Search

Objective: During its first year, the AWARE study assessed disease activity, patient quality of life (QOL), and treatment patterns in chronic urticaria (CU) refractory to H1-antihistamines (H1-AH) in clinical practice. Methods: We performed an observational, prospective (24 months), international, multicenter study. The inclusion criteria were age ≥18 years and H1-AH–refractory CU (>2 months). At each visit, patients completed questionnaires to assess disease burden (Urticaria Control Test [UCT]), disease activity (7 day-Urticaria Activity Score [UAS7]), and QOL (Dermatology Life Quality index [DLQI], Chronic Urticaria Quality of Life Questionnaire [CU-Q2oL], and Angioedema Quality of Life Questionnaire [AE-QoL]). We present data for Spain. Results: The study population comprised 270 evaluable patients (73.3% female, mean [SD] age, 48.9 [14.7] years). At baseline, 89.3% were prescribed a CU treatment. After 1 year, first- and second-line treatments became less frequent and third-line treatments became more frequent. At baseline, 47.0% of patients experienced angioedema; at 1 year, this percentage had fallen to 11.8%. The mean (SD) AE-QoL score decreased from 45.2 (28.7) to 24.0 (25.8). The mean (SD) UCT score decreased from 7.0 (4.5) to 12.1 (4.1). According to UAS7, 38.2% of patients reported absence of wheals and itch in the previous 7 days at 1 year compared with 8.3% at baseline. The mean (SD) DLQI score decreased from 8.0 (7.4) to 2.8 (4.6). At the 1-year visit, the percentage of patients reporting a high or very high impact on QOL fell from 29.9% to 9.6%. Conclusions: H1-AH–refractory CU in Spain is characterized by absence of symptoms and a considerable impact on QOL. Continuous follow-up of CU patients and third-line therapies reduce disease burden and improve patients’ QOL.

El projecte arrenca en evidenciar-se la manca d’espais de socialització propers als centres educatius de l’Institut Escola Marta Mata i l’Institut Cirviànum. Aquests centres s’ubiquen al nord de Torelló, a la urbanització del Castell, una zona que ha estat urbanitzada però encara no construïda. Així doncs, aquests equipaments es troben enmig del no-res, sense cap teixit urbà que propiciï les relacions socials abans, durant o després del procés d’aprenentatge. A més a més de la manca de teixit urbà, aquesta àrea es troba desconnectada respecte de la resta de Torelló. Les barreres causades pel desnivell topogràfic, així com per les vies del tren, fan que actualment aquesta zona estigui més vinculada amb Sant Vicenç de Torelló que no pas amb el centre del mateix municipi. Atesa la importància de disposar d’un teixit urbà consolidat que doni suport als equipaments educatius, el projecte pretén donar resposta a aquesta necessitat dissenyant una xarxa d’espais de socialització al nord de Torelló en forma d’eix cívic. En segon lloc, entrant en el funcionament de l’equipament en si, detectem que a hores d’ara l’alumnat de secundària de l’Institut Escola Marta Mata cursa els estudis en barracons i que, per tant, aquest centre necessita ser ampliat. La proposta actual d’ampliació suposa perdre aproximadament la meitat de la superfície de pati (deixant solament lliures les pistes poliesportives). Reconeixent la importància d’aquest espai dins del procés de socialització i també d’aprenentatge de l’alumnat, el projecte proposa una ampliació que respecti la zona de pati, incorporant-la com a part de l’aula i millori també la relació del centre educatiu amb el seu entorn. A més a més, tractem de difuminar els límits entre el pati i els espais de socialització adjacents al centre, per tal que aquests espais formin també part del pati durant l’horari lectiu. El proyecto comienza evidenciando la falta de espacios de socialización cercanos a los centros educativos del Institut Escola Marta Mata y el Institut Cirviànum. Estos centros se ubican en el norte de Torelló, en la urbanización del Castell, una zona que ha sido urbanizada pero todavía no construida. Así pues, estos equipamientos se encuentran en medio de la nada, sin ningún tejido urbano que propicie las relaciones sociales antes, durante o después del proceso de aprendizaje. Además de la carencia de tejido urbano, esta área se encuentra desconectada respecto al resto de Torelló; las barreras causadas por el desnivel topográfico, así como por las vías del tren, hacen que actualmente esta zona esté más vinculada con Sant Vicenç de Torelló que con el centro del mismo municipio. Dada la importancia de disponer de un tejido urbano consolidado que apoye los equipamientos educativos, el proyecto pretende dar respuesta a esta necesidad diseñando una red de espacios de socialización en el norte de Torelló en forma de eje cívico. En segundo lugar, ya entrando en el funcionamiento del equipamiento en sí, detectamos que en estos momentos el alumnado de secundaria del Instituto Escuela Marta Mata cursa los estudios en barracones y que, por tanto, este centro necesita ser ampliado. La propuesta actual de ampliación supone perder aproximadamente la mitad de la superficie de patio (dejando solo libres las pistas polideportivas). Reconociendo la importancia de este espacio dentro del proceso de socialización y también en el aprendizaje del alumnado, el proyecto propone una ampliación del centro educativo que respete la zona de patio, incorporándola como parte del aula, y mejorando así la relación del centro educativo con su entorno. Además, tratamos de difuminar los límites entre el patio y los espacios de socialización adyacentes al centro, para que estos formen también parte del patio durante el horario lectivo. The project starts when the lack of socialization spaces near the educational centres of the Marta Mata School Institute and the Cirviànum Institute become evident. These centres are located in the north of Torelló, in the Castell urbanization, an area that has been urbanized but not built yet. So, these facilities are in the middle of nowhere, without any building nearby to encourage social relations before, during or after the learning process. In addition to the lack of urban development, this area is disconnected from the rest of Torelló. The barriers caused by the topographical unevenness as well as by the train tracks mean that this area is currently more linked to Sant Vicenç de Torelló than to the centre of the municipality itself. Given the importance of having a consolidated urban environment that supports educational facilities, the project aims to respond to this need by designing a network of socializing spaces in the north of Torelló in the form of a civic axis. Secondly, already entering into the operation of the equipment itself, we notice that at this time the secondary school students of the Marta Mata School Institute study in bungalows and that, therefore, this centre needs to be extended. The current extension proposal involves losing approximately half of the playground area (leaving only the sports courts free). Recognizing the importance of this space in the socialization and learning process of the students, the project proposes an extension that respects the patio area, incorporating it as part of the classroom and also improving the relationship between the educational centre with its surroundings. In addition, we try to blur the boundaries between the playground and the socializing spaces adjacent to the centre, so that these spaces are also part of the playground during school hours.

Davant la crisi climàtica actual cal que el sector de la construcció modifiqui les seves dinàmiques per aconseguir la descarbonització de cara al 2050. És per això que, a més d'intervenir en la fase d'ús de l'edifici també cal repensar la fase de construcció, responsable d'un 30% de les emissions generades durant la vida de l'edifici. Per assolir aquest objectiu es fa una proposta en el context de la Colònia Borgonyà amb relació a la demanda dels projectes plantejats per la resta del grup del taller DT MArq+MISMeC; entenent que la metodologia utilitzada pot servir com a referent per a replicar a altres realitats. Es planteja un model de gestió de recursos alternatiu a l'actual per a la rehabilitació del parc edificat mitjançant un sistema constructiu vinculat als recursos i infraestructures disponibles al territori, reduint així les emissions associades a la construcció i facilitant-ne la traçabilitat. La proposta es centra en els elements de construcció interiors, però es podria estendre a altres elements necessaris per a la rehabilitació. Ante la crisis climática actual es necesario que el sector de la construcción modifique sus dinámicas para conseguir la descarbonización de cara a 2050. Es por ello que, además de intervenir en la fase de uso del edificio, también hay que repensar la fase de construcción, responsable de un 30% de las emisiones generadas en la vida del edificio. Para lograr este objetivo se hace una propuesta en el contexto de la Colonia Borgonyà en relación con la demanda de los proyectos planteados por el resto del grupo del taller DT MArq+MISMeC; entendiendo que la metodología utilizada puede servir como referente para replicar a otras realidades. Se plantea un modelo de gestión de recursos alternativo al actual para la rehabilitación del parque edificado mediante un sistema constructivo vinculado a los recursos e infraestructuras disponibles en el territorio, reduciendo así las emisiones asociadas a la construcción y facilitando su trazabilidad. La propuesta se centra en los elementos de construcción interiores, pero podría extenderse a otros elementos necesarios para la rehabilitación. In the face of the current climate crisis, the construction sector needs to modify its dynamics to achieve decarbonization by 2050. That is why, in addition to intervening in the phase of use of the building, it is also necessary to rethink the construction phase, which is liable for 30% of the emissions generated during the life of the building. To achieve this goal, along with the rest of the workshop group DT MARq+MISMeC, we draw a proposal in the context of Colònia Borgonyà. Understanding that the methodology used can serve as a reference to replicate other realities. We introduce an alternative resource management model to the current one for the renovation of the building stock through a construction system linked to the resources and infrastructures available in the territory, thus reducing the emissions associated with construction and facilitating its traceability. The proposal focuses on the interior construction elements but may also be extended to other components needed for rehabilitation.

A variation in the α−β model which is a regression model that allows a deterministic prediction of the extreme runout to be expected in a given path, was applied for calculating avalanche runout in the Catalan Pyrenees. Present knowledge of major avalanche activity in this region and current mapping tools were used. The model was derived using a dataset of 97 ‘extreme’ avalanches that occurred from the end of 19th century to the beginning of 21st century. A multiple linear regression model was obtained using three independent variables: inclination of the avalanche path, horizontal length and area of the starting zone, with a good fit of the function (R2 = 0.81). A larger starting zone increases the runout and a larger length of the path reduces the runout. The new updated equation predicts avalanche runout for a return period of ~100 years. To study which terrain variables explain the extreme values of the avalanche dataset, a comparative analysis of variables that influence a longer or shorter runout was performed. The most extreme avalanches were treated. The size of the avalanche path and the aspect of the starting zone showed certain association between avalanches with longer or shorter runouts.

L'arquitectura que ens podem permetre és una reflexió i crítica sobre el sistema de creixement depredador en el qual vivim. El debat es desenvolupa a tres escales: mundial, per tal d'analitzar l'abast del sistema del sistema capitalista i de creixement juntament amb les seves conseqüències. Estatal, fent una reflexió sobre què implica el sistema del creixement a Espanya dins el sector de la construcció. Finalment, urbana, per tal d'analitzar i determinar si un nou model d'arquitectura emmarcat dins els límits planetaris és possible en el context urbà espanyol. Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles

The phellogen or cork cambium stem cells that divide periclinally and outwardly specify phellem or cork. Despite the vital importance of phellem in protecting the radially-growing plant organs and wounded tissues, practically only the suberin biosynthetic process has been studied molecularly so far. Since cork oak (Quercus suber) phellogen is seasonally activated and its proliferation and specification to phellem cells is a continuous developmental process, the differentially expressed genes during the cork seasonal growth served us to identify molecular processes embracing from phellogen to mature differentiated phellem cell. At the beginning of cork growth (April), cell cycle regulation, meristem proliferation and maintenance and processes triggering cell differentiation were upregulated, showing an enrichment of phellogenic cells from which phellem cells are specified. Instead, at maximum (June) and advanced (July) cork growth, metabolic processes paralleling the phellem cell chemical composition, such as the biosynthesis of suberin, lignin, triterpenes and soluble aromatic compounds, were upregulated. Particularly in July, polysaccharides- and lignin-related secondary cell wall processes presented a maximal expression, indicating a cell wall reinforcement in the later stages of cork formation, presumably related with the initiation of latecork development. The putative function of relevant genes identified are discussed in the context of phellem ontogeny This work was supported by the Ministerio de Economía y Competitividad [AGL2012-36725; AGL2015-67495-C2-1-R] and Ministerio de Ciencia e Innovación [PID2019-110330GB-C21] and Te European Regional Development Fund (ERDF)

Al margen de su valor estrictamente devocional y religioso, el retablo del Consulado de Mar de Perpiñán presenta una compleja composición de carácter cívico-moral. Mediante la yuxtaposición de la mayestática imagen de la Trinidad rodeada por evangelistas, profetas y patriarcas con una estampa de un activo centro portuario, el autor del programa diseñó una original alegoría de la Justicia y de las beneficiosas consecuencias derivadas de su correcta aplicación por parte de los dirigentes mercantiles. Esta exaltación del valor político de la virtud cardinal tiene sus fundamentos ideológicos en la cultura escolástica, y de manera particular en las doctrinas cívicas de uno de sus más eximios representantes en la Cataluña bajomedieval: Francesc Eiximenis. Junto a todo ello diversas circunstancias históricas nos conducen a interpretar la pintura como una solemne manifestación de orgullo y gloria de sus promotores, los cónsules de Mar, y de la institución que dirigían. In addition to its devotional and religious value, the altarpiece beloging to the Consulate of the Sea in Perpignan display a complex composition of a civil and moral kind. Through the juxtaposition between the mejestic image of the Trinity surrounded by evangelist, prophets and patriarcs and a scene portraying a busy port, the author of the theme created and original allegory of Justice and the beneficiary consequences derived by its correct application by merchant managers. This exhaltation of the political value of Justice has its ideological fondation in the scholastic culture and in particular in the civic doctrines of Francesc Eiximenis, one of its most distinguished representatives in Catalonia during the late middle ages. Combined with this diverse historic circumstances lead us to interpret the painting as a solemn expression of the pride and glory of its sponsors, the consulships of the Sea, and of the institution to wich they belonged.

Treball d'investigació de diferents sistemes constructius en sec, desde la historia i l'anatomia del sistema en sec fins a referents que ilustren la part teòrica exposada. Format en pdf interactiu.

Noruega i Finlàndia representen les icones del model de l'estat del benestar, motiu pel qual molt sovint han estat considerades com a exemples a seguir en matèria de política social, econòmica i ecològica. A més, es tracta de països amb una experiència democràtica més dilatada que Catalunya. Per la seva banda, aquesta darrera forma part de la Mediterrània, una regió històricament marcada per la important intervenció humana sobre el medi i en permanent canvi. Els països nòrdics i Catalunya són exemples de realitats totalment diferents, no només per les característiques del territori sinó també a nivell social, cultural, econòmic, polític i ambiental. La comparació territorial i de sistemes de planejament d'uns i altres és l'objecte d'aquest estudi.

Drug survival is a real-life reflection of drug per-formance in routine medical practice and measures thepatient’s persistence under a given treatment. Survival of sys-temic treatment of atopic dermatitis (AD) in routine clinicalpractice has been evaluated in previous analyses.1–3Recently,dupilumab, a fully human monoclonal antibody that targetsthe interleukin-4 receptor a, has been approved for the treat-ment of moderate-to-severe AD. Although its efficacy andeffectiveness have been reported in previous clinical trials4andreal-world evidence publications,5,6the drug survival analysesof dupilumab have, to date, been limited

La presència de l'haplotip 46/1 del gen JAK2 predisposa a neoplàsies mieloproliferatives associades a la mutació de JAK2V617F, però la seva rellevància clínica és desconeguda. En aquest treball determinem, de forma retrospectiva, la càrrega al·lèlica de JAK2V617F de 62 pacients amb NMP JAK2V617+, en el moment del diagnòstic i en l'últim control. Posteriorment, analizem l'augment de la càrrega al·lèlica de JAK2V617F amb l'objectiu de determinar si aquesta es manté estable o presenta un augment progressiu durant el curs natural de la malaltia. Finalment, analitzem la relació entre els resultats obtinguts i l'evolució clínica dels pacients.

Aquesta tesi, que duu per títol Art, Internet i llibertat, analitza les raons i els procediments per a la creació d’una Fundació dedicada a l’estudi, la formació i la difusió de l’art i de la història de l’art. Està dividida en dues parts, amb un total de vuit capítols més unes conclusions generals, apèndixs gràfics i bibliogràfics, i una presentació dels estatuts de la Fundació dissenyada, amb els òrgans directius i la responsabilitat legal corresponent. En la primera part es presenten les raons que justifiquen la necessitat de crear aquesta Fundació, raons que sorgeixen dels efectes de la revolució digital sobre les nostres vides des del darrer terç del segle XX fins a l’actualitat, als qual es dediquen els sis primers capítols. S’hi pot trobar una anàlisi de la presa de consciència per part de la societat actual del pes dels algoritmes en qualsevol activitat; una revisió dels moments fonamentals de l’evolució de la història de l’art vistos des de la perspectiva que ofereix la digitalització; una presentació del pes dels algoritmes en el coneixement de l’art i de la història de l’art; una anàlisi detallada del paper que ha de tenir el que s’ha anomenat en aquesta tesi Màquina Global en els models d’ensenyament, recerca, formació i difusió de tot allò referent al món de l’art i de la història de l’art. S’han plantejat, d’altra banda, totes les qüestions relacionades amb els canvis educatius exigibles des de l’arribada d’Internet per a entendre l’art del passat i l’actual, atès que la nova modernitat del segle XXI reclama un diàleg constant entre la tradició del saber – entès aquí com un dels llegats més persistents de la cultura humanística– i els objectius marcats per la ciència de la computació. Així, doncs, s’ha dedicat tot un capítol a presentar com un aspecte clau per a crear la Fundació la necessitat de mantenir els valors de la societat oberta a mesura que es van implementant els processos de robotització o de teletreball que afecten les relacions tradicionals entre ensenyants i aprenents. A la segona part, constituïda per dos capítols, s’analitzen amb detall els procediments que fan necessària la creació d’una Fundació amb les característiques descrites en aquesta tesi. És a dir, una Fundació que, en diàleg permanent amb altres institucions centrades en l’estudi, la formació i la difusió de l’art i de la història de l’art (com ara els departaments universitaris), es dediqui a orientar els artistes i estudiosos de la història de l’art a definir els camps preeminents (si més no, prioritaris), d’acord amb la necessitat d’evitar, en aquest terreny del saber, la fractura generacional entre els migrants cap a l’àmbit digital i aquells que han nascut (i han estat educats) en aquest àmbit digital. Aquesta part de la tesi incideix en dues dimensions complementàries: la utilitat i l’oportunitat d’una Fundació capaç d’afrontar el canvi d’Era, accelerat en temps real pels efectes de la pandèmia del coronavirus, i alhora els trets essencials del funcionament d’una Fundació que assumeix els reptes del futur en el present; ja que per a dissenyar l’avenir d’una societat cal començar ara mateix. Aquesta tesi es proposa contribuir a una actualització dels procediments i els mecanismes d’ensenyament, formació, estudi i difusió de l’art i la història de l’art, amb l’objectiu de crear un model de contacte entre universitat i empresa que canalitzi els projectes d’I+D+I d’abast europeu i millori de manera substancial el nivell de recursos dels artistes i els historiadors de l’art. Esta tesis, que lleva por título Arte, Internet y Libertad, analiza las razones y los procedimientos para la creación de una Fundación dedicada al estudio, formación y difusión del arte y la historia del arte. Está dividida en dos partes con un total de ocho capítulos más unas conclusiones generales, apéndices gráficos y bibliográficos, y una presentación de los Estatutos de la Fundación diseñada, con sus órganos directivos y su responsabilidad legal. En la primera parte se abordan las razones que exigen la creación de esta Fundación, razones que nacen del efecto de la revolución digital en nuestras vidas desde el último tercio del siglo XX hasta el día de hoy que rastrean en los seis primeros capítulos. En estos se hallará desde un análisis de la toma de conciencia de la sociedad actual del peso de los algoritmos en cualquier actividad, hasta una revisión de los momentos fundamentales de la evolución de la historia del arte vistos desde la perspectiva que ofrece la digitalización; desde una presentación del peso de los algoritmos en el conocimiento del arte y la historia del arte, hasta un análisis detallado del papel que ha de jugar lo que en la tesis se ha llamado la Máquina Global en los modelos de enseñanza, investigación, formación y difusión de todo lo referente al mundo del arte y de la historia del arte. Se han planteado asimismo todas las cuestiones pertinentes a los cambios educativos exigibles desde la llegada de Internet para entender el arte del pasado y el actual, pues la nueva modernidad del siglo XXI exige un diálogo constante entre la tradición del saber, que aquí se entiende como uno de los legados más persistentes de la cultura humanística, y los objetivos marcados por la ciencia de la computación. En ese sentido, se ha dedicado todo un capítulo a plantear cómo una de las razones claves para crear la Fundación es la necesidad de mantener los valores de la sociedad abierta a medida que se van implementando los procesos de robotización o de trabajo en línea que afectan a las tradicionales relaciones entre enseñantes y enseñados. En la segunda parte, articulada en dos capítulos, se analizan detalladamente los procedimientos que hacen necesaria la creación de una Fundación de las características señaladas en la tesis, a saber, una Fundación que, en diálogo permanente con otras instituciones dedicadas al estudio, formación y difusión del arte y la historia del arte como pueden ser los Departamentos universitarios, se dedique a orientar a los artistas y estudiosos de la historia del arte, a definir los campos preeminentes, al menos prioritarios, de acuerdo con la necesidad de evitar, en estos territorios del saber, la brecha generacional entre migrantes al digital y los nacidos (y educados) en lo digital. Esta parte de la tesis incide en dos planos complementarios: la utilidad y oportunidad de una Fundación capaz de afrontar el cambio de Era, que se ha acelerado en tiempo real por los efectos imprevistos de la pandemia del Coronavirus, y al mismo tiempo, los rasgos esenciales del funcionamiento de una Fundación que asume los desafíos del futuro en el presente; porque para diseñar el porvenir de una sociedad hay que empezar ahora mismo. Esta tesis quiere contribuir a una actualización de los modos y mecanismos de enseñanza, formación, estudio y difusión del arte y la historia del arte con vistas a crear un modelo de contacto entre universidad y empresa que canalice los proyectos I+D+I de alcance europeo y mejore sustancialmente el nivel de recursos de los artistas y los historiadores del arte. This thesis, entitled Art, Internet and Freedom, analyzes the reasons and procedures for the creation of a Foundation dedicated to the study, training and dissemination of art and art history. It is divided into two parts, with a total of eight chapters plus some general conclusions, graphic and bibliographic appendices, and a designed presentation of the Statutes of the Foundation, with its governing bodies and legal responsibility. The reasons that call for the creation of this Foundation are addressed in the first part, reasons that arise from the effect of the digital revolution in our lives since the last third of the 20th century until this day are tracked in the first six chapters. In these will be found, from an analysis of the awareness of today’s society, the weight of algorithms in any activity, to a review of the fundamental moments of the evolution of art history seen from the perspective offered by digitalization; from a presentation of the weight of algorithms in the knowledge of art and art history, to a detailed analysis of the role to be played by what in the thesis has been called the Global Machine in teaching, research, training and dissemination models in everything related to the world of art and art history. All the pertinent questions to the educational changes required since the advent of the Internet have also been raised to understand the art of the past and the present, since the new modernity of the 21st century requires a constant dialogue between the tradition of knowledge, which here is understood as one of the most persistent legacies of humanistic culture and the objectives set by computer science. In this sense, a whole chapter has been dedicated to propose how one of the key reasons for creating the Foundation is the need to maintain the values of an open society as the robotization or online work processes that affect the traditional relationships between the teachers and those being taught are implemented. In the second part, divided into two chapters, the procedures that make it necessary to create a Foundation with the characteristics indicated in the thesis are analyzed in detail, namely, a Foundation that, in permanent dialogue with other institutions dedicated to the study, training and dissemination of art and art history such as university departments, are dedicated to guiding artists and scholars of art history, to define the preeminent fields, at least prioritize them, according to the need to avoid, in these territories of knowledge, the generation gap between digital migrants and those born (and educated) in the digital age. This part of the thesis influences two complementary planes: the usefulness and opportunity of a Foundation capable of facing the change of Era, which has been accelerated in real time by the unforeseen effects of the Coronavirus pandemic, and at the same time, the essential features for the operation of a Foundation that takes on the challenges of the future in the present; because to design the future of a society we have to start right now. This thesis wants to contribute to an update of the modes and mechanisms of teaching, training, study and the dissemination of art and art history with views to create a model of contact between university and company that channels R&D&I (Research, Development and Innovation) projects of a European scope and substantially improves the level of resources for artists and art historians. Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Història de l'Art i Musicologia

Background The cutaneous manifestations of COVID-19 disease are poorly characterized. Objectives To describe the cutaneous manifestations of COVID-19 disease and to relate them to other clinical findings. Methods We carried out a nationwide case collection survey of images and clinical data. Using a consensus we described five clinical patterns. We later described the association of these patterns with patient demographics, the timing in relation to symptoms of the disease, the severity and the prognosis. Results The lesions may be classified as acral areas of erythema with vesicles or pustules (pseudo-chilblain) (19%), other vesicular eruptions (9%), urticarial lesions (19%), maculopapular eruptions (47%) and livedo or necrosis (6%). Vesicular eruptions appear early in the course of the disease (15% before other symptoms). The pseudo-chilblain pattern frequently appears late in the evolution of the COVID-19 disease (59% after other symptoms), while the rest tend to appear with other symptoms of COVID-19. The severity of COVID-19 shows a gradient from less severe disease in acral lesions to more severe in the latter groups. The results are similar for confirmed and suspected cases, in terms of both clinical and epidemiological findings. Alternative diagnoses are discussed but seem unlikely for the most specific patterns (pseudo-chilblain and vesicular). Conclusions We provide a description of the cutaneous manifestations associated with COVID-19 infection. These may help clinicians approach patients with the disease and recognize cases presenting with few symptoms. What is already known about this topic? Previous descriptions of cutaneous manifestations of COVID-19 were case reports and mostly lacked illustrations. What does this study add? We describe a large, representative sample of patients with unexplained skin manifestations and a diagnosis of COVID-19, using a consensus method to define morphological patterns associated with COVID-19. We describe five clinical patterns associated with different patient demographics, timing and prognosis, and provide illustrations of these patterns to allow for easy recognition.

The motto arose at the end of the fourteenth century in order to overcome the limitations of the heraldic system, subject to a too rigid code and conceived exclusively to transfer dynastic and lineage concepts. This study proposes a careful dissection of the authentic literary and aesthetic «alter ego» chosen by the nobleman Pere de Portugal, ephemeral king of Catalonia (1464-1466). The cartography of its motto, present in all kinds of architectural spaces and personal and institutional objects, reveals that it made an extraordinarily intensive use, first in Portugal and later in Catalonia. After most of these manifestations, the desire for legitimacy and a strong aesthetic sense palpitate. But above all the will to express a moral maxim, connected with chivalrous or speculative literature, inspired, among others, in the currents of pagan moral philosophy (Seneca and Boecius) and the humanists of the Trecento Italian. Only in this way can we understand that the motto Paine pour joie, like other similar emblematic formulas, is the result of the intellectual interests and anxieties of a late-medieval knight rather than the reflex-sublimation of his biographical experiences Les divises van sorgir a finals del segle XIV amb l’objectiu de superar les limitacions del sistema heràldic, subjecte a un codi massa rígid i concebut exclusivament per traslladar conceptes dinàstics i de llinatge. Aquest estudi proposa una dissecció de l’autèntic «alter ego» literari i estètic escollit pel noble Pere de Portugal, efímer rei dels catalans (1464-1466). La cartografia de la seva divisa, present a tota mena d’espais arquitectònics i objectes personals i institucionals, revela que en va fer un ús extraordinàriament intensiu, primer a Portugal i, més tard, a Catalunya. Darrera la majoria d’aquestes manifestacions hi palpiten el desig de legitimació i un fort sentit estètic. Però per damunt de tot la voluntat d’expressar una màxima moral, connectada amb la literatura cavalleresca o especular, inspirada, entre d’altres, en els corrents de la filosofia moral pagana (Sèneca i Boeci) i dels humanistes del tres-cents italià. Només així podem entendre que la divisa Paine pour joie, com altres fórmules emblemàtiques semblants, és fruit de les inquietuds i els anhels intel·lectuals d’un cavaller tardomedieval més que el reflex-sublimació de les seves experiències biogràfiques

The Azores (mid-north Atlantic) has a long history of artisanal multispecific fishery exploiting marine resources around the islands slopes and seamounts. Due to the archipelago´s oceanic character, demersal-deep-sea and pelagic-offshore species are central to local economy. However, a coastal subsistence fishery is also economically and culturally important, as well as understudied, underregulated and, up to the present, lacking independent monitoring. A Productivity and Susceptibility Analysis (PSA) was applied to determine stock vulnerability of 38, criteriously selected, coastal species. The PSA identified 20 stocks of concern (3 of which at major risk), thus considered of (high) priority to benefit from a precautionary management approach, at least until more quantitative stock assessments are developed in the future. All of these species generally share (1) a considerable basic knowledge gap (e.g., demography, trophic links, reproduction, habitat use, fisheries); and (2) the absence of previous formal stock assessments, resulting in unknown current population status. Such gaps become graver considering that most of these coastal resources show patterns consistent with progressive signs of intensive or even overexploitation, due to the intensification of combined pressure from the commercial and recreational coastal fishing dating back as early as the 1980’s. As such, we propose an ecosystem-based framework for the regular monitoring, assessment and guidelines for general management of these data-poor coastal resources and fisheries in the region.

Resumen Antecedentes y objetivo Los ensayos pivotales de omalizumab en urticaria cronica espontanea (UCE) tienen un periodo de tratamiento de entre 12 y 24 semanas. Sin embargo, muchos pacientes en practica clinica requieren periodos de tratamiento mas prolongados. Por ello el objetivo es presentar un algoritmo de manejo del farmaco. Materiales y metodos El documento de consenso que detallamos nace de la puesta en comun, aceptacion, revision y confrontacion de la literatura reciente del grupo de trabajo de UCE «Xarxa d’Urticaria Catalana i Balear» (XUrCB). Resultados Se inicia el tratamiento a dosis autorizada y se ajusta la dosis en intervalos trimestrales en funcion del Urticaria Activity Score de los ultimos 7 dias (UAS7) y/o el Urticarial Control Test (UCT). Conclusiones El algoritmo propuesto pretende servir de guia respecto a como ajustar dosis, como y cuando parar el farmaco y el modo de reintroducirlo en casos de recaida.

Treballs Finals de Grau de Matemàtiques, Facultat de Matemàtiques, Universitat de Barcelona, Any: 2019, Director: F. Javier Martínez de Albéniz, [en] This work is an overview of Social Choice Theory. Social Choice Theory is a theoretical framework to analyse the combination of individual preferences and interests of a collectivity to reach a collective decision. For example, we could have a group of people choosing between budgets, or electing a candidate for an organization. We deep dive into Arrow and Gibbard-Satterthwaite theorems, which give us two impossibility results. They give some conditions for which it is impossible to implement a “reasonable” voting system. We also look at the simple majority rule and single-peaked preferences. That gives a sense of the conditions we should have so the voting system provides a fairer output.

Rather than a preference for any specific aesthetic model, the defining characteristics of the concept of beauty in the court of Alfonso the Magnanimous were luxury and sumptuousness. To a large extent. these two principles underlie the works that the monarch commissioned from his agents and ambassadors. Other criteria equally notable were strangeness and exceptionality. Alfonso and his courtesans always demonstrated a great fascination towards works that contained curious and surprising details, many of them being the fruit of the special skills that their creators deployed in a series of visual devices. This is the case with the spectacular effects in the paintings by Jan van Eyck or in the ability of Dello Delli to design compositions based on geometric perspective, an interest in the strange and the exceptional that also fed the monarch's interest in natural curiosities and antiquities in certain cases such as the Grotta by Virgilio, which brought together memory and magic legend. The search for magnificence and splendour added another dimension to the concept of beauty in Alfonso's court. Here the most paradigmatic expressions are to be found in the multiple spectacles organised by the king, in particular, the banquets, which were occasions for a sophisticated and sumptuous display of all types lavish objects, from tapestries and profane pieces of silver and gold work to the rich clothing of the participants. It was a climate of opulence that was accented still further with the introduction of a series of effects and resources (music, food, floral decorations, etc.) that gave them a strong and clear synaesthetic dimension. This resulted in ephemeral manifestations that, thanks to the accounts of chroniclers and historians, survived in the memory of the history of worship in Naples and helped to make Aragonese rule a golden period for the city Lejos de cualquier preferencia por un modelo estético concreto, las características determinantes de la idea de la belleza en la corte de Alfonso el Magnánimo fueron, por un lado, el lujo y la suntuosidad. Estos dos principios subyacen en buena parte de los encargos que hizo el monarca a sus agentes y embajadores. Otros criterios igualmente destacables fueron la rareza y excepcionalidad. Alfonso y sus cortesanos mostraron siempre una gran fascinación hacia obras que contenían detalles curiosos y sorprendentes, muchos de ellos fruto de la especial habilidad de sus creadores para desplegar una serie de artificios visuales. Este es el caso de los efectos especulares de las pinturas de Jan van Eyck o de la capacidad de Dello Delli para diseñar composiciones a partir de la perspectiva geométrica. Un interés por lo raro y lo excepcional que también alimentó el interés del monarca por curiosidades naturales o antigüedades, en algunos casos, como el caso de la Grotta de Virgilio, donde se aunaban memoria y leyenda mágica. La búsqueda de la magnificencia y el esplendor añadieron una dimensión más al concepto de belleza en la corte alfonsí. Aquí las expresiones más paradigmáticas las hallamos en los múltiples espectáculos organizados por el monarca. En especial, en los banquetes, ocasión para una sofisticada y suntuosa exposición de todo tipo de objetos suntuosos, desde los tapices y las piezas de orfebrería profana, de las escenografías hasta las ricas indumentarias de los participantes. Un clima de fastuosidad que se acentuó aún más con la introducción de una serie de efectos y recursos (música, comida, decoraciones florales...) que les otorgaron una fuerte y evidente dimensión sinestésica. El resultado fueron unas manifestaciones efímeras que, gracias a los relatos de cronistas e historiadores, pervivieron en la memoria de la historia culta de Nápoles y contribuyeron a hacer del periodo aragonés una época dorada de la ciudad

Pivotal trials with omalizumab for treatment of chronic spontaneous urticaria (CSU) are generally run over 12 to 24weeks. However, in clinical practice, many patients need longer treatment. In this article, we present an algorithm for treatment with omalizumab.The consensus document we present is the result of a series of meetings by the CSU working group of "Xarxa d'Urticària Catalana i Balear" (XUrCB) at which data from the recent literature were presented, discussed, compared, and agreed upon.Treatment with omalizumab should be initiated at the authorized dose, and is adjusted at 3-monthly intervals according to the Urticaria Activity Score Over 7days, the Urticaria Control Test, or both.The algorithm proposed is designed to provide guidance on how to adjust omalizumab doses, how and when to discontinue the drug, and how to reintroduce it in cases of relapse.