Search

The progressive increase of adventure tourism in the area around the dunes of Erg Chebbi has threatened, for almost two decades, the conservation of the only dune complex (Erg) of Morocco. In order to assess some of the effects of this activity on the local mammal communities, an intensive sampling was carried out between March and April 2018, based on 5 different detection methods. The main objective was to evaluate the presence and current distribution of the mammal species cited in the area since 1900. Of the 16 species historically cited, 9 have been detected in the present work, which represents 56.2%. The total absence of data on 5 of the potentially most abundant species such as Gerbillus amoenus (de Winton, 1902), Gerbillus gerbillus Olivier, 1801, Gerbillus tarabuli (Thomas, 1902), Pachyuromis duprasi Lataste, 1880 and Psammomys obesus Cretzschmar, 1828 is remarkable. Some data point to the drastic reduction of water resources experienced in recent years, as one of the causes of the apparent reduction of their populations. At the same time, other species with lower water requirement , such as Meriones libycus Lichtentstein, 1823 or Jaculus jaculus Linnaeus, 1758, have an apparent good state of conservation. The presence of Poecilictis libyca Hemprich & Ehrenberg, 1833 is confirmed after 32 years without being cited. El progresivo aumento del turismo de aventura en el entorno de las dunas de Erg Chebbi, amenaza, desde hace casi dos décadas, la conservación del único complejo dunar (Erg) de todo Marruecos. Con el propósito de valorar algunos de los efectos de esta actividad sobre la comunidad de mamíferos locales, entre marzo y abril de 2018 se llevó a cabo un muestreo intensivo utilizando 5 métodos de detección distintos. El objeto principal era evaluar la presencia y distribución actual de las especies de mamíferos presentes, teniendo como referencia las citadas en la zona desde 1900 (Aulagnier et al., 2017). De las 16 especies históricamente citadas, 9 han sido detectadas en el presente trabajo, lo que representa un 56.2%. Resulta de interés la ausencia total de datos sobre 5 de las especies potencialmente más abundantes como son: Gerbillus amoenus (de Winton, 1902), Gerbillus gerbillus Olivier, 1801, Gerbillus tarabuli (Thomas, 1902), Pachyuromis duprasi Lataste, 1880 y Psammomys obesus Cretzschmar, 1828. Algunos datos apuntan a la drástica reducción de los recursos hídricos experimentada en los últimos años, como una de las causas de la aparente reducción de sus poblaciones. Al mismo tiempo, otras especies de requerimiento hídricos menores, tales como: Meriones libycus Lichtenstein, 1823 o Jaculus jaculus Linnaeus, 1758, presentan un aparente buen estado de conservación. Se confirma la presencia de Poecilictis libyca Hemprich & Ehrenberg, 1833, tras 32 años de ausencia de datos.

Explicació dels contextos en què es fan servir, amb precisió i correcció, els mots: anomenar/nomenar, renyir/renyar, recolzar/donar suport i apreuar/ preuar. Va adreçat a persones que vulguen preparar el nivell C2 de valencià., Vegeu el vídeo. Podeu parar-lo i veure'l de nou quan necessiteu tornar a escoltar algun fragment. Cal aprendre a usar els mots precisos que reflecteixen el contingut que volem expressar en cada cas.

Explicació dels contextos en què es fan servir, amb precisió i correcció, els mots: citar/esmentar, acomplir/complir, complimentar/emplenar i assenyalar/ senyalar. Va adreçat a persones que vulguen preparar el nivell C2 de valencià, Vegeu el vídeo. Podeu parar-lo i veure'l de nou quan necessiteu tornar a escoltar algun fragment. Cal aprendre a usar els mots precisos que reflecteixen el contingut que volem expressar en cada cas.

Explicació dels contextos en què es fan servir, amb precisió i correcció, els falsos sinònims i doblets lèxics: consegüent / conseqüent, dependent / depenent, fàstic / fastig, estada / estança., Vegeu el vídeo. Podeu parar-lo i veure'l de nou quan necessiteu tornar a escoltar algun fragment. Cal aprendre a usar els mots precisos que reflecteixen el contingut que volem expressar en cada cas.

Explicació dels tipus d'accent i de les regles d'accentuació del valencià. Va adreçat a persones que vulguen preparar els nivells B1 i C1 de valencià., Vegeu el vídeo. Podeu parar-lo i veure'l de nou quan necessiteu tornar a escoltar algun fragment.

L’arquitectura de l’església de Sant Pere de Rodes es pot explicar dins de la tradició carolíngia i connota un significat; tant el programa iconogràfic com la forma estricta es poden relacionar amb l’arquitectura representada a les grans bíblies de Rodes i de Ripoll, il•lustrades mentre es construïa l’edifici; i el sistema proporcional usa les elaboracions aritmètiques compilades per Boeci al segle VI. Hi ha casos d’un maneig semblant de les descripcions bíbliques i la ciència dels nombres en esglésies anteriors i coetànies. Iconografia i proporció revelen que l’ordre espacial és el resultat de les relacions de posició entre els elements, i no de cap articulació de peces ni repetició de mòduls., Architecturally the church of Sant Pere de Rodes belongs in the carolingian tradition; it connotes a specific meaning; both its iconographic programme and its form may be related to architectural representations in the bibles of Rodes and Ripoll which were drawn while the building was being built; the proportional system uses arithmetic developments compiled in the 6th century by Boethius. Similar uses of biblical descriptions and the science of number may be found in older and contemporary buildings. As Iconography and proportion reveal, the order of space is a result of relations of position among elements and has nothing to do with room articulation or module repetition.

L’objectiu és determinar què era l’església del monestir de Sant Pere de Rodes en el seu primer estatacabat per a qui la vagi concebre i dirigir. N’hem manejat la historiografia i les dificultats de veure’n la forma, aixecat plànols, trobat la unitat de mesura, estudiat les dimensions en relació amb els coneixements de proporció del moment i les descripcions dels edificis bíblics, seguit les variacions durant la construcció, contextualitzat el vocabulari, descrit l’estructura espacial i el programa iconològic. En resulta que per haver concebut, elaborat i construït l’església calien el quadrivi, la Bíblia, la idea dels sentits múltiples establerta per l’exegesi i un coneixement poc o molt analític d’arquitectura romana i d’arrel romana; i la capacitat de treure’n criteris de decisió de rang equivalent; les columnes superposades de la nau són el moment fort de la constitució de l’edifici en lloc., The aim is to establish what the nature was of the church of the monastery of Sant Pere de Rodes for those in charge of its conception and actual construction when the building was first considered complete. We have examined the historiography and the difficulties encountered in describing the form of the church, measured the building, drawn new plans, found the unit used, related the dimensions to contemporary knowledge on proportion and biblical descriptions, followed changes during the building process, put the vocabulary in context and described both the spatial structure and the iconological program. The church could neither have been conceived, developed nor built without the quadrivium, the Bible, the exegetical idea of multiplicity of senses and an analytical knowledge of Roman or Romanbased architecture; nor without the ability to get equivalent decision criteria from all of them. The superimposed columns make the building into a place.

En aquest article es recullen els textos de la presentació de la traducció de l'obra de Thomas Hobbes, De Corpore, traducció realitzada per Bartomeu Forteza i acompanyada d'un extens estudi introductori. L'acte fou celebrat a la Sala Pere Coromines de l'Institut d'Estudis Catalans el 17 de novembre de 2010., This article compiles the texts of the presentation of Bartomeu Forteza’s translation of Thomas Hobbes’ De Corpore. The translation also includes an extensive introductory study. The presentation was held at the Sala Pere Coromines of the Institut d’Estudis Catalans on November 17th 2010.

El món del saber mai no fou el mateix a partir del 24 de novembre de 1859. Fins i tot, les persones a qui més plau posar èmfasi en la dimensió anònima i col·lectiva de l'avenç científic es veuen obligades a acceptar la fulminant aportació d'una sola i senzilla teoria, l'exposada per Charles Darwin a L'origen de les espècies, el 1859. Estudiosos de tots els àmbits van voler incorporar el descobriment del naturalista anglès a les seves pròpies teories. En totes les ciències socials, des de l'etnologia fins a la politologia, des de la sociologia fins a la història, va sorgir l'afany d'incorporar un evolucionisme ajustat a nocions com les de selecció natural, lluita per la vida i supervivència dels més ben dotats, a les interpretacions més científiques de la societat humana. Tanmateix, les teories sociològiques més interessants sobre la dinàmica social posen èmfasi, des de molt abans de Charles Darwin, en la lluita pels recursos escassos, el domini d'uns homes sobre els altres, la consolidació d'elits, la subordinació de certes classes a d'altres, la marginació o exclusió socials i, naturalment, la guerra, la concurrència econòmica –despietada de vegades– i les lluites que caracteritzen la nostra història des de sempre. La hipòtesi i les explicacions de Darwin van reforçar aquesta vella tradició «conflictivista» d'anàlisi dels assumptes humans. La van enriquir notablement, encara que, en alguns casos, van introduir algunes simplificacions d'estil sociobiològic que la investigació posterior s'ha encarregat de corregir, matisar i superar. Però el darwinisme social no és cosa del passat. Així, durant la llarga fase neoliberal i neoconservadora que ha conduït a la present recessió econòmica, vivíem en un neodarwinisme social vulgar, en el qual els responsables acceptaven les disfuncions de la dinàmica econòmica. Ja és hora de revelar l'enigma que s'amaga en aquest feix complicat, i immensament influent, d'idees que cobreix el darwinisme social. És hora d'assenyalar quines d'elles són pernicioses, acientífiques o enterament falses i quines, sense cap dubte, responen a una agradable aproximació a la sempre inabastable veritat., After 24 November 1859, the world of knowledge would never be the same. Even those who prefer to emphasize the anonymous and collective dimension of scientific advances are forced to accept the fulminant contribution of Charles Darwin in his On the Origin of Species, published in 1859. Thereafter, experts from numerous fields of study sought to incorporate the English naturalist’s conclusions into their own theories. Among these were social scientists, from ethnologists to political scientists, from sociologists to historians, all of whom readily adapted the notions of natural selection, the struggle for life, and the survival of the fittest to their own scientific interpretations of the nature of human society. Long before Darwin, however, the most interesting sociological theories on social dynamics strongly emphasized , the struggle for scarce resources, the consolidation of elites, the subordination of certain classes to others, social exclusion or marginalization, social harmony as well as the often ruthless and violent competition (for power, territory, etc.) that has always characterized our history. Darwin’s work reinforced but also notably enriched discussions of the role of traditional conflicts in the analysis of human matters. While in some cases broader application of evolutionary theory has resulted in a tendency to oversimplifications, further research has generally led to corrections and clarifications. Unfortunately, a vulgar social Darwinism persists. Thus, during the long neoliberal and neoconservative phase that preceded the present economic recession, social neodarwinism, can be seen to have motivated the financial schemes and abuses that ultimately disrupted the economic dynamics of much of the developed world. It is therefore time to re-examine social Darwinism and its enormously influential impact on society. Those aspects which are pernicious, unscientific, or completely false must be distinguished from those which, without a doubt, provide a satisfying approximation of the always unattainable truth.

Una de les funcions essencials del Dret, en el context del nou paradigma tecnològic de la Societat de la Informació i la Coneixement, és garantir l’accés al conjunt de dades i sabers disponibles en Internet En aquest sentit, es factible parlar d’un nou Dret al Coneixement reconegut en normes de diversa naturalesa. L’aparició de nous instruments jurídics com les llicències Creative Commons, suposen un exemple d’aquest nou corpus jurídic que comporta, entre altres, un replantejament i evolució en la manera d’entendre l’accés als continguts digitals on line i l’exercici dels drets d’autoria i propietat intel·lectual.