Search

[cat] El jaciment de La Serreta (Vilafranca del Penedès, província de Barcelona) va ser excavat arran d’una intervenció preventiva per la remodelació de diferents enllaços de l’autopista AP-7 pel seu pas de la comarca de l’Alt Penedès, entre els anys 2009 i 2010. En aquella excavació es va intervenir en un total de 89 estructures subterrànies, datades entre el Neolític antic cardial i el Bronze inicial. La funcionalitat de les mateixes era diversa: estructures tipus sitja, enterraments i alguns espais amb finalitat d’hàbitat. En aquest treball es presenta el resultat de l’anàlisi de les restes malacofaunístiques d’origen marí i alguns altres invertebrats, també marins, recuperats en les intervencions datades al Neolític Postcardial i el Neolític mitjà. Tot i que la col·lecció no és gaire nombrosa, alguns elements ens remeten a models decoratius que suposen una novetat en els ornaments personals de la prehistòria recent catalana. Es tracta de conquilles del gènere Glycymeris que presentaven connexió de la valva dreta amb la valva esquerra, i enfilades amb la perforació de l’umbó. Encara que la recuperació de valves de Glycymeris emprades com a ornaments es quelcom habitual, les noves troballes posen de manifest que els models ornamentals haurien estat més complexos del que s’ha suposat fins ara., [spa] El yacimiento de La Serreta (Vilafranca del Penedès, provincia de Barcelona) fue excavado a raíz de una intervención preventiva por la remodelación de diferentes enlaces de la autopista AP-7 a su paso por la comarca de l’Alt Penedès, entre los años 2009 y 2010. En dicha excavación se actuó en un total de 89 estructuras subterráneas, datadas entre el Neolítico Antiguo cardial y el Bronce inicial. Éstas presentaban diferentes funcionalidades: fosas tipo silo, enterramientos y algún espacio de hábitat. En este trabajo presentamos el resultado del análisis de los restos malacofaunísticos de origen marino y algunos otros invertebrados, también marinos, recuperados en estas excavaciones en las estructuras fechadas en el Neolítico Postcardial y el Neolítico Medio. Aunque la colección no es muy numerosa, ciertos elementos nos remiten a modelos decorativos que suponen una novedad entre los ornamentos personales de la prehistoria reciente catalana. Se trata de conchas del género Glycymeris en conexión de valva izquierda y derecha, y engarzadas mediante la perforación del umbo. Aunque la recuperación de valvas de Glycymeris utilizadas como ornamentos es algo habitual, los nuevos descubrimientos ponen de manifiesto que los modelos ornamentales podían ser más complejos de lo que se ha supuesto hasta el momento., [eng] La Serreta site (Vilafranca del Penedès, Barcelona province) was excavated between 2009 and 2010, as a result of a preventive intervention after the works conducted to renew different access to the AP-7 highway in the area of Alt Penedès. During the archaeological fieldworks a total of 89 structures were excavated, dated between the ancient Cardial Neolithic and the Early Bronze Age. Different functionalities were attributed to these structures: silo-type graves, burials and habitat space. In this work we present the results of the analysis of the marine malacofaunistic remains and some other marine invertebrates, recovered from the structures dated to the Postcardial Neolithic and the Middle Neolithic. Although the sample is not very large, some elements point to the use of novel decorative types not registered before among the personal ornaments of the recent Catalan prehistory. They consist on shells of the genus Glycymeris, with both valves (left and right) connected and set by drilling the umbo. Although the recovery of Glycymeris shells that were used as ornaments is common, the new discoveries show that the ornamental typologies could be more complex than previously assumed.

[cat] Barcelona fou coneguda com un punt d’obtenció d’ostres (Ostrea edulis Linnaeus 1758) des d’època romana, segons les fonts clàssiques. No obstant això, els estudis arqueomalacològics d’època històrica a la ciutat gairebé són inexistents. En aquest treball es presenta l’anàlisi de les restes arqueomalacofaunístiques recuperades en una sèrie d’excavacions preventives realitzades al vessant exterior de la muralla romana de Barcelona, entre les torres 27 i 28, àrea per on actualment discorre el carrer Sotstinent Navarro. La zona excavada correspon fonamentalment a un espai que en època medieval era ocupat per edificis adossats a la mateixa muralla i on foren recuperades restes de funció domèstica. Els resultats ens remeten a un consum majoritari d’ostra comuna, tot continuant la tradició d’època antiga en fases posteriors, seguida a gran distància per l’ostra roja (Spondylus gaederopus Linnaeus 1758) i altres bivalves que tal vegada no foren solament consumits (Glycymeris spp.). Els gasteròpodes marins són gairebé inexistents, amb la presència d’alguns murícids. Aquestes dades suposen la primera aproximació a l’estudi del consum de mol·luscs marins a Barcelona en èpoques històriques a través de l’Arqueomalacologia., [spa] Según las fuentes clásicas, Barcelona fue conocida como un punto de obtención de ostras (Ostrea edulis Linnaeus 1758) desde época romana. A pesar de ello, los estudios arqueomalacológicos de época histórica en la ciudad son casi inexistentes. En este trabajo presentamos el análisis de los restos arqueomalacofaunísticos recuperados en una serie de excavaciones preventivas realizadas en la vertiente exterior de la muralla romana de Barcelona, entre las torres 27 y 28, área por donde discurre actualmente la calle Sotstinent Navarro. La zona excavada corresponde fundamentalmente a un espacio que en época medieval estaba ocupado por edificios adosados a dicha muralla y donde se recuperaron restos de función doméstica. Continuando con la tradición de época antigua, Los resultados remiten a un consumo orientado mayoritariamente a la ostra común, seguida a gran distancia por la ostra roja (Spondylus gaederopus Linnaeus 1758) y otros bivalvos que tal vez no siempre fueron consumidos (Glycymeris spp.). Los gasterópodos marinos son casi inexistentes, destacando la presencia de algunos murícidos. Estos datos suponen la primera aproximación al estudio del consumo de moluscos marinos en Barcelona durante épocas históricas a través de la Arqueomalacología., [eng] According to classical sources Barcelona was known as an oyster (Ostrea edulis Linnaeus 1758) harvesting point from Roman times onwards. Still, as of this writing, archaeomalacological studies from historical periods in the city are nearly absent. In this paper we present the analysis of archaeomalacological remains recovered from different rescue excavations on the outer side of the Roman walls of Barcelona, in particular between towers 27 and 28, along present day Sotstinent Navarro Street. The excavated area essentially corresponds with a space that in medieval times was occupied by buildings that were attached to the defensive wall, where domestic remains were found. Our results suggest that consumption was primarily focused on the edible oyster, showing a continuation of the ancient tradition into later phases. A few thorny oysters (Spondylus gaederopus Linnaeus 1758) and other bivalves (Glycymeris spp.) which might not have been necessarily consumed, were also trieved. Marine gastropods are scarce, with the exception of some murex snails. This is the first time that an archaeomalacological study addresses marine mollusc consumption in Barcelona during historical times.

[EN] According to classical sources Barcelona was known as an oyster (Ostrea edulis Linnaeus 1758) harvesting point from Roman times onwards. Still, as of this writing, archaeomalacological studies from historical periods in the city are nearly absent. In this paper we present the analysis of archaeomalacological remains recovered from different rescue excavations on the outer side of the Roman walls of Barcelona, in particular between towers 27 and 28, along present day Sotstinent Navarro Street. The excavated area essentially corresponds with a space that in medieval times was occupied by buildings that were attached to the defensive wall, where domestic remains were found. Our results suggest that consumption was primarily focused on the edible oyster, showing a continuation of the ancient tradition into later phases. A few thorny oysters (Spondylus gaederopus Linnaeus 1758) and other bivalves (Glycymeris spp.) which might not have been necessarily consumed, were also trieved. Marine gastropods are scarce, with the exception of some murex snails. This is the first time that an archaeomalacological study addresses marine mollusc consumption in Barcelona during historical times., [ES] Según las fuentes clásicas, Barcelona fue conocida como un punto de obtención de ostras (Ostrea edulis Linnaeus 1758) desde época romana. A pesar de ello, los estudios arqueomalacológicos de época histórica en la ciudad son casi inexistentes. En este trabajo presentamos el análisis de los restos arqueomalacofaunísticos recuperados en una serie de excavaciones preventivas realizadas en la vertiente exterior de la muralla romana de Barcelona, entre las torres 27 y 28, área por donde discurre actualmente la calle Sotstinent Navarro. La zona excavada corresponde fundamentalmente a un espacio que en época medieval estaba ocupado por edificios adosados a dicha muralla y donde se recuperaron restos de función doméstica. Continuando con la tradición de época antigua, Los resultados remiten a un consumo orientado mayoritariamente a la ostra común, seguida a gran distancia por la ostra roja (Spondylus gaederopus Linnaeus 1758) y otros bivalvos que tal vez no siempre fueron consumidos (Glycymeris spp.). Los gasterópodos marinos son casi inexistentes, destacando la presencia de algunos murícidos. Estos datos suponen la primera aproximación al estudio del consumo de moluscos marinos en Barcelona durante épocas históricas a través de la Arqueomalacología., [CA] Barcelona fou coneguda com un punt d’obtenció d’ostres (Ostrea edulis Linnaeus 1758) des d’època romana, segons les fonts clàssiques. No obstant això, els estudis arqueomalacològics d’època històrica a la ciutat gairebé són inexistents. En aquest treball es presenta l’anàlisi de les restes arqueomalacofaunístiques recuperades en una sèrie d’excavacions preventives realitzades al vessant exterior de la muralla romana de Barcelona, entre les torres 27 i 28, àrea per on actualment discorre el carrer Sotstinent Navarro. La zona excavada correspon fonamentalment a un espai que en època medieval era ocupat per edificis adossats a la mateixa muralla i on foren recuperades restes de funció domèstica. Els resultats ens remeten a un consum majoritari d’ostra comuna, tot continuant la tradició d’època antiga en fases posteriors, seguida a gran distància per l’ostra roja (Spondylus gaederopus Linnaeus 1758) i altres bivalves que tal vegada no foren solament consumits (Glycymeris spp.). Els gasteròpodes marins són gairebé inexistents, amb la presència d’alguns murícids. Aquestes dades suposen la primera aproximació a l’estudi del consum de mol·luscs marins a Barcelona en èpoques històriques a través de l’Arqueomalacologia., Este trabajo se ha podido realizar gracias a la financiación parcial de los proyectos PID2020-117186GB-100 y PID2020-118194RJ-100 del Ministerio de Economía y Competitividad del Gobierno de España y SGR2017-0001 de la Generalitat de Catalunya

Ponencia presentada en: V Jornades d’arqueozoologia del museu de prehistòria de València.28/11/2019 En aquest treball presentem els primers resultats de l’anàlisi de les restes faunístiques de vertebrats procedents de les excavacions realitzades a la balma del barranc de la Fontanella (Vilafranca, els Ports, Castelló). Concretament ens centrarem en els mamífers susceptibles d’haver estat consumits per les comunitats caçadores-recol·lectores que ocupaven la balma. Durant les intervencions també foren recuperades restes malacofaunístiques, tant d’origen marí, utilitzades com ornaments, com algunes de caràcter continental, així com restes d’altres microvertebrats (herpetofauna i micromamífers) però que semblen ser, tant la malacofauna continental com els microvertebrats, aportacions de caràcter natural poc abundants. In this paper we present the results obtained in the analysis of the faunal remains recovered from balma del barranc de la Fontanella site (Vilafranca, Els Ports, Castelló) during the archaeological works conducted between 2011 and 2015. The data are preliminary since part of the sample is still under analysis. Here, we focus on different sized mammal species that may have been hunted and consumed by past human communities, belonging to Geometric Mesolithic and Notches and Denticulate Mesolithic cultures. Our results indicate great uniformity in terms of hunting strategies over time. On the other hand, a great taxonomic diversity is observed, which can be explained by the particular geographical characteristics of the site location.

Several studies demonstrate the introduction and spread of the house mouse (Mus musculus domesticus) in the Western Mediterranean during the first millennium BC (e.g. Cucchi et al. 2005, Cucchi and Vigne 2006, Valenzuela-Lamas et al. 2011). The success of this commensal species is thought to be linked with the intensification of cerealistic production and maritime trade during the Iron Age. This paper provides an actualised review of the published assemblages stating the presence of the house mouse in the Western Mediterranean in the first millennium BC to assess the rhythm of this colonisation, as well as new information regarding the presence of mice in the Balearic Islands, Catalonia and southern France. Examples of coastal sites versus inland assemblages will be presented to analyze the penetration dynamics of this species between the Bronze and the Iron Age.