Search

Son Serra (Son Serra State Primary School), in Mallorca, is the first state-run school in the Balearic Islands to offer integrated music and non-integrated pathways to students in the same class. This study aims to compare the results of students from the fourth year of primary education from both pathways in a maths, Spanish, Catalan and English language level tests. Socioeconomic information on the children's families was also gathered. The results showed students from the integrated music group always outperforming their peers from the non-integrated group in the four assessed competences. Having established that the families’ socioeconomic status does not condition these results, the benefits of receiving more music practice were discussed.

Durante el franquismo, la relación entre música y universidad se produce siempre ligada a actividades de extensión universitaria y difusión cultural. A partir de la década de los cincuenta, estas actividades de carácter musical comienzan a canalizarse dentro de las universidades a través de las cátedras especiales de música. El presente artículo se centra en el estudio del proceso de creación, reglamentación y funcionamiento de estas cátedras y presenta una aproximación a las principales actividades desarrolladas por la cátedra Francisco Salinas de Salamanca durante el periodo de 1967/68 a 1974/75. El objetivo principal que se persigue es averiguar si estas cátedras ayudaron o no al regreso de la música a los espacios universitarios, así como a la posterior introducción de la musicología dentro de los planes de estudio.

El artículo da cuenta del proyecto de innovación docente llevado a cabo durante el curso 2020-2021 en los estudios de Grado en Educación Infantil y Primaria de la Universidad de las Islas Baleares, concretamente en las asignaturas de Pensamiento y contextos educativos contemporá-neos y Fundamentos de la Educación Musical. El objetivo fundamental era aproximar al alumnado a nuestro pasado educativo más reciente, desde una perspectiva experiencial y vivencial próxima, a través de testimonios orales, trabajando la evolución de la escuela y la innovación pedagógica en la educación infantil y primaria desde la perspectiva de sus protagonistas (alumnado y profesorado).

L’ensenyament de la música a l’escola, si bé ja comptava en la dècada dels setanta del segle passat amb un text legislatiu ambiciós i amb noves concepcions actives ja experimentades a altres països d’Europa, no fou implementat de forma generalitzada ni a terres de parla catalana ni arreu de l’Estat espanyol fins ben entrada la dècada dels noranta. Amb tot, a Catalunya i a les Illes Balears es va anar creant aleshores la llavor d’una línia de treball que amb el pas del temps ha esdevingut el nucli metodològic del treball de la música a l’escola per part de molts mestres. La metodologia proposada per Ireneu Segarra es difongué a Catalunya i a les Illes Balears a partir d’iniciatives i institucions emmarcades en l’àmbit de l’educació no formal. A través de l’Escola de Pedagogia Musical-Mètode Ireneu Segarra (EPM-MIS), dels Cursos de Pedagogia Musical de la Universitat de les Illes Balears i de l’Escola de Pedagogia Musical de Palma, milers de mestres i músics inquiets reberen eines per a treballar la música a l’escola des d’una nova perspectiva. Aquest nou enfocament, que partia del substrat cultural propi tot i que estava obert alhora a la universalitat, encara ara perdura. Analitzem seguidament aquestes propostes formatives des de diverses perspectives i a partir de fonts diverses com el testimoni dels seus precursors, materials editats o documentació interna pertanyent a les mateixes institucions. Paraules clau: Pedagogia musical; Escola de Pedagogia Musical-Mètode Ireneu Segarra; Cursos de Pedagogia Musical de la Universitat de les Illes Balears; Escola de Pedagogia Musical de Palma.

The education in general and the music in particular were not outside to the changes developed in Spain in the seventies of last century. The initiative, in the form of summer courses, promoted by a group of teachers and musicians, will mean the beginning of a true outcrop in music education, and will get in crescendo. This new concept is based on active methodologies successfully applied in other European countries and their linkage with the learning environment of the Catalan musician Ireneu Segarra, in the line of great figures of the musical avantgarde. This article is intended to approach the legacy of these courses from two perspectives. First, from a historical point of view, and then reaching any specific methodological applications then initiated. Finally, this article intends to approach his legacy highlighting the potential and utility also could acquire a similar format nowadays, in the new adaptation framework to EHEA.

Existen muchas referencias en cuanto a los beneficios que aporta la práctica del canto colectivo, más allá de las estrictamente musicales. En dicha práctica confluyen multitud de elementos que la convierten en un potente elemento de vertebración y cohesión social. Destacan, en esta vertiente, el fomento del trabajo grupal y cooperativo, el desarrollo socio-afectivo o la construcción de la propia identidad dentro del grupo. En un ámbito más individual, el canto colectivo influye también en la autoestima personal, la autoconfianza, el desarrollo cognitivo, el gusto por la estética y cultura, el aprendizaje de las lenguas, etc. A esta lista de elementos transversales a la propia práctica musical, algunos incluso vinculados a disciplinas muy alejadas a la vertiente artística, cabe añadir el componente lúdico y de placer o bienestar personal, tan presente en ensayos y conciertos. En el marco del emergente movimiento coral que se vive en Mallorca, formado eminentemente por agrupaciones de carácter amateur e integradas por cantantes aficionados y en muchos casos con escasos o nulos conocimientos musicales, nuestro estudio analiza la percepción que manifiestan estos cantantes respecto a su práctica.

The present special recognition of musical education at Spanish schools is based upon the approval of a law from 1970. However, this law was not implemented. The reason was the lack of a specialist teacher in the field. The implementation depended in many instances on voluntary initiatives and sporadically on teacher’s sensitivity to musical matters. In this article we wanted to examine the work which has been done by the Spanish musician and teacher Baltasar Bibiloni. His work, as a teacher in the field of teacher’s training and musical adaptations and arrangements for primary education, will become a benchmark for music on the Balearic Islands. Furthermore, it will be an important factor within legal constraints, which are currently being discussed. Focal points of this article are three aspects of its ideology: the importance of musical education in schools, specific proposals for implementation and teachers willing and able to apply it.Received: 24/04/2013 / Accepted: 11/06/2013How to reference this articleGelabert Gual, Ll. (2014). Ideario y aportaciones metodológicas de Baltasar Bibiloni a la enseñanza musical en las Islas Baleares. Foro de Educación, 12(17), pp. 147-163. doi: http://dx.doi.org/10.14516/fde.2014.012.017.007

Singing in a choir comprises a number of specific musical aspects including the technical part of the singing voice; vocal ensemble; harmonies; aesthetics and musical taste. In practice, however, there are many cross-cutting elements that are not specifically musical but do play an important role in a choir. The preparation and development period for a concert is, in essence, a process of collective growth, where each component becomes an important foundation to enhancing the ensemble performance, and to a greater or lesser extent, offers a wide range of parameters in which to work. This procedure is a recurrent theme in early childhood education and primary teaching, but appears to occur less frequently during the training of music teachers or in higher-grade musical education. In this vein, a group of undergraduate students on the Degree in Early Childhood Education and Primary Education at the University of the Balearic Islands participated voluntarily in a collective singing trial. In consequence, they came to recognise the special psychosocial and attitudinal value of the experience. The opinions in this article are based on existing documents and relevant studies regarding the importance of collective singing. In the process, we also set out the experiment carried out at the University of the Balearic Islands.

Son numerosos los estudios existentes que analizan las aportaciones del canto coral en la escuela primaria. Todos ellos coinciden en los beneficios que aporta la práctica de canto grupal a distintos niveles, más allá del estrictamente musical. Esta repercusión inter y multidisciplinar puede influir en aspectos actitudinales, pedagógicos, conceptuales, culturales y psicosociales. Por todo ello, las vivencias artístico-musicales deberían formar parte del día a día de nuestros centros escolares y convertirse en una herramienta transversal de trabajo cooperativo. Para ello, además del apoyo de toda la comunidad escolar, se hace necesario contar con la figura de un maestro especializado y competente en el ámbito del canto coral. Esta figura debe dominar el código y lenguaje musical y la técnica de dirección, pero debe ser capaz, además, de visualizar y aprovechar la magnitud y potencialidades de su herramienta. Desde hace unos años, en el Área de Didáctica de la Expresión Musical de la Universidad de las Islas Baleares, trabajamos para que los futuros maestros adquieran las competencias necesarias para asumir el rol de dinamizador y potenciador del canto colectivo. A través del proyecto “Música Viva” nuestros alumnos, especialistas y generalistas, tienen la oportunidad de vivir, ya en su etapa de formación universitaria, una vivencia coral que les podrá servir como modelo de cara a su actividad docente. A través de este artículo pretendemos hacer una aproximación y análisis de dicho proyecto desde una perspectiva metodológica, social y pedagógica.

L’ús de la fotografia com a font per a la investigació en història de l’educació, així com el debat que aquest fet ha generat, actualment es reflecteix en importants i valuoses aportacions. En aquest sentit, una línia d’investigació, que inclou algunes aportacions en els darrers anys, és la que ha prestat atenció a l’ús que es feia de la fotografia com a instrument per reforçar els discursos textuals en la premsa i les revistes il·lustrades en reportatges gràfics d’interès educatiu adreçats a un públic no especialitzat. Les revistes d’informació gràfica o il·lustrades són una font de documentació encara poc explorada pels historiadors de l’educació tot i que són molt abundants a l’Estat espanyol des de mitjan vuit-cents i s’hi poden localitzar una gran quantitat d’imatges escolars –i educatives en un sentit més ampli–elaborades pels pioners del fotoperiodisme. En aquesta línia, en el present article, pretenem aproparnos a l’ús que es féu de la fotografia a la revista il·lustrada Lluc, en el període que va de 1921 a 1973, per reforçar els reportatges, les notícies i informacions d’interès educatiu que s’hi publicaren, en un sentit genèric i ampli, incloent-hi la formació religiosa. L’esmentada publicació s’ha d’analitzar i entendre en el si de les diverses revistes il·lustrades aparegudes a Mallorca, per la qual cosa prestarem atenció, succinta, al desenvolupament del fotoperiodisme i la premsa il·lustrada de manera genèrica, d’una banda, i als orígens i el desenvolupament de les publicacions periòdiques gràfiques i il·lustrades a l’illa més gran de l’arxipèlag balear, d’una altra, parant a la revista i llurs editors i en el ric fons fotogràfic que conté. Paraules clau: fotografia, revistes il·lustrades, formació religiosa, educació, Lluc, Mallorca.

L’Escolania de Lluc, que data els seus orígens a principis del segle XVI i és una de les més antigues d’Europa, ha tingut com a tasca central i prioritària, tot i que no exclusiva, la formació musical dels seus escolans, coneguts a Mallorca, pel color del vestit que duen, com a «blauets». El fons fotogràfic de l’Escolania, tant per les seves dimensions com per la singularitat de la mateixa institució, representa una de les colleccions fotogràfiques més interessants que hem localitzat a Mallorca. En aquest article volem presentar una primera aproximació a aquest fons, d’especial valor tant des del punt de vista patrimonial com historicoeducatiu. PARAULES CLAU: fotografia, educació, ensenyament musical, història de la música, agrupacions musicals, Escolania de Lluc.

En aquest article pararem atenció a un espai concret de sociabilitat de la nostra contemporaneïtat: el model d’associacionisme que s’adoptà respecte de la cultura i l’educació o la instrucció. Primerament, l’adoptaren les classes més benestants, posteriorment es transferí a les classes populars i genèricament fou conegut com a ateneu. El model associatiu cultural i educatiu que representaren els ateneus arreu del país a Menorca es consolidà definitivament a la primeria del nou-cents, en què es crearen tres ateneus a Maó i un a la població veïna des Castell. Pretenem presentar i analitzar la tasca culturitzadora musical portada a terme per l’entitat cultural més emblemàtica d’aquestes característiques del nou-cents menorquí, l’Ateneu Científic, Literari i Artístic de Maó, a través de la secció de Literatura i Música i per les diverses entitats filials que endegà. PARAULES CLAU: sociabilitat, associacionisme, ateneus, música, cultura, Menorca.

L’article fa una anàlisi de dues iniciatives d’ensenyament musical emmarcades en l’àmbit de l’educació no formal que tingueren lloc a Mallorca entre els anys 1977 i 1995. La primera és els Cursos de Música Coral, iniciativa engegada pels músics i pedagogs Joan Company i Baltasar Bibiloni sota els auspicis de l’Escola de Formació del Professorat d’EGB de Palma. L’Escola de Pedagogia Musical, segona iniciativa objecte d’anàlisi, fou un intent posterior de perllongar la tasca que desenvolupaven els cursos esmentats. Quant a la metodologia feta servir, ambdues iniciatives esdevingueren pioneres aleshores a Mallorca i marcaren un punt d’inflexió pel que fa a l’ensenyament musical. Per això, en aquest article pretenem analitzar acuradament la conjuntura històrica i legislativa en què varen tenir lloc, la metodologia feta servir i el seu llegat, vigent encara avui dia. PARAULES CLAU: ensenyament musical, pedagogia musical, Cursos de Música Coral, Escola de Pedagogia Musical, Mallorca.

Grandes pedagogos musicales del siglo XX no han dudado en hacer de la música y canción tradicionales o populares el punto de partida de la enseñanza musical en los más pequeños. El húngaro Zoltan Kodály, como máximo exponente de esos postulados, argumenta la fácil asimilación del hecho musical por parte del niño a partir de aquello que le es más propio, aquello que ha oído y vivido en su entorno. Sin querer profundizar en demasía en las ideas de Kodály, tema ampliamente estudiado, analizaremos las aportaciones de tres figuras musicales de la Mallorca contemporánea: Bernat Julià, Antoni Martorell i Baltasar Bibiloni. Los tres coinciden en el uso de la canción popular mallorquina como base de sus composiciones en algún momento de sus respectivas trayectorias. Si bien los dos primeros enfocaron ese elemento a la composición de adaptaciones de nivel elemental y medio para el estudio del piano, Bibiloni lo trasladó al ámbito escolar en forma de arreglos vocales a una, dos o tres voces, para voces e instrumental Orff o para voces y piano, etc. Con este artículo pretendemos analizar y sacar a la luz todas esas aportaciones desde la realidad que les unió a los tres, su tierra natal, Mallorca.