Search

La genética cumple un papel primordial dentro del proceso de identificación de las víctimas de la Guerra Civil Española y la posguerra. Aquí se realiza un resumen sobre el estado de la cuestión en Cataluña. Son objeto de análisis los restos humanos exhumados en esta comunidad al amparo de las licitaciones EXI-2017-53 y resolución EXI/2948/2016, de 21 de diciembre. El Grupo de Genética Forense y Genética de Poblaciones del Departamento de Medicina Legal, Psiquiatría y Patología de la Facultad de Medicina de la Universidad Complutense de Madrid, como miembro del equipo de trabajo asociado a Iltirta Arqueología SL, participa junto al Laboratorio de ADN antiguo de la Unidad de Antropología Biológica de la Universidad Autónoma de Barcelona en colaboración con la Universidad Pompeu Fabra, en el análisis genético de los restos humanos exhumados. Además, el Hospital Vall d’Hebron realiza el análisis genético de familiares, así como la búsqueda de relaciones de parentesco. Desde septiembre de 2017, hasta la fecha se han analizado genéticamente 199 individuos, de los 380 exhumados desde el año 2000. Se han obtenido perfiles genéticos parciales o completos en el 90 % de los casos, y se han logrado 9 identificaciones. Genetics plays a key role in the process of identification of victims of the Spanish Civil War and the subsequent Postwar period. This article summarises the current state of the analyses of human remains exhumed in Catalonia in the framework of the EXI-2017-53 contracts and resolution EXI/2948/2016 of December 21. The Group of Forensic Genetics and Population Genetics of the Department of Legal Medicine, Psychiatry and Pathology of the Faculty of Medicine of the Complutense University of Madrid, as a member of the team of Iltirta Arqueología SL, participated in collaboration with the Ancient DNA Laboratory of the Biological Anthropology Unit of the Autonomous University of Barcelona and the Pompeu Fabra University, in genetic analyses of exhumed victims. The Vall d’Hebron Hospital carried out the genetic analysis of relatives, as well as the search for kinship relationships. Since September 2017, 199 individuals of the 380 exhumed since 2000 have been subjected to genetic analyses. The results to date correspond to the complete genetic profiles in 90% of the cases and nine identifications.

Ausa, Vol. 29, Núm. 184 (2019)

[EN] Even though stone slab burials are well known in archaeological literature since the beginning of the 20th century (mostly thanks to J. Vilaró, then M. Cura, J. Castany and Ll. Guerrero), they have been largely overlooked during this last decade. Even so, numerous graves have been discovered with parallels with other contemporary - or sub-contemporary- Neolithic burials in southern France, northern Italy or Switzerland. The scarce or null visibility of the burials, their deficient state of conservation, the lack of surveying projects and the alterations caused by soil movements in agro-pastoral areas can be the reason for the few discoveries of this kind of burial during the last few years. Neolithic communities selected specific spaces and territories to bury their dead and in particular at locations between 589 m and 747 m above sea level. They used stone slabs to build two types of tombs: (1) cistas, which are cist tombs, buried and sealed tightly by the four slabs that make up the sides and the top. They can be accessed by moving the upper slab (vertical access); (2) megalithic chambers whose fundamental difference is that they are accessed from the side (horizontal access). There is an additional 20% of graves in a poor state of preservation that could not be classified. There is little osteological information as many of the graves were excavated several decades ago. Frequently a substantial part of the skeleton was not collected or the appropriate techniques were not used for optimal data recording. Most graves contain only one individual, occasionally two, and rarely three or more. The majority are adult males, but due to the poor excavation procedures described above and the loss of certain remains over time, because of the changes and transfers of the archaeological material between museums, this information is unreliable., [FR] Les sépultures à dalles néolithiques sont connues depuis le début du xxe siècle, tout particulièrement grâce au travail débuté par J. Vilaró et poursuivi par M. Cura, J. Castany et Ll. Guerrero. Cependant, elles ont reçu de la part des archéologues moins d’attention que d’autres structures funéraires (même si elles sont souvent mentionnées dans la littérature archéologique), ce qui est surprenant. En effet, les tombes découvertes sont nombreuses, ainsi que les parallèles avec d’autres manifestations néolithiques contemporaines ou proches dans le temps du sud de la France, du nord de l’Italie ou de la Suisse. Il s’est donc avéré nécessaire d’effectuer une série d’analyses pour améliorer nos connaissances à leur sujet. La faible visibilité de ces tombes (ou l’absence de visibilité), leur mauvais état de conservation, le manque de prospections et les dégradations dues aux remaniements des sols des zones agropastorales dans lesquels elles se trouvent, peuvent être les causes du nombre peu élevé de découvertes réalisées ces dernières décennies. L’objectif de cet article est de présenter les derniers résultats obtenus par notre équipe de chercheurs réunie autour de l’étude de ces tombes. Nous présenterons l’état de la question sur leur historiographie, ainsi que les caractéristiques qui les définissent, en partant des structures pour arriver aux personnes inhumées et au mobilier funéraire associé. Il est important d’insister sur l’existence de nouvelles datations radiocarbone et sur les analyses statistiques effectuées, car elles nous ont permis d’évaluer la distribution chronologique des tombes et leur durée d’utilisation. Jusqu’à la réalisation de ce programme de datation, la chronologie des sépultures à dalles était assez incertaine en raison du nombre restreint de dates, dont certaines obtenues à partir d’échantillons de longue durée de vie. Ces données ont servi de trait d’union pour établir des liens avec d’autres manifestations funéraires du néolithique d’Europe centrale et occidentale., Cette étude a été rendue possible grâce à un programme de datations réalisé dans le cadre du projet I+D: «Aproximación a las primeras comunidades neolíticas del NE peninsular a través de sus prácticas funerarias (HAR2011-23149)». Actuellement, de nouvelles datations sont en cours de réalisation grâce au financement du projet «Aproximación a las primeras comunidades neolíticas del Mediterráneo noroccidental: construyendo respuesta desde los análisis paleoantropológicos y genéticos» (Ministerio de Economía y Competitividad ; HAR2015-67323-C2-1-P y HAR2015-67323-C2-2-P) et «Ladifusión del neolítico en el Mediterráneo centro-occidental:agricultura, innovaciones tecnológicas y carbono 14» (Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades ; HAR2016-75201-P). Cet article a également été facilité grâce au financement d’un contrat doctoral (FI-DGR2014) octroyé à Berta Morell par la Generalitat de Catalunya. Tout cela n’aurait pas été possible sans la collaboration du Centro Nacional de Aceleradores, du Musée de Manresa, du Musée diocésain de Solsona, du Musée de Berga et du Service du patrimoine culturel d’Andorre.

[EN] We have studied the dental morphology of three human groups from 3 Neolithic sites in the central region of the Serralada Litoral (Catalonia), and compared with Iberian and Italian groups. The results clearly separate italian populations, maintaining partial homogeneity with funeral level, and more closer to peninsular level. Only of Can Sadurní is removed from the rest., [CA] Es presenta l'estudi de morfologia dental dels grups humans procedents de 3 jaciments neolítics de la regió central de la serralada litoral catalana, i la seva comparació amb mostres ibèriques i italianes. Els resultats separen clarament les poblacions italianes, mantenint certa homogeneïtat a nivell funerari però sobretot a nivell peninsular. Tan sols la població de Can Sadurní queda allunyada de la resta.

Aquest article inclou els resultats preliminars dels estudis antropològics realitzats a les restes òssies recuperades durant la campanya de l'any 2001 a la necròpolis jueva de Montjuïc (Barcelona). Aquests estudis estan inclosos dins del projecte de recerca sobre la necròpolis jueva de Montjuïc, promogut pel Servei d'Arqueologia de Barcelona (ICUB) amb l'objectiu d'ampliar el coneixement d'aquest important conjunt històric i arqueològic. L'anàlisi antropològica inclou la determinació del sexe i l'edat dels individus emprant la metodologia que inclou els marcadors clàssics i d'altres de més recents, així com la presa de diferents mesures dels ossos i l'estudi de les patologies òssies i dentals. Els resultats indiquen que la població jueva de Barcelona es diferencia de la resta de la població de la ciutat. Tanmateix, tot i que els individus presentaven indicadors de malalties, sobretot de tipus articular i deguts a l'edat que assoliren, l'estat de salut d'aquest grup seria millor que el d'altres poblacions barcelonines, a causa probablement dels beneficis de pertànyer a la classe mitjana-alta, com indiquen els documents històrics., This paper includes the preliminary results of anthropological studies conducted on the skeletal remains recovered during archaeological excavations in 2001 at the Jewish necropolis in Montjuïc (Barcelona). The studies in question are part of a research project on the necropolis which the Barcelona Archaeology Service (Barcelona Institute of Culture) is promoting to further knowledge of this important historical and archaeological site. The anthropological analysis carried out included determining individuals' sex and age, using classic methods and newer ones, as well as taking different bone measurements and studying bone and dental pathologies. The results suggest that Barcelona's Jewish community differed from the rest of the city's population. While the individuals examined showed signs of diseases, particularly those affecting the joints and attributable to age, the group appears to have enjoyed better health than others that were part of Barcelona's population, probably due to them belonging, as historical documents indicate, to the upper middle class.

Se realiza una descripción de los enterramientos y los materiales documentados, se estudia esta necrópolis del Pla del Riu de Les Marcetes (Manresa, Barcelona) en el marco de los contextos funerarios de este periodo, y se exponen los resultados del trabajo realizado.

Aquesta tesi es centra a l'estudi de les relacions biològiques entre els grups humans durant la transició del Mesolític (9.500 cal BCE - 5.500 cal BCE) al Neolític (5.600 cal BCE - 2.200 cal BCE) en el Nord-est de la Península Ibérica. El procés de Neolitització al Oest d'Europa, i en concret a la Península Ibérica, ha estat un tema de intens debat entre arqueòlegs i entre antropòlegs. En aquest treball es pretén analitzar aquesta qüestió mitjançant l'estudi dels caràcters dentals no-mètrics. La mostra analitzada per al treball inclou restes de jaciments Mesolítics de tota la geogràfia Peninsular; Neolítics i Calcolítics principalment del Nord i Nord-est de la Península, i Sud de França; i jaciments de l'Edat del Bronze del Nord i Nord-est de la Península. En total, aquestes mostres provenen de 100 jaciments, i contemplen un número mínim de 1.391 individus i 17.262 dents. Els resultats indiquen que les poblacions humanes de la Península Ibérica presenten morfologies dentals compatibles amb el complex Eurodont des de abans del Neolític. A més a més, encara que certs factors ambientals poden afectar la formació de les dents i de la morfologia en els individus, a nivell poblacional no ho hem identificat. Per tant, la morfologia dental resulta un indicador fiable sobre les relacions entre els grups humans d'aquest context concret. S'observa als resultats que les mostres del Paleolític Superior i Mesolític de diverses zones de la Península (costa Atlàntica Portuguesa, zona Cantàbrica i la costa Mediterrània) no eren biològicament diferents entre elles. No obstant, totes eren diferents de les poblacions Italianes dels mateixos períodes. En quant a les mostres del Neolític Inicial i Mig, els resultats indiquen que n'hi havia diferencies biològiques entre algunes d'elles. Per exemple, les mostres de les zones litorals i pre-litorals de Catalunya que són incloses a la cultura del Sepulcres de Fossa, es diferenciaven significativament d'aquelles de la zona del Solsonès i Andorra. A més a més, tots dos grups mostren valors d'afinitat semblants respecte a grups del Neolític de Navarra. Tanmateix, quan aquestes mostres van ser comparades amb mostres del Sud de França, es va observa que les mostres Franceses properes a la costa Mediterrània (Provença), no mostraven diferencies amb cap de les Ibèriques, mentre que les de l'interior si que es diferenciaven dels grups Navarrès i del litoral Catalan. Durant el Calcolític i l'Edat del Bronze les diferències entre els grups de la Península van disminuir, i de fet, en aquest últim període no s'observen diferències biològiques entre les mostres analitzades. Finalment, els resultats sobre la relació entre els grups Caçadors-Recolectors i Agricultors de la Península Ibèrica són heterogenis. Les mostres Neolítiques de Navarra són més semblants a les dels Caçadors-Recolectors, mentre que les de la zona dels Pirineus i litoral Mediterrània difereixen d'aquestes en sentits diferents. Durant el Calcolític, les mostres són més semblants als Caçadors-Recolectors que al període anterior, i la mostra de l'Edat del Bronze presenta grans afinitats amb respecte aquests. Per tant, el procés de Neolitització sembla que va ser complex, amb un impacte diferent de les poblacions immigrants a les varies zones del Nord-est Peninsular. A més a més, els resultats indiquen que aquesta entrada de poblacions agricultores va poder tenir dos orígens diferents: la Mediterrània i els Pirineus., El tema principal de esta tesis son las relaciones biológicas entre los grupos humanos durante transición del Mesolítico (9.500 cal BCE - 5.500 cal BCE) al Neolítico (5.600 cal BCE - 2.200 cal BCE) en el Nordeste de la Península Ibérica. Asimismo, las relaciones entre las diferentes poblaciones Neolíticas de dicha área geográfica. El proceso de Neolitización de la Península y el Oeste de Europa en general, y su modo de desarrollo ha generado un intenso debate entre arqueólogos y entre antropólogos durante décadas. En este trabajo se pretende analizar esta cuestión mediante el estudio de los caracteres dentales no-métricos. La muestra analizada para el trabajo incluye restos de yacimientos Mesolíticos de toda la Península; Neolíticos y Calcolíticos principalmente del Norte y Nordeste Peninsular, y Sur de Francia; y yacimientos de la Edad del Bronce del Norte y Nordeste de la Península. En total, estos suman 100 yacimientos, de los cuales se han estudiado un mínimo de 1.391 individuos y 17.262 dientes. Los resultados indican que las poblaciones humanas de la Península presentan morfologías dentales compatibles con el complejo dental Eurodonte desde el Mesolítico. Además, aunque diversos factores ambientales pueden afectar la formación dental y la morfología a nivel individual, esto no ocurrió a una escala poblacional. Por tanto, la morfología dental resulta un indicador fiable sobre las relaciones entre grupos humanos en este contexto concreto. Se observa en los resultados que las muestras del Paleolítico Superior y Mesolítico de diversas zonas de la Península (costa Atlántica Portuguesa, zona Cantábrica y costa Mediterránea) no eran diferentes biológicamente entre ellas. Sin embargo, todas eran diferentes de poblaciones Italianas coetáneas. En cuanto a las muestras del Neolítico Temprano y Medio, los resultados indican que algunas eran biológicamente diferentes entre ellas. Por ejemplo, las muestras incluidas en la cultura de los Sepulcros de Fosa de zonas costeras y pre-litorales de Cataluña difieren significativamente del las muestras del mismo periodo halladas en la región del Solones y Andorra. Además, los dos grupos presentan valores de afinidad parecidos respecto a los grupos del mismo periodo de Navarra. Asimismo, cuando estas muestras fueron comparadas con aquellas del Sur de Francia, se observó que las muestras Francesas cercanas a la costa Mediterránea, no presentaban diferencias con ninguna de las Ibéricas, las del interior sí que se diferenciaban del grupo Navarro y el litoral Catalán. Durante el Calcolítico y la Edad del Bronce las diferencias entre los grupos de la Península disminuyeron, y de hecho en este último periodo no se observa diferencia biológica alguna entre las muestras analizadas. Finalmente, los resultados sobre la relación entre los grupos Cazadores-Recolectores y Agricultores de la Península Ibérica son heterogéneos. Aquellas muestras Neolíticas de Navarra son las más parecidas a los Cazadores-Recolectores, mientras que las de la zona de los Pirineos y litoral Mediterráneo difieren en distintos sentidos de ellos. Durante el Calcolítico, las muestras son más parecidas a los Cazadores-Recolectores que en los periodos anteriores, y la muestra del Bronce muestra fuertes afinidades con respecto a los mismos. Por lo tanto, el proceso de Neolitización fue heterogéneo, con diferentes niveles de impacto de poblaciones inmigrantes en las varias zonas del Nordeste Peninsular. Además, los resultados indican que esta entrada de poblaciones pudo tener dos orígenes diferentes: la costa Mediterránea y los Pirineos., The main subject of this dissertation is the biological aspect of the human transition from Mesolithic (9,500 cal BCE – 5,500 cal BCE) to Neolithic (5,600 cal BCE – 2,200 cal BCE) in the Northeast of the Iberian Peninsula, and the biological relationships among the Neolithic populations of the same area. How this process, called Neolithisation, occurred in Western Europe, and concretely in the Iberian Peninsula, has produced a major debate within archaeologists and anthropologists during many decades. The methodology used to address this question has been the study of non-metric dental traits. The analysed sample comprises Mesolithic sites from along the Iberian Peninsula; Neolithic and Chalcolithic samples from the North and Northeast of the Peninsula, and Southern France; and Bronze Age samples from the North and Northeast of the Iberian Peninsula. In total, 100 sites have been analysed, where a minimum number of 1,391 individuals were recovered and 17,262 teeth analysed for this work. The results indicate that prehistoric populations from the Iberian Peninsula since the Mesolithic presented a dental morphological pattern that is compatible, for most traits, to the Eurodont dental pattern described for current Western European populations. Additionally, although it has been recorded that environmental factors might affect tooth formation and morphology in individual levels, this did not happen in a population scale. Thus, dental morphology proved to be stable enough to provide reliable information on the relationships between human populations in this concrete case. Moreover, it is observable that the Pre-Neolithic samples from the Upper-Palaeolithic and Mesolithic periods from the different areas of the Peninsula (Portuguese Atlantic coast, Cantabrian Fringe, and Eastern Mediterranean coast) were not biologically different between each other. In contrast, all of them were different from Italian samples from the same period. Regarding the Early- and Middle-Neolithic samples, the results show that there were significant differences between some of them. For example, the sample related to the Sepulcres de Fossa culture in the coastal and pre-coastal valleys from Catalonia, significantly diverged from the same period’s sample from the Solsonian region and Andorra (in the Catalan Pyrenees). These two groups diverged both in the geographical dispersion and the funerary practices. Moreover, both of them presented similar affinity values in relation to Early- and Middle-Neolithic samples from Navarre, in the Upper Ebro Valley. In addition, when the samples were compared to Farmer groups from Southern France, the results showed that while those samples from the Provence and Rhône Valley did not present differences with any of the Iberian samples, those from inland areas near the Pyreneans differed from the Navarrean and Sepulcres de Fossa groups. On the other hand, during the Chalcolithic and Bronze Age the differences between samples from the different areas of the Peninsula decreased, and in the Bronze Age there were no observable biological differences between the groups. Finally, in regards to the relationship between Hunter-Gatherer and Farmer populations in the Iberian Peninsula, the current results show that this was heterogeneous. The Neolithic samples that biologically were closer to the Hunter-Gatherers were those from the Upper Ebro valley, while the samples from the Pyrenean and Mediterranean areas diverge in different directions from them. During the Chalcolithic the samples resembled more to the Hunter-Gatherers than in previous periods, and the Bronze Age population showed strong affinities to the Upper-Palaeolithic and Mesolithic sample. Hence, the process of Neolithisation was heterogeneous, with different impacts of incoming populations in the various areas of the Peninsula. Furthermore, the results indicate that the influx migh have two different origins, the Mediterranean coast and through the Pyreneans.

Al final del Neolític van coexistir a la Península Ibèrica diverses pràctiques funeràries: coves sepulcrals, monuments megalítics i enterraments a cel obert. Eulàlia Subirà ha analitzat, per primera vegada, les relacions biològiques entre els individus que representen les diverses cultures funeràries, a partir de la seva morfologia dental. Al final del Neolítico coexistieron varias prácticas funerarias en la Península Ibérica: cuevas sepulcrales, monumentos megalíticos y entierros en fosas al aire libre. Eulàlia Subirà ha analizado, por primera vez, las relaciones biológicas entre los individuos que representan estas culturas, basándose en su morfología dental. At the end of the Neolithic Era there was a coexistence of several funerary practices in the Iberian Peninsula: sepulchral caves, megalithic monuments and open-air pit burials. For the first time, Eulàlia Subirà analyzes the biological relationships between individuals from those cultures based on their dental morphology.

Resumen del trabajo presentado al VI Congreso del Neolítico en la Península Ibérica: "Los cambios económicos y sus implicaciones sociales durante el Neolítico de la Península Ibérica", celebrado en Granada del 22 al 26 de junio de 2016.-- et al., El marco del proyecto I+D: “Aproximación a las primeras comunidades neolíticas del NE peninsular a través de sus prácticas funerarias” (2011-2015), y su continuidad para los próximos cuatro años al haber sido renovado, tiene por objetivo conocer cada día más y mejor las comunidades de agricultores y pastores que entre finales del V e inicios del IV milenio cal BC ocuparon y enterraron a sus muertos en el noreste de la Península Ibérica. El contexto de estudio es excepcional, puesto que aquellas comunidades inhumaron sistemáticamente a sus congéneres en tumbas habitualmente individuales y ocasionalmente junto a otro individuo. En esta presentación no sólo queremos mostrar los nuevos análisis y metodologías que estamos aplicando al estudio de los restos humanos, sino también el modelo de trabajo que hemos seguido. A este respecto, tres aspectos son fundamentales: 1) las dataciones absolutas son el eje que vertebra los posteriores análisis; 2) la colaboración con los distintos investigadores/as y laboratorios debe ser estrecha (no es cuestión de solicitar los resultados de un análisis a un laboratorio sino trabajar con las personas que manipulan las muestras y conocen los pros y contras de cada una de las técnicas empleadas) y 3) los estudios y análisis a realizar confluyen para responder a las hipótesis planteadas. A este respecto, en el proyecto hemos tenido la fortuna de poder colaborar con numerosos investigadores/as cuya especialidad versa alrededor de los restos funerarios y que firman la presente comunicación: análisis isotópicos, Adn, tafonomía funeraria, estudios de stress muscular y análisis de morfología dental.

Un estudi de la UAB ha permès identificar el cas més antic de macrodòncia bilateral aïllada a les segones premolars inferiors descrit fins a la data. Es tracta d'una malformació dental no gaire comuna que s'ha trobat en un individu de la Cova del Pantà de Foix (Castellet i la Gornal, Barcelona), les inhumacions de la qual estan datades al III mil·lenni aC. Tot i que no es coneix la causa d'aquesta malformació, els resultats la relacionen amb l'existència de factors d'estrès ambiental que haurien afectat la població. Un estudio de la UAB ha permitido identificar el caso más antiguo de macrodoncia bilateral aislada en los segundos premolares inferiores descrito hasta la fecha. Se trata de una malformación dental no muy común que se ha encontrado en un individuo de la Cova del Pantà de Foix (Castellet i la Gornal, Barcelona), cuyas las inhumaciones están fechadas en el III milenio a.C. Aunque no se conoce la causa de esta malformación, los resultados la relacionan con la existencia de factores de estrés ambiental que habrían afectado a la población. A new study from the UAB has identified the most ancient case of isolated bilateral macrodontia of mandibular second premolars reported to date. It is a relatively uncommon dental malformation that has been found in an individual from "Cova del Pantà de Foix" (Castellet i la Gornal, Barcelona), whose burials date to the 3rd millennium BC. Although the cause of this malformation is unknown, the results relate it to the existence of environmental stress factors that might have affected the population.

Dins de les "Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central (3es : 2014 : Roda de Ter, Catalunya)", Presentació del conjunt d’estudis sobre contexts funeraris a Catalunya que ve realitzant l'equip de treball coordinat per Juan F. Gibaja, en el marc del projecte I+D “Aproximació a les primeres comunitats neolítiques del NE peninsular a través de les seves pràctiques funeràries” (HAR2011-23149) Quin és l’objectiu? Conèixer millor les societats neolítiques que, entre finals del V i inicis del IV mil·lenni cal BC, van començar a enterrar de manera sistemàtica els seus morts, o almenys una part de la població., En el marc del projecte I+D “Aproximació a les primeres comunitats neolítiques del NE peninsular a través de les seves pràctiques funeràries” (HAR2011-23149) venim realitzant, des de 2012, un conjunt d’estudis sobre contexts funeraris a Catalunya.