Search

La vil·la romana de Centcelles conserva 8 finestres originals, més dues de possibles, que presenten una gran variabilitat tant de formes com de tipologia constructiva i dimensions. De fet, es podria dir que no hi ha dues finestres iguals. En aquest treball estudiem aquesta singularitat i intentem donar-hi una explicació. S’observen 5 tipus diferents de finestres que són un indicador de la complexitat arquitectònica de l’edifici. A més, es constata que un d’aquests tipus només té paral·lels en cronologies que van del segle II fins a inicis el segle IV dC i que està absent en l’arquitectura postconstantiniana i del segle V. The Roman villa of Centcelles conserves 8 original windows and evidences of other two with a great variability of forms and constructive typologies. In fact, it can be said that no window is the equal of another. In this work we study this singularity and try to give an explanation. Five different types of windows are identified, indicating the architectural complexity of the building. In addition, it is noted that one of these types only has parallels in chronologies ranging from the 2nd century to the beginning of the 4th century AD and that it is unknown in post-Constantinian and 5th century architecture.

Es presenta i contextualitza una inscripció de capacitat realitzada sobre un dolium de la vil·la romana de Cal·lípolis de la Pineda (Vila-seca, Tarragona). A capacity inscription, carved on a dolium found at the Roman villa of Cal·lípolis (La Pineda, Vila-Seca, Tarragona) is presented and set in its context.

Es presenta un conjunt de 20 monedes recuperades en les prospeccions arqueològiques de la vil·la romana del mas dels Frares (Constantí, Tarragona). We present 20 coins recovered in the archaeological surveys of the Roman villa of Mas dels Frares (Constantí, Tarragona).

L’objectiu d’aquesta nota és donar a conèixer un nou testimoni gràfic del bombardeig que va assolar Barcelona l’any 1842. Es tracta d’un dibuix antic, de 15 × 9,5 cm, fet a ploma amb tinta de color sèpia que es troba a la guarda d’un llibre, concretament d’un diccionari de legislació penal de l’exèrcit publicat l’any 1838.2 Tant pel tema del llibre com per l’any d’edició, només quatre anys anterior als fets, creiem que l’autor del dibuix podria haver estat un militar destacat a Barcelona, testimoni ocular dels fets.

En aquest article es presenten dos testimonis arqueològics documentats en indrets de la costa tarragonina que es relacionen directament amb activitats d’embarcament/desembarcament a l’entorn de l’antiga Tàrraco. Són La Roca Plana, situada prop de la pedrera del Mèdol, que només s’entén com a moll de càrrega dels blocs de la pedrera del Mèdol destinats a la ciutat; i la Punta del Miracle, d’on es té constància d’un embarcador en el segle XVII i on A. Schulten van localitzar-hi retalls de cronologia incerta. La troballa subaquàtica, just davant d’aquest darrer indret, d’un conjunt de fragments de columna de granit de la Tròade juntament amb ceràmica potser d’època romana suggereixen que aquesta infraestructura ja estava en ús a l’Antiguitat, moment en què juntament amb La Roca Plana podria haver format part d’un mateix sistema portuari. This paper presents de evidences found in two sites of Tarragona’s coastline with undeniable links to vessels’ loading/unloading activities in Roman Tarraco’s territory. They are La Roca Plana, located near the quarry of El Mèdol and which can only be understood as a dock to load the blocks intended for the town; and La Punta del Miracle, where a possible harbour existed in the sixteenth century and where A. Schulten identified a series of man-made cuts on the bedrock of uncertain date. The underwater findings, just facing this site, of a group of Troad column fragments and Samian-like pottery suggest that this infrastructure could have been already in use in Antiquity, maybe as part of the same port system as La Roca Plana.

This paper presents a small assemblage of inscribed Pompeian millstones from Roman Tarraco and its surroundings (Tarragona, Spain). Pompeian millstones are not common in the Spanish Peninsula. Furthermore, most are long-distance imports from volcanic quarry districts elsewhere in the Mediterranean, notably the Vulsini sector near Orvieto (north of Rome) characterised by leucite crystals. Inscribed millstones are even less common in Hispania. The three cases presented in this paper (two catilli and one meta), with clear links to Italy, are the only known examples to date bearing inscriptions in Spain. This paper also establishes that inscription analyses, in conjunction with typological and petrological studies, can serve in resolving the complex process of millstone provenancing and dating.

Anderson, T.J., Alonso, N. (eds), Tilting at Mills: The Archaeology and Geology of Mills and Milling. Revista d’Arqueologia de Ponent. Número Extra 4, 2019. ISBN: 9788491440291 This paper presents a small assemblage of inscribed Pompeian millstones from Roman Tarraco and its surroundings (Tarragona, Spain). Pompeian millstones are not common in the Spanish Peninsula. Furthermore, most are long-distance imports from volcanic quarry districts elsewhere in the Mediterranean, notably the Vulsini sector near Orvieto (north of Rome) characterised by leucite crystals. Inscribed millstones are even less common in Hispania. The three cases presented in this paper (two catilli and one meta), with clear links to Italy, are the only known examples to date bearing inscriptions in Spain. This paper also establishes that inscription analyses, in conjunction with typological and petrological studies, can serve in resolving the complex process of millstone provenancing and dating.

Des de l'any 2012 les diferents institucions implicades en la tutela i la recerca arqueològica del patrimoni monumental romà de Tarragona realitzen les reunions Tarraco Biennal. L'any 2018 es va decidir organitzar conjuntamenta la nostra ciutat la VII Reunió d’Arqueologia Cristiana Hispànica fent-la coincidir amb el IV Congrés Internacional d'Arqueologia i Món Antic Tarraco Biennal que va tenir lloc a la Universitat Rovira i Virgili al novembre de 2018.

El poble de la Mussara, tot i estar en ruïnes, té el poder de no deixar indiferent cap visitant que s’hi atansa per primera vegada. Els nouvinguts es queden impactats per un munt de condicionants que els sorprenen i, a més, generen una estranya complicitat amb qui el descobreix. Els treballs d’excavació arqueològica efectuats per l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica l’any 2018 per encàrrec de l’Ajuntament de Vilaplana i sota els auspicis de la Diputació de Tarragona han aclarit com era la primitiva església medieval, avantpassada de l’actual. De fet, en el transcurs de l’excavació i la posterior recerca documental han aparegut dades i evidències materials que remeten a l’edifici d’època medieval, barroca i contemporània. L’església es va anar adaptant al pas del temps, a les necessitats de la seva població en augment i als serveis litúrgics que havia de donar a la seva parròquia. Les restes arqueològiques i documentals que aquí s’avaluen actuen com a relatores de les fortaleses i debilitats de les societats passades, que poden servir per humanitzar i incorporar com a valors de lleialtat, respecte i noblesa a les societats actuals. I la Mussara n’aporta una colpidora i sàvia lliçó –força silenciosa– a tothom que la visita.

De entre la multitud de canteras que jalonan el territorio de la antigua Tarraco (actual Tarragona), la de El Mèdol destaca por su extensión, su especial configuración (en profundidad) y su elemento más característico, el pináculo central conocido como L’Agulla. Su papel como principal suministradora de material lapídeo para la ciudad, así como su importancia dentro de su conjunto patrimonial, han sido reconocidos con su declaración como Monumento Artístico-Histórico, BIC, BCIN y Patrimonio Mundial por la Unesco. En agosto de 2010, un incendio puso en evidencia un nuevo sector de explotación hasta entonces desconocido, y en 2013 Abertis impulsó un proyecto de rehabilitación y musealización que incluyó también un estudio arqueológico dirigido por el ICAC. Además de puntuales intervenciones arqueológicas distribuidas en puntos de especial interés, este proyecto incluyó la documentación detallada de todos los frentes, la microtopografía y otros elementos del entorno de la cantera. Parmi les nombreuses carrières qui parsèment le territoire de l’antique Tarraco (l’actuelle Tarragone), celle de El Mèdol se détache par son extension, sa configuration (en profondeur) et par son élément le plus caractéristique, le bloc témoin situé au centre de la carrière connu sous le nom de L’Agulla (« l’aiguille »). Son rôle comme fournisseur de matériau pour la cité comme son importance au sein de l’ensemble patrimonial ont été reconnus par leur déclaration comme Monument artistico-historique, BIC, BCIN et Patrimoine mondial par l’Unesco. En août 2010, un incendie a mis en évidence un nouveau secteur d’exploitation inconnu à ce jour, et en 2013 la société Abertis impulsa un projet de réhabilitation et de muséification qui comportait une étude archéologique dirigée par l’ICAC. Au-delà d’interventions archéologiques ponctuelles ce projet a permis de documenter dans le détail tous les fronts de taille, la micro topographie et divers éléments de l’environnement de la carrière.

Es presenten els resultats d’un projecte de recerca arqueològica que pretén identificar, a partir de la localització de les restes de materials mobles (armament, monedes...), el pas de l’exèrcit cartaginès per les terres de l’interior de l’actual Catalunya, especialment a través del curs inferior del riu Ebre. El descobriment de determinades concentracions d’aquests materials permet defensar la presència de les tropes d’Anníbal Barca en aquest territori i l’establiment de campaments de campanya púnics, probablement ocupats per mercenaris o aliats indígenes. Se presentan los resultados de un proyecto de investigación arqueológica que pretende identificar, a partir de la localización de los restos de materiales muebles (armamento, monedas...), el paso del ejército cartaginés por las tierras del interior de la actual Cataluña, especialmente a través del curso inferior del río Ebro. El descubrimiento de determinadas concentraciones de estos materiales permite defender la presencia de las tropas de Aníbal Barca en este territorio y el establecimiento de campamentos de campaña púnicos, probablemente ocupados por mercenarios o aliados indígenas. This study presents the results of an archaeological research project attempting to identify, by finding the remains of movable items (weapons, coins, etc.), the route followed by the Carthaginian army passing through what is now inland Catalonia, particularly the lower stretch of the River Ebro. The discovery of concentrations of these materials makes it possible to argue for the presence of Hannibal Barca’s troops in this area and the establishment of Punic military camps, probably occupied by mercenaries or indigenous allies.

Archaeomagnetic dating was performed on four archaeological structures in Catalonia (NE Spain) using magnetic inclination and declination values from three reference curves: the Iberian SVC and two curves computed using the regional SCHA.DIF.3k model and the global SHA.DIF.14k. The results provide new data for discussions regarding the dating of three archaeological sites from three very different periods: Roman, Medieval and Modern. In addition, some considerations were made regarding the usefulness ofthe three reference curves and the corresponding geomagnetic models. The Iberian SVC suggests that a Roman limekiln near Tarragona was last fired during the 1st century BC, but the archaeomagnetic modelssuggest it was last fired during the 1st century AD, i.e. closer to the date of the kiln infillings (2nd–3rdcenturies AD). All three-reference curves date two structures from an archaeological site to the north of Barcelona to the 10th or 11th century AD. These ages match those determined using radiocarbonages. Dating a modern limekiln near Girona with a presumed age of more than 200 years produced aninconsistent age when using the Iberian SVC, but plausible ages in the 17th or 18th centuries AD using the archaeomagnetic models. This suggests that the Iberian SVC has been superseded by the regional SCHA.DIF.3k model and the global SHA.DIF.14k model, both of which exhibit excellent dating capabilities. Older archaeological sites, including prehistoric sites, should be investigated to fully exploit and verifythe potential of the new SHA.DIF.14k archaeomagnetic model.

En aquest article presentem un assentament rural d’època ibèrica tardana i romana ubicat a Puigpelat (Alt Camp), amb una ocupació datada entre els segles III/II aC. i III dC. Documentat per primera vegada l’any 2012 en el marc d’unes prospeccions arqueològiques, l’estudi recent d’una col·lecció particular amb materials procedents d’aquest jaciment ha permès identificar-lo com una terrisseria de producció d’àmfores Dressel 2-4 (o Dressel 2-3). Es tractaria, doncs, d’uns dels pocs forns d’aquesta producció coneguts en el marc territorial de l’Alt Camp. This article presents a rural settlement of late Iberian and Roman period located in Puigpelat (Alt Camp), dated between the III/II century BC and AD century III. It was documented for the first time in 2012 in the framework of some archaeological surveys. These works and the recent study of a particular collection of materials from this site has allowed to identify this site as a production kiln of amphorae Dressel 2-4 (or Dressel 2-3). It is, therefore, one of the few known kilns of this production in the framework of territorial Alt Camp.

Es presenten els resultats de la intervenció arqueològica efectuada al C/ Enrajolat 16 de Tarragona. És notable un gran tram del mur romà corresponent a la façana sud-occidental del Fòrum provincial edificat amb la tècnica de l’opus quadratum. La lectura dels diferents elements de la façana ha permès documentar-ne l’evolució des del segle I dC fins els nostres dies. A presentation is made of the results of the arqueological excavations carried out at Carrer Enrajolat, 16 in Tarragona. Particularly noteworthy is a large section of the south-western façade of the provincial Forum, built using the opus quadratum technique. The study of the various elements of the façade has made it possible to trace its evolution from the first century AD up until the present day.

This paper describes the study of the late-Roman monument of Centcelles from an architectural perspective. Based on studies of its architectural forms, we propose the existence of various planning-construction phases and establish an evolutionary sequence. The study also clarifies the organisation of the spaces and improves our understanding of the monument beyond the studies of its unique decoration.

Les actes recullen els treballs presentats en el 3r Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic “La glòria del circ: curses de carros i competicions circenses”. Es va celebrar a Tarragona entre els dies 16 i 19 de novembre del 2016, i va estar dedicat als circs romans des de diferents perspectives. Entre d’altres, l’espectacle, la iconografia i l’edifici com a ens arquitectònic, amb diversos articles sobre el Circ Màxim de Roma, que va servir de model a tots els altres. Els textos incideixen especialment en els circs hispànics i, com no podia ser d’una altra manera, en el de Tàrraco.

Es presenta l’estudi d’una tomba romana excavada ja fa uns anys en el suburbi occidental de Tàrraco. És un sepulcre d’incineració que destaca per la seva cronologia romano-republicana i especialment pels testimonis arqueològics que han permès conèixer aspectes concrets del ritual funerari. We present the study of a Roman tomb excavated some years ago in the Western suburb of Tarraco. It is an incineration tomb that stands out for its Roman Republican chronology and specially for providing archaeological evidence that has allowed us to know specific aspects of the funerary ritual.

International audience

Es presenta la lectura de les inscripcions aparegudes els anys 2001-2002 en les tasques de restauració de les pintures que decoren l'absis de l'església de Sant Miquel de Terrassa. Es confirma la cronologia del segle VI i es desxifren els textos de caràcter didascàlic, que identifiquen els diferents personatges representats en la composició de tipus teofànic

During the study phase of a project to renew the way the Roman quarry of El Mèdol, officially declared Artistic Historical Monument by the Spanish Government in 1934 and World Heritage in 2000 by UNESCO, is presented to the public, a violent fire broke out (late July 2010). Four acres of the property where the quarry is were affected and after the charred remains of the forest, new perfectly-preserved areas of exploitation surfaced. Also, in an attempt to avoid new fires, the area around the pinnacle that remains the symbol of the whole site was cleared. This paper presents the new evidences resulting from these circumstances as well as some other data from a research which is very much a work-in-progress but that nevertheless that enable us to better understand not only the real extent and chronological phases of the quarry but also other aspects related to its management and link with Tarraco, where its stone was widely used.

S’estudia una inscripció funerària d’una verge consagrada anomenada Thecla d’origen egipci que va ser enterrada en una de les basíliques funeràries que existien en el segle v a ponent de Tarraco. Es revisa el que s’ha escrit sobre aquesta important inscripció els darrers vint anys, i s’analitzen de nou les característiques de l’epígraf (paleografia, formulari, etc.). Finalment, es conclou que no hi ha relació entre aquesta Thecla i el culte implantat en època medieval a santa Tecla com a patrona de Tarragona, en contra del que han proposat alguns autors., The purpose of this paper is to review the funerary inscription from Tarraco recording the beata Thecla, an old egiptian christian woman that was a consecrated virgin (AE 2007, 838). This holy sister native from Egypt was buried in one of the western palaeochristian funerary basilicas dated in the 5th century. A revision of the last twenty years literature is made, and the epigraphic characteristics of the whole text are reconsidered (palaeography, formulae, etc.). Finally, conclusions allow to confirm that there is no connexion between this beata Thecla and the medieval local cult devoted in Tarragona to the saint Thecla of Iconio, patroness of the city, as it was proposed by some authors.