Search

Aquesta recerca, impulsada per la iniciativa ‘Diversitats’, del Vicerectorat d’Igualtat, Diversitat i Sostenibilitat de la Universitat de València, suposa una segona fase i completa la investigació ‘Diagnosi sobre diversitats LGTB i etnoculturals entre l’estudiantat de la Universitat de València’, publicada en 2021. En aquesta publicació s’aborda l’anàlisi de l’estudiantat de primer cicle originari d’Europa de l’Est i d’Amèrica Llatina, així com l’alumnat estranger de segon i tercer cicle, a més del personal docent i investigador i d’administració i serveis de nacionalitat no espanyola. D’aquesta manera, es disposa d’un diagnòstic actualitzat i general sobre realitats i percepcions en matèria de diversitat etnocultural i de pluralitat LGTB a la Universitat de València, atenent als diferents col·lectius que componen la comunitat universitària, que, al seu torn, constitueix un reflex de la societat valenciana i de les seues transformacions socials. Aquest segon volum és fruit del compromís de la Universitat de València d’aportar un coneixement útil que permeta una mirada emancipadora de la societat que acompanye i oriente la comunitat universitària, i a les diverses instàncies d’aquesta institució, cap a un canvi estructural i d’aprofundiment democràtic en l’entramat organitzatiu i acadèmic universitari. Amb els debats i les reflexions que es proposen s’aprofundeix en la complexitat que implica la diversitat i, al mateix temps, es contribueix a la necessària transformació cultural i institucional cap a societats més igualitàries, inclusives, plurals, justes i sostenibles. This research, promoted by the 'Diversitats' initiative of the Vice-Rectorate for Equality, Diversity and Sustainability of the University of Valencia, represents a second phase and completes the study 'Diagnosi sobre diversitats LGTB i etnoculturals entre l'estudiantat de la Universitat de València' (Diagnosis on LGTB and ethnocultural diversities among students at the University of Valencia), published in 2021. This publication deals with the analysis of first cycle students from Eastern Europe and Latin America, as well as second and third cycle foreign students, in addition to teaching and research staff and administration and services staff of non-Spanish nationality. In this way, an updated and general diagnosis is available on realities and perceptions in terms of ethno-cultural diversity and LGTB plurality at the University of Valencia, taking into account the different groups that make up the university community, which, in turn, is a reflection of Valencian society and its social transformations. This second volume is the result of the commitment of the Universitat de València to provide useful knowledge that allows an emancipating view of society that accompanies and guides the university community, as well as the different bodies of this institution, towards a structural change and democratic deepening in the organisational and academic framework of the university. The proposed debates and reflections will deepen the complexity implied by diversity and, at the same time, contribute to the necessary cultural and institutional transformation towards more egalitarian, inclusive, plural, fair and sustainable societies.

This article focuses on the analysis of theoretical and empirical studies on the sociology of comics during the twentieth and twenty-first centuries. Although currently comics are widely accepted in academia, both in journals and specialised monographs, this was not common in the past. The first studies were exceptions in the broader scope of communication sociology, and they only became popular in academia as of the 1950s. One of the catalysts for the sociology of comics was Umberto Eco (1968), from which deeper studies would come, such as those by Dorfman and Mattelart (1971) or Luc Boltanski (1975) . Finally, some empirical research based on the language of comics is analysed., Este artículo se centra en el análisis de los estudios teóricos y empíricos sobre la sociología del cómic durante los siglos XX y XXI. Aunque en la actualidad el cómic está ampliamente aceptado en el ámbito académico, tanto en publicaciones periódicas como en monografías especializadas, esto no ha sido lo habitual en el pasado. Los primeros estudios fueron excepciones en el ámbito más amplio de la sociología de la comunicación, y no será hasta los años 50 cuando se popularicen en la academia. Uno de los catalizadores de la sociología del cómic fue la obra de Umberto Eco (1968), a partir de la cual llegarían estudios más profundos como los de Dorfman y Mattelart (1971) o Luc Boltanski (1975). Finalmente, se analizan trabajos empíricos que toman como base el lenguaje del cómic.

Canviar les inèrcies i dinàmiques de treball en una Universitat de més de 520 anys d’antiguitat no és gens fàcil. Arran de l’aprovació el 2019 del ‘Protocol d’atenció a la identitat i a l’expressió de gènere de la Universitat’, i mirant de preparar el camí cap a l’elaboració del I Pla de Diversitats, es va encarregar a l’equip d’investigació MIDICO (Migracions, Diversitat i Convivència) la realització d’un estudi-diagnòstic en matèria de diversitat LGTBI i etnocultural entre l’estudiantat de la Universitat, en el qual s’aborden les realitats de l’alumnat LGTBI, de la comunitat gitana, afrodescendent i de les alumnes amb hijab. Amb aquesta investigació iniciem un camí envers la justícia social, que converteix la Universitat de València en exemple davant la ciutadania, les administracions públiques i el teixit empresarial i associatiu, amb la finalitat que el nostre estudiantat transite per una universitat més democràtica i respectuosa i que, en el seu futur professional, puga portar aquest esperit allà on vaja. Changing the inertias and dynamics of work in a University that is more than 520 years old is no easy task. Following the approval in 2019 of the 'Protocol for attention to gender identity and expression at the University', and in order to pave the way for the development of the 1st Diversity Plan, the MIDICO research team (Migrations, Diversity and Coexistence) was commissioned to carry out a diagnostic study on LGTBI and ethnocultural diversity among the University's student body, addressing the realities of LGTBI students, the Roma community, Afro-descendants and students wearing hijab. With this research we begin a path towards social justice that makes the University of Valencia an example to the citizens, public administrations and the business and associative fabric, with the aim that our students will go through a more democratic and respectful University and that, in their professional future, they will be able to take this spirit wherever they go.

La finalidad de la presente comunicación es exponer los principales resultados obtenidos en un estudio exploratorio y descriptivo sobre la diversidad LGTB desde la mirada del alumnado de la Universitat de València (UV). El planteamiento de la investigación surge con la intención de abrir nuevos marcos culturales de investigación y reflexión en el abordaje de los retos que implica la atención a la diversidad y su gestión en el contexto de la educación superior. El diseño del estudio se basa en una articulación metodológica por complementación yuxtapuesta, con la aplicación de técnicas cualitativas (entrevistas individuales, focus group y grupos de discusión). Dicha articulación se ha organizado para obtener información cruzada y en dos niveles, por una parte, a través de las percepciones del conjunto del alumnado y, por otra parte, a través de las opiniones y vivencias de estudiantes LGTB. Se han identificado diferentes niveles de percepción, relevancia, visibilidad e interés sobre las diversidades sexuales y de género entre las y los estudiantes de la UV. En el primer nivel, relativo a la situación sobre las diversidades sexuales y de género entre el alumnado general de la UV, esta cuestión aparece como algo poco relevante, aunque tienen, de partida, una actitud receptiva y positiva. Asimismo, una mayoría considera que la Universidad tendría que integrar estos temas en una orientación de respeto hacia la pluralidad de realidades. En el segundo nivel, sobre la percepción de las y los estudiantes con diversidad sexual y expresión e identidad de género existen situaciones, percepciones y experiencias diversas cuyas particularidades se consideran relevantes en el diseño de las políticas educativas y de gestión de la diversidad. Todo apunta a la necesidad de que las políticas de igualdad universitarias adopten tres criterios: interseccionalidad, transversalidad de género y la evitación de la discriminación múltiple. La pluralidad de realidades existentes requiere de la integración de la interseccionalidad de género con otros ejes de desigualdades del sistema social, económico y político, así como del cuestionamiento del uso de categorías fijas de género.

Esta comunicación analiza las dimensiones de la convivencia en la ciudad de Valencia y se estructura en dos apartados. En el primero, las dinámicas cotidianas del vivir juntos se privilegian como eje de análisis y diagnóstico del proceso de inserción urbana de los inmigrantes. Los impactos de la crisis han fragilizado las condiciones sociales de convivencia y Valencia es hoy una ciudad más polarizada, fragmentada y desigual. Aunque el vecindario inmigrante está presente en toda la ciudad, son los barrios obreros periféricos donde es más numeroso. A pesar de las condiciones sociales más precarias, la convivencia no parece haber variado y el ambiente general es de “convivencia pacífica pero distante”. En general, la convivencia se desarrolla más en clave multicultural que intercultural. Sin embargo, no se puede ocultar un aumento de tensiones soterradas como: 1) la identificación de la inmigración como responsable de la degradación del barrio, reducción de los servicios o la inseguridad; 2) culturalización de tensiones vecinales de diferente carácter, cómo intergeneracional, usos indeseables en espacios públicos, etc. 3) competencia por recursos escasos. Sin embargo, de forma minoritaria, existen iniciativas ciudadanas por objetivos barriales compartidos entre vecindario de diferente origen que generan dinámicas de cohesión vecinal y de interculturalidad práctica. En el segundo apartado, se expone el papel de la convivencia en el Plan Municipal de Inmigración 2019-2022 del Ayuntamiento de Valencia. En este marco, apuntalar las dinámicas positivas de convivencia pasa por reforzar los servicios públicos en los barrios obreros periféricos, desarrollar proyectos de intervención comunitaria y valorar las aportaciones del vecindario inmigrante.

Contra les aules (Contra las aulas, València, Ed. Tres i Quatre, 2016) es un libro de memorias escrito por Tomás Llopis, un profesor valenciano recién jubilado. El propio título del libro es un equívoco con el que juega Llopis, como también lo hace con la elección de una de las citas célebres del también maestro valenciano Carles Salvador con la que abre el volumen ?Si enderroquéssim l?escola, quin bell centre d?interés? (?si derribáramos la escuela, qué bello centro de interés?). No es esta una declaración contra la escuela como tal si no más bien contra los muros, los físicos pero también los administrativos y los ideológicos, que la han constreñido históricamente y lo siguen haciendo hoy en día.

Les migracions de retorn han estat històricament un aspecte poc analitzat dins dels processos migratoris. Fins i tot en un moment històric com l’actual, en què l’Estat espanyol ha passat de ser un país emissor a constituir-se en receptor i novament en emissor, no és fàcil trobar anàlisis des de l’acadèmia sobre els processos de retorn. En el cas de la població retirada d’origen britànic, l’anàlisi del retorn posterior a una migració de retir es veu complicada per diferents factors, entre els quals hi ha la consideració d’aquestes migracions, per part de la societat d’acollida, com a moviments de tipus turístic, i la sobreestimació de la riquesa del col·lectiu. Aquesta consideració molt sovint és uniformitzada seguint un dictat apriorístic que té l’origen en el tipus de recepció donada al primer turisme internacional durant el franquisme. Aquesta tesi planteja una anàlisi dels moviments migratoris de retorn posteriors a les migracions de retir protagonitzades per ciutadans britànics a la comarca de la Marina Alta (Alacant). Unint els avanços des de les òptiques teòriques de la Migració Internacional de Retir (International Retirement Migration) i la Migració d’Estil de Vida (Lifestyle Migrationi) i les principals teories sobre les migracions, es planteja una triple aproximació a un fenomen tan poc estudiat com poc visible. En primer lloc, es planteja un acostament de mesura i descripció estadística a la realitat del retorn des de la comarca de la Marina Alta, tot prenent com a referents altres unitats territorials com ara l’estatal, la provincial, la comarcal i la local. Per tal de dur a terme aquesta anàlisi, s’han utilitzat tant les dades de l’Explotació Estadística del Padró Continu com també els resultats de l’Estadística de Variacions Residencials (ambdues de l’Instituto Nacional de Estadística) i del Sistema d’Informació Poblacional (de Conselleria de Sanitat). En segon lloc, una aproximació a la intenció de retorn tal i com és expressada pel col·lectiu de residents d’origen britànic instal·lats a la Marina Alta. Aquestes opinions s’han recollit gràcies a una enquesta electrònica duta a terme durant els mesos d’agost a octubre de 2014. I per últim, s’analitzen les entrevistes a 30 persones considerades informants clau que tenen contacte quotidià amb el col·lectiu de residents i que ofereixen el seu punt de vista tant del procés de retorn com també de les dificultats a què s’enfronten. Els principals resultats d’aquest estudi són, en primer lloc, que el moviment de retorn al Regne Unit de britànics retirats residents a la Marina Alta ha crescut en els darrers anys, amb pics importants el 2010 i el 2013 i molt probablement amb una tendència a créixer en els propers anys. Les raons que ho expliquen són variades: per una part, l’envelliment progressiu del col·lectiu, arribat majoritàriament entre els anys 1999 i 2006. Per una altra part, els efectes de la crisi, entre els quals hi ha la previsible dificultat per vendre les propietats, adquirides amb l’esperança que serviren com a assegurança d’una segona part del retir acomodada, cosa que acceleraria el procés de venda, i fins i tot l’assumpció de pèrdues enfront de la inversió inicial. Un altre factor a tindre en compte és la comparació de costos i beneficis entre les prestacions que ofereix el sistema de benestar espanyol, retallat a la mínima expressió en la seua aplicació pràctica sota la coneguda com a Llei de la Dependència al País Valencià, i un sistema liberal, tot i que d’amples cobertures, en el cas del Regne Unit. I un darrer factor, i no per això menys important, és la depuració administrativa a què s’han sotmès aquests registres en els darrers anys. En segon lloc, cal destacar que el col·lectiu de britànics residents a la Marina Alta expressa majoritàriament la seua voluntat de romandre a la comarca, i no mostra així la seua voluntat de retorn. Un 29% de la mostra enquestada expressa la voluntat de retornar, una mesura més alta que altres que s’han pogut observar en la mateixa població però diferent territori de referència. A més, una part de la població es mou entre la voluntat del retorn i la de romandre al territori d’acollida, cosa que ens porta a considerar la feble planificació del moviment migratori, amb les conseqüències que això pot tindre per a una població envellida i, en ocasions, vulnerable. Per últim, l’anàlisi del discurs dels informants clau ofereix una visió sobre el procés de retorn poc positiva i, en certa manera, oposada als cànons de les recerques sobre migracions en el retir. D’una banda, per les dificultats a què s’enfronta el col·lectiu quan ha de dur a terme un retorn assistit en condicions poc favorables en termes de salut o finances. D’altra banda, per les vies d’ajuda que troba el col·lectiu al marge del retorn autònom i de l’ajuda familiar, bàsicament el retorn assistit per les entitats benèfiques locals, britàniques, o una combinació d’ambdues. Atenent els resultats, aquesta recerca es planteja la necessitat d’emprendre mesures encaminades a la normalització de la residència de la població britànica a la Marina Alta i, per extensió, a les zones costaneres del Mediterrani i a la resta de l’Estat espanyol. Aquestes mesures han de passar per la necessitat de legalitzar plenament la residència a l’Estat espanyol, amb un control rigorós dels padrons i, en especial, per un increment en l’esforç per assegurar un correcte seguiment administratiu i estadístic de les emigracions i també per una major implicació de les autoritats del Regne Unit. D’altra banda, caldria introduir mesures que afavoriren l’intercanvi d’informació entre administracions, no només de tipus econòmic i impositiu, sinó també d’altres tipus, per tal de reduir el frau i l’ús irregular dels serveis sanitaris i socials, però també per poder tindre informació real dels processos migratoris i, en darrera instància, facilitar un procés de retorn que en ocasions es pot tornar calamitós. Per últim, caldria una implicació major del govern britànic, no només en el control i la informació, sinó també en l’assegurament del benestar, tant sanitari com social, dels seus residents. Return migration has been historically a neglected aspect of migration processes. Even now when Spain has gone from being a country characterized by sending emigrants, then a receiving country and back again, it is not easy to find academic analysis on return processes. In the case of the British retired population, return migration after retirement analysis gets complicated by several factors, among which there is the fact that quite often these migrations are considered by the host society as touristic movements and also the generalization of wealth among the community. This consideration is often standardized following a social construction that has its origins in the warm and positive reception given to the first international tourism during the Francoist regime. This thesis presents an analysis of return migration after a retirement migration of British citizens in the region of the Marina Alta (Alacant). Using approaches as the International Retirement Migration, Lifestyle Migration and core migration theories, we consider a triple approach to an invisible phenomenon with very little evidence. The first one is a descriptive and statistical measure to the return migration from the Marina Alta’s region, taking as reference other territories as the national, provincial, regional and local levels. Data from Continuous Register Statistics and the Residential Variations Statistics (both from the National Statistics Institute) and the Population Information System (from the Autonomous Ministry of Health) is used. Secondly, an approach to the return intentions as they are expressed by the group of British residents in the Marina Alta territory has been studied. These opinions were collected through an electronic survey conducted during the months of August to October 2014. Finally we used semifocused interviews with 30 informants that are people in touch with the group of residents and who are offering their point of view both of the British residents’ return process as well as the difficulties they face. The main results of this study are, in first place, that the British return movement from Marina Alta to the UK has been growing in recent years, with major peaks in 2010 and 2013, and it is expected a growing trend in the next few years. Several reasons explain this trend: on the one hand the gradual aging of the group, mostly arrived between 1999 and 2006. On the other hand, the effects of the crisis, among which there is the expected difficulty to sell the properties acquired hoping that they would assure a wealthy retirement, which in result, would accelerate the sale process, even taking losses against the initial investment. Another factor to consider is the comparison of costs and benefits between the services offered by the Spanish welfare system, cut to a minimum in its practical application under the “Dependency Law” in the Valencian Country, and a liberal system, although with a high range coverage in the case of the UK. And last, but not least, there is the administrative depuration of the register, which has undergone in the last few years. Second, it has to be noted that the group of British residents in the Marina Alta mostly express their desire to remain in the region, thus denying his desire to return. 29% of the surveyed sample expressed their desire to return to a higher amount than others return intention measures observed in similar territories. In addition, a significant portion of the population moves between return and remain intentions, which leads us to consider the weak migration planning with the consequences this may have for an aging and sometimes vulnerable population. Finally, the discourse analysis of semifocused interviews provides an overview on the return process, in some way opposed to the canons of research on retirement migration. On the one hand, because of the difficulties faced when the group has to perform an assisted return under unfavourable conditions in terms of health or finances. On the other hand, because of the helping ways that the expats found regardless of autonomous return or family helped return, basically managed by local or British charities, or by a combination of both. Given the results, this research suggests the need to take measures to normalize the residence of British population in the Marina Alta and, by extension, in the coastal areas of the Mediterranean and the rest of Spain. These measures have to go through the need to legalize the residence in Spain, with tight controls in the registers and, in particular, an increase in the effort to ensure the proper administrative and statistical monitoring of migrations and a greater involvement of the UK authorities. Moreover, we should introduce measures to promote the exchange of information between authorities, not only on economic and tax matters, but also to reduce the fraud and misuse of health and social services, and to have real information of migratory processes, and ultimately facilitate a return process that sometimes can become calamitous. Finally, there should be a greater involvement of the British government, not only in control and information, but also in ensuring health and social welfare among their residents.

This article is focused on the reasons for non-participation of African population in immigrant associations. To understand this question, we conducted semi-structured interviews with persons who decided consciously no to participate in associations and organizations that worked with immigrants. All this work was developed in Catalonia, Valencia and Navarra, from a multilocal research perspective. We interpret the associative detachment, as a voluntary distancing based on the absence of information, lack of time, disenchantment, proprietorship activism, passively waiting, or because they are the only user population. Nevertheless, there are other factors of greater significance, as the political culture or the questioning of leadership in associations. Este artículo se adentra en las razones de la no-participación de la población africana en las asociaciones de inmigrantes. Para ello se utilizan entrevistas semidirigidas realizadas a personas que deciden de manera consciente no participar en las asociaciones y a entidades que trabajan con inmigrantes, en el contexto de un proyecto de investigación mucho más amplio y de carácter multilocal centrado en Cataluña, la Comunidad Valenciana y Navarra. El desapego asociativo, observado a través de las entrevistas, se interpreta como un distanciamiento más o menos voluntario, basado en la ausencia de información, la falta de tiempo, el desencanto, el activismo unipersonal, la espera pasiva o la condición de población únicamente usuaria, pero también en factores de mayor calado como la cultura política o el cuestionamiento de los liderazgos asociativos.