Search

El IV Symposium Gráfica contó con la presencia de profesionales y estudiantes del ámbito de la comunicación y la creatividad gráfica. Además de tener el soporte de las revistas "grafica" y "questiones publicitarias". La comunicación gráfica, los diferentes aspectos que envuelven al diseño gráfico y a la creatividad, así como la investigación y divulgación científica fueron los grandes ejes temáticos de esta edición. Presentamos brevemente las ponencias expuestas con la finalidad de difundir el trabajo de investigación científica realizado en estas áreas. El IV Simposi Gràfica va comptar amb la presència de professionals i estudiants de l'àmbit de la comunicació i la creativitat gràfica. A més de tenir el suport de les revistes "gràfica" i "questions publicitàries". La comunicació gràfica, els diferents aspectes que envolten al disseny gràfic ia la creativitat, així com la investigació i divulgació científica van ser els grans eixos temàtics d'aquesta edició. Presentem breument les ponències exposades amb la finalitat de difondre el treball de recerca científica realitzat en aquestes àrees. The IV Graphic Symposium was attended by professionals and students in the field of communication and graphic creativity. In addition to having the support of "graphic" magazines and "advertising questions". Graphic communication, the different aspects that surround graphic design and creativity, as well as scientific research and dissemination were the main themes of this edition. We briefly present the presented papers with the purpose of disseminating the scientific research work carried out in these areas.

El IV Simposi Gràfica va comptar amb la presència de professionals i estudiants de l'àmbit de la comunicació i la creativitat gràfica. A més de tenir el suport de les revistes "gràfica" i "questions publicitàries". La comunicació gràfica, els diferents aspectes que envolten al disseny gràfic ia la creativitat, així com la investigació i divulgació científica van ser els grans eixos temàtics d'aquesta edició. Presentem breument les ponències exposades amb la finalitat de difondre el treball de recerca científica realitzat en aquestes àrees., The IV Graphic Symposium was attended by professionals and students in the field of communication and graphic creativity. In addition to having the support of "graphic" magazines and "advertising questions". Graphic communication, the different aspects that surround graphic design and creativity, as well as scientific research and dissemination were the main themes of this edition. We briefly present the presented papers with the purpose of disseminating the scientific research work carried out in these areas., El IV Symposium Gráfica contó con la presencia de profesionales y estudiantes del ámbito de la comunicación y la creatividad gráfica. Además de tener el soporte de las revistas “grafica” y “questiones publicitarias”. La comunicación gráfica, los diferentes aspectos que envuelven al diseño gráfico y a la creatividad, así como la investigación y divulgación científica fueron los grandes ejes temáticos de esta edición. Presentamos brevemente las ponencias expuestas con la finalidad de difundir el trabajo de investigación científica realizado en estas áreas.

En aquest article es presenta l'experiència pràctica de l'avaluació de la recerca en l'àmbit d'humanitats que fa l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya de les persones candidates a ser professors universitaris que demanen una acreditació prèvia de la seva trajectòria acadèmica. L'objectiu de l'article és explicar les característiques d'aquests processos d'acreditació, amb un èmfasi especial en el cas concret de les disciplines de caràcter humanístic, en què s'observen elements singulars respecte d'altres àmbits científics que hi afegeixen una complexitat més gran. En aquest sentit, el fet que les avaluacions siguin indirectes, a partir dels indicis de qualitat de les publicacions científiques en què es publica la recerca, condiciona enormement els processos d'avaluació. Així, tenint present les recents aportacions metodològiques sobre l'avaluació de la recerca, com per exemple el Manifest de Leiden o la Declaració de San Francisco, es conclou la necessitat d'evitar aproximacions merament quantitatives, de forma que l'avaluació sigui respectuosa amb la comunitat d'investigadors d'humanitats, que, d'altra banda, debat la millor manera d'abordar l'avaluació de la seva activitat de recerca., This article describes the practical aspects of the evaluation undertaken by the Catalan University Quality Assurance Agency (Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya, AQU Catalunya) of candidate university lecturers in humanities whose academic profile needs to be accredited. The article describes the features of the accreditation process in general and the evaluation of humanities research in particular, which is more complex than it is with other types of research because of certain aspects: for example, the fact that the evaluations are indirect and use the quality indicators of scientific journals that publish such research, which conditions the accreditation process in important ways. In consideration of the recent methodological contributions to evaluating research made by the Leiden Manifesto and the San Francisco Declaration, the article concludes that evaluators need to avoid exclusively quantitative approaches to their assessment of humanities research, which should be respectful of this research community, and that further debate is needed on the best approaches to the task at hand., En este artículo se presenta la experiencia práctica de evaluación de la investigación en el ámbito de humanidades que realiza la Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya de las persones candidatas a ser profesores universitarios que solicitan una acreditación previa de su trayectoria académica. El objetivo del artículo es explicar las características de estos procesos de acreditación, haciendo énfasis especial en el caso concreto de las disciplinas de carácter humanístico, en las que se observan elementos singulares respecto otros ámbitos científicos que añaden una mayor complejidad. En este sentido, al ser las evaluaciones indirectas, a partir de los indicios de calidad de las publicaciones científicas donde se publica la investigación, esto condiciona enormemente los procesos de evaluación. Así, teniendo en cuenta las recientes aportaciones metodológicas sobre la evaluación de la investigación, como por ejemplo el Manifiesto de Leiden o la Declaración de San Francisco, se concluye la necesidad de evitar aproximaciones meramente cuantitativas, de forma que la evaluación sea respetuosa con la comunidad de investigadores en humanidades, que, por otro lado, debate la mejor manera de abordar la evaluación de su actividad de investigación.

En aquest monogràfic hem convidat contribucions per a reflexionar sobre els reptes plantejats en la comunicació científica en espais temàtics, geogràfics, socials o idiomàtics que són percebuts com a perifèrics en recerca, com ara el turisme, l'esport o les humanitats, o les llengües minoritàries. Els articles exploren els canvis en l'ús d'indicadors en avaluació, les transformacions vers la ciència oberta i la (re)valorització de la contribució social, la comunicació científica en aquests àmbits locals i professionals, i les inèrcies de marcs culturals i administratius davant aquests canvis., The articles in this monograph reflect on the challenges facing scientific communication when the subject in general or its particular geographic, social or language focus are perceived as peripheral in research, as is the case with tourism, sport, the humanities or minority languages. The articles explore the changes in the way indicators are being used to evaluate this research, the transition towards an open science system and the (re)valorisation of the social contribution, scientific communication in these local and professional areas and finally the ways that cultural and governmental infrastructures fail to respond to these changes., En este monográfico disponemos de contribuciones que sirven para reflexionar sobre los retos que se plantean en la comunicación científica en espacios temáticos, geográficos, sociales o idiomáticos que son percibidos como periféricos en investigación, como el turismo, el deporte o las humanidades, o las lenguas minoritarias. Los artículos exploran los cambios en el uso de indicadores en evaluación, las transformaciones hacia la ciencia abierta y la (re)valorización de la contribución social, la comunicación científica en estos ámbitos locales y profesionales, y las inercias de marcos culturales y administrativos ante estos cambios.

Objectiu: Analitzar la influència dels criteris d'avaluació en el perfil de publicació dels investigadors de turisme.Metodologia: Anàlisi dels criteris d'avaluació de la producció científica de l’àrea d'administració, ciències comptables i turisme, dirigida per la CAPES, basant-se en els documents d'àrea i en la llista de revistes classificades, i del perfil de publicació, mitjançant els currículums Lattes dels investigadors dels programes de postgrau de l'àrea de turisme.Resultats: Els resultats indiquen que els criteris d'avaluació de revistes d'administració, ciències comptables i turisme es van tornar més dependents del factor d'impacte JCR entre els triennis analitzats. La determinació de criteris basats en aquest indicador reforça l'hegemonia de grans editorials comercials, a més de fer que les revistes d'administració predominin en els estrats més alts. El perfil de publicació dels investigadors de turisme va mostrar, en primer lloc, que el 61,2 % de la seva producció té lloc en revistes de la pròpia àrea, prop de 2/3 de la qual, en revistes nacionals; en segon, que es concentra entre els estrats A2 a B3, i, en tercer, que quan publiquen en revistes estrangeres opten per l'idioma espanyol, seguit del portuguès. Comencen a publicar en revistes d'administració i ciències comptables a partir del 2013, amb predomini de l'anglès; la primera publicació en l'estrat A1 té lloc en una revista de l'àrea d'administració, l'any 2014., Objective: To analyze the influence of the evaluation criteria in the publishing profile of the Tourism researchers.Methodology: Analysis of the journal evaluation criteria of Administration, Accounting and Tourism area, carried out by CAPES, based on the area documents and the list of classified journals; and of the publishing profile, through Lattes curricula of the researchers of the Tourism postgraduate programs.Results: The results show that the journal evaluation criteria applied by Administration, Accounting and Tourism increases its dependency of JCR Impact Factor between the triennia analyzed. The definition of criteria based in this indicator reinforces the hegemony of major for-profit publishers, besides making journals of Administration predominate in the higher strata. The publishing profile of Tourism researchers showed that: 61.2 % of their production occurs in periodicals of the area itself; being about 2/3 of this in domestic journals; besides being concentrated between strata A2 to B3; and when publishing in foreign journals the Spanish language is prevalent, followed by Portuguese. They begin to publish in Administration and Accounting periodicals from 2013, predominating the English language; a first publication in stratum A1 occurs in a journal of the Administration area, in the year 2014., Objetivo: Analizar la influencia de los criterios de evaluación en el perfil de publicación de los investigadores de turismo.Metodología: Análisis de los criterios de evaluación de la producción científica del área de administración, ciencias contables y turismo, dirigida por la CAPES, basándose en los documentos de área y en la lista de revistas clasificadas, y del perfil de publicación, mediante los currículos Lattes los investigadores de los programas de postgrado del área de turismo.Resultados: Los resultados indican que los criterios de evaluación de revistas de administración, ciencias contables y turismo se volvieron más dependientes del factor de impacto JCR entre los trienios analizados. La determinación de criterios basados ​​en este indicador refuerza la hegemonía de grandes editoriales comerciales, además de hacer que las revistas de administración predominen en los estratos más altos. El perfil de publicación de los investigadores de turismo mostró, en primer lugar, que el 61,2 % de su producción tiene lugar en revistas de la propia área, cerca de 2/3 de ésta en revistas nacionales; en segundo, que se concentra entre los estratos A2 a B3, y, en tercero, que cuando publican en revistas extranjeras optan por el idioma español, seguido del portugués. Empiezan a publicar en revistas de administración y ciencias contables a partir del 2013, con predominio del inglés; la primera publicación en el estrato A1 tiene lugar en una revista del área de administración, en el año 2014.

Aquest article debat sobre les geografies canviants de les cooperacions transfrontereres d’educació i investigació superior i proporciona una anàlisi crítica sobre les cooperacions transfrontereres universitàries implantades per la Unió Europea. Basant-nos en la frontera pirinenca, analitzem el paper d’aquesta cooperació tot tenint en compte les seves múltiples escales i la diversitat d’actors que hi participen. En aquest sentit, l’Espai Català Transfronterer, en el sector oriental de la frontera pirinenca, constitueix un interessant estudi de cas. Aquí, mentre que s’ha desenvolupat un discurs emfatitzant l’existència d’una unitat cultural, la realitat és que aquest espai continua marcat per les asimetries presents a banda i banda de la frontera. Aquest estudi de cas revela, per tant, les tensions i complexitats en l’establiment d’una col·laboració transfronterera en l’àmbit acadèmic, construïda sobre la base d’una retòrica de proximitat territorial, però sacsejada recentment pels requeriments nacionals i regionals., This article debates on the changing geographies of higher education and research crossborder cooperation by providing a critical analysis of academic cross-border cooperation in the European Union. We examine the role of higher education and research institutions within the multi-scalar and multi-actor context of cross-border cooperation in the European Union with a specific insight on the Pyrenean border. In this regard, the Catalan cross-border space on the eastern Pyrenean border constitutes an interesting case study. Considering both its dissymmetry and rhetoric of a culturally unified space, it reveals tensions and complexities in the making of an academic cross-border collaboration built on a rhetoric discourse of territorial proximity recently shaken up by national and regional injunctions., Este artículo debate sobre las geografías cambiantes de las cooperaciones transfronterizas en educación e investigación superior y proporciona un análisis crítico sobre las cooperaciones transfronterizas universitarias implantadas por la Unión Europea. Basándonos en la frontera pirenaica, analizamos el papel de esta cooperación teniendo en cuenta sus múltiples escalas y la diversidad de actores que participan. En este sentido, el Espacio Catalán Transfronterizo, en el sector oriental de la frontera pirenaica, constituye un interesante estudio de caso. Aquí, mientras se ha desarrollado un discurso enfatizando la existencia de una unidad cultural, la realidad es que dicho espacio continúa marcado por las disimetrías existentes en un lado y otro de la frontera. Este estudio de caso revela, por lo tanto, las tensiones y complejidades en el establecimiento de una colaboración transfronteriza en el ámbito académico, construida sobre una retórica de proximidad territorial, pero sacudida recientemente por los requerimientos nacionales y regionales., Cet article examine les changements de la géographie de l’enseignement supérieur et de la recherche en matière de coopérations transfrontalières et propose une analyse critique des coopérations universitaires transfrontalières mises en place par l’Union européenne. Nous analysons le rôle de cette coopération transfrontalière à différentes échelles et en tenant compte des multiples acteurs qui y participent, en s’appuyant plus spécifiquement sur le cas de la frontière pyrénéenne. L’espace transfrontalier catalan, en particulier, apparaît ici comme un cas d’étude intéressant, notamment car un certain nombre de contradictions s’y déploient. Alors que se développe un discours mettant en avant la proximité culturelle, cet espace reste en effet marqué par ses dissymétries de part et d’autre de la frontière. Ce cas d’étude révèle ainsi les tensions et complexités propres aux coopérations transfrontalières universitaires, tiraillées par des logiques nationales et régionales multiples et parfois contradictoires.

Es presenten les qüestions ètiques al voltant d'un projecte de recerca que es duu a terme entre la Universitat Pompeu Fabra i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. S'analitza el paper dels investigadors en els processos de recollida i tractament de la informació en el marc de les activitats dels professionals de la Corporació. Així mateix, s'exploren els diferents codis ètics que proposa un conjunt d'universitats catalanes i la comunitat científica internacional perquè s'apliquin en aquest projecte. Es concreta i desenvolupa el codi ètic aplicat a les diferents fases de la recerca pel que fa a la recollida i tractament de les dades personals dels treballadors i a la difusió dels resultats del projecte en l'àmbit acadèmic i professional. Es proposa un debat sobre l'adaptació de les normes ètiques als estudis en ciències socials, tenint en compte la forta dependència dels codis ètics heretats de les ciències naturals. Finalment, s'aporten els documents que certifiquen que els protocols presentats en aquest article han superat amb èxit la revisió d'un comitè ètic independent., This article describes the ethical issues involved in a research project undertaken by Universitat Pompeu Fabra with the participation of the Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (Catalan Media Corporation, CCMA). The article analyzes the role played by researchers in professional activities of the CCMA involving information capture and processing. It examines different codes of ethics proposed by a group of Catalan universities and the international scientific community to support this project; and it then focuses on the ethical code applied to different stages of the project where the information being captured and processed is the employees’ own personal data, and to the academic and professional dissemination of the project results. Finally, the article discusses how ethical guidelines are adapted to social science studies, bearing in mind this field’s heavy reliance on ethical codes inherited from the natural sciences. It also presents documents attesting to the approval of the protocols described here by an independent ethics committee., Se presentan las cuestiones éticas en torno a un proyecto de investigación que se lleva a cabo entre la Universitat Pompeu Fabra y la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Se analiza el papel de los investigadores en los procesos de recogida y tratamiento de la información en el marco de la actividad de los profesionales de la Corporación. Así mismo, se exploran los diferentes códigos éticos que propone un conjunto de universidades catalanas y la comunidad científica internacional para que sean aplicados en este proyecto. Se concreta y desarrolla el código ético aplicado a las diferentes fases de la investigación en relación con la recogida y tratamiento de los datos personales de los trabajadores y a la difusión de los resultados del proyecto en el ámbito académico y profesional. Se propone un debate sobre la adaptación de las normas éticas a los estudios en ciencias sociales, teniendo en cuenta la fuerte dependencia de los códigos éticos heredados de las ciencias naturales. Finalmente, se aportan los documentos que certifican que los protocolos presentados en este artículo han superado con éxito la revisión de un comité ético independiente.

Nowadays big scientific experiments require large organizations and hundreds of researchers who participate from several institutions. An interesting, yet rarely studied aspect of this new kind of scientific enterprise is the internal collaboration between the members of the participating institutions. Here we assess this matter in one of the most well-known examples of big science: The ATLAS experiment at CERN. Applying different network analysis techniques to data from internal CERN databases, we have identified several collaboration patterns in the experiment. We observe, on the one hand, the high level of collaboration between the institutions represented in ATLAS, higher than the average in the field of physics, and we identify the key institutions in the collaboration network. On the other hand, we notice that the collaboration network does not follow a scale-free or power-law model, contrary to what happens in other studied collaboration networks in physics and other areas. Finally, we observe that geographic distance between two institutions does not seem to affect the probability of establishing collaboration relationships, in contrast also to what happens in other kinds of collaboration networks. Actualmente los grandes experimentos científicos necesitan una gran organización en la que participan cientos de investigadores de varias instituciones. Un aspecto interesante, aunque poco estudiado, de este nuevo tipo de iniciativas científicas es la forma que toma la colaboración interna entre los miembros de las instituciones participantes. En este trabajo se investiga este tema en uno de los ejemplos más conocidos de big science: el experimento ATLAS del CERN. Mediante la aplicación de varias técnicas de análisis de redes a información proveniente de bases de datos internas del CERN, se identifican varios patrones de colaboración dentro del experimento. Se comprueba, por una parte, el alto nivel de colaboración entre las instituciones representadas en ATLAS, superior al observado usualmente en el campo de la física, y se identifican los actores principales en la red de colaboración. Por otra parte, se observa que la red de colaboración no sigue un patrón libre de escala o de ley de potencia, al contrario de lo que ocurre en otras redes de colaboración estudiadas en física y en otros campos. Finalmente, se advierte que la distancia geográfica entre dos instituciones no parece tener ningún efecto en la probabilidad de establecer relaciones de colaboración, contrastando también con lo que ocurre en otros tipos de redes de colaboración.

Objectius. Aquest article té com a objectiu identificar i avaluar de manera crítica la recerca feta fins ara sobre les diferents percepcions que té el professorat respecte al plagi comès per l’alumnat universitari. Un coneixement profund d’aquests punts de vista ha de servir per ampliar la bibliografia sobre el tema i obrir nous camins que permetin continuar fent recerca i dissenyant polítiques.Metodologia. S’han analitzat les diverses opinions que té el professorat sobre el plagi dels estudiants universitaris per mitjà d’una revisió bibliogràfica integral. S’ha investigat la bibliografia publicada entre el 2000 i el 2016 fent servir una sèrie de combinacions de paraules clau relacionades amb les percepcions del plagi que tenen els professors. S’han aplicat criteris d’inclusió i d’exclusió per triar resums i, si eren pertinents, articles sencers. A fi de garantir el rigor de l’estudi també s’ha utilitzat un marc analític sistemàtic.Resultats. Els vint-i-dos articles seleccionats demostren que el professorat entén de moltes maneres el plagi comès pels alumnes. Els resultats d’aquest estudi indiquen que, a banda d’investigar sobre les diferents idees que els professors tenen del plagi com a concepte, també cal estudiar fins a quin punt consideren que els casos de plagi són importants, freqüents i greus. Així mateix, es fa èmfasi en el profund lligam que pot haver-hi entre les percepcions i els motius que els professors atribueixen al plagi comès per l’alumnat, d’una banda, i les mesures que acaben aplicant per afrontar aquest problema, de l’altra. Finalment, s’exposen problemes addicionals que resulten de la incoherència de les diverses respostes que es donen per abordar el plagi en tots els nivells acadèmics., Objetivos. Este artículo tiene como objetivo identificar y evaluar de manera crítica la investigación realizada hasta el momento sobre las diferentes percepciones que tiene el profesorado respecto al plagio cometido por el alumnado universitario. Un conocimiento profundo de estos puntos de vista debe servir para ampliar la bibliografía sobre el tema y abrir nuevos caminos que permitan continuar haciendo investigación y diseñando políticas. Metodología. Se han analizado las diversas opiniones que tiene el profesorado sobre el plagio de los estudiantes universitarios por medio de una revisión bibliográfica integral. Se ha investigado la bibliografía publicada entre el 2000 y el 2016 usando una serie de combinaciones de palabras clave relacionadas con las percepciones del plagio que tienen los profesores. Se han aplicado criterios de inclusión y de exclusión para elegir resúmenes y, si eran pertinentes, artículos enteros. Con objeto de garantizar el rigor del estudio también se ha utilizado un marco analítico sistemático. Resultados. Los veintidós artículos seleccionados demuestran que el profesorado entiende de muchas maneras el plagio cometido por los alumnos. Los resultados de este estudio indican que, además de investigar sobre las diferentes ideas que los profesores tienen del plagio como concepto, también hay que estudiar hasta qué punto consideran que los casos de plagio son importantes, frecuentes y graves. Así mismo, se hace énfasis en el profundo vínculo que puede haber entre las percepciones y los motivos que los profesores atribuyen al plagio cometido por el alumnado, por un lado, y las medidas que acaban aplicando para afrontar este problema, de la otra. Finalmente, se exponen problemas adicionales que resultan de la incoherencia de las diversas respuestas que se dan para abordar el plagio en todos los niveles académicos., Objectives: This paper aims to identify and critically evaluate the extant knowledge about professors’ perceptions of university students’ plagiarism. A clearer comprehension of these perceptions will allow us to forward the literature on this topic by pointing avenues for further research and policy. Methodology: We explored professors' perception of student plagiarism through an integrative literature review. To undertake this review, we searched the literature from 2000 to 2016 using a range of keyword combinations related to professors’ perception of plagiarism. Inclusion and exclusion criteria were implemented to choose abstracts and then full papers. In order to ensure the rigor of the review, we also employed a systematic analytical framework. Results: The twenty-two studies identified revealed greatly contrasting and uneven perceptions about students' plagiarism among professors. Our findings indicate that it is necessary to focus not only on professors’ perceptions of what plagiarism is as a concept, but also to map to what extent this is an important, prevalent and severe issue for them. In the same vein, we highlight that such perceptions and the causes professors attribute to the reasons why students plagiarise may have a strong relationship with the actions they ultimate undertake to deal with this issue. Finally, we reflect on the additional problems caused by inconsistent implementation of responses to plagiarism at all academic levels.

Objectiu: documentar processos de treball col·laboratiu, realitzat en coautoria, per a la producció científica especialitzada d'una xarxa d'experts en electrònica i computació, com a part d'un projecte sobre activitat científica, escriptura i trajectòries formatives doctorals (Carrasco [et al.], 2011; Kent, 2013; Brambila-Limón, 2015; Brambila-Limón [et al.], 2016). Metodologia: estudi qualitatiu d'un grup de nou investigadors d'electrònica el director del qual ha impulsat la publicació col·laborativa durant vint anys. Presentem dades d'entrevistes amb una durada mitjana de dues hores cadascuna, i mesures bibliomètriques de la seva productivitat, des de la plataforma institucional del centre de recerca on treballa l'investigador principal. Resultats: presentem dades d'un grup de científics que col·laboren per investigar i publicar com a coautors, organitzats en quatre grans apartats: coautoria, tecnologia, rols i identitat, i col·laboració. El grup publica en anglès, amb un índex de publicació anual per investigador superior de mitjana al d'altres científics de la mateixa disciplina a Mèxic: 7,2 (si es tenen en compte ponències de congrés) i 3,7 (si només es consideren articles en revistes especialitzades). Per millorar les contribucions, col·laboren sota la direcció de l’investigador principal del grup i tenint en compte els temps de publicació de la revista triada. En una investigació altament competitiva d'un camp en desenvolupament, la col·laboració grupal pot ser crucial per aconseguir reconeixement., Objective: This article presents evidence of collaborative work processes in disciplinary scientific production coauthored by a network of experts in electronics and computing by documenting this network’s scientific activity. It is part of a wider study on writing and training trajectories of doctoral students (Carrasco [et al.], 2011; Kent, 2013; Brambila-Limón, 2015; Brambila-Limón [et al.], 2016). Methodology: The research took the form of a qualitative study of a group of nine researchers in electronics whose leader has promoted collaborative publication over a period of 25 years. Each researcher completed a personal interview of approximately two hours and bibliometric measures of their productivity were made using the group's institutional platform. Results: This article presents data on a group of scientists who collaborate in research and publication as coauthors. The results are presented in four sections: coauthorship; technology; roles and identity; and collaboration. The group, which publishes in English, sustains a higher rate of publication than other Mexican groups in the same discipline: 7.2 articles per researcher per year when conference papers are counted and 3.7 articles per researcher per year when only articles in peer-reviewed journals are considered. Their continuous improvement is monitored by the group leader, who pays close attention to publication lag times of each journal. We confirmed that group members play various roles to support their academic productivity, acting as authors as well as reviewers and evaluators of each article they produce for publication. In a highly competitive research and development field, we propose that group collaboration may be crucial in attaining recognition., Objetivo: documentar procesos de trabajo colaborativo para la producción científica disciplinar, realizado en coautoría, de una red de expertos en electrónica y computación, como parte de un proyecto sobre actividad científica, escritura y trayectorias formativas doctorales (Carrasco [et al.], 2011; Kent, 2013; Brambila-Limón, 2015; Brambila-Limón [et al.], 2016). Metodología: estudio cualitativo de un grupo de nueve investigadores de electrónica cuyo líder ha impulsado la publicación colaborativa durante veinticinco años. Presentamos datos de entrevistas de dos horas en promedio cada una y mediciones bibliométricas de su productividad, desde la plataforma institucional del centro de investigación en donde trabaja el investigador principal. Resultados: presentamos datos de un grupo de científicos que colaboran para investigar y publicar como coautores, organizados en cuatro grandes apartados: coautoría, tecnología, roles e identidad y colaboración. El grupo publica en inglés, con un índice de publicación anual por investigador cuya media es mayor a la de otros científicos de la misma disciplina en México: 7,2 (si se toman en cuenta ponencias de congreso) y 3,7 (si solo se consideran artículos en revistas especializadas). Para mejorar sus contribuciones, colaboran dirigidos por el líder del grupo y atendiendo a los tiempos de publicación de la revista elegida. En una investigación altamente competitiva de un campo en desarrollo, la colaboración grupal puede ser crucial para lograr el reconocimiento.

Objectiu: aquest article presenta categories que mostren tendències investigadores de la ciència de la informació i la biblioteconomia en l'entorn d'Iberoamèrica i el Carib. Les categories han estat producte d'una recerca l'objectiu de la qual es relaciona amb l'anàlisi d'aquests aspectes predictius i prospectius de la disciplina, així com la configuració de l'horitzó d'aquest camp des d'una perspectiva científica.Metodologia: l'enfocament que assumeix el projecte és de caràcter mixt, ja que integra l'anàlisi quantitativa i qualitativa, tenint en compte que s'utilitzen tècniques bibliomètriques, i procediments que integren l'ús de variables de mesura i obtenció d'indicadors de producció científica. De la mateixa manera, s'examinen i descriuen els articles seleccionats respecte del seu contingut teoricoepistemològic, recuperats del Web of Science, informació d'Iberoamèrica i del Carib, entre els anys 2009 i 2013, corresponents als títols de revistes que integren la categoria temàtica "Information Science & Library Science" del Journal Citation Reports de 2012.Resultats: van permetre identificar sis categories de la ciència de la informació i la biblioteconomia i les seves tendències respectives en l'entorn d'Iberoamèrica i del Carib, les quals es refereixen a categories clàssiques com ara els estudis mètrics de la informació i els serveis d'informació. Així mateix es tracten les arquitectures i els sistemes d'informació que es perfilen des del segle xxi. Finalment, es van obtenir categories com ara la comunicació, el coneixement, les ciències socials i humanes, que es perfilen com a desafiament al qual els professionals de l'àrea s'hauran d'enfrontar. Els resultats apunten cap a la confirmació de la interdisciplinarietat i transdisciplinarietat de la ciència de la informació i la biblioteconomia, com a configuració i expansió del seu domini a partir de les diverses tendències posades en l'escenari de producció., Objetivo: este artículo presenta categorías que evidencian tendencias investigativas de la ciencia de la información y la bibliotecología en el entorno de Iberoamérica y el Caribe. Estas han sido producto de una investigación cuyo objetivo se relaciona con el análisis de estos aspectos predictivos y prospectivos de la disciplina, así como la configuración del horizonte de este campo desde una perspectiva científica. Metodología: el enfoque que asume el proyecto es de carácter mixto, pues integra el análisis cuantitativo y cualitativo, teniendo en cuenta que se utilizan técnicas bibliométricas, y procedimientos que integran el uso de variables de medición y obtención de indicadores de producción científica. De igual modo se examinan y describen los artículos seleccionados respecto de su contenido teórico-epistemológico, recuperados de la Web of Science, información de Iberoamérica y el Caribe, entre los años 2009 y 2013, correspondientes a los títulos de revistas que integran la categoría temática "Information Science & Library Science" del Journal Citation Reports de 2012. Resultados: permitieron identificar seis categorías de la ciencia de la información y la bibliotecología y sus respectivas tendencias en el entorno de Iberoamérica y del Caribe, las cuales se refieren a categorías clásicas como los estudios métricos de la información y los servicios de información. Asimismo tratan las arquitecturas y sistemas de información que se perfilan desde el siglo xxi. Finalmente, se evidenciaron categorías tales como la comunicación, el conocimiento, las ciencias sociales y humanas, las cuales se perfilan como desafío al que los profesionales del área deberán hacer frente. Los resultados apuntan hacia la confirmación de la interdisciplinariedad y transdisciplinariedad de la ciencia de la información y la bibliotecología, como configuración y expansión de su dominio a partir de las diversas tendencias puestas en el escenario de producción., Objectives: Drawing on a predictive and prospective study which describes the general outline of library and information science from a scientific perspective, this paper identifies six categories of LIS research in Ibero-America and the Caribbean. Methodology: The paper reports on a mixed-methods study that integrated quantitative and qualitative analysis by bringing together bibliometric techniques and procedures combining the measurement of variables and the retrieval of scientific production indicators. The authors examined the theoretical and epistemological content of a series of articles which were retrieved using the Web of Science platform and which offered information on LIS research trends in Ibero-America and the Caribbean during the period 2009–2013. The articles came from the journals in the category "Information Science & Library Science" of the 2012 edition of Journal Citation Reports. Results: We identified six categories of LIS research in Ibero-America and the Caribbean: the traditional categories of metrics-related research on information and information services; the emerging category of research on information architecture and information systems, which has gathered importance since the turn of the century; and finally, the categories of research on communication, knowledge, and social and human sciences, which can be characterized as the challenge that LIS professionals need to face. Our results confirm that LIS research in Ibero-America and the Caribbean is both interdisciplinary (researchers informing each other’s work) and transdisciplinary (researchers working towards common goals), as evidenced in the development and expansion of the different trends analyzed.

The purpose of this study is to pay attention to the structure of scientific thinking as a means to form the curriculum. Therefore an analogic concept of science is analysed in order to be useful to different kinds of knowledge and academic matters.This study implies that science thought begins in everyday's thought perfected. In this way science is a powerful tool to develop the human will and moral conduct of a person. The scientific thought is particularly efficient for a didactic theory to balance the psychological aspect of mind in the students with the logic and objective demands.

Resumen basado en el de la publicaión Resumen en inglés Se parte de informes anteriores sobre actitudes relacionadas con la ciencia y los principales logros y contribuciones a esta área a lo largo de las últimas décadas. El núcleo de las reflexiones que se revisan aquí: para definir más con más precisión los objetos de actitud en la ciencia, para obtener instrumentos de evaluación más válidos y confiables, los factores y variables correlacionadas con las actitudes, las contribuciones del movimiento Ciencia-Tecnología-Sociedad, y, como marco teórico, la atención a los modelos de actitudes sugeridos por la Psicología Social. Como una síntesis con el objetivo de ayudar a los investigadores y profesores de ciencias, se sugiere aquí una taxonomía de las actitudes relacionadas con la ciencia para mejorar la educación de las actitudes como una herramienta para lograr una alfabetización científica humanista en los estudiantes. ESP

El artículo revisa los temas principales en la preservación y reuso de los datos de investigación (beneficios, ciclo de vida, proyectos, normativas, etc.) e identifica la falta de un registro mundial de bancos, repositorios y bibliotecas de datos. Expone la creación de una herramienta web que recoja este tipo de depósitos y los clasifique por áreas disciplinares: ODiSEA, International Registry on Research Data. Ofrece resultados sobre número y tipología temática de este tipo de depósitos a escala mundial. Esta aportación facilita el descubrimiento de nuevos conjuntos de datos cuya recombinación, desde una perspectiva multidisciplinar, fomentará la innovación y la rentabilidad de la inversión en ciencia., [EN] : This paper reviews the main issues in the preservation and reuse of research data (including benefits, life cycle, projects and regulations) and identifies the lack of a world register of data banks, repositories and libraries. It describes the creation of a web tool that lists these kinds of data stores and classifies them by field. This tool is called the International Registry on Research Data (ODiSEA) and it describes the number of data stores worldwide and the topics they cover. The registry makes it easier to discover new data sets, which can be recombined from a multidisciplinary perspective to promote innovation and increase returns on science investments., [CA] : L'article revisa els temes principals en la preservació i reutilització de les dades de recerca (beneficis, cicle de vida, projectes, normatives, etc.) i identifica la falta d'un registre mundial de bancs, repositoris i biblioteques de dades. Exposa la creació d'una eina web que reculli aquest tipus de dipòsits i els classifiqui per àrees disciplinàries: ODiSEA, International Registry on Research Data, que ofereix resultats sobre nombre i tipologia temàtica d'aquest tipus de dipòsits a escala mundial. Aquesta aportació facilita el descobriment de nous conjunts de dades, la recombinació de les quals, des d'una perspectiva multidisciplinària, ha de fomentar la innovació i la rendibilitat de la inversió en ciència.

Objectius. Les eines de les quals es disposa per a mesurar l'impacte de la recerca resulten poc útils per a disciplines amb un component cultural, lingüístic i territorial molt marcat, com la història o la literatura, que utilitzen sovint canals de comunicació acadèmica amb la llengua pròpia, diferent de l'anglès. El propòsit d'aquest article és mostrar que és possible obtenir informació quantitativa sobre aquestes disciplines a partir de l'A&HCI amb una estratègia adequada. Però també es vol incidir sobre la necessitat de millorar la cobertura de les bases de dades de citacions en humanitats i de les eines de recuperació de la informació que incorporen. S'utilitzen com a exemples els casos de la literatura danesa i la catalana. -- Metodologia. Per a realitzar aquesta recerca s'ha creat un protocol susceptible de ser utilitzat de manera general per a l'estudi de qualsevol altra literatura a partir de bases de dades de citacions. Aquest mètode consisteix a complementar la cerca dels encapçalaments de literatura catalana i danesa com a tòpics a l'A&HCI amb una llista d'autors notables de cadascuna de les dues literatures. -- Resultats. S'identifiquen les tendències internacionals en la recerca en literatura catalana i danesa i s'estima la visibilitat internacional d'aquests estudis respecte els d'altres literatures. En aquest sentit, no sembla pas que aquests estudis estiguin guanyant gaire protagonisme internacional. Els resultats obtinguts són coherents amb les dades prèvies, fet que demostra l'eficàcia del mètode proposat.

Objectius: L'objectiu de la investigació és determinar quins són els serveis de suport a la recerca que les biblioteques universitàries ofereixen per al personal docent i investigador. A més, pretén oferir una síntesi de la realitat d'aquests serveis de suport a Catalunya. -- Metodologia: La investigació es va realitzar a partir d'un qüestionari en format web que s'adreçava a la direcció de les biblioteques universitàries. El qüestionari va ser validat per especialistes en metodologia d'aquestes eines d'investigació i per professionals del sector de les biblioteques universitàries. -- Resultats: Els resultats de la investigació són molt representatius ja que dibuixen una radiografia de la totalitat de les biblioteques universitàries catalanes. Es constata que les posicions de les biblioteques de titularitat pública i privada són diferents en un bon nombre dels aspectes analitzats. Altrament, es destaca la necessitat d'incidir de manera decidida en els serveis de suport a la recerca per adaptar-los a les particularitats dels equips d'investigació de cada institució.Objetivos: El objetivo de la investigación es determinar cuáles son los servicios de apoyo a la investigación que las bibliotecas universitarias ofrecen para el personal docente e investigador. Además, pretende ofrecer una síntesis de la realidad de estos servicios de apoyo en Cataluña. -- Metodología: La investigación se realizó a partir de un cuestionario en formato web que se dirigía a la dirección de las bibliotecas universitarias. El cuestionario fue validado por especialistas en metodología de estas herramientas de investigación y por profesionales del sector de las bibliotecas universitarias. -- Resultados: Los resultados de la investigación son muy representativos ya que dibujan una radiografía de la totalidad de las bibliotecas universitarias catalanas. Y se constata que las posiciones de las bibliotecas de titularidad pública y privada son diferentes en un buen número de los aspectos analizados. De otro modo, se destaca la necesidad de incidir de manera decidida en los servicios de apoyo a la investigación para adaptarlos a las particularidades de los equipos de investigación de cada institución.Objectives: the aim of this study was to determine which research support services are offered by university libraries to teaching and research staff. In addition, the goal was to summarize the situation of research support services in Catalonia. -- Method: the research was based on a web questionnaire given to university library directors. The questionnaire was validated by specialists in the methodology of these research tools and by university library professionals. -- Results: the research results are highly representative as they outline the situation in all Catalan university libraries. Publically and privately owned libraries had different positions on many on the aspects under study. We revealed a need for action on research support services, to adapt them to the characteristics of each institution's research teams.