Search

En la literatura grega d’època imperial romana els mites són encara un element important en la construcció del discurs narratiu. En aquesta literatura sovintegen les referències a obres artístiques perquè, en l’època de la Segona Sofística, l’art també revela cultura, forma part de la paideia, de manera que les obres d’art interessen perquè serveixen de suport a la història, al mite, i, per tant, són alhora senyal identitari de la tradició grega que nodreix la creació literària en els primers segles de l’Imperi. En tal context, aquest treball se centra en un mite concret, el de Medusa, amb l’objectiu d’acarar textos d’autors del segle II dC amb determinades manifestacions artístiques coetànies per tal d’examinar la funció del mite, tant en el relat textual com en la iconografia, i provar de trobar-ne punts en comú o elements de divergència.

The association between art and literature can be traced in the history of Western culture since Graeco-Roman Antiquity. In a literary context in which rhetoric plays a predominant role, Lucian of Samosata often appeals to art and its representatives as a metaphor and reference point for rhetors, sophists and writers. The aim of this paper is, first, to review some texts (of different register and intention) in which, using artistic similes and metaphors, Lucian reflects on the technique needed for literary creation, but, above all, on the proper application of the art of speaking; second, to observe how the rhetorical technique which presides over Lucian’s production, and which he uses to describe painted images, also guides his talent in narrative or dialogical compositions., La asociación entre arte y literatura puede rastrearse con facilidad en la cultura occidental desde la Antigüedad grecolatina. En un contexto literario muy marcado por la retórica, Luciano de Samosata apela a menudo, en obras de distinto registro e intención, al arte y a sus representantes como metáfora y referente de la tarea del literato, orador, sofista o escritor. El objetivo de este trabajo es revisar algunos de esos textos en los que Luciano, al amparo de símiles y metáforas artísticas, reflexiona sobre la técnica necesaria en la creación literaria, pero, ante todo, sobre la debida aplicación del arte de la palabra; y, también, observar cómo la técnica retórica que preside su producción y utiliza para describir imágenes pintadas, también guía su destreza compositiva sea en piezas narrativas o dialógicas.

La presència d’herois, encara vius, a l’Hades és coneguda, en la literatura grega, des d’Homer. Els herois que sense haver mort hi davallen, ho fan sovint per adquirir algun tipus de coneixement. Amb els seus Diàlegs de morts, ben coneguts i imitats en la tradició literària europea, Llucià de Samòsata fou l’iniciador d’un gènere en què l’Hades esdevé un escenari literari on desfilen herois del mite o personatges històrics, l’actitud dels quals, un cop morts, ofereix a l’autor una perspectiva privilegiada per observar amb ulls crítics el món dels vius, la seva societat i cultura, l’exercici del poder, la pràctica de la religió, o el comportament humà més universal i arrelat en totes i cadascuna de las activitats de la vida dels homes. En aquest treball, prenent com a referència la figura d’Alexandre el Gran, analitzarem com l’espai d’alteritat, ucrònic i utòpic, que representa el més enllà llucianesc, ha servit, encara que amb intencions distintes, a autors tan dispars com Fénelon o Borges per fer èmfasi en la conducta d’un personatge o per donar una personal visió d’un determinat fet històric.

A topic in the Greek literature of the Roman imperial period is the attack against the false philosophers. Lucian condemns with special hardness their shameful behaviour in symposiac gatherings, where the wise men are only interested in satisfying an insatiable appetite. The purpose of this paper is to analyse how Lucian criticises the philosophers at the banquet in comparison with the parasite, because the eating patterns of false philosophers make them similar to parasites. If the aim of parasitism is happiness, then parasites do not pursue anything different from philosophers, as Lucian makes clear in The Symposium or the Lapiths. Nevertheless, in The Parasite, Simon argues that the parasite’s techne is superior, inasmuch as it achieves the same aim as the philosophers, without the hypocritical and ridiculous attitudes of the false pepaideumenoi., Un tema recurrente en la literatura griega de época imperial romana es la crítica contra los falsos filósofos. Luciano censura con especial dureza su impostura e indigna actitud en el banquete y en la celebración simposial, donde los hombres pretendidamente sabios sólo están interesados en satisfacer un insaciable apetito. El objetivo de este trabajo es analizar cómo se concreta esa censura hacia los filósofos en el ámbito del banquete por contraposición a la figura del parásito, ya que el comportamiento alimentario de los falsos filósofos los aproxima a la figura del parásito. Si el objetivo del parasitismo es la felicidad, los parásitos no persiguen nada distinto a los filósofos, tal como Luciano los presenta en el Simposio o Lapitas. Sin embargo, la superioridad de la parasitike techne defendida por Simón en Acerca del parásito, consiste en alcanzar ese mismo objetivo sin la hipocresia y el ridículo de que tantas veces son objeto todos los falsos pepaideumenoi

RESUMEN: La lengua que presentan las inscripciones métricas griegas goza de un carácter especial ya que son más permeables a la influencia de la poesía épica y elegíaca, tanto en su forma como en su contenido. De ahí que su lengua pueda ser literaria, dialectal o una combinación de ambas. En el presente trabajo pretendemos exponer las variantes lingüísticas que se reflejan en las inscripciones métricas laconias., The language of the prevailing metrical Greek inscriptions has a course of special features, since they are more inclined to be influenced by epic or elegiac poetry, both in a formal and in a thematic way. Therefore, their language can be literary, dialectal or a combination of both. In this paper, we deal with the different linguistic possibilities reflected in some laconian inscriptions.

Molts dels mites grecs continuen vius avui. Aquest llibre els explica. Recorda també com imaginaven els grecs l'origen del món i l'aparició dels humans, sense oblidar el paper essencial dels herois entre els déus i els homes.

Muchos de los mitos griegos continúan vivos hoy. Este libro los explica. Recuerda también cómo imaginaban los griegos el origen del mundo y la aparición de los humanos, sin olvidar el papel esencial de los héroes entre los dioses y los hombres.

Molts dels mites grecs continuen vius avui. Aquest llibre els explica. Recorda també com imaginaven els grecs l'origen del món i l'aparició dels humans, sense oblidar el paper essencial dels herois entre els déus i els homes.

Muchos de los mitos griegos continúan vivos hoy. Este libro los explica. Recuerda también cómo imaginaban los griegos el origen del mundo y la aparición de los humanos, sin olvidar el papel esencial de los héroes entre los dioses y los hombres.

Molts dels mites grecs continuen vius avui. Aquest llibre els explica. Recorda també com imaginaven els grecs l'origen del món i l'aparició dels humans, sense oblidar el paper essencial dels herois entre els déus i els homes.

Muchos de los mitos griegos continúan vivos hoy. Este libro los explica. Recuerda también cómo imaginaban los griegos el origen del mundo y la aparición de los humanos, sin olvidar el papel esencial de los héroes entre los dioses y los hombres.

Molts dels mites grecs continuen vius avui. Aquest llibre els explica. Recorda també com imaginaven els grecs l'origen del món i l'aparició dels humans, sense oblidar el paper essencial dels herois entre els déus i els homes.

Muchos de los mitos griegos continúan vivos hoy. Este libro los explica. Recuerda también cómo imaginaban los griegos el origen del mundo y la aparición de los humanos, sin olvidar el papel esencial de los héroes entre los dioses y los hombres.