Search

Biodiversitat i estructura de la comunitat íctica litoral del substrat rocós del Parc Natural de serra Gelada (sud-oest del mar Mediterrani) Aquest estudi analitza la comunitat íctica litoral sobre substrat rocós del Parc Natural de serra Gelada (Alacant) i s’aporten dades de base que permetran avaluar a llarg termini els canvis deguts a diverses mesures de gestió. Es van fer censos visuals en transsectes lineals sobre fons rocosos entre 1 i 32 m de profunditat. A les set localitats estudiades es van comptar 44 espècies. El nombre d’espècies, l’abundància, la biomassa i l’estructura de talles van ser similars entre les zones amb alta i baixa protecció. La composició d’espècies observada va ser similar a les d’altres àrees marines protegides del Mediterrani occidental. Les diferències entre localitats podrien ser causades per l’alta heterogeneïtat i complexitat de l’hàbitat a petita escala.

Ictioplàncton associat a praderies de Posidonia oceanica durant l’època estival a la reserva marina de Tabarca L’hàbitat és un factor decisiu en la supervivència dels estadis primerencs. Els objectius d’aquest treball se centren a descriure el poblament ictioplanctònic de la praderia de P. oceanica a la reserva marina de Tabarca, així com el seu comportament segons el període dia-nit. Es van calar xarxes fixes a nivell de P. oceànica i a 2 m per sobre d’aquesta durant cinc dies del mes de juliol de 2000. Es van capturar 353 larves. Les famílies més abundants van ser Clupeidae, Sparidae, Engraulidae i Gobbidae, que van representar el 31%, el 27%, l’11% i el 6%, respectivament. Les espècies de poca grandària presenten la capacitat de seleccionar l’hàbitat. Concloem que la praderia de P. oceanica és un factor determinant de l’estructura del poblament larvari d’espècies demersals.

The effectiveness of marine protected areas (MPAs) and the conservation of marine environments must be based on reliable information on the quality of the marine environment that can be obtained in a reasonable timeframe. We reviewed studies that evaluated all aspects related to the effectiveness of MPAs in order to describe how the studies were conducted and to detect fields in which research is lacking. Existing parameters used to evaluate the effectiveness of MPAs are summarised. Two–hundred and twenty–two publications were reviewed. We identified the most commonly used study subjects and methodological approaches. Most of the studies concentrated on biological parameters. Peer reviewed studies were based on control vs. impact design. BACI and mBACI designs were used in very few studies. Through this review, we have identified gaps in the objectives assigned to MPAs and the way in which they have been evaluated. We suggest some guidelines aimed at improving the assessment of the effects of protection in MPAs. Key words: Marine conservation, Management, Assessment, Descriptors, Subject of study, Marine protected areas.