Search

Purpose: To compare ocular surface characteristics in eyes after femtosecond laser-assisted laser in situ keratomileusis (LASIK) or photorefractive keratectomy (PRK). Setting: Centro de Oftalmologia Barraquer, Barcelona, Spain. Design: Prospective comparative observational study. Methods: Patients with myopia who had femtosecond laser assisted LASIK or PRK were included. Tear osmolarity, the Ocular Surface Disease Index questionnaire, Schirmer I, corneal sensitivity, tear breakup time (TBUT), and corneal fluorescein staining were evaluated preoperatively and 3, 6, and 12 months postoperatively. The Wilcoxon signed-rank test was used for temporal intragroup analysis, and the Mann-Whitney U test was used for intergroup comparisons. Results: The study comprised 44 patients (44 eyes) with myopia. Comparison of the parameters between the femtosecond laser-assisted LASIK group (22 eyes) and the PRK group (22 eyes) showed a similar temporal progression postoperatively. Compared with the preoperative evaluation, corneal sensitivity decreased after 3 months (P = .002 and P = .02, respectively) and 6 months (P = .03 and P = .04, respectively). The TBUT reached the highest mean value after 12 months (P = .01 and P = .04, respectively), and tear osmolarity was slightly increased after 1 year, although the mean values remained within the normal range (P = .01 and P = .04, respectively). The only difference between the 2 groups was lower corneal sensitivity in the femtosecond laser-assisted LASIK group after 3 months (P = .02). The ocular surface condition could be considered clinically unaltered after 1 year in both groups. Conclusion: Femtosecond laser-assisted LASIK and PRK techniques seemed to be safe for the ocular surface condition and to have a similar effect on it., Postprint (author's final draft)

Purpose: To compare the foveal characteristics in fellow eyes (FE) of patients with unilateral idiopathic macular hole without vitreomacular pathologic changes with eyes of healthy controls. Methods: Forty-seven FE and 52 eyes of 52 age- and sex-matched healthy controls were studied. Quantitative assessment of the dome-shaped appearance of the hyperreflective lines that represent external limiting membrane (ELM_bulge) and inner outer segment junctions (IS/OS_bulge) were made by optical coherence tomography (OCT) images. Inner retinal complex thickness (IRCT) was quantitatively assessed at 1000 and 2000 µm of the foveal center in nasal and temporal quadrants. Presence of alterations in the inner retinal outer layers and central foveal thickness (CFT) were also analyzed. Results: Significantly lower ELM_bulge (p < 0.0001; Mann-Whitney test) and IS/OS_bulge (p < 0.001; student t test) and higher cases with COST alterations, expressed as a diffuse line (p < 0.006; Chi2 test) were found in FE than control eyes. IRCT were significantly reduced in FE at all the studied locations when comparing to control eyes (p < 0.05; student t test), maintaining anatomical proportionality among locations. Conclusion: FE without pathologic vitreomacular interactions seems to present some central cone alterations that may be related to other causes than vitreomacular traction., Preprint

La retinopatia diabètica (DR) provoca alteracions microvasculars que condueixen a isquemia, alteració de la barrera hematorretiniana, neovascularització i edema macular. L'objectiu d'aquest estudi és analitzar les possibles alteracions dels fotoreceptors en els estadis inicials de la DR, i estudiar la seva influència en l'agudesa visual i la visió del color. Quaranta-quatre ulls de 44 diabètics tipus 2 sense DR o amb DR no proliferativa lleu es van comparar amb 44 ulls sans de 44 pacients. Es va avaluar l'agudesa visual, la visió del color, i mitjançant la OCT es va analitzar l'estat de les capes membrana limitant externa (ELM), unió del segment intern/segment extern (IS/OS) i el segment extern dels cons (COST), les cúpules ELM i IS/OS, el gruix macular central, i el gruix del complex intern de la retina nasal i temporal a 1000 i 2000μm del centre de la fòvea. Els resultats van mostrar una pèrdua significativa de les cúpules de ELM i IS/OS. El grup diabetis mellitus (DM) sense DR va mostrar una gruix significativament menor a 1000μm del centre de la fòvea. Aquests ulls també van mostrar una menor agudesa visual quan la COST no era visible. En conclusió, hi ha evidències d’alteració dels fotoreceptors en els estadis inicials de la DR i poden estar relacionades amb la patogènesis de la DM.

Purpose: To establish determining factors for fast corneal sensitivity (CS) recovery after pterygium excision. Methods: Thirty-two eyes of 14 males and 18 females with primary nasal pterygium were recruited. Differences in CS (in the 4 quadrants and the center using a Cochet–Bonnet esthesiometer), pterygium corneal area (PCA), tear osmolarity, tear break-up time, Schirmer test, and ocular symptoms were analyzed before and 1 month after lesion excision. The relationship between CS recovery (difference between the 2 time points; CS1 – CS0) and the other features was assessed. Results: All the studied locations exhibited normal (6 cm) or near-normal mean CS at the 2 time points, except a tendency for moderate hypoesthesia in nasal CS0 (median 4.5; range: 1.5–6.0 cm). Point by point comparison revealed significant postoperative improvements in nasal location (P = 0.008; Wilcoxon signed-rank test) with normal values in 17 eyes (53%) and a median CS1 = 5.0 cm (2.5–5.5 cm) in 15 eyes with no complete recovery. No significant correlation was found between CS0 and the studied variables, and CS1 was only significantly correlated with PCA (rho: -0.441; P < 0.05). CS recovery also showed significant correlation with PCA (rho = -0.516; P < 0.01). Conclusions: CS recovery after pterygium excision showed important variability, and the only studied factor that seems to be determinant could be PCA. It would be advisable to operate when the lesion is relatively small, with lower surgical injury and faster and complete recovery, thus protecting ocular surface homeostasis., Postprint (author's final draft)

Purpose: The purpose of this study was to compare inflammatory events and graft characteristics 1 month and 6 months after conjunctival limbal autograft (CLAU) with and without intraoperative mitomycin C (MMC). Methods: This study included 69 eyes of 69 patient’s eyes with pterygium. Clinical data concerning patient demography, preoperative examination including pterygium morphology, recurrence clinical assessment, and complications after CLAU with (MMC+) and without (MMC-) intraoperative MMC were all registered at 1 month and 6 months after surgery. Results: Thirty-five eyes were included in MMC+ and 34 in MMC-. Preoperative data were similar in both groups (Student’s t test and Fisher’s exact test; p > 0.05). Thirty-four (49.6%) eyes in the whole sample showed at least one inflammatory complication at 1 month after surgery. MMC- group showed a significantly higher number of cases with complications (p < 0.001; Chi2 test) (MMC+ 28.5%; MMC- 70.5%). No patients presented clinical recurrence at 1 month after surgery. The examination revealed a higher incidence of clinical hyperemia surrounding the surgical site and graft contraction on the host site on the MMC- group, both with statistical signification (p < 0.001; Chi2 test). Although the hemorrhages were less frequent in the MMC- group, there were no significant differences between the two groups (p > 0.05; Chi2 test). Pyogenic granuloma developed at the surgical site in three eyes (4.37%), two of those granulomas were at the MMC- group (p > 0.05). Tendency for recurrences was significantly different between both groups (p = 0.0001; Fisher’s exact test) at the end of 6 months. Thirteen (38%) eyes showed recurrence in MMC- and no cases were displayed in MMC+. Presence of at least 1 inflammatory event was only seen in 16 (23%) cases, all of them in MMC-. Specifically, 15 (44%) eyes showed hyperemia and one (3%) eye presented conjunctival hemorrhages. No new cases of pyogenic granuloma or graft contraction were seen at, Postprint (author's final draft)

Background Optical coherence tomography (OCT) has become a very useful tool to study in vivo different ocular structures and to improve differential diagnosis and management of many ocular pathologies. This study aims to identify pterygium alterations that trigger characteristic OCT images, and analyze if this pattern correctly demarcates lesion boundary. Methods Thirty-two patients, 22 men, and ten women, aged between 26 and 56 (mean age 40.5±6.9) with symptomatic primary pterygium were recruited. After excision, lesion images were obtained by high-definition OCT. Specimens were stained with hematoxylin–eosin (H&E), antivimentin for all mesenchymal origin cells and altered limbal basal cells, CD45 for lymphocyte and macrophage cells, CD1a for Langerhans cells, and S100 for melanocyte and Langerhans cells. Results The typical OCT wedge-shape hyperreflective mass was evident only by vimentin antibody and included, mainly, fibroblasts but also immune cells (verified by CD45) in a rich network of collagen fibers. The mass apex, often extended centripetally as a thin subepithelial line, hyperreflective by OCT, was formed by a row of fibroblasts under an apparently intact Bowman’s layer, as vimentin samples revealed. Hyperreflective epithelium overlying the mass showed a great number of vimentin-positive infiltrated cells such as melanocytes, Langerhans cells, and lymphocytes (identified by the other biomarkers). H&E staining revealed the presence of goblet cells. Nevertheless, only vimentin staining revealed the presence of altered basal cells above partially dissolved or apparently intact Bowman’s layer, coinciding in this last case with the fibroblast subepithelial line. In most of the cases (72 %), the altered cells occupied a basal segment shorter than the fibroblast subepithelial line but in some specimens, these cells exceeded the fibroblast line length. Conclusions This study demonstrated the great visual accordance between pterygium OCT images and vimentin stain, Preprint

El tractament mèdic crònic és la primera opció per tractar el glaucoma primari d'angle obert (GPAA) i la hipertensió ocular (OH). L'objectiu d'aquest estudi va ser avaluar els efectes del latanoprost sense conservant en les característiques de la pel·lícula lacrimal, la sensibilitat corneal i la seva innervació. En el grup de tractament s’inclogueren 31 ulls de 31 pacients i 30 ulls de voluntaris sans van servir de controls. Es va analitzar la sensibilitat corneal, microscopia confocal (IVCM) l'osmolaritat lacrimal, el temps de ruptura lacrimal, la tinció corneal amb fluoresceïna, els símptomes i la prova de Schirmer I. Els resultats van mostrar una reducció significativa entre el grup de tractament i el grup control en alguns dels tests clínics. Es van trobar un descens significatiu del nombre i densitat dels nervis corneals sub-basals i un augment significatiu de la densitat de les cèl·lules epitelials basals en el grup amb tractament. Conclusions: Els ulls amb tractament amb latanoprost tòpic sense conservants patirien pèrdua de sensibilitat corneal, descens del BUT i reducció del nombre i densitat dels nervis del plexe subbasal de la còrnia. La acció proinflamatòria del fàrmac o altres excipients podrien produir aquests efectes nocius sobre al superfície ocular.

La retinosis pigmentaria es una enfermedad hereditaria que se caracteriza por la degeneración de los fotorreceptores, del epitelio pigmentario y la pérdida de agudeza visual asociada. Uno de los síntomas de la enfermedad es la alteración de la visión de los colores. El objetivo de este estudio es determinar si los parámetros resultantes de los test del color (Ishihara y Farnsworth Munsell D-­‐15) pueden ser buenos indicadores de la progresión de la enfermedad, confirmada mediante la OCT macular. A 25 ojos afectados de RP se les midió la AV, y se cuantificaron los errores realizados en los dos test de color. Con los resultados de test de FM D-­‐15 se calcularon los índices color CCI, SI, i CI. Mediante la OCT se valoró el grado de deterioro de la ELM, IS/OS, COST y la presencia de “foveal bulge”. La mayoría de los ojos presentaron trastornos de la visión del color de severidad variable pero sin ningún eje específico. La longitud de ELM era mayor que la de IS/OS y está que COST y pocos ojos presentaron FB. Se encontró correlación estadísticamente significativa principalmente entre la IS/OS y FB con la AV, CCI, CI y el número de errores cometidos en el test de Ishirara. Como conclusión, los test de la visión del color utilizados son buenos indicadores de la progresión de la RP. Además, los cambios anatómicos podrían ser identificados de forma precoz y fiable mediante la valoración del FB.

Purpose To analyze conjunctival cytological features 1 month after pterygium excision using limbo-conjunctival autograft (LCA) with and without intraoperative mitomycin C and to assess tissue short-term evolution in both situations.; Methods Fifty-nine primary nasal pterygia from 59 patients were excised with LCA. Twenty-nine were treated with intraoperative mitomycin C 0.02% (MMC+) and 30 were treated without it (MMC-). Impression cytology was performed in nasal and temporal conjunctiva before and 1 month after the excision. Goblet cell density (GCD) and nucleus-to-cytoplasm nongoblet epithelial cell ratio were quantified.; Results Surgical strategy comparisons (intergroup comparisons): All the preoperative data were, in mean, within the reference range, except for a slight goblet cell hyperplasia in the area of the lesion in MMC+ but no significant differences were found between the groups (p = 0.079 for GCD and p = 0.245 for nucleus-to-cytoplasm ratio; analysis of variance). Clinically relevant differences after surgery were only shown in nasal GCD that was significantly lower in MMC+ than in MMC- (p = 0.000; analysis of variance), with the mean value in MMC+ slightly below normal values whereas that in MMC- remained normal. Tissue evolution (intragroup comparisons): No clinically relevant changes were found in MMC-. Data from MMC+ displayed no changes 1 month after surgery, except for nasal GCD that showed a significant reduction (p = 0.000; paired t test). Nevertheless, this GCD decrease was more modest than that previously described using mitomycin C without autograft, because in the present study, nasal GCD was not lower but similar to postoperative temporal data of the same eye (p = 0.164; paired t test).; Conclusions Limbo-conjunctival autograft is a good technique for conjunctiva early recovery. When mitomycin C was added, the GCD reduction was lower than described using other surgical techniques. Mitomycin C, in optimal concentration and exposure, associa, Postprint (author's final draft)

El forat macular és una falta o discontinuïtat de teixit de la retina de espessor complert que afecta a la fòvea central. A la majoria dels casos els forats maculars es presenten com un factor primari idiopàtic, relacionat amb l‟edat i el sexe, sense relació aparent amb altres patologies oculars, que produeix una reducció variable de la AV central, miodesopsies, metamorfopsies, macròpsies o micròpsies i escotoma central absolut o relatiu. L‟aparició de la tomografia de coherència òptica ha permès conèixer més sobre aquesta patologia, facilitant el diagnòstic i el seguiment. El tractament d‟elecció per aconseguir el tancament del forat macular idiopàtic depèn del seu estat evolutiu, sent observacional en estadis menors i quirúrgic en estadis majors. El tancament anatòmic dels FMI no sempre implica una millora funcional, per això s‟ha tractat de determinar diferents factors pronòstic tant del tancament anatòmic com de la millora funcional. L‟objectiu principal del present estudi és establir els factors predictius (clínics, anatòmics i funcionals) pretractament, relacionant-los amb l‟agudesa visual post tractament dels pacients diagnosticats de forat macular. En aquest estudi retrospectiu s‟han estudiat 49 ulls de 48 pacients diagnosticats de forat macular idiopàtic pel servei de Consultes Externes d‟oftalmologia de l‟Hospital Clínic de Barcelona. Per la realització de la base de dades s‟han recollit dades clíniques presents a les histories clíniques i tomogràfiques (CIRRUS HD-OCT 4000) en el moment del diagnòstic, un més, 3 mesos i 6 mesos després del tractament. S‟ha trobat que l‟agudesa visual no es relaciona significativament amb el sexe del pacient, amb altres patologies oculars ni amb cap especificació del procediment quirúrgic. En canvi, si que es relaciona amb l‟edat del pacient, el tipus de forat macular, el temps d‟evolució, la mida del forat macular i el tancament de la lesió.

PurposeTo establish the sequence of tomographic changes in the tissue recovery process after pterygium excision and to propose healing indicators.; MethodsOptical coherence tomography (OCT) images were taken at 1week, 1, 3 and 6months after lesion excision in 73 eyes of 73 patients (33 male, 40 female; mean age 50, S.D. 5.0, range 40-70years) with primary nasal pterygium. Biomicroscopy was performed at each visit and at 12months, to diagnose clinical healing or lesion recurrence. The presence of well demarcated corneal epithelium, conjunctival epithelium, limbal demarcation area, and graft thickening were analysed. Comparisons between tomographic data of both clinical situations were made at each time point using contingency tables.; ResultsEleven eyes displayed lesion recurrence (R group) and 62 eyes showed no recurrence (NR group). Normal anatomical structures, corneal and conjunctival epithelium and limbal demarcation area, were identified by OCT images in a higher percentage of NR cases over time, compared to the R group where most of the cases presented without these markers of tissue recovery. In contrast, the variable graft thickening, which analysed a pathological event, revealed similar results in both groups (p>0.05; Fisher's exact statistic), with a clear decrease of cases which showed graft thickening over time. Differences between groups started at 1month, when no eye had yet presented clinical recurrence, with greater identification of corneal epithelium in the NR group (p=0.04; Fisher's exact statistic). At 3months, corneal and conjunctival epithelium identification tended to be more frequent in the NR than in the R group (in both cases, p=0.0001; Fisher's exact statistic). Finally, at 6months these different patterns consolidated, with a significantly higher number of limbal demarcation areas being identified in the NR group (p=0.001; Fisher's exact statistic). In fact, this landmark of a normally structured limbus was never found in the R group.; Co, Postprint (author’s final draft)

La retinosi pigmentària engloba un grup heterogeni de trastorns hereditaris caracteritzat per la progressiva degeneració dels fotoreceptors (cons i bastons) i l'epiteli pigmentari, amb la consegüent pèrdua de visió associada. La típica progressió es caracteritza per ser lenta, començant a la retina perifèrica mitjana i avançant cap a la fòvea en estadis finals. Els objectius d’aquest estudi van ser la descripció del fenotip d’una mostra de pacients amb RP no sindròmica i de tres famílies amb mutacions diferents de RP no sindròmica, comparant-les entre si. Es van incloure 30 pacients afectats de retinosi pigmentària no sindròmica, habitants de l'àrea del Vallès i es van avaluar al CST-Hospital de Terrassa. Per a la caracterització fenotípica es van realitzar les següents proves: biomicroscopia, refracció i agudesa visual, visió dels colors (test de Farnsworth-Munsell D-15), tomografia de coherència òptica (OCT), campimetria, microperimetría i retinografia. El grup de pacients avaluats va mostrar les característiques fenotípiques d'una RP típica, afectant primer els bastons i després els cons. Tot i exhibir diferents estadis d'evolució, la mostra va presentar una clara tendència cap a un inici d'afectació macular. L'anàlisi individual de tres famílies confirmà l'elevada variabilitat de la progressió i la seva estreta relació amb cada tipus de mutació.

Purpose. To compare corneal astigmatism after pterygium excision, using limbal-conjunctival autograft (LCA) with and without mitomycin C (MMC) and to establish a threshold for postoperative astigmatism reduction.; Methods. Sixty-eight eyes with primary pterygium were consecutively sampled and assigned to LCA with MMC (MMC+) or LCA without MMC (MMC-). Corneal lesion length, corneal lesion area, preoperative corneal astigmatism (PRCA), and postoperative corneal astigmatism (POCA) at 1, 3, and 6 months were assessed.; Results. Thirty-six men and 24 women (60 eyes), aged between 24 and 65 years (mean +/- SD, 41 +/- 8.2 years), completed the study. Thirty-one eyes were included in the MMC+ group and 29 were in the MMC- group. Both groups showed astigmatism reduction (p < 0.05; paired, two-tailed t test) 1 month after the surgery and remained stable. No differences were found between groups in corneal lesion length, corneal lesion area, or astigmatism results at the four time points (p 9 0.05, independent t test). Preoperative corneal astigmatism showed a significant correlation with POCA at 6 months (r = 0.529; p < 0.01). According to receiver operating characteristic curve analysis, the better threshold for astigmatism reduction with the surgery was 1.05 diopters of PRCA, with 82.5% sensitivity and 80.5% specificity.; Conclusions. Both surgical procedures could have similar astigmatism results. Pterygium patients with more than 1.05 diopters of PRCA could reduce it after the surgery. Direct relationship between PRCA and POCA revealed that postoperative astigmatism reduction was partial. Therefore, for minimizing final astigmatism, preoperative values should be slightly above the threshold., Postprint (published version)

L’objectiu d’aquest treball ha estat adequar un dispositiu d’emissors Led per a mesurar el llindar de percepció visual. Per definir els paràmetres que s’havien de complir en la realització dels tests es va establir un protocol. A partir de cinc articles diferents, es va seleccionar aquell que millor s’adaptava a les nostres necessitats i que alhora era més senzill. El model escollit va ser el plantejat per Park i col·laboradors i Kawasaki i col·laboradors. Una vegada definits les característiques dels tests, es va utilitzar l’entorn de computació Matlab com a software i utilitzant les seves eines es va crear una interfície gràfica d’usuari. Aquesta permetia realitzar 4 tests diferents i guardar els resultats. Els quatre tests eren: llindar de la visió en condicions escotòpiques, llindar de la visió en condicions fotòpiques, pupil·lometria en condicions escotòpiques i pupil·lometria en condicions fotòpiques. També es va realitzar la connexió serial port USB entre el software i el hardware per tal de tenir control del dispositiu Led a través de l’aplicació. Per últim esmentar que es va dissenyar un prototip d’esfera integradora on instal·lar els Leds i complir el protocol, adaptant així el dispositiu en un entorn hospitalari. Tots els esforços d’aquest treball van estar dirigits a completar i adequar un prototip que serveixi per mesurar la funcionalitat dels fotoreceptors en pacients amb retinosi pigmentaria (RP) i camps visuals reduïts.

El pterigi és una lesió fibrovascular de caràcter benigne de la conjuntiva bulbar que avança cap al limbe esclerocorneal i envaeix la superfície de la còrnia. L'objectiu d'aquest treball final de màster va ser analitzar si l'existència del pterigi causa una disminució de la sensibilitat corneal a la zona afectada per la lesió i si aquest fet condiciona la percepció de desconfort ocular dels pacients. Es van incloure en l'estudi 39 ulls de 39 pacients amb pterigi de l'Hospital de Terrassa-CST. Les proves clíniques realitzades en aquest estudi han consistit en un qüestionari d'història clínica, un qüestionari de simptomatologia (Salisbury Eye Evaluation Questionnaire), l'estesiometria corneal, la medició de l'osmolaritat lacrimal, la determinació del temps de ruptura lacrimal (BUT), del volum de llàgrima amb el test de Schirmer, l'avaluació de les característiques clíniques del pterigi i de l'estat de la superfície anterior ocular mitjançant observació directa amb biomicroscopia i la presa d'imatges fotogràfiques per a la posterior medició de les dimensions del pterigi (l'àrea total del pterigi, la longitud d'invasió corneal, l'àrea d'invasió corneal i la longitud d'invasió límbica). Els pacients mostraven una pèrdua de sensibilitat corneal global, una pèrdua de sensibilitat corneal a la zona lesionada pel pterigi significativament major que a la part no lesionada, i símptomes de desconfort ocular. Aquesta pèrdua de sensibilitat sembla estar lligada a les lesions que la patologia produeix en els teixits corneals, sobretot a nivel subbasal.

El pterigi és una lesió fibrovascular de caràcter benigne de la conjuntiva bulbar, que s'infiltra a la còrnia a través del limbe esclero-corneal i pot causar problemes visuals en funció de la invasió corneal. L'objectiu d'aquest treball de final de màster va ésser avaluar la recuperació de la sensibilitat corneal, un mes després del procés d'escissió de la lesió, establint una relació entre la sensibilitat i les característiques de la superfície ocular i de la llàgrima. Es van incloure 32 ulls amb pterigi de l'Hospital de Terrasa-CST, els quals van estar sotmesos a la tècnica de l'auto-empelt limbo-conjuntival sense l'ús de coadjuvants, establint la morfologia clínica del pterigi, l’àrea i longitud màxima d'invasió corneal i limbal. Les proves realitzades un mes després de l’escissió van ser: estesiometria, osmolaritat, BUT, Schirmer, avaluació de l'aspecte clínic i OCT. També es van registrar les complicacions post-quirúrgiques. Els resultats mostren que un mes després de la cirurgia d'escissió existeix una recuperació gairebé completa de la sensibilitat corneal, existint una relació entre la taxa de recuperació i l'estat inflamatori de la superfície ocular i les dimensions prèvies del pterigi. No sembla que hi hagi relació entre la recuperació i les característiques de la llàgrima dels pacients, ja que aquestes no mostren canvis un mes després del procés quirúrgic.

Natural and synthetic biodegradable polymers have been investigated for controlled drug release. Poly(3-hydroxybutyrate) can be produced by bacteria and is remarkable for this application due to its excellent biocompatibility and biodegradability. The objective of this work was to study different drug-entrapment and emulsification methods for the obtaining of doxycycline-loaded PHB micro- and nano-spheres. The micro-/nano-particles were prepared by polymer precipitation via dialysis, simple emulsion (O/W) or multiple emulsion (W1/O/W2) applying solvent evaporation in the last two cases. This was carried out either by ultrasonication, dripping and/or high speed stirring. Different processing conditions were varied in order to evaluate their influence on morphology, size, and drug entrapment capabilities. The highest drug loading was obtained by single emulsion with high speed stirring. In the case of multiple emulsion, the combination of ultrasound with high speed stirring resulted in the most elevate process yield and drug loading capability., Peer Reviewed, Postprint (published version)

Postprint (published version)

El pterigi és una lesió que es caracteritza per un creixement fibrovascular de la conjuntiva ocular que s’estén pel limbe i envaeix la còrnia. La seva patogènia no és del tot coneguda, i pot ser asimptomàtic o afectar la visió, degut a la inflamació crònica que provoca. L’objectiu d’aquest treball va ser analitzar la relació entre les cèl·lules inflamatòries que infiltren la lesió i l’etiopatogènia o desenvolupament del pterigi. Es van examinar 38 pterigis obtinguts de pacients del CST-Hospital de Terrassa, utilitzant tècniques immuno-histoquímiques per posar de manifest els diferents tipus cel·lulars, avaluant les densitats i localització de les cèl·lules vimentina+: cèl·lules inflamatòries (limfòcits i cèl·lules de Langerhans), melanòcits i cèl·lules caliciformes. També es va analitzar la longitud ocupada per les cèl·lules mare alterades de la capa basal de l’epiteli i la distància entre les cèl·lules caliciformes i l’inici de l’epiteli conjuntivalitzat. Els resultats indiquen que hi ha un gran nombre de limfòcits i cèl·lules de Langerhans que infiltren el pterigi i un nombre significativament major de cèl·lules Vim+ que de cèl·lules inflamatòries. Es pot afirmar que existeix una relació entre les cèl·lules inflamatòries i el desenvolupament del pterigi, i que no totes les cèl·lules vimentina+ són cèl·lules inflamatòries.

Purpose: To determine abnormalities in tear osmolarity (TO), tear function, and impression cytology in patients with pterygium and to assess the relationship between the variables. Methods: Thirty eyes from 30 patients with primary nasal pterygium and 30 eyes from 30 volunteers without ocular pathologies or dry eye symptoms were enrolled in the present study. TO test, tear ferning test, fluorescein tear breakup time, Schirmer test, and impression cytology of the conjunctiva were performed. Analysis of variance was applied for intergroup comparisons, and Pearson correlation was used to calculate the strength of relationships between the variables. A statistical significance level of P<0.05 was considered. Results: Pterygium patients had significantly higher TO, lower crystallization percentage, and lower goblet cell density (GCD) than control patients. A weak but significant negative correlation seems to exist between TO and crystallization percentage (r=-0.425, P<0.01) and between TO and GCD (r=-0.295, P<0.05). Conclusion: There is evidence to suggest that pterygium appears to induce unfavorable conditions of increasing TO that could trigger alterations in tear crystallization and GCD. Being aware of TO changes seems essential to understand the complex relationship among pterygium, tear film functions, and ocular surface changes., Peer Reviewed, Postprint (published version)

Postprint (published version)

El pterigion constituye una lesión fibrovascular de carácter benigno de la conjuntiva bulbar que avanza hacia el limbo esclerocorneal e invade la superficie de la córnea, pudiendo afectar la visión. El objetivo de este trabajo fue evaluar de forma integral el efecto a corto plazo de la escisión del pterigion sobre la función lagrimal y la superficie conjuntival estableciendo posibles relaciones entre dichos cambios. Se incluyeron 59 ojos con pterigion del Hospital de Terrassa-CST. Se les realizó la escisión del pterigion mediante la técnica de autoinjerto limboconjuntival, pero sólo a 29 ojos se les aplicó mitomicina C intraoperatoria. Se estableció la morfología clínica del pterigion, su área y longitud máxima de invasión corneal. Las pruebas realizadas antes de la escisión y 1 mes después fueron: cuestionario Schein, osmolaridad, cristalización, BUT, Schirmer y citología de impresión. Se anotaron también las complicaciones postquirúrgicas. Un mes después de la escisión la sintomatología es igual o mejora. La película lagrimal y el epitelio conjuntival permanecen similares, con tendencia a la normalidad, excepto para la DCC en la zona de aplicación de la mitomicina C. Se puede afirmar que el uso del fármaco dificulta la recuperación global del tejido.

El objetivo genérico de este estudio es analizar si los pacientes afectados de pterigion presentan alteraciones de la película lagrimal y/o cambios indicativos de metaplasia escamosa en la conjuntiva bulbar no afectada por la lesión. Los objetivos específicos son: comparar las características de la película lagrimal y el epitelio conjuntival no lesionado de los pacientes con y sin pterigion. Verificar si la severidad de los síntomas de sequedad ocular está relacionada con la morfología clínica, las dimensiones, los cambios del epitelio conjuntival no lesionado y los de la película lagrimal en pacientes con pterigion. Analizar si los cambios del epitelio conjuntival no lesionado y las alteraciones de la película lagrimal están relacionadas con la morfología clínica y las dimensiones del pterigion., El pterigion constituye una lesión fibrovascular de carácter benigno de la conjuntiva bulbar que avanza hacia el limbo esclerocorneal e invade la superficie de la córnea, alterándola. Esta alteración podría restar sensibilidad a la córnea y provocar irregularidades en la superficie ocular, causando una disminución de la frecuencia de parpadeo y posibles problemas de sequedad ocular. En este trabajo final de máster se ha analizado si los pacientes afectados de pterigion presentan alteraciones de la película lagrimal y/o cambios en la conjuntiva bulbar no afectada por la lesión. Los participantes fueron 30 sujetos con pterigion de localización nasal (grupo problema) que estaban en lista de espera de cirugía en el Hospital de Terrassa – CST y 30 sujetos sin pterigion ni sintomatología de ojo seco (grupo control). La batería de pruebas realizadas fueron: un cuestionario de historia clínica, dos cuestionarios de síntomas, osmolaridad, cristalización y tiempo de ruptura lagrimal, test de Schirmer y citología de impresión. También se clasificó el pterigion según su morfología clínica (atrófico, intermedio y carnoso) y según la afectación visual que pudiera producir. Se calculó el área de invasión corneal de la lesión y el área total de esta. Los resultados obtenidos mostraron que la presencia del pterigion en la superficie ocular tiene una tendencia a provoca hiperosmolaridad lagrimal, alteraciones en los patrones de cristalización lagrimal y diminución del número de células caliciformes. Por otro lado, al comparar las tres categorías de morfología clínica, se obtuvo que las alteraciones carnosas tienen tendencia a presentar menor severidad de síntomas de ojo seco. Las áreas de invasión corneal grandes también tienen una tendencia de diminución de sintomatología de ojo seco con respecto a áreas más pequeñas. Todo ello confirma la hipótesis inicial: la presencia de pterigion condiciona tanto las características de la película lagrimal como de la conjuntiva no afectada por l