Search

Errors de medicació; Seguretat del pacient; Prevenció Errores de medicación; Seguridad del paciente; Prevención Medication errors; Patient safety; Prevention Aquest article tracta que l’objectiu de la seguretat dels pacients és tant prevenir i reduir els riscos, com els errors i els danys que pateixen els pacients durant la prestació de l’assistència sanitària. Este artículo trata de que el objetivo de la seguridad de los pacientes es tanto prevenir y reducir los riesgos, como los errores y daños que sufren los pacientes durante la prestación de la asistencia sanitaria.

Errors de medicació; Similtud de noms; Similitud d'envasos; Farmàcies sentinella Errores de medicación; Similtud de nombres; Similitud de envases; Farmacias centinela Medication errors; Similarity of names; Similarity of packaging; Sentinel pharmacies En aquest article s'analitzen els casos d'aquells medicaments que, per la seva semblança de nom i embalatge, són susceptibles de produir errors de medicació i es donen recomanacions que permeten identificar-los i promoure estratègies de millora per tal de prevenir aquestes situacions.

Coronavirus SARS-CoV-2; COVID-19; 2019-nCoV; Vacunes; Errors de medicació Coronavirus SARS-CoV-2; COVID-19; 2019-nCoV; Vacunas; Errores de medicación Coronavirus SARS-CoV-2; COVID-19; 2019-nCoV; Vaccines; Medication errors En aquest article s’analitzaran els EM detectats a Catalunya en el període comprès entre els mesos de gener a setembre de 2021 (15 de setembre), notificats a través del sistema de declaració d’EM del Departament de Salut (TCPSCloud), sistema de notificació genèric per a tot tipus d’incidents relacionats amb la seguretat dels pacients que recull, entre d’altres, EM. Es tracta d’un sistema voluntari, confidencial, no punitiu i anònims. Té una orientació sistèmica, amb anàlisi local dels casos, que permet l’aprenentatge i la implementació de millores en l’àmbit dels centres sanitaris. En este artículo se analizarán los EM detectados en Cataluña en el periodo comprendido entre los meses de enero y septiembre de 2021 (15 de septiembre), notificados a través del sistema de declaración de EM del Departamento de Salud (TCPSCloud), sistema de notificación genérico para todo tipo de incidentes relacionados con la seguridad de los pacientes que recoge, entre otros aspectos, los EM. Se trata de un sistema voluntario, confidencial, no punitivo y anónimo. Tiene una orientación sistemática, de análisis local de casos, que permite el aprendizaje y la implementación de mejoras en el ámbito de los centros sanitarios.

Grip; Vigilància sindròmica; Farmàcies sentinella Influenza; Syndromic surveillance; Sentinel pharmacies Gripe; Vigilancia sindrómica; Farmacias centinela RESUM Objectius. Analitzar les dades sobre la mediació dispensada i prescrita als pacients amb síndrome gripal en l’àmbit de la Xarxa de farmàcies sentinella de Catalunya durant la temporada de grip 2019-2020. Mètodes. Es van analitzar les dades recollides per 35 farmàcies sentinella de Catalunya en el període del 31 de setembre de 2019 al 17 de maig de 2020. Es va utilitzar el programa IBMSPSS per analitzar les característiques dels casos de síndrome gripal declarats per les farmàcies sentinella i per determinar els percentatges de medicació dispensada i medicació prescrita en diferents grups de població. Resultats. Es van declarar 587 casos de síndrome gripal en el període d’estudi. El 48,2% dels casos declarats van ser homes i el 51,8% van ser dones. El 61,8% dels casos declarats es van detectar a la farmàcia comunitària, i el 14,8% dels casos es van derivar a equips d’atenció primària. Les oficines de farmàcia van dispensar medicaments que contenien, únicament, paracetamol, ibuprofè àcid acetilsalicílic, antihistamínics o antitussígens al 80,3% dels pacients, i van dispensar alguna medicació al 98% dels pacients. Conclusions. El sistema d’informació sindròmica de grip basat en la Xarxa de farmàcies sentinella ha permès obtenir informació sobre la morbiditat per grip no assistida en centres de salut i sobre la medicació dispensada als pacients amb síndrome gripal a Catalunya. Objetivos. Analizar los datos sobre la mediación dispensada y prescrita a los pacientes con síndrome gripal en el ámbito de la Red de farmacias centinela de Cataluña durante la temporada de gripe 2019-2020. Métodos. Se analizaron los datos recogidos por 35 farmacias centinela de Cataluña en el periodo del 31 de septiembre de 2019 al 17 de mayo de 2020. Se utilizó el programa IBM-SPSS para analizar las características de los casos de síndrome gripal declarados por las farmacias centinela, y para determinar los porcentajes de medicación dispensada y medicación prescrita en diferentes grupos de población. Resultados. Se declararon 587 casos de síndrome gripal en el periodo de estudio. El 48,2% de los casos declarados fueron hombres y el 51,8% fueron mujeres. El 61,8% de los casos declarados se detectaron en la farmacia comunitaria, y el 14,8% de los casos se derivaron a equipos de atención primaria. Las oficinas de farmacia dispensaron medicamentos que contenían, únicamente, paracetamol, ibuprofeno, ácido acetilsalicílico, antihistamínicos o antitusígenos al 80,3% de los pacientes, y dispensaron alguna medicación al 98% de los pacientes. Conclusiones. El sistema de información sindrómica de gripe basado en la Red de farmacias centinela ha permitido obtener información sobre la morbilidad por gripe no asistida en centros de salud, y sobre la medicación dispensada a los pacientes con síndrome gripal en Cataluña. ABSTRACT Objectives. To analyse data on medication dispensed and prescribed to patients with influenza-like syndrome obtained from the Catalan sentinel pharmacy network during the 2019−2020 influenza season. Methods. Data collected from cases of influenza-like syndrome reported by 35 sentinel pharmacies of Catalonia during the period from September 31, 2019 to May 17, 2020 were analysed. The IBM-SPSS software was used to analyse the characteristics of cases reported and to determine the percentages of medication dispensed and prescribed in different population groups. Results. A total of 587 cases of influenza-like syndrome were reported during the period of study. A total of 48.2% of the cases reported were men and 51.8% were women. A total of 61.8% of the cases reported were detected in the community pharmacy, and 14.8% of the cases were referred to primary care teams. The pharmacies dispensed medications including only paracetamol, ibuprofen, acetyl salicylic acid, antihistaminic or antitussives to 80.3% of the patients, and dispensed a medication to 98% of the patients. Conclusions. The influenza syndromic surveillance system based on the sentinel pharmacy network has made it possible to obtain information on influenza morbidity not assisted in health centres, and on the medications dispensed to patients with influenza-like syndrome.

Coronavirus SARS-CoV-2; COVID-19; 2019-nCoV; Vacunes; Errors de medicació Coronavirus SARS-CoV-2; COVID-19; 2019-nCoV; Vacunas; Errores de medicación Coronavirus SARS-CoV-2; COVID-19; 2019-nCoV; Vaccines; Medication errors Actualment, el repte més important del sistema sanitari català és controlar la pandèmia produïda pel coronavirus 2 de la síndrome respiratòria aguda greu (SARS-CoV-2) o virus de la COVID-19 mitjançant la vacunació poblacional amb l’objectiu d’aconseguir que tota la població estigui protegida, directament amb la vacunació poblacional de les persones de 16 anys i més i, indirectament, la resta de la població per l’efecte d’immunitat de grup. Actualmente, el reto más importante del sistema sanitario catalán es controlar la pandemia producida por el coronavirus 2 del síndrome respiratorio agudo grave (SARS-CoV-2) o virus de la COVID-19 mediante la vacunación poblacional con el objetivo de conseguir que toda la población esté protegida, directamente con la vacunación poblacional de las personas de 16 años y más e, indirectamente, el resto de la población por el efecto de inmunidad de grupo.

Intoxicació aguda; Emergències toxicològiques; Serveis d'urgències Acute poisoning; Toxicological emergencies; Emergency service Intoxicación aguda; Emergencias toxicológicas; Servicios de urgencias Aquest document correspon a la cinquena edició de la Guia d’antídots, elaborada per un grup de treball multidisciplinari integrat per metges i farmacèutics del Grup d’Antídots de la Societat Catalana de Farmàcia Clínica (SCFC) i de la Direcció General d’Ordenació i Regulació Sanitària. En aquesta cinquena edició s’han inclòs nous antídots comercilitzats durant aquest temps, s’ha incorporat informació sobre les principals indicacions toxicològiques, s’ha actualitzat la posologia i les vies d’administració, juntament amb les recomanacions de disponibilitat qualitativa i quantitativa en funció de la complexitat assistencial del tipus d’hospital, alhora que, s’ha afegit informació relativa a les reaccions adverses i advertències sobre l’embaràs i la lactància.

Vigilància epidemiològica; Malalties infeccioses; Enteritis Epidemiological surveillance; Infectious diseases; Enteritis Vigilancia epidemiológica; Enfermedades infecciosas; Enteritis El sistema de notificació microbiològica de Catalunya (SNMC) és un sistema sentinella que forma part de la Xarxa de Vigilància Epidemiològica de Catalunya i que recull les declaracions dels microorganismes que tenen transcendència en salut pública. El sistema de notificación microbiológica de Cataluña (SNMC) es un sistema centinela que forma parte de la Red de Vigilancia Epidemiológica de Cataluña que recoge las declaraciones de los microorganismos que tienen trascendencia en salud pública. The Microbiological Reporting System of Catalonia (SNMC) is a sentinel system that is part of the Epidemiological Surveillance Network of Catalonia, which collects reports on microorganisms that have an impact on public health.

Farmàcies sentinella; Prescripció de medicaments; Vigilància epidemiològica Farmacias centinela; Prescripción de medicamentos; Vigilancia epidemiológica Sentinel drugstores; Drug prescription; Epidemiological surveillance Actualment, l’àmplia varietat de sistemes de vigilància epidemiològica fa difícil l’obtenció de dades de forma agregada i complica la detecció de nous indicadors de salut. Així mateix, s’ha vist necessària la participació de punts d’atenció sanitària més propers a les necessitats dels pacients. Atès que l’oficina de farmàcia és el centre d’atenció sanitària més pròxim al pacient i a les necessitats de qualsevol esdeveniment, majoritàriament de processos de baixa complexitat, situació a la qual s’uneix el fet que ofereix una elevada accessibilitat i capil·laritat, a Catalunya s’ha impulsat la creació d’un model de farmàcia comunitària integrat en els sistemes sanitaris moderns on el farmacèutic comunitari és capaç d’actuar en escenaris de gestió compartida. Durant l’any 2017, el Departament de Salut, conjuntament amb el Consell de Col·legis de Farmacèutics de Catalunya, va posar en marxa la Xarxa de farmàcies sentinella de Catalunya, amb l’objectiu d’obtenir dades vàlides de seguretat generades per la pròpia dinàmica assistencial de l’oficina de farmàcia, com a reforç dels sistemes de vigilància tradicionals. La creació d’aquesta Xarxa de farmàcies comunitàries radica en la necessitat no només de millorar l’efectivitat i eficiència dels dispositius de vigilància tradicionals, sinó també de poder identificar els comportaments i hàbits de la població de forma individual o per subgrups poblacionals, i de proporcionar una visió global de la càrrega de la malaltia, el medicament i els riscos associats al seu ús. Per tant, la funció principal de les farmàcies sentinella és reforçar els sistemes de notificació i verificar si les accions que es realitzen o es poden emprendre són d’utilitat. Actualmente, la amplia variedad de sistemas de vigilancia epidemiológica hace difícil la obtención de datos de forma agregada y complica la detección de nuevos indicadores de salud. Asimismo, se ha visto necesaria la participación de puntos de atención sanitaria más próximos a las necesidades de los pacientes. Puesto que la oficina de farmacia es el centro de atención sanitaria más próximo al paciente y a las necesidades de cualquier acontecimiento, mayoritariamente de procesos de baja complejidad, situación en la cual se une el hecho de que ofrece una elevada accesibilidad y capilaridad, en Cataluña se ha impulsado la creación de un modelo de farmacia comunitaria integrado en los sistemas sanitarios modernos donde el farmacéutico comunitario es capaz de actuar en escenarios de gestión compartida. Durante el año 2017, el Departamento de Salud, conjuntamente con el Consejo de Colegios de Farmacéuticos de Cataluña, puso en marcha la Red de farmacias centinela de Cataluña, con el objetivo de obtener datos válidos de seguridad generados por la propia dinámica asistencial de la oficina de farmacia, como refuerzo de los sistemas de vigilancia tradicionales. La creación de esta Red de farmacias comunitarias radica en la necesidad no sólo de mejorar la efectividad y eficiencia de los dispositivos de vigilancia tradicionales, sino también de poder identificar los comportamientos y hábitos de la población de forma individual o por subgrupos poblacionales, y de proporcionar una visión global de la carga de la enfermedad, el medicamento y los riesgos asociados a su uso. Por lo tanto, la función principal de las farmacias centinela es reforzar los sistemas de notificación y verificar si las acciones que se realizan o se pueden emprender son de utilidad.

Farmàcies sentinella; Prescripció de medicaments; Vigilància epidemiològica Farmacias centinela; Prescripción de medicamentos; Vigilancia epidemiológica Sentinel drugstores; Drug prescription; Epidemiological surveillance Actualment, l’àmplia varietat de sistemes de vigilància epidemiològica fa difícil l’obtenció de dades de forma agregada i complica la detecció de nous indicadors de salut. Així mateix, s’ha vist necessària la participació de punts d’atenció sanitària més propers a les necessitats dels pacients. Atès que l’oficina de farmàcia és el centre d’atenció sanitària més pròxim al pacient i a les necessitats de qualsevol esdeveniment, majoritàriament de processos de baixa complexitat, situació a la qual s’uneix el fet que ofereix una elevada accessibilitat i capil·laritat, a Catalunya s’ha impulsat la creació d’un model de farmàcia comunitària integrat en els sistemes sanitaris moderns on el farmacèutic comunitari és capaç d’actuar en escenaris de gestió compartida. Durant l’any 2017, el Departament de Salut, conjuntament amb el Consell de Col·legis de Farmacèutics de Catalunya, va posar en marxa la Xarxa de farmàcies sentinella de Catalunya, amb l’objectiu d’obtenir dades vàlides de seguretat generades per la pròpia dinàmica assistencial de l’oficina de farmàcia, com a reforç dels sistemes de vigilància tradicionals. La creació d’aquesta Xarxa de farmàcies comunitàries radica en la necessitat no només de millorar l’efectivitat i eficiència dels dispositius de vigilància tradicionals, sinó també de poder identificar els comportaments i hàbits de la població de forma individual o per subgrups poblacionals, i de proporcionar una visió global de la càrrega de la malaltia, el medicament i els riscos associats al seu ús. Per tant, la funció principal de les farmàcies sentinella és reforçar els sistemes de notificació i verificar si les accions que es realitzen o es poden emprendre són d’utilitat. Actualmente, la amplia variedad de sistemas de vigilancia epidemiológica hace difícil la obtención de datos de forma agregada y complica la detección de nuevos indicadores de salud. Asimismo, se ha visto necesaria la participación de puntos de atención sanitaria más próximos a las necesidades de los pacientes. Puesto que la oficina de farmacia es el centro de atención sanitaria más próximo al paciente y a las necesidades de cualquier acontecimiento, mayoritariamente de procesos de baja complejidad, situación en la cual se une el hecho de que ofrece una elevada accesibilidad y capilaridad, en Cataluña se ha impulsado la creación de un modelo de farmacia comunitaria integrado en los sistemas sanitarios modernos donde el farmacéutico comunitario es capaz de actuar en escenarios de gestión compartida. Durante el año 2017, el Departamento de Salud, conjuntamente con el Consejo de Colegios de Farmacéuticos de Cataluña, puso en marcha la Red de farmacias centinela de Cataluña, con el objetivo de obtener datos válidos de seguridad generados por la propia dinámica asistencial de la oficina de farmacia, como refuerzo de los sistemas de vigilancia tradicionales. La creación de esta Red de farmacias comunitarias radica en la necesidad no sólo de mejorar la efectividad y eficiencia de los dispositivos de vigilancia tradicionales, sino también de poder identificar los comportamientos y hábitos de la población de forma individual o por subgrupos poblacionales, y de proporcionar una visión global de la carga de la enfermedad, el medicamento y los riesgos asociados a su uso. Por lo tanto, la función principal de las farmacias centinela es reforzar los sistemas de notificación y verificar si las acciones que se realizan o se pueden emprender son de utilidad.

Campylobacter; Salmonella no tifòdica; Toxiinfecció alimentària; Gastroenteritis aguda; Zoonosi; Resistència als antimicrobians Campylobacter; Non-typhoid Salmonella; Food poisoning; Acute gastrointestinal; Zoonosis; Antimicrobial resistance Campylobacter; Salmonella no tifódica; Toxiinfección alimentaria; Gastroenteritis aguda; Zoonosis; Resistencia a los antimicrobianos Introducció:; Campylobacter i Salmonella no tifòdica són la causa principal de toxiinfeccions alimentàries (TIA) i gastroenteritis agudes (GEA) al món. L’objectiu d’aquest estudi és descriure l’epidemiologia de les GEA causades per Campylobacter i Salmonella no tifòdica a Catalunya entre el 2005 i el 2014, així com l’estudi de les resistències als antimicrobians en el període 2012-2014. Mètodes: Estudi retrospectiu de les declaracions d’episodis aguts de Campylobacter i Salmonella no tifòdica declarats al sistema de notificació microbiològica de Catalunya (SNMC) durant els períodes 2005-2008 i 2009-2014. S’han estudiat les variables següents: el sexe, l’edat, el centre assistencial declarant, la quadrisetmana i l’any de declaració, la mostra, la tècnica diagnòstica, les espècies i serotips, i les resistències als antimicrobians. Resultats: Durant el període 2005-2014 s’han notificat 71.911 episodis de GEA. Campylobacter ha representat el 45,1% (32.421 casos) i Salmonella no tifòdica el 28,7% (20.630 casos). Les taxes d’incidència en el 2005 han estat de 34,9 per 100.000 habitants per a Campylobacter i de 34,5 per 100.000 habitants per a Salmonella no tifòdica, i en el 2014, de 45 per 100.000 i 24,5 per 100.000 habitants, respectivament. Del 2009 al 2014 les notificacions de Campylobacter procedents de centres d’atenció primària (CAP) han suposat el 19,5% (3.851/19.795), xifra que indica un augment de l’1,7% respecte al 2009. Les notificacions de Salmonella no tifòdica procedents de CAP han suposat el 14,5% (1.740/11.974), xifra que indica una disminució del 15,1% respecte al 2009. En el període 2012-2014 s’ha estudiat la sensibilitat antibiòtica en 3.579 soques de C. jejuni (39,4%), 190 soques de C.coli (55,9%) i 2.379 soques de Salmonella no tifòdica (37,4%). Els nivells de resistència de C. jejuni i C. coli a ciprofloxacina (93,8% i 94%, respectivament) i tetraciclina (85,4% i 100%, respectivament) han estat elevats, i a eritromicina (2,8% i 10,5%, respectivament) han estat baixos. En el cas de Salmonella no tifòdica, els nivells de resistència a ampicil·lina (69,5%) han estat elevats, i a ciprofloxacina (1,5%), baixos. Conclusions:de l’any 2005 al 2014 la incidència de Campylobacter ha augmentat encara que s’ha mantingut estable des del 2009, mentre que la incidència de Salmonella no tifòdica ha anat disminuint al llarg del període. Els nivells de resistència de C. jejuni i C. coli a ciprofloxacina i tetraciclina han estat elevats, i a eritromicina, baixos; en canvi, els nivells de resistència de Salmonella no tifòdica a ampicil·lina han estat elevats, i a ciprofloxacina, baixos. Introducción: Campylobacter y Salmonella no tifoidea son la principal causa de toxiinfecciones alimentarias (TIA) y gastroenteritis agudas (GEA) en el mundo. El objetivo de este estudio es describir la epidemiología de las GEA causadas por Campylobacter y Salmonella no tifoidea en Cataluña entre 2005 y 2014, así como el estudio de las resistencias a los antimicrobianos en el período 2012-2014. Métodos: estudio retrospectivo de les declaraciones de episodios agudos de Campylobacter y Salmonella no tifoidea declarados dos en el sistema de notificación microbiológica de Cataluña (SNMC) durante los períodos de 2005-2008 y 2009-2014. Se han estudiado las siguientes variables: el sexo, la edad, el centro asistencial declarante, la cuadrisemana y el año de declaración, la muestra, la técnica diagnóstica, las especies y serotipos, y las resistencias a los antimicrobianos. Resultados: durante el período 2005-2014 se han notificado 71.911 episodios de GEA. Campylobacter ha representado el 45,1% (32.421 casos) y Salmonella no tifoidea el 28,7% (20.630 casos). Las tasas de incidencia en el 2005 han sido de 34,9 por 100.000 habitantes para Campylobacter y de 34,5 por 100.000 habitantes para Salmonella no tifoidea, y en el 2014 de 45 por 100.000 y 24,5 por 100.000 habitantes, respectivamente. De 2009 a 2014 las notificaciones de Campylobacter procedentes de centros de atención primaria (CAP) han supuesto el 19,5% (3.851/19.795), aumentando un 1,7% respecto al 2009. Las notificaciones de Salmonella no tifoidea procedentes de CAP han supuesto el 14,5% (1.740/11.974), disminuyendo un 15,1% respecto al 2009. En el período 2012-2014 se ha estudiado la sensibilidad antibiótica en 3.579 cepas de C. jejuni (39,4%), 190 cepas de C. coli (55,9%) y 2.379 cepas de Salmonella no tifoidea (37,4%). Los niveles de resistencia de C. jejuni y C. coli a ciprofloxacino (93,8% y 94%, respectivamente) y tetraciclina (85,4% y 100%, respectivamente) han sido elevados, y a eritromicina (2,8% y 10,5%, respectivamente) han sido bajos. En el caso de Salmonella no tifoidea los niveles de resistencia a ampicilina (69,5%) han sido elevados, y a ciprofloxacino (1,5%), bajos. Conclusiones: de 2005 a 2014 la incidencia de Campylobacter ha aumentado aunque se ha mantenido estable desde 2009, mientras que la incidencia de Salmonella no tifoidea ha disminuido en todo el período. Los niveles de resistencia de C.jejuni y C. coli a ciprofloxacino y tetraciclina han sido elevados,y a eritromicina, bajos; en cambio, en Salmonella no tifoidea los niveles de resistencia a ampicilina han sido elevados, y a ciprofloxacino, bajos. Introduction: Campylobacter and non-typhoidal Salmonella are the main cause of food poisoning (FP) and acute gastroenteritis (AGE) around the world. The objective of this study is to describe the epidemiology of the AGE caused by Campylobacter and nontyphoidal Salmonella in Catalonia between 2005 and 2014, as well as the study of antimicrobial resistance during 2012-2014. Methods: retrospective study of the statements of acute episodes of Campylobacter and non-typhoidal Salmonella reported to the Catalan Microbiological Reporting System during 2005-2008 and 2009-2014. The following variables have studied: sex, age, reporting healthcare center, week and year of reporting, sample, diagnostic technique, species and serotypes, and antimicrobial resistance. Results: during 2005-2014, 71,911 episodes of AGE have been reported. Campylobacter has accounted for 45.1% (32,421 cases) and non-typhoidal Salmonella (20,630 cases) for 28.7%. Tax incidences in 2005 have been 34.9 per 100,000 inhabitants for Campylobacter and 34.5 per 100,000 inhabitants for nontyphoidal Salmonella, and in 2014 45 per 100.000 and 24.5 per 100,000 inhabitants, respectively. From 2009 to 2014, reports of Campylobacter from primary health centers have been 19.5% (3,851/19,795), increasing 1.7% compared to 2009. Non-typhoidal Salmonella reports from primary health centers account for 14.5% (1,740/11,974), decreasing a 15.1% regarding 2009. During 2012-2014 antibiotic sensitivity in 3,579 strains of C. jejuni (39.4%), 190 strains of C. coli (55.9%) and 2,379 strains of non-typhoidal Salmonella (37.4%). Resistance levels of Campylobacter jejuni and Campylobacter coli have been high for ciprofloxacin (93.8% and 94%, respectively) and tetracycline (85.4% and 100%, respectively) and have been low for erythromycin (2.8% and 10.5%, respectively). Non-typhoidal Salmonella has had high resistance levels for ampicillin (69.5%) and low for ciprofloxacin (1.5%). Conclusions: from 2005 to 2014 Campylobacter’s incidence has increased although it has remained stable since 2009, while the incidence of non-typhoidal Salmonella has decreased throughout the period. Antibiotic resistance levels of C. jejuni and C. coli have been elevated for ciprofloxacin and tetracycline and low for erythromycin; however, in nontyphoidal Salmonella resistance levels have been elevated for ampicillin and low for ciprofloxacin.

Síndrome gripal; Medicació; Farmàcies sentinella Síndrome gripal; Medicación; Farmacias centinela Influenza syndrome; Medication; Sentinel pharmacies Objectius. Analitzar les dades sobre la mediació dispensada i prescrita als pacients amb síndrome gripal en l’àmbit de la Xarxa de farmàcies sentinella de Catalunya durant la temporada de grip 2017-2018. Mètodes. Es van analitzar les dades recollides dels casos de síndrome gripal declarats per les 60 farmàcies sentinella de Catalunya en el període del 2 d’octubre de 2017 al 20 de maig de 2018. Es va utilitzar el programa IBM-SPSS per analitzar les característiques dels casos de síndrome gripal declarats per les farmàcies sentinella, i per determinar els percentatges de medicació dispensada i de medicació prescrita en diferents grups de població. Resultats. Es van declarar 836 casos de síndrome gripal en el període d’estudi. El 46,7% del casos declarats van ser homes i el 53,3% van ser dones. El 68,7% dels casos declarats es van detectar a la farmàcia comunitària, i el 12,3% dels casos es van derivar a equips d’atenció primària. Les oficines de farmàcia van dispensar medicaments que contenien, únicament, paracetamol, ibuprofèn, àcid acetilsalicílic, antihistamínic o antitussigen al 80,1% dels pacients, i van dispensar alguna medicació al 97% dels pacients. Conclusions. El sistema d’informació sindròmica de grip basat en la Xarxa de farmàcies sentinella ha permès obtenir informació sobre la morbiditat per grip no assistida en centres de salut, i sobre la medicació dispensada als pacients amb síndrome gripal a Catalunya. Objetivos. Analizar los datos sobre la mediación dispensada y prescrita a los pacientes con síndrome gripal en el ámbito de la Red de farmacias centinela de Cataluña durante la temporada de gripe 2017-2018. Métodos. Se analizaron los datos recogidos de los casos de síndrome gripal declarados por las 60 farmacias centinela de Cataluña en el periodo del 2 de octubre de 2017 al 20 de mayo de 2018. Se utilizó el programa IBM-SPSS para analizar las características de los casos de síndrome gripal declarados por las farmacias centinela, y para determinar los porcentajes de medicación dispensada y de medicación prescrita en diferentes grupos de población. Resultados. Se declararon 836 casos de síndrome gripal en el periodo de estudio. El 46,7% de los casos declarados fueron hombres y el 53,3% fueron mujeres. El 68,7% de los casos declarados se detectaron en la farmacia comunitaria, y el 12,3% de los casos se derivaron a equipos de atención primaria. Las oficinas de farmacia dispensaron medicamentos que contenían, únicamente, paracetamol, ibuprofeno, ácido acetilsalicílico, antihistamínico o antitusígeno al 80,1% de los pacientes, y dispensaron alguna medicación al 97% de los pacientes. Conclusiones. El sistema de información sindrómica de gripe basado en la Red de farmacias centinela ha permitido obtener información sobre la morbilidad por gripe no asistida en centros de salud, y sobre la medicación dispensada a los pacientes con síndrome gripal en Cataluña. Objectives. To analyse the data on medication dispensed and prescribed to patients with influenza-like syndrome obtained from the Catalan sentinel pharmacy network during the 2017 − 2018 influenza season. Methods. Data collected from cases of influenza-like syndrome reported by the 60 sentinel pharmacies of Catalonia during the period from October 2, 2017 to May 20, 2018 were analysed. The IBM-SPSS programme was used to analyse the characteristics of cases reported and to determine the percentages of medication dispensed and prescribed in different population groups. Results. A total of 836 cases of influenza-like syndrome were reported during the period of study. A total of 46.7% of cases reported were men and 53.3% were women. A total of 68.7% of reported cases were detected in the community pharmacy, and 12.3% of cases were referred to primary care teams. The pharmacies dispensed medications including only paracetamol, ibuprofen, acetyl salicylic acid, antihistaminic or antitussives to 80.1% of the patients, and dispensed a medication to 97% of the patients. Conclusions. The influenza syndromic surveillance system based on the sentinel pharmacy network has made it possible to obtain information on influenza morbidity not assisted in health centres, and on the medications dispensed to patients with influenza-like syndrome.