofundir més endavant. La traducció resultant ha fet palesa la necessitat d’utilitzar un llenguatge (amb registres i variants) adequat a cada situació per mantenir la versemblança dels diàlegs. També és de gran importància realitzar més traduccions al català en aquest sector per provar d’unificar termes de difícil solució per, així, aconseguir un estàndard per a futures localitzacions. Ens agradaria, també, que aquest treball promogui el debat i animi a ampliar la oferta tan reduïda de videojocs al català. The aim of this paper is to solve some of the translation issues that can be found when localizing videogames through the translation of some fragments (selected for the possible problems they may present) of the role-playing video game Kenshi. The number of video games translated into Catalan language is very modest when compared to other languages like Spanish, German, French, etc. This issue may present a significant hurdle to translators as Catalan does not have the terminology that other languages do possess. After perusing various articles regarding localization, prefabricated orality, registers and other aspects to consider when translating a video game, we selected about 20 pages of text to translate and to further examine later on. The translation highlights the necessity to use an appropriate language (registers and variants) for every situation if one is to maintain the plausibility of the dialogues. Furthermore, it is important to produce more translations into Catalan to try to unify complex terminology in order to achieve a standard for further localizations. The aim of this paper is also to promote discussion and encouragement to expand the number of video games in Catalan. Este trabajo busca resolver algunos de los retos de traducción que pueden encontrarse en la localización de videojuegos a través de la traducción de algunos fragmentos (seleccionados por los posibles problemas que puedan surgir) del videojuego de rol Kenshi. El número de juegos electrónicos traducidos a la lengua catalana es muy inferior a otras lenguas como la castellana, alemana, francesa, etc. Este hecho dificulta la tarea del traductor puesto que el catalán no cuenta con toda la terminología que otras lenguas tienen a su alcance. Después de buscar varios artículos con información acerca de la localización, la oralidad fingida, los registros y otros aspectos a tener en cuenta para traducir un videojuego, seleccionamos unas 20 páginas de texto para traducir y profundizar más adelante. La traducción resultante pone en manifiesto la necesidad de utilizar un lenguaje (con registros y variantes) adecuado a cada situación por tal de mantener la verosimilitud de los diálogos. También es de gran importancia realizar más traducciones al catalán en este sector para tratar de unificar términos de difícil solución para, así, conseguir un estándar para las futuras localizaciones. Nos gustaría, también, que este trabajo promueva el debate y anime a ampliar la oferta tan reducida de videojuegos al catalán.

Treballs recents sobre localització de vehicles i mapeig dels seus entorns es desenvolupen per a dispositius portàtils o robots terrestres que assumeixen moviments lents i suaus. Contràriament als entorns de curses d’alta velocitat. Aquesta tesi proposa un nou model d’SLAM, anomenat LIMO-Velo, capaç de corregir el seu estat amb una latència extremadament baixa tractant els punts LiDAR com un flux de dades. Els experiments mostren un salt en robustesa i en la qualitat del mapa mantenint el requisit de correr en temps real. El model aconsegueix una millora relativa del 20% en el KITTI dataset d’odometria respecte al millor rendiment existent; no deriva en un sol esce- nari. La qualitat del mapa a nivell de centı́metre es manté amb velocitats que poden arribar a 20 m/s i 500 graus/s. Utilitzant les biblioteques obertes IKFoM i ikd-Tree, el model funciona x10 més ràpid que la majoria de models d’última generació. Mostrem que LIMO-Velo es pot generalitzar per exe- cutar l’eliminació dinàmica d’objectes, com ara altres agents a la carretera, vianants i altres. Trabajos recientes sobre la localización de vehı́culos y el mapeo de sus en- tornos se desarrollan para dispositivos portátiles o robots terrestres que asumen movimientos lentos y suaves. Al contrario de los entornos de carreras de alta velocidad. Esta tesis propone un nuevo modelo SLAM, LIMO-Velo, capaz de corregir su estado en latencia extremadamente baja al tratar los puntos LiDAR como un flujo de datos. Los experimentos muestran un salto en la solidez y la calidad del mapa mientras se mantiene el requisito de tiempo real. El modelo logra una mejora relativa del 20% en el conjunto de datos de KITTI Odometry sobre el mejor desempeño existente; no deriva en un solo escenario. La calidad del mapa de nivel centimétrico todavı́a se logra a velocidades de carrera que pueden llegar hasta 20 m/s y 500 grados/s. Us- ando las bibliotecas abiertas IKFoM e ikd-Tree, el modelo funciona x10 más rápido que la mayorı́a de los modelos de última generación. Mostramos que LIMO-Velo se puede generalizar para trabajar bajo la eliminación dinámica de objetos, como otros agentes en la carretera, peatones y más. Recent works on localizing vehicles and mapping their environments are de- veloped for handheld devices or terrestrial robots which assume slow and smooth movements. Contrary to high-velocity racing environments. This thesis proposes a new SLAM model, LIMO-Velo, capable of correcting its state at extreme low-latency by treating LiDAR points as a data stream. Experiments show a jump in robustness and map quality while maintaining the real-time requirement. The model achieves a 20% relative improvement on the KITTI Odometry dataset over the existing best performer; it does not drift in a single scenario. Centimeter-level map quality is still achieved under racing velocities that can go up to 20m/s and 500deg/s. Using the IKFoM and ikd-Tree open libraries, the model performs x10 faster than most state-of-the-art models. We show that LIMO-Velo can be generalized to work under dynamic object removal such as other agents in the road, pedestrians, and more. Outgoing

L'ésser humà és una espècie que passa la major part del temps en espais interiors, i aquí GPS compta amb algunes limitacions. Per a solucionar-ho neixen els sistemes de posicionament en interiors o IPS. Aquests sistemes poden aprofitar infraestructures ja creades de Wi-Fi o BluetoothLow Energy (BLE) per a donar servei a molt baix cost, amb un baix consum d'energia, amb major flexibilitat i major compatibilitat de dispositius. Aquests sistemes a més poden funcionar com a sistemes IoT heterogenis usant totes dues tècniques i obtenint grans resultats, potenciant els seus avantatges per a mitigar els problemes associats a qualsevol sistema sense fil d'interiors com poden ser les interferències. Es proposa l'estudi i l'avaluació de famílies d'algorismes d'estimació de la localització (posició i nivell d'àrea) aplicats a diversos escenaris utilitzant les tècniques descrites anteriorment. L'objectiu final és el desenvolupament d'una eina “end-to-end” portada a producció que sigui capaç de predir la localització d'un dispositiu a través de la seva empremta digital o “fingerprint”. El deute tècnic és l'efecte que pot tenir una decisió en les etapes de disseny de cara a generar un major esforç de manteniment o treball en el futur. Per això, i seguint l'enfocament MLOps, s'haurà de tenir present en tot moment les decisions de disseny que estiguin orientades a oferir la possibilitat d'escalar en nombre de components del sistema, oferir una major versatilitat i oferir eines de monitoratge que permetin seguir l'evolució de les diferents arquitectures de models i el que es coneix com a Entrenament Continu (CT). A aquest concepte se li uneix els ja coneguts com a Integració Continu (CI) i Lliurament Continu (CD). El sistema proposat haurà de ser fàcilment integrat en anàlisi de fluxos de dades constants a través de sistemes IoT i podrà evolucionar a arquitectures mes complexes com a arquitectures Transfer Learningo Incremental Learning. El ser humano es una especie que pasa la mayor parte del tiempo en espacios interiores, y ahí GPS cuenta con algunas limitaciones. Para solucionarlo nacen los sistemas de posicionamiento en interiores o IPS. Estos sistemas pueden aprovechar infraestructuras ya creadas de Wi-Fi o Bluetooth Low Energy (BLE) para dar servicio a muy bajo coste, con un bajo consumo de energía, con mayor flexibilidad y mayor compatibilidad de dispositivos. Estos sistemas además pueden funcionar como sistemas IoT heterogéneos usando ambas técnicas y obteniendo grandes resultados, potenciando sus ventajas para mitigar los problemas asociados a cualquier sistema inalámbrico de interiores como pueden ser las interferencias. Se propone el estudio y la evaluación de familias de algoritmos de estimación de la localización (posición y nivel de área) aplicados a diversos escenarios utilizando las técnicas descritas anteriormente. El objetivo final es el desarrollo de una herramienta “end-to-end” llevada a producción que sea capaz de predecir la localización de un dispositivo a través de su huella digital o “fingerprint”. La deuda técnica es el efecto que puede tener una decisión en las etapas de diseño de cara a generar un mayor esfuerzo de mantenimiento o trabajo en el futuro. Por ello, y siguiendo el enfoque MLOps, se deberá tener presente en todo momento las decisiones de diseño que estén orientadas a ofrecer la posibilidad de escalar en número de componentes del sistema, ofrecer una mayor versatilidad y ofrecer herramientas de monitorización que permitan seguir la evolución de las distintas arquitecturas de modelos y lo que se conoce como Entrenamiento Continuo (CT). A este concepto se le une los ya conocidos como Integración Continuo (CI) y Entrega Continua (CD). El sistema propuesto deberá ser fácilmente integrado en análisis de flujos de datos constantes a través de sistemas IoT y podrá evolucionar a arquitecturas más complejas como arquitecturas Transfer Learning o Incremental Learning. Humans spend most of their time indoors, and GPS has its limitations. Indoor positioning systems, or IPS, have been developed to address these limitations. These systems can leverage existing Wi-Fi or Bluetooth Low Energy (BLE) infrastructures to provide service at very low cost, with low power consumption, greater flexibility and greater device compatibility. These systems can also function as heterogeneous IoT systems using both techniques and obtain great results, enhancing their advantages to mitigate the problems associated with any indoor wireless system such as interference. It is proposed the study and evaluation of algorithms of location (position and area level) and estimation applied to different scenarios using the methods described above. The final objective is the development of an end-to-end production tool capable of predicting the location of a device through its fingerprint. The technical debt is the effect that a decision in the design stages can have in terms of generating a greater maintenance or work effort in the future. For this reason, and following the MLOps approach it will take in consideration the decisions of design that are aimed at offering the possibility of scaling the number of system components, greater versatility and monitoring tools that allows the evolution of the different model architectures and, what is known as Continuous Training (CT). This concept is coupled with those already known as Continuous Integration (CI) and Continuous Delivery (CD). The proposed system should be easily integrated in constant data flow analysis through IoT systems and may evolve to more complex architectures such as Transfer Learning or Incremental Learning architectures.

Treball de fi de grau en Traducció i Interpretació. Tutora: Verònica López Actualmente, a causa de la incesante evolución del mundo de los videojuegos, la localización está adquiriendo un papel fundamental. Tanto es así que, hoy en día, muchos videojuegos se traducen íntegramente para facilitar su llegada a todo tipo de mercados y países. El objetivo del presente trabajo es analizar la localización del videojuego Shantae and the Pirate’s Curse al castellano, un caso que ha generado cierta polémica por sus numerosas deficiencias de partida. Para ello, se ha investigado acerca de los procesos habituales de localización y de las metodologías involucradas con el fin de corroborar la hipótesis de que se trata de una traducción automática sin un proceso de control de calidad adecuado. Por otro lado, dicha labor de documentación ha ido destinada a la revisión de una escena concreta, en la que se han categorizado y desglosado los errores encontrados siguiendo un esquema de clasificación propio, realizado especialmente para este propósito. Como resultado, se ha podido demostrar la hipótesis de la que se ha partido y se ha obtenido una idea más precisa de todas las pautas necesarias para alcanzar una localización de calidad. Actualment, a causa de l’evolució constant del món dels videojocs, la localització està adquirint un paper fonamental. Tant és així que, avui dia, molts videojocs es tradueixen íntegrament per facilitar que arribin a tota mena de mercats i països. L’objectiu d’aquest treball és analitzar la localització del videojoc Shantae and the Pirate’s Curse al castellà, un cas que ha generat certa polèmica per les seves nombroses deficiències de partida. Per fer-ho, s’ha fet recerca sobre els processos habituals de localització i de les metodologies involucrades per tal de corroborar la hipòtesi que es tracta d’una traducció automàtica sense un procés de control de qualitat adequat. D’altra banda, aquesta tasca de documentació ha anat destinada a la revisió d’una escena concreta, en la qual s’han categoritzat i desglossat els errors trobats tot seguint un esquema de classificació propi, que s’ha dut a terme especialment per a aquesta finalitat. Com a resultat, s’ha pogut demostrar la hipòtesi de la qual s’ha partit i s’ha obtingut una idea més precisa de totes les pautes necessàries per assolir una localització de qualitat. Nowadays, thanks to the nonstop evolution in the world of video games, localization is proving to have a crucial role in the matter. Such is the case that many videogames are currently being translated entirely in order to make it easier for them to reach new markets and countries. The main objective of this project is to analyze the Spanish localization for Shantae and the Pirate’s Curse, as it has been a source of controversy because of the many mistakes which can be found within. To achieve this goal, a thorough investigation about localization processes and methods has been conducted, in order to provide evidence to back the hypothesis up and prove it was a case of automatic translation with no sufficient quality control. In addition, this investigation has been destined to revising one particular scene, in which all the found errors have been categorized and explained in detail by following an own error-sorting chart, solely made for this project. As a result, the initial hypothesis has been confirmed and all the steps involving a good-quality localization process are now clearer.

El autor resalta la internacionalización como factor clave para tener éxito en la localización de un producto. En este sentido el artículo empieza con una introducción al tema a través de un repaso de los diferentes componentes que son objeto de trabajo en el proceso de internacionalitzación y, destaca también los diferentes niveles de internacionalización a que puede ser sometido un producto.

This article provides an introduction to the fundamental concepts of localisation engineering and the tasks performed by the localisation engineer. The author also comments on the profile and training of the localisation engineer and the main changes occurring in the nature of the products being localised.

En el mundo de los videojuegos existe una parte importante que pasa muy desapercibida y que está poco valorada en nuestra región, y esta es la localización. Es la que hace que un videojuego llegue a diferentes países del mundo y podamos entender todo lo que ocurre en él, tanto a nivel visual como escrito. En el siguiente trabajo de fin de grado se pretende proporcionar una visualización de todo lo que se debe tener en cuenta a la hora de localizar un videojuego, centrándonos en el género del terror, concretamente el terror japonés. Se verá desde qué es un videojuego, pasando por la localización, hasta las diferencias que existen entre el terror japonés y occidental. También se podrá observar que el terror japonés se diferencia del occidental en la historia y en la ambientación mostrada. Además, este trabajo pretende mostrar los retos que pueden llegar a surgir cuando uno se dispone a traducir o adaptar el terror a diferentes idiomas sin que se llegue a perder el mensaje original y que a su vez sea comprensible para el público al que se dirige. In the world of video games, there is an important part that goes unnoticed and is little valued in our region, and this is the localization. It is what makes a video game reaches the different countries of the world and we can understand everything that happens in it, both visually and written. In the following end-of-degree project I intend to give a visualization of everything that must be considered when localizing a work, focusing on the horror genre, specifically Japanese horror. You will see from what a video game is, through the localization, to the differences between Japanese and Western horror. It will also be shown that Japanese horror differs from Western horror in the story and in the setting shown. In addition, this work aims to show the challenges that can arise when one sets out to translate or adapt horror to different languages without losing the original message and at the same time be understandable to the target audience. En el món dels videojocs existeix una part important que passa molt desapercebuda i que està poc valorada a la nostra regió, i aquesta és la localització. És la que fa que un videojoc arribi a diferents països del món i puguem entendre tot el que ocorre en ell, tant a nivell visual com escrit. En el següent treball de fi de grau es pretén proporcionar una visualització de tot el que s'ha de tenir en compte a l'hora de localitzar un videojoc, centrant-nos en el gènere del terror, concretament el terror japonès. Es veurà des de què és un videojoc, passant per la localització, fins a les diferències que existeixen entre el terror japonès i occidental. També es podrà observar que el terror japonès es diferencia de l'occidental en la història i en l'ambientació mostrada. A més, aquest treball pretén mostrar els reptes que poden arribar a sorgir quan un es disposa a traduir o adaptar el terror a diferents idiomes sense que s'arribi a perdre el missatge original i que al seu torn sigui comprensible per al públic al qual es dirigeix.

El terme localització és un calc de l'anglès molt utilitzat en àmbits especialitzats i molt polèmic, que designa el procés d'adaptació lingüística i cultural d'un producte informàtic a un mercat determinat. Aquest article descriu els arguments a favor i en contra de l'ús d'aquest terme, els orígens i la situació actual.

El món globalitzat en el qual vivim ha propiciat el protagonisme amb què compta l'anglès en gran part de les nostres vides i l'àmbit dels videojocs no n'és una excepció. Tot i això, què porta als jugadors espanyols d'un dels videojocs multijugador més jugats de l'actualitat a utilitzar anglicismes quan es comuniquen amb els seus companys d'equip? En aquest treball es du a terme una anàlisi de la terminologia utilitzada per aquests jugadors i s'exposa una enquesta que pretén estudiar l'ús d'aquesta terminología. El mundo globalizado en el que vivimos ha propiciado el protagonismo con el que cuenta el inglés en gran parte de nuestras vidas, y el ámbito de los videojuegos no es una excepción. Sin embargo, ¿qué lleva a los jugadores españoles de uno de los videojuegos multijugador más jugados de la actualidad a utilizar anglicismos cuando se comunican con sus compañeros de equipo? En este trabajo se lleva a cabo un análisis de la terminología utilizada por estos jugadores y se expone una encuesta que busca estudiar el uso de dicha terminología. El món globalitzat en el qual vivim ha propiciat el protagonisme amb què compta l'anglès en gran part de les nostres vides i l'àmbit dels videojocs no n'és una excepció. Tot i això, què porta als jugadors espanyols d'un dels videojocs multijugador més jugats de l'actualitat a utilitzar anglicismes quan es comuniquen amb els seus companys d'equip? En aquest treball es du a terme una anàlisi de la terminologia utilitzada per aquests jugadors i s'exposa una enquesta que pretén estudiar l'ús d'aquesta terminología

La única manera de utilizar la Internet de forma rápida y eficaz para llegar a los mercados extranjeros es mediante un correcto proceso de localización. Aunque ésta es una actividad relativamente nueva y la mayoría de las herramientas y procedimientos a seguir aún están desarrollándose, existe una serie de elementos comunes que serán analizados en este artículo.

Aquest article descriu el disseny i la implementació d'un nou entorn per a la interconnectivitat de components de localització distribuïts, tant de codi obert com a propietari, donant així resposta a l'escassetat d'estudis d'investigació rellevants en aquesta àrea, ja que considerem que la interoperabilitat és clau per aconseguir la integració completa de diferents entitats. La solució que proposem permet la interoperabilitat mitjançant un esquema d'arquitectura orientada a serveis (SOA) que es basa en els estàndards de localització habituals. Descriurem un escenari d'ús genèric i l'arquitectura de l'entorn que ens permetrà estudiar qüestions d'interoperabilitat en els processos de localització. Aquest entorn va ser presentat amb èxit en el CNGL Public Showcase que es va celebrar a la seu de Microsoft, Irlanda, el novembre de 2010., This paper describes the design and implementation of a novel environment for the inter-connectivity of distributed localisation components - both open source and proprietary - in response to the scarcity of relevant research in this area, as we view interoperability as being the key to the seamless integration of different entities. The proposed solution promotes interoperability through the adoption of a Service Oriented Architecture (SOA) framework based on established localisation standards. We describe a generic use scenario and the architecture of the environment that allows us to study interoperability issues in localisation processes. This environment was successfully demonstrated at the CNGL Public Showcase in Microsoft, Ireland, November 2010., Este artículo describe el diseño y la implementación de un nuevo entorno para la interconectividad de componentes de localización distribuidos, tanto de código abierto como propietario, con el propósito de paliar la escasez de estudios de investigación relevantes en esta área. A nuestro entender, la interoperabilidad es clave para conseguir la integración completa de diferentes entidades. La solución que proponemos permite la interoperabilidad mediante un esquema de arquitectura orientada a servicios (SOA) que se basa en los estándares de localización habituales. Describiremos un escenario de uso genérico y la arquitectura del entorno que nos permitirá estudiar cuestiones de interoperabilidad en los procesos de localización. Este entorno fue presentado con éxito en el CNGL Public Showcase que se celebró en la sede de Microsoft en Irlanda en noviembre de 2010.

La Debian GNU/Linux és un dels paquets de programari per a Linux que compta amb una major distribució. Inclou milers de paquets de programari lliure (free, open source) provinents de moltes fonts diferents. Una de les peculiaritats del projecte Debian rau en el fet que funciona gràcies a un grup de voluntaris seleccionats per ells mateixos. En concret, això vol dir que les tasques de localització (inclosa la traducció) a moltes de les llengües previstes es duen a terme a partir de l’esforç de voluntaris. Aquest article descriu com es localitza el Debian al castellà, com a exemple dels esforços que s’estan fent en el món del programari lliure., Debian GNU/Linux is one of the largest Linux-based software distributions, including thousands of libre (free, open source) software packages coming from many different sources. One of the peculiarities of the Debian project is being run altogether by a self-selected group of volunteers. In particular, this means that all the localization tasks (including translation) to the many supported languages is run on volunteer effort. This paper describes how Debian is localized to the Spanish language, as a case example of translation efforts in the libre software world., La Debian GNU/Linux es uno de los paquetes de software para Linux que cuenta con una mayor distribución. Incluye miles de paquetes de software libre (free, open source) que provienen de muchas Fuentes diferentes. Una de las peculiaridades del proyecto Debian radical en el hecho de que funciona gracias a un grupo de voluntarios seleccionados por ellos mismos. En concreto, esto quiere decir que las tareas de localización (incluida la traducción) a muchas de las lenguas previstas se llevan a cabo a partir del esfuerzo de voluntarios. Este artículo describe cómo se localiza el Debian al castellano como ejemplo de los esfuerzos que es están realizando en el mundo del software libre.

Las páginas web con diseño optimizado para su correcta visualización en dispositivos móviles han supuesto nuevos desafíos en el proceso de localización. En este artículo, repasamos algunas de las singularidades de este proceso, tanto desde la fase de internacionalización como la de traducción, testeo y gestión de proyectos. La localización de sitios web optimizados para dispositivos móviles Les pàgines web amb disseny optimitzat per a la correcta visualització en dispositius mòbils han suposat nous reptes en el procés de localització. En aquest article repassem algunes de les singularitats d'aquest procés, tant des de la fase d'internacionalització com des de la fase de traducció, verificació i gestió de projectes. Web page designs optimised so that they can be displayed on mobile devices properly have posed new challenges for localisation. This article reviews some of the peculiarities of this process at the different stages - internationalisation, translation and testing phase - as well as project management.

El programa AGLIA es centra en l'ús d'una aplicació amb la incorporació d'una Intel·ligència Artificial (IA) capaç de realitzar un anàlisi acústic de la veu durant les interaccions del subjecte amb el seu entorn, aquest programa estarà compost per quatre pilars principals: gravació, anàlisi acústic, localització i identificació. Diferents teories criminològiques, tals com la teoria de les activitats rutinàries, la teoria de l'estil de vida, la teoria de l'anòmia i el model afectiu general de l'agressió, junt alguns models neoclàssics i situacionals per a la prevenció del delicte i algunes teories sobre l'anàlisi vocal, sustenten el programa AGLIA tant en el seu triatge dels subjectes com també a la seva funcionalitat i accessibilitat. Les necessitats i el context d'actuació del programa venen donades per la necessitat de tenir una eina capaç de donar un avis ràpid als cossos de seguretat per a intervenir o prevenir una agressió cap al subjecte, però també la necessitat d'augmentar la percepció de seguretat de l'usuari. Per tant, els seus objectius principals seran de dotar al subjecte d'una eina que pugui prevenir una escalada de violència en les possibles situacions agressives cap a aquest i també servir com una prova a nivell jurídic. The AGLIA program focuses on using an application incorporating an Artificial Intelligence (AI) capable of performing an acoustic analysis of the voice during the subject's interactions with its environment. This program will be composed of four main axes: recording, acoustic analysis, localization, and identification. Different criminological theories, such as the theory of routine activities, the theory of lifestyle, the theory of anonymity, and the general affective model of aggression, combined with some neoclassical and situational models for crime prevention and some theories on vocal analysis, support the AGLIA program both in its approach of the subjects and also in its functionality and accessibility. The needs and context of the action of the program are driven by the need to have a tool capable of giving a quick warning to the security forces. To intervene or prevent aggression towards the subject. But also, the need to argue the user's perception of security. Therefore, its main objectives will be to provide the subject with a tool that can prevent an escalation of violence in possible aggressive situations towards the target but also to serve as evidence from a legal perspective.