Search

El projecte "Potenciació de les TIC dins l’àmbit docent de l’Antropologia Social" s’inscrivia en el marc de la millora de la docència que duc a terme a la Universitat de Barcelona. Es tractava d’elaborar un projecte que em permetés aprofundir l’ús de les TIC en el desenvolupament de la docència que imparteixo, emfasitzant-hi els objectius següents: 1. Acompanyar la docència amb l’ús sistematitzat d’una oferta estable i creixent de continguts audiovisuals disponibles en format digital. 2. Dotar l’alumnat dels criteris metodològics bàsics per acudir racionalment a les fonts audiovisuals internacionals –i a les xarxes professionals associades– a fi d’evitar eleccions caòtiques atesa la magna oferta present a internet. I 3. Integrar la dimensió etnogràfica –la meva dilatada experiència de treball de camp a Europa i l’Àfrica als darrers 15 anys– en la docència i aprofitar els mitjans audiovisuals per difondre-la a l’alumnat., Programa de Millora i Innovació Docent

En primer lloc, ens plau anunciar la inclusió en aquest monogràfic, tot encapçalant-lo, del discurs que Claude Lévi-Strauss efectuà amb motiu del lliurament a París -a 1'Académie Française- del XVII Premi Internacional Catalunya, el proppassat 13 de maig del 2005. Tant de bo que aquest reconeixement institucional de la Generalitat de Catalunya a les aportacions centrals d'un antropòleg al pensament contemporani i a la comprensió de les societats humanes s'estengui justament a aquelles esferes en que es troba implicada l'existència i el desenvolupament de l'antropologia catalana al nostre país. Al text, titulat 'L'etnòleg davant de les identitats nacionals', Lévi-Strauss hi introdueix un qüestionament de l'extens període històric en que la identitat nacional s'ha instrumentalitzat com l'únic principi concebible de les relacions entre els estats.

[spa] El desarrollo de la tesis atiende el relato de la eclosión, la extensión y el enraizamiento del espiritismo entre las clases trabajadoras catalanas en el siglo XIX, que se alterna con las contextualizaciones históricas apropiadas. Se estudia la representación espiritista del mundo como sistema conceptual integral a fin de confrontar su teoría y su praxis, y se avanza en el desarrollo teórico antropológico a partir del cual interpretar lo que se constituye en objeto de estudio, convocando categorías centrales, incluso fundadoras, dentro de la antropología y la sociología de las religiones. En base al repaso crítico de los modelos teóricos desde los cuales la antropología interpreta el tránsito extático en sus variantes de posesión, mediumnidad y chamanismo, y, a su vez, a la importancia fundamental de la actitud corporal espiritista como espejo de un cuerpo social efervescente, se profundiza la percepción que ese movimiento tiene de sí mismo y la forma en que es percibido desde el catolicismo. Así, se afronta el estudio del despliegue social, cultural y político del espiritismo en el terreno amplio del libre pensamiento del siglo XIX, subrayándose su efervescencia como factor racionalizador en el proceso modernizador y sus aspectos más vanguardistas como proyecto social alternativo. Se remarcan los lazos que mantiene con la iconoclastia y el anarquismo y la inserción de la práctica mediúmnica en la vida cotidiana de sus militantes, a cuyo agrupamiento se confiere la conceptualización de potencia popular. Finalmente, se ofrecen tres anexos: relación de obras espiritistas quemadas en el acto de fe de Barcelona de 1861; sociedades espiritistas documentadas del período estudiado; y publicaciones espiritistas realizadas en Cataluña en ese período.

En aquest article volem posar en relleu algunes de les maneres com es poden analitzar els porters i les porteries, en qualitat d'institució i d'espai a través dels quals es poden copsar un conjunt de contradiccions i tensions de la modernitat. És a dir, volem fer veure com aquests espais i aquestes persones morals se situen en el centre d'una sèrie d'oposicions clàssiques a la Modernitat. El que analitzarem aquí és com els porters i les porteries sorgeixen històricament com a institucions dintre de la ciutat i se situen en el llindar de les oposicions següents: 1) públic / privat; 2) comunitat / contracte; 3) formal / informal; 4) ordre / desordre; 5) coneixement / secret.

El procés de secularització a Occident ha anat acompanyat d’un procés encara no conclòs de “descanibalització”. No ha de sorprendre que formes religioses dominants com el catolicisme situïn la devoració de déus i persones com el nucli de la creença en la fe que propugnen: l’adoració d’imatges i la veneració de relíquies prenen sentit en un context històric en què el catolicisme apareix vinculat a les consecucions més macabres de l’esperit europeu. Més enllà dels escarafalls mediàtics esdevinguts recentment a causa del succés encarnat per Armin Meiwes, “el caníbal de Rotenburg”, Occident participa i perpetua quotidianament la ingestió simbòlica del cos i la sang de Jesucrist. Els protagonistes d’aquest ritus en són els fidels catòlics, que a través de l’Eucaristia esdevenen d’una manera periòdica veritables actors socials imbuïts de profunds continguts caníbals. L’article recull i proposa la reflexió i la comprensió antropològiques entorn d’aquesta pràctica simbòlicament antropofàgica.

Joan Frigolé, catedràtic d'Antropologia Social i professor del Departament d'Antropologia Social de la Universitat de Barcelona, és l'autor d'Un etnólogo en el teatro. Ensayo antropológico sobre Federico García Lorca (1995), Un hombre. Género, clase y cultura en el relato de un trabajador (1997) i Llevarse la novia. Estudio comparativo de matrimonios consuetudinarios en Murcia y Andalucía (1999). La seva darrera aportació, Cultura y genocidio (2003), es constitueix propiament com l'objecte d'aquesta ressenya. L'autor hi duu a terme un estudi rigorós sobre el genocidi al segle XX fonamentant se en les relacions establertes entre les cultures, els estats i els genocidis mateixos.

[spa] En septiembre de 2016 se inaugura la Superilla del Poblenou de Barcelona en el marco de una fuerte controversia vecinal. Las Superilles son un modelo de transformación urbana cuyo objetivo reside en reestructurar la organización funcional de una zona determinada. En este caso, un sector del distrito barcelonés de Sant Martí se modifica mediante la implementación de una célula de unos 400 x 400 metros de la trama Cerdà, donde se prioriza el tránsito y los usos estacionarios peatonales frente a la circulación motorizada. El objetivo de la presente tesis doctoral consiste en analizar el diseño, la materialización y el impacto provocado por este ejercicio de reordenación urbana ejecutado por el Ayuntamiento de Barcelona en la zona de implementación. El ámbito temporal de investigación comprende el período 2016-2021. A partir de un marco teórico guiado por las reflexiones de la epistemología feminista, se ha combinado el análisis proyectual y de la gestión política de la transformación urbana de la Superilla del Poblenou con el análisis de las representaciones sociales. Las herramientas principales utilizadas han sido la observación etnográfica del entorno urbano y de la plataforma digital Instagram, incluyéndose entrevistas a un espectro amplio de individuos –de vecinas del Poblenou a técnicos del Ayuntamiento–. Los datos recogidos se han puesto en diálogo con fuentes de información de carácter secundario, enfatizando el seguimiento pormenorizado de la producción por parte de las instituciones públicas en relación con el objeto de investigación. La investigación realizada permite concluir que la implementación de la Superilla del Poblenou logra algunos de sus objetivos –especialmente aquellos asociados al avance hacia una ciudad más verde, ecológica, y saludable– en las zonas de actuación explícita. A su vez, se constata que dicho modelo presenta carencias en la vertiente llamémosle “social” del espacio, tanto en lo que corresponde a diseño como gestión. Unas carencias, cabe decir, que trascienden el propio proyecto de la Superilla y requieren de replanteamientos y cambios en el modelo urbano de la ciudad mucho más profundos, complejos y que cuestionen de un modo directo a la ordenación estructural capitalista del medio socioeconómico urbano., [cat] Al setembre de 2016 s'inaugura la Superilla del Poblenou de Barcelona en el marc d'una forta controvèrsia veïnal. Les Superilles són un model de transformació urbana l'objectiu del qual és reestructurar l'organització funcional d'una zona determinada. En aquest cas, un sector del districte barceloní de Sant Martí es modifica mitjançant la implementació d'una cèl·lula d'uns 400 x 400 metres de la trama Cerdà, on es prioritza el trànsit i els usos estacionaris per als vianants respecte a la circulació motoritzada. L'objectiu de la present tesi doctoral consisteix a analitzar el disseny, la materialització i l'impacte provocat per aquest exercici de reordenació urbana executat per l'Ajuntament de Barcelona en la zona d'implementació. L'àmbit temporal de recerca comprèn el període 2016-2021. A partir d'un marc teòric guiat per les reflexions de l'epistemologia feminista, s'ha combinat l'anàlisi projectual i de la gestió política de la transformació urbana de la Superilla del Poblenou amb l'anàlisi de les representacions socials. Les eines principals utilitzades han sigut l'observació etnogràfica de l'entorn urbà i de la plataforma digital Instagram, incloent també entrevistes a un espectre ampli d'individus –de veïnes del Poblenou a tècnics de l'Ajuntament–. Les dades recollides s'han posat en diàleg amb fonts d'informació de caràcter secundari, emfatitzant el seguiment detallat de la producció per part de les institucions públiques en relació amb l'objecte de d’estudi. La recerca realitzada permet concloure que la implementació de la Superilla del Poblenou aconsegueix alguns dels seus objectius –especialment aquells associats al progrés cap a una ciutat més verda, ecològica, i saludable– en les zones on s’han fet les actuacions. A l’hora, es constata que aquest model presenta mancances en la vessant que hem anomenat “social” de l’espai, tant pel que fa al disseny com la gestió. Unes mancances que transcendeixen el propi projecte de la Superilla i requereixen de replantejaments i canvis en el model urbà de la ciutat molt més profunds, complexos, els quals qüestionin d'una manera directa a l'ordenació estructural capitalista del mitjà socioeconòmic urbà., [eng] The Poblenou’s Superblock in Barcelona was inaugurated in September 2016 amidst a strong social controversy. Superilles (superblocks) is a model for urban transformation whose objective is to modify the functional organisation of a specific area. In this case, a part of Barcelona's Sant Martí district has been modified by implementing a new scale urban cell that gathers 400 x 400 meters of the “Cerdà” grid, where transit and stationary pedestrian uses have priority over motorised traffic. Based on a theoretical framework guided by feminist epistemology, this investigation analyzes the project and the political management of the urban transformation of the Poblenou’s Superblock, as well as its social representations. Said Analysis is done through the ethnographic observation of the urban environment as well as the digital platform Instagram, including interviews to a wide spectrum of individuals - from neighbours of Poblenou to technicians of the city council. The collected data has been compared with secondary sources of information, emphasizing the monitoring of institutional sources’ production about the research topic. The carried-out research allows to conclude that the implementation of the Poblenou’s Superblock achieves some of its purposes - especially those associated with advancing towards a more ecological and healthier city - in the specific areas where actions have been taken. At the same time, this model, both in its design and management, has weaknesses in its social aspect. These flaws transcend the Superilla project itself and require more deeper and complex changes in the urban model of the city that challenge the capitalist structural organisation of the urban socio- economic urban setting.

[spa] En septiembre de 2016 se inaugura la Superilla del Poblenou de Barcelona en el marco de una fuerte controversia vecinal. Las Superilles son un modelo de transformación urbana cuyo objetivo reside en reestructurar la organización funcional de una zona determinada. En este caso, un sector del distrito barcelonés de Sant Martí se modifica mediante la implementación de una célula de unos 400 x 400 metros de la trama Cerdà, donde se prioriza el tránsito y los usos estacionarios peatonales frente a la circulación motorizada. El objetivo de la presente tesis doctoral consiste en analizar el diseño, la materialización y el impacto provocado por este ejercicio de reordenación urbana ejecutado por el Ayuntamiento de Barcelona en la zona de implementación. El ámbito temporal de investigación comprende el período 2016-2021. A partir de un marco teórico guiado por las reflexiones de la epistemología feminista, se ha combinado el análisis proyectual y de la gestión política de la transformación urbana de la Superilla del Poblenou con el análisis de las representaciones sociales. Las herramientas principales utilizadas han sido la observación etnográfica del entorno urbano y de la plataforma digital Instagram, incluyéndose entrevistas a un espectro amplio de individuos –de vecinas del Poblenou a técnicos del Ayuntamiento–. Los datos recogidos se han puesto en diálogo con fuentes de información de carácter secundario, enfatizando el seguimiento pormenorizado de la producción por parte de las instituciones públicas en relación con el objeto de investigación. La investigación realizada permite concluir que la implementación de la Superilla del Poblenou logra algunos de sus objetivos –especialmente aquellos asociados al avance hacia una ciudad más verde, ecológica, y saludable– en las zonas de actuación explícita. A su vez, se constata que dicho modelo presenta carencias en la vertiente llamémosle “social” del espacio, tanto en lo que corresponde a diseño como gestión. Unas carencias, cabe decir, que trascienden el propio proyecto de la Superilla y requieren de replanteamientos y cambios en el modelo urbano de la ciudad mucho más profundos, complejos y que cuestionen de un modo directo a la ordenación estructural capitalista del medio socioeconómico urbano. [cat] Al setembre de 2016 s'inaugura la Superilla del Poblenou de Barcelona en el marc d'una forta controvèrsia veïnal. Les Superilles són un model de transformació urbana l'objectiu del qual és reestructurar l'organització funcional d'una zona determinada. En aquest cas, un sector del districte barceloní de Sant Martí es modifica mitjançant la implementació d'una cèl·lula d'uns 400 x 400 metres de la trama Cerdà, on es prioritza el trànsit i els usos estacionaris per als vianants respecte a la circulació motoritzada. L'objectiu de la present tesi doctoral consisteix a analitzar el disseny, la materialització i l'impacte provocat per aquest exercici de reordenació urbana executat per l'Ajuntament de Barcelona en la zona d'implementació. L'àmbit temporal de recerca comprèn el període 2016-2021. A partir d'un marc teòric guiat per les reflexions de l'epistemologia feminista, s'ha combinat l'anàlisi projectual i de la gestió política de la transformació urbana de la Superilla del Poblenou amb l'anàlisi de les representacions socials. Les eines principals utilitzades han sigut l'observació etnogràfica de l'entorn urbà i de la plataforma digital Instagram, incloent també entrevistes a un espectre ampli d'individus –de veïnes del Poblenou a tècnics de l'Ajuntament–. Les dades recollides s'han posat en diàleg amb fonts d'informació de caràcter secundari, emfatitzant el seguiment detallat de la producció per part de les institucions públiques en relació amb l'objecte de d’estudi. La recerca realitzada permet concloure que la implementació de la Superilla del Poblenou aconsegueix alguns dels seus objectius –especialment aquells associats al progrés cap a una ciutat més verda, ecològica, i saludable– en les zones on s’han fet les actuacions. A l’hora, es constata que aquest model presenta mancances en la vessant que hem anomenat “social” de l’espai, tant pel que fa al disseny com la gestió. Unes mancances que transcendeixen el propi projecte de la Superilla i requereixen de replantejaments i canvis en el model urbà de la ciutat molt més profunds, complexos, els quals qüestionin d'una manera directa a l'ordenació estructural capitalista del mitjà socioeconòmic urbà. [eng] The Poblenou’s Superblock in Barcelona was inaugurated in September 2016 amidst a strong social controversy. Superilles (superblocks) is a model for urban transformation whose objective is to modify the functional organisation of a specific area. In this case, a part of Barcelona's Sant Martí district has been modified by implementing a new scale urban cell that gathers 400 x 400 meters of the “Cerdà” grid, where transit and stationary pedestrian uses have priority over motorised traffic. Based on a theoretical framework guided by feminist epistemology, this investigation analyzes the project and the political management of the urban transformation of the Poblenou’s Superblock, as well as its social representations. Said Analysis is done through the ethnographic observation of the urban environment as well as the digital platform Instagram, including interviews to a wide spectrum of individuals - from neighbours of Poblenou to technicians of the city council. The collected data has been compared with secondary sources of information, emphasizing the monitoring of institutional sources’ production about the research topic. The carried-out research allows to conclude that the implementation of the Poblenou’s Superblock achieves some of its purposes - especially those associated with advancing towards a more ecological and healthier city - in the specific areas where actions have been taken. At the same time, this model, both in its design and management, has weaknesses in its social aspect. These flaws transcend the Superilla project itself and require more deeper and complex changes in the urban model of the city that challenge the capitalist structural organisation of the urban socio- economic urban setting.

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2020-2021, Tutor: Gerard Horta Calleja, [cat] En aquest article s'abordaran les condicions de possibilitat i d'estructuració social de la Formentera de finals del segle XIX i principis del XX que permeteren la implementació de la Idea àcrata. L'autonomia i la cooperació productiva formen part del mode de producció propi i genuí dels illencs. A través de la integració de les unitats domèstiques en xarxes de suport mutu basades en un parentiu simbòlic i moral que integra tota l'illa, on trobem pràctiques econòmiques contrahegemòniques per a l'obtenció de recursos a través del sabotatge cooperatiu i anònim. Ara bé, la presència d'una aliança d'elits terratinents locals, d'Eivissa i de Mallorca i el desplegament de xarxes clientelars establertes a través de treballadors de companyies estrangeres, jornalers i arrendataris dels terratinents, engendraran les condicions d'opressió i de fissió que havien de posar en perill la solidaritat moral de Formentera. Per la qual cosa, un grup anarquista d'emigrants d'ultramar nascut l'any 1930 prendrà l'impuls d'establir un sincretisme entre la solidaritat moral illenca i les màximes emancipatòries del pensament àcrata, per a defendre una modernitat alternativa i cooperativa insular., [eng] This article will address the conditions of possibility and social structuring of La Formentera in the late nineteenth and early twentieth centuries that allowed the implementation of the Anarchist Idea. Autonomy and productive cooperation are part of the islanders' own and genuine mode of production. Through the integration of households into networks of mutual support based on a symbolic and moral kinship that integrates the whole island, where we find economic practices against hegemonic for obtaining resources through cooperative and anonymous sabotage. However, the presence of an alliance of local landowning elites, from Ibiza and Mallorca, and the deployment of clientele networks established through workers of foreign companies, day laborers and tenants of the landlords, will engender the conditions of oppression and fission that they had to jeopardize the moral solidarity of Formentera. Therefore, an anarchist group of overseas emigrants born in 1930, will take the mission to establish a syncretism between the island's moral solidarity and the emancipatory of anarchic thought, to defend an alternative modernity based on insular cooperative.

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2020-2021, Tutor: Gerard Horta Calleja, El contexto postsecular y postmoderno ha desembocado en un apogeo de surgimientos de multiplicidad de nuevos movimientos. Uno de estos movimientos es el “Reclaiming”, objeto de este estudio. Específicamente, se investiga una comunidad de seguidores de esta tradición en Catalunya, en que se aúnan espiritualidad y política, combinando creencias de diferentes cultos precristianos junto con el activismo político feminista y ecologista. En lo que se refiere a los aspectos ritualisticos, esta tradición se rige por el año solar, celebrando festividades tales como equinoccios y solsticios. Asimismo, el grupo investigado reivindica la originalidad y libertad de esta tradición como un culto basado en otras creencias, pero con un reclamo totalmente nuevo. De este modo, pretende diferenciarse de otros denominados cultos neopaganos dado que su intención no es “reconstruir” o “recuperar” los cultos paganos sino crear unos de nuevos, basándose en los antiguos. Por otro lado, pese a sus similitudes, tampoco ansían ser partícipes de otros “nuevos movimientos religiosos” como la New Age. En definitiva, reclaman el derecho de ser entendidos como tradición en concordancia con la naturaleza y con todos los seres, por esa razón reclaman, “Reclaiming”.

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2019-2020, Director: Gerard Horta Calleja, Aquest article es fixa en el procés d’enderroc dels pisos de Can Garcia que s’inclou dins del Pla de Millora del Barri l’Erm de Manlleu. A partir d’aquest cas es pretén mostrar el plantejament de les polítiques de reforma urbana per analitzar la seva doble incidència en la transformació física del barri i en les representacions simbòliques que hi estan vinculades. Estudiar els motius i les conseqüències de l’enderroc que giren al voltant de l’estigmatització, la segregació i la diversificació de la població són els punts de partida per entendre la complexitat de les intervencions urbanístiques i plantejar una visió més qualitativa a l’hora d’estudiar les implicacions de les transformacions urbanístiques i socials en barris populars com aquest.

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2018-2019, Tutor: Gerard Horta i Calleja, Los seguidores del druidismo actual pretenden recuperar el que se cree que era el culto de los antiguos druidas, aquellos considerados como los sacerdotes de las sociedades celtas. Tratan de reconstruir la tradición druídica pese a la escasez de fuentes históricas, arqueológicas y documentales que puedan dar cuenta de cuáles eran sus creencias y prácticas. La investigación que se presenta es una aproximación etnográfica al modo en el que desde la Hermandad Druida Dún Ailline se reivindica el druidismo como religión, a partir de dicha reconstrucción y estableciendo la supuesta continuidad histórica con el culto de los druidas precristianos. La legalización de la organización druida como asociación de confesión religiosa ha dado pie al uso de las redes sociales como un medio con el que dar visibilidad y reivindicar su culto religioso. Además, tratan de distinguirse de otros “paganismos” o de la New Age con ese propósito. La metodología empleada ha consistido en la observación participante en las ceremonias y rituales del grove An Fiach Dubh de la Hermandad Druida Dún Ailline así como conversaciones informales y entrevistas realizadas a algunos de sus miembros.

[spa] La investigación se propuso trazar un análisis comprensivo de las prácticas sociales clandestinas de la Vanguardia Organizada del Pueblo (VOP) en la experiencia de exmilitantes y excolaboradores de esta organización, en relación con el papel que esta ejerció durante su existencia (1968-1971) en el marco sociopolítico chileno. Bajo la guía de la antropología histórica los objetivos son abordados a partir del diseño de un marco metodológico de enfoque cualitativo, y desarrollados en un estudio de carácter exploratorio, con prescindencia de hipótesis de trabajo, de tipo etnográfico y uso del enfoque biográfico o de relato de vida. Las tareas se realizaron en Chile y Catalunya, y se dividieron en tres fases y cuatro etapas. La primera fase data del verano austral de 1996, momento en el cual surgió la idea de investigación. La segunda fase se extendió de marzo de 2007 a marzo de 2008 y de diciembre de 2013 a enero de 2014, y en ella se realizaron las dos primeras etapas del trabajo de campo, ambas en Curacaví y Santiago. La tercera fase abarcó de junio de 2016 a septiembre de 2019, período en el que se llevaron adelante actividades en Catalunya y se ejecutaron las etapas tercera y cuarta del trabajo de campo en Chile, en Santiago, Lampa y, esencialmente, Chicauma, este último un sector rural cercano a Santiago donde la VOP inauguró en diciembre de 1970 una comuna socialista denominada Comuna Chicauma (y que funcionó hasta junio de 1971). En el estudio se revisan algunas teorías asociadas a los fundamentos de la socialidad y la acción política de organizaciones clandestinas, al igual que se examinan los principales hechos y procesos sociales y políticos ocurridos en Chile desde 1900 hasta 1970 y que impactaron en los movimientos populares chilenos del período, y se exponen los relatos recabados en sesiones de entrevistas a exmilitantes de organizaciones de izquierda contemporáneas a la VOP y que colaboraron con esta; al exmilitante vopista Alejandro Villarroel Rodríguez, con el cual construimos su relato de vida; y a residentes actuales del sector de Chicauma. Los resultados dan cuenta de antecedentes contextuales y particulares en general desconocidos y secretos de la VOP, a partir de los cuales nos adentramos en determinados hechos y procesos sociopolíticos anteriores y posteriores al período de operatividad política vopista, en los que se van revelando fragmentos de la memoria colectiva de los movimientos populares chilenos, unos que en parte se habían convertido en secretos para sí mismos., [eng] The research set out to trace a comprehensive analysis of the clandestine social practices of the Vanguardia Organizada del Pueblo (VOP) in the experience of ex-militants and ex-collaborators of this organization, in relation to the role it played during its existence (1968-1971) in the Chilean socio-political framework. Under the guidance of historical anthropology, the objectives are approached from the design of a methodological framework of qualitative approach, and developed in an exploratory study, without any working hypothesis, ethnographic type and use of the biographical approach or life story. The tasks were carried out in Chile and Catalonia, and were divided into three phases and four stages. The first phase dates from the austral summer of 1996, at which time the idea of research arose. The second phase lasted from March 2007 to March 2008 and from December 2013 to January 2014, in which the first two stages of fieldwork were carried out, both in Curacaví and Santiago. The third phase ran from June 2016 to September 2019, a period in which activities were carried out in Catalonia and the third and fourth stages of fieldwork were carried out in Chile, in Santiago, Lampa and, essentially, Chicauma, the latter a rural sector close to Santiago where the VOP inaugurated in December 1970 a socialist commune called Comuna Chicauma (and which operated until June 1971). The study reviews some theories associated with the foundations of sociality and the political action of clandestine organizations, as well as examining the main social and political events and processes that occurred in Chile from 1900 to 1970 and had an impact on the Chilean popular movements of the period, and exposes the stories gathered in interview sessions with ex-militants of left-wing organizations that were contemporary to and collaborated with VOP; to former vopist Alejandro Villarroel Rodríguez, with whom we constructed his life story; and to current residents of the Chicauma sector. The results give account of contextual and particular antecedents in general unknown and secrets of the VOP, from which we enter into certain facts and socio-political processes before and after the period of vopist political operativity, in which fragments of the collective memory of the Chilean popular movements are revealed, some of which had in part become secrets for themselves.

[cat] És cert que un cop produït el traspàs, els morts canvien de domicili i van a parar a dominis invisibles o al no res. Però també requereixen algun tipus de presència entre els mortals en el seu mateix mon físic. A la ciutat d’Igualada, actualment, aquesta necessitat és coberta per dos cementiris que representen dues modalitats ben diferents de cementiri urbà. Per una banda, compta amb un cementiri vuitcentista, d’estil neoclàssic –el Cementiri Vell– i per l’altra, amb un cementiri contemporani –Cementiri Nou–, projectat per dos arquitectes de renom internacional, Enric Miralles i Carme Pinós. A falta de lloc en el vell recinte funerari, no hi ha cap altra alternativa que inhumar en el Cementiri Nou, cosa que no convenç a un nombre important d’usuaris. Per ells, portar a terme les pràctiques post mortem en un indret de disseny, com és la nova edificació funerària, els suposa estar utilitzant un cementiri projectat per uns arquitectes a partir d’un espai essencialment representat o concebut, aliè al seu entorn i a les apropiacions socials a les que se suposa que ha de servir. Essent el resultat un espai arquitectònic de nova generació, el cementiri no compta amb els codis de significats simbòlics forjats per la tradició funerària que fa que no sigui un espai reconegut i apte com a lloc de repòs etern. Per això, els seus usuaris porten accions de contínua revalorització per tal de rehabilitar el valor d’ús de l’espai i la seva significació com a obra., [eng] Once deceased, the dead switch address and end up inhabiting ethereal domains. Yet we also require that they take some kind of presence in the physical world of the living. In the town of Igualada, this need is covered two very different cemeteries. One of them is a 19th-century, neoclassical-style cemetery—the Cementiri Vell (Old Cemetery)—the other one is the Cementiri Nou (New Cementery), a contemporary cementery projected by two renowned architects, Enric Miralles and Carme Pinós. Due to lack of space in the Old Cemetery, new burials must necessarily take place in the New Cemetery, an option that many residents dislike. For them, engaging in post mortem funerary practices in a design space such as the newer facility involves using a cemetery projected as a conceived space, alien to their environment and to the social appropriations that it should allow. Being a new-generation architectural space, the codes of symbolic meanings forged by the funerary tradition are absent in the New Cemetery, which therefore stands as a space that is not recognized as apt for eternal rest. For this reason, its users carry out a continuous task of revalorization aimed at rehabilitating the use value of this space and its signification as an oeuvre.

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2018-2019, Tutor: Gerard Horta i Calleja, El presente informe gira en torno a un estudio sobre el proselitismo en la Iglesia de Jesucristo de los Santos de los Últimos Días (SUD), siendo el campo de estudio una capilla de dicho grupo situada en Mataró. La Iglesia SUD ofrece un discurso estructural que alaba los beneficios de pertenecer a la Iglesia, a la vez que demoniza la externalidad, generando una dinámica social proselitista el objetivo de la cual es rescatar a las personas de la confusión y la incertidumbre. Con este fin, se desarrollan toda una serie de técnicas de captación enfocadas a apelar a la emocionalidad de los potenciales adeptos, creando ambientes de confort donde se llevan a cabo constantes muestras de afecto y se ponen en juego la diversión y un efusivo entusiasmo estructural y consciente, facilitando, de esta manera, el clima ideal para llevar a cabo la resocialización de los individuos que son objeto de proselitismo, así como su futura conversión. El estudio se ha efectuado a partir de la observación del grupo sobre el terreno, la cual se ha llevado a cabo durante ocho meses, acompañada de la realización de diez entrevistas semidirigidas a ocho miembros de la capilla.

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2016-2017, Tutor: Gerard Horta, El objetivo principal de este trabajo es responder a la cuestión del aumento –en los últimos diez años en el sector del taxi en Barcelona–, de mujeres que trabajan como conductoras. Se trata de investigar por qué se ha dado este cambio y qué es lo que ha impulsado a más mujeres a realizar este trabajo. Además se pretende situar la experiencia de las taxistas respecto al contexto de relaciones sociales y laborales que los hombres taxistas tienen con las mujeres que ejercen como conductoras del taxi, en un gremio que siempre ha sido muy monopolizado por y para el hombre. Interesa conocer y analizar específicamente cómo se están abriendo paso las mujeres dentro de este sector en el ámbito de los conflictos derivados –en parte, pero no exclusivamente– del carácter culturalmente dominante que ha distinguido a una significativa parte del sector.

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2016-2017, Tutor: Gerard Horta i Calleja, Les famílies de les persones preses són aquelles que en determinats casos viuen la condemna des de fora de la presó. Aquí, el subjecte en qui se centra la investigació són les dones familiars de presos per dependència d’heroïna. En el nostre context social, les dones dins l’àmbit familiar són aquelles que per qüestió de gènere se’ls ha assignat el rol de cuidadores. En aquest article s’hi recull la vivència de vuit dones que han viscut en primera persona l’experiència de la presó dels seus familiars presos (homes joves, generalment) i com això els ha afectat al llarg de les seves vides. Es tracta d’una investigació etnogràfica construïda principalment per relats de vida i estones compartides amb aquestes dones, entre Cornellà de Llobregat i Madrid.

Màster Oficial en Antropologia i Etnografia, Departament d'Antropologia, Facultat Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2015-2016, Director: Gerard Horta Calleja, A totes les festes populars hi ha un primer acte que enceta el temps ritual i un altre que el clou. A Manacor, per Sant Antoni, passa ben igual. Una setmana abans de la festivitat dedicada a l‘anacoreta egipci, els dimonis, envoltant el sant, apleguen una munió de gent al centre neuràlgic de la vila, la plaça de Sa Bassa, i fan el primer ball. Per a un forà al dia a dia de l‘illa que pretengui observar, prendre nota i estudiar la festa, aquest moment és un dels més indicats per entaular una relació directa amb els seus participants i, si com en aquesta investigació el discurs se centra en la representació del dimoni, per poder gaudir de la teatralitat i del fervor popular que acompanyen l‘escenificació de les temptacions de Sant Antoni.

[spa] Desde hace un par de décadas, los estudios relacionados con la memoria, o las memorias, han alcanzado una gran relevancia en el mundo académico. Disciplinas como la antropología ofrecen un excelente punto de partida desde el que estudiar fenómenos sociales vinculados a la memoria urbana. La ocupación de la antigua sede de una cooperativa de consumo del siglo XIX, la Flor de Maig, se presenta como una ocasión única para entender las relaciones entre memoria y espacio. El edificio, con una larga historia de vinculación al barrio del Poblenou, Barcelona, se erige en símbolo de lucha vecinal frente a una determinada forma de concebir la ciudad. Sin embargo, la recuperación y reconstrucción de la memoria popular de los vecinos también puede limitar el tipo de actividades dentro de sus muros evidenciando el potencial carácter conflictivo del espacio., [eng] During the last two decades, the studies about memory, or the memories, have reached a great relevance in the academy. Disciplines like anthropology offer an excellent starting point to study social phenomena linked to urban memory. The squatting of the former headquarters of a nineteenth century consumer cooperative, the Flor de Maig, presents a unique occasion to understand the relationships between memory and space. The building, with a long entailment with the neighborhood of Poblenou, Barcelona, turns into a symbol of local struggle front of certain way of understanding the city. Nevertheless, the recuperation and reconstruction of the popular memory of the neighbors could also limit the possible activities to be performed inside their walls, showing the potential and controversial character of the space.

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2014-2015, Tutor: Gerard Horta, La present investigació consisteix en desenvolupar un estudi de les relacions que s’estableixen entre les persones que participen regularment en la concentració ritual que s’origina a un bar durant els partits del F.C. Barcelona a fi de veure els partits per televisió. L’àmbit concret de la recerca és, com indica el títol del treball, el Bar Ocata, un bar dels de “tota la vida” situat al Masnou i regentat per la família X. Partint del concepte d’efervescència col·lectiva d’Émile Durkheim (1912), s’aborden els paral·lelismes que es poden establir entre el futbol i l’àmbit religiós a escala ritual, ja que es tracta d’un terme útil per analitzar els moments de fusió social que s’originen amb relació a l’experiència col·lectiva derivada de la visió televisiva col·lectiva dels partits del Barça.

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2014-2015, Tutor: Gerard Horta, El sistema de adivinación Ifá se practica en las comunidades yorubas de la diáspora africana en latinoamérica. En contraste con otras formas de adivinación de la religión que recurren a un medium, la adivinación Ifá no depende de una persona que tiene poderes proféticos, sino de un sistema de signos que son interpretados por un adivino, el sacerdote Ifá o Babalawo.

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2012-2013, Tutor: Gerard Horta i Calleja, Aquest article parteix d'una aproximació etnogràfica al tema de la conversió religiosa en el context d'una església evangèlica pentecostal de la Congregació Cristiana a la seu de Barcelona. De l'anàlisi contrastat de les narratives dels conversos, d’una banda, i de les pràctiques rituals i representacions, de l’altre, es destil·len una sèrie d'aspectes de la vida comunitària que a través de l'afiliació religiosa proveeixen al convers d'una font de sentit compartit. Creences, pràctiques, ritus, i vocabulari són alguns dels elements proporcionats per la comunitat que conflueixen en les vides dels conversos donant forma a les seves experiències i als relats que en fan.

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2012-2013, Tutor: Gerard Horta, L’efervescència actual de noves comunitats religioses ha propiciat el context idoni per tal que el 2007 es constituís la Comunitat Sunday, una comunitat cristiana de Sant Feliu de Llobregat. Al llarg del 2011 aquesta comunitat, vinculada des de feia uns anys a la parròquia del poble, decideix emprendre el que consideren que és un nou camí i que suposa un trencament amb l’església. Les representacions i pràctiques religioses de la Comunitat es presenten, doncs, desvinculades de la parròquia, la qual és concebuda com a institució eclesiàstica, i se situen en el procés actual de secularització, en què el reconeixement de la divinitat a l’interior de l’individu i fora de la institució resulta imperant. Així, la Comunitat ha creat un nou ritus que vehicula un aparentment nou sentit i nou ordre del món, a través del qual s’estableix una distinció fonamental entre els “exclosos” i “els que poden ajudar-los a ser inclosos”. A partir d’aquesta distinció, la Comunitat realitzarà projectes que, malgrat la pretensió d’ésser trencadors amb la institució eclesiàstica i d’oferir un nou ordre de les coses, constituiran i perpetuaran un ordre ja conegut basat en uns esquemes de poder legitimats per la tradició cristiana de la pràctica de la caritat.

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2012-2013, Tutor: Gerard Horta, El Pla de Seguiment Individualitzat (PSI) en salud mental nace de la necesidad de atender a personas diagnosticadas de Trastorno Mental Severo que corren el riesgo de quedar desvinculadas del sistema asistencial. Este programa se configura en una nueva estrategia institucionalizadora que viene dada, y a la vez legitimada, por un nuevo discurso político oficial que sigue las directrices de la OMS. Los profesionales que componen el PSI se exhiben presos entre el modelo médico hegemónico y una representación del usuario “persona”, en tanto realizan su labor en la “comunidad” por medio de la proximidad.

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2012-2013, Tutor: Gerard Horta, El presente artículo retoma el debate sobre la literatura como fuente para la antropología planteado por Manuel de la Fuente Lombo. Para ello, la investigación presentada se centra en observar de qué forma se transmiten los conjuntos de representaciones de una obra al imaginario de su lector, tratando de establecer así una linea que haga de columna a esta clase de líneas de investigación, y en trazar similitudes entre los mismos y lo mostrado en diversas obras clásicas de antropología. El propósito general, sin embargo, es el de plantear diversos frentes sobre los que desarrollar futuros proyectos en los ámbitos de la literatura de ciencia ficción y fantástica, abordando diversos aspectos de las mismas, a partir de las entrevistas a cuatro jóvenes autores de ambos géneros en las que se identifican cuales son los ejes centrales de tales clases de narración.

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2012-2013, Tutor: Gerard Horta Calleja, El ya no tan nuevo proceso de secularización que se da en las sociedades occidentales proporciona un contexto fecundo para la proliferación y revitalización de nuevas y antiguas formas de religiosidad. Con el siguiente artículo pretendemos dar conocimiento de las particulares representaciones simbólicas y prácticas que encontramos en un lugar concreto: Bugarach y sus alrededores, donde se produce un fenómeno de llegada de personas con nuevos paradigmas y dispuestos a “creer en otras cosas” diferentes a las sostenidas por los discursos dominantes. A través de los relatos de algunos informantes y de la participación activa en momentos de su vida cotidiana hemos extraido una serie de datos, con los que se verá cómo el dominio y el control del cuerpo se convierte en uno de los elementos centrales de estos nuevos paradigmas, cuyo horizonte simbólico para el cambio es, esta vez, el 21 de Diciembre de 2012.