Search

El present treball és, en primer lloc, una anàlisi de les motivacions que van portar a la fundació de la polis d'Empòrion durant la primera meitat del s VI a.C. i la seva evolució fins a finals del s IV a.C. Aquesta part del treball està basada, preferentment en la lectura i anàlisi dels treballs recents publicats per l¿equip arqueològic del MAC Empúries. En segon lloc, s'analitza com l'activitat comercial que van desenvolupar els comerciants emporitans amb la població indígeta, que vivia a la zona, va influenciar en les grans transformacions culturals i socioeconòmiques que va patir aquesta societat entre mitjans del s VI a.C. i finals del s IV a.C. Aquests grans canvis operats en la societat indígeta, s'analitzen aplicant la teoria endogenista del materialisme cultural desenvolupada per Marvin Harris i les teories exogenistes dels bens de prestigi i la teoria del sistema-món. Des del punt de vista arqueològic, l'estudi de les restes que ens aportaran dades sobre aquests importants canvis socioeconòmics produïts en la societat indígeta, es basen en els treballs publicats per l'equip arqueològic MAC Ullastret i en les publicacions i memòries dels equips arqueològics que han treballat en els darrers anys en el jaciment de Mas Castellà de Pontós. El presente trabajo es, en primer lugar, un análisis de las motivaciones que llevaron a la fundación de la polis de Emporion durante la primera mitad del s VI a.C. y su evolución hasta finales del s IV a.C. Esta parte del trabajo está basada, preferentemente en la lectura y análisis de los trabajos recientes publicados por el equipo arqueológico del MAC Ampurias. En segundo lugar, se analiza como la actividad comercial que desarrollaron los comerciantes emporitans con la población indígeta, que vivía en la zona, influenció en las grandes transformaciones culturales y socioeconómicas que sufrió esta sociedad entre medios del s VI a.C. y finales del s IV a.C. Estos grandes cambios operados en la sociedad indígeta, se analizan aplicando la teoría endogenista del materialismo cultural desarrollada por Marvin Harris y las teorías exogenistes de los corderos de prestigio y la teoría del sistema-mundo. Desde el punto de vista arqueológico, el estudio de los restos que nos aportarán datos sobre estos importantes cambios socioeconómicos producidos en la sociedad indígeta, se basan en los trabajos publicados por el equipo arqueológico MAC Ullastret y en las publicaciones y memorias de los equipos arqueológicos que han trabajado en los últimos años en el yacimiento de Mas Castellano de Pontós. The present work is, first of all, an analysis of the motivations that led to the foundation of the polis of Emporion during the first half of the 6th century BC and its evolution until the end of the 4th century BC. This part of the work is based mainly on the reading and analysis of recent works published by the MAC Ampurias archaeological team. Secondly, it analyses how the commercial activity carried out by the Emporitan traders with the indigenous population living in the area influenced the great cultural and socio-economic transformations that this society underwent between the mid-6th century BC and the end of the 4th century BC. These major changes in Indian society are analysed by applying the endogenist theory of cultural materialism developed by Marvin Harris and the exogenist theories of the prestige lambs and the world-system theory. From the archaeological point of view, the study of the remains that will provide us with data on these important socio-economic changes in the indigenous society is based on the work published by the MAC Ullastret archaeological team and on the publications and reports of the archaeological teams that have worked at the Mas Castellano de Pontós site in recent years.

La nostra Tesi Doctoral té com a finalitat abordar l'estudi en profunditat de les àmfores ibèriques procedents de varis jaciments ubicats principalment a la part costanera del nord-est de la Península, a partir de l'aplicació de tècniques arqueomètriques, identificant els grups de referència que formen el principi metodològic bàsic de l'Arqueometria. Complementàriament als estudis de provinença, aquest projecte està igualment destinat a l'estudi de les característiques tecnològiques i de les propietats mecàniques d'aquests envasos.L'objectiu final d'aquest treball és, en primer lloc, obtenir un millor coneixement sobre les possibles àrees de producció i la difusió de les àmfores ibèriques, proporcionant així informació sobre les xarxes comercials i les vies de comunicació, principalment entre les diverses zones costaneres dels Països Catalans (Catalunya, València i Illes Balears). D'aquesta manera, fer inferències sobre les possibles pràctiques comercials, els models econòmics, almenys al nivell dels intercanvis a l'interior del nord-est de la Península Ibèrica abans de l'arribada dels romans. En segon lloc, la nostra intenció és generar informació sobre els materials i els processos tecnològics que han intervingut en la manufactura d'aquests contenidors, per a poder així fer inferències sobre el nivell dels coneixements tecnològics dels íbers en les diverses zones estudiades. Finalment, amb la caracterització de les propietats mecàniques volem obtenir informació sobre si les àmfores ibèriques eren adequades per al transport o si només podrien ulilitzar-se per a l'emmagatzemament dels productes agraris i, si s'adequaven al transport, per quin tipus de transport es podrien fer servir, per a un transport a curta o a llarga distància. Tota aquesta informació permetria un avenç important en el coneixement de la tecnologia de producció al món antic i dotaria, tant als estudis arqueològics de ceràmiques ibèriques, com als arqueomètrics, amb dades específiques sobre els centres productors i receptors d'aquest material.Per a poder desenvolupar el treball arqueomètric degudament i poder obtenir informació sobre el possible origen i la difusió de les àmfores ibèriques a la Costa Catalana hem inclòs en l'estudi material procedent de diferents tipus de jaciments: possibles centres productors i possibles centres receptors. A més, per a poder comparar amb altres àrees de la costa, igualment, hem estudiat varis jaciment de la costa llevantina (València i Alacant) El projecte es realitzà a partir de l' estudi de la composició química i mineralògica de les mostres. La caracterització química facilità la determinació de la possible provinença a partir de la definició de Grups de Referència i d'Unitats de Referència Composicional de Pasta. Paral·lelament, les dades mineralògiques van oferir informació sobre els processos tecnològics emprats per la manufactura d'aquest material ceràmic. Igualment, es determinà les propietats mecàniques de les àmfores concretament la resistència mecànica (strength) i la duresa (hardness). De la mateixa manera, s'investigà la relació d'aquests paràmetres amb l'ús d'aquest envasos i la seva adaptació al transport a curtes o a llargues distàncies. Finalment, s'efectuà la seva caracterització microestructural i la determinació del seu estadi de sinterització., The goal of our PhD is to study in depth the Iberian amphorae coming from different archaeological sites located at the coastal area of the north-east of the Iberian Peninsula using different archaeometrical techniques and identifying Reference Grups or Paste Compositional Reference Units. The provenience study is complemented by the study of the technological features and the mechanical properties of these vessels. Our final objective is to obtain a better knowledge on the possible production areas and the diffusion (distribution and redistribution) of the Iberian amphorae and to offer new information on the commercial networks and routes of communication principally between the different zones of coastal part of the Països Catalans (Catalunya, Valencia and Balearic Islands). In consequence, first of all, we expect to be able to gain information on the possible commercial practices and the economical models at least in the north-east of the peninsula before the Roman's arrival. Our intension, also, is to generate information on the materials and technological aspects of manufacturing this type of ceramic and to understand the degree of the Iberian technological knowledge. Finally, we wish to obtain more information on the adequacy of the Iberian amphorae for long or short distance transport by the study of the mechanical properties. Our study concerns Iberian amphorae and in some cases Iberian common wares. We sampled 22 archaeological sites. Between the studied archaeological sites there are both production and reception sites.