Search

El treball presenta l'estudi comparatiu dels materials ceràmics de dos conjunts tancats; el pou-cisterna de la Fortalesa dels Vilars (Arbeca, les Garrigues) i la cisterna del poblat de les Roques de Sant Formatge (Seròs, Segrià). En total s'ha analitzat 9.528 fragments ceràmics, que corresponent a 1.119 recipients diferents. Per dur-lo a terme s'ha dissenyat una base de dades específica: Cer-Iber, que permet una aproximació qualitativa i quantitativa a les característiques dels diferents vasos i que ha de constituir una eina de recerca per al futur amb la incorporació de nous jaciments. Els resultats obtinguts permeten disposar per primera vegada d'una visió detallada de les fàcies ceràmiques de l'Ibèric ple, especialment el segle IV a.n.e. al territori ilergeta, omplint el buit fins ara existent en la caracterització cultural d'aquest singular poble iber. Aporten també com a dada important l'existència de significatives diferències entre les produccions ceràmiques de la Ilergècia oriental i occidental, la qual cosa permet establir les primeres hipòtesis sobre desenvolupament de relacions específiques amb la resta de pobles ibers de l'entorn i sobre la integració diferenciada d'ambdues àrees en les xarxes comercials existents. El trabajo presenta el estudio comparativo de los materiales cerámicos de dos conjuntos cerrados; el pozo-cisterna de la Fortaleza dels Vilars (Arbeca, Garrigues) y la cisterna del poblado de las Rocas de Sant Formatge (Seròs, Segrià). En total se han analizado 9.528 fragmentos cerámicos, que corresponden a 1.119 recipientes diferentes. Para llevarlo a cabo se ha diseñado una base de datos específica: Cer-Iber, que permite una aproximación cualitativa y cuantitativa a las características de los diferentes vasos y que debe constituir una herramienta de investigación para el futuro con la incorporación de nuevos yacimientos. Los resultados obtenidos permiten disponer por primera vez de una visión detallada de las tipologías cerámicas del Ibérico pleno, especialmente el siglo IV a.n.e. en el territorio ilergeta, llenando el vacío hasta ahora existente en la caracterización cultural de este singular pueblo íbero. Aportan también como dato importante la existencia de significativas diferencias entre las producciones cerámicas de la Ilergècia oriental y occidental, lo que permite establecer las primeras hipótesis sobre desarrollo de relaciones específicas con el resto de pueblos íberos del entorno y sobre la integración distinta de ambas áreas en las redes comerciales existentes. This research work presents the comparative study of pottery materials from two closed sets; the cistern well from the fortification els Vilars (Arbeca, Garrigues) and the cistern from the village, les Roques de Sant Formatge (Seròs, Segrià). A total of 9,528 pottery fragments have been analyzed and corresponding to 1,119 different pottery objects. To carry it out, a specific database has been designed: Cer-Iber, which allows a qualitative and quantitative approach to the characteristics of the different pottery and must be used as a research tool for the future with the incorporation of new archaeological sites. The results obtained allow for the first time for a detailed vision of the ceramic types of the Iberian period, especially the IV century a.n.e. in the ilergeta territory, filling the vacuum until now existing in the cultural characterization of this unique Iberian town. They also bring important significance to the existence of significant differences between the pottery productions of Eastern and Western ilergete, which allows to establish the first hypotheses about the development of specific relationships with the rest of the Iberian people of the surroundings and on the different integration of both areas in the existing commercial networks.

[spa] En la bibliografía reciente ha venido prevaleciendo la adscripción de la ciudad romana de Aeso, ubicada en el noroeste catalán, a la formación prerromana de los lacetanos, pese a que en el pasado no faltasen otras atribuciones. Mediante el presente escrito se repasan los argumentos que se emplearon para sostener las adscripciones ilergete, jacetana y lacetana, evidenciando las carencias de los diferentes discursos. Ante el aparente problema de vacío, se propone abandonar el paradigma esencialista en la definición de los étnicos mencionados en las fuentes literarias, señalando la conveniencia de introducir en el discurso la arqueología de la etnicidad aplicada a un grupo protohistórico que habitó un territorio geográficamente definido. Desde esa perspectiva, la urgencia en la atribución a una formación literaria pasa a un segundo plano., [eng] Recent research tends to assign the Roman city of Aeso in northwestern Catalonia to a pre-Roman Lacetani settlement despite many other past attributions. This paper reviews the arguments serving to support the Ilergete, Iacetani and Lacetani origins evidencing their different drawbacks. Given the apparent void, this paper proposes an abandonment of the essentialist paradigm in the definition of the ethnic groups cited in literary sources, and points out the convenience of introducing into the discourse of archaeology of ethnicity applied to a Protohistoric group that inhabited a geographically defined territory. From this perspective, the urgency of defining a group from a literary text takes on a secondary role.

El poblat de Gebut (Soses, Segrià, Catalunya) va ser mal excavat als anys quaranta, i durant decennis va estar abandonat i va patir una degradació sistemàtica, encara que es va realitzar alguna intervenció puntual per recuperar-lo l’any 1987. Finalment, el 2017, es va signar un conveni entre l’Ajuntament de Soses i la Universitat de Lleida per dur a terme un projecte de recerca i de recuperació patrimonial, que va començar el mateix any. En aquest treball es presenta un resum dels resultats assolits durant aquesta primera campanya. Tot i l’estat incipient de la recerca, les intervencions efectuades en diferents punts del jaciment modifiquen ja la visió de Gebut com un simple oppidum de l’ibèric ple i aporten noves dades que n’enriqueixen el valor científic i patrimonial. Entre elles destaquen: el descobriment d’una muralla torrejada de la primera edat del ferro, la datació de l’amortització d’una cisterna en l’ibèric antic, el descobriment d’una ampliació del poblat cap al nord en funcionament durant el segle iii ANE, els canvis en la xarxa viària i la troballa d’un espai de producció possiblement de vi, de característiques insòlites dins del món ibèric català. The settlement of Gebut (Soses, Segrià, Catalonia), poorly excavated in the 1940s, was abandoned for decades and suffered systematic degradation. A modest intervention was carried out in 1987 to recover the site. Finally, in 2017, an agreement was signed between the City Council of Soses and the University of Lleida to carry out a research and heritage recovery project. This paper presents an overview of the findings of this first campaign that began that year. The interventions carried out at different points of the site, although in an incipient stage, already modify the view of Gebut as a simple oppidum dating from the Middle Iberian Period and offer new data that enriches the site’s scientific and heritage value. Among them are the discovery of a wall with towers from the Early Iron Age, a dating of the abandonment of a cistern from the Early Iberian period, the discovery of an expansion of the settlement to the north spanning the 3rd century BC, changes in the road network, and the discovery of a space where wine was possiby produced, features that are unusual in the Iberian period in Catalonia.

The first part of this paper brings together the artefacts with red ilerget varnish located in Tossal de les Tenalles during the excavation of the 1915. We review known objects and introduce some new ones. In the second part we proceed to the association between the forms. To perform this simulation, the whole site was considered, because of the absence of better stratigraphic accuracies. Finally, in the last section, the complete Tossal is compared with other places, in order to capture the character of the workshop, the market strategy and the importance that the ceramic type has played in the definition of the Ilergetian cultural circle.

El poblat de Gebut (Soses, Segrià, Catalunya) va ser mal excavat als anys quaranta, i durant decennis va estar abandonat i va patir una degradació sistemàtica, encara que es va realitzar alguna intervenció puntual per recuperar-lo l’any 1987. Finalment, el 2017, es va signar un conveni entre l’Ajuntament de Soses i la Universitat de Lleida per dur a terme un projecte de recerca i de recuperació patrimonial, que va començar el mateix any. En aquest treball es presenta un resum dels resultats assolits durant aquesta primera campanya. Tot i l’estat incipient de la recerca, les intervencions efectuades en diferents punts del jaciment modifiquen ja la visió de Gebut com un simple oppidum de l’ibèric ple i aporten noves dades que n’enriqueixen el valor científic i patrimonial. Entre elles destaquen: el descobriment d’una muralla torrejada de la primera edat del ferro, la datació de l’amortització d’una cisterna en l’ibèric antic, el descobriment d’una ampliació del poblat cap al nord en funcionament durant el segle iii ANE, els canvis en la xarxa viària i la troballa d’un espai de producció possiblement de vi, de característiques insòlites dins del món ibèric català. The settlement of Gebut (Soses, Segrià, Catalonia), poorly excavated in the 1940s, was abandoned for decades and suffered systematic degradation. A modest intervention was carried out in 1987 to recover the site. Finally, in 2017, an agreement was signed between the City Council of Soses and the University of Lleida to carry out a research and heritage recovery project. This paper presents an overview of the findings of this first campaign that began that year. The interventions carried out at different points of the site, although in an incipient stage, already modify the view of Gebut as a simple oppidum dating from the Middle Iberian Period and offer new data that enriches the site’s scientific and heritage value. Among them are the discovery of a wall with towers from the Early Iron Age, a dating of the abandonment of a cistern from the Early Iberian period, the discovery of an expansion of the settlement to the north spanning the 3rd century BC, changes in the road network, and the discovery of a space where wine was possiby produced, features that are unusual in the Iberian period in Catalonia.

Horse muzzles and Bronze muzzles are unique equestrian tools that have been referred to in scattered accounts throughout history. Nevertheless, the majority of these objects have received short descriptions and an overall study is still missing. The lack of a comprehensive study hinges on the over looked importance of these items and the superficial manner that have characterized their documentation. Both these reasons have limited observations on chronology and archaeological investigation. The recent identification of new unpublished exemplars among the Museums’ collections in Barcelona and Lleida has encouraged the authors of this paper to start a new study dedicated to these objects. Starting from a catalogue inclusive of all muzzles and muzzles currently known in the Iberian Peninsula, an attempt will be made to propose an accurate description, typological classification and, for some of the items, a revision of the decorative scenes that have marked their place in bronze horse muzzle and muzzle chronology. The formal development and the chronological framework here proposed refer to those of the exemplars found in Greece and in Italy. The broadening of the geographical area will allow reconsideration of those social phenomena that have in the past determined the diffusion of elements in horse tack throughout most of the western Peninsula in the Mediterranean.Los bozales y las muserolas en bronce para caballo constituyen unos excepcionales complementos ecuestres cuyo conocimiento se encuentra disperso en una extensa bibliografía. De muchos ejemplares apenas se ha publicado una breve descripción y nunca hasta el presente han sido objeto de un estudio monográfico, quizás por el desaliento que produce el desconocimiento de su procedencia en unos casos, o la superficial noticia del contexto de aparición en la mayoría de ellos, hecho que ha limitado las consideraciones cronológicas y de asociación. La identificación de nuevos ejemplares inéditos en los museos de Barcelona y Lleida ha animado a los autores a emprender un trabajo que por primera vez reúne y revisa los ejemplares conocidos de la Península Ibérica, para los que se propone una descripción normalizada, una clasificación tipológica y, en determinadas piezas, una sustancial revisión de las escenas decorativas y cronologías comúnmente admitidas. La seriación formal y la propuesta de datación implican la referencia de los ejemplares aparecidos en Grecia e Italia. Esa ampliación espacial conduce a replantear los agentes sociales que pueden estar detrás de la propagación de ese complemento ecuestre hasta la península más occidental del Mediterráneo.

[cat] Es presenta la troballa casual d'un fragment de cràter àtic de figures roges en un jaciment ilerget. El seu interès és doble: d'una banda, completa el repertori iconogràfic del Grup del Pintor de Telos afegint-hi una nova escena relacionada amb el banquet. En segon lloc, permet discutir sobre aquest tipus de béns de prestigi a l'occident català. La seva troballa en un indret que no sembla ser de primer ordre qüestiona la tradicional associació de vasos de luxe amb centres rectors del territori. Aquesta reflexió permet albirar un paper més actiu dels centres secundaris en la competició social regional de la qual feia part l'exhibició d'importacions. [eng]This paper presents the chance find of a fragment of an Attic red-figure Krater at an Ilergete site. Its interest is twofold. Firstly it completes the iconographic repertoire of the Telos Painter Group by adding a new banquet scene. Secondly, it serves to initiate discussion about this type of prestige good in Western Catalonia. Its discovery in a location that seems not to be of prime importance challenges the traditional association of luxury goods with centres of power that govern a territory. This case reveals a more active role of secondary centres taking part in the regional social competition for imported goods.

Es presenta la troballa casual d’un fragment de cràter àtic de figures roges en un jaciment ilerget. El seu interès és doble: d’una banda, completa el repertori iconogràfic del Grup del Pintor de Telos afegint-hi una nova escena relacionada amb el banquet. En segon lloc, permet discutir sobre aquest tipus de béns de prestigi a l’occident català. La seva troballa en un indret que no sembla ser de primer ordre qüestiona la tradicional associació de vasos de luxe amb centres rectors del territori. Aquesta reflexió permet albirar un paper més actiu dels centres secundaris en la competició social regional de la qual feia part l’exhibició d’importacions. This paper presents the chance find of a fragment of an Attic red-figure Krater at an Ilergete site. Its interest is twofold. Firstly it completes the iconographic repertoire of the Telos Painter Group by adding a new banquet scene. Secondly, it serves to initiate discussion about this type of prestige good in Western Catalonia. Its discovery in a location that seems not to be of prime importance challenges the traditional association of luxury goods with centres of power that govern a territory. This case reveals a more active role of secondary centres taking part in the regional social competition for imported goods.

Not Available., [es] La fortaleza de Els Vilars (Arbeca, Lleida), construida en torno al 750 cal. ANE y abandonada poco después del 350 ANE, constituye un yacimiento clave para la comprensión de la Primera Edad del Hierro y la Época Ibérica en sus fases antigua y plena en el noreste de la Península Ibérica. Sus defensas excepcionales, muralla torreada, barrera de piedras hincadas y foso, la convierten en referente de la fortificación ibérica. El proyecto "Vilars 2000" tiene por objeto la investigación, la recuperación patrimonial y la difusión pública. Se exponen los objetivos del Plan Director, así como la estrategia de obtención de recursos económicos, incidiendo en su condición de valor turístico de primer orden. [fr] “La forteresse de Arbeca. Le projet Vilars 2000”. Recherche, recuperation et socialisation de la connaissance et du patrimonie. La forteresse de "Fis Vilars" (Arbeca, Lleida), bâtie vers 775 cal. BC et abandonnée un peu après l'année 350 BC, devient un site clé pour l´étude du premier Âge du Fer et la période ibérique ancienne et pleine dans le nord-est de la Péninsule Ibérique. Ses défenses exceptionnelles, rempart flanqué de 12 tours, chevaux-de-frise et fossé, permettent la considérer comme le point de référence des fortifications ibériques. Le projet "Vilars 2000" a comme buts la recherche scientifique, la récupération patrimoniale et la diffusion au grand public. Dans cet article sont présentés les objectifs du Plan Directeur, ainsi que la stratégie pour obtenir les moyens économiques nécessaires, compte tenu de l'intérêt touristique majeur du site.

[spa]El presente trabajo culmina un proyecto dedicado al estudio de cuatro láminas de plomo con escritura ibérica procedentes del área ilergeta, que habñian sido extraídas de forma irregular de forma irregular a principios de la década de los años 80 del pasado siglo y que acabaron en el Instituto de Estudios Ilerdenses. En 2005 se dio a conocer el plomo de Olriols (Sant Esteve de Llitera), en 2009 los plomos 1 y 2 de Monteró (Camarasa) y ahora finalmente el plomo del Tossal del Mor (Tárrega). Este texto es muy corto, sólo consta de cuatro segmentos, todos posiblemete antropónimos sin ningún morfo añadido. Desde el punto de vista paleográfico, es significativo que por primera vez se documente un signo dual ko complejo en la zona ilergeta. Mientras que del léxico, cabe destacar que en uno de los antroponimos se documenta por primera vez con claridad en una inscripción ibérica el elemento iber. Independientemente de su significado parece plausible su relación con el etnónimo o con el río con los que antiguos griegos y romanos identificaban a los íberos. [eng]This work is the culmination of a project dedicated to the study of four sheets of lead with Iberian writing from the Ilerget area that had been extracted without authorisation in the early 1980s and that found way to the Institut d"Estudis Ilerdencs (Lleida). In 2005, the lead from Olriols (Sant Esteve de Llitera) was presented, as were lead sheets 1 and 2 from Monteró (Camarasa) in 2009 and now finally the lad piece from Tossal del Mor (Tàrrega). The text is very short, with only four segments, all possibly anthroponyms without any added morph. From the palaeographic point of view, it is significant that, for the first time, a complex dual ko sign is documented in the Ilerget area. Regarding the lexis, it is of note that in one of the anthroponyms the element ibeŕ is documented clearly for the first time in an Iberian inscription. Independently of its meaning, it seems plausible to link it to the ethnonym or the river with which the ancient Greeks and Romans identified the Iberians.

Se vuelven a discutir los argumentos a favor y en contra de la adscripción de iltikke como ceca de los ilergetes o de los ilercaones y la incidencia que en su ubicación pueda tener la de sikaibi o sikarh conocida desde 1994. It's going to be discussed again the arguments in favour and against the adscrip- tion of the mint of iltikke to the Ilergetes or to the Ilercaones and the effect that in its location may have the currency of sikaibi or sikara presented in 1994.

[cat] Les darreries del segle III a.C., moment de contacte directe entre els móns ilerget i romà em semblà un període força atractiu per tal de dedicar-hi la meva tesi doctoral. Una orientació de recerca afavorida per la línia que, en aquells anys, havia emprès l'Àrea d'Arqueologia, Prehistòria i Història Antiga de l'Estudi General de Lleida i, en concret, el seu projecte "Iltirda-Ilerda". La configuraciò i delimitació de la tesi es realitzà ja dintre d'aquesta Àrea amb la concessiò d'una “Beca de Formaciòn del Personal Investigador, Becas en España”, que disfrutàrem durant el trienni 1984-1986. Va ser el nostre director Dr. Emili Junyent, el qual ens va fer veure la importància i el desconeixement de l'Horitzó Ibèric corresponent als segles de la romanització. D'aquesta manera el moment de conquesta es convertí en el principi d'una anàlisi més ambiciosa: el procés de romanització, en el seu vertent de pervivència i de canvi. Els treballs sobre la romanitzaciò no han mancat, ni manquen, però enfocats des de l'aculturador mès que no pas des de la transformacib de l'aculturat; aviat ens adonarem que tant l'arqueologia com la història antiga manquen d'un aclariment conceptual previ dels termes emprats, molt lluny dels postulats que, per a fenòmens similars utilitza l'antropologia dels anys 80. És per aquesta raó que dedicarem un petit espai a la gestió. De la revisió bibliogràfica passarem a l'estudi epigràfic. Durant el curs 1984/85 assistirem a les assignatures de doctorat, en concret una de les quals fou impartida pel plorat professor Dr. J. Maluquer de Motes, i que versava sobre l'epigrafia ibèrica, ens motivà a actualitzar el seu estat a la zona ilergeta, que restà incorporada a la nostra tesi, amb un panorama més esperançador per la presència de noves inscripcions. Les fonts literàries les hem consultades desprès sota el prisma de resseguir els indigenes i la seva transformació fins on ens fos possible, per requestionar algunes fonts es basaven en hipòtesis que, més que en aquestes fonts es basaven en tòpics formats. Quelcom semblant, però més modest hem realitzat amb les fonts numismàtiques. La visita i el coneixement directe de la majoria dels jaciments importants -seixanta dels dos-cents setze punts considerats- ens ha portat a elaborar un tempteig de distribució i de jerarquització. Som conscients que es tracta d'una primera proposta, molt limitada pels nostres medis, i que, un estudi pluridisciplinar detallat seria recomanable i obriria llums entre les boires que la nostra individual tasca comporta. És en el terreny dels materials ceràmics on de ben segur hi podem aportar mes novetats, ja que d'un panorama desolador d'uns anys enrera, hem passat a disposar d'ingents quantitats: l'estratigrafia de La Paeria, excavada dintre del programa Iltirda-Ilerda entre 1982-1986, la urgència de l'Antic Portal de la Magdalena (1984-1987), a la ciutat de Lleida, i l'estudi que ens encoratjà de fer el Dr. Arturo Pérez sobre els materials ibèrics de Raïmat (1985, publicat al 1988) el qual, malgrat no tenir un context estratigràfic, es pot considerar un conjunt de primera meitat del s. I d.C.; tots aquests lots ens han permès d'individualitzar producccions de ceràmiques, motius i tècniques que, en alguns casos, ens han portat a identificar de similars a col.leccions locals, a velles excavacions o simplement en prospecció sobre el terreny. Des de 1987 ens incorporàrem al Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la Universitat de Barcelona; les facilitats que comporta una gran Universitat ens han portat a la fase final de recopilació de dades, i amb parèntesis deguts a la dinàmica certament absorbent d'alguns treballs de camp fora de la línia que aquí ens interessa, procedim a redactar-lo.

En el presente trabajo se efectúa un estado de la cuestión sobre las poco conocidas cerámicas pintadas de baja época en el territorio ilergete y algunas zonas vecinas. El marco temporal seleccionado se inicia en el último tercio del siglo n a.C. y finaliza con las series romanas de tradición, ya bien entrado el siglo r d.C. Són analizadas las técnicas, las bases cronológicas y la clasificación formal y decorativa. En las conclusiones se propone un ensayo histórico del proceso de procucción y de distribución.

Se estudian tres inscripciones ibéricas falsas localizadas en el entorno de Lleida, dos de ellas realizadas sobre soporte pétreo y una sobre cerámica. Resultan ser reproducciones de leyendas monetales realizadas en otros soportes y en algún caso se observan variantes no esperadas, lo que nos lleva a indagar en la transmisión local de las lecturas y en la difusión popular de los rótulos de monedas. Three fake Iberian inscriptions from the vicinity of Lleida are studied, two of them on stone and one on earthenware. They turn out to be reproductions of monetary legends made in other materials. In some cases, they show unexpected variations, which lead us to investigate the local transmission of the readings and the popular diffusion of coin legends