10 results on '"Guadarrama Fuentes, Omar Vicente"'
Search Results
2. La optimización de la cadena de valor agroalimentaria a través de cadenas cortas de suministro: el tomate en la provincia de Barcelona
- Author
-
Universitat Politècnica de Catalunya. Doctorat en Sostenibilitat, Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia, Universitat Politècnica de Catalunya. CREDA-UPC-IRTA - Centre de Recerca en Economia i Desenvolupament Agroalimentari UPC-IRTA, Menéndez Molist, Adrià, Kallas, Zein, Guadarrama Fuentes, Omar Vicente, Universitat Politècnica de Catalunya. Doctorat en Sostenibilitat, Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia, Universitat Politècnica de Catalunya. CREDA-UPC-IRTA - Centre de Recerca en Economia i Desenvolupament Agroalimentari UPC-IRTA, Menéndez Molist, Adrià, Kallas, Zein, and Guadarrama Fuentes, Omar Vicente
- Abstract
La promoción de Cadenas Cortas de Suministro de Alimentos (Short Food Supply Chains, SFSC) es un reto que las instituciones públicas y de investigación están abordando con el fin de desarrollar cadenas de suministro agroalimentarias más sostenibles y empoderar a los pequeños agricultores. Esta investigación analiza la cadena de valor del tomate en la provincia de Barcelona con los objetivos de: 1) conocer los canales de distribución y precios, 2) detectar las limitaciones y oportunidades de la cadena, y 3) determinar la disposición de los agricultores a adoptar las SFSC como alternativa complementaria a la distribución convencional. Para ello, se han encuestado 48 agricultores. Los resultados muestran que las SFSC ofrecen un precio un 40% más alto que el de los mayoristas, pero suponen menos de la mitad del volumen de mercado. Así, aunque un 87% de los agricultores muestren interés en las SFSC, es una opción limitada por los costes elevados y otras barreras asociadas. Finalmente, se señala que las SFSC son un elemento clave para conseguir cadenas de valor más justas y sostenibles y se propone la mejora de la logística y la cooperación entre stakeholders como acciones imprescindibles para su promoción., Peer Reviewed, Postprint (published version)
- Published
- 2024
3. Assessing the downstream and upstream preferences of stakeholders for sustainability attributes in the tomato value chain
- Author
-
Universitat Politècnica de Catalunya. Doctorat en Sostenibilitat, Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia, Universitat Politècnica de Catalunya. CREDA-UPC-IRTA - Centre de Recerca en Economia i Desenvolupament Agroalimentari UPC-IRTA, Menéndez Molist, Adrià, Kallas, Zein, Guadarrama Fuentes, Omar Vicente, Universitat Politècnica de Catalunya. Doctorat en Sostenibilitat, Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia, Universitat Politècnica de Catalunya. CREDA-UPC-IRTA - Centre de Recerca en Economia i Desenvolupament Agroalimentari UPC-IRTA, Menéndez Molist, Adrià, Kallas, Zein, and Guadarrama Fuentes, Omar Vicente
- Abstract
Effectively implementing innovations in agri-food supply chains (AFSCs) is contingent upon stakeholders’ preferences. Using the analytic hierarchy process (AHP), the objective of this research was to ascertain the degree of willingness among farmers, consumers, and various stakeholders (including processing companies, restaurants, and retailers) in the tomato supply chain of Catalonia (Spain) to shorten the chain and promote local procurement. Based on a set of social, economic, and environmental criteria encompassing sustainability in AFSCs, the results showed that economic factors, particularly profitability and affordability, were the key driving factors in the decisions of stakeholders. However, the considerable importance placed on strategic attributes, including local production, environmental sustainability, and product quality, particularly among consumers, seemed to present a chance to advocate for sustainable alternatives, such as short food supply chains (SFSCs). The AHP methodology facilitates differentiation with respect to the criteria of the decision-making process and serves as a valuable instrument for evaluating the reception of innovations within the AFSC and categorizing the stakeholders who exhibit the greatest interest in them. In order to improve the sustainability of agri-food systems, our findings may be incorporated into strategic plans developed by policymakers., This study belongs to the project Lab4Supply, “Multi-agent agri-food living labs for new supply chain Mediterranean systems. Towards more sustainable and competitive farming addressing consumers’ preferences and market changes”, funded under the PRIMA—Partnership for Research and Innovation in the Mediterranean Area—programme-Section 2, Call 2020, Thematic Area Agri-food Value Chain. PRIMA Lab4supply received funding from participating National Research Agencies: in Spain, by “Ministerio de Ciencia e Innovación” (MCIN)—“Agencia Estatal de Investigación” (AEI) (DOI 10.13039/501100011033) and European Union—NextGenerationEU/PRTR, under grant agreement PCI2021-121923. The content of this paper reflects only the author’s view, and the funding agencies are not responsible for any use that may be made of the information it contains., Peer Reviewed, Postprint (published version)
- Published
- 2024
4. Agri-food value chain analysis using the analytic hierarchy process: assessing stakeholders’ preferences
- Author
-
Universitat Politècnica de Catalunya. Doctorat en Sostenibilitat, Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia, Universitat Politècnica de Catalunya. CREDA-UPC-IRTA - Centre de Recerca en Economia i Desenvolupament Agroalimentari UPC-IRTA, Menéndez Molist, Adrià, Kallas, Zein, Guadarrama Fuentes, Omar Vicente, Universitat Politècnica de Catalunya. Doctorat en Sostenibilitat, Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia, Universitat Politècnica de Catalunya. CREDA-UPC-IRTA - Centre de Recerca en Economia i Desenvolupament Agroalimentari UPC-IRTA, Menéndez Molist, Adrià, Kallas, Zein, and Guadarrama Fuentes, Omar Vicente
- Abstract
Stakeholders’ preferences are a key element for the successful introduction of innovations in agri-food value chains. In this research we use of the Analytic Hierarchy Process (AHP) as a multi-criteria decision-making tool to analyse the preferences of farmers, consumers, and other stakeholders such as retailers, restaurants and processing companies in the tomato agri-food value chain in Catalonia. From an array of several social, economic, and environmental criteria and attributes, results showed that the economic aspects are the main driver factors in the stakeholders’ decisions, although certain opportunities related to product quality and sustainability are detected, especially among consumers. The AHP methodology allowed to discriminate among the different analysed factors and found to be a useful tool to assess the innovations acceptance in the agri-food supply chain., Postprint (published version)
- Published
- 2024
5. Sustainability assessment of the food supply chains. A synthetic index proposal
- Author
-
Universitat Politècnica de Catalunya. Doctorat en Sostenibilitat, Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia, Universitat Politècnica de Catalunya. CREDA-UPC-IRTA - Centre de Recerca en Economia i Desenvolupament Agroalimentari UPC-IRTA, Guadarrama Fuentes, Omar Vicente, Menéndez Molist, Adrià, Kallas, Zein, Puig De Morales Fuste, Maite, Noutfia, Younés, Ouabouch, Hassan, Universitat Politècnica de Catalunya. Doctorat en Sostenibilitat, Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia, Universitat Politècnica de Catalunya. CREDA-UPC-IRTA - Centre de Recerca en Economia i Desenvolupament Agroalimentari UPC-IRTA, Guadarrama Fuentes, Omar Vicente, Menéndez Molist, Adrià, Kallas, Zein, Puig De Morales Fuste, Maite, Noutfia, Younés, and Ouabouch, Hassan
- Abstract
Producers' sustainability is tightly related to distribution channels. A comprehensive analysis is needed for identifying the perceived sustainability impacts in a more holistic way that channels provide to small producers. This paper proposes a synthetic sustainability indicator based on the FAO’s sustainability assessment of food and agricultural systems (SAFA) applied to 8 distribution channels from 6 different supply chains in three countries. The weights of 20 economic, environmental, social, and governance indicators on 8 distribution channels were assessed using expert and stakeholders’ opinions using Delphi method and the Analytic Hierarchy Process (AHP). Results showed the economic pillar as the most important for a holistic assessment of sustainability The direct Sales channel was the most sustainable alternative in all case studies, highlighting the importance of the short food supply chain as most sustainable distribution alternative., Postprint (published version)
- Published
- 2023
6. La sostenibilidad en las cadenas de distribución del tomate y el higo en Cataluña
- Author
-
Universitat Politècnica de Catalunya. Doctorat en Sostenibilitat, Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia, Universitat Politècnica de Catalunya. CREDA-UPC-IRTA - Centre de Recerca en Economia i Desenvolupament Agroalimentari UPC-IRTA, Guadarrama Fuentes, Omar Vicente, Menéndez Molist, Adrià, Kallas, Zein, Universitat Politècnica de Catalunya. Doctorat en Sostenibilitat, Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia, Universitat Politècnica de Catalunya. CREDA-UPC-IRTA - Centre de Recerca en Economia i Desenvolupament Agroalimentari UPC-IRTA, Guadarrama Fuentes, Omar Vicente, Menéndez Molist, Adrià, and Kallas, Zein
- Abstract
Los canales de distribución se presentan como rutas que conectan al productor con el consumidor; sirviendo a la vez como estrategia de marketing y medio de comunicación que puede jugar un papel fundamental para impulsar la sostenibilidad. En este trabajo se han evaluado 20 indicadores económicos, ambientales, sociales y de gobernanza de los principales canales de distribución del tomate y el higo en Cataluña. La elección de los indicadores se ha basado en la metodología SAFA de la FAO (Sustainability Assessment of Food And Agriculture Systems) comparando 8 canales de distribución (Mayoristas, venta directa, comercio electrónico, pequeño minorista, supermercados, industria, restaurantes, cooperativas. La evaluación se ha realizado a partir de 2 paneles de expertos y representantes de la cadena de valor siguiendo el método Delphi y el Proceso Analítico Jerárquico. Los resultados muestran que predomina el pilar económico en la evaluación de la sostenibilidad de la cadena alimentaria seguida por el ambiental, social y finalmente el de gobernanza. En ambos casos el canal de la venta directa es considerado como la alternativa más sostenible en comparación a los otros canales convencionales de distribución principalmente debido al mayor margen económico que puede ofrecer a los productores., Peer Reviewed, Postprint (published version)
- Published
- 2023
7. Un enfoque holísitico para evaluar la Sostenibilidad de las Indicaciones Geográficas : una aplicación a las DOP de aceite en Cataluña
- Author
-
Universitat Politècnica de Catalunya. Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat, Gil Roig, José María, Guadarrama Fuentes, Omar Vicente, Universitat Politècnica de Catalunya. Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat, Gil Roig, José María, and Guadarrama Fuentes, Omar Vicente
- Abstract
The importance of Geographical Indications (GI) has grown considerably in recent years as an opportunity for product differentiation for specific segments of the population. The continuous increase in the number of certified products, as well as their growing economic importance, has determined that the scientific literature has found in this type of products an interesting source of inspiration. Much of the recent literature has focused on analysing the sustainability of these production systems from an economic, social and environmental point of view. However, few studies have addressed the overall sustainability of GIs by adopting a holistic and multidimensional approach. Taking into account the existing limitations in the literature, the main contribution of this thesis has been to develop a methodological approach to assess the sustainability of agri-food production systems linked to GIs, based on three criteria: holistic approach, ability to resolve conflicts between indicators, and ease of monitoring. In addition, the aim is to offer a tool that facilitates the development of strategic plans for GIs to improve their sustainability commitments to society. To achieve this objective, this Thesis has been structured in three chapters. Chapter 2 analyses and prioritizes the main discourses that have been generated in the literature on GIs using the Q-Methodology. The chapter reviews the literature on GIs and concludes that the main discourses surrounding GIs are articulated along three axes: governance, differentiated product quality, and contribution to territorial development. Chapter 3 reviews the existing literature on sustainability indicators and develops a methodological proposal that includes 36 individual indicators and a synthetic indicator. This synthetic indicator is calculated using the Fuzzy Hierarchical Analytical Process based on the opinions of 55 experts related to GIs (Regulatory Councils, heads of Public Administrations and researchers). A tool, La importància de les Indicacions geogràfiques (IG) ha brollat en els darrers anys de forma considerable, com una oportunitat de diferenciació de productes per a segments específics de la població. L’increment continuat del nombre de productes certificats, així com la seva creixent importància econòmica ha determinat que la literatura científica hagi trobat en aquests tipus de productes una interessant font d’inspiració. Una gran part de la literatura recent s’ha centrat en analitzar la sostenibilitat d’aquests sistemes de producció tant des del punt de vista econòmic com el social i l’ambiental. Tot i això, son escassos els treballs que hagin abordat la sostenibilitat global de les IG adoptant un enfocament holístic i multidimensional. Tenint en compte les limitacions existents a la literatura, la principal contribució d’aquesta Tesi ha consistit en desenvolupar un enfocament metodològic que permet avaluar la sostenibilitat de sistemes de producció agroalimentària lligats a les IG, que es basa en tres criteris: enfocament holístic, capacitat de resoldre conflictes entre indicadors i facilitat de monitorització. A més a més, es tracta d’oferir una eina que faciliti a les IIGG l’elaboració de plans estratègics encaminats a millorar els seus compromisos de sostenibilitat amb la societat. Per a arribar a aquest objectiu, aquesta Tesi s’ha estructurat en tres capítols. Al Capítol 2, s’analitzen i prioritzen els principals discursos que s’han generat a la literatura sobre les IG mitjançant la utilització de la metodologia Q. El Capítol realitza una revisió de la literatura sobre les IG i conclou que els principals discursos al voltant de les IG s’articulen en tres eixos: governança, qualitat diferenciada del producte i contribució al desenvolupament del territori. El Capítol 3 revisa la literatura existent sobre els indicadors de sostenibilitat i elabora una proposta metodològica que inclou 36 indicadors individuals i un indicador sintètic. Aquest indicador sintètic es c, La importancia de las Indicaciones geográficas (IG) ha crecido en los últimos años de forma considerable, como una oportunidad de diferenciación de productos para segmentos específicos de la población. El incremento continuado del número de productos certificados, así como su creciente importancia económica ha determinado que la literatura científica haya encontrado en este tipo de productos una interesante fuente de inspiración. Una gran parte de la literatura reciente se ha centrado en analizar la sostenibilidad de estos sistemas de producción tanto desde el punto de vista económico como social y ambiental. Sin embargo, son escasos los trabajos que hayan abordado la sostenibilidad global de las IG adoptando un enfoque holístico y multidimensional. Teniendo en cuenta las limitaciones existentes en la literatura, la principal contribución de esta Tesis ha consistido en desarrollar un enfoque metodológico que permita evaluar la sostenibilidad de sistemas de producción agroalimentaria ligados a las IG, que se basa en tres criterios: enfoque holístico, capacidad de resolver conflictos entre indicadores y facilidad de monitorización. Adicionalmente, se trata de ofrecer una herramienta que facilite a las IIGG la elaboración de planes estratégicos encaminados a mejorar sus compromisos de sostenibilidad con la sociedad. Para alcanzar este objetivo, esta Tesis se ha estructurado en tres capítulos. En el Capítulo 2, se analizan y priorizan los principales discursos que se han generado en la literatura sobre las IG mediante la utilización de la metodología Q. El Capítulo realiza una revisión de la literatura sobre las IG y concluye que los principales discursos alrededor de las IG se articulan en tres ejes: Gobernanza, calidad diferenciada del producto y contribución al desarrollo del territorio. El Capítulo 3 revisa la literatura existente sobre indicadores de sostenibilidad y elabora una propuesta metodológica que incluye 36 indicadores individuales y un indicador sintético, Postprint (published version)
- Published
- 2022
8. Un enfoque holísitico para evaluar la Sostenibilidad de las Indicaciones Geográficas : una aplicación a las DOP de aceite en Cataluña
- Author
-
Guadarrama Fuentes, Omar Vicente, Gil Roig, José María, and Universitat Politècnica de Catalunya. Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat
- Subjects
Argumentos del discurso IG ,Arguments of the GI discourse ,Indicaciones geográficas sostenibles ,Sustainable geographical indications ,Synthetic sustainability indicator ,Enginyeria agroalimentària [Àrees temàtiques de la UPC] ,Indicador sintético de sostenibilidad - Abstract
The importance of Geographical Indications (GI) has grown considerably in recent years as an opportunity for product differentiation for specific segments of the population. The continuous increase in the number of certified products, as well as their growing economic importance, has determined that the scientific literature has found in this type of products an interesting source of inspiration. Much of the recent literature has focused on analysing the sustainability of these production systems from an economic, social and environmental point of view. However, few studies have addressed the overall sustainability of GIs by adopting a holistic and multidimensional approach. Taking into account the existing limitations in the literature, the main contribution of this thesis has been to develop a methodological approach to assess the sustainability of agri-food production systems linked to GIs, based on three criteria: holistic approach, ability to resolve conflicts between indicators, and ease of monitoring. In addition, the aim is to offer a tool that facilitates the development of strategic plans for GIs to improve their sustainability commitments to society. To achieve this objective, this Thesis has been structured in three chapters. Chapter 2 analyses and prioritizes the main discourses that have been generated in the literature on GIs using the Q-Methodology. The chapter reviews the literature on GIs and concludes that the main discourses surrounding GIs are articulated along three axes: governance, differentiated product quality, and contribution to territorial development. Chapter 3 reviews the existing literature on sustainability indicators and develops a methodological proposal that includes 36 individual indicators and a synthetic indicator. This synthetic indicator is calculated using the Fuzzy Hierarchical Analytical Process based on the opinions of 55 experts related to GIs (Regulatory Councils, heads of Public Administrations and researchers). A tool is also designed to assess the strategic positioning of GIs. Chapter 4 presents the application of the approach analysed in Chapter 3 to the five-olive oil PDOs in Catalonia (Baix Ebre and Montsià, Garrigues, Empordà, Siurana and Terra Alta). The results indicate a very satisfactory level of sustainability in the five PDOs analysed, although with potential for improvement in the environmental pillar. The thesis ends with Chapter 5, which includes the main conclusions of the results obtained, a self-critical review of the work and suggestions for future lines of research. La importància de les Indicacions geogràfiques (IG) ha brollat en els darrers anys de forma considerable, com una oportunitat de diferenciació de productes per a segments específics de la població. L’increment continuat del nombre de productes certificats, així com la seva creixent importància econòmica ha determinat que la literatura científica hagi trobat en aquests tipus de productes una interessant font d’inspiració. Una gran part de la literatura recent s’ha centrat en analitzar la sostenibilitat d’aquests sistemes de producció tant des del punt de vista econòmic com el social i l’ambiental. Tot i això, son escassos els treballs que hagin abordat la sostenibilitat global de les IG adoptant un enfocament holístic i multidimensional. Tenint en compte les limitacions existents a la literatura, la principal contribució d’aquesta Tesi ha consistit en desenvolupar un enfocament metodològic que permet avaluar la sostenibilitat de sistemes de producció agroalimentària lligats a les IG, que es basa en tres criteris: enfocament holístic, capacitat de resoldre conflictes entre indicadors i facilitat de monitorització. A més a més, es tracta d’oferir una eina que faciliti a les IIGG l’elaboració de plans estratègics encaminats a millorar els seus compromisos de sostenibilitat amb la societat. Per a arribar a aquest objectiu, aquesta Tesi s’ha estructurat en tres capítols. Al Capítol 2, s’analitzen i prioritzen els principals discursos que s’han generat a la literatura sobre les IG mitjançant la utilització de la metodologia Q. El Capítol realitza una revisió de la literatura sobre les IG i conclou que els principals discursos al voltant de les IG s’articulen en tres eixos: governança, qualitat diferenciada del producte i contribució al desenvolupament del territori. El Capítol 3 revisa la literatura existent sobre els indicadors de sostenibilitat i elabora una proposta metodològica que inclou 36 indicadors individuals i un indicador sintètic. Aquest indicador sintètic es calcula mitjançant el Procés Analític Jeràrquic Difós a partir de les opinions de 55 experts relacionats amb les IG (Consells Reguladors, responsables de les Administracions Públiques i investigadors). Al mateix temps, s’ha dissenyat una eina per a valorar el posicionament estratègic de les IG. El Capítol 4 recull l’aplicació de l’enfocament analitzat al Capítol 3 a les cinc DOP d’oli d’oliva a Catalunya (Baix Ebre i Montsià, Garrigues, Empordà, Siurana i Terra Alta). Els resultats indiquen un nivell de sostenibilitat molt satisfactori en les cinc DOPs analitzades, encara que amb un potencial de millora al pilar ambiental. La Tesi finalitza amb el Capítol 5 en el que es recull les principals conclusions dels resultats obtinguts, es fa una revisió autocrítica del treball a partir del qual, es suggereixen algunes línies futures d’investigació La importancia de las Indicaciones geográficas (IG) ha crecido en los últimos años de forma considerable, como una oportunidad de diferenciación de productos para segmentos específicos de la población. El incremento continuado del número de productos certificados, así como su creciente importancia económica ha determinado que la literatura científica haya encontrado en este tipo de productos una interesante fuente de inspiración. Una gran parte de la literatura reciente se ha centrado en analizar la sostenibilidad de estos sistemas de producción tanto desde el punto de vista económico como social y ambiental. Sin embargo, son escasos los trabajos que hayan abordado la sostenibilidad global de las IG adoptando un enfoque holístico y multidimensional. Teniendo en cuenta las limitaciones existentes en la literatura, la principal contribución de esta Tesis ha consistido en desarrollar un enfoque metodológico que permita evaluar la sostenibilidad de sistemas de producción agroalimentaria ligados a las IG, que se basa en tres criterios: enfoque holístico, capacidad de resolver conflictos entre indicadores y facilidad de monitorización. Adicionalmente, se trata de ofrecer una herramienta que facilite a las IIGG la elaboración de planes estratégicos encaminados a mejorar sus compromisos de sostenibilidad con la sociedad. Para alcanzar este objetivo, esta Tesis se ha estructurado en tres capítulos. En el Capítulo 2, se analizan y priorizan los principales discursos que se han generado en la literatura sobre las IG mediante la utilización de la metodología Q. El Capítulo realiza una revisión de la literatura sobre las IG y concluye que los principales discursos alrededor de las IG se articulan en tres ejes: Gobernanza, calidad diferenciada del producto y contribución al desarrollo del territorio. El Capítulo 3 revisa la literatura existente sobre indicadores de sostenibilidad y elabora una propuesta metodológica que incluye 36 indicadores individuales y un indicador sintético. Dicho indicador sintético se calcula mediante el Proceso Analítico Jerárquico Difuso a partir de las opiniones de 55 expertos relacionados con las IG (Consejos reguladores, responsables de las Administraciones Públicas e investigadores). Asimismo, se diseña una herramienta para valorar el posicionamiento estratégico de las IG. El Capítulo 4 recoge la aplicación del enfoque analizado en el Capítulo 3 a las cinco DOP de aceite de oliva en Cataluña (Baix Ebre i Montsià, Garrigues, Empordà, Siurana y Terra Alta). Los resultados indican un nivel de sostenibilidad muy satisfactorio en las cinco DOPs analizadas, aunque con potencial de mejora en el pilar ambiental. La Tesis finaliza con el Capítulo 5 en el que se recogen las principales conclusiones de los resultados obtenidos, se hace una revisión autocrítica del trabajo a partir de la cual se sugieren algunas líneas futuras de investigación. Sostenibilitat
- Published
- 2022
9. La estructura del discurso IG en España: elementos clave para la transformación hacia un sistema sostenible
- Author
-
Guadarrama Fuentes, Omar Vicente, Gil Roig, José María|||0000-0003-3313-9052, Universitat Politècnica de Catalunya. Doctorat en Sostenibilitat, Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia, and Universitat Politècnica de Catalunya. CREDA - Centre de Recerca en Economia i Desenvolupament Agroalimentari
- Subjects
Indústria agroalimentària -- Control de qualitat ,Sistema agroalimentario sostenible ,Discurso IG ,Enginyeria agroalimentària::Indústries agroalimentàries [Àrees temàtiques de la UPC] ,Metodología Q ,Food -- Quality control - Abstract
Desde la implementación del sistema de indicaciones geográfica europeo en 1996, la investigación académica para identificar, cuantificar y evaluar los alcances y oportunidades del sistema han crecido exponencialmente. Existe una gran literatura, española e internacional, que documenta los beneficios económicos, medio ambientales y sociales, así como los casos de éxito de la implementación de las IG en diferentes latitudes. Sin embargo, ninguno de los trabajos se ha enfocado en analizar la percepción que tienen los actores involucrados. Información necesaria para construir las políticas publicas con una perspectiva sostenible. Para ello, en este trabajo a partir de la metodóloga Q, una herramienta mixta, se seleccionaron 44 afirmaciones procedente de literatura, las cuales se presentaron a una muestra de 35 personas en representación de consejos reguladores, administración púbica y académicos. Los resultados muestran la existencia de tres argumentos en torno al discurso IG: uno que toma la visión institucional, un segundo que destaca la parte tradicional y cultural del producto; y un tercero que incorpora una visión de la sostenibilidad, los perfiles se han asociado con las características de cada una de las personas que ha participado en el estudio para tener una mayor comprensión de los argumentos.
- Published
- 2021
10. La estructura del discurso IG en España: elementos clave para la transformación hacia un sistema sostenible
- Author
-
Universitat Politècnica de Catalunya. Doctorat en Sostenibilitat, Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia, Universitat Politècnica de Catalunya. CREDA - Centre de Recerca en Economia i Desenvolupament Agroalimentari, Guadarrama Fuentes, Omar Vicente, Gil Roig, José María, Universitat Politècnica de Catalunya. Doctorat en Sostenibilitat, Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia, Universitat Politècnica de Catalunya. CREDA - Centre de Recerca en Economia i Desenvolupament Agroalimentari, Guadarrama Fuentes, Omar Vicente, and Gil Roig, José María
- Abstract
Desde la implementación del sistema de indicaciones geográfica europeo en 1996, la investigación académica para identificar, cuantificar y evaluar los alcances y oportunidades del sistema han crecido exponencialmente. Existe una gran literatura, española e internacional, que documenta los beneficios económicos, medio ambientales y sociales, así como los casos de éxito de la implementación de las IG en diferentes latitudes. Sin embargo, ninguno de los trabajos se ha enfocado en analizar la percepción que tienen los actores involucrados. Información necesaria para construir las políticas publicas con una perspectiva sostenible. Para ello, en este trabajo a partir de la metodóloga Q, una herramienta mixta, se seleccionaron 44 afirmaciones procedente de literatura, las cuales se presentaron a una muestra de 35 personas en representación de consejos reguladores, administración púbica y académicos. Los resultados muestran la existencia de tres argumentos en torno al discurso IG: uno que toma la visión institucional, un segundo que destaca la parte tradicional y cultural del producto; y un tercero que incorpora una visión de la sostenibilidad, los perfiles se han asociado con las características de cada una de las personas que ha participado en el estudio para tener una mayor comprensión de los argumentos., Postprint (published version)
- Published
- 2021
Catalog
Discovery Service for Jio Institute Digital Library
For full access to our library's resources, please sign in.