Search

1 Pag., The work shows, through results from different long-term experiments and some insights on crop rotation performance in commercial farms, how the adoption of conservation tillage, rational use of N fertilizers, sowing date delay and crop diversification, as integrated cropping system approach, can make wheat-based production systems more sustainable under Mediterranean conditions.

6 Pags.- 2 Fots.- 5 Figs., A lo largo de todos estos años de experimentación, la siembra directa ha demostrado en todo momento una mayor capacidad para almacenar agua en el suelo. Esta acumulación se debe a la presencia de residuos de cosecha en superficie permitiendo una mayor infiltración y una menor evaporación y escorrentía del agua de lluvia. Con el fin de potenciar el carácter mitigador del cambio climático de la siembra directa, resulta fundamental el mantenimiento de esta técnica a lo largo del tiempo y conseguir así las mayores tasas de reducción de los gases causantes del calentamiento global.

6 Pags.- 3 Fots.- 4 Figs., El uso ineficiente de los fertilizantes nitrogenados puede conducir a pérdidas de nitrógeno en el sistema sueloplanta‐ atmósfera. Este uso ineficiente produce pérdidas económicas y puede ocasionar problemas medioambientales debido, principalmente, a la emisión de gases a la atmósfera en forma de amoníaco (NH3), óxido nítrico (NO) y óxido nitroso (N2O). En este contexto, la volatilización de amoníaco constituye una de las más importantes vías de emisión de gases en forma de nitrógeno (N) provenientes de la agricultura (Saarijärvi et al., 2006).

4 Pags., 2 Figs., El uso ineficiente de los fertilizantes nitrogenados puede conducir a grandes pérdidas de nitrógeno (N) en el sistema suelo-planta, que aparte de las pérdidas económicas, puede ocasionar problemas medioambientales debido, principalmente, a la emisión de gases a la atmósfera en forma de amoniaco (NH3), óxido nítrico (NO) y óxido nitroso (N2O). En este contexto la volatilización de NH3 constituye una de las más importantes vías de emisión de gases en forma de N provenientes de la agricultura. La aplicación de estiércoles animales y fertilizantes nitrogenados se ha constatado como la mayor fuente de emisiones amoniacales a la atmósfera (Pain et al., 1998), llegando a ser en los casos más desfavorables de hasta el 70 % del N aplicado (Misselbrook et al., 2005). Así mismo, la deposición de NH3 puede ser considerada precursora de la emisión de GEIs debido a que la presencia de NH3 en la atmósfera del suelo puede devenir en la formación de NH4+, cuya oxidación a NO3, en el proceso de nitrificación, dará lugar a la formación de NO y N2O (Wrage et al., 2001). Por tanto los intentos para mitigar estas pérdidas resultan esenciales desde el punto de vista de la sostenibilidad económica y ambiental de los agroecosistemas. El principal objetivo de este estudio es evaluar la influencia de los sistemas de manejo de suelo y el tipo de fertilizante (orgánico y mineral) sobre la volatilización de NH3 al corto plazo.

5 Pags., 3 Figs., El proceso de emisión del gas amoniaco desde la superficie del suelo a la atmósfera recibe el nombre de volatilización de amoníaco. Esta pérdida de nitrógeno (N) por volatilización del amoníaco constituye una de las principales vías de emisión de gases en forma de nitrógeno provenientes de la agricultura. Dichas pérdidas son el resultado de numerosos procesos cuya magnitud es afectada por variables ambientales y del suelo, que no podemos controlar fácilmente, tales como temperatura, humedad, pH del suelo y viento. Sin embargo otros factores como pueden ser el manejo de suelo y el tipo y dosis de fertilización, también afectan a la volatilización del amoniaco. La aplicación de estiércoles animales y fertilizantes nitrogenados se ha constatado como una fuente importante de emisiones amoniacales a la atmósfera, llegando a ser en los casos más desfavorables de hasta el 70% del nitrógeno aplicado. Esta ineficiencia en la aplicación del fertilizante tiene consecuencias económicas y ambientales, tales como problemas de acidificación de suelos, eutrofización de sistemas nacurales y toxjcidad de plantas. Así mismo, la deposición de amoniaco puede ser considerada precursora de la emisión de gases de efecto invernadero en forma de óxido nitroso prjncipalmente. Por lo tanto los intentos para mitigar estas pérdidas resultan esenciales desde el punto de vista de la sostenibilidad económjca y ambiental de los agroecosistemas.

L'objectiu d'aquest estudi ha estat investigar l'efecte del sistema de conreu i del guaret a les propietats físiques del sòl relacionades amb l'acumulació de l'aigua i el creixement de les arrels. Per això es va establir un experiment a La Segarra (Lleida) a dos sols de diferent profunditat. El sòl més profund era un Fluventic Xerochrept de 120 cm de fondària, típic de les posicions de fons de vall. El sòl més superficial, un Lithic Xeric Torriorthent de 30 cm de fondària, és l'habitual als altiplans. Es van disposar tres franges: una franja central amb cultiu continuat d'ordi i dos franges laterals que alternaven cada any entre guaret i cultiu. Es van comparar tres sistemes de conreu al sòl profund (conreu amb subsolador, conreu mínim i no conreu o sembra directa) i dos al sòl superficial (conreu mínim i sembra directa). En moments significatius del desenvolupament del cultiu es va determinar el contingut d'aigua al sòl, la densitat de longitud radicular i la biomassa aèria. Al final del cicle del cultiu es va determinar el rendiment. També es va fer un seguiment de la densitat aparent, la resistència a la penetració, la conductivitat hidràulica a diferents potencials, el percentatge de sòl cobert per residus i la rugositat de la superfície del sòl. A la franja de cultiu continuat del sòl profund, el sistema de sembra directa va mantenir el sòl més humit i va permetre el creixement d'un sistema radicular més actiu que el conreu amb subsolador o el mínim conreu. Els rendiments mitjans van ser superiors a la sembra directa (3605 kg ha -1 ) o mínim conreu (3508 kg ha -1 ) que al conreu amb subsolador (3371 kg ha -1 ). Al sòl més superficial els resultats van ser diferents depenent de l'any, tot i que en els valors mitjans de rendiment no hi va haver diferències entre sistemes de conreu (1867 kg ha -1 a la sembra directa i 1806 kg ha -1 al mínim conreu). L'eficiència del guaret per l'acumulació de l'aigua no va superar el 18% en el sòl profund i el 7% en el sòl poc profund. En el període juliol-febrer el guaret sense conreu va mostrar una eficiència més gran que el guaret amb conreu. En el període febrer-octubre va succeir el contrari. L'increment mitjà de rendiment per l'ús del guaret va ser de 128 kg ha -1 al sòl profund i de 371 kg ha -1 al sòl més superficial. La densitat aparent va ser més gran al sistema de no conreu (1,34 Mg m -3 ) que al de mínim conreu (1,27 Mg m -3 ) o al conreu amb subsolador (1,22 Mg m -3 ), encara que sense arribar a valors que poguessin perjudicar el creixement de les arrels. La resistència a la penetració assolí valors superiors a 2 MPa a tots els sistemes, especialment al de sembra directa, sense que es reflectís en un pitjor creixement de les arrels. El guaret va contribuir a reduir la resistència a la penetració, fins i tot en el tractament de sembra directa. En els primers anys després de la supressió del conreu es va observar una reducció de la conductivitat hidràulica (5 cm día -1 ) amb relació al sòl conreat (15 cm día -1 ). Aquest efecte va ser contrarestat per una major superfície de sòl coberta per residus en el sistema de no conreu, que va donar com a resultat una major acumulació d'aigua. Al guaret, la quantitat de residus sobre el sòl es va reduir dràsticament a partir del mes de febrer, deixant el sòl poc protegit de l'evaporació durant l'estiu. El no conreu (o sembra directa) és una alternativa vàlida per als sistemes de secà semiàrid mediterranis. Augmenta la quantitat d'aigua disponible per al cultiu, afavoreix el creixement de les arrels, i permet obtenir rendiments similars o superiores als obtinguts quan es conrea el sòl. El deteriorament de les propietats físiques del sòl (densitat aparent, resistència a la penetració, conductivitat hidràulica) que provoca inicialment es recupera en pocs anys. El guaret, tot i que incrementa l'aigua disponible per al cultiu en sols profunds i augmenta la producció, no compensa l'any sense producció. El sistema potencialment millor de dur-lo a terme es el no conreu. No obstant, aquest sistema s'ha de combinar amb una única passada superficial de cultivador quan la quantitat de residus que cobreixen el sòl baixa del nivell òptim per la conservació de l'aigua i del sòl. El guaret millora les propietats físiques del sòl, característica que el fa interessant per accelerar la recuperació del sòl en els primers anys d'utilització del no conreu., El objetivo de este estudio ha sido investigar el efecto del sistema de laboreo y del barbecho sobre las propiedades físicas del suelo relacionadas con la acumulación del agua y el crecimiento radicular. Para ello se estableció un experimento en La Segarra (Lleida) en dos suelos de diferente profundidad. El suelo más profundo, típico de los fondos de valle, era un Fluventic Xerochrept de 120 cm de profundidad. El suelo más superficial, un Lithic Xeric Torriorthent de 30 cm de profundidad suele encontrarse en los altiplanos. Se dispusieron tres franjas: una franja central con cultivo continuado de cebada y dos franjas laterales que alternaban cada año entre barbecho y cultivo. Se compararon tres sistemas de laboreo en el suelo profundo (laboreo con subsolador, laboreo mínimo y no laboreo o siembra directa) y dos en el suelo superficial (laboreo mínimo y siembra directa). En momentos significativos del desarrollo del cultivo se determinó el contenido de agua en el suelo, la densidad de longitud radicular y la biomasa aérea. Al final del ciclo del cultivo se determinó el rendimiento. Se realizó además un seguimiento de la densidad aparente, la resistencia a la penetración, la conductividad hidráulica a diferentes potenciales, el porcentaje de suelo cubierto por residuos y la rugosidad de la superficie del suelo. En la franja de cultivo continuado del suelo profundo, el sistema de siembra directa mantuvo el suelo más húmedo y permitió el crecimiento de un sistema radicular más activo que el laboreo subsolado o el mínimo laboreo. Los rendimientos medios obtenidos fueron mayores bajo siembra directa (3605 kg ha -1 ) o mínimo laboreo (3508 kg ha -1 ) que cuando se utilizó el subsolador (3371 kg ha -1 ). En el suelo poco profundo los resultados dependieron del año, aunque en los valores medios de rendimiento no hubo diferencias entre sistemas de laboreo (1867 kg ha -1 en siembra directa y 1806 kg ha -1 en mínimo laboreo). La eficiencia del barbecho para la acumulación del agua no superó el 18% en el suelo profundo y el 7% en el suelo poco profundo. Durante el periodo julio-febrero el barbecho sin laboreo mostró una mayor eficiencia que el barbecho con laboreo. En el periodo febrero-octubre sucedió lo contrario. El incremento medio de rendimiento por el uso del barbecho fue de 128 kg ha -1 en el suelo profundo y de 371 kg ha -1 en el suelo poco profundo. La densidad aparente fue mayor en el sistema de no laboreo (1,34 Mg m -3 ) que en el de mínimo laboreo (1,27 Mg m -3 ) o laboreo con subsolador (1,22 Mg m -3 ), aunque sin llegar a valores que pudiesen perjudicar al crecimiento radicular. La resistencia a la penetración alcanzó valores superiores a 2 MPa en todos los sistemas, especialmente bajo siembra directa, sin que se reflejase en un peor crecimiento de las raíces. El barbecho contribuyó a reducir la resistencia a la penetración incluso en el tratamiento de siembra directa. En los primeros años tras la supresión de las labores se observó un reducción de la conductividad hidráulica (5 cm día -1 ) con respecto al laboreo (15 cm día -1 ). Este efecto fue contrarrestado por un mayor cantidad de residuos sobre el suelo, dando como resultado una mayor acumulación de agua bajo no laboreo. Durante el barbecho el porcentaje de suelo cubierto por residuos se redujo drásticamente a partir de febrero, dejando el suelo desprotegido frente a la evaporación del verano. El no laboreo (o siembra directa) es una alternativa válida para los sistemas de secano semiáridos mediterráneos. Incrementa la cantidad de agua disponible para el cultivo, favorece el crecimiento de las raíces, y permite obtener rendimientos similares o superiores a los obtenidos cuando se realiza laboreo. El deterioro de las propiedades físicas del suelo (densidad aparente, resistencia a la penetración, conductividad hidráulica) que provoca inicialmente se recupera al cabo de pocos años. El barbecho, aunque incrementa el agua disponible para el cultivo en suelos profundos y aumenta la producción, no compensa el año sin producción. El sistema potencialmente mejor de llevarlo a cabo es el no laboreo. No obstante, este sistema se debe combinar con un único pase superficial de cultivador cuando la cantidad de residuos que cubren el suelo desciende por debajo del nivel óptimo para la conservación del agua y del suelo. El barbecho mejora las propiedades físicas del suelo, característica que lo hace interesante para acelerar la recuperación del suelo en los primeros años de utilización del no laboreo., The objective of this study was to investigate the effect of tillage system and fallow on the soil physical properties related with water storage and root growth. An experiment was established in La Segarra (Lleida) in two soils of different depth. The deep soil was a Fluventic Xerocherpt of 120 cm depth, typical of valleys. The shallow soil, was a Lithic Xeric Torriorthent of 30 cm depth, and was usually found in the high platforms. The experimental plots were arranged in three strips: a central strip continuous cropped with barley and two lateral strips that alternated each year between fallow and cultivation. Three tillage systems were compared in the deep soil (subsoil tillage, minimum tillage and no-tillage or direct drill) and two in the shallow soil (minimum tillage and no-tillage). Water content in the soil, root length density and biomass were determined at meaningful crop development stages. Yield was determined at the end of the crop cycle. Bulk density, penetration resistance, hydraulic conductivity at different potentials, percent of soil covered by residues and surface roughness were also determined. In the continuous cropped strip of the deep soil, no-tillage system maintained the soil wettest and allowed a more active growth of the root system than the subsoil or the minimum tillage systems. The mean yields were greater under no-tillage (3605 kg ha -1 ) or minimum tillage (3508 kg ha -1 ) that when subsoiler was used (3371 kg ha -1 ). In the shallow soil the results depended on the year though there were not differences between tillage systems in mean yield (1867 kg ha -1 for no-tillage and 1806 kg ha -1 for minimum tillage). The fallow efficiency for water accumulation did not surpass 18% in the deep soil and 7% in the shallow soil. During the July to February period, the fallow without tillage showed a greater efficiency that the tilled fallow. In the February to October fallow period no-tillage showed the lowest efficiency. Mean yield increase by the use of fallow was 128 kg ha -1 in the deep soil and 371 kg ha -1 in the shallow soil. Bulk density was greater in no-tillage (1.34 Mg m -3 ) that in minimum (1.27 Mg m -3 ) or subsoil (1.22 Mg m -3 ) tillage systems, but did not reach limiting levels for root growth. Penetration resistance reached values greater than 2 MPa in all tillage systems, especially under no-tillage, but this was not reflected in a worse root growth. Fallow contributed to reduce penetration resistance even in the no-tillage treatment. In the first years after tillage suppression hydraulic conductivity of the no-tilled soil was reduced with respect to that of the tilled one (5 vs. 15 cm day -1 ). This effect was counteracted by a greater percent of soil surface covered by residues under no-tillage, giving as a result a greater water accumulation in this system. During the fallow the quantity of residues covering the soil reduced drastically from February to the sowing of the following crop, leaving the soil insufficiently protected against summer evaporation. No-tillage (or direct drilling) is a valid alternative for the semi-arid rainfed cropping systems in the Mediterranean area. No-tillage increases the quantity of available water for the crop, favours root growth, and yields obtained are similar or superior to that obtained when tillage is accomplished. Initial damage of the soil physical properties (bulk density, penetration resistance, hydraulic conductivity) observed in this system is recovered in a few years. Fallow increases water availability for the crop in deep soils and increases yield of the next crop but does not compensate the year without production. The potentially better system of performing fallow is no-tillage. Nevertheless, this system should be combined with an only superficial pass of cultivator when the quantity of residues that cover the soil descends below of the optimum level for water and soil conservation. Fallow improves soil physical properties, consequently it may be interesting to accelerate the recovery of the soil in the first years after no-tillage introduction.

El tema d'aquest projecte és la construcció d'una explotació porcina d'engreix amb capacitat per a 5.000 places, situada al terme municipal de Fraga (Osca). Aquest projecte està format per quatre documents, classificats en dos volums. Al primer volum trobem el document número 1, format per la memòria amb els seus annexos on es defineixen les característiques bàsiques a tenir en compte per a realitzar la construcció de l'explotació, així com el desenvolupament de les activitats, i tota la informació relativa al maneig dels animals. Al segon volum, trobem la resta de documents. En primer lloc, trobem el segon document, els plànols necessaris per a dur a terme l'obra. A continuació, el tercer document és el plec de condicions en el que s'estipulen les normes que s'han de tenir en compte durant l'execució del projecte. Finalment, el quart document, és el pressupost, on hi ha el cost de l'obra. El tema de este proyecto es la construcción de una explotación porcina de cebo con capacidad para 5.000 plazas, situada en el término municipal de Fraga (Huesca). Este proyecto está formado por cuatro documentos, clasificados en dos tomos. En el primer tomo encontramos el documento número 1, formado por la memoria con sus anejos donde se definen las características básicas a tener en cuenta para realizar la construcción de la explotación, así como el desarrollo de las actividades, y toda la información relativa al manejo de los animales. En el segundo tomo, encontramos el resto de documentos. En primer lugar, encontramos el segundo documento, los planos necesarios para llevar a cabo la obra. A continuación, el tercer documento es el pliego de condiciones en el que se estipulan las normas que se deben tener en cuenta durante la ejecución del proyecto. Finalmente, el cuarto documento, es el presupuesto, donde está el coste de la obra. The theme of this project is the construction of a pig farm for 5,000 seats of capacity, located in the municipality of Fraga (Huesca). This project consists of four documents, classified into two volumes. In the first volume we find the document number 1, composed for memory with appendages where basic considerations for building the operational characteristics are defined, and the development of activities, and all information relating the handling of animals. In the second volume, we find the remaining documents. First, we find the second document, the plans necessary to carry out the work. Then the third document is the specification in the rules that must be taken into account during project execution are set. Finally, the fourth document is the budget, where the cost of the work is.

El PFC tracta la implantació d‘una indústria de fabricació de pellets de fusta partint de la localització del recurs biomassa (comarca del Pallars Sobirà), tot definint el producte a fabricar a partir dels tipus de matèria prima, determinant localització òptima, determinació i dimensionat del procés de fabricació, determinació de les instal•lacions necessàries, projecte d’enginyeria d’aquestes, (càlcul estructural, antiincendis, instal•lació elèctrica de Alta i Baixa Tensió), anàlisi del mercat existent i potencial del producte i anàlisi de la inversió a realitzar per tal de dur a terme el projecte, sota tres escenaris diferents.

160 Pags., [EN] This work studied the effects of long term adoption of tillage practices (NT, no-tillage; MT, minimum tillage; CT, conventional tillage) and nitrogen (N) fertilization level (zero; medium, 60 kg N ha-1; high, 120 kg N ha-1) on the SOC balance and the content of SOC. Below- and above-ground C inputs were quantified during three growing seasons, 10 to 13 years after the establishment of the experiment. During the same period, soil CO2 flux was evaluated, together with the assessment of its components and the determination of C outputs. During the study period, C inputs were increased under NT and with medium and high N fertilization. Meanwhile C outputs were increased under NT, but less affected by N fertilization. Determination of the stock of SOC at the end of the evaluation period suggests that increased C outputs under NT were offset with increased C inputs, allowing the content of SOC to increase by 4.3 and 3.9 Mg C ha-1 in comparison to MT and CT respectively. Long-term medium and high N fertilization increased the stock of SOC by 3.4 and 4.5 Mg C ha-1 in contrast to unfertilized plots. Long-term adoption of conservation tillage practices (no-tillage) together with adequate N fertilizer use, proved to be effective tools to improve sustainability of semiarid Mediterranean drylands and to store C in the soil., [ES] Este trabajo estudió los efectos de la adopción a largo plazo de sistemas de laboreo (NT, no-laboreo; MT, laboreo minimo; CT, laboreo convencional) y del nivel de fertilización nitrogenada (cero; medio, 60 kg N ha-1; alto, 120 kg N ha-1) en el balance de C del suelo y el contenido de SOC. Se cuantificaron las entradas de C en los residuos de la parte aérea y subterránea del cultivo durante tres ciclos de cultivo, entre 10 y 13 años después del establecimiento del experimento. Durante este mismo período, se evaluó el flujo de CO2 del suelo, junto con el estudio de sus componentes y la determinación de las salidas de C. Durante el período de estudio, las entradas de C aumentaron bajo NT y con niveles medios y altos de fertilización nitrogenada. Simultáneamente las salidas de C aumentaron bajo NT y fueron ligeramente afectadas por la fertilización nitrogenada. La determinación del contenido de SOC al final del período de estudio, sugiere que el aumento de las salidas de C fue compensado con mayores entradas de C, permitiendo que el contenido de SOC aumentara en 4.3 y 3.9 Mg C ha-1 bajo NT con respecto a MT y CT. Niveles medios y altos de fertilización nitrogenada aumentaron el contenido de SOC en 3.4 y 4.5 Mg C ha-1 con respecto al contenido en las parcelas no fertilizadas. La adopción a largo plazo de prácticas de laboreo de conservación (no-laboreo o siembra directa), junto con el uso adecuado de la fertilitzación nitrogenada demostraron ser herramientas para mejorar la sostenibilidad de los secanos semiáridos Mediterráneos, y almacenar C en el suelo., [CA] Aquest treball estudia els efectes de l’adopció a llarg termini de sistemes de conreu (NT, sembra directa; MT, mínim conreu CT, conreu convencional) i del nivell de fertilizació nitrogenada (zero; mitjà, 60 kg N ha-1; alt, 120 kg N ha-1) al balanç de C del sòl i el contingut de SOC. Es van quantificar les entrades de C en els residus del cultiu (foliar i radicular) durant tres cicles de cultiu, entre 10 i 13 anys després del establiment de l’experiment. Durant aquest període, es va avaluar el flux de CO2 del sòl, juntament amb l’estudi dels seus components i la determinació de les sortides de C. Durant el període de estudi, les entrades de C van augmentar amb NT i amb nivells mitjos i alts de fertilització nitrogenada. Simultàniament les sortides de C van augmentar amb NT i van ser lleugerament afectades per la fertilització nitrogenada. La determinació del contingut de SOC al final del període d´estudi, suggereix que l´augment de les entrades C inputs estigués compensat amb majors entrades de C, permetent que el contingut de SOC augmentara finalment 4.3 i 3.9 Mg C ha-1 sota NT repecte a MT i CT. Nivells mitjans i alts de fertilització nitrogenada augmentaren el contingut de SOC en 3.4 i 4.5 Mg C ha-1 respecte al contingut a les parcel•les no fertilitzades. L´adopció a llarg termini de pràctiques de conreu de conservació (sembra directa), juntament amb l’ús adequat de la fertilització nitrogenada van demostrar ser eines per a millorar la sostenibilitat dels nostres secans, i emmagatzemar C al sòl., To the Spanish Ministry of Science and Innovation, Comision Interministerial de Ciencia y Tecnologia of Spain (Grants AGL 2004-07763-C02-02 and AGL2007- 66320-CO2-02/AGR), for sponsoring a grant for my doctorate studies.

LLIBRE DE CÁLCUL AMB EL PROGRAMA EXCELL PER REALITZAR EL DIMENSIONAT AUTOMÀTIC I LA OPTIMITZACIÓ DE NAUS INDUSTRIALS D’HACER. PERMET FER EL DIMENSIONAT D’ELEMENTS COM LES CORRETGES I PÒRTICS D’ANIMA PLENA. UTILITZA EL CÀLCUL MATRICIAL PER A REALITZAR ANÀLISIS TANT DE PRIMER COM DE SEGON ORDRE I PERMET COMPARAR DIFERENTS CONFIGURACIONS PER OBTENIR LA MÉS APROPIADA EN CADA CAS.

Avui en dia, les explotacions porcines solen cobrir les necessitats de calefacció a l’hivern però no les de refrigeració. El principal problema de la refrigeració es que en les instal·lacions convencionals les reduccions de temperatura son bastant limitades. La energia geotèrmica permet ajustar-se millor a les necessitats òptimes dels animals i baixar a temperatures que no es podrien aconseguir amb el sistema convencional. En aquest sentit, i en països com Espanya, on les temperatures a l'estiu són elevades, la geotèrmia podria ser una solució de futur, a causa del clima i de l'evolució d'aquest (escalfament global del planeta). L'objectiu del projecte és estudiar la viabilitat tècnica i econòmica d'una instal·lació d'energia geotèrmica per la climatització d'una explotació porcina. Començarem per una presentació de l'energia geotèrmica. Seguidament, explicarem quines són les necessitats dels animals així com les característiques d'una explotació concreta i real. Després, explicarem i calcularem les necessitats de climatització i, en base als resultats obtinguts, dissenyarem dues instal·lacions de climatització geotèrmica: El cas 1 en el que dissenyarem les instal·lacions per aconseguir temperatures interiors de 28-28-25˚C a l'estiu i de 20-20-15˚C a l'hivern en les naus de cubrició-gestació-maternitat. El cas 2 en el que dissenyarem les instal·lacions per aconseguir temperatures a l'estiu menors a les anteriorment exposades. Les temperatures interiors que es volen aconseguir a l'estiu són de 25-25-22˚C en les naus de cubrició-gestació-maternitat. Finalment, farem un estudi econòmic per valorar la viabilitat d'unes instal·lacions d'aquestes característiques.

En el siguiente proyecto se pretende realizar los cálculos correctos para determinar cual ha de ser la estructura y las cimentaciones de una nave industrial perfectamente diseñada. El àmbito de aplicación del proyecto es la arquitectura industrial.

En aquest projecte s’ha dissenyat una planta de compostatge amb capacitat per tractar 30.000 t/dia de residus sòlids domiciliaris provinents de l’Àrea Metropolitana de Santiago de Xile. El compostatge es realitza mitjançant una descomposició en túnels y una maduració en piles estàtiques, amb una preselecció del impropis completament mecanitzada y un tractament dels gasos mitjançant un biofiltre. Aquest disseny s’ha fet de tal manera que s’eviti en la major mesura del possible l’emissió de males olors.

El treball té dos focus d’estudi en la optimització d’estructures. Per una banda es realitza l’optimització de cada nau de manera individual i per altra banda, s’analitzen els resultats obtinguts en funció de les variables llum del pòrtic, alçada del pilar i la modulació entre pòrtics. Com a objectiu es té la optimització de pes per unitat de superfíci de corretges, pòrtics d’acer de naus industrials a dues aigües amb la incorporació de cartel·les per a la optimització. Es pretén estudiar la tendència del pes de la estructura en funció de les variables més importants d’un pòrtic. També es pretén analitzar el comportament de les cartel·les al llarg dels 48 pòrtics per esbrinar les variables més influents en la seva funció optimitzadora