Campylobacter; Salmonella no tifòdica; Toxiinfecció alimentària; Gastroenteritis aguda; Zoonosi; Resistència als antimicrobians Campylobacter; Non-typhoid Salmonella; Food poisoning; Acute gastrointestinal; Zoonosis; Antimicrobial resistance Campylobacter; Salmonella no tifódica; Toxiinfección alimentaria; Gastroenteritis aguda; Zoonosis; Resistencia a los antimicrobianos Introducció:; Campylobacter i Salmonella no tifòdica són la causa principal de toxiinfeccions alimentàries (TIA) i gastroenteritis agudes (GEA) al món. L’objectiu d’aquest estudi és descriure l’epidemiologia de les GEA causades per Campylobacter i Salmonella no tifòdica a Catalunya entre el 2005 i el 2014, així com l’estudi de les resistències als antimicrobians en el període 2012-2014. Mètodes: Estudi retrospectiu de les declaracions d’episodis aguts de Campylobacter i Salmonella no tifòdica declarats al sistema de notificació microbiològica de Catalunya (SNMC) durant els períodes 2005-2008 i 2009-2014. S’han estudiat les variables següents: el sexe, l’edat, el centre assistencial declarant, la quadrisetmana i l’any de declaració, la mostra, la tècnica diagnòstica, les espècies i serotips, i les resistències als antimicrobians. Resultats: Durant el període 2005-2014 s’han notificat 71.911 episodis de GEA. Campylobacter ha representat el 45,1% (32.421 casos) i Salmonella no tifòdica el 28,7% (20.630 casos). Les taxes d’incidència en el 2005 han estat de 34,9 per 100.000 habitants per a Campylobacter i de 34,5 per 100.000 habitants per a Salmonella no tifòdica, i en el 2014, de 45 per 100.000 i 24,5 per 100.000 habitants, respectivament. Del 2009 al 2014 les notificacions de Campylobacter procedents de centres d’atenció primària (CAP) han suposat el 19,5% (3.851/19.795), xifra que indica un augment de l’1,7% respecte al 2009. Les notificacions de Salmonella no tifòdica procedents de CAP han suposat el 14,5% (1.740/11.974), xifra que indica una disminució del 15,1% respecte al 2009. En el període 2012-2014 s’ha estudiat la sensibilitat antibiòtica en 3.579 soques de C. jejuni (39,4%), 190 soques de C.coli (55,9%) i 2.379 soques de Salmonella no tifòdica (37,4%). Els nivells de resistència de C. jejuni i C. coli a ciprofloxacina (93,8% i 94%, respectivament) i tetraciclina (85,4% i 100%, respectivament) han estat elevats, i a eritromicina (2,8% i 10,5%, respectivament) han estat baixos. En el cas de Salmonella no tifòdica, els nivells de resistència a ampicil·lina (69,5%) han estat elevats, i a ciprofloxacina (1,5%), baixos. Conclusions:de l’any 2005 al 2014 la incidència de Campylobacter ha augmentat encara que s’ha mantingut estable des del 2009, mentre que la incidència de Salmonella no tifòdica ha anat disminuint al llarg del període. Els nivells de resistència de C. jejuni i C. coli a ciprofloxacina i tetraciclina han estat elevats, i a eritromicina, baixos; en canvi, els nivells de resistència de Salmonella no tifòdica a ampicil·lina han estat elevats, i a ciprofloxacina, baixos. Introducción: Campylobacter y Salmonella no tifoidea son la principal causa de toxiinfecciones alimentarias (TIA) y gastroenteritis agudas (GEA) en el mundo. El objetivo de este estudio es describir la epidemiología de las GEA causadas por Campylobacter y Salmonella no tifoidea en Cataluña entre 2005 y 2014, así como el estudio de las resistencias a los antimicrobianos en el período 2012-2014. Métodos: estudio retrospectivo de les declaraciones de episodios agudos de Campylobacter y Salmonella no tifoidea declarados dos en el sistema de notificación microbiológica de Cataluña (SNMC) durante los períodos de 2005-2008 y 2009-2014. Se han estudiado las siguientes variables: el sexo, la edad, el centro asistencial declarante, la cuadrisemana y el año de declaración, la muestra, la técnica diagnóstica, las especies y serotipos, y las resistencias a los antimicrobianos. Resultados: durante el período 2005-2014 se han notificado 71.911 episodios de GEA. Campylobacter ha representado el 45,1% (32.421 casos) y Salmonella no tifoidea el 28,7% (20.630 casos). Las tasas de incidencia en el 2005 han sido de 34,9 por 100.000 habitantes para Campylobacter y de 34,5 por 100.000 habitantes para Salmonella no tifoidea, y en el 2014 de 45 por 100.000 y 24,5 por 100.000 habitantes, respectivamente. De 2009 a 2014 las notificaciones de Campylobacter procedentes de centros de atención primaria (CAP) han supuesto el 19,5% (3.851/19.795), aumentando un 1,7% respecto al 2009. Las notificaciones de Salmonella no tifoidea procedentes de CAP han supuesto el 14,5% (1.740/11.974), disminuyendo un 15,1% respecto al 2009. En el período 2012-2014 se ha estudiado la sensibilidad antibiótica en 3.579 cepas de C. jejuni (39,4%), 190 cepas de C. coli (55,9%) y 2.379 cepas de Salmonella no tifoidea (37,4%). Los niveles de resistencia de C. jejuni y C. coli a ciprofloxacino (93,8% y 94%, respectivamente) y tetraciclina (85,4% y 100%, respectivamente) han sido elevados, y a eritromicina (2,8% y 10,5%, respectivamente) han sido bajos. En el caso de Salmonella no tifoidea los niveles de resistencia a ampicilina (69,5%) han sido elevados, y a ciprofloxacino (1,5%), bajos. Conclusiones: de 2005 a 2014 la incidencia de Campylobacter ha aumentado aunque se ha mantenido estable desde 2009, mientras que la incidencia de Salmonella no tifoidea ha disminuido en todo el período. Los niveles de resistencia de C.jejuni y C. coli a ciprofloxacino y tetraciclina han sido elevados,y a eritromicina, bajos; en cambio, en Salmonella no tifoidea los niveles de resistencia a ampicilina han sido elevados, y a ciprofloxacino, bajos. Introduction: Campylobacter and non-typhoidal Salmonella are the main cause of food poisoning (FP) and acute gastroenteritis (AGE) around the world. The objective of this study is to describe the epidemiology of the AGE caused by Campylobacter and nontyphoidal Salmonella in Catalonia between 2005 and 2014, as well as the study of antimicrobial resistance during 2012-2014. Methods: retrospective study of the statements of acute episodes of Campylobacter and non-typhoidal Salmonella reported to the Catalan Microbiological Reporting System during 2005-2008 and 2009-2014. The following variables have studied: sex, age, reporting healthcare center, week and year of reporting, sample, diagnostic technique, species and serotypes, and antimicrobial resistance. Results: during 2005-2014, 71,911 episodes of AGE have been reported. Campylobacter has accounted for 45.1% (32,421 cases) and non-typhoidal Salmonella (20,630 cases) for 28.7%. Tax incidences in 2005 have been 34.9 per 100,000 inhabitants for Campylobacter and 34.5 per 100,000 inhabitants for nontyphoidal Salmonella, and in 2014 45 per 100.000 and 24.5 per 100,000 inhabitants, respectively. From 2009 to 2014, reports of Campylobacter from primary health centers have been 19.5% (3,851/19,795), increasing 1.7% compared to 2009. Non-typhoidal Salmonella reports from primary health centers account for 14.5% (1,740/11,974), decreasing a 15.1% regarding 2009. During 2012-2014 antibiotic sensitivity in 3,579 strains of C. jejuni (39.4%), 190 strains of C. coli (55.9%) and 2,379 strains of non-typhoidal Salmonella (37.4%). Resistance levels of Campylobacter jejuni and Campylobacter coli have been high for ciprofloxacin (93.8% and 94%, respectively) and tetracycline (85.4% and 100%, respectively) and have been low for erythromycin (2.8% and 10.5%, respectively). Non-typhoidal Salmonella has had high resistance levels for ampicillin (69.5%) and low for ciprofloxacin (1.5%). Conclusions: from 2005 to 2014 Campylobacter’s incidence has increased although it has remained stable since 2009, while the incidence of non-typhoidal Salmonella has decreased throughout the period. Antibiotic resistance levels of C. jejuni and C. coli have been elevated for ciprofloxacin and tetracycline and low for erythromycin; however, in nontyphoidal Salmonella resistance levels have been elevated for ampicillin and low for ciprofloxacin.