113 results on '"Indústries culturals"'
Search Results
2. Convenio marco de cooperación entre el Ayuntamiento de Barcelona, el Consorcio de Bibliotecas de Barcelona y el Centro Regional para el Fomento del Libro en América Latina y el Caribe (CERLALC)
- Author
-
Tinència d'Alcaldia de Drets Socials, Cultura, Educació i Cicles de Vida, Consorci de Biblioteques de Barcelona, Centro Regional para el Fomento del Libro en América Latina y el Caribe, Tinència d'Alcaldia de Drets Socials, Cultura, Educació i Cicles de Vida, Consorci de Biblioteques de Barcelona, and Centro Regional para el Fomento del Libro en América Latina y el Caribe
- Published
- 2024
3. Conveni entre l'ICUB i Barcelona Activa per a l'impuls de les indústries creatives a Barcelona i la construcció d'un model d'acompanyament al talent i la iniciativa emprenedora en clau de promoció econòmica
- Author
-
Institut de Cultura de Barcelona, Barcelona Activa, S.A., Institut de Cultura de Barcelona, and Barcelona Activa, S.A.
- Published
- 2023
4. Conveni de col·laboració entre l'ICUB i la Universitat de Barcelona per al desenvolupament del projecte Uncharted
- Author
-
Institut de Cultura de Barcelona, Universitat de Barcelona, Institut de Cultura de Barcelona, and Universitat de Barcelona
- Published
- 2023
5. Barcelona React 2023: Cultura, ciència i innovació: una aposta per esdevenir ciutat de coneixement
- Author
-
Gerència d'Àrea d'Economia, Recursos i Promoció Econòmica and Gerència d'Àrea d'Economia, Recursos i Promoció Econòmica
- Published
- 2023
6. El REACT tanca tres jornades de ponències que demostren la fortalesa de Barcelona a nivell internacional
- Author
-
Direcció Tècnica de Premsa, Gerència de Recursos, Direcció Tècnica de Premsa, and Gerència de Recursos
- Abstract
La tercera edició de les jornades de Reactivació Econòmica de l’Ajuntament de Barcelona va comptar amb la participació de 50 ponents i de més de 1.300 inscrits i va estar integrada per 16 sessions sobre el futur del model econòmic de la ciutat.
- Published
- 2023
7. Conveni de col·laboració entre l'ICUB i Barcelona Activa per al desenvolupament de projectes
- Author
-
Barcelona Activa, S.A., Institut de Cultura de Barcelona, Barcelona Activa, S.A., and Institut de Cultura de Barcelona
- Published
- 2023
8. L’Ajuntament de Barcelona amb socis estratègics revifarà tres naus industrials del 22@ i del Besòs per desenvolupar-hi hubs d’innovació
- Author
-
Direcció Tècnica de Premsa, Gerència de Recursos, Direcció Tècnica de Premsa, and Gerència de Recursos
- Abstract
L’Ajuntament de Barcelona ha fet públic els projectes guanyadors per dinamitzar tres naus industrials en desús del Besòs i del 22@, a través dels quals es crearan nous pols d’innovació, d’atracció de talent i d’inversions, tot diversificant l’economia de Barcelona.
- Published
- 2023
9. BarcelonaHUB : nous pols d'activitat econòmica
- Author
-
Barcelona Activa, S.A.
- Subjects
monografies ,Desenvolupament econòmic ,Economic development ,Emprenedoria ,Entrepreneurship ,Cultural industries ,Industria cultural ,Desarrollo económico ,Economia ,Palo Alto ,Emprendedores ,Indústries culturals ,Barcelona Green Deal 2020-2030 - Published
- 2022
10. Mapa de les indústries creatives
- Author
-
Gerència d'Àrea d'Economia, Recursos i Promoció Econòmica, Barcelona Activa, S.A., Gerència d'Àrea d'Economia, Recursos i Promoció Econòmica, and Barcelona Activa, S.A.
- Published
- 2022
11. Barcelona destina 5,5 milions d’euros a un nou laboratori d’indústries creatives de Palo Alto
- Author
-
Direcció Tècnica de Premsa, Gerència de Recursos, Direcció Tècnica de Premsa, and Gerència de Recursos
- Abstract
L’Ajuntament de Barcelona destinà 5,5 milions d’euros a un nou pol d’indústries creatives a Palo Alto dedicat a la creació i experimentació audiovisual. El projecte contemplà la conceptualització i disseny d’espais especialitzats per fomentar el creixement d’empreses del sector, especialment les vinculades a l’audiovisual i les noves tecnologies de la llum i el so, a través de la rehabilitació d’una nau de 2.000 m2 i la creació de mòduls flexibles destinats a acollir empreses i talent creatiu i amb espais per poder oferir al sector creatiu les solucions tecnològiques més punteres. Així, es volia potenciar el sector creatiu, que té el seu epicentre en el Disseny Hub Barcelona i que posiciona la ciutat com a cocapital cultural. A la vegada, el nou centre va fer créixer la comunitat emprenedora del 22@.
- Published
- 2022
12. La Industria del Libro en España. Aproximación mesoeconómica y mesoanalítica para un modelo de análisis
- Author
-
Iñaki Vázquez-Álvarez, Martí Pidelaserra, Jordi, and Universitat de Barcelona. Facultat d'Economia i Empresa
- Subjects
Industria del libro ,Book industries and trade ,Teoría económica ,España ,Industria cultural ,Indústria del llibre ,Economic theory ,Spain ,Teoria econòmica ,Cultural industries ,Espanya ,Ciències Jurídiques, Econòmiques i Socials ,Indústries culturals - Abstract
[spa] Esta tesis doctoral aborda desde un punto de vista mesoeconómico y mesoanalítico la industria del libro en España, y propone un nuevo modelo para el análisis de la misma. La investigación se ha materializado en cuatro artículos académicos (capítulos 2, 3, 4, y 5) y una propuesta de modelo de análisis (capítulo 6). El primer artículo sistematiza y organiza en seis tradiciones la bibliografía más relevante escrita (1953-2021) sobre el sujeto de estudio. Este mismo articulo también señala las herramientas de análisis más interesantes ofrecidas desde cada una de esas tradiciones. El segundo articulo establece una relación entre los intentos modelización económica de la cultura, las industrias culturales, y la industria del libro. También reorganiza las características económico-sociales de las industrias culturales, y enuncia de forma novedosa la características económico-sociales de la industria del libro. El tercer y cuarto artículo son el resultado de ensayar un modelo de análisis determinado en los procesos de creación y producción de la industria del libro en España. El capítulo seis propone un modelo dinámico y adaptativo para el análisis mesoeconómico y mesoanalítico de la industria del libro. Este modelo se estructura a través de cinco conceptos principales, cuatro transversales, y veintidós tipologías de agentes. Los cinco conceptos principales son: 1) procesos; 2) agentes principales; 3) proveedores de servicios, 4) contexto; y, 5) instituciones. Los cuatro conceptos transversales son: 1) relaciones de producción: 2) procesos de trabajo; 3) fuentes de capital; 4) flujos de información comercial. Las veintidós tipologías de agentes son: 1) Agentes principales: 1.1) autores-escritores; 1.2) empresas editoriales privadas; 1.3) agentes editores públicos; 1.4) empresas distribuidoras (impreso y digital); 1.5) puntos de venta y librerías (libro nuevo y de ocasión); 1.6) plataformas de venta online; 1.7) ferias profesionales y comerciales; 1.8) compradores business to business; 1.9) compradores business to consumer. 2) Proveedores de bienes y servicios: 2.1) Agencias literarias; 2.2) consultorías; 2.3) servicios de autopublicación; 2.4) servicios editoriales; 2.5) packagers; 2.6) artes gráficas; 2.7) industria papelera; 2.8) empresas logísticas; 2.9) empresas difusoras; 2.10) empresas exportadoras e importadoras; 2.11) Medios de comunicación y plataformas de difusión / prescripción (transversal); 2.12) prescriptores (públicos y privados); 2.13) empresas tecnológicas (transversal). Esta tesis fundamenta sus resultados en una metodología de investigación híbrida (Molina Azorín et al., 2012), habiendo utilizado durante la misma tres métodos cualitativos y uno cuantitativo: 1) revisión, análisis, sistematización y extracción relevante de información a través de un proceso inductivo (Parker et al., 2019), de búsqueda intencionada de las principales fuentes secundarias (artículos, monografías, informes) en lengua inglesa, francesa y española que han abordado el libro y su industria (Método1). 2) creación de un grupo de veintiocho expertos multidisciplinares del ámbito académico y profesional, y discusión en tres fases de un working paper (Método 2). 3) Cuarenta y tres entrevistas en profundidad a expertos de y sobre la industria del libro (Valles, 2007) (Morales-Contreras; Bilbao-Calabuig; Meneses-Falcón, 2016) (Método 3) 4) análisis primario de fuentes secundarias de carácter cuantitativo extraídas de diferentes bases de datos relacionadas con la industria del libro (Método 4)
- Published
- 2022
13. La novel·la catalana de 1965 a 1983: una anàlisi sociològica multinivell de la innovació cultural
- Author
-
Peralta Lladó, Ariadna, Rodríguez Morató, Arturo, and Universitat de Barcelona. Departament de Sociologia
- Subjects
Sociología del arte ,Cultura ,1965-1983 ,Culture ,Catalan literature ,Industria cultural ,Sociologia de l'art ,Ciències Humanes i Socials ,Sociology of art ,Cultural industries ,Literatura catalana ,Indústries culturals - Abstract
[spa] La tesis se propone analizar desde una perspectiva multinivel la innovación novelística del espacio literario catalán de 1965 a 1983. A partir de una metodología principalmente documental, se investiga cómo los cambios institucionales en las editoriales; los cambios relacionales en los intercambios de legitimación entre críticos y autores; y los cambios en las trayectorias profesionales de esos dos agentes condicionan los cambios novelísticos.
- Published
- 2022
14. Sobre l'art i el bell en Theodor Adorno i Byung-Chul Han
- Author
-
Tudela Lara, Judit, Universitat de Girona. Facultat de Lletres, and Zimmer, Jörg
- Subjects
Estètica ,Crises ,Art -- Filosofia ,Aesthetics ,Cultural industries ,Art -- Philosophy ,Indústries culturals ,Crisis - Abstract
Aquest treball analitza les tesis i anàlisis sobre l’art i la bellesa en l’obra de Theodor Adorno -en especial l’obra de Teoria Estètica- i Byun-ChulHan -posant èmfasi en l’assaig de La Salvaciónde lo Bello-. La tasca indagatòria a la qual s’adreça aquest treball és analitzar la concepció de la societat de les respectives èpoques d’ambdós autors, la concepció del bell i l’estat de l’art. Per a la tasca d’anàlisi de la societat ens centrarem en l’obra dialéctica de la Ilustración, per a fer referència a Adorno; en el cas de Han, ens centrarem en La sociedad del cansancio i La sociedad de la transparencia. Amb l’objectiu de mostrar aquestes reflexions, veurem que ambdós autors anuncien la crisi de l’art i la bellesa. Aquest estudi pretén ser una anàlisi comparativa de les dues posicions, trobant els punts en acord i els punts en desacord, així com valorar si són anàlisis aptes per a copsar els conceptes esmentats. Tanmateix, considerarem en quins punts les noves tecnologies han entrat en el terreny de l’estètica: vivim en una societat on la tecnologia i la ciència tenen el paper principal i és comprensible que aquestes arribin, d’una manera o altra, a l’art. Així, de manera addicional, aquest treball pretén ser una crida a la recuperació de la centralitat de l’estètica en la reflexió filosòfica
- Published
- 2022
15. Estrategias para la educación intercultural en la escuela a través de los recursos educativos de las industrias culturales
- Author
-
Essomba, Miquel Àngel, Iglesias Vidal, Edgar, Bedoya Ospina, Rosa Yamile, Essomba, Miquel Àngel, Iglesias Vidal, Edgar, and Bedoya Ospina, Rosa Yamile
- Abstract
L'estudi actual té com a objectiu específic identificar en equipaments i organitzacions culturals, elements que puguin integrar-se en l'organització escolar per generar processos d'aprenentatge que permetin aportar a l'diàleg intercultural i ampliar les maneres de crear, produir i distribuir la cultura. L'estudi és de naturalesa qualitativa i utilitza un disseny interpretatiu per descobrir les condicions que les organitzacions i equipaments culturals tenen en compte per buscar un espai de trobada entre el món educatiu i el món cultural. Per a la investigació es va fer una entrevista semiestructurada i l'anàlisi documental de 16 experiències; 8 de organitzacions culturals i 8 d'equipaments culturals. L'anàlisi de dades es va fer mitjançant Atlas.ti. Els resultats mostren que l'organització escolar ha d'actualitzar-sota els paradigmes culturals contemporanis i és la institució més democratitzadora per impulsar l'emprenedoria de gestors culturals, la creació de públics participatius, l'educació de consumidors crítics i la formació de ciutadania cultural. L'estudi contribueix a la recerca existent sobre educació intercultural a l'proposar la intersecció entre cultura i educació des de l'aprenentatge dialògic i les comunitats d'aprenentatge, amb la perspectiva que l'accés a la cultura genera nous sectors de treball i facilita la implicació dels col·lectius amb dificultats d'inserció en l'entorn laboral., El estudio actual tiene como objetivo específico identificar en equipamientos y organizaciones culturales, elementos que puedan integrarse en la organización escolar para generar procesos de aprendizaje que permitan aportar al diálogo intercultural y ampliar las maneras de crear, producir y distribuir la cultura. El estudio es de naturaleza cualitativa y utiliza un diseño interpretativo para descubrir las condiciones que las organizaciones y equipamientos culturales tienen en cuenta para buscar un espacio de encuentro entre el mundo educativo y el mundo cultural. Para la investigación se hizo una entrevista semiestructurada y el análisis documental de 16 experiencias; 8 de organizaciones culturales y 8 de equipamientos culturales. El análisis de datos se hizo mediante Atlas.ti. Los resultados muestran que la organización escolar debe actualizarse bajo los paradigmas culturales contemporáneos y es la institución más democratizadora para impulsar el emprendimiento de gestores culturales, la creación de públicos participativos, la educación de consumidores críticos y la formación de ciudadanía cultural. El estudio contribuye a la investigación existente sobre educación intercultural al proponer la intersección entre cultura y educación desde el aprendizaje dialógico y las comunidades de aprendizaje, con la perspectiva de que el acceso a la cultura genera nuevos sectores de trabajo y facilita la implicación de los colectivos con dificultades de inserción en el entorno laboral., The current study has the specific objective of identifying in cultural facilities and organizations, elements that can be integrated into the school organization to generate learning processes that allow to contribute to intercultural dialogue and expand the ways of creating, producing and distributing culture. The study is qualitative in nature and uses an interpretive design to discover the conditions that cultural organizations and facilities take into account to seek a meeting space between the educational world and the cultural world. For the investigation, a semi-structured interview and documentary analysis of 16 experiences were carried out; 8 from cultural organizations and 8 from cultural facilities. Data analysis was done using Atlas.ti. The results show that the school organization must be updated under contemporary cultural paradigms and is the most democratizing institution to promote the entrepreneurship of cultural managers, the creation of participatory audiences, the education of critical consumers and the formation of cultural citizenship. The study contributes to existing research on intercultural education by proposing the intersection between culture and education from dialogic learning and learning communities, with the perspective that access to culture generates new sectors of work and facilitates the involvement of groups. with difficulties of insertion in the work environment., Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Educació
- Published
- 2021
16. Clusters of Cultural and Creative Industries: Any Role in Location Decisions of Firms?
- Author
-
Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Economia, López, Fernando A., Arauzo Carod, Josep Maria, Maddah, Lina, Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Economia, López, Fernando A., Arauzo Carod, Josep Maria, and Maddah, Lina
- Published
- 2021
17. Clusters of Cultural and Creative Industries: Empirical Evidence for Catalonia
- Author
-
Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Economia, López, Fernando A., Arauzo Carod, Josep Maria, Maddah, Lina, Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Economia, López, Fernando A., Arauzo Carod, Josep Maria, and Maddah, Lina
- Published
- 2021
18. Cultural and Creative Industries: Empirical Evidence on Employment Growth
- Author
-
Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Economia, Arauzo Carod, Josep Maria, Maddah, Lina, Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Economia, Arauzo Carod, Josep Maria, and Maddah, Lina
- Published
- 2021
19. Ràdio en línia i projectes nadius a Catalunya. Els riscos i atractius de la incertesa
- Subjects
Internet ,Value chain ,Industrias culturales ,Cultural industries ,Ràdio ,Àudio ,Indústries culturals ,Cadena de valor - Published
- 2021
20. La cultura com a factor essencial dels processos de desenvolupament i canvi social : Anàlisi crítica dels programes electorals en l'àmbit de cultura de les candidatures a les eleccions municipals de 2019 a l'Ajuntament de Barcelona
- Subjects
Barcelona ,Cultura ,Política ,Indústries culturals - Published
- 2021
21. De qué está hecha una ciudad creativa. Una propuesta para abordar la cultura, el ocio y la creatividad en la urbe contemporánea
- Subjects
Ocio ,Ciudad Creativa ,Industrias culturales ,Oci ,Cultural industries ,Ciutat creativa ,Indústries culturals ,Creative City - Published
- 2021
22. La producció independent de televisió a Catalunya davant d'un mercat canviant
- Subjects
Independent production ,Industrias culturales ,Cultural industries ,Producció independent ,Estructura del sistema audiovisual ,Producción independiente ,Indústries culturals ,Structure of the audiovisual system - Published
- 2021
23. Indústria cultural lusòfona. Les perspectives del flux comunicacional lusoafrobrasiler
- Subjects
Identidad cultural ,Lusitània ,Cultural identity ,Lusitania ,Portuguese-speaking ,Industrias culturales ,Comunicación internacional ,International communication ,Globalització ,Identitat cultural ,Globalización ,Cultural industries ,Globalization ,Comunicació internacional ,Indústries culturals - Published
- 2021
24. Noves aproximacions a l'estudi de la televisió en el marc de les indústries culturals
- Subjects
Televisió Espanyola ,Cultural industries ,Estructura de la comunicació ,Television ,Spanish television ,Televisió ,Indústries culturals ,Communication structure - Published
- 2021
25. I Congrés nacional ULEPICC-España : una nova empenta al pensament crític
- Subjects
Noves tecnologies ,Continguts sobre immigració als mitjans ,Polítiques de comunicació i cultura ,Globalització i democràcia ,Continguts informatius i de ficció ,Dret a la informació ,Societat de la Informació ,Indústries culturals - Published
- 2021
26. Discogràfiques dance : una indústria cultural en transformació
- Subjects
Indústries culturals ,Indústries discogràfiques ,Indústria dance - Published
- 2021
27. La cultura com a factor essencial dels processos de desenvolupament i canvi social : Anàlisi crítica dels programes electorals en l'àmbit de cultura de les candidatures a les eleccions municipals de 2019 a l'Ajuntament de Barcelona
- Author
-
Torras Zamora, Arnau, Tresserras Gaju, Joan Manuel (Dir), and Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Ciències de la Comunicació
- Subjects
Barcelona ,Cultura ,Política ,Indústries culturals - Abstract
La investigació gira entorn a com les polítiques culturals han d'articular un model capaç d'incentivar processos de canvi social i empoderament, i com són capaçes de relacionar-se i elaborar models culturals capaços d'enforntar-se als reptes de les indústries culturals, la revolució digital i les noves tecnologies. Finalment es fa un estudi sobre quins són els models culturals que s'están proposant des de la política a Barcelona a partir de l'estudi dels seus programes electorals, i la seva posició ideologica respecte els paradigmes de la democracia cultural i el de la ciutat emprenadora. La investigación gira en torno a cómo las políticas culturales deben articular un modelo capaz de incentivar procesos de cambio social y empoderamiento, y como son capaces de relacionarse y elaborar modelos culturales capaces de enforntar a los retos de las industrias culturales , la revolución digital y las nuevas tecnologías. Finalmente se hace un estudio sobre cuáles son los modelos culturales que se están proponiendo desde la política en Barcelona, y su posición ideológica respecto a los paradigmas de la democracia cultural y el de la ciudad emprendedora. The research revolves around how cultural policies should articulate a model capable of encouraging processes of social change and empowerment, and how they are able to relate and develop cultural models capable of addressing the challenges of cultural industries, the digital revolution and new technologies. Finally, a study is made about the cultural models proposed by politics in Barcelona based on the study of their electoral programs, and their ideological position with respect to the paradigms of cultural democracy and that of the entrepreneurial city.
- Published
- 2021
28. Clusters of Cultural and Creative Industries: Empirical Evidence for Catalonia
- Author
-
López, Fernando A., Arauzo Carod, Josep Maria, Maddah, Lina, and Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Economia
- Subjects
332 - Economia regional i territorial. Economia del sòl i de la vivenda ,Catalunya ,Indústries culturals - Published
- 2021
29. Cultural and Creative Industries: Empirical Evidence on Employment Growth
- Author
-
Arauzo Carod, Josep Maria, Maddah, Lina, and Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Economia
- Subjects
332 - Economia regional i territorial. Economia del sòl i de la vivenda ,Catalunya ,Indústries culturals - Published
- 2021
30. Clusters of Cultural and Creative Industries: Any Role in Location Decisions of Firms?
- Author
-
López, Fernando A., Arauzo Carod, Josep Maria, Maddah, Lina, and Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Economia
- Subjects
332 - Economia regional i territorial. Economia del sòl i de la vivenda ,Catalunya ,Indústries culturals - Published
- 2021
31. Estrategias para la educación intercultural en la escuela a través de los recursos educativos de las industrias culturales
- Author
-
Bedoya Ospina, Rosa Yamile, Essomba, Miquel Àngel, and Iglesias Vidal, Edgar
- Subjects
Organización escolar ,Ciències Socials ,Intercultural dialogue ,School organization ,Industrias culturales ,Cultural industries ,Organització escolar ,Diàleg intercultural ,Diálogo intercultural ,Indústries culturals - Abstract
L'estudi actual té com a objectiu específic identificar en equipaments i organitzacions culturals, elements que puguin integrar-se en l'organització escolar per generar processos d'aprenentatge que permetin aportar a l'diàleg intercultural i ampliar les maneres de crear, produir i distribuir la cultura. L'estudi és de naturalesa qualitativa i utilitza un disseny interpretatiu per descobrir les condicions que les organitzacions i equipaments culturals tenen en compte per buscar un espai de trobada entre el món educatiu i el món cultural. Per a la investigació es va fer una entrevista semiestructurada i l'anàlisi documental de 16 experiències; 8 de organitzacions culturals i 8 d'equipaments culturals. L'anàlisi de dades es va fer mitjançant Atlas.ti. Els resultats mostren que l'organització escolar ha d'actualitzar-sota els paradigmes culturals contemporanis i és la institució més democratitzadora per impulsar l'emprenedoria de gestors culturals, la creació de públics participatius, l'educació de consumidors crítics i la formació de ciutadania cultural. L'estudi contribueix a la recerca existent sobre educació intercultural a l'proposar la intersecció entre cultura i educació des de l'aprenentatge dialògic i les comunitats d'aprenentatge, amb la perspectiva que l'accés a la cultura genera nous sectors de treball i facilita la implicació dels col·lectius amb dificultats d'inserció en l'entorn laboral. El estudio actual tiene como objetivo específico identificar en equipamientos y organizaciones culturales, elementos que puedan integrarse en la organización escolar para generar procesos de aprendizaje que permitan aportar al diálogo intercultural y ampliar las maneras de crear, producir y distribuir la cultura. El estudio es de naturaleza cualitativa y utiliza un diseño interpretativo para descubrir las condiciones que las organizaciones y equipamientos culturales tienen en cuenta para buscar un espacio de encuentro entre el mundo educativo y el mundo cultural. Para la investigación se hizo una entrevista semiestructurada y el análisis documental de 16 experiencias; 8 de organizaciones culturales y 8 de equipamientos culturales. El análisis de datos se hizo mediante Atlas.ti. Los resultados muestran que la organización escolar debe actualizarse bajo los paradigmas culturales contemporáneos y es la institución más democratizadora para impulsar el emprendimiento de gestores culturales, la creación de públicos participativos, la educación de consumidores críticos y la formación de ciudadanía cultural. El estudio contribuye a la investigación existente sobre educación intercultural al proponer la intersección entre cultura y educación desde el aprendizaje dialógico y las comunidades de aprendizaje, con la perspectiva de que el acceso a la cultura genera nuevos sectores de trabajo y facilita la implicación de los colectivos con dificultades de inserción en el entorno laboral. The current study has the specific objective of identifying in cultural facilities and organizations, elements that can be integrated into the school organization to generate learning processes that allow to contribute to intercultural dialogue and expand the ways of creating, producing and distributing culture. The study is qualitative in nature and uses an interpretive design to discover the conditions that cultural organizations and facilities take into account to seek a meeting space between the educational world and the cultural world. For the investigation, a semi-structured interview and documentary analysis of 16 experiences were carried out; 8 from cultural organizations and 8 from cultural facilities. Data analysis was done using Atlas.ti. The results show that the school organization must be updated under contemporary cultural paradigms and is the most democratizing institution to promote the entrepreneurship of cultural managers, the creation of participatory audiences, the education of critical consumers and the formation of cultural citizenship. The study contributes to existing research on intercultural education by proposing the intersection between culture and education from dialogic learning and learning communities, with the perspective that access to culture generates new sectors of work and facilitates the involvement of groups. with difficulties of insertion in the work environment. Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Educació
- Published
- 2021
32. Patrimonialización y uso turístico de las artesanías en Santander, Colombia
- Author
-
Cote Navarro, Luz Andrea, Tresserras, Jordi, Universitat de Barcelona. Facultat de Geografia i Història, and Roigé, Xavier
- Subjects
Artesanía ,Artesania ,Creative ability in business ,Creativitat en els negocis ,Turismo ,Industria cultural ,Patrimonio cultural ,Ciències Humanes i Socials ,Tourism ,Creatividad en las organizaciones ,Turisme ,Cultural heritage ,Handicraft ,Cultural industries ,Patrimoni cultural ,Indústries culturals - Abstract
[spa] Los productos artesanos pasaron de circular en mercados locales populares a llamar la atención de etnólogos y folcloristas, constituirse en objeto de interés turístico y conformar actualmente una importante industria creativa que los ha llevado a los mercados nacionales e internacionales. En este último giro han coadyuvado el desarrollo de la categoría de patrimonio cultural inmaterial y la inclusión en ella de la llamada artesanía. Esta investigación se centra en las implicaciones que tienen las políticas transnacionales del turismo y el patrimonio para los sectores artesanales en espacios locales. Se indaga por la manera en que el uso turístico de las artesanías incide en su patrimonialización y cómo afecta esta relación a la dinámica artesanal de las localidades estudiadas, con especial atención a las estrategias de los artesanos para adaptarse y legitimarse en estos nuevos escenarios. Implica identificar el papel que juegan los distintos agentes sociales en dichos procesos; analizar la producción y negociación de narrativas de autenticidad; y reflexionar acerca de los significados que adquiere la artesanía en contextos de patrimonialización y desarrollo turístico. El estudio empírico se realizó en Colombia, país cuya experiencia en el desarrollo del sector artesanal ha resultado de gran interés a nivel internacional por lograr una consolidación de la artesanía como industria creativa, con base en asociaciones con otros sectores como el diseño industrial, diseño de modas y turismo. Se centra la atención en el núcleo turístico del departamento de Santander, específicamente en los casos de Barichara y Curití, municipios que se vienen consolidando como pueblos artesanos en el mapa multicultural y turístico nacional. Se concluye que la patrimonialización de la artesanía ha estado asociada a un proyecto económico local impulsado por agentes supra-locales en el que el turismo tiene una importancia creciente como vector que produce y reproduce valor patrimonial. Éste último, al recaer sobre oficios, materias primas y técnicas, y no sobre un canon de objetos, ha permitido una importante diversificación de la producción estimulada por la competencia en un mercado favorable a las artesanías que logran transmitir una conciliación entre tradición e innovación. Los artesanos se adaptan al nuevo contexto apropiando y reconfigurando criterios relevantes en él como los de identidad, calidad, innovación o creatividad, e implementando cambios en sus formas de producción y productos. Esta dinámica de transformación artesanal, que no ha estado exenta de conflictos intestinos, ha promovido la renovación de la artesanía como espacio productivo y simbólico a la vez, ya que su importancia en la nueva econ omía la transforma en un campo privilegiado para dirimir la identidad local., [eng] Artisanal products went from circulating in popular local markets, to attracting the attention of ethnologists, folklorists and, then, tourists, to now shape an important creative industry that has taken them to national and international markets. The development of the category of intangible cultural heritage and the inclusion on it of the so-called crafts have contributed in this last turn. This research focuses on the implications of transnational heritage and tourism policies on local artisan sectors. The way in which tourist use of handicrafts affects their patrimonialization and how this relationship influence handicraft dynamics of localities are estudied, with special attention to the artisans strategies to adapt and legitimize themselves in these new scenarios. The role of different social agents in these processes, the negotiation of authenticity narratives and emergent meanings of crafts in contexts of heritage and tourism development, are also analyzed. Empirical study took place in Colombia, country that has gained international recognition for developing crafts as a creative industry based on partnerships with other sectors such as industrial design, fashion design and tourism. Turistic Nucleus of Santander region is focalized, specifically the cases of Barichara and Curití, localities that have been consolidating as artisan towns on the national multicultural and tourist map. It is concluded that patrimonialization of crafts has been associated with a local economic project promoted by supra-local agents in which tourism is an increasingly relevant vector that produces and reproduces heritage value. The latter, to the extent that have focused on trades, raw materials and techniques, have allowed an important heterogeneization of production stimulated by competition in a market favorable to handicrafts that shows a conciliation between tradition and innovation. Artisans adapt to this new context by appropriating and reconfiguring relevant criteria such as identity, quality, innovation or creativity, and introducing changes in their production process and products. This dynamic of transformation, which has not been exempt from internal conflicts, has promoted the renewal of crafts as a productive and symbolic space at the same time, since its importance in the new economy transforms it into a privileged field to resolve local identity.
- Published
- 2020
33. Decision-making tool for enhancing the sustainable management of cultural institutions: Season content programming at Palau De La Musica Catalana
- Author
-
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Organització d'Empreses, Universitat Politècnica de Catalunya. EC - Enginyeria de la Construcció, Casanovas Rubio, Maria del Mar, Christen, Carolina, Bofill, Jaume, Armengou, Jaume, Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Organització d'Empreses, Universitat Politècnica de Catalunya. EC - Enginyeria de la Construcció, Casanovas Rubio, Maria del Mar, Christen, Carolina, Bofill, Jaume, and Armengou, Jaume
- Abstract
There has been an increasing relevance of the cultural sector in the economic and social development of different countries. However, this sector continues without much input from multi-criteria decision-making (MDCM) techniques and sustainability analysis, which are widely used in other sectors. This paper proposes an MCDM model to assess the sustainability of a musical institution’s program. To define the parameters of the proposed model, qualitative interviews with relevant representatives of Catalan cultural institutions and highly recognized professionals in the sector were performed. The content of the 2015–2016 season of the ‘Palau de la Música Catalana’, a relevant Catalan musical institution located in Barcelona, was used as a case study to empirically test the method. The method allows the calculation of a season value index (SVI), which serves to make more sustainable decisions on musical season programs according to the established criteria. The sensitivity analysis carried out for different scenarios shows the robustness of the method. The research suggests that more complex decision settings, such as MCDM methods that are widely used in other sectors, can be easily applied to the sustainable management of any type of cultural institution. To the best of the authors’ knowledge, this method was never applied to a cultural institution and with real data., Peer Reviewed, Postprint (published version)
- Published
- 2020
34. Red social para dispositivos móviles orientada a la cultura
- Author
-
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Llenguatges i Sistemes Informàtics, Kanaan Izquierdo, Samir, Baró Ortiz, Jaime, Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Llenguatges i Sistemes Informàtics, Kanaan Izquierdo, Samir, and Baró Ortiz, Jaime
- Abstract
El uso de dispositivos móviles ha sufrido un crecimiento dramáticamente vertiginoso en los últimos años. Actualmente, la inmensa mayoría de la población mundial se ha adueñado de uno. Gran parte de ella lo necesita para fines profesionales. Sin embargo, otra parte considerable padece una dependencia ociosa de estos dispositivos, como es la actividad en toda clase de redes sociales. El propósito de este proyecto es crear una red social que otorgue verdadero valor al usuario en términos culturales. Concretamente, se trata de desarrollar una aplicación multiplataforma mediante Ionic Framework y Node.Js donde el usuario pueda descubrir qué libros ha leído otro usuario en su red de contactos, qué series y películas ha visto, cuáles está interesado en ver o leer, así como ver su valoración y opinión acerca del producto; a fin de recoger ideas para la elección del próximo producto a consumir. Con esto, además, se pretende permitir al usuario añadir productos a una lista compuesta por aquellos que ya ha consumido, a una formada por los que le interesa consumir o a una constituida por aquellos que en algún momento inició pero aún no ha terminado; y poder acceder a ellas siempre que se desee., L'ús de dispositius mòbils ha patit un creixement dramàticament vertiginós en els últims anys. Actualment, la immensa majoria de la població mundial se n’ha apropiat un. Gran part d'ella el necessita per a fins professionals. No obstant això, una altra part considerable pateix una dependència ociosa d'aquests dispositius, com és l'activitat en tota classe de xarxes socials. El propòsit d'aquest projecte és crear una xarxa social que atorgui autèntic valor a l'usuari en termes culturals. Concretament, es tracta de desenvolupar una aplicació multiplataforma mitjançant Ionic Framework i Node.Js on l'usuari pugui descobrir quins llibres ha llegit un altre usuari de la seva xarxa de contactes, quines sèries i pel·lícules ha vist, quins està interessat en veure o llegir, així com veure la seva valoració i opinió sobre el producte; per tal de recollir idees per a l'elecció del pròxim producte a consumir. Amb això, a més, es pretén permetre a l'usuari afegir productes a una llista composta per aquells que ja ha consumit, a una formada pels que li interessa consumir o a una constituïda per aquells que en algun moment va iniciar però encara no ha acabat; i poder accedir-hi sempre que es vulgui., The use of mobile devices has grown dramatically in recent years. Currently, the vast majority of the world's population owns one. A large proportion of them needs it for professional purposes. However, another considerable number of people suffers from an idle dependence on these devices, such as the activity on all kinds of social networks. The purpose of this project is to create a social network that gives true value to the user in cultural terms. Specifically, it aims at developing a multiplatform application using the Ionic Framework and Node.Js where the user can discover what books another user on his network of contacts has read, what series and movies he has seen, which ones he is interested in watching or reading, as well as watching his evaluation and opinion about the product; in order to collect ideas for choosing the next product to consume. With this, in addition, it is intended to allow the user to add products to a list made up of those he has already consumed, to a list made up of those he is interested in consuming or to one made up of those that at some point he started but he has not finished yet; and be able to retrieve them whenever he wants.
- Published
- 2020
35. Luciferases : Cooperativa de divulgació científica feminista
- Author
-
Ferrusola Bial, Judit and Villarroya Planas, Ana
- Subjects
Master's theses ,Feminisme ,Cultural industries ,Master's thesis ,Cultural policy ,Treballs de fi de màster ,Feminism ,Indústries culturals ,Política cultural - Abstract
Màster Oficial en Gestió Cultural, Universitat de Barcelona. Facultat d’Economia i Empresa, curs: 2019-2020, Tutor: Anna Villarroya Planas, Luciferases és una cooperativa sense ànim de lucre que aposta per relacionar ciència i cultura aportant llum crítica al model científic hegemònic a través de la perspectiva feminista. La cooperativa es crea al districte de Gràcia de la ciutat de Barcelona i delimita el marc territorial en l’anomenada zona nord de Barcelona, amb una diversitat de característiques socioeconòmiques les quals es volen aprofitar per disminuir l’escletxa d’accés al capital cultural científic. Després de la realització d’una anàlisi de necessitats, el projecte de Luciferases estableix cinc objectius estratègics (1) potenciar la ciència com a eina de transformadora de la societat, (2) crear noves narratives científiques crítiques, (3) fomentar nous formats de cultura científica que incorporin la perspectiva feminista, (4) fer de la ciència un espai per a totes i (5) utilitzar els feminismes per la gestió de l’entitat. La sostenibilitat del projecte dependrà dels encàrrecs predits i passa per un punt crític quan les sòcies comencen a realitzar la jornada de treball establerta, però s’aposta i es confia que es pot aconseguir la viabilitat del projecte per l’experiència i el valor afegit de la proposta. Luciferases comença a encendre la flama d’una ciència sense ombres que ocultin coneixements i enfosqueixin el camí a la ciència. L’encenem juntes?
- Published
- 2020
36. Decision-Making Tool for Enhancing the Sustainable Management of Cultural Institutions: Season Content Programming at Palau De La Música Catalana
- Author
-
Nela Filimon, Carolina Christen, Maria del Mar Casanovas-Rubio, Luz María Valarezo, Jaume Armengou, Jaume Bofill, Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Organització d'Empreses, and Universitat Politècnica de Catalunya. EC - Enginyeria de la Construcció
- Subjects
Knowledge management ,Index (economics) ,Expert systems (Computer science) ,media_common.quotation_subject ,multi-attribute utility theory ,lcsh:TJ807-830 ,Geography, Planning and Development ,lcsh:Renewable energy sources ,Management, Monitoring, Policy and Law ,Decision support systems ,Music institutions ,International artists ,international artists ,Creative industries ,Season programming ,Sistemes d'ajuda a la decisió ,Multi-criteria decision-making ,Economia i organització d'empreses [Àrees temàtiques de la UPC] ,Decisió, Presa de ,Institution ,multi-criteria decision-making ,Relevance (information retrieval) ,lcsh:Environmental sciences ,Indústries culturals ,media_common ,creative industries ,lcsh:GE1-350 ,Renewable Energy, Sustainability and the Environment ,business.industry ,lcsh:Environmental effects of industries and plants ,Social change ,Sustainable cultural management ,Multiple-criteria decision analysis ,sustainable cultural management ,music institutions ,lcsh:TD194-195 ,season programming ,Sustainable management ,Sustainability ,Palau de la Música Catalana ,Gestió cultural ,business ,Multi-attribute utility theory ,Sistemes experts (Informàtica) ,Decision-making - Abstract
There has been an increasing relevance of the cultural sector in the economic and social development of different countries. However, this sector continues without much input from multi-criteria decision-making (MDCM) techniques and sustainability analysis, which are widely used in other sectors. This paper proposes an MCDM model to assess the sustainability of a musical institution&rsquo, s program. To define the parameters of the proposed model, qualitative interviews with relevant representatives of Catalan cultural institutions and highly recognized professionals in the sector were performed. The content of the 2015&ndash, 2016 season of the &lsquo, Palau de la Mú, sica Catalana&rsquo, a relevant Catalan musical institution located in Barcelona, was used as a case study to empirically test the method. The method allows the calculation of a season value index (SVI), which serves to make more sustainable decisions on musical season programs according to the established criteria. The sensitivity analysis carried out for different scenarios shows the robustness of the method. The research suggests that more complex decision settings, such as MCDM methods that are widely used in other sectors, can be easily applied to the sustainable management of any type of cultural institution. To the best of the authors&rsquo, knowledge, this method was never applied to a cultural institution and with real data.
- Published
- 2020
37. Entre profesionales y aficionados: relaciones y tensiones entre fans e industrias culturales, procesos y estrategias de trabajo y creación: estudios de caso de los fandoms castellanoparlantes de Doctor Who y El Ministerio del Tiempo
- Author
-
Establés Heras, María Josefa, Scolari, Carlos Alberto, 1963, and Universitat Pompeu Fabra. Departament de Comunicació
- Subjects
Estudios de fans ,Professionalization ,The Ministry of Time ,Industrias culturales ,El Ministerio del Tiempo ,Estudis de fans ,Profesionalización ,Fan studies ,Doctor Who ,Cultural industries ,Professionalització ,Indústries culturals ,El Ministeri del Temps - Abstract
La presente tesis doctoral pretende examinar los procesos de profesionalización de las personas que se consideran fans. En este sentido, este trabajo propone una nueva taxonomía sobre las características de distintos tipos de fans, tanto a nivel consumidor como productivo. Asimismo, se han elegido dos estudios de casos, que se corresponden con las comunidades de fans castellanoparlantes de las series de televisión Doctor Who y El Ministerio del Tiempo, con el objetivo de identificar y comprender a los actores involucrados en estos procesos de profesionalización, sus motivaciones, así como qué estrategias llevan a cabo y cómo han aprendido a desarrollarlas. Finalmente, esta tesis presenta una nueva teoría centrada en el diseño y control de comunidades de fans dentro del ecosistema transmediático actual. This doctoral thesis aims to examine the professionalization processes of people who consider themselves fans. In this sense, this work proposes a new taxonomy on the characteristics of different types of fans, both in consumer and a productive levels. Likewise, two case studies have been chosen, which correspond to the Spanish-speaking fan communities of the tv series Doctor Who and El Ministerio del Tiempo (The Department of Time), with the aim of identifying and understanding the actors involved in these professionalization processes, their motivations, as well as what strategies they carry out and how they have learned to develop them. Finally, this thesis presents a new theory focused on the design and control of fan communities within the current transmedia ecosystem. La present tesi doctoral pretén examinar els processos de professionalització de les persones que es consideren fans. En aquest sentit, aquest treball proposa una nova taxonomia sobre les característiques de diferents tipus de fans, tant a nivell consumidor com productiu. Així mateix, s'han triat dos estudis de casos, que es corresponen amb les comunitats de fans castellanoparlants de les sèries de televisió Doctor Who i El Ministerio del Tiempo (El Ministeri del Temps), amb l'objectiu d'identificar i comprendre als actors involucrats en aquests processos de professionalització, les seves motivacions, així com quines estratègies duen a terme i com han après a desenvolupar-les. Finalment, aquesta tesi presenta una nova teoria centrada en el disseny i control de comunitats de fans dins de l'ecosistema transmediàtic actual.
- Published
- 2020
38. Red social para dispositivos móviles orientada a la cultura
- Author
-
Baró Ortiz, Jaime, Kanaan Izquierdo, Samir, and Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Llenguatges i Sistemes Informàtics
- Subjects
Xarxes socials ,Bases de dades ,Databases ,Ionic Framework ,bases de datos ,Enginyeria electrònica [Àrees temàtiques de la UPC] ,Cultural industries ,cultura ,Node.js ,Social networks ,Indústries culturals ,aplicaciones multiplataforma - Abstract
El uso de dispositivos móviles ha sufrido un crecimiento dramáticamente vertiginoso en los últimos años. Actualmente, la inmensa mayoría de la población mundial se ha adueñado de uno. Gran parte de ella lo necesita para fines profesionales. Sin embargo, otra parte considerable padece una dependencia ociosa de estos dispositivos, como es la actividad en toda clase de redes sociales. El propósito de este proyecto es crear una red social que otorgue verdadero valor al usuario en términos culturales. Concretamente, se trata de desarrollar una aplicación multiplataforma mediante Ionic Framework y Node.Js donde el usuario pueda descubrir qué libros ha leído otro usuario en su red de contactos, qué series y películas ha visto, cuáles está interesado en ver o leer, así como ver su valoración y opinión acerca del producto; a fin de recoger ideas para la elección del próximo producto a consumir. Con esto, además, se pretende permitir al usuario añadir productos a una lista compuesta por aquellos que ya ha consumido, a una formada por los que le interesa consumir o a una constituida por aquellos que en algún momento inició pero aún no ha terminado; y poder acceder a ellas siempre que se desee. L'ús de dispositius mòbils ha patit un creixement dramàticament vertiginós en els últims anys. Actualment, la immensa majoria de la població mundial se n’ha apropiat un. Gran part d'ella el necessita per a fins professionals. No obstant això, una altra part considerable pateix una dependència ociosa d'aquests dispositius, com és l'activitat en tota classe de xarxes socials. El propòsit d'aquest projecte és crear una xarxa social que atorgui autèntic valor a l'usuari en termes culturals. Concretament, es tracta de desenvolupar una aplicació multiplataforma mitjançant Ionic Framework i Node.Js on l'usuari pugui descobrir quins llibres ha llegit un altre usuari de la seva xarxa de contactes, quines sèries i pel·lícules ha vist, quins està interessat en veure o llegir, així com veure la seva valoració i opinió sobre el producte; per tal de recollir idees per a l'elecció del pròxim producte a consumir. Amb això, a més, es pretén permetre a l'usuari afegir productes a una llista composta per aquells que ja ha consumit, a una formada pels que li interessa consumir o a una constituïda per aquells que en algun moment va iniciar però encara no ha acabat; i poder accedir-hi sempre que es vulgui. The use of mobile devices has grown dramatically in recent years. Currently, the vast majority of the world's population owns one. A large proportion of them needs it for professional purposes. However, another considerable number of people suffers from an idle dependence on these devices, such as the activity on all kinds of social networks. The purpose of this project is to create a social network that gives true value to the user in cultural terms. Specifically, it aims at developing a multiplatform application using the Ionic Framework and Node.Js where the user can discover what books another user on his network of contacts has read, what series and movies he has seen, which ones he is interested in watching or reading, as well as watching his evaluation and opinion about the product; in order to collect ideas for choosing the next product to consume. With this, in addition, it is intended to allow the user to add products to a list made up of those he has already consumed, to a list made up of those he is interested in consuming or to one made up of those that at some point he started but he has not finished yet; and be able to retrieve them whenever he wants.
- Published
- 2020
39. Milano, Trieste e Genova: sulle tracce dei pianoforti viennesi lungo la via di Barcellona (1800-1840)
- Author
-
Oriol Brugarolas
- Subjects
Piano ,Cultural industries ,Indústries culturals - Abstract
In Spagna, soprattutto a Madrid, Siviglia e Barcellona, nella prima metà del XIX secolo sorsero piccoli laboratori dedicati alla fabbricazione di pianoforti. Il modello allora predominante, che veniva importato e che fu adottato da costruttori spagnoli come Francisco Flórez o Francisco Fernández (entrambi fornitori della Casa Reale), era quello inglese. Barcellona rappresentò un'eccezione: in questa città, tra il 1820 e il 1840, il modello di riferimento sia per la importazione che per la costruzione di pianoforti fu quello viennese. A partire da fonti commerciali, notarili, giudiziarie ed emerografiche, nel presente articolo si apportano informazioni inedite sull'importazione di pianoforti viennesi a Barcellona tra il 1800 e il 1840, documentando che tale importazione fu possibile grazie all'intermediazione commerciale di Milano, Trieste e Genova. Si indicano anche i nomi di commercianti, editori e impresari musicali, costruttori di strumenti e musicisti italiani e barcellonesi che presero parte al commercio di questi pianoforti, collaborando quindi alla diffusione e al successo di questo modello nella città catalana. Si includono, infine, dati quali il costo dello strumento e il nome dei costruttori viennesi più richiesti, nonché documentazione grafica su alcuni dei pianoforti barcellonesi costruiti sul modello viennese che si trovano attualmente nel Museo de la Música di Barcellona. Così, nell'ambito dell'intensa circolazione di musica e musicisti italiani nella Spagna della prima metà del XIX secolo, Barcellona si configurò come un prolungamento del mercato italiano di pianoforti viennesi, un mercato altamente consolidato nel Nord Italia e a Napoli.
- Published
- 2019
40. Mesura de govern d'impuls de les indústries creatives
- Author
-
Gerència d'Àrea d'Economia, Recursos i Promoció Econòmica, Consell Municipal de Barcelona. Plenari, Àrea d'Economia, Treball, Competitivitat i Hisenda, Regidoria de Turisme i Indústries Creatives, Gerència d'Àrea d'Economia, Recursos i Promoció Econòmica, Consell Municipal de Barcelona. Plenari, Àrea d'Economia, Treball, Competitivitat i Hisenda, and Regidoria de Turisme i Indústries Creatives
- Abstract
L’objectiu d’aquesta proposta és activar la indústria creativa de la ciutat i, alhora, convertir el Disseny Hub Barcelona en l’epicentre i l’espai emblemàtic que la dinamitzi i la promogui amb polítiques públiques.
- Published
- 2019
41. Government measure for boosting creative industries
- Author
-
Gerència d'Àrea d'Economia, Recursos i Promoció Econòmica, Consell Municipal de Barcelona. Plenari, Àrea d'Economia, Treball, Competitivitat i Hisenda, Regidoria de Turisme i Indústries Creatives, Gerència d'Àrea d'Economia, Recursos i Promoció Econòmica, Consell Municipal de Barcelona. Plenari, Àrea d'Economia, Treball, Competitivitat i Hisenda, and Regidoria de Turisme i Indústries Creatives
- Abstract
L’objectiu d’aquesta proposta és activar la indústria creativa de la ciutat i, alhora, convertir el Disseny Hub Barcelona en l’epicentre i l’espai emblemàtic que la dinamitzi i la promogui amb polítiques públiques.
- Published
- 2019
42. Medida de gobierno de impulso de las industrias creativas
- Author
-
Gerència d'Àrea d'Economia, Recursos i Promoció Econòmica, Consell Municipal de Barcelona. Plenari, Àrea d'Economia, Treball, Competitivitat i Hisenda, Regidoria de Turisme i Indústries Creatives, Gerència d'Àrea d'Economia, Recursos i Promoció Econòmica, Consell Municipal de Barcelona. Plenari, Àrea d'Economia, Treball, Competitivitat i Hisenda, and Regidoria de Turisme i Indústries Creatives
- Abstract
L’objectiu d’aquesta proposta és activar la indústria creativa de la ciutat i, alhora, convertir el Disseny Hub Barcelona en l’epicentre i l’espai emblemàtic que la dinamitzi i la promogui amb polítiques públiques.
- Published
- 2019
43. La cultura com a factor essencial dels processos de desenvolupament i canvi social: Anàlisi crítica dels programes electorals en l’àmbit de cultura de les candidatures a les eleccions municipals de 2019 a l’Ajuntament de Barcelona
- Author
-
Torras Zamora, Arnau, Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Ciències de la Comunicació, and Tresserras Gaju, Joan Manuel (Dir)
- Subjects
Barcelona ,Cultura ,65 - Gestió i organització. Administració i direcció d'empreses. Publicitat. Relacions públiques. Mitjans de comunicació de masses ,Política ,Indústries culturals - Abstract
La investigació gira entorn a com les polítiques culturals han d'articular un model capaç d'incentivar processos de canvi social i empoderament, i com són capaçes de relacionar-se i elaborar models culturals capaços d'enforntar-se als reptes de les indústries culturals, la revolució digital i les noves tecnologies. Finalment es fa un estudi sobre quins són els models culturals que s'están proposant des de la política a Barcelona a partir de l'estudi dels seus programes electorals, i la seva posició ideologica respecte els paradigmes de la democracia cultural i el de la ciutat emprenadora. La investigación gira en torno a cómo las políticas culturales deben articular un modelo capaz de incentivar procesos de cambio social y empoderamiento, y como son capaces de relacionarse y elaborar modelos culturales capaces de enforntar a los retos de las industrias culturales , la revolución digital y las nuevas tecnologías. Finalmente se hace un estudio sobre cuáles son los modelos culturales que se están proponiendo desde la política en Barcelona, y su posición ideológica respecto a los paradigmas de la democracia cultural y el de la ciudad emprendedora. The research revolves around how cultural policies should articulate a model capable of encouraging processes of social change and empowerment, and how they are able to relate and develop cultural models capable of addressing the challenges of cultural industries, the digital revolution and new technologies. Finally, a study is made about the cultural models proposed by politics in Barcelona based on the study of their electoral programs, and their ideological position with respect to the paradigms of cultural democracy and that of the entrepreneurial city.
- Published
- 2019
44. La aplicación del arte, los artistas y los medios culturales en la industria del lujo como método de estrategia de venta e imagen
- Author
-
Jiménez Bastidas, Iván Camilo and Campo, Jordi
- Subjects
Master's theses ,Luxury ,Cultural industries ,Luxe ,Master's thesis ,Treballs de fi de màster ,Indústries culturals ,Mercats ,Markets - Abstract
Màster Oficial en Gestió Cultural, Universitat de Barcelona. Facultat d’Economia i Empresa , curs: 2018-2019, Tutor: Jordi Campo, La relación que existe entre la cultura y la industria del lujo se caracteriza por los fenómenos económicos, sociales, históricos y culturales que se producen entre sí. Las interacciones entre estos dos campos son más frecuentes y su objetivo es el beneficio mutuo en transacciones que garantizan la preservación de las artes y la supervivencia de la industria del lujo. Las estrategias que realizan las firmas del lujo son esenciales para determinar y explicar los fenómenos económicos que se producen, además, existe la apertura de oportunidades para el estudio y el diálogo entre los distintos agentes de la cadena de valor de las sinergias entre el lujo y la cultura y su coordinación en un sistema global.
- Published
- 2019
45. El periodisme narratiu. Guia de lectura
- Author
-
Alturo, Núria
- Subjects
Català ,Periodisme ,Comunicació escrita ,Narrativa ,Indústries culturals - Abstract
Activitat de lectura guiada a partir del llibre Periodismo narrativo. Como contar la realidad con las armas de la literatura, de Roberto Hersscher (2012, Barcelona: Publicacions i Edicions, Universitat de Barcelona). L'objectiu de l'activitat és aprendre les tècniques del periodisme narratiu a través de la lectura analítica, el treball cooperatiu i la reflexió crítica.
- Published
- 2019
46. La industria cultural según Theodor W. Adorno. Consideraciones en torno a la cultura de masas y la autonomía del arte
- Author
-
Amador Navarrete, María and Peist, Nuria
- Subjects
Teoria de l'art ,Bachelor's thesis ,Bachelor's theses ,Cultural industries ,Adorno, Theodor W., 1903-1969 ,Treballs de fi de grau ,Història de l'art ,Art history ,Indústries culturals ,Art theory - Abstract
Treballs Finals de Grau d'Història de l'Art, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2016-2017, Tutor: Nuria Peist Rojzman, El primer objetivo de este trabajo es analizar, a través de una lectura directa, algunos de los textos más importantes escritos por Adorno en relación a la industria cultural y la autonomía del arte. De esta manera, me propongo conocer sin la intermediación de las diversas interpretaciones de otros autores cuáles fueron sus aportaciones en este campo. A su vez, y estrechamente vinculado con el primer objetivo, pretendo determinar cuáles son las características e interpretaciones que para Adorno merecen tanto la industria cultural como el arte autónomo y qué papel juegan en la sociedad de la primera mitad del siglo XX. Una vez finalizada esta lectura autónoma y análisis personal de los textos adornianos, recogeré la visión de diversos especialistas en este mismo tema, con el objetivo de enriquecer mi visión y el contenido de este trabajo.
- Published
- 2018
47. La difusió de la cultura japonesa i les seves indústries: una perspectiva catalana
- Author
-
Llovet Ferrer, Marc and Llovet Ferrer, Marc
- Abstract
La cultura popular japonesa ha experimentat un èxit d’abast mundial des de finals del segle xx, impulsat per les indústries culturals del país, amb les del manga i l’anime com a líders. Tot i portar ja més de dues dècades actiu, el fenomen no dóna cap senyal de debilitat, sinó que sembla seguir en una trajectòria ascendent, més fort que mai. A Catalunya aquest s’ha manifestat amb un vigor indubtable, tenint un impacte en la seva realitat geogràfica. Aquest article aborda des de les teories discutides pels investigadors de les indústries culturals del Japó, fins el cas concret de Catalunya durant els anys recents des d’una perspectiva empírica, sense oblidar la història de la difusió de la cultura japonesa al país. Es debat sobre el poder cultural del Japó i la naturalesa dels seus productes. Així mateix, s’explica el cas de la comunitat japonòfila catalana i es posa èmfasi sobre el paper dels agents locals en el desenvolupament inicial del fenomen.Paraules clau: cultura popular japonesa, indústries culturals, fluxos culturals, manganime, japonofília., The Japanese popular culture has experimented a global success since the end of the 20th century, propelled by its cultural industries, with manga and anime as the leading examples. After more than two decades active, the phenomenon does not show any sign of weakness, but instead it seems to stay on the rise, stronger than ever. In Catalonia it appeared with an unquestionable vigor, having an impact on its geographic reality. This article addresses from the theories discussed by the researchers of the Japanese cultural industries, to the specific case of Catalonia during the recent years from an empirical perspective, without forgetting the history of the Japanese culture diffusion in the country. The cultural power of Japan and the nature of its products are discussed. Additionally, the case of the Japanophile community in Catalonia is explained, highlighting the role of local agents in the early stages of the phenomenon.Keywords: Japanese popular culture, cultural industries, cultural flows, manganime, japanophilia., La cultura popular japonesa ha experimentado un éxito de alcance mundial desde finales del siglo xx, impulsado por las industrias culturales del país, con las del manga y el anime como líderes. Pese a llevar más de dos décadas activo, el fenómeno no da ninguna señal de debilidad, sino que parece seguir en una trayectoria ascendente, más fuerte que nunca. En Cataluña éste se ha manifestado con un vigor indudable, teniendo un impacto en su realidad geográfica. Este artículo aborda desde las teorías discutidas por los investigadores de las industrias culturales del Japón, hasta el caso concreto de Cataluña durante los años recientes des de una perspectiva empírica, sin olvidar la historia de la difusión de la cultura japonesa en el país. Se debate sobre el poder cultural de Japón y la naturaleza de sus productos. Asimismo, se explica el caso de la comunidad japonófila catalana y se destaca el papel de los agentes locales en el desarrollo inicial del fenómeno.Palabras clave: cultura popular japonesa, industrias culturales, flujos culturales, manganime, japonofilia.
- Published
- 2018
48. Innovation processes in creative industries: new practices and the use of technology in the digital entertainment industry
- Author
-
Granados Sánchez, Cristian, Pareja Eastaway, Montserrat, Bernardo Vilamitjana, Mercè, and Universitat de Barcelona. Facultat d'Economia i Empresa
- Subjects
Creatividad en las organizaciones ,Creative ability in business ,Creativitat en els negocis ,Cultural industries ,Industria cultural ,Innovaciones tecnológicas ,Technological innovations ,Ciències Jurídiques, Econòmiques i Socials ,Indústries culturals ,Innovacions tecnològiques - Abstract
[eng] In the last few decades Creative Industries (CIs) have been gaining ground as an important topic in academic and political agendas. CIs have their origin in creativity and individual talent to produce content, services or products with symbolic value, e.g. design, music, video games, among other sectors. The rationale in grouping these rather diverse activities together was said to be that individual creativity and intellectual capital were the primary drivers for these sectors. Moreover, digital technologies play an important role as they provide new forms of expressions of creativity (such as in music, movies or video games). In the academic literature, these activities have been widely studied as new industries in developed countries. Nevertheless, there is a gap with regards to studying their innovation processes. After conducting the literature review (second chapter), I argue that research on creative industries has analyzed innovation from different perspectives but in a separate way, without in-depth analysis of their innovation process. Furthermore, the role of new digital technologies in the innovation process has not been analyzed, which play a major role in these industries. In this regard, this doctoral thesis aims to contribute to the literature by exploring different topics of the innovation process in creative industries from the perspective of the use of new technologies (technological change) and the emergence of new practices (organizational change). The case of the mobile games sector (i.e. games to be played on portable devices) has been used as study context. In pursuit of the objective, it is proposed a compendium of four articles corresponding to the central chapters of this thesis. The first article (Chapter 2) is a literature review. In this paper, the existing innovation process literature in creative sectors is reviewed, and a theoretical model for the entire innovation process is proposed. In essence, it explains how innovation occurs and what managerial practices are commonly used. Based on the proposal, an agenda for future research is presented. The research agenda leads us to focus on the second paper (Chapter 3) on the innovation process in a specific creative sector, mobile games, and new practices that have been introduced due to technological and market changes. Based on a qualitative approach of 14 case studies, the paper proposes a data-driven innovation process model. This model explains how mobile companies explore, develop and commercialize new products/services in an iterative way, and the role of technological and market changes on the emergence of this model. The Chapter 4 presents an exploratory study on how digital platforms, as internet technologies, have changed and introduced new innovation practices. Using qualitative data from 50 interviews with professional, the results show that digital platforms have introduced some practices such as a creation process in real time, and they have reorganized others, such as internal structures. This research aims to contribute to the literature by improving the knowledge on how technologies change managerial practices (in this case the innovation process) and organizations. The last paper (Chapter 5) presents an inductive study on how hackathons, as new innovation and collaborative practices, contribute to innovation in large organizations. Drawing on a single case of a large company from a creative sector (mobile games), and based on analytical interviews and non-participant observation, the results suggest that hackathons contribute by promoting exploration activities, and by enhancing some preconditions for innovation, such as attracting talent. This paper aims to contribute to the existing research on new innovation practices by positioning the results in innovation literature. Finally, the conclusions section (Chapter 6) reflects on the results obtained and it presents some future research lines to continue developing the creative industry and innovation process literature.
- Published
- 2018
49. La Diversa : Creación de una agencia feminista de gestión cultural
- Author
-
Landa González, Marina and Villarroya Planas, Ana
- Subjects
Master's theses ,Feminisme ,Cultural industries ,Master's thesis ,Cultural policy ,Treballs de fi de màster ,Feminism ,Indústries culturals ,Política cultural - Abstract
Màster Oficial en Gestió Cultural, Universitat de Barcelona. Facultat d’Economia i Empresa , curs: 2017-2018, Tutor: Anna Villarroya Planas, Este trabajo es el Trabajo Final de Máster de Marina Landa González, estudiante del Máster en Gestión Cultural de la Universidad de Barcelona. La temática principal es el fomento del feminismo en el sector cultural como reacción a la discriminación e injusticia que sufren las mujeres en el mismo como consecuencia de la desigualdad de género que hay en nuestra sociedad. Para ello, y partiendo del análisis crítico, se plantea una propuesta práctica en forma de cooperativa con el fin de ayudar a combatir el machismo que hay en los diversos ámbitos del mundo cultural. [...]
- Published
- 2018
50. Cultural clusters and social interaction dynamics
- Author
-
Arturo Rodríguez Morató, Matías I. Zarlenga, Joaquim Rius Ulldemolins, and Universitat de Barcelona
- Subjects
Geografía Económica y Social ,0211 other engineering and technologies ,0507 social and economic geography ,Arts management ,02 engineering and technology ,Environmental Science (miscellaneous) ,CIENCIAS SOCIALES ,Interaction analysis in education ,CULTURAL POLICIES ,CULTURAL CLUSTER ,Economic geography ,Sociology ,Social science ,Indústries culturals ,Estudios Urbanos ,05 social sciences ,Interacció educativa ,021107 urban & regional planning ,BARCELONA ,Social relation ,Barcelona (Catalonia) ,Urban Studies ,Barcelona (Catalunya) ,Cultural analysis ,Dynamics (music) ,Cultural industries ,Gestió cultural ,050703 geography - Abstract
Analysing the territorial dynamics of culture, particularly its tendency to form clusters, has become a study area that draws the attention of various social science disciplines. It has grown steadily in importance over the last 20 years alongside the increasing interest in creative industries and cultural institutions as factors in socio-economic development and urban regeneration. Most of today’s literature on the subject takes cultural clusters as a single type and focuses on aspects linked to their urban planning or economic impact. However, there is a growing awareness of the importance of the social dimension of cultural clusters. This paper aims to differentiate between various cultural clusters in the city of Barcelona by constructing models or types of cluster, taking into account the predominant interaction dynamics and the type of social ties generated between the cultural agents participating in these groupings. Following these criteria we distinguish three types of cultural cluster according to whether a bureaucratic, associative or community dynamic predominates. These social dynamics enable us to understand the success or failure of a cluster policy. Fil: Zarlenga, Matías Ignacio. Universidad Nacional de Tres de Febrero. Instituto de Investigaciones en Arte y Cultura "Dr. Norberto Griffa"; Argentina. Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas; Argentina Fil: Rius Ulldemolins, Joaquim. Universidad de Valencia; España Fil: Rodríguez Morató, Arturo Julio. Universidad de Barcelona; España
- Published
- 2013
- Full Text
- View/download PDF
Catalog
Discovery Service for Jio Institute Digital Library
For full access to our library's resources, please sign in.