Search

En la sección «Fragmentos de códices» del Archivo del Monasterio de Silos se conservan once folios pertenecientes a un breviario monástico de origen francés copiado entre los siglos XIII y XIV. Gracias a la descripción de los códices silenses publicada en 1929 por Walter Muir Whitehill y Justo Pérez de Urbel, tenemos noticia de que esa unidad codicológica estaba adherida al ms. 8, el llamado sacramentario de Aurillac, proveniente de la desamortizada abadía de San Pedro de Arlanza (Burgos). Este artículo pretende ofrecer una información detallada de los caracteres extrínsecos de este testimonio fragmentario del oficio divino, así como de su contenido textual. Se incide, además, en la localización de su origen a través de un estudio comparado de los responsorios de maitines del Jueves y el Viernes Santo., The section «Codex fragments» of the Silos Monastery Archive conserves eleven pages belonging to a monastic breviary of French origin copied between the 13th and 14th centuries. Thanks to the description of the Silos codices published by Walter Muir Whitehill and Justo Pérez de Urbel in 1929, we know that this codicological unit was attached to ms. 8, the so-called sacramentary of Aurillac, from the disentailed Monastery of San Pedro de Arlanza in Burgos province. This paper seeks to offer detailed information on the extrinsic characteristics of this fragmentary testimony to the Divine Office and on its textual content. Likewise, we consider this fragment's geographical origin, presenting a comparative study of the responsories of Matins of Holy Thursday and Good Friday., A la secció «Fragments de còdexs» de l'Arxiu del Monestir de Silos es conserven onze folis que pertanyen a un breviari monàstic d'origen francès copiat entre els segles XIII-XIV. Gràcies a la descripció dels còdexs del susdit monestir publicada el 1929 per Walter Muir Whitehill y Justo Pérez de Urbel, tenim notícia que aquesta unitat codicològica estava afegida al ms. 8, l'anomenat sacramentari d'Aurillac, provinent de la desamortitzada abadia de Sant Pere d'Arlanza (Burgos). Aquest article pretén oferir una informació detallada dels caràcters extrínsecs d'aquest testimoni fragmentari de l'ofici diví, així com del seu contingut textual. A més a més, s'incideix sobre la localització del seu origen a través d'un estudi comparatiu dels responsoris de matines del Dijous i el Divendres Sant.

El proceso de romanización del santoral hispánico deja al descubierto múltiples modos de hacer a la hora de adaptar y componer textos eucológicos: desde el recurso al común o al propio de santos de la tradición romana hasta la elaboración de fórmulas inspiradas en fuentes hagiográficas autóctonas. Este artículo ofrece un estudio comparado de las colectas del oficio divino de esas fiestas en cuatro obispados pirenaicos: Urgel, Roda de Isábena, Huesca y Pamplona. A partir de los respectivos breviarios romano-diocesanos, datados entre los siglos XIII y XV, se indagan las fuentes que manejaron los eclesiásticos locales, su modus procedendi en la codificación de los textos y el grado de autonomía mostrado en aquella empresa. De esta manera, al tiempo que se detalla la difusión alcanzada por los santos de origen peninsular en ese escenario de frontera, se pretende descubrir conexiones y particularidades entre las diferentes tradiciones., El procés de romanització del santoral hispànic deixa al descobert múltiples maneres de fer a l'hora d'adaptar i compondre textos eucològics: des del recurs a allò comú o propi de sants de la tradició romana fins a l'elaboració de fórmules inspirades en fonts hagiogràfiques autòctones. Aquest article ofereix un estudi comparat de les col·lectes de l'ofici diví d'aquestes festes en quatre bisbats pirinencs: Urgell, Roda d'Isàvena, Osca i Pamplona. A partir dels respectius breviaris romanodiocesans, datats entre els segles XIII i XV, s'indaguen les fonts que van manejar els eclesiàstics locals, el seu modus procedendi en la codificació dels textos i el grau d'autonomia mostrat en aquella empresa. D'aquesta manera, alhora que es detalla la difusió aconseguida pels sants d'origen peninsular en aquest escenari de frontera, es pretén descobrir connexions i particularitats entre les diferents tradicions.

El ms. 1117 de la Biblioteca de Montserrat és un breviari cistercenc de segle xiii procedent del monestir de Sant Climent de Toledo. Recentment s'ha procedit a deslligar els seus folis de guarda, pertanyents a un breviari de cursus romanus amb notació musical de finals de segle xii, i que han quedat registrats amb la signatura ms. 1601. Aquest article ofereix la transcripció textual i l'estudi litúrgic de les dues seccions del seu contingut: sexagèsima i les primeres fires de la setmana ii de quaresma. Mitjançant l'anàlisi comparativa dels responsoris, les antífones i les lectures, es planteja que el breviari pugui ser originari del bisbat de Besiers, a l'antiga província eclesiàstica de Narbona., El ms. 1117 de la Biblioteca de Montserrat es un breviario cisterciense del siglo xiii procedente del monasterio de San Clemente de Toledo. Recientemente se ha procedido a desligar sus folios de guarda, pertenecientes a un breviario de cursus romanus con notación musical de finales del siglo xii, quedando registrados con la signatura ms. 1601. Este artículo ofrece la transcripción textual y el estudio litúrgico de las dos secciones de su contenido: Sexagésima y las primeras ferias de la semana ii de Cuaresma. Mediante el análisis comparativo de los responsorios, las antífonas y las lecturas, se plantea que el breviario pueda ser originario del obispado de Béziers, en la antigua provincia eclesiástica de Narbona., Ms. 1117 of the Montserrat Library is a 13th-century Cistercian breviary from the Monastery of San Clemente in Toledo. Its guard sheets, belonging to a cursus romanus breviary with musical notation from the late 12th century, were recently detached and have been registered with the signature Ms. 1601. This paper presents a transcription of the text and a liturgical study of the two sections of its content: Sexagesima and the first ferias of the second week of Lent. On the basis of a comparative analysis of the responsories, antiphons and readings, it is postulated that the breviary may have originated in the bishopric of Béziers, in the old ecclesiastical province of Narbonne.

La Biblioteca de l'Abadia de Montserrat registra amb la signatura ms. 880 un breviari romanotoledà del segle XIV de procedència desconeguda. Fou descrit per primera vegada el 1969 pel pare Alexandre Olivar, i la seva importància es deu, en bona mesura, al fet de ser el breviari plenari més antic de la diòcesi de Toledo que es coneix fins avui. En aquest article s'ofereix una descripció del manuscrit i s'analitzen de forma comparada alguns dels seus elements més representatius per tal de fer conèixer les particularitats de l'exemplar, així com la codificació litúrgica duta a terme en la seu castellana en aquell moment històric., The library of Montserrat Abbey has a 14th-century Romano-Toledan breviary of unknown provenance registered under the signature Ms. 880. It was first described in 1969 by Revd. Alexandre Olivar, and its importance is due to a large extent to its being the oldest known plenary breviary of the diocese of Toledo. This paper describes the manuscript andoffers a comparative analysis of some of its most representative elements with the aim of presenting the features of this exemplar and the liturgical codification carried out in the Castilian see at that time in history.

La col·legiata de Santa Maria d'Alquézar, al Somontano de Barbastre, conserva entre la seva documentació medieval gairebé trenta fragments de còdexs pertanyents als segles XII-XVII, que han passat desapercebuts als investigadors. El valor que tenen deriva de les coordenades històriques i litúrgiques especials en les quals s'enquadra aquesta institució eclesiàstica del Pirineu central: d'una banda, la posició intermèdia entre els bisbats de Roda d'Isàvena-Barbastre i Jaca-Osca i, de l'altra, la subordinació a la mitra de Tortosa entre els segles XII-XIII. Així doncs, l'anàlisi d'aquests fragmenta codicum permet situar-les respecte d'aquests tres pols d'influència i, paral·lelament, resol l'interrogant d'una irradiació eventual en l'escenari alt-aragonès de la tradició litúrgica de Sant Ruf d'Avinyó, lligada a la catedral tortosina., Amidst its mediaeval documentation, the collegiate church of Santa María de Alquézar, in the Somontano de Barbastro region, holds nearly thirty fragments of codices from the 12th-17th centuries which have gone unnoticed to researchers. Their value stems from the special historical and liturgical aspects of this church in the central Pyrenees, including its intermediate location between the bishop sees of Roda de Isábena- Barbastro and Jaca-Huesca, and its subordination to the bishopric of Tortosa between the 12th and 13th centuries. Consequently, the analysis of these fragmenta codicum allows them to be positioned with respect to these three poles of influence and also sheds light on the question of a possible irradiation, in the area of Upper Aragon, of the liturgical tradition of Saint-Ruf d'Avignon, linked to Tortosa cathedral., La colegiata de Santa María de Alquézar, en el Somontano de Barbastro, conserva entre su documentación medieval cerca de treinta fragmentos de códices pertenecientes a los siglos XII-XVII, que han pasado inadvertidos a los investigadores. Su valor deriva de las especiales coordenadas históricas y litúrgicas en las que se encuadra esta institución eclesiástica del Pirineo central: por un lado, su posición intermedia entre los obispados de Roda de Isábena-Barbastro y Jaca-Huesca; por otro, la subordinación a la mitra de Tortosa entre los siglos XII-XVII Así pues, el análisis de estos fragmenta codicum posibilita su ubicación respecto a estos tres polos de influencia y, paralelamente, despeja el interrogante de una eventual irradiación en el escenario altoaragonés de la tradición litúrgica de San Rufo de Aviñón, ligada a la catedral tortosina.

L'article ofereix una visió panoràmica i sintètica del canvi de litúrgia que tingué lloc en els diferents regnes de la península Ibèrica entre els segles IX i XII. Cronològicament s'estudia el canvi de ritu a la Narbonesa, a la Catalunya carolíngia, a Aragó, a Navarra i a Castella-Lleó. La problemàtica de la transició vers el ritu francoromà se centra en aquests tres aspectes: els factors polítics i eclesiàstics que portaren a fer el canvi, la progressiva supressió del ritu hispànic i les diferents maneres en què subsistí., The paper offers a panoramic and synthetic view of the liturgical change in the different kingdoms of the Iberian Peninsula between the 9th and the 12th centuries. It studies in cronological order the changing of the rite in the Narbonese, in the carolingian Catalonia, in Aragon, in Navarrea and in Castile and Leon. The problematics of the transition unto the romano-frankish rite is focused in three aspects: the political and ecclesiastical factors that led to the change, the progressive suppression of the Hispanic rite, and the different ways in which it subsisted.

The liturgy related to Lazarus of Bethany is singularly interesting due to its antiquity and relevance in the proprium de tempore, as well as due to its later proliferation in the proprium sanctorum in the churches of Gaul. This work studies the presence of the formularies de Lazaro in the medieval sources of three territories: central-northern Italy, Provence and Septimania including the carolingian Catalonia. The particular features acquired by the office of Friday IV of Lent in the catalano-narbonese dioceses during the 12th-15th centuries are presented. The incipits of the most representative studied documents are transcribed in the final annex., La litúrgia relativa a Llàtzer de Betània mostra un singular interès tant per la seva antiguitat i rellevància en el proprium de tempore com per la seva posterior proliferació en el proprium sanctorum de les esglésies de la Gàl·lia. En aquest treball s'analitza la presència dels formularis de Lazaro a les fonts medievals de tres demarcacions de ritu romà: la Itàlia central-septentrional, Provença i Septimània juntament amb la Catalunya carolíngia. Es pretén mostrar la particular fesomia adquirida per l'ofici del divendres IV de quaresma als bisbats catalano-narbonesos durant els segles XII-XV. A l'annex final es transcriuen els íncipits dels testimonis estudiats més representatius., La liturgia relativa a Lázaro de Betania muestra un singular interés tanto por su antigüedad y su relevancia en el proprium de tempore como por su posterior proliferación en el proprium sanctorum de las iglesias de la Galia. En este trabajo se analiza la presencia de los formularios de Lazaro en fuentes medievales de tres demarcaciones de rito romano: la Italia centro-septentrional, Provenza y Septimania junto con la Catalunya carolingia. Se pretende mostrar la particular fisonomía adquirida por el oficio del viernes IV de Cuaresma en los obispados catalano-narboneses durante los siglos XII-XV. En el anexo final se transcriben los íncipits de los testimonios estudiados más representativos.

La litúrgia romana del monestir de Sant Joan de la Penya (Osca), ubicat a l'antiga província eclesiàstica Tarraconense, no ha estat objecte d'estudi en profunditat, malgrat l'impacte histo- riogràfic que tingué el seu canvi de ritu l'any 1071. Aquest treball indaga la influència litúrgica rebuda pel cenobi d'Osca des del Migdia francès i els bisbats catalans, i pretén fer un pas més en el coneixement del procés de recepció i codificació del ritu francoromà a l'àrea pirinenca. El mètode seguit es basa en l'anàlisi comparativa de les sèries responsorials de tempore en un centenar de fonts de l'ofici diví. Per a la tradició del monestir aragonès, s'ha pres com a font de referència un breviari del segle XIV-XV conservat a l'Escorial (Reial Biblioteca, ms. f.IV.26), el responsorial del qual s'ha transcrit a l'annex., The Roman liturgy of San Juan de la Peña monastery (Huesca), in the ancient ecclesiastical province Tarraconensis, has not been carefully studied despite the historiographical impact of the change in ritual in 1071. This paper investigates the liturgical influence that San Juan de la Peña monastery received from the French Midi and the Catalan bishoprics, seeking to take another step forward in the knowledge of the reception and codification process of the Franco-Roman rite in the Pyrenees area. The method is based on the comparative analysis of the series of responsories de tempore in a hundred Divine Office sources. As a source for the tradition of the Aragonese monastery, a 14-15th century breviary preserved at El Escorial (Real Biblioteca, MS f.IV.26) has been used; its responsory has been transcribed in an appendix., La liturgia romana del monasterio de San Juan de la Peña (Huesca), ubicado en la antigua provincia eclesiástica Tarraconense, no ha sido objeto de un estudio en profundidad, pese al impacto historiográfico que tuvo su cambio de rito en 1071. Este trabajo indaga la influencia litúrgica recibida por el cenobio pinatense desde el Mediodía francés y los obispados catalanes, y pretende dar un paso más en el conocimiento de la receptio y codificación del rito francorromano en el área pirenaica. El método seguido se basa en el análisis comparativo de las series responsoriales de tempore en un centenar de fuentes del oficio divino. Para la tradición del monasterio aragonés, se ha tomado como fuente de referencia un breviario del siglo XIV-XV conservado en El Escorial (Real Biblioteca, ms. f.IV.26), cuyo responsorial se transcribe en anexo.

Amb la signatura ms. 270, la Biblioteca Nacional de Madrid registra un dels missals més antics del seu fons de manuscrits. Malgrat el seu limitat nombre de formularis, conté elements interessants per a la seva anàlisi litúrgica i musical. En aquest article, partint de la part més antiga del manuscrit (f. 1-37), s'intenta situar aquesta font litúrgica en el mapa eclesiàstic peninsular i, en la mesura del possible, verificar el seu probable origen aragonès. Per això s'estudia la seva afinitat amb diferents sacramentaris i missals, especialment de l'àmbit pirenaic. També es té present la importància de l'estudi del seu repertori musical des de la perspectiva paleográfica i melòdica., The ms. 270 of the Biblioteca Nacional de Madrid is one of the most ancient missals of its collection. Despite of the limited number of formularies, it contains some elements interesting for a liturgical analysis. This article, on the grounds of the most ancient part of the manuscript (f. 1-37), tries to place this liturgical source in the ecclesiastical peninsular frame and, as far as possible, determine its probably aragonese origin. For this purpose its affinity with different sacramentaries, particularly from the Pyrenaic area, is studied. The importance of its musical repertory is also considered from a paleographical and melodical perspective.

La tradició litúrgica catalanonarbonesa, formada en les primeres dècades del segle IX, no va quedar circumscrita als bisbats i monestirs de la Septimània i de Catalunya, sinó que es va estendre esporàdicament durant els segles X-XI a algunes esglésies peninsulars pròximes i llunyanes. En aquest article s'estudien les influències d'aquesta tradició detectades en alguns breviaris i antifonaris romans provinents de les seus de Roda d'Isàvena, Barbastre, Lleida, Palència, Oviedo, Pamplona i Tui, mitjançant l'estudi comparatiu de les sèries de responsoris de tempore. També s'intenta aclarir els factors històrics que originaren aquestes influències i la seva relació amb el procés romanitzador de la litúrgia de les seus hispàniques., The catalano-narbonese liturgical tradition, formed in the first decades of the 9th century, did not remain circumscribed to the Septimanian and Catalan dioceses and monasteries, but was eventually extended during the 10th and 11th centuries to some other peninsular churches, both close and distant. This article studies the influences of this tradition detected in some roman breviaries and antiphonaries coming from Roda de Isábena, Barbastro, Lleida, Palencia, Oviedo, Pamplona and Tui, by the comparative study of the responsoria de tempore series. It also tries to clarify the historical factors that originated these influences and its relationship with the process of liturgical romanisation in the Hispanic sees.

La introducció del ritu franco-romà en terres d'Aragó està testimoniada, ja en els segles IX i X, almenys en dos àrees ben definides: les valls d'Echo i Ansó i el comptat de Ribagorça. En la fase inicial d'aquest procés, que es perllonga fins el segle XII en les diòcesis restaurades de Saragossa i Tarassona, tenim constància de la influència de la tradició litúrgica catalano-narbonense. No obstant, el rumb dels aconteixaments polítics i eclesiàstics sembla frenar aquesta irradiació provenient del flanc oriental (Septimania i Catalunya) i afavorir-ne d'altres que penetren pel nord (Aquitania i Gascunya). El present estudi intenta aclarir, a partir de fonts de l'ofici diví, quines són las grans vies d'influència romana i els seus possibles factors explicatius. Amb aquest object, s'efectua una comparació sistemàtica de les sèries responsorials de maitines del proprium de tempore en els principals testimonis que han arribat fins a nosaltres., The introduction of the romano-frankish rite in Aragón is attested, alredy in the 9th and 10th centuries, at least in two precise areas: the valleys of Echo and Ansó and the county of Ribagorza. In the initial phase of this process, lasting up to the 12th century in the restored dioceses of Zaragoza and Tarazona, the influence of the catalan -narbonese liturgical tradition is documented. However, the course of political and ecclesiastical events seems to slow down this irradiation coming from East (Septimania and catalan counties) and to foster another coming from North (Aquitaine and Gascogne). With the study of the sources for the Divine Office, the present paper aims to Clarify the ways of roman influence and its explanatory factors. With this purpose, a systematical comparison on the Matins responsorium series of proprium de tempore from the main sources is made.